Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48544 Zona boscosa de la Vinya Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. 08076-192 La Vinya Vella 41.5489800,1.8411500 403351 4600350 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48545 Zona geològica de la Puda https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. 08076-193 La Puda 41.5737700,1.8747200 406187 4603066 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2019-11-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48356 Anagrama del gremi de paletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> XVIII <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> 08076-4 C/Ferran Puig, 7 <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> 41.5405800,1.8673600 405525 4599389 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-18 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48408 Capitell de la creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.288. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.25.</p> XIX <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat. Antigament, damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> 08076-56 Plaça del Ajuntament, 1. <p>La creu de terme foru inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins 1892. Es va destruir, salvant-se el capitell, el qual ,més tard fou emprat per a construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> 41.5320900,1.8750100 406151 4598438 1833 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48543 ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/zepa-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> <p>Tot el tram de riu Llobregat que travessa pel municipi d'Esparreguera, forma part de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) de Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, la qual inclou altres municipis del Baix Llobregat. Aquesta Zepa destaca per la presència de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el falcó (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), etc. A nivell d'hàbitats, aquesta àrea es caracteritza per jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades llotoses, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, etc.</p> 08076-191 Riu Llobregat . <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari..</p> 41.5691700,1.8672600 405558 4602563 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48362 Fons documental de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> XX <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> 08076-10 Plaça Santa Eulàlia, 1. <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> 41.5411000,1.8687400 405641 4599445 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48365 Balma de la Riera de Masquefa https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). 08076-13 Riera de Masquefa. Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. 41.5168100,1.8633400 405155 4596754 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48370 Bassa de Can Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> 08076-18 Carretera de Mas d'en Gall <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> 41.5381600,1.8346600 402794 4599156 1992 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). 98 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48416 Castell d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X. Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> 08076-64 Camí de la Colònia Sedó al Puig. <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> 41.5498500,1.8705000 405800 4600414 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48417 Castell de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> 08076-65 Cim de les Espases <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48425 Cova del Senecó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. 08076-73 Serra dels Gatells 41.5599500,1.8501000 404114 4601558 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48434 Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases <p>CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. CER (1996): El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.pp.63. PAGÈS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435. PAGÈS, M. (1992b): 'Castell de les Espases'. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> X-XIV Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> 08076-82 Cim de les Espases. <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII. A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48523 PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp</p> <p>La delimitació d'aquest espai al terme municipal d'Esparreguera s'inicia a l'oest d'aquesta zona, just a la confluència del torrent de Sant Salvador amb el torrent procedent de l'Afrau. El límit remunta el torrent de Sant Salvador, tot envoltant, per l'oest i pel nord, el serrat de Sant Salvador de les Espases. La delimitació coincideix amb aquest torrent fins a la seu inici just al nord del turó dels Ducs, ja dins del municipi de Vacarisses. Ocupa al territori municipal una superfície de 10,64 ha. Es tracta d'una unitat de relleu netament definida entre les terres planes de les depressions Pre-litoral i Central. Massís constituït pels sediments proximals, bàsicament conglomerats, d'un ventall deltaic situat a una vora de la conca de l'Ebre, que es desenvoluparen durant l'eocè superior i l'oligocè inferior. Els processos d'erosió han donat lloc a l'actual massís i a una original morfologia que per si sola constitueix una excepcional singularitat, que ha rebut el nom de 'relleu montserratí'. La desigual resistència dels materials a l'erosió ha produït uns relleus on alternen els potents conglomerats de les parts més enlairades amb els replans ondulats d'argiles i margues, més freqüents a la base de la muntanya. La densa xarxa de fractures de la massa conglomeràtica ha permès la formació dels característics blocs i monòlits prismàtics, amb espectaculars cingles. Afavorides per la circulació d'aigües en aquests materials, són molt freqüents les formes de carstificació, com les coves i els avencs. La particular complexitat geomorfològica dels massís determina l'existència de microclimes molt diversos en un espai reduït i una important heterogeneïtat del paisatge vegetal, reflectida en la diversitat dels poblaments faunístics. Per aquesta raó, Montserrat és un dels espais naturals més rics i característics de les serres Pre-Litorals catalanes. Per la seva situació aproximadament al centre del sistema Mediterrani, és un bon representant del caràcter septentrional i central.</p> 08076-171 Sant Salvador de les Espases <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant: la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> 41.5793900,1.8843600 406999 4603679 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48523-foto-08076-171-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48525 Riera d'Alfàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. 08076-173 Riera d'Alfàbrega. A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. 41.5378700,1.8572800 404680 4599099 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48526 Riera de Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. problemes de contaminació. La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. 08076-174 Riera de Magarola. 41.5227100,1.8663300 405413 4597406 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48535 Tossal rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. 08076-183 Camí del Tossal Rodó. 41.5799300,1.8685900 405685 4603756 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48538 Turó de la Socarrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). 08076-186 Camí del Tossal Rodó. 41.5852500,1.8808400 406714 4604333 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48354 Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-2 Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555700,1.8447800 403664 4601078 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48355 Alzina del camí de Ca n'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XIX Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. 08076-3 Cami de 'Ca n'Àngel' Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. 41.5555500,1.8485000 403974 4601072 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48418 Cedre de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-comelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Cedre ('cedrus libani') de 12 metres d'alçària, amb una volta de canó de 2,25 m i una capçada de 18 m de diàmetre. Es tracta d'un arbre de branques molt llargues, quasi horitzontals, i de fulles agrupades en fascicles. No acostuma a crèixer de forma espontània. 08076-66 Can Comelles Edat estimada de 80 anys. 41.5478600,1.8642500 405276 4600200 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Edat estimada de 80 anys. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48500 Olivera dels jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Olivera d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada d'entre 7 i 8 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-148 Jardins piscina municipal Edat estimada de 100 anys. 41.5404700,1.8726700 405968 4599371 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48501 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-a-lentrada-de-la-placa-de-la-serralada (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 6 oliveres d'uns 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 1,55 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-149 C/ d'entrada a la Pl. de la Serralada Edat estimada de 60 anys. 41.5479100,1.8620600 405094 4600208 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48502 Oliveres del Mirador del Rector Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-mirador-del-rector-garriga (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 oliveres d'entre 4 i 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-150 Camí de Can Comelles. Edat estimada entre 60 i 80 anys. 41.5462900,1.8633800 405201 4600027 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48503 Oliveres de la Plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-placa-de-lesglesia (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 2 oliveres d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-151 Plaça de Santa Eulàlia, s/n. Edat estimada de 80 anys. 41.5410000,1.8683700 405610 4599434 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48504 Palmera del carrer Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-152 C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell Edat estimada de 30 anys. 41.5371800,1.8732000 406007 4599005 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48505 Palmera dels Jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'un palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,50 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-153 Jardins piscina municipal Edat estimada de 40 anys. 41.5409500,1.8722600 405934 4599424 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48506 Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-jardins-via-del-millenari (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 8 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,80 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-154 Via del Mil·lenari Edat estimada de 70 anys. 41.5399000,1.8713400 405856 4599309 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48508 Palmera del pati de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-pati-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada de 7 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-156 Can Tobella Edat estimada de 100 anys. 41.5746700,1.8665700 405509 4603174 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48509 Palmera sota el canal de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-sota-el-canal-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta d'una palmera de 12 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,55 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-157 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 50 anys. 41.5496900,1.8711500 405854 4600396 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48510 Pins del Pla del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-del-pla-del-puig (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Pineda formada per 30 pins d'entre 6 i 8 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1 a 1,40 m i una capçada de 6 m. de diàmetre. Alguns exemplars són de la família de les pinàcies, gènere 'Pinus', Eespècie ' Pinus pinaster'. Tenen fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Té grans pinyes ovodocòniques, que presenten una escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa és més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. D'altres exemplars són del gènere ' Pinus', espècie ' Pinus Halepensis'. Són característics pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm i són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones.També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. 08076-158 Pla del Puig Edat estimada de 50 anys. 41.5523600,1.8671900 405528 4600697 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48510-foto-08076-158-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48511 Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-casa-cordelles (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 25 plàtans ('platanus x hispanica') d'uns 18 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m, i una capçada d'entre 6 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-159 Casa Cordelles. Edat estimada de 100 anys. 41.5398000,1.8767500 406307 4599292 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48511-foto-08076-159-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48512 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lentorn-de-la-font-del-torrent-mal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 plàtans d'uns 15 metres d'alçada ,amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-160 Riera del Torrent Mal. Edat estimada de 80 anys. 41.5381900,1.8655100 405367 4599125 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48512-foto-08076-160-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48513 Plàtans de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX És un conjunt de 32 plàtans amb una alçària d'entre 8 i 12 metres, amb una volta de canó d'entre 1,60 a 2,20 m, i una capçada d'entre 5 i 10 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-161 Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5491800,1.8711400 405853 4600339 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48514 Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-cami-semicircular-a-la-carretera-de-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 26 plàtans de una alçada entre 6 i 10, amb una volta de canó d'entre 0,75 i 1,20 m, i una capçada d'entre 5 i 8 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-162 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 60 anys. 41.5467000,1.8703800 405786 4600065 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48514-foto-08076-162-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48515 Plàtans del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-barcelona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 59 platans ('Platanus x hispanica') d'una alçada entre 6 i 8 m amb una volta de canó d'entre 0,90 i 1,75 m, i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-163 C/ Barcelona. Edat estimada de 100 anys. 41.5342600,1.8741400 406081 4598680 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48515-foto-08076-163-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48516 Plàtans del carrer del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-del-bruc (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 48 plàtans d'una alçada entre 8 i 10 metres, amb una volta de canó d'entre 1 i 1,50 m, i una capçada d'entre 6 a 7 m de diàmetre. De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-164 C/ del Bruc. Edat estimada de 100 anys. 41.5453500,1.8626800 405142 4599923 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48518 Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-a-la-colonia-sedo (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 3 plàtans amb una volta de canó d'entre 1,90 i 2,10 m, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-166 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 80 anys. 41.5466500,1.8707700 405818 4600059 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48518-foto-08076-166-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48519 Plàtans de la Font de la Barona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-la-barona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 7 plàtans d'uns 18 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-167 Carretera de la Colònia Sedó. Edat estimada de 100 anys. 41.5474300,1.8717500 405901 4600144 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48519-foto-08076-167-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48527 Roures de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 4 roures de 10 metres d'alçària, amb una volta de canó d'entre 2,10 i 2,60 m, i una capçada de 20 m de diàmetre. Pertanyen a la família de les fagàcies, gènere 'Quercus', espècie 'Quercus humilis'. És un arbre característic per les seves fulles densament velloses al revers i irregularment lobulades, caduques. Les seves flors masculines formen aments, i les femenines estan solitàries. El seu fruit és un aglà, però diferent al de l'alzina. En aquest grup es dona molt facilment la hibridació, pel que resulta difícil determinar les diferents espècies. La seva fusta és d'excel·lent qualitat. La seva escorça és rica en tamins, substàncies utilitzades per curtir les pells i evitar que es facin malbé. A més, els aglans de roure són un excel·lent aliment per al bestiar. 08076-175 Can Tobella. Edat estimada de 100 anys. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48527-foto-08076-175-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48540 Xiprers de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-tobella (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 2 xiprers de 10 metres d'alçària, amb una volta de canó de 1,85 m i una capçada de 4,50 m de diàmetre, Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-188 Can Tobella. Edat estimada de 80 anys. 41.5748500,1.8665800 405510 4603194 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48540-foto-08076-188-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48541 Xiprers de Santa Maria del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-santa-maria-del-puig (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 8 xiprers d'uns 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1 i 1,60 m de diàmetre.Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-189 Pla del Puig Edat estimada de 120 anys. 41.5513100,1.8695500 405723 4600578 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48541-foto-08076-189-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48542 Xiprers del cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 24 xiprers d'una alçada entre els 8 i els 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,85 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. Són de la fàmilia cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separedes al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (nous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El xiprer formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que despres va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A la nostra vila el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esbelta n'afavoreixen aquest ús. 08076-190 Camí de Can Claramunt. Edat estimada de 110 anys. 41.5308300,1.8826000 406782 4598290 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48364 Ateneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> XX Teatre molt malmés. <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> 08076-12 Av. Francesc Macià, 26-30 <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> 41.5382600,1.8676500 405546 4599131 1926 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-06-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48427 Coves del Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> 08076-75 Camí de Can Tobella. 41.5769617,1.8720746 405971 4603423 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar S'hi accedeix fent ràpel. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48353 Aigües termals sulfurades de la Puda https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> 08076-1 La Puda <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> 41.5707300,1.8757200 406266 4602727 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48433 Eremitori del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-puig <p>BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. MAURI, A. (1982): 'Eremitori del Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia.</p> IX S'hi acumulen deixalles i la vegetació. <p>Petita cova artificial excavada a la terra de forma quadrada, lleugerament arrodonida, amb una petita fornícula a la paret del fons. La forma del sostre és lleugerament arrodonida.</p> 08076-81 Pla del Puig. <p>Aquest petit eremitori fou descobert l'estiu de l'any 1982 per Alfred Mauri al visitar la propera església de Santa Maria del Puig. No existeix cap estudi que s'hi refereixi. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Esparreguera, al mateix Baix Llobregat (Abrera, Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres.</p> 41.5512300,1.8687600 405657 4600570 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48433-foto-08076-81-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48436 Escola Municipal de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> 08076-84 C/ Cavallers, 20. <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> 41.5382600,1.8710900 405833 4599127 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48437 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> XX <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> 08076-85 C/ Llobregat, 2. <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5425100,1.8696200 405716 4599600 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48438 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera XX <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> 08076-86 Can Comelles <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> 41.5481300,1.8644300 405292 4600230 1999 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc