Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48361 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 XVII-XXI L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. 08076-9 Cavallers, 26 L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 1632 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Hi ha previst un canvi de seu properament. 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48421 Col·lecció de pintures municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals XX La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. 08076-69 Plaça de l'Ajuntament, 1. Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. 41.5389900,1.8707200 405803 4599208 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48438 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera XX <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> 08076-86 Can Comelles <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> 41.5481300,1.8644300 405292 4600230 1999 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48494 Mostra de pessebres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres XX Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. 08076-142 La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. 41.5399800,1.8680800 405584 4599321 1983 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Aquesta mostra es va iniciar al 1983. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48371 Biblioteca Beat Domènech Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-beat-domenech-castellet ' Biblioteca Beat Domènech Castellet'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XX Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la façana es veu la porta d'entrada flanquejada per dues pilastres que sustenten un entaulament; a la dreta hi ha una gran finestra rectangular. Al primer pis hi ha tres obertures quadrades formant una galeria i a les golfes, altres finestres però d'arc de mig punt. La teulada té un gran voladís. 08076-19 Plaça Santa Eulàlia, 3. La biblioteca va ser construïda durant la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El nom li ve de que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L'octubre de 1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l'entrada de les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comite Ejecutivo del Patronato Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte ‘iniguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentisima diputació de Barcelona” 41.5382800,1.8692200 405677 4599131 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48375 Cal Cuc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 XIX-XX Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. 08076-23 C/ Bruc,15. Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. 41.5434800,1.8649700 405330 4599713 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48378 Cal Gerrer (botiga) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XVIII Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. 08076-26 C/ Hospital, 32. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. 41.5383200,1.8692300 405678 4599136 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48377 Cal Gerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. XVIII Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. 08076-25 C/ Hospital, 29. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. 41.5382100,1.8694400 405695 4599123 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48379 Cal Pau Canterer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-canterer ' Cal Pau Canterer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.89-92. XVIII Presenta deformacions i esquerdes als murs de tàpia. Casa de grans dimensions, entre mitgeres, que consisteix en planta baixa i dos pisos. La porta principal consisteix en un gran arc punt de mig punt amb portes de fusta; en aquesta planta no trobem més obertures. En els pisos superiors trobem tres finestres rectangulars per planta sense cap tipus de decoració. La teulada és a dues vessants amb un perfil ràfec que sobresurt de la façana. 08076-27 C/ Ferran Puig, 27-29. Al 1752 Josep Civil i Jaume Casas, en nom de la comunitat de preveres, compren a Pau Borrel un terreny per edificar la seva seu. S'especifica que s'ha de deixar un pas de 8 pams per al trànsit de persones i coses, aquest pas correspon al camí de Piera. Al 1767 la comunitat tenia dos casals construits. Al 1837 ja figura la terrisseria a nom de Rafel Soler. En 1855 era de Pau Canterer Claramunt (Pau Cantirer). Al 1908 el fill d'aquest ( Josep Soler) dona de baixa l'activitat, que no reemprendra fins al 1957 amb els germans Anton i Pere Rovira, i Joan Lozano. Es construeix un nou forn. Al 1988 mor Anton Rovira i ocupa el lloc el seu fill, Joan. Fa funcionar fins finals de la dècada del 90 del segle XX. 41.5409900,1.8668900 405486 4599435 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48381 Cal Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant ' Cal Sant'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XX Edifici de planta baixa i dos pisos amb grans obertures a la façana principal. A la planta baixa hi ha una gran porta amb un pilar al mig que dona pas a una botiga. Als dos pisos superiors trobem tres obertures rectangulars per nivell; les del primer pis donen a un balcó corregut mentre que els del segon tenen una petita barana individual. Els diferents pisos estan separats per una motllura i unes mènsules aguanten el balcó i el ràfec de la teulada. 08076-29 Plaça Ajuntament,2 A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. 41.5390900,1.8705700 405791 4599220 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48381-foto-08076-29-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48395 Can Fontimarc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XX Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. 08076-43 C/ Arbres, 41. 41.5402200,1.8676900 405552 4599348 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48396 Can Golart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. XVI En estat d'abandó. Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. 08076-44 Camí de Can Golart. És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. 41.5353100,1.8550000 404486 4598817 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48397 Can Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata ' Can Mata'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX Casa senyorial amb porxada al darrere i jardí. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta està separada per una motllura i una cornisa corona l'edifici. La façana principal té una sèrie de grans obertures distribuïdes de forma regular, totes tenen una motllura que les ressegueix i les del primer i segon pis donen a un balcó individual. La coberta és a quatre aigües. 08076-45 C/ Arbres, 27. A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. 41.5397200,1.8679400 405572 4599293 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48397-foto-08076-45-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48403 Can Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-3 ' Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.77. XIX-XX Antiga masia conformada per diferents cossos al voltant d'un pati central. De la masia només queden les cavallerisses i les dependencies. 08076-51 Camí de Can Sant Joan. Masia que formà part de l'antic patrimoni de Can Comelles. Va anar a parar a mans d'un banquer afincat a Madrid, Gaspar Remisa, que tenia coma a home de confiança en Bonavnetura Carles Aribau. Aquest propietari transformà la casa en el casal que es conserva. Carles Aribau hi passava temporades de vacances. 41.5537400,1.8596000 404897 4600858 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48403-foto-08076-51-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48406 Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tobella ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380. XVIII Masia de planta basilical amb coberta a dues vessants i alguns edificis annexos al voltant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures combinen l'arc de mig punt i allindades. La façana està arrebossada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures. 08076-54 Carretera C-55. Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que aquesta és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48406-foto-08076-54-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48412 Casa natal del Taquígraf Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-del-taquigraf-garriga ' Casa Natal del Taquígraf Garriga'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia .cat XX Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures son allindades i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis hi ha un balcó corregut, al segon un balcó individual per cada porta amb una mica de voladís i al tercer pis hi ha també un balcó individual però sense voladís. 08076-60 C/ Montserrat, 48. En aquest casa va néixer el taquígraf Pere Garriga i Marill. Eclesiàstic nascut a Esparreguera, féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s'establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l'arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l'Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l'Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto 'Dios' del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española (1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions. 41.5418600,1.8672100 405514 4599531 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48412-foto-08076-60-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48415 Can Vinyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-0 ' Caserna de la Guàrdia Civil'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX-XX Edifici entre mitgeres de planta bixa i dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit jardí enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d'arc rebaixat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d'una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura. 08076-63 C/ Arbres,19. L'any 1493 un Vinyals ja era batlle de la vila. A mitjans segle XVII, en Josep Magarola i Badia, pubill Vinyals, era l'amo de la Barca que ja feia 200 anys feia el servei de transbordament entre Esparreguera i Olesa. Fins fa un any s'utilitzà com a Caserna de la Guàrdia Civil. 41.5392900,1.8684000 405610 4599244 1855 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48422 Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-sedo ' Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. DOREL-FERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. XIX La part residencial està molt deteriorada estructuralment i a la part industrial algunes operacions han malmès l'aparença històrico-industrial de les naus. Antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV al museu. 08076-70 Carretera de la Colònia Sedó s/n L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. 41.5503900,1.8724300 405962 4600472 1846 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48422-foto-08076-70-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48435 Escola Mare de Déu de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-mare-de-deu-de-la-muntanya ' Escola Mare de Déu de la Muntanya'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia.cat XX Edifici de planta rectangular amb tres cossos que el travessen perpendicularment, un al centre i dos a banda i banda, però cap d'ells sobresurt de la línea de façana. Consta de planta baixa i un pis, excepte en el cossos laterals on hi ha un pis mes. Les obertures són de grans dimensions i quadrangulars. Les finestres del primer pis del cos central estan decorades amb un arc cec fet per aproximació de filades, per sobre hi ha un escut, i finalment, el coronament del cos és mixtilini. Els cossos laterals acaben en frontons triangulars mentre que la resta de l'edifici es remata amb una cornisa recta. Les cobertes són a dues aigües. 08076-83 C/ Sant Antoni, 29. L'escola Mare de Déu de la Muntanya va ser la primera escola pública d'Esparraguera i va ser inaugurada l'any 1931 pel President de la Generalitat Lluís Companys. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona 41.5379600,1.8685300 405619 4599097 1931 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48539 Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-montane-i-font ' Xemeneia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CASAS,M. (2002): 'Fàbrica Montané i Font'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. XIX-XX Desploms els 10 metres superiors. Cal la seva consolidació. Xemeneia de planta circular amb la base més ample que el final. Està feta de maó, amb el cos llis excepte a l'extrem on hi ha un motllura. 08076-187 C/ Balmes amb Avinguda Francesc Macià. La xemeneia pertanyia a l'antiga fàbrica de tovalloles Montané i Font. En un primer moment la Fàbrica Montané i Font fou la primera central elèctrica d'Esparreguera (finals del segle XIX) i després s'hi instal·là una fàbrica de pells (1918) i, més tard, de tovalloles. 41.5402300,1.8663800 405443 4599351 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48539-foto-08076-187-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48394 Can Cortadelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. XV-XVIII L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. 08076-42 C/ Gran, 24 Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. 41.5406200,1.8684400 405615 4599392 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). 94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48423 Cova de Can Paloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. 08076-71 Carretera B-113. El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. 41.5692000,1.8744400 406157 4602558 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. 78|79|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48431 El Castell o Serrat de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. VII-I aC Àrea pràcticament urnanitzada del tot. Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. 08076-79 Passeig del Castell Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. 41.5346700,1.8713600 405850 4598728 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48429 Despoblat del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/despoblat-del-puig 'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (1998): Memòria de l'excavació duta a terme al Puig d'Esparreguera (Baix Llobregat) durant l'any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (2000): La primera campanya d'excavació al despoblat del Puig d'Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat). A: Quaderns Científics i tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 167-181. SUBIRANA, Rafael (1987). Explicacions històriques d'Esparreguera. Esparreguera ibèrica. Sabadell, 1953. Sabadell: reedició de l'edició de 1953, pp. 3. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XII-XVII Resten molt poques estructures visibles. El paratge del Puig és un altiplà de 2 km de llargada que s'articula en una sèrie de terrasses força suaus, a la més enlairada de les quals hi ha l'església de Santa Maria, i un xic més avall, els dos sectors on es van localitzar les restes arqueològiques. D'una primera fase es documenta la fundació d'un habitatge entorn els segles XII i XIII, tot i que la instal·lació humana en aquest indret s'hauria de situar entorn el segle X, moment en que l'església funciona normalment. De la segona fase (segles XIII-inicis del XIV) es va localitzar un mur i un paviment de calç, dels quals no es coneix el moment de construcció, però sí la seva amortització per un estrat d'abocament de la tercera fase. Aquest estrat correspon a un anivellament o preparació d'un nou paviment, en el qual s'hi recuperà ceràmica valenciana i ceràmica de cuina del país que proporcionen una datació mínima per a la segona fase del jaciment. En la tercera fase (2ª meitat del segle XIV) es reorganitza l'habitatge documentat en el primer sondeig. La quarta fase correspon a l'abandó del recinte entre els segles XV i XVII. Es van recuperar d'aquesta fase tres alfàbies (finals del segle XIV-XV), ceràmica en verd i manganès, ceràmica de València i de Barcelona decorada en blau, bava catalana amb motius blaus i grocs, etc. La cisterna està situada al nord-est de l'església, en una terrassa més baixa i al costat d'un seguit de cases construïdes a la dècada dels anys quaranta del segle XX per la fàbrica tèxtil Sedó. És una estructura subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó aplatida per a contenir líquid, atesa la impermeabilització del paviment i les parets. També podria haver-se destinat a l'emmagatzematge ni que fos de forma secundària. Es localitzà al seu interior un estrat d'enderroc que contenia una moneda de Carles I (1516-1556); ceràmica blava de Barcelona i de València (inicis del segle XVII). Sembla que la cisterna va deixar d'utilitzar-se posteriorment a l'abandó de l'habitatge del sector 1, cap als primers decennis del segle XVII. 08076-77 Carretera de la Colònia Sedó. L'any 1997 es realitzen sondejos arqueològics als voltants de l'església de Santa Maria del Puig d'Esparreguera (ja en funcionament al segle X) que permeten documentar restes pertanyents a un assentament poblacional previ a l'actual Esparreguera, del qual es van poder establir fins a 4 fases d'ocupació que anirien del segle XII al XVII. 41.5514400,1.8698400 405748 4600592 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48429-foto-08076-77-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Els materials arqueològics estan dipositats als magatzems del Servei d'Arqueologia i Paleontologia a Girona (Pedret). 94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48393 Can Cordelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordelles 'Masia Cordelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. XVI-XVIII Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-41 C/ Hortes Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons J. Paulo, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI. El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila. A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. Per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta. 41.5399200,1.8765100 406287 4599305 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48521 Pont de Ca n'Estruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-nestruc 'Pont de Ca n'Estruc'. Inventari de Ponts i Pontons. Diputació de Barcelona. BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. XIX-XX Pont bastit amb carques de pedra lligats amb morter de calç. Es tracta d'una estructura de dimensions reduïdes, de dos ulls en forma d'arcs rebaixats que estan revestits de maó i separats per una pilastra de 2 metres d'ample i fonamentada al torrent de la Salut. Hi passa per sobre la carretera B-113, marcant una calçada de 3 m. 08076-169 Carretera B-113 Aquest pont es devia construir per fer passar la carretera local (actual B-113) que porta a Ca n'Estruc Nou. Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. 41.5728500,1.8570800 404715 4602983 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48354 Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-2 Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555700,1.8447800 403664 4601078 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48355 Alzina del camí de Ca n'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XIX Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-3 Cami de 'Ca n'Àngel' Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555500,1.8485000 403974 4601072 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48418 Cedre de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. 08076-66 Can Comelles Edat estimada de 80 anys. 41.5478600,1.8642500 405276 4600200 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Edat estimada de 80 anys. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48500 Olivera dels jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Olivera d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada d'entre 7 i 8 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-148 Jardins piscina municipal Edat estimada de 100 anys. 41.5404700,1.8726700 405968 4599371 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48501 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-a-lentrada-de-la-placa-de-la-serralada (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 6 oliveres d'uns 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 1,55 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-149 C/ d'entrada a la Pl. de la Serralada Edat estimada de 60 anys. 41.5479100,1.8620600 405094 4600208 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48502 Oliveres del Mirador del Rector Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-mirador-del-rector-garriga (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 oliveres d'entre 4 i 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-150 Camí de Can Comelles. Edat estimada entre 60 i 80 anys. 41.5462900,1.8633800 405201 4600027 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48503 Oliveres de la Plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-placa-de-lesglesia (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 2 oliveres d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-151 Plaça de Santa Eulàlia, s/n. Edat estimada de 80 anys. 41.5410000,1.8683700 405610 4599434 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48504 Palmera del carrer Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-152 C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell Edat estimada de 30 anys. 41.5371800,1.8732000 406007 4599005 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48505 Palmera dels Jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'un palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,50 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-153 Jardins piscina municipal Edat estimada de 40 anys. 41.5409500,1.8722600 405934 4599424 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48506 Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-via-del-millenari (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,80 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-154 Via del Mil·lenari Edat estimada de 70 anys. 41.5399000,1.8713400 405856 4599309 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48508 Palmera del pati de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-pati-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada de 7 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-156 Can Tobella Edat estimada de 100 anys. 41.5746700,1.8665700 405509 4603174 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48509 Palmera sota el canal de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-sota-el-canal-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 12 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,55 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-157 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 50 anys. 41.5496900,1.8711500 405854 4600396 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48510 Pins del Pla del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-del-pla-del-puig (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Pineda formada per 30 pins d'entre 6 i 8 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1 a 1,40 m i una capçada de 6 m. de diàmetre. Alguns exemplars són de la família de les pinàcies, gènere 'Pinus', Eespècie ' Pinus pinaster'. Tenen fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Té grans pinyes ovodocòniques, que presenten una escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa és més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. D'altres exemplars són del gènere ' Pinus', espècie ' Pinus Halepensis'. Són característics pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm i són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones.També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. 08076-158 Pla del Puig Edat estimada de 50 anys. 41.5523600,1.8671900 405528 4600697 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48510-foto-08076-158-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48511 Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-casa-cordelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 25 plàtans ('platanus x hispanica') d'uns 18 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m, i una capçada d'entre 6 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-159 Casa Cordelles. Edat estimada de 100 anys. 41.5398000,1.8767500 406307 4599292 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48511-foto-08076-159-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48512 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-la-font-del-torrent-mal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 plàtans d'uns 15 metres d'alçada ,amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-160 Riera del Torrent Mal. Edat estimada de 80 anys. 41.5381900,1.8655100 405367 4599125 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48512-foto-08076-160-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48513 Plàtans de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX És un conjunt de 32 plàtans amb una alçària d'entre 8 i 12 metres, amb una volta de canó d'entre 1,60 a 2,20 m, i una capçada d'entre 5 i 10 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-161 Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5491800,1.8711400 405853 4600339 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48514 Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-cami-semicircular-a-la-carretera-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 26 plàtans de una alçada entre 6 i 10, amb una volta de canó d'entre 0,75 i 1,20 m, i una capçada d'entre 5 i 8 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-162 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 60 anys. 41.5467000,1.8703800 405786 4600065 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48514-foto-08076-162-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48515 Plàtans del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-barcelona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 59 platans ('Platanus x hispanica') d'una alçada entre 6 i 8 m amb una volta de canó d'entre 0,90 i 1,75 m, i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-163 C/ Barcelona. Edat estimada de 100 anys. 41.5342600,1.8741400 406081 4598680 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48515-foto-08076-163-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48516 Plàtans del carrer del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-del-bruc (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 48 plàtans d'una alçada entre 8 i 10 metres, amb una volta de canó d'entre 1 i 1,50 m, i una capçada d'entre 6 a 7 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-164 C/ del Bruc. Edat estimada de 100 anys. 41.5453500,1.8626800 405142 4599923 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48517 Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-passeig-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XIX Conjunt de 36 plàtans de 10 metres d'alçària amb una volta de canó d'entre 0,20 i 2 m, i una capçada de 6 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-165 Passeig de la Colònia Sedó. Edat estimada de 120 anys. 41.5504500,1.8728600 405998 4600478 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48517-foto-08076-165-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48518 Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-a-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 3 plàtans amb una volta de canó d'entre 1,90 i 2,10 m, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-166 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 80 anys. 41.5466500,1.8707700 405818 4600059 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48518-foto-08076-166-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48519 Plàtans de la Font de la Barona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-la-barona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 7 plàtans d'uns 18 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-167 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5474300,1.8717500 405901 4600144 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48519-foto-08076-167-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48527 Roures de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 4 roures de 10 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 2,10 i 2,60 m, i una capçada de 20 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les fagàcies, gènere 'Quercus', espècie 'Quercus humilis'. És un arbre característic per les seves fulles densament velloses al revers i irregularment lobulades, caduques. Les seves flors masculines formen aments, i les femenines estan solitàries. El seu fruit és un aglà, però diferent al de l'alzina. En aquest grup es dona molt facilment la hibridació, pel que resulta difícil determinar les diferents espècies. La seva fusta és d'excel·lent qualitat. La seva escorça és rica en tamins, substàncies utilitzades per curtir les pells i evitar que es facin malbé. A més, els aglans de roure són un excel·lent aliment per al bestiar. 08076-175 Can Tobella. Edat estimada de 100 anys. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc