Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48434 Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases <p>CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. CER (1996): El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.pp.63. PAGÈS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435. PAGÈS, M. (1992b): 'Castell de les Espases'. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> X-XIV Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> 08076-82 Cim de les Espases. <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII. A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48356 Anagrama del gremi de paletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> XVIII <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> 08076-4 C/Ferran Puig, 7 <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> 41.5405800,1.8673600 405525 4599389 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-18 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48427 Coves del Prim https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> 08076-75 Camí de Can Tobella. 41.5769617,1.8720746 405971 4603423 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-06-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar S'hi accedeix fent ràpel. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48408 Capitell de la creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.288. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.25.</p> XIX <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat. Antigament, damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> 08076-56 Plaça del Ajuntament, 1. <p>La creu de terme foru inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins 1892. Es va destruir, salvant-se el capitell, el qual ,més tard fou emprat per a construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> 41.5320900,1.8750100 406151 4598438 1833 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-25 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48402 Can Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> XVI-XVII <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> 08076-50 Av. Rafael Casanovas, 17. <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> 41.5249300,1.8603900 404921 4597659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48467 Habitatge al carrer Montserrat, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-18 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Habitatge al carrer Montserrat, nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Casa mitgera de planta i do pisos, feta amb maó. La façana està formada amb plafons de ceràmica verda en forma d'espirals i motius florals; maó vist separant els diferents pisos emmmarcant la part superior de la port i de les finestres, rematads per arcuacions; i cenefes també amb motius florals. La part superior de la façana, on apareix l'any de la seva construcció (1922) i les inicials del propietari (J.J), acaba amb una cornisa i un remat.</p> 08076-115 C/ Montserrat, 18. 41.5413700,1.8678100 405564 4599476 1922 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48480 La Vinyavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinyavella <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.80. VALLS, O. (1961). La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> XV-XVIII <p>Casa senyorivola construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada al migdia. La seva estructura està formada per diverses constuccions adossades. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnuvell del terrenys te més pisos. A la façana principal hi ha tres portes d'entrada d'arcs de mig punt dovellats en pedra, i amb escuts escolpits a les claus: una donà accès a la vivenda i té l'escut de Montserrat, l'altra, correspon a la capella i presenta l'escut d'armes de la familia, la tercera, que té una espiera a sobre, és la vivenda dels masovers i mostra l'escut de Montserrat amb la data 1758. El primer pis presenta una petita galeria al cos principal i finestres d'arcs trilobulars a l'adossat. Les façanes laterals tenen obertures d'éstil gòtic. La teulada es a dues aigües paral·leles a la façana principal i està rematada per un doble ràfec amb canaladura.</p> 08076-128 N-II <p>Abans mas Desfart. Aquesta casa, datada al segle XV, moment en què l'abat de Montserrat, Pere de Burgos, la comprà per a residència de novicis. Li donà el nom de Vinya Vella, per tal de diferenciar-lo de la Vinya Nova que també havia adquirit a Collbató. Al 1835 passà a l'estat amb la desamortització de Mendizábal. Anys després, va tornar a ésser propietat particular.</p> 41.5486400,1.8475100 403881 4600305 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48370 Bassa de Can Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> 08076-18 Carretera de Mas d'en Gall <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> 41.5381600,1.8346600 402794 4599156 1992 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). 98 2153 5.1 1785 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48449 Font d'en Pemán o de l'ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> 08076-97 Torrent de Sant Salvador de les Espases. <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> 41.5776000,1.8805000 406674 4603484 1929 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48436 Escola Municipal de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> 08076-84 C/ Cavallers, 20. <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> 41.5382600,1.8710900 405833 4599127 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48482 Les setze fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-setze-fonts <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.89.</p> XIX <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l'Església, té una llargada de 2 km. Tant la boca de la mina com l'estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç. La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d'ells polícroms. Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està deocorat amb un trencadís de ceràmica polícroma i és on s'obren els setze brolladors que donen nom a la font.</p> 08076-130 Camí de Can Comelles. <p>També coneguda com a Font del sobreeixidor. Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua.</p> 41.5466800,1.8638400 405240 4600070 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48448 Font de la Plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-1 <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial.</p> XX <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km. La font de la Plaça de l'Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s'erigí l'any 1925. Es tracta d'una font-monument composta d'un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.</p> 08076-96 Plaça de Santa Eulàlia s/n. <p>Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua. Inagurada l'any 1925, a la Festa Major.</p> 41.5408100,1.8686300 405631 4599413 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48448-foto-08076-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48417 Castell de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> 08076-65 Cim de les Espases <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> 41.5790400,1.8842100 406986 4603640 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 45 1.1 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48455 Goig del Beat Domènec Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> XIX <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> 08076-103 Plaça de Santa Eulàlia, 1. <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> 41.5410900,1.8687300 405640 4599444 1867 08076 Esparreguera Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48441 Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-0 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> XVI-XVII El campanar ha estat restaurat recentment. <p>Edifici d'estil gòtic amb capelles laterals entre contraforts, bastit amb carques de pedra de conglomerat. És d'una sola nau molt àmplia capçada per un absis heptagonal a llevant d'una gran bellesa arquitectònica. Es cobreix amb volta de creueria i claus decorades al mig, de pedra, els set trams de la qual són separats per arcs de mig punt que es recolzen en semipilastres adossades. Les dues portes de les sagristies i les laterals de l'edifici són ornamentades amb elements renaixentistes: columnes dòriques i entaulament sense frontó. La façana principal va ser acabada als anys 60 del segle XX i feta amb aportacions populars. El campanar barroc és una esvelta torre vuitavada.</p> 08076-89 Plaça de Santa Eulalia, 1. <p>Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants desperfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> 41.5410900,1.8687300 405640 4599444 1612 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48441-foto-08076-89-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48364 Ateneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> XX Teatre molt malmés. <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> 08076-12 Av. Francesc Macià, 26-30 <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> 41.5382600,1.8676500 405546 4599131 1926 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-06-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48464 Habitatge al carrer Gran, 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-31 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana esgrafiada'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos amb façana esgrafiada als dos últims. Al primer pis hi ha una finestra central emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis. La llinda amb restes de pintura, té un motiu central circular amb dos 'putti' i decoracions florals; al rebaix, la decoració és d'estil renaixentista. El segon pis es separa del primer per un fris, te una finestra reduïda i austera. La teulada, plana, acaba amb un ràfec sotingut per permodols, entre els que s'intercala una franja bicroma floral i una mascara en relleu. Els esgrafiats de la façana són de color blanquinos sobre fons ocre. El primer pis, representen dues figures femenines alades disposades a costat i costat de la finestra. Els de la segona planta mostren dos gerros engalanats amb flors.</p> 08076-112 C/ Gran, 31. 41.5395400,1.8699000 405735 4599270 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Rius 99|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48463 Habitatge al carrer dels Arbres, 48 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-48 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,48'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos que fa cantonada. La teulada és a dues vessants amb un petit ràfec. A la planta baixa presenta dues obertures rectangulars de grans dimensions; la porta i una finestra amb reixa. La resta d'obertures són un balcó del pis. La façana està arrebossada i pintada i presenta nombrosos retocs amb ciment.</p> 08076-111 C/ Arbres,48. 41.5404300,1.8676400 405548 4599372 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48463-foto-08076-111-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48489 Mercat Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-1 <p>(2006): 'Mercat Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 'Mercat Municipal d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> XX Reformat i modernitzat l'any 2001 <p>Edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l'entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d'entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L'edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l'edifici.</p> 08076-137 Av. Francesc Macià, 2. <p>Des del seu inici funcionà com a mercat municipal, sent el primer que s'instal·là a la vila. El seu autor, en Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5376400,1.8680300 405577 4599062 1911 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48437 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> XX <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> 08076-85 C/ Llobregat, 2. <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5425100,1.8696200 405716 4599600 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48476 La Caixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Habitatge al carrer Arbres,38a'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici de planta i dos pisos. Els baixos, han estat renovats i no es conserven elements originals. L'èstil modernista de la construcció ve marcat pel seu decorativisme, principalment exterior. Així, a la primera planta hi ha una balconada trencada per una tribuna central i, a la segona, tres balcons amb unes baranes de ferro forjat que presenten motius vegetals. Cada balcó queda emmarcat per uns esgrafiats geomètrics i florals i una temàtica semblant aprareix a la tribuna, en forma de motllures. La façaa acaba amb un remat de linies ondulades, ornamentat amb ceràmica vidrada. Quant l'interior, cal esmentar l'enrajolada que es conserva al primer pis, també amb motius florals.</p> 08076-124 C/ Arbres, 38a. <p>Antic edifici de La Caixa.</p> 41.5399700,1.8680700 405583 4599320 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48472 Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-de-lajuntament-3 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana modernista. Habitatge a la Plaça de l'Ajuntament,3'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici de planta, pis i golfes. A la façana principal i al primer pis, hi ha una balcons amb barana de ferro forjat que tenen el marc cóncau, vorejat per una franja de ceràmica vidriada. Les golfes presenten dues finestres de pedra, formades per tres arquests rebaixats, els quals estan separats per columnes. La part central de la façana presenta una creu amb decoració floral, éssent el motiu principal d'un plafó de ceràmica el qual, a la vegada, està rodejat de plafons verds dels mateix material. La teulada, a dues aigües cap a la façana principal, acaba amb un ràfec enrajolat i sostingut per vigues de fusta. A l'interior cal esmentar unes arcades d'èstil gòtic.</p> 08076-120 Plaça de l'Ajuntament, 3. 41.5391500,1.8705000 405785 4599227 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48478 La Fleca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fleca <p>' La Fleca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat i tres petits balcons per planta. Totes les obertures estan resseguides per una motllura, a l'igual que les separacions entre els pisos. La façana està coronada per una balustrada amb un element decoratiu al centre.</p> 08076-126 C/ Arbres, 38. 41.5399000,1.8681300 405588 4599312 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48478-foto-08076-126-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48466 Habitatge al carrer Montserrat,10-12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat10-12 <p>'Habitatge al carrer Montserrat, 10-12'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX Deficiències a la coberta i la façana. <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal totes les obertures són allandades i les del primer i segon pis tenen un balcó. També hi ha decoració de tipus modernista a la façana del carrer. Antigament eren dos casals que a principis del segle XX es van unir.</p> 08076-114 C/ Montserrat,10-12. 41.5412700,1.8679500 405575 4599465 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48466-foto-08076-114-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48471 Habitatge al carrer Montserrat, 88 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-88 <p>' Habitatge al carrer Montserrat,88'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són allindades, a la planta baixa hi ha dos i desprès una per planta. Hi ha decoració a la planta baixa i al primer pis.</p> 08076-119 C/ Montserrat, 88. 41.5426000,1.8662800 405438 4599614 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48471-foto-08076-119-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48459 Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-2-bis <p>MAURI, A. (1982): ' Laureà Miró nº 2 bis'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVI-XVII Malmès per falta de manteniment. <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i palnta pis originari del segle XVI o XVII. La façana principal destaca per tenir integrats un finestral tripartit d'estil gòtic, ben conservada, i un portal de mig punt. La finestra no es originària d'aquest lloc, al que va ser traslladat durant aquest segle sembla ser que des de Barcelona.</p> 08076-107 Cavallers, 2 bis 41.5386800,1.8707600 405806 4599174 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48469 Habitatge al carrer Montserrat, 39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-39 <p>'Habitatge al carrer Montserrat,39'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa de la façana principal, trobem la porta d'entrada i una finestra emmarcats per una motllura amb una mènsula que no sustenta res al centre de cada una. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures allindades resseguides d'una motllura amb decoració floral a la part superior. Separat per una motllura, es troba el coronament de la façana fet per un frontó rodó trencat amb uns gerros amb flors de pedra als costats i al centre.</p> 08076-117 C/ Montserrat, 39. 41.5417100,1.8671800 405512 4599514 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48469-foto-08076-117-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48460 Habitatge al carrer Cavallers, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-18 <p>MAURI, A. (1982): 'Laureà Miró nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrada, amb planta i pis, amb magnifica decoració de gust eclèctic, amb un magnífic conjunt de forjats. Es construït amb maó i estucat. Conserva un jardí romàntic a la part posterior.</p> 08076-108 Cavallers,18 41.5383900,1.8710300 405828 4599142 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48460-foto-08076-108-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48473 Habitatge a la Plaça Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-sant-magi <p>' Santa Cecília'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres fent Xamfrà. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta poques obertures i totes elles allindades; al primer pis s'han obert balcons. La façana està arrebossada però s'han deixat les pedres cantoneres i la llinda del primer pis i les golfes. Una filera de pedra separa els diferents pisos i l'edifici es remata amb una cornisa sustentada per mènsules.</p> 08076-121 Plaça Sant Magí, 8-10. 41.5430000,1.8655400 405377 4599659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48470 Habitatge del carrer Montserrat, 58 a https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-58-a <p>MAURI, A. (1982): 'Carrer de Montserrat, 58'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres fet amb maó i pedra. Té planta baixa i dos pisos; destaquen els forjats de l'entrada i dels balcons.</p> 08076-118 C/ Montserrat, 58a. 41.5421100,1.8668500 405485 4599559 1916 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48462 Habitatge al carrer dels Arbres, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-46 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres que consisteix en una planta baixa i un pis i un cos afegit de nomes una planta baixa. El parament de la façana està decorada amb franges horitzontals. El nucli principal té al primer pis un balcó corregut amb motllures goticitzants; aquest nucli té coberta a dues vessants amb un voladís sustentant per mènsules, a l'igual que el balcó. El cos afegit està afegit per una balustrada feta de balustre i decorat per uns gerros amb flors de pedra.</p> 08076-110 C/ Arbres,46. 41.5403800,1.8676900 405552 4599366 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48416 Castell d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X. Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> 08076-64 Camí de la Colònia Sedó al Puig. <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> 41.5498500,1.8705000 405800 4600414 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48454 Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> 08076-102 Carretera de la Colònia Sedó. <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> 41.5433400,1.8723400 405944 4599690 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48453 Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> 08076-101 Sant Salvador de les Espases. <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> 41.5793800,1.8838400 406955 4603679 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48456 GR-6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> XX <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> 08076-104 Carretera de la Colònia Sedó. <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> 41.5679400,1.8654800 405408 4602428 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48486 Mas Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliva <p>'Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. CENTRE MUNTANYENC I DE RECERQUES OLESÀ (1984). Butlletí d'Informació per als socis. Octubre, any IV, núm. 28. Olesa de Montserrat: CMRO. RIBAS I CALAF, B. (1990): Història de Montserrat (888-1258). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Ed. Curial, pp. 236. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XII-XVI <p>En el marge dret del riu Llobregat, prop de l'antiga carretera a Monistrol es troba un antic mas rònec a poca distància de Can Paloma, excavat a la dècada dels anys 80 del segle XX, pel grup del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Just a la terrassa inferior d'un camp d'ametllers es troben les restes arqueològiques de l'esmentat mas, l'entitat del qual és considerable si ens atenem al perímetre visible actualment, compartimentat en vàries estances de les quals es conserven els arrencaments de la volta probablement de canó aplatida, que sabem ja estava ensorrada en el moment de les excavacions. Els murs del mas es conserven en diferents alçàries que superen la majoria 1 m, l'amplada dels murs mitgers no supera els 50 cm. La planta de l'edifici seria rectangular amb uns 20 m de llarg, en el sentit nord-sud i entre 8 i 10 m d'amplada en el costat est-oest. A pocs metres al nord de les restes del mas trobem en la mateixa plataforma, una estructura excavada a la roca, de planta rectangular que podria pertànyer a la part inferior d'alguna estructura elevada (trull, premsa..) o d'algun tipus d'encaix que no presenta cap límit en el costat de llevant.</p> 08076-134 Carretera B-113. <p>El mas Oliva apareix ja esmentat en un document de l'any 1234 (RIBAS, 1990: 236), i més tard en un Capbreu de l'any 1496. En les confessions de Tomàs Vinyals, del mas Vinyals, i de Pere Paloma, de Can Paloma, apareix en diverses vegades esmentat com a confrontació el mas de l'Oliva.</p> 41.5676500,1.8770300 406371 4602384 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48490 Molí de la Riera de Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV/XV-XIX Mig enrunat i cobert de vegetació. <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> 08076-138 Riera de Pierola. <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> 41.5264700,1.8839700 406890 4597804 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48362 Fons documental de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> XX <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> 08076-10 Plaça Santa Eulàlia, 1. <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> 41.5411000,1.8687400 405641 4599445 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48443 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-3 <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> XX <p>Es celebra las voltants del segon diumenge de juliol. La comissió de festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels cinc dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, teatre, conferències, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts i sardanes. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici.</p> 08076-91 Plaça de l'Ajuntament. <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball.</p> 41.5389700,1.8704800 405783 4599207 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48447 Font-safareig de Can Tobella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> 08076-95 Can Tobella <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> 41.5766700,1.8700200 405799 4603393 08076 Esparreguera Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48488 Mas Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal <p>SUBIRANA, R (1956). Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 43-45. SUBIRANA, R (1958). Notes prehistòriques d'Esparreguera. Pp. 6. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV-XVI <p>Es troba situat a un centenar de metres de la masia de Can Roca i a sobre mateix del començament de les Muntanyes Blaves, en un suau turonet que les domina plenament. Actualment són visibles encara una paret de cara a ponent, i de cara a Can Roca. L'entorn apareix adequat amb baranes de fusta que delimiten part de l'espai excavat; així com passeres de fusta per a circular per damunt de les restes sense afectar-les. Les restes arqueològiques identificades per Rafael Subirana són els fonaments d'un mur de 1,20 m d'amplada i fragments de tègules romanes, restes de les quals Subirana interpreta com una torre romana o sepultura. En superfície però, i pels volts del turonet hi recollí també ceràmica vidrada dels segles XIV i ceràmica de reflexes metàl·lics del segle XVI. La presència d'aquests materials les interpreta com una reutilització moderna de les restes romanes (SUBIRANA, 1956: 44). Davant les esmentades troballes Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, qüestiona la seva adscripció a l'època romana, malgrat l'esment que en fa Subiranas de troballes de tègula que Vila, en canvi, no ha pogut observar a les rodalies ni tan sols en cap minúscul fragment.</p> 08076-136 Camí de les Bramones. <p>El jaciment de mas Vidal va ser excavat per Rafael Subirana abans de l'any 1936 i identificades com a restes romanes de Can Roca. Les restes es troben arran de dos camins molt antics; el camí que d'Esparreguera passa per les masies de Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca, Can'Angel i Can Rubió, per on abans d'arribar-hi, trencava a l'esquerra vora mateix del camí ral per anar a sortir fins a Collbató. L'altre camí menys important comença a l'indret mateix de Can Roca i rodeja les Muntanyes Blaves o de les Bramones. És a dir, que es troba en l'encreuament de dos camins i dominant la part més antiga del poble o sigui de la primitiva parròquia de Santa Maria del Puig. La identificació de les runes com a Mas Vidal l'ha fet en Josep Paulo (Cronista de la vila d'Esparreguera), a partir de la lectura del Capbreu de l'any 1587.</p> 41.5557500,1.8540800 404440 4601088 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48438 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-villa-desparreguera XX <p>Escultura en marbre instal·lada als jardins de la Residència d'avis de Can Comelles, que representa un nu femení al qual el seu autor, en Lluís Llongueras, donà el nom de 'Sparagaria' per a commemorar el mil·lenari de la seva vil·la natal.</p> 08076-86 Can Comelles <p>Lluís Llongueras és nascut a Esparreguera l'any 1936 i ha adquirit fama mundial com a perruquer. Començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres i és un escultor reputat. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.</p> 41.5481300,1.8644300 405292 4600230 1999 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48438-foto-08076-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48450 Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-de-sant-salvador-de-les-espases <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7.</p> Destruïda per una avinguda d'aigua. <p>Estava urbanitzada però una avinguda d'aigua la malmeté. Surt a una temperatura de 15 graus.</p> 08076-98 Sant Salvador de les Espases. <p>La capella de Sant salvador de les Espases formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> 41.5790300,1.8842100 406986 4603639 08076 Esparreguera Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48487 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-0 <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia, Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> XIX-XX En part enrunada. <p>Estructura simple bastida amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular circular i portal d'arc apuntat orientat cap a llevant. La volta també és apuntada i els murs estan bastits amb blocs de pedra irregulars sense treballar, utilitzant-se falques de pedra i terra per ajudar a estabilitzar el mur. No té cap finestra.</p> 08076-135 Serra de Rubió. <p>Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. Segons informació oral d'Oriol Achón se'n conserven més de 70 al terme municipal.</p> 41.5625500,1.8537800 404425 4601843 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48487-foto-08076-135-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48445 Finestra de Cal Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-massana <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Cal Massana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405.</p> XV-XVI <p>Finestra emmarcada per un arc de pedra amb una decoració floral al centre. L'arc està rematat al seu vèrtex per una pinya i als extrems per uns caps esculturats. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu, encara que mot deteriorades. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement.</p> 08076-93 C/ Gran, 40. <p>Sembla ser que aquesta finestra pertanyia a la casa noble del notaris de la família Monturiol.</p> 41.5397800,1.8697700 405725 4599297 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48445-foto-08076-93-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48451 Font del Torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-mal <p>VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp. 234.</p> Ha patit diversos atacs vandàlics. <p>Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç. L'aigua no és apta pel consum humà.</p> 08076-99 Torrent Mal <p>Abans coneguda per la ' Font Vella'. L'any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi.</p> 41.5383200,1.8654700 405364 4599140 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48451-foto-08076-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48446 Font de Can Golart o del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-golart-o-del-lleo <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> Ha patit molts atacs vandàlics. <p>Font amb frontal de pedra amb un cap de lleó esculpit de la boca del qual surt l'aigua.</p> 08076-94 Torrent de Can Golart <p>Can Golart és un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor.</p> 41.5342900,1.8554500 404522 4598703 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48446-foto-08076-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48465 Habitatge al carrer Gran, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-46 <p>(2006): 'Habitatge al carrer Gran, 46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVII-XVIII <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües. Hi ha dues obertures per planta. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Totes les obertures, excepte les del segon pis, estan emmarcades en pedra vista mentre que la resta de la façana està arrebossada. L'allindament de pedra de les finestres data de l'any 1970</p> 08076-113 C/ Gran, 46. 41.5399400,1.8696000 405711 4599315 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48465-foto-08076-113-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48461 Habitatge al carrer Cavallers, 45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-45 <p>' Habitatge al carrer Cavallers ,45'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX Façana restaurada. <p>Habitatge entre mitgeres, estructurar en planta baixa i dos pisos superiors. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada d'arc pla. Al primer pis hi ha una porta allandada que dona a un balcó sustentat per mènsules amb decoració de dent de serra i volutes. Separant el primer pis del segon hi ha una sanefa amb elements vegetals simplificats. Al segon pis hi ha finestres rectangulars i una sanefa. El ràfec de la teulada esta sustenta per unes mènsules.</p> 08076-109 Cavallers,45 41.5377600,1.8717100 405884 4599071 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/