Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48366 | Balma de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-paloma | Arxiu Municipal Esparreguera. Caixa Carpeta Arqueologia: R234:Plànol de les excavacions de la Balma núm. 1. campanya de 1987.Escala original 1: 30. MAÑÉ, A. (1989): Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Abric natural localitzat a pocs metres al nord de la cova de Can Paloma, que en realitat es tracta d'una cova molt similar a la Cova de Can Paloma, i no d'una balma, la qual sí que trobem en el sector més meridional de la cinglera, en una afloració de conglomerat. D'aquesta formació sabem que també fou objecte d'alguna excavació de la que no ha trascendit pràcticament res, sinó la troballa de diferents fragments de terrissa que es guarden sense estudiar a la col·lecció ubicada a les golfes de la Biblioteca d'Esparreguera. | 08076-14 | Carretera B-113 d'Esparreguera a Monistrol. | A la dècada dels anys 30 del segle XX, uns pocs anys abans de la Guerra Civil, uns afeccionats d'Olesa de Montserrat dirigits pel Senyor Marià Bernades, excavaren diverses petites coves d'aquesta zona. | 41.5693200,1.8741100 | 406130 | 4602572 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48368 | Balmes de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-gorgoncana | PAULO i SÀBAT, J (1995). La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp.17-23. SUBIRANA, R (1997). Cicle Coneguem la nostra història. Escrit de la conferencia llegida a Can Pascual el dissabte 27 de setembre de1997. Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | De la cruïlla de la C-1414 (Olesa-Esparreguera), surt una carretereta que porta a Santa Maria del Puig i a la colònia Sedó. A poca distància, en el marge esquerre s'alça una cinglera de pedra tosca coneguda com a Costa de la Gorgonçana, on hi ha ubicada la masia de Can Cordelles i els molins de la Gorgonçana. Des del mateix nucli d'Esparreguera és possible anar-hi pel camí de la barca, accés que surt de sota les piscines. En Rafael Subirana hi trobà utillatge lític. | 08076-16 | Carretera de la Colònia Sedó | No han estat mai excavades. | 41.5408700,1.8778000 | 406396 | 4599410 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48368-foto-08076-16-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48413 | Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. | 08076-61 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 78|79|81|83|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48423 | Cova de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma | 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. | La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. | 08076-71 | Carretera B-113. | El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. | 41.5692000,1.8744400 | 406157 | 4602558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48424 | Cova del Patracó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-patraco | DD. AA. (1968): Topografia de la cova del Patracó. Esparreguera (LaPuda). E.R.E. C.E.C. PAULO i SÀBAT, J. (1989): Guia topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera, pp. 88. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: ed. Josep Paulo, pp. 17;23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.12-17. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme.Esparreguera, pp. 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Clarament malmesa a la part més accessible ja que ha estat objecte d'extraccions d'estalactites i estalagmites. | Es troba a la serra de Rubió, per damunt de la urbanització de Can Vinyals. S'accedeix en cotxe pel carrer de circunval·lació fins a la darrera edificació construïda, una granja de bestiar, localitzada a la part més alta del carrer i en un revolt molt pronunciat. D'aquí es pren un senderol més o menys visible que en uns 10 - 15 minuts a peu ens mena fins a la boca d'entrada a la cova. La boca d'entrada a la cova està modificada artificialment amb pedra petita i ciment, i presenta una porta de ferro que es troba sempre oberta. Segons recull Rafael Subirana, la cova fou objecte d'explotació comercial i turística, i durant un temps es féu pagar entrada per accedir a ella. Sabem que la sala gran que forma la primera cavitat es troba actualment reomplerta per sediments recents d'aportació antròpica, que anivellaren el terreny per tal de facilitar l'accés a les visites.El mateix Rafael Subirana, bon coneixedor de la cova del Patracó, la descrigué com d'una llargada de 90 m, amb una entrada ja modificada respecte l'època prehistòrica, és a dir amb la porta de ferro ja instal·lada. Aquesta sala d'entrada actual presenta unes mides de 3 m d'alçada, 13 m d'amplada i una llargada de 7 m, i sembla ser l'únic lloc on és possible fer-hi algunes troballes. La resta de la cova fou resseguida minuciosament i no hi trobà sediments que revelessin un potencial arqueològic. En la seva publicació revela que excavà a l'inici del corredor, és a dir, en el punt on els sediments de la sala d'entrada descendeixen per un fort pendent cap a l'interior de la cova, tractant de retrobar l'estratigrafia antiga. Les troballes es reduiren a dos fragments ceràmics que interpreta com d'època prehistòrica tot i que no gaire lluny hi trobà un fragment de ceràmica del segle XIX. | 08076-72 | Urbanització Can Vinyals. | Josep Paulo explica l'origen del topònim del carrer del Patracó: 'Cova de la muntanya de Can Rubió, rica en estalactites i estalagmites'. El nom li vé del renom d'un vilatà que, a finals del segle XIX, tenia una vinya en terrenys adossats a la muntanya de la cova. Es tracta d'una de les coves visitades pels espeleòlegs. | 41.5629700,1.8619000 | 405102 | 4601880 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48424-foto-08076-72-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48446 | Font de Can Golart o del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> | Ha patit molts atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> | 08076-94 | Torrent de Can Golart | <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> | 41.5342900,1.8554500 | 404522 | 4598703 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48447 | Font-safareig de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> | <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> | 08076-95 | Can Tobella | <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> | 41.5766700,1.8700200 | 405799 | 4603393 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48450 | Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> | Destruïda per una avinguda d'aigua. | <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> | 08076-98 | Sant Salvador de les Espases. | <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790300,1.8842100 | 406986 | 4603639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48451 | Font del Torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal | <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> | Ha patit diversos atacs vandàlics. | <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> | 08076-99 | Torrent Mal | <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> | 41.5383200,1.8654700 | 405364 | 4599140 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48453 | Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> | 08076-101 | Sant Salvador de les Espases. | <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | 41.5793800,1.8838400 | 406955 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48454 | Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. | <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> | 08076-102 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> | 41.5433400,1.8723400 | 405944 | 4599690 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48474 | Can Roca, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment | <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> | <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> | 08076-122 | Camí de Can Santjoan | 41.5539900,1.8513000 | 404205 | 4600895 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Materials al Museu de Montserrat. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48481 | Les Roques Blaves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques-blaves | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | Presenta un lleuger estat de degradació degut a l'acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència d'alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig. | <p>La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració. La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat. Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.</p> | 08076-129 | Camí de les Bramones. | <p>Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia. Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat. La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.</p> | 41.5521900,1.8658600 | 405417 | 4600679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48483 | Llentiscle arbori de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-arbori-de-la-vinya-vella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.</p> | 08076-131 | Camí de la Vinya Vella. | <p>Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX)només serveixen per a pastura de porcs gallines i gall d'indis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible.</p> | 41.5482600,1.8420500 | 403425 | 4600269 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48483-foto-08076-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48523 | PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> | <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> | 08076-171 | Sant Salvador de les Espases | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5793900,1.8843600 | 406999 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48525 | Riera d'Alfàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega | www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html | La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. | 08076-173 | Riera d'Alfàbrega. | A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. | 41.5378700,1.8572800 | 404680 | 4599099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48526 | Riera de Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | problemes de contaminació. | La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. | 08076-174 | Riera de Magarola. | 41.5227100,1.8663300 | 405413 | 4597406 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48535 | Tossal rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. | 08076-183 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5799300,1.8685900 | 405685 | 4603756 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48538 | Turó de la Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). | 08076-186 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5852500,1.8808400 | 406714 | 4604333 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48543 | ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zepa-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | <p>Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. Aquesta Zepa destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc. A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.</p> | 08076-191 | Riu Llobregat . | <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari..</p> | 41.5691700,1.8672600 | 405558 | 4602563 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-06-25 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48544 | Zona boscosa de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. | 08076-192 | La Vinya Vella | 41.5489800,1.8411500 | 403351 | 4600350 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48545 | Zona geològica de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. | 08076-193 | La Puda | 41.5737700,1.8747200 | 406187 | 4603066 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48498 | Necròpolis del Bosquetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-bosqueto | SUBIRANA, Rafael (1962). Necròpolis del Bosquetó. EstudisEsparreguerins. Sabadell, octubre de 1962. Quadern Núm. X. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | II-IV dC | El jaciment es troba actualment ocult al subsòl idelimitat per una tanca metàl·lica en una propietat privada. | El jaciment conegut com la necròpolis del Bosquetó, llinda amb el torrent del Canyet, a la llera sud del qual es troba el camí antic de la Barca. Es troba a llevant de la piscina, i al marge del cingle que el separa del riu Llobregat, en una zona antigament agrícola conreuada d'oliveres. En el lloc anomenat el Bosquetó, al capdavall del carrer antigament dit Callarís (avui carrer Llobregat) i per on hi passava el regueret del Canyet, a la vora del camí de la Barca, amb un suau desnivell del terreny que queda tallat força per sobre el riu Llobregat, hi apareixien en superfície arrel de les remocions produïdes pel mateix conreu de les terres, fragments de tègula i ímbrex (teula romana) amb certa quantitat. Després d'obtingut el permís del propietari, Rafael Subirana va començar l'excavació d'aquell lloc trobant 6 sepultures, però només una d'intacta; de les altres en quedava ben poca cosa tot i que oferien la mateixa disposició amb el cap a ponent i els peus a llevant. Apunta per al conjunt de la necròpolis una datació de segle IV dC, les característiques d'aquella li semblen prou determinants per a recolzar aquesta datació. La sepultura que estava sencera estava formada per 13 tègules posades 4 d'elles a banda i banda, en doble vessant, i 3 a sota planes i una a cada extrem. Estarien ajustades amb morter de calç, del que en trobà alguns bocins. Les tègules estaven decorades amb diferents motius freqüents en aquest tipus de material, realitzats a base de digitacions i incions (X, Ziga-zagues realitzades amb 4 dits, ondulacions, etc.). L'interior de les tombes era ple de terra, però sense la presència de cap tipus d'aixovar. L'excavació de l'any 1947 es va realitzar obrint una rasa de 8 m de llargària a uns 3 m de la cinglera, que es troba enfront el riu Llobregat, que va ser succeïda per l'execució d'altres 4 rases paral·leles fins a una distància de 23 m. Les restes aparegueren a una fondària d'entre 0,45 i 1 m. | 08076-146 | Camí de la Barca. | Excavada per Rafel Subirana l'any 1947. | 41.5417500,1.8739800 | 406079 | 4599511 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Rafael Subiranava deixar en dipòsit una de les sepultures de tègula localitzades a la Biblioteca Beat Domènec Castellet d'Esparreguera, ubicació ques'ha mantingut fins avui. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48428 | Cul de la Portadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora | MAYORAL I FRANCO, F. (1987): Informe previ sobre el Cul de laPortadora (Esparreguera, Baix Llobregat). Inèdit. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 18;24. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 307. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | III-II aC | L'erosió de la zona afecta la pèrdua de sediments progressivament . | La situació del Cul de la Portadora a prop del massís de Montserrat provocà que els incendis esdevinguts els anys 1986 i 1994 i els forts aiguats de la tardor afectaren també l'esmentat turó. Les conseqüències d'aquests fets foren la pèrdua de la seva vegetació i bona part del subsòl. Actualment es desenvolupa una formació esclarissada de matoll al cim, que s'acompanya amb arbrat arbori pels vessants. El cim del turó està constituït per una plataforma gairebé plana, amb suau pendent vers l'est, la superfície del qual oscil·la entre els 70-80 m de longitud (direcció N-S) i els 30 m d'amplada (direcció W-E). Es defineix una planta el·líptica coincidint l'eix més llarg amb el curs del riu Llobregat. La plataforma es troba limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, tret del cantó septentrional que representa l'accés a l'assentament. El dipòsit sedimentari no s'estén per tota la superfície del cim. L'aflorament de material rocós és clarament visible en molts punts del turó, sobretot al sud i llevant, mentre que l'acumulació de sediments es detecta més a la part nord-oest i centre del turó. En superfície es localitzen fàcilment encara a hores d'ara fragments ceràmics fets a torn de ceràmica ibèrica, no s'observen però restes constructives. A nivell d'hipòtesi Mayoral plantejava en el seu informe que si es tenen en compte les dimensions del jaciment, i el fet que la ceràmica a torn constitueixen la totalitat de les troballes superficials, podem trobar-nos davant un assentament ibèric reduït d'època tardana (segles III-II AC). | 08076-76 | Camí del Tossal Rodó. | El coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic al turó del Cul de la Portadora es deu a afeccionats d'Olesa de Montserrat i Esparreguera, els quals, a les seves excursions pels voltants, visitaren el lloc i observaren la presència de fragments de ceràmica superficials. | 41.5922300,1.8633500 | 405266 | 4605127 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48428-foto-08076-76-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48433 | Eremitori del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-puig | <p>BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MAURI, A. (1982): 'Eremitori del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.</p> | IX | S'hi acumulen deixalles i la vegetació. | <p>Petita cova artificial excavada a la terra de forma quadrada, lleugerament arrodonida, amb una petita fornícula a la paret del fons. La forma del sostre és lleugerament arrodonida.</p> | 08076-81 | Pla del Puig. | <p>Aquest petit eremitori fou descobert l'estiu de l'any 1982 per Alfred Mauri al visitar la propera església de Santa Maria del Puig. No existeix cap estudi que s'hi refereixi. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Esparreguera, al mateix Baix Llobregat (Abrera, Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.</p> | 41.5512300,1.8687600 | 405657 | 4600570 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48433-foto-08076-81-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48530 | Santa Margarida del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-cairat | CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Esparreguera: Col·lectiuEsparreguerí de Recerques. Pp. 7. PAGÈS, M. (1983): Les Esglésies pre-romàniques a lacomarca del Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Pp.149-157. PAGÈS, M. (1992): Santa Margarida Saplanca del Cairat. A Catalunya Romànica, Vol. XX. Barcelona. Pp. 360-361. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | IX-X | Restaurada l'any 1965. | La capella es caracteritza per ser una nau rectangular amb arcades cegues a les parets que porten la volta i reforcen l'edifici. Presenta l'arc triomfal lleugerament ultrapassat amb encongiment dels muntants i absis, de sòl més alt que la nau, trapezoïdal i inclinat cap al nord, cobert amb volta de canó. Dues finestres d'esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l'est la il·luminen. La porta occidental fou refeta en època romànica. De l'exterior a l'interior de la nau, es baixen tres graons. Entre les arcades de la nau hi ha un banc solidari de la construcció. L'aparell és irregular, de pedres sense tallar lligades amb morter. A la volta de l'absis es veuen, encara, restes d'encanyissat. | 08076-178 | Carretera B-113. | La primera notícia documental explícita que en tenim es situa a l'any 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d'Esparreguera, féu un llegat de deu sous a l'església de Santa Margarida del terme del castell d'Esparreguera. L'any 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en ' la capella de Santa Margarida de Çaplancha'. Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bages que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós. | 41.5679100,1.8661800 | 405466 | 4602424 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48530-foto-08076-178-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Pertany als propietaris del mas vei de Can Paloma. | 91|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48439 | Església del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-puig | <p>'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. MIQUEL, J. (2002): Informe sobre la intervenció arqueològica efec-tuada a l'absis de l'església de Santa Maria del Puig al terme d'Esparreguera (Baix Llobregat). Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PAGÈS, M.(1992): Santa Maria del Puig. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 355 - 359. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | IX-XII | <p>Santa Maria del Puig es troba situada en un planell limitat pels torrents de Pruneres i del Puig, prop de la desembocadura al riu Llobregat. Té al sud les ruïnes del Castell d'Esparreguera, i al seu entorn el despoblat del Puig. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2002 es porta a terme arrel de les obres de repavimentació de l'església en tot el sector de l'absis. Aquestes han permès treure a la vista dels futurs visitants la troballa de l'absis pre-romànic, datada per paral·lels entre finals del segle IX i inicis del X, i establir fins a cinc fases d'evolució de l'edifici. La primera correspon a la construcció de l'església preromànica. La segona a l'església romànica del segle XII. Una tercera fase constructiva modifica sensiblement l'aspecte de l'església, greument afectada pels terratrèmols de 1428 amb la construcció de les naus laterals. La quarta fase va associada a un programa de reformes realitzades durant el primer quart del segle XVII i finalment una darrera fase cap a finals del segle XVIII, fins que des del darrer terç del segle XX i actualment es treballa per tal de donar a l'església l'aspecte que presentava entorn el segle XVII.</p> | 08076-87 | Carretera a la Colònia Sedó. | <p>El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom.</p> | 41.5513000,1.8695300 | 405722 | 4600576 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48431 | El Castell o Serrat de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola | 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | VII-I aC | Àrea pràcticament urnanitzada del tot. | Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. | 08076-79 | Passeig del Castell | Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. | 41.5346700,1.8713600 | 405850 | 4598728 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48417 | Castell de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases | <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> | 08076-65 | Cim de les Espases | <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48434 | Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases | <p>CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. CER (1996): El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.pp.63. PAGÈS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435. PAGÈS, M. (1992b): 'Castell de les Espases'. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> | X-XIV | Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. | <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> | 08076-82 | Cim de les Espases. | <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII. A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48529 | Santa Coloma de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-la-gorgoncana | CER (1995): Església de Santa Coloma d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Pp. 24. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | X-XVIII | No queda cap resta visible en superfície. | Es desconeixen les característiques físiques de l'església de Santa Coloma, del a qual tenim només a hores d'ara, un seguit de referències històriques que no ens detallen sinó el seu emplaçament. Malgrat que la documentació escrita deixa clara l'existència de l'església de Santa Coloma a la zona de la Gorgonçana, no és possible ubicar-la sense un seguiment arqueològic del subsòl. | 08076-177 | Costa de la Gorgonçana. | Les primeres referencies es situen al segle XI. Al capbreu de 1581 figura com a be del comú i es fa referencia a una capella amb el seu fossar i tota la plaça. Al 1799, es parla d'un terreny on abans hi era la capella i es demana la venda per tal de poder mantenir la llum de la capella del Santíssim de l'església de Santa Eulàlia, la propietat pasa a Vicens Anton de Figuerola (casa de Cordelles). De la documentació coneguda es desprèn que entre la segona meitat del segle XVII i algun moment indeterminat del segle XVIII s'ha d'haver produït l'abandó i enrunament de l'església de Santa Coloma. A tall d'hipòtesi Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, apunta que aquestes circumstàncies es produirien probablement abans de finals del segle XVII, quan el record de les darreres celebracions ja ha caigut totalment en l'oblit, després de més d'un segle d'inactivitat. | 41.5386700,1.8760800 | 406250 | 4599167 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48491 | Molins de la costa de la Gorgonçana. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-la-costa-de-la-gorgoncana | <p>ACHON, O. (2002): 'Molins Costa Gorgonçana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. ACHÓN, O. (2003): Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X-XX | <p>L'accés als molins es pot fer des de la Casa de Cordelles, per l'antic camí a Olesa o des de la part baixa de la costa on paral·lela al riu hi passa la carretera que va a Santa Maria del Puig i a la Colònia Sedó. Els molins de la Gorgonçana es troben disposats espaialment en un recorregut de poc més d'un quilòmetre de longitud i salven un desnivell de més de 100 m; és a dir, un pendent mitjà de prop del 10% amb forts pendents, salts i desnivells naturals o antròpics, adequats d'acord a un programa establert per tal d'aprofitar al màxim l'energia hidràulica. L'aigua brolla de la font de Cordelles, casa documentada l'any 1101 i queposseeix la mina d'aigües d'aquesta font i que n'utilitza l'aigua com a mínim des de l'any 1209. Aquesta mina d'aigua omplia les basses que hi ha al pati de la casa i eren emprades pel trull d'oli, i també nodria la bassa del seu molí fariner. Aquest està ubicat sota la casa i a l'altre costat del camí públic que va d'Esparreguera als molins i a Olesa de Montserrat. Del molí de Cordelles en queden vestigis en un edifici situat just per sota de la casa actualment utilitzat com a magatzem agrícola. El segon molí es trobava a un nivell inferior del primer salvant un petit desnivelli utilitzava l'aigua que omplia la bassa en desaiguar el primer molí. També li arribava l'aigua mitjançant un rec que conduïa l'aigua del sobreixidor del primer molí. Aquest molí és anomenat en la documentació d'en Mona o d'en Roca l'any 1473 junt amb el tercer molí de la cadena, que en aquests moment ja estava enderrocat, deshabitat i sense parament, i que és referit com el molí d'en Volta. Aquests dos molins ja eren a finals del segle XVIII dels Cordelles, i al 1855 Josep Maria Dalmases de Cordelles reconvertí aquest dos molins en una fàbrica de curtits que perdurà fins acabada la guerra civil, després fou adquirit pel municipi i es va transformar en hospital fins a la dècada de 1960. Just per sota d'aquests dos molins trobem una nova bassa que alimenta un altre molí, del qual en queden restes de la bassa i del rec. El casal ha evolucionat cap a un mas dedicat a l'agricultura intensiva de regadiu i a l'aviram. Per sota d'aquest quart molí trobem les restes d'un cinquè molí fariner que surt documentat ja l'any 1467, del que se'n diu que antigament era blader però ara draper i blader. Aquest fet dóna la primera menció d'un molí mixte que mòlt gra de qualsevol classe i també fa draps.Per sota d'aquest molins trobem en el darrer pla, la plana d'inundació ubicada 5 m per sobre del curs del riu Llobregat, el darrer dels molins de la Gorgonçana. El molí que es coneix avui pel renom de les Pells, és un dels molins més antics documentats a la zona. L'any 1390 s'anomena com a molí d'en Sastre d'Olesa, nom que perdura fins el seu abandó al segle XIX. Aquest és un dels molins més ben conservats, conserva la bassa, els dos cacaus i l'accés a la sala de moles, i el carcavà amagat sota els llims dipositats després de les diferents riuades del segle XIX i XX.</p> | 08076-139 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. A partir de l'estudi de la documentació, Oriol Achón ha establert una evolució de l'activitat del grup de molins en 4 fases cronològiques. Així tenim que entre els segles X-XIII els molins són fariners, per a passar a compartir aquesta activitat amb molins drapers i d'oli també entre els segles XIV i XVI. Entre els segles XVI i XVIII els molins són ja bàsicament drapers i fariners, fins que a finals del segle XIX i inicis del segle XX aquests ja només es dediquen a l'adob de pells.</p> | 41.5397600,1.8774800 | 406368 | 4599287 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48416 | Castell d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera | <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X. | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> | 08076-64 | Camí de la Colònia Sedó al Puig. | <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> | 41.5498500,1.8705000 | 405800 | 4600414 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48531 | Santa Maria del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-puig | CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. GAVÍN, J.M.(1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n.21, pp.66 PAGÉS,M: (1981):' Santa Maria del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAGÊS, M. (1992). 'Santa Maria del Puig'. A Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Pp.355-359. | XII | Es tracta d'un temple d'una sola nau, amb dues capelles rectangulars, a manera de fals transepte, i un absis semicircular d'àmplia obertura i poc profund. Presenta un cimbori de planta ovalada que s'inscriu en un rectangle, on adopta una estructura de prisma octogonal, per causa del pes del campaneret de torre que hi ha a sobre i que en la forma que ha pervingut és posterior a l'obra romànica. La nau es cobreix amb una volta seguida de canó una mica apuntada. Els paraments de la nau són datables al segle XI, mentre que l'absis i el cimbori són de finals delsegle XII o inicis del segle XIII. Les excavacions realitzades al llarg dels darrers anys han posat al descobert a l'interior de l'església actual les restes d'un temple más antic. | 08076-179 | Pla del Puig | El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom. | 41.5513100,1.8695500 | 405723 | 4600578 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48531-foto-08076-179-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48524 | Pont medieval del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-del-cairat | PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 31. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 55;56. VALLS, O. (1961). La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XII-XIV | El pont medieval del Cairat, que anomenem així per distingir-lo del Pont inacabat de les Pells, conserva dempeus un dels estreps de l'antic pont, però se'n pot observar encara l'empremta dels cinc pilars, que formaria un pont amb quatre arcades. L'arcada més gran es trobaria a la part central on cal salvar l'estret engorjat del riu, i dues arcades petites en el marge esquerre en una zona força plana, la construcció de les quals es faria per tal d'evitar aquesta zona fàcilment inundable en anys de molt cabal.En el costat oposat del riu, és a dir, en el marge dret, només caldria en principi la presència d'una sola arcada, ja que un cop salvat el tram central, la muntanya s'enfila ràpidament per on hauria anat l'antic camí medieval que comunicaria amb l'església de Santa Margarida de Saplanca i Esparreguera en direcció sud i cap al nord en direcció a Montserrat. El pont permetria també la comunicació amb els camins existents en el marge esquerre del riu amb establiments importants que ja existeixen en aquesta època com Can Tobella, el castell de les Espases i l'església de Sant Salvador i un seguit de masos que poblaven aquest costat del riu. A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. | 08076-172 | Camí de Can Tobella. | A nivell constructiu, malgrat l'escassa entitat de les restes és possible apuntar una cronologia de finals del segle XII i primera meitat del segle XIV, amb paral·lels al llarg del curs superior del riu Llobregat amb ponts com els del Pont de Vilomara (documentat en un pergamí de l'any 1012 del qual se'n conserven 2 arcs de migpunt al marge esquerre del riu, mentre que als segles XIV i XV es fan reparacions de l'obra inicial); els ponts de Manresa dels que cal destacar primer el Pont Vell amb documentació d'inicis del segle XI (1018-1019), el Pont Nou (Camí de Manresa a la Segarra) construït cap a 1318 per l'arquitecte Berenguer de Montagut i el pont de Rajadell la construcció del qual s'inicia cap al 1383, sobre la riera de Rajadell, en el camí antic de Montserrat. A Navarcles hi ha documentat un pont antic al segle X, mentre que l'existent actualment és de finals del segle XI. Recordem que l'ermita pre-romànica de Santa Margarida ja és coneguda d'antic com a Santa Margarida de Saplanca, indicant un pas damunt el riu, i que permet interpretar l'existència d'una estructura senzilla, probablement de fusta, que amb el temps evolucionarà amb la construcció d'un pont de pedra en el mateix indret. Les hipòtesis que apunten a un origen romà per aquesta construcció no estan a hores d'ara prou justificades si tenim en compte que s'oblida el gran moment constructiu de les construccions civils del segle XIV. | 41.5716300,1.8646900 | 405348 | 4602839 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48524-foto-08076-172-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48486 | Mas Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliva | <p>'Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. CENTRE MUNTANYENC I DE RECERQUES OLESÀ (1984). Butlletí d'Informació per als socis. Octubre, any IV, núm. 28. Olesa de Montserrat: CMRO. RIBAS I CALAF, B. (1990): Història de Montserrat (888-1258). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Ed. Curial, pp. 236. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XII-XVI | <p>En el marge dret del riu Llobregat, prop de l'antiga carretera a Monistrol es troba un antic mas rònec a poca distància de Can Paloma, excavat a la dècada dels anys 80 del segle XX, pel grup del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Just a la terrassa inferior d'un camp d'ametllers es troben les restes arqueològiques de l'esmentat mas, l'entitat del qual és considerable si ens atenem al perímetre visible actualment, compartimentat en vàries estances de les quals es conserven els arrencaments de la volta probablement de canó aplatida, que sabem ja estava ensorrada en el moment de les excavacions. Els murs del mas es conserven en diferents alçàries que superen la majoria 1 m, l'amplada dels murs mitgers no supera els 50 cm. La planta de l'edifici seria rectangular amb uns 20 m de llarg, en el sentit nord-sud i entre 8 i 10 m d'amplada en el costat est-oest. A pocs metres al nord de les restes del mas trobem en la mateixa plataforma, una estructura excavada a la roca, de planta rectangular que podria pertànyer a la part inferior d'alguna estructura elevada (trull, premsa..) o d'algun tipus d'encaix que no presenta cap límit en el costat de llevant.</p> | 08076-134 | Carretera B-113. | <p>El mas Oliva apareix ja esmentat en un document de l'any 1234 (RIBAS, 1990: 236), i més tard en un Capbreu de l'any 1496. En les confessions de Tomàs Vinyals, del mas Vinyals, i de Pere Paloma, de Can Paloma, apareix en diverses vegades esmentat com a confrontació el mas de l'Oliva.</p> | 41.5676500,1.8770300 | 406371 | 4602384 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48429 | Despoblat del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/despoblat-del-puig | 'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (1998): Memòria de l'excavació duta a terme al Puig d'Esparreguera (Baix Llobregat) durant l'any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GARCIA TARGA, J.; LÓPEZ MULLOR, A. (2000): La primera campanya d'excavació al despoblat del Puig d'Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat). A: Quaderns Científics i tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 167-181. SUBIRANA, Rafael (1987). Explicacions històriques d'Esparreguera. Esparreguera ibèrica. Sabadell, 1953. Sabadell: reedició de l'edició de 1953, pp. 3. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XII-XVII | Resten molt poques estructures visibles. | El paratge del Puig és un altiplà de 2 km de llargada que s'articula en una sèrie de terrasses força suaus, a la més enlairada de les quals hi ha l'església de Santa Maria, i un xic més avall, els dos sectors on es van localitzar les restes arqueològiques. D'una primera fase es documenta la fundació d'un habitatge entorn els segles XII i XIII, tot i que la instal·lació humana en aquest indret s'hauria de situar entorn el segle X, moment en que l'església funciona normalment. De la segona fase (segles XIII-inicis del XIV) es va localitzar un mur i un paviment de calç, dels quals no es coneix el moment de construcció, però sí la seva amortització per un estrat d'abocament de la tercera fase. Aquest estrat correspon a un anivellament o preparació d'un nou paviment, en el qual s'hi recuperà ceràmica valenciana i ceràmica de cuina del país que proporcionen una datació mínima per a la segona fase del jaciment. En la tercera fase (2ª meitat del segle XIV) es reorganitza l'habitatge documentat en el primer sondeig. La quarta fase correspon a l'abandó del recinte entre els segles XV i XVII. Es van recuperar d'aquesta fase tres alfàbies (finals del segle XIV-XV), ceràmica en verd i manganès, ceràmica de València i de Barcelona decorada en blau, bava catalana amb motius blaus i grocs, etc. La cisterna està situada al nord-est de l'església, en una terrassa més baixa i al costat d'un seguit de cases construïdes a la dècada dels anys quaranta del segle XX per la fàbrica tèxtil Sedó. És una estructura subterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó aplatida per a contenir líquid, atesa la impermeabilització del paviment i les parets. També podria haver-se destinat a l'emmagatzematge ni que fos de forma secundària. Es localitzà al seu interior un estrat d'enderroc que contenia una moneda de Carles I (1516-1556); ceràmica blava de Barcelona i de València (inicis del segle XVII). Sembla que la cisterna va deixar d'utilitzar-se posteriorment a l'abandó de l'habitatge del sector 1, cap als primers decennis del segle XVII. | 08076-77 | Carretera de la Colònia Sedó. | L'any 1997 es realitzen sondejos arqueològics als voltants de l'església de Santa Maria del Puig d'Esparreguera (ja en funcionament al segle X) que permeten documentar restes pertanyents a un assentament poblacional previ a l'actual Esparreguera, del qual es van poder establir fins a 4 fases d'ocupació que anirien del segle XII al XVII. | 41.5514400,1.8698400 | 405748 | 4600592 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48429-foto-08076-77-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Els materials arqueològics estan dipositats als magatzems del Servei d'Arqueologia i Paleontologia a Girona (Pedret). | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48499 | Nucli antic d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-desparreguera | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XIII-XVIII | A partir del Capbreu del segle XV coneixem la configuració de la vila, de la que s'hauria de protegir el subsòl. Inclouria el Carrer Cavallers, Guardiola, Barcelona, Passatge de la Gorgonçana, Horts del carrer Cavallers i les Hortes, Sant Jaume, Via del mil·lenari, Plaça de Santa Eulàlia, Carrer Gran, Plaçade la vila, Eixides, Hospital, Taquígraf, Balmes, Plaça del Centre, de Baix, Sant Antoni, dels Arbres i Ferran Puig. | 08076-147 | Esparreguera poble. | L'existència a Esparreguera d'una important xarxa d'aigües subterrànies es coneix des d'abans del segle XIII, en aquest moment històric la població es comença a assentar a l'actual pla d'Esparreguera i totes i cadascuna de les noves cases construeixen com a mínim un pou. Avui apart de la ubicació i profunditat, es coneix força bé el seu recorregut i cabal. A Esparreguera existeixen 3 corrents d'aigües subterrànies principals que es troben a diferents profunditats, entre els tres i els trenta metres. La creació de pous per a usos preindustrials, protoindustrials i industrials a l'actual pla d'Esparreguera per tints, en el segle XVII, està documentat arqueològicament en una intervenció realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, l'any 1994, en la qual es trobaren les restes d'un pou que fou amortitzat a finals del segle XVII i que segons J. Paulo (cronista de la Vila) corresponien al pou per a bastir d'aigua un taller de tint i a les obres de l'església parroquial. Entre altres restes del nucli antic que cal tenir en compte tenim l'existència d'una primitiva església a la zona de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, esmentat en un plànol anterior a l'any 1855. La documentació existent al respecte, en un Capbreu del 1604 s'assenyala explícitament l'existència d'una església més antiga en aquell moment ja desapareguda que tenia un campanar de torre. En un conjunt de Capbreus (finals segle XV fins a mitjans delsegle XIX) i en altres documents esmentats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, trobem referències a la situació de diverses vivendes, a l'església i fossar vell, així com la presència artesanal de l'antiga vila d'Esparreguera. L'església actual de Santa Eulàlia no és sinó el quart temple edificat des del 1316, en què Pere Costa, senyor dels castells de les Espases i d'Esparreguera obtingué llicència del senyor bisbe Pons de Gualba per edificar una capella a Santa Eulàlia en el terme de la parròquia de Santa Maria d'Esparreguera que ho era des del segle XII, en la nova població i junt al camí reial. Per la creixença de la nova vila fou necessari fer una novae sglésia al 1523 i engrandir aquesta o fer-la nova en 1587 segons consta en permís donat a 12 de desembre d'aquell any per a posar la primera pedra. | 41.5408100,1.8684100 | 405613 | 4599413 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48499-foto-08076-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48426 | Cova de les Pells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pells | ACHÓN, O. (2003): «Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana». A, Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II, pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XIV | A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d'una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells. Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d'extracció del material constructiu que es practicaven per a l'elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana. La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D'aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d'aquestes construccions que encara poblen la zona. La cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d'haver deixat la carretera d'Olesa a Esparreguera (C-1414), a l'alçada del Fabricó i per sota de Can Duran. La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegatació i a peu de la cinglera. Encara poden apreciar-se les empremptes dels treballs d'extracció de la pedra al mateix interior de la cova. | 08076-74 | Camí de Can Tobella. | El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. | 41.5417000,1.8780800 | 406421 | 4599501 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48426-foto-08076-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48468 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-0 | <p>CALVO, I. (2004): 'Plaça de l'església'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. FIERRO, X. (2004): Memòria de l'excavació duta a terme a la plaça de l'església d'Esparreguera. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm.4422. Diputació de Barcelona.</p> | XIV | <p>La plaça de l'església és un espai de planta rectangular situat a llevant del temple de Santa Eulàlia. Arran de les obres de peatonalització del nucli antic de la vila, forma una unitat amb els carrers i espais públics circumdants. L'any 2004 es va dur a terme la restauració del campanar de l'església . Aquest element, adossat a la façana llevant de l'edifici, era rematat per una templet cobert er un cupulí reforçat amb uns anells de ferro. L'oxidació d'aquest material va produir un canvi en la forma dels ancoratges que, entre d'altres patologies, va malmetre la pedra, la qual cosa obligà al desmuntatge del coronament. Per dur a terme aquesta tasca era necessària la col·locació d'una grua de 70 m d'alçada, ja que aquest element no era accessible des de la bastida que posteriorment resseguia el perímetre del campanar. A causa de les dimensions de la grua que hom preveia col·locar en aquest indret, era necessari realitzar una fonamentació, que consistia en la construcció d'un dau de formigó de planta quadrada de 6 metres de costat, amb un pes de 200 tones, que havia de romandre parcialment sota el paviment per evitar qualsevol mena de moviment. La zona on era previst fer aquesta cimentació era susceptible de contenir restes arqueològiques. En el perímetre de l'església es por apreciar que a tota la meitat de llevant, la banqueta de fonamentació original roman a la vista, la qual cosa palesa que la cota de pavimentació actual viari està sota de la que originalment posseïa l'entorn de l'edifici. Pel que fa a la façana de llevant, hom pot documentar l'existència d'un banc adossat al mur, fet de maçoneria de pedres petites rematat amb lloses. Aquesta estructura és diacrònica de la construcció original. Un cop realitzada la intervenció es localitzaren vestigis que corresponen als fonaments de l'angle nord-oest d'un edifici singular. Atípic, per la dimensió, ja que tenen un gruix d'entre 1,70 i 1,75 m d'alçada ( dels quals es conserven 0,70m). Distingit, per la posició al cim de la vil·la que denota la importància d'aquesta construcció. Original, perquè segurament es tractaria d'un edifici aïllat, malgrat que es coneix de manera molt fragmentària.</p> | 08076-116 | Plaça de Santa Eulàlia, s/n. | <p>Se suposa que els vestigis trobats corresponen a l'angle nord-oest d'una de les dues esglésies originals, bastides entre 1316 o el 1440, tot i que en l'excavació no van aparèixer elements que proporcionessin una datació absoluta de les restes.Tot i així, es disposen de dades per apuntar que les restes trobades corresponen a l'edifici bastit al primer quart del segle XIV. Per una banda, la base del campanar de l'edifici consagrat el 1612 és solidaria de la construcció de l'església i probablement aquest element se sobreposa sobre l'edifici localitzat a l'excavació. D'altra banda, es disposa d'un document de 1604 que situa el cementiri '... a sol ponent amb la torra del campanar de l'església vella de dita vila. A tramuntana amb les parets de l'església nova de dita vila'. Segons aquestes indicacions, l'església bastida cap al 1440,que estava en ús mentre es realitzaven les obres del nou edifici es trobava al sud-oest del temple actual.</p> | 41.5409200,1.8687800 | 405644 | 4599425 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48384 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-8 | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp. 26-27. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. | XIV-XV | Abans del segle XVIII, el tram de Martorell a Igualada del Camí Ral passava per Masquefa i Capellades. No fou fins el 1761, amb Carles III, que es publicà el nou projecte de xarxa nacional de carreteres, mitjançant el qual el tram entre Martorell i Abrera va arribar al terme d'Esparreguera per la riera de Magarola; un cop travessat el curs d'aigua, s'enfilava després d'haver creuat la finca coneguda actualment pel nom d'El Maset, vers l'actual cementiri i, passant per la carretera que porta a aquest, arribava a la vila d'Esparreguera pel lloc anomenat El Castell. Anys després, aquest mateix camí segueix un altre traçat: travessava la riera de Magarola per sota mateix dels actuals ponts que porten el mateix nom, s'enfilava passant prop de can Llimona i, passant per l'actual restaurant La Tina, remuntava fins al pla de l'actual sector sud industrial i entrava a la vila pel carrer del Barri Font, que continuava portant el nom de Camí Ral fins al carrer de Sant Miquel. Aquest camí, sempre passant per fora de la muralla, continuava cap a can Sedó i cap a Monistrol. | 08076-32 | Carrer Cavallers | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera i amb Collbató. | 41.5383100,1.8711800 | 405840 | 4599132 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48392 | Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Comelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.366. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XIV-XV | Casa senyorívola, formada per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada al sol ixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva arcs gòtics apuntats. El bloc principal, de planta rectangular, i torre mirador adossada, consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures amb reixes de ferro forjat. La coberta es plana amb barana abalaustrada. L'interior, on s'ha de destacar la barana de fusta de l'escalinata, presenta elements renaixentistes i barrocs. El pati, a finals del segle passat, es convertí en jardí amb escultures d'èstil italià, pergoles, brolladors i passeigs. Aquí es troba la capella. | 08076-40 | C/ Camí de Can Comelles. | Ja existia el 1350 amb el nom del mas d'en Pi. El 1750 Joan Francesc Comelles establí que una part del producte de la finca havia de donar-se a la parròquia per a culte i per a les intencions de la família. Cada dia es deia una missa conventual per als Comelles. Enacara actualment la parròquia rep uns cèntims d'aquesta deixa. Quan el 1587 es col·locà la primera pedra, el rector era un Comelles i quan es consagrà, el 1612, el rector era un nebot dels Comelles. A Can Comelles s'hi ha hostatjat reis i reines quan anaven a Montserrat. A canvi del dret de recollir aigua de la serralada, l'amo de Can Comelles oferí a l'Ajuntament l'avantatge d'obrir els seus jardins i el passeig dels boixos perquè els esparreguerins s'hi poguessin passejar. Des del segle XV fins al segle XVIII, aquesta casa la posseïren en linia directa, els descendents del fundador de la casa pairal. Més tard, l'administració del béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. | 41.5481400,1.8644500 | 405293 | 4600231 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-2.jpg | Legal | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48488 | Mas Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal | <p>SUBIRANA, R (1956). Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 43-45. SUBIRANA, R (1958). Notes prehistòriques d'Esparreguera. Pp. 6. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV-XVI | <p>Es troba situat a un centenar de metres de la masia de Can Roca i a sobre mateix del començament de les Muntanyes Blaves, en un suau turonet que les domina plenament. Actualment són visibles encara una paret de cara a ponent, i de cara a Can Roca. L'entorn apareix adequat amb baranes de fusta que delimiten part de l'espai excavat; així com passeres de fusta per a circular per damunt de les restes sense afectar-les. Les restes arqueològiques identificades per Rafael Subirana són els fonaments d'un mur de 1,20 m d'amplada i fragments de tègules romanes, restes de les quals Subirana interpreta com una torre romana o sepultura. En superfície però, i pels volts del turonet hi recollí també ceràmica vidrada dels segles XIV i ceràmica de reflexes metàl·lics del segle XVI. La presència d'aquests materials les interpreta com una reutilització moderna de les restes romanes (SUBIRANA, 1956: 44). Davant les esmentades troballes Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, qüestiona la seva adscripció a l'època romana, malgrat l'esment que en fa Subiranas de troballes de tègula que Vila, en canvi, no ha pogut observar a les rodalies ni tan sols en cap minúscul fragment.</p> | 08076-136 | Camí de les Bramones. | <p>El jaciment de mas Vidal va ser excavat per Rafael Subirana abans de l'any 1936 i identificades com a restes romanes de Can Roca. Les restes es troben arran de dos camins molt antics; el camí que d'Esparreguera passa per les masies de Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca, Can'Angel i Can Rubió, per on abans d'arribar-hi, trencava a l'esquerra vora mateix del camí ral per anar a sortir fins a Collbató. L'altre camí menys important comença a l'indret mateix de Can Roca i rodeja les Muntanyes Blaves o de les Bramones. És a dir, que es troba en l'encreuament de dos camins i dominant la part més antiga del poble o sigui de la primitiva parròquia de Santa Maria del Puig. La identificació de les runes com a Mas Vidal l'ha fet en Josep Paulo (Cronista de la vila d'Esparreguera), a partir de la lectura del Capbreu de l'any 1587.</p> | 41.5557500,1.8540800 | 404440 | 4601088 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48490 | Molí de la Riera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera | <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV/XV-XIX | Mig enrunat i cobert de vegetació. | <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> | 08076-138 | Riera de Pierola. | <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> | 41.5264700,1.8839700 | 406890 | 4597804 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc