Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48365 Balma de la Riera de Masquefa https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). 08076-13 Riera de Masquefa. Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. 41.5168100,1.8633400 405155 4596754 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48484 Mas del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> XX La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> 08076-132 Urbanització Can Rial. <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> 41.5224100,1.8471300 403811 4597394 08076 Esparreguera Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48526 Riera de Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. problemes de contaminació. La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. 08076-174 Riera de Magarola. 41.5227100,1.8663300 405413 4597406 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48402 Can Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> XVI-XVII <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> 08076-50 Av. Rafael Casanovas, 17. <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> 41.5249300,1.8603900 404921 4597659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48400 Can Parent https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. XIX-XX Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-48 Riera de Pierola. Fins l'any 1941 en foren amos els Parent. A més del conreu, a temporades es dedicaren a la fabricació de draps i borres. 41.5255800,1.8407900 403286 4597753 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48400-foto-08076-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48490 Molí de la Riera de Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV/XV-XIX Mig enrunat i cobert de vegetació. <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> 08076-138 Riera de Pierola. <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> 41.5264700,1.8839700 406890 4597804 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48386 Ca n'Estruc de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-de-la-riera (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. ' Can Estruc de la Riera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera. pp.370. XVI Masia tradicional format per diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada de blanc. Les obertures, disposades de formar regular, són alineades. 08076-34 C-14114, camí de Ca n'Estruc de la Riera Al segle XVI se'l coneixia com a Mas Bernardí, més tard pel mas Desmà o Ponsgrau. És a l'any 1767 quan pren el nom actual per distingir-lo del Cairat. Era el seu propietari Jaume Estruch i Valls. Fa uns cent anys Pau Estruch morí sense fills, però el nom del mas no s'ha perdut. 41.5268300,1.8940900 407735 4597833 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48386-foto-08076-34-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48419 Cementiri municipal. https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-5 CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.28. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, p.59. XIX Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella també de planta rectangular i façana neoclàsica amb detalls ornamentals típics com les arcuacions llombardes i l'òcul central. Té una portalada central de mig punt. S'hi conserven pintures del senyor Pallejà i s'hi troben tombes de famílies notables de la vila. 08076-67 Camí de Can Claramunt. 41.5308200,1.8815200 406692 4598290 1884 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48419-foto-08076-67-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48542 Xiprers del cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 24 xiprers d'una alçada entre els 8 i els 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,85 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-190 Camí de Can Claramunt. Edat estimada de 110 anys. 41.5308300,1.8826000 406782 4598290 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48408 Capitell de la creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.288. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.25.</p> XIX <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat. Antigament, damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> 08076-56 Plaça del Ajuntament, 1. <p>La creu de terme foru inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins 1892. Es va destruir, salvant-se el capitell, el qual ,més tard fou emprat per a construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> 41.5320900,1.8750100 406151 4598438 1833 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48515 Plàtans del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-barcelona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 59 platans ('Platanus x hispanica') d'una alçada entre 6 i 8 m amb una volta de canó d'entre 0,90 i 1,75 m, i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-163 C/ Barcelona. Edat estimada de 100 anys. 41.5342600,1.8741400 406081 4598680 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48515-foto-08076-163-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48446 Font de Can Golart o del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> Ha patit molts atacs vandàlics. <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> 08076-94 Torrent de Can Golart <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> 41.5342900,1.8554500 404522 4598703 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48493 Monument de la Passió a la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-passio-a-la-sardana Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 72-73. XXI Escultura de planxa de ferro de 20 milímetres de gruix i de sis metres d'alçada i quatre d'amplada. decorat amb una sanefa verd. Sobre el perfil de Montserrat es veu una parella de nens agafats de la mà ballant la sardana. Segons l'autor, el famós perruquer i escultor esparreguerí Lluís Llongueras, el perfil de l'obra fou retallat manualment amb un bufador oxílic. L'oxidat, per tal d'evitar el rovellament, es realitzà a la sal i el vernissat d'owatrol tinguè tocs de color verd. El monument pesa unes dues tones i es traslladà per instal·lar-lo a la façana del Teatre de la Passió en quatre peces. Es recolza sobre una planxa especial i sobre el propi Teatre. 08076-141 Av. Francesc Marimon, 83-89. El Monument de la Passió a la Sardana s'inaugurà el 19 d'abril de 2006, moment mateix en què es feu el seu muntatge a la façana del Teatre de la Passió. Acabat de muntar, l'autor de l'obra Lluís Llongueras pintà en directe, en colors verds a sobre de les planxes de ferro que composen l'obra la textura dels núvols sobre els quals està ballant la parella de sardanistes. 41.5343200,1.8722500 405924 4598688 2006 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Llongueras i Taller Roser de l'escultor Jaume Roser. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48479 La Passió https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio <p>www.lapassio.net www.cultura.gencat.net/cpcptc/festes</p> XVII <p>La Passió es representa actualment al Teatre de la Passió. Aquest, amb un aforament de 1.800 espectadors, és considerat un dels més grans de Catalunya. Inaugurat l'any 1969, fou dissenyat especialment per a representar-hi La Passió. L'any 1997 fou objecte d'una important renovació. La Passió ha mantingut al llarg dels anys la seva estructura original i es representa en 35 escenes dividides en dues parts: la primera part al matí i la segona a la tarda. Aquesta estructura, poc freqüent en el teatre actual, converteix La Passió d'Esparreguera en una festa popular per gaudir-ne durant tot un dia. Un centenar de personatges, a més de quatre-cents figurants i poble, una orquesta, una coral, equips de tramoia, il·luminació i so, atenció a l'espectador, encarregats de vestuari i maquillatge, manteniment, administració, etc., tots ells (prop d'un miler de persones) són el veritable motor que dóna continuïtat a aquesta herència cultural. Sense oblidar el públic fidel (més de 15.000 persones cada any) que ha convertit una història, amb final conegut, en l'argument teatral més representat de Catalunya. La música en directe és un dels trets diferencials més importants de la Passió d'Esparreguera.Una orquestra de trenta músics, una coral de cinquanta veus i un orgue de set-cents tubs són els instruments que donen vida a la banda sonora de La Passió d'Esparreguera. Després d'alguns anys en què s'interpretaren peces de música clàssica, l'any 1976 s'estrenà el llibre musical compost especialment per a La Passió d'Esparreguera del mestre Josep Borràs, fill de la vila, fet que permet que cada any, si és necessari, es rescriguin noves peces, se'n modifiquin d'altres o s'adapti el pentagrama per a nous instruments. Pel que fa al text, la versió actual és una creació de l'artista esparreguerí Ramon Torruella Satorra, estrenada l'any 1960, que es manté fidel als textos evangèlics i s'adapta a la vegada a la realitat més immediata.</p> 08076-127 Av. Francesc Marimon, 83-89. <p>Les actuals Passions són una evolució lògica dels anomenats 'misteris'. El 'misteri' fou una representació dramàtica d'origen medieval en la qual eren escenificats passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o alguns sants. Posteriorment el gènere evolucionà: l'escenografia es complicà, les representacions sortiren de l'interior de l'església cap a les places, la música abandonà cada cop més el seu paper preponderant, els clergues deixaren de ser els únics actors, es formaren confraries, intervingué la mímica, etc. Aquesta evolució continuada féu que al segle XIV, el misteris ja s'haguessin convertit en autèntiques representacions teatrals. De l'origen de la Passió a Esparreguera en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les representacions de La Passió. L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia. L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983.</p> 41.5346300,1.8724300 405939 4598723 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-3.jpg Legal Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48495 Mostra de teatre 'Lola' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. 08076-143 La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2003 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48496 Mostra de teatre 'GEST' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-gest Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI L'Ajuntament d'Esparreguera organitza un cop anualment, dins d'un extens programa impulsor de les arts escèniques, el GEST, Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment d'Esparreguera. Durant una setmana, el teatre gestual, el circ, el trapezi, la pantomima, el clown, la dansa contemporània, els bufons, la manipulació d'objectes, el vídeo-dansa i la màscara, recorren i inunden espais i carrers de la vila. Es tracta d'un esdeveniment diferencial i diferenciat, un festival únic en el territori de Barcelona, que pretén treure el màxim partit de la especificitat d'un tipus de teatre, sovint oblidat per les institucions, però que és un puntal de la creació contemporània: els llenguatges escènics que no provenen del text dramàtic. Aquesta mostra, neix amb els objectius de: potenciar la creació contemporània; potenciar i promocionar el treball artístic dels llenguatges escènics del cos, com a llenguatges universals i innovadors; recolzar els joves artistes i companyies amb productes de risc; creació de nous públics, establir ponts de connexió entre diferents agents dels sector. El GEST té, a més, com a pilars fonamentals: l'exhibició d'aquests gèneres a sala i a carrer; la reflexió teòrica com a motor impulsor i com a aglutinador; l'exposició de materials afins o complementaris; la docència amb professionals de les arts del gest i el moviment. El seu tret distintiu és: els treballs mostrats per les escoles de teatre. Són l'embrió de posteriors creacions professionals, a mig camí de maduració entre la docència i l'exhibició. Un espai específic destinat a l'intercanvi i foment de noves sinèrgies entre escoles. 08076-144 Enguany es celebrarà la quarta edició. Va nèixer en el marc de la capitalitat cultural d'Esparreguera l'any 2004. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2004 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48496-foto-08076-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48431 El Castell o Serrat de Guardiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. VII-I aC Àrea pràcticament urnanitzada del tot. Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. 08076-79 Passeig del Castell Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. 41.5346700,1.8713600 405850 4598728 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48533 Terrisseria Cal Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-cal-sedo http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 117-122. XX El taller de Ceràmiques Sedó està situat en una antiga terrisseria oberta l'any 1940 i que ja fa tres generacions que funciona. Actualment, tot l'espai és un modern taller de ceràmica contemporània que destaca per la lluminositat i pels nombrosos forns que, amb la seva varietat de capacitat fan que en tot moment es disposi d'una cambra adequada per a coure-hi qualsevol tipus de peça. Es poden visitar els obradors, les sales d'exposició i el jardí. Cap procés industrial intervé en la creació de les obres, i cada peça s'elabora de manera manual, utilitzant un ventall molt ampli de diferents procediments artesanals. Sovint tècniques antigues es barregen amb els corrents artístics més moderns i originen peces innovadores i de molta qualitat. A les sales d'exposició pròpies s'hi troba una gran varietat de peces originals pensades, començades i acabades al taller. Es disposa permanentment d'un fons d'obra personal que es distingeix per uns criteris de plena llibertat creativa. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal 08076-181 Barcelona, 60 L'Enric Sedó va aprendre l'ofici a Cal Gerrer. Anys després, als volts dels anys 50 va muntar la seva pròpia terrisseria, amb un forn d'una sola cambra de 3'10 m d'amplada per 2'50 d'alçada que li costà 35.000 pessetes; un temps més tard en feu un de més petit. Amb l'associació del seu gendre al taller, el 1961 decidí comprar un compressor i pistoles per pintar, un extractor per a la pintura i, el 1962, una polidora per a netejar les nafres de vernís de les bases de les peces. Ensenyats pels frares de Montserrat, començaren a iniciar-se en la ceràmica esmaltada i aviat es posaren al nivell dels grans ceramistes, essent possible veure mostres de la seva producció al Museu Nacional de Ceràmica a Montjuïch. En morir l'Enric, les seves dues filles es varen fer càrrec de la indústria. La germana gran, Conxita Sedó, junt amb el seu marit Feliu Trujillo (l'antic soci de l'Enric), varen muntar un nou taller, i després de varies experiències es llançaren de ple a la creació de noves formes i particulars estils que els han situat a primera línia en el ram. Han participat a varies exposicions, tant individuals com col·lectives, i han guanyat una desena de premis, entre els que destaca el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1970. 41.5351000,1.8732500 406008 4598774 1940 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48396 Can Golart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. XVI En estat d'abandó. Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. 08076-44 Camí de Can Golart. És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. 41.5353100,1.8550000 404486 4598817 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48373 Cal Bacallaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner MAURI,A (1982) ' Cal Bacallaner'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX Magnifica construcció neogòtica, feta amb maó i pedra. L'estructura de la façana és asimètrica, destacant la balconada amb belles decoracions. La casa te planta baixa i dos pisos. 08076-21 C/ Barcelona, 34. Fou propietat del polític, historiador i etnòleg, Josep Maria Batista i Roca. 41.5366400,1.8712900 405847 4598947 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48504 Palmera del carrer Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-152 C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell Edat estimada de 30 anys. 41.5371800,1.8732000 406007 4599005 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48489 Mercat Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-1 <p>(2006): 'Mercat Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 'Mercat Municipal d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> XX Reformat i modernitzat l'any 2001 <p>Edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l'entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d'entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L'edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l'edifici.</p> 08076-137 Av. Francesc Macià, 2. <p>Des del seu inici funcionà com a mercat municipal, sent el primer que s'instal·là a la vila. El seu autor, en Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5376400,1.8680300 405577 4599062 1911 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48461 Habitatge al carrer Cavallers, 45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-45 <p>' Habitatge al carrer Cavallers ,45'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX Façana restaurada. <p>Habitatge entre mitgeres, estructurar en planta baixa i dos pisos superiors. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada d'arc pla. Al primer pis hi ha una porta allandada que dona a un balcó sustentat per mènsules amb decoració de dent de serra i volutes. Separant el primer pis del segon hi ha una sanefa amb elements vegetals simplificats. Al segon pis hi ha finestres rectangulars i una sanefa. El ràfec de la teulada esta sustenta per unes mènsules.</p> 08076-109 Cavallers,45 41.5377600,1.8717100 405884 4599071 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48380 Cal Pitangó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitango BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Hostal del Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MASFERRER (2002): 'Cal Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. MORAN,J; PLADEVALL, A; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.198. XVI-XVIII Edifici amb forma de 'L', amb planta i pis, construït amb tapial. La porta d'entrada està formada per un gran arc escarser dovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l'altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de fero forjat, seguint la linia d'un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d'arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda- rodes de tradició medieval. Quant a l'interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges i les cuines. Al primer pis estaven els menjadors. 08076-28 C/ Cavallers, 34. Antic hostal del Camí Ral que al segle XVIII-XIX tenia una porta d'accès al casc urbà. 41.5378100,1.8714700 405864 4599077 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48376 Cal Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues MAURI,A (1982): ' Cal Fàbregas'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XVI L'edifici, de planta pis i golfes, es perfectament conservat, encara que molt restaurat. Modernament fou ampliat, seguint l'estructura original de l'edifici. Les portes d'entrada han estat mutilades al destruir els arcs per donar a la porta forma adintellada. 08076-24 C/ Cavallers, 43. Antigament havia estat una botiga de queviures. 41.5378200,1.8716300 405877 4599078 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48525 Riera d'Alfàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. 08076-173 Riera d'Alfàbrega. A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. 41.5378700,1.8572800 404680 4599099 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48390 Can Cardús Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. XIX Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-38 Urbanització Mas d'en Gall. A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. 41.5379400,1.8281100 402247 4599139 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48435 Escola Mare de Déu de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-mare-de-deu-de-la-muntanya ' Escola Mare de Déu de la Muntanya'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia.cat XX Edifici de planta rectangular amb tres cossos que el travessen perpendicularment, un al centre i dos a banda i banda, però cap d'ells sobresurt de la línea de façana. Consta de planta baixa i un pis, excepte en el cossos laterals on hi ha un pis mes. Les obertures són de grans dimensions i quadrangulars. Les finestres del primer pis del cos central estan decorades amb un arc cec fet per aproximació de filades, per sobre hi ha un escut, i finalment, el coronament del cos és mixtilini. Els cossos laterals acaben en frontons triangulars mentre que la resta de l'edifici es remata amb una cornisa recta. Les cobertes són a dues aigües. 08076-83 C/ Sant Antoni, 29. L'escola Mare de Déu de la Muntanya va ser la primera escola pública d'Esparraguera i va ser inaugurada l'any 1931 pel President de la Generalitat Lluís Companys. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona 41.5379600,1.8685300 405619 4599097 1931 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48435-foto-08076-83-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48361 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 XVII-XXI L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. 08076-9 Cavallers, 26 L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 1632 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Hi ha previst un canvi de seu properament. 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48401 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-0 BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Pasqual'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.111. XV-XIX Rehabilitat l'any 1997. Edifici senyorívol, de planta baixa, pis i golfes, construït amb tapial. La seva ornamentació, de pedra utilitza elements de l'arquitectura clàssica. A la façana destaca la porta d'accès, formada per un arc escarser doblat. El primer pis, separat de la planta baixa per un fris decorat amb petites rosetes i acabat amb un motiu vegetal, té quatre balcons coronats per frontons, a sota dels quals apareix també una decoració de tipus vegetal. Cada un d'aquests balcons es correspon amb una finestra al darrer pis, les quals se separen per pilastres estriades i rematades per capitells d'estil jònic. El conjunt de l'edifici queda emmarcat lateralment i a partir del primer pis, per una filera d'almohadillats, els quals són imitats pel parament de la resta de la façana. La teulada, és a dues aigües, parale.les a la façana principal, i té raféc. L'interior apareix ornamentat amb pilastres, escuts d'armes de pedra, etc. Denonten el carácter clàssic. 08076-49 C/ Cavallers, 26. Mansió senyorívola del segle XVI que patí una important reforma al 1896. Es tenen notícies de que a la casa es varen allotjar Alfons XIII i un ministre d'estat. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-2.jpg Legal Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Pere Puig 94|95|98|99|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48370 Bassa de Can Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> 08076-18 Carretera de Mas d'en Gall <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> 41.5381600,1.8346600 402794 4599156 1992 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). 98 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48512 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-la-font-del-torrent-mal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 plàtans d'uns 15 metres d'alçada ,amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-160 Riera del Torrent Mal. Edat estimada de 80 anys. 41.5381900,1.8655100 405367 4599125 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48512-foto-08076-160-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48377 Cal Gerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. XVIII Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. 08076-25 C/ Hospital, 29. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. 41.5382100,1.8694400 405695 4599123 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48364 Ateneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> XX Teatre molt malmés. <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> 08076-12 Av. Francesc Macià, 26-30 <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> 41.5382600,1.8676500 405546 4599131 1926 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-06-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48436 Escola Municipal de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> 08076-84 C/ Cavallers, 20. <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> 41.5382600,1.8710900 405833 4599127 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48371 Biblioteca Beat Domènech Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-beat-domenech-castellet ' Biblioteca Beat Domènech Castellet'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XX Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la façana es veu la porta d'entrada flanquejada per dues pilastres que sustenten un entaulament; a la dreta hi ha una gran finestra rectangular. Al primer pis hi ha tres obertures quadrades formant una galeria i a les golfes, altres finestres però d'arc de mig punt. La teulada té un gran voladís. 08076-19 Plaça Santa Eulàlia, 3. La biblioteca va ser construïda durant la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El nom li ve de que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L'octubre de 1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l'entrada de les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comite Ejecutivo del Patronato Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte ‘iniguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentisima diputació de Barcelona” 41.5382800,1.8692200 405677 4599131 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48413 Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. 08076-61 Plaça Santa Eulàlia, 3. Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. 41.5382800,1.8692200 405677 4599131 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 78|79|81|83|76 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48384 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-8 HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp. 26-27. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. XIV-XV Abans del segle XVIII, el tram de Martorell a Igualada del Camí Ral passava per Masquefa i Capellades. No fou fins el 1761, amb Carles III, que es publicà el nou projecte de xarxa nacional de carreteres, mitjançant el qual el tram entre Martorell i Abrera va arribar al terme d'Esparreguera per la riera de Magarola; un cop travessat el curs d'aigua, s'enfilava després d'haver creuat la finca coneguda actualment pel nom d'El Maset, vers l'actual cementiri i, passant per la carretera que porta a aquest, arribava a la vila d'Esparreguera pel lloc anomenat El Castell. Anys després, aquest mateix camí segueix un altre traçat: travessava la riera de Magarola per sota mateix dels actuals ponts que porten el mateix nom, s'enfilava passant prop de can Llimona i, passant per l'actual restaurant La Tina, remuntava fins al pla de l'actual sector sud industrial i entrava a la vila pel carrer del Barri Font, que continuava portant el nom de Camí Ral fins al carrer de Sant Miquel. Aquest camí, sempre passant per fora de la muralla, continuava cap a can Sedó i cap a Monistrol. 08076-32 Carrer Cavallers El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera i amb Collbató. 41.5383100,1.8711800 405840 4599132 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48451 Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> Ha patit diversos atacs vandàlics. <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> 08076-99 Torrent Mal <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> 41.5383200,1.8654700 405364 4599140 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48378 Cal Gerrer (botiga) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XVIII Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. 08076-26 C/ Hospital, 32. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. 41.5383200,1.8692300 405678 4599136 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48460 Habitatge al carrer Cavallers, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-18 <p>MAURI, A. (1982): 'Laureà Miró nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrada, amb planta i pis, amb magnifica decoració de gust eclèctic, amb un magnífic conjunt de forjats. Es construït amb maó i estucat. Conserva un jardí romàntic a la part posterior.</p> 08076-108 Cavallers,18 41.5383900,1.8710300 405828 4599142 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48460-foto-08076-108-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48383 Finestres de Ca la Teta https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XVI Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. 08076-31 C/ Cavallers, 12-14. Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. 41.5385000,1.8709400 405821 4599154 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48529 Santa Coloma de la Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-la-gorgoncana CER (1995): Església de Santa Coloma d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. Esparreguera:Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Pp. 24. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. X-XVIII No queda cap resta visible en superfície. Es desconeixen les característiques físiques de l'església de Santa Coloma, del a qual tenim només a hores d'ara, un seguit de referències històriques que no ens detallen sinó el seu emplaçament. Malgrat que la documentació escrita deixa clara l'existència de l'església de Santa Coloma a la zona de la Gorgonçana, no és possible ubicar-la sense un seguiment arqueològic del subsòl. 08076-177 Costa de la Gorgonçana. Les primeres referencies es situen al segle XI. Al capbreu de 1581 figura com a be del comú i es fa referencia a una capella amb el seu fossar i tota la plaça. Al 1799, es parla d'un terreny on abans hi era la capella i es demana la venda per tal de poder mantenir la llum de la capella del Santíssim de l'església de Santa Eulàlia, la propietat pasa a Vicens Anton de Figuerola (casa de Cordelles). De la documentació coneguda es desprèn que entre la segona meitat del segle XVII i algun moment indeterminat del segle XVIII s'ha d'haver produït l'abandó i enrunament de l'església de Santa Coloma. A tall d'hipòtesi Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, apunta que aquestes circumstàncies es produirien probablement abans de finals del segle XVII, quan el record de les darreres celebracions ja ha caigut totalment en l'oblit, després de més d'un segle d'inactivitat. 41.5386700,1.8760800 406250 4599167 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48529-foto-08076-177-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48459 Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-2-bis <p>MAURI, A. (1982): ' Laureà Miró nº 2 bis'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVI-XVII Malmès per falta de manteniment. <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i palnta pis originari del segle XVI o XVII. La façana principal destaca per tenir integrats un finestral tripartit d'estil gòtic, ben conservada, i un portal de mig punt. La finestra no es originària d'aquest lloc, al que va ser traslladat durant aquest segle sembla ser que des de Barcelona.</p> 08076-107 Cavallers, 2 bis 41.5386800,1.8707600 405806 4599174 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48443 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-3 <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> XX <p>Es celebra las voltants del segon diumenge de juliol. La comissió de festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels cinc dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, teatre, conferències, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts i sardanes. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici.</p> 08076-91 Plaça de l'Ajuntament. <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball.</p> 41.5389700,1.8704800 405783 4599207 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48430 Diada de la colla castellera https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera www.castellersdesparreguera.cat XX La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. 08076-78 Plaça de l'Ajuntament. L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. 41.5389700,1.8704900 405784 4599207 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48421 Col·lecció de pintures municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipals XX La col·lecció municipal de pintures de la vila està formada per les millors obres que s'han anat presentant a les successives edicions del concorregut tradicional Concurs de Pintura Ràpida que se celebra cada any a Esparreguera. El concurs, a part dels premis ordinaris, té accèssits i premis especials per fomentar algun aspecte o tema concret com, per exemple, el premi a la millor obra sobre Santa Maria del Puig. 08076-69 Plaça de l'Ajuntament, 1. Els concursos de pintura ràpida es varen començar a celebrar a Esparreguera l'any 1968, dins els actes de la Festa Major. L'any 2008 es va celebrar la 40 edició. Inicialment els concursos els organitzava la avui desapareguda Associació de Pares de Família d'Esparreguera, amb el suport i patrocini de l'Ajuntament i la Caixa de Pensions. Els concursos s'iniciaven amb el tradicional segellat de teles dels participants a la Biblioteca Popular. Un cop fallat el veredicte, els quadres quedaven exposats 10 o 15 dies a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. A la dècada dels 80 els organitzadors varen passar a ser l'Associació de Jubilats i Pensionistes, i tant el segellat de teles com l'exposició va passar a fer-se a la seva seu (L'Esplai). Veient l'èxit de les convocatòries, l'Ajuntament decidí crear un fons municipal de pintures alimentat amb els millors quadres d'aquests concursos. 41.5389900,1.8707200 405803 4599208 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48421-foto-08076-69-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48363 Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. XVIII-XX El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. 08076-11 C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. 41.5390100,1.8706100 405794 4599211 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48381 Cal Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant ' Cal Sant'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XX Edifici de planta baixa i dos pisos amb grans obertures a la façana principal. A la planta baixa hi ha una gran porta amb un pilar al mig que dona pas a una botiga. Als dos pisos superiors trobem tres obertures rectangulars per nivell; les del primer pis donen a un balcó corregut mentre que els del segon tenen una petita barana individual. Els diferents pisos estan separats per una motllura i unes mènsules aguanten el balcó i el ràfec de la teulada. 08076-29 Plaça Ajuntament,2 A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. 41.5390900,1.8705700 405791 4599220 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48381-foto-08076-29-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml