Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48366 | Balma de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-paloma | Arxiu Municipal Esparreguera. Caixa Carpeta Arqueologia: R234:Plànol de les excavacions de la Balma núm. 1. campanya de 1987.Escala original 1: 30. MAÑÉ, A. (1989): Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Abric natural localitzat a pocs metres al nord de la cova de Can Paloma, que en realitat es tracta d'una cova molt similar a la Cova de Can Paloma, i no d'una balma, la qual sí que trobem en el sector més meridional de la cinglera, en una afloració de conglomerat. D'aquesta formació sabem que també fou objecte d'alguna excavació de la que no ha trascendit pràcticament res, sinó la troballa de diferents fragments de terrissa que es guarden sense estudiar a la col·lecció ubicada a les golfes de la Biblioteca d'Esparreguera. | 08076-14 | Carretera B-113 d'Esparreguera a Monistrol. | A la dècada dels anys 30 del segle XX, uns pocs anys abans de la Guerra Civil, uns afeccionats d'Olesa de Montserrat dirigits pel Senyor Marià Bernades, excavaren diverses petites coves d'aquesta zona. | 41.5693200,1.8741100 | 406130 | 4602572 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48366-foto-08076-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48389 | Can Cardús Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-vell | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XVI-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de maçoneria a base de blocs de pedra lligats amb morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. | 08076-37 | Camí del torrent de Can Cardús. | Segons J. Paulo, molt antiga era la casa de Can Cardús Vell. En el segle X formava part del Consell de la Vila en Salvador Cardús. | 41.5428700,1.8316600 | 402551 | 4599683 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48389-foto-08076-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48423 | Cova de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma | 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. | La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. | 08076-71 | Carretera B-113. | El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. | 41.5692000,1.8744400 | 406157 | 4602558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48447 | Font-safareig de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-tobella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. ' Can Tobella'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.79. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.380.</p> | <p>Es tracta d'una estructura quadrangular bastida amb pedra i maons lligats amb morter de calç, avui dia en desús i practicament coberta per la vegetació. Encara hi raja aigua.</p> | 08076-95 | Can Tobella | <p>Segons un manuscrit de donació, datat al 19 de setembre de l'any 985, retrobat fa poc a l'Arxiu Capitular de Vic, cal pensar que Can Tobella és la masia més antiga del terme. Sempre ha estat propietat de la mateixa família, fet insòlit aquí i sembla ser que també a la resta de Catalunya. Entre les restauracions que ha sofert la mes important fou la de l'any 1793. Durant la guerra carlista els seus espessos boscos serviren de refugi i amagatall als combatents d'ambdós bàndols. Les terres de Can Tobella sempre han estat un lloc de trobades, d'aplecs i d'altres actes de reunió. Aixa, per exemple, pels volts del segon dilluns de pasqua cada any es reunien unes 500 persones d'Olesa de Montserrat. També, i abans de la guerra civil del 36, eren normals les trobades a Can Tobella de grups polítics. Durant la guerra civil la masia va sofrir bastants desperfectes de mans de grups incontrolats d'Olesa i Monistrol, sent cremada la capella. Al segle XX hi vivien cinc famílies de masovers a mes de la Família Tobella.</p> | 41.5766700,1.8700200 | 405799 | 4603393 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48449 | Font d'en Pemán o de l'ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-peman-o-de-lermita | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Composta d'un receptacle d'obra reconstruït que s'inaugurà originalment l'any 1929. Surt amb una temperatura de 12 graus.Mai s'ha vist eixuta.</p> | 08076-97 | Torrent de Sant Salvador de les Espases. | <p>Batejada com Font de l'Ermità en honor a un dels antics ermitans que en tingué cura entre 1872 i 1879. Fou construida l'any 1929.</p> | 41.5776000,1.8805000 | 406674 | 4603484 | 1929 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48484 | Mas del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure | <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> | XX | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. | <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> | 08076-132 | Urbanització Can Rial. | <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> | 41.5224100,1.8471300 | 403811 | 4597394 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48487 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-0 | <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia, Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX-XX | En part enrunada. | <p>Estructura simple bastida amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular circular i portal d'arc apuntat orientat cap a llevant. La volta també és apuntada i els murs estan bastits amb blocs de pedra irregulars sense treballar, utilitzant-se falques de pedra i terra per ajudar a estabilitzar el mur. No té cap finestra.</p> | 08076-135 | Serra de Rubió. | <p>Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. Segons informació oral d'Oriol Achón se'n conserven més de 70 al terme municipal.</p> | 41.5625500,1.8537800 | 404425 | 4601843 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48487-foto-08076-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48490 | Molí de la Riera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera | <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV/XV-XIX | Mig enrunat i cobert de vegetació. | <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> | 08076-138 | Riera de Pierola. | <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> | 41.5264700,1.8839700 | 406890 | 4597804 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48522 | Pont de les Pells o de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-pells-o-de-la-barca | PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicacióentre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp. 32. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 52-54. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera.Pp. 323. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XVII-XVIII | Cobert de vegetació i de difícl accés. | Es manté encara un dels estreps de pedra del pont en el marge dret del riu Llobregat i algun pilar emergeix entre les aigües, tot molt cobert de vegetació i practicament inaccessible. | 08076-170 | Carretera de la Colònia Sedó. | En un document redactat pel rector Boada d'Olesa en resposta al qüestionari de Zamora al segle XVIII es parla del Projecte d'un pont en el lloc anomenat el Cairat, que sembla no arribà a construir-se. La sol·licitud d'un altre pont, situat a poca distància del pont actual que uneix Olesa i Esparreguera, deuria tenir més sort, ja que en començaren la seva construcció, tot i que no s'acabaria mai del tot. Encara es poden contemplar entre les aigües del riu restes de les seves pilastres i el cap del pont a la banda d'Esparreguera.Sembla ser que en el segle XVIII es projectaren diversos ponts per paliar la manca de comunicacions que patia Olesa. Un dels ponts projectats en aquest segle tardaria 130 anys encara a ser aixecat. Autors com Orenci Valls fan referència a les esmentades runes del pont com de pont romà així com de l'existència d'una fortalesa també d'aquesta època. A hores d'ara Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, creu que cal descartar l'existència i conservació d'un pont d'aquesta època en tot el tram del riu situat en el terme d'Esparreguera. Rafael Subirana expressa en una de les seves publicacions sobre Esparreguera que seguint riu amunt, a menys d'un centenar demetres de la 'muralla dels cignes' (segons Oriol Achón, un dels molins de la Costa de la Gorgonçana) hi ha les runes d'un pont considerades per alguns autors com a romanes, i és conegut com a pont de la barca. L'autor dubta de la cronologia donada per altres però no apunta en cap altra direcció .El que sí està clar és que la comunicació entre Olesa i Esparreguera esrealitzaria per barca durant tota la segona meitat del segle XVIII. | 41.5421900,1.8776500 | 406386 | 4599556 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48522-foto-08076-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48522-foto-08076-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48532 | Serra de Mas Manader o Serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-mas-manader-o-serra-de-rubio | AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12-13. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera. Pp. 137; 143; 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XVII-XIX | De les estructures d'interès de la Serra de Mas Manader, la quees troba en vies de desaparèixer és un camí empedrat el traçatdel qual caldria documentar topogràficament. | Per un costat tenim una sèrie d'elements que es relacionen amb el passat agrícola d'aquestes terres, que foren conreuades fins al capdamunt de la serra, testimoniat per la presència de marges, barraques de vinya o cabanes de pastor, entre les que destaca la coneguda barraca del fum. Construcció realitzada aprofitant una esquerda de la roca per on surt aire calent, damunt la qual construiren una volta de pedra, creant un petit refugi on resguardar-se de les inclemències del temps. Es troba situada en un marge d'antics camps ja erms. L'explicació que en dóna Orenci Valls de la barraca del fum, és que tal fum no és sinó el vapor d'aigua que a l'hivern surt d'una escletxa que es condensa en trobar la temperatura baixa de l'atmosfera, que segons ell prova l'existència d'un corrent d'aigua. L'activitat agrícola a la zona requeria d'una bona comunicació, que permetés el transport de les collites amb carros des d'aquestes terres més altes fins a la població d'Esparreguera. D'aquesta via en altre temps molt freqüentada en queden alguns trams empedrats, en vies de desaparèixer per l'acció de l'erosió. És important la presència d'una font o deu d'aigua, que encara brolla, coneguda com la font del mas Manader, prop de la qual s'ha de trobar el Mas que antigament donava el nom a la Serra, ara més coneguda com la Serra de Rubió. Del Mas Manader, en Josep Grau ens deia que l'havia localitzat a poca distància de dita font. De lluny no s'albira però cap resta destacable, sinó és la presència de marges. Cal fer referència altre cop als incendis del 1994 que posaren a la vista restes no visibles i oblidades, però que gairebé deu anys després molt sovint es fa força difícil de retrobar. Sabem que en el moment de la publicació de Apunts Arqueològics de Ramon Subirana, l'any 1956, l'autor donava per desaparegudes la font i el mas de Mas Manader. L'activitat industrial també té la seva presència amb l'explotació de la pedra en la coneguda pedrera de Rubió, històricament documentada desdel segle XVI i explotada fins al segle XVIII. Orenci Valls en parlar de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera fa referència als diferents materials petris i a la seva procedència, entre les pedreres que cita fa referència a les calisses de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió, que es troben en extenses capes en el Mas Manader. De la pedrera de Rubió s'extragué també calissa per a la fabricació de la calç per a l'església de Santa Eulàlia, destinada a les obres de construcció del retaule major que s'emprengueren entre 1670 i 1681, sense arribar a finalitzar-se. Al capdamunt de la Serra de Rubió al llarg de tot el costat meridional es conserven sota una torre d'alta tensió les restes de la línia de defensa del Llobregat L-4, que es construiren arrel dels conflictes de la Guerra Civil Espanyola. Actualment s'observa una concentració densíssima de marges i cabanes de planta quadrada, que es troben aliniades mirant cap al sud. Dits marges semblen construïts expressament potser aprofitant molts dels antics marges agrícoles preexistents, creant murs alts per a protegir-se al darrera. També propera a la torre d'alta tensió esmentada s'hi troba una estructura de pedra seca, de característiques molt curioses. De planta més o menys circular, presenta una obertura tipus porta, l'alçada de la qual no sobrepassa l'alçada dels genolls d'una persona adulta. Presenta la coberta esfondrada que sembla podria ser en forma de túmul de pedres. A la part interna dues lloses es toquen per la part superior, i es troben separades a la base, creant una petita cavitat de secció triangular. S'ha apuntat que podria tractarse d'una cista o fins i tot d'un cau de fures. | 08076-180 | Camí de Can Roca. | La Serra agafà el nom d'una masia que existí a la contrada. L'any 1642 hi havia un Antoni Menader teixidor de llana. | 41.5639100,1.8520100 | 404279 | 4601996 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48537 | Túnel dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-dels-ferrocarrils-catalans | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp 269-281. PAULO, J. (2002): 'Túnel dels Ferrocarrils Catalans'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. www.enciclopedia.cat | XX | Un túnel és una galeria subterrània realitzada artificialment amb la finalitat de donar pas a una via de comunicacions o de transport de fluids, materials o formes d'energia, a través d'una muntanya o d'un turó, per sota d'un riu o fins i tot per sota d'un estret. En la construcció d'infrastructures, els túnels, com els ponts, permeten salvar els obstacles naturals que es troben en el traçat de la infrastructura. En tot cas, mentre que els ponts foren emprats ja en les vies que creuaven l'Imperi Romà, la construcció de túnels per a les vies de comunicació (excloent el transport per canals) no comença fins el segle XIX, amb les primeres construccions ferroviàries dels Estats Units d'Amèrica i d'Anglaterra. Dins d'una primera família (els mètodes tradicionals) es troben els esquemes d'excavació de túnels amb tècniques poc mecanitzades, com va ser el cas del túnel de Can Tobella. En terrenys difícils, l'estabilitat del front d'excavació depèn en gran mesura de l'àrea d'aquest. Així, a mesura que els túnels van necessitar de seccions més grans, van aparèixer els ara anomenats mètodes tradicionals. Tots ells, consisteixen en excavar el túnel mitjançant galeries independents (unes més avançades que d'altres) i eixamplaments d'aquestes que formen en el seu conjunt l'àrea total d'excavació. Cada galeria i eixamplament s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front de l'excavació i aquest és sempre estable perquè la seva secció rarament supera els 5 m2. A més, l'apuntalament gairebé instantani de totes les galeries limita de forma satisfactòria les subsidències i assentaments en superfície i redueix considerablement la magnitud dels accidents. Els túnels superficials com aquest poden excavar-se també des de l'exterior, en aquest cas, amb el mètode d'excavació en trinxera: es tracta d'excavar des de l'exterior deixant els pendents necessaris perquè l'excavació sigui estable. Seguidament s'hi col·loca l'estructura que suportarà posteriorment les terres i seguidament es rebleix la cavitat recuperant la rasant prèvia a l'excavació. | 08076-185 | Can Tobella | Els orígens de la línia de ferrocarrils Llobregat-Anoia es remunten al segle XIX. La primera línia, el 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga', fou la primera línia de via estreta construïda a Catalunya, l'any 1885. El seu origen vingué donat pel procés d'industrialització que des de mitjan segle XIX es desplegava al llarg del Llobregat. La segona línia, el 'Ferrocarril Central Catalán' (F.C. d'Igualada a Martorell) es va construir per comunicar les indústries igualadines amb la resta del país mitjançant l'enllaç amb els ferrocarrils de via ampla a l'estació de Martorell. El tercer ferrocarril, el 'Camino de Hierro del Nordeste de España' (F.C. de Barcelona a Martorell) es va inaugurar (1912) com una línia suburbana, aviat assoliria el caràcter regional en unir-se amb el F.C. Martorell-Igualada, passant a ser la comunicació directa entre unes comarques estretament lligades econòmica i socialment. Els esforços que suposava l'existència de tres sistemes diferents d'explotació d'aquests ferrocarrils, va determinar que s'iniciessin les gestions per unir-los sota una sola autoritat. Això s'aconseguí el 14 de juliol del 1919 amb la constitució de la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', que poc després assumiria l'explotació i construiria la línia de Martorell a Manresa, que seria a partir de llavors el nexe d'unió de la xarxa. El 29 de març de 1922 entra en funcionament el tram entre Martorell i Olesa de Montserrat; el 26 de juliol del mateix, la via s'allarga fins al Balneari de la Puda i el 29 d'octubre, arriba a Monistrol. El traçat de via fins a Manresa continua durant el 1923. El 22 d'agost de 1924 s'obre al públic el tram de Monistrol a Manresa, que enllaça amb el de Manresa-Súria i forma una xarxa ferroviària important com a mitjà de transport de passatgers i també fonamental per la sortida de sal potàssica de les mines de Súria i Sallent i el carbó de Fígols. Aquestes línies van ser d'un metre d'amplada i de tracció a vapor fins que arribà l'electrificació. A partir d'aquell moment, l'existència dels Ferrocarrils Catalans va seguir en certa manera els avatars de la societat catalana i es poden contemplar diverses etapes com la de màxima expansió els anys 1920-30. Etapa d'esplendor es va veure trencada per la greu recessió econòmica i per l'esclat de la Guerra Civil. Després d'una experiència col·lectivista, en acabar la guerra el panorama que oferien les línies era desolador, tant el material com les instal·lacions amb prou feines podien prestar servei. La lenta reconstrucció va topar amb els inconvenients de la llarga postguerra, durant la qual el ferrocarril va haver d'assumir un tràfic per al qual no estava preparat. A finals dels anys cinquanta es va iniciar una tímida modernització amb la introducció de les primeres unitats dièsel, però seria necessari esperar fins al Pla de Modernització (1963) per iniciar una renovació a fons de la xarxa. D'aquesta època en daten les electrificacions del tram Martorell-Monistrol (1971), amb la conseqüent compra de trens elèctrics i la millora del servei en aquestes poblacions. A partir de la dècada dels anys setanta, la situació financera de la companyia era cada vegada més deficitària, situació que va motivar que finalment l'Estat, a través de FEVE, assumís l'explotació el 1976. Arran de la política aleshores vigent, és a dir, el tancament de totes les línies deficitàries, el Govern Central intentà clausurar la major part de la xarxa, però afortunadament en reinstaurar-se la Generalitat de Catalunya aquesta es féu càrrec, a través de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de totes les línies en servei dels Ferrocarrils Catalans. El 5 de setembre de 1979 es crea l'entitat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb un ambiciós programa de modernització, que incloïa no només la renovació de la pràctica totalitat del material i les instal·lacions, sinó fins i tot la construcció de noves línies per substituir altres traçats ja obsolets. | 41.5735000,1.8669300 | 405537 | 4603044 | 1920 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48537-foto-08076-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48537-foto-08076-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48354 | Alzinar de l'entorn del restaurant 'Les Alzines' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-lentorn-del-restaurant-les-alzines | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XX | Conjunt de 30 alzines ('Quercus ilex') d'una alçada d'entre 10 a 12 metres, amb una volta de canó d'entre 0,80 i 1,80 m i una capçada (diàmetre) aproximada d'entre 4 i 6 metres. Arbres de flors reduïdes, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-2 | Restaurant 'Les Alzines'. Ca n'Àngel. | Edat estimada de 80 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més 'brut' alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555700,1.8447800 | 403664 | 4601078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48354-foto-08076-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. COLDSTREAM, N. (1998): Artesanos medievales, constructores y escultores. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta. Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/Ferran Puig, 7 | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc). El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48364 | Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu | <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> | XX | Teatre molt malmés. | <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> | 08076-12 | Av. Francesc Macià, 26-30 | <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> | 41.5382600,1.8676500 | 405546 | 4599131 | 1926 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-06-14 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48367 | Balmes de Can Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-tobella | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | D'aquest conjunt destaquem dues balmes, una de les quals es troba entre dos camins, un que va a Can Tobella i l'altre en direcció al Pla de les Bruixes. Com a referència tenim un gran bloc de pedra tosca aïllat al costat esquerre del camí, a partir del qual cal baixar en direcció a Can Tobella una vintena de metres fins a la Balma. Un cop arribats observem que hi ha un sender que vé de la direcció esmentada, força fresat i sovintejat per escaladors que han utilitzat la balma com a lloc de refugi puntual, fins i tot hi ha un matalàs, a sota i una tanca de fusta que delimita l'esplanada de la balma. En ella hi ha un rètol que indica la zona d'escalada propera. L'altra balma es troba al nord i és visible des de la primera balma, a una distància aproximada d'uns 120 m. Ambdues es troben en el costat esquerre de la torrentera situada davant del Tossal Rodó. | 08076-15 | Camí de la Puda a Can Tobella. | No han estat esmentades per la bibliografia com a positives arqueològicament però la seva ubicació ben coneguda pels esparreguerins n'han fet suposar el seu potencial. Ha estate smentada sempre encara que de passada quan es fa referència a les coves i balmes del terme d'Esparreguera. | 41.5778400,1.8712000 | 405899 | 4603521 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48367-foto-08076-15-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48368 | Balmes de la Gorgonçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-gorgoncana | PAULO i SÀBAT, J (1995). La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo. Pp.17-23. SUBIRANA, R (1997). Cicle Coneguem la nostra història. Escrit de la conferencia llegida a Can Pascual el dissabte 27 de setembre de1997. Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | De la cruïlla de la C-1414 (Olesa-Esparreguera), surt una carretereta que porta a Santa Maria del Puig i a la colònia Sedó. A poca distància, en el marge esquerre s'alça una cinglera de pedra tosca coneguda com a Costa de la Gorgonçana, on hi ha ubicada la masia de Can Cordelles i els molins de la Gorgonçana. Des del mateix nucli d'Esparreguera és possible anar-hi pel camí de la barca, accés que surt de sota les piscines. En Rafael Subirana hi trobà utillatge lític. | 08076-16 | Carretera de la Colònia Sedó | No han estat mai excavades. | 41.5408700,1.8778000 | 406396 | 4599410 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48368-foto-08076-16-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48369 | Balneari de La Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-de-la-puda | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) ' la Puda de Montserrat'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN,Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona .Pp.405 PAULO,Josep(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82 VALLS, Orenci (1961). La Vila d'Esparreguera i el seu terme. Pp.345-349; VVAA (1983). Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980.pp.87-88 | XIX | L'abandó fa que el seu estat es degradi. | Establiment d'aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L'edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de 'L'; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distiguir elements neoclàssics: la simetria i l'austeritat dels conjunt, les pilastres d'èstil jònic, el parament encixinat i el ritme d'obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d'esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes. | 08076-17 | Carretera C-55 | Les aigües de la Puda comencen a agafar anomenada al segle XVIII. Els cronistes d'aquella època, Mansuet Pasqual, d'Esparreguera, i Joan Boada, d'Olesa, fan elogis de les propietats curatives de l'aigua. L'any 1829 el sastre esparreguerí Salvador Garriga va intentar fer un establiment de banys, però fracassà. El seu germà, Pau Garriga, féu un altre intent l'any 1834, però unes riuades van destruir les edificacions fetes. El 1854 Antoni Pujades creà una societat i de seguida començaren les obres, que no arribaren a fer-se segons el plantejament inicial de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, per fallida de l'empresa. Al començament del segle XX el propietari era Pau Garriga, de la família fundadora, i s'arriba al màxim esplendor del balneari. Durant la guerra civil l'edifici hostatjà refugiats i en acabar-se la contesa tornà a funcionar com a balneari fins a l'any 1958. Ara el seu estat és ruïnós. Tanmateix, les propietats de les aigües sulfuroses de la Puda eren i són moltes, especialment per a afeccions respiratòries i cutànies. | 41.5708400,1.8754800 | 406246 | 4602739 | 1870 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48370 | Bassa de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus | <p>(2004): POUM d'Esparreguera. Informe Mediambiental. Ajuntament d'Esparreguera, p. 31. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai. Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies. Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles). Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea). Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp. Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> | 08076-18 | Carretera de Mas d'en Gall | <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> | 41.5381600,1.8346600 | 402794 | 4599156 | 1992 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||
48371 | Biblioteca Beat Domènech Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-beat-domenech-castellet | ' Biblioteca Beat Domènech Castellet'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la façana es veu la porta d'entrada flanquejada per dues pilastres que sustenten un entaulament; a la dreta hi ha una gran finestra rectangular. Al primer pis hi ha tres obertures quadrades formant una galeria i a les golfes, altres finestres però d'arc de mig punt. La teulada té un gran voladís. | 08076-19 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | La biblioteca va ser construïda durant la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El nom li ve de que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L'octubre de 1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l'entrada de les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comite Ejecutivo del Patronato Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte ‘iniguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentisima diputació de Barcelona” | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48371-foto-08076-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48372 | Ca l'Idilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lidilio | BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983): 'Façana neoclàssica (Cal Idilio)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Construcció que fa xamfrà, de planta i dos pisos, feta amb maó. A la planta baixa i sobre la porta d'accés es troben les inicials de l'antic propietari (A.C.); al seu costat i sobre la finestra, la data de construcció (1899). Les obertures de la planta baixa són finestres enreixades, mentre que les dels pisos superiors són balcons. Quan l'ornamentació, l'edifici està emmarcat per encoixinats, seguits per uns motius geomètrics estergits. Les obertures que corresponen als balcons, estan enquadrades per pilstres amb capitells corintis i rematedes amb motius vegetals, els sotabalcons es sostenen per permòdols. Tots aquests elements decoratius, junt amb el ritme que segueixen les obertures, denoten el caràcter neoclàssic. L'edifici està coronat per una canalera amb permòdols, a sore de la qual hi ha un terrat. | 08076-20 | Plaça de Santa Eulàlia,6 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5410100,1.8692700 | 405685 | 4599434 | 1899 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48372-foto-08076-20-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48373 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner | MAURI,A (1982) ' Cal Bacallaner'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Magnifica construcció neogòtica, feta amb maó i pedra. L'estructura de la façana és asimètrica, destacant la balconada amb belles decoracions. La casa te planta baixa i dos pisos. | 08076-21 | C/ Barcelona, 34. | Fou propietat del polític, historiador i etnòleg, Josep Maria Batista i Roca. | 41.5366400,1.8712900 | 405847 | 4598947 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48374 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-1 | (2006): 'Habitatge al carrer Gran, 70'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX-XX | Edifici de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. A cada planta hi ha quatre obertures d'arc rebaixat. A la planta baixa les dues obertures centrals són més lates que les laterals i donen pas a una botiga. En els altres dos pisos les obertures centrals són portes que donen als balcons, i les laterals són finestres. L'edifici està rematat per un terrat amb barana. | 08076-22 | C/ Gran, 70. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5403700,1.8690700 | 405667 | 4599364 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48374-foto-08076-22-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48375 | Cal Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc | ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. | 08076-23 | C/ Bruc,15. | Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. | 41.5434800,1.8649700 | 405330 | 4599713 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48376 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues | MAURI,A (1982): ' Cal Fàbregas'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | L'edifici, de planta pis i golfes, es perfectament conservat, encara que molt restaurat. Modernament fou ampliat, seguint l'estructura original de l'edifici. Les portes d'entrada han estat mutilades al destruir els arcs per donar a la porta forma adintellada. | 08076-24 | C/ Cavallers, 43. | Antigament havia estat una botiga de queviures. | 41.5378200,1.8716300 | 405877 | 4599078 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48377 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer | ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. | XVIII | Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. | 08076-25 | C/ Hospital, 29. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. | 41.5382100,1.8694400 | 405695 | 4599123 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48378 | Cal Gerrer (botiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga | ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XVIII | Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. | 08076-26 | C/ Hospital, 32. | A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. | 41.5383200,1.8692300 | 405678 | 4599136 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48379 | Cal Pau Canterer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-canterer | ' Cal Pau Canterer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.89-92. | XVIII | Presenta deformacions i esquerdes als murs de tàpia. | Casa de grans dimensions, entre mitgeres, que consisteix en planta baixa i dos pisos. La porta principal consisteix en un gran arc punt de mig punt amb portes de fusta; en aquesta planta no trobem més obertures. En els pisos superiors trobem tres finestres rectangulars per planta sense cap tipus de decoració. La teulada és a dues vessants amb un perfil ràfec que sobresurt de la façana. | 08076-27 | C/ Ferran Puig, 27-29. | Al 1752 Josep Civil i Jaume Casas, en nom de la comunitat de preveres, compren a Pau Borrel un terreny per edificar la seva seu. S'especifica que s'ha de deixar un pas de 8 pams per al trànsit de persones i coses, aquest pas correspon al camí de Piera. Al 1767 la comunitat tenia dos casals construits. Al 1837 ja figura la terrisseria a nom de Rafel Soler. En 1855 era de Pau Canterer Claramunt (Pau Cantirer). Al 1908 el fill d'aquest ( Josep Soler) dona de baixa l'activitat, que no reemprendra fins al 1957 amb els germans Anton i Pere Rovira, i Joan Lozano. Es construeix un nou forn. Al 1988 mor Anton Rovira i ocupa el lloc el seu fill, Joan. Fa funcionar fins finals de la dècada del 90 del segle XX. | 41.5409900,1.8668900 | 405486 | 4599435 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48380 | Cal Pitangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitango | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Hostal del Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MASFERRER (2002): 'Cal Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. MORAN,J; PLADEVALL, A; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.198. | XVI-XVIII | Edifici amb forma de 'L', amb planta i pis, construït amb tapial. La porta d'entrada està formada per un gran arc escarser dovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l'altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de fero forjat, seguint la linia d'un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d'arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda- rodes de tradició medieval. Quant a l'interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges i les cuines. Al primer pis estaven els menjadors. | 08076-28 | C/ Cavallers, 34. | Antic hostal del Camí Ral que al segle XVIII-XIX tenia una porta d'accès al casc urbà. | 41.5378100,1.8714700 | 405864 | 4599077 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48381 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant | ' Cal Sant'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos amb grans obertures a la façana principal. A la planta baixa hi ha una gran porta amb un pilar al mig que dona pas a una botiga. Als dos pisos superiors trobem tres obertures rectangulars per nivell; les del primer pis donen a un balcó corregut mentre que els del segon tenen una petita barana individual. Els diferents pisos estan separats per una motllura i unes mènsules aguanten el balcó i el ràfec de la teulada. | 08076-29 | Plaça Ajuntament,2 | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5390900,1.8705700 | 405791 | 4599220 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48381-foto-08076-29-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48382 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat | LLIBRE MASIES (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XIX | Masoveria de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. | 08076-30 | Via del Mil·lenari, 8. | De la masia que estava situada a la depressió que es trobava entre el bosquetó i l'antic carrer de sant jaume, a continuació de l'hort de la font (masia que estava situada on ara hi ha el camp de futbol), poca cosa en queda, ja que les seves terres s'havien vist molt reduïdes. Fa una mica més de deu anys que la mestressa de la masia, Carme Gomis, cedí part de les terres de la masia i la casa a l'Ajuntament. Llavors s'hi construí la piscina i les pistes de tennis, sent la masia restaurada per tal d'acollir serveis municipals. Fa uns 70 anys l'home que exercia de masover en aquesta masia tenia fama de ser molt alegre i fou a partir d'aquell moment que la masia s'anomenà també de Cal Trempat. | 41.5403400,1.8714400 | 405865 | 4599358 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48383 | Finestres de Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta | MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. | 08076-31 | C/ Cavallers, 12-14. | Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. | 41.5385000,1.8709400 | 405821 | 4599154 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48384 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-8 | HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. PAULO, J. (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa. Ed. Josep Paulo, pp. 26-27. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. | XIV-XV | Abans del segle XVIII, el tram de Martorell a Igualada del Camí Ral passava per Masquefa i Capellades. No fou fins el 1761, amb Carles III, que es publicà el nou projecte de xarxa nacional de carreteres, mitjançant el qual el tram entre Martorell i Abrera va arribar al terme d'Esparreguera per la riera de Magarola; un cop travessat el curs d'aigua, s'enfilava després d'haver creuat la finca coneguda actualment pel nom d'El Maset, vers l'actual cementiri i, passant per la carretera que porta a aquest, arribava a la vila d'Esparreguera pel lloc anomenat El Castell. Anys després, aquest mateix camí segueix un altre traçat: travessava la riera de Magarola per sota mateix dels actuals ponts que porten el mateix nom, s'enfilava passant prop de can Llimona i, passant per l'actual restaurant La Tina, remuntava fins al pla de l'actual sector sud industrial i entrava a la vila pel carrer del Barri Font, que continuava portant el nom de Camí Ral fins al carrer de Sant Miquel. Aquest camí, sempre passant per fora de la muralla, continuava cap a can Sedó i cap a Monistrol. | 08076-32 | Carrer Cavallers | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera i amb Collbató. | 41.5383100,1.8711800 | 405840 | 4599132 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48384-foto-08076-32-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48385 | Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nangel | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Angel ( Mas Febrer de la Muntanya)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO,J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66. VALLS,O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.365. | XVIII | Ca n'Àngel està format per dues construccions adossades i comunicades, orientades a sol ixent. La més antiga, del segle XVIII, consta de planta i pis. Té la porta d'entrada d'arc de mig punt dovellat, un rellotge de sol circular a la façana i un contrafort al xamfrà. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana, acabada en canalera. La construcció més recent, de començaments del segle XX, està formada per: planta baixa amb porxo, pis i golfes, amb galeria d'arcs. La galeria del primer pis es prolonga a costat i costat amb una balaustrada la qual, pel cantó esquerre, enllaça amb l'edifici antic. La coberta és a dues aigües paral·leles a la façana principal, malgrat que el cos de les galeries queda independent. El conjunt està trencat per un barri, amb dependencies aïllades, les quals fan de corrals. | 08076-33 | Camí a Can Roca | Antigament coneguda com a Mas Febrer de la muntanya. El 1561 Jaume Febrer era en el consell de la vila, i més endavant, l'any 1642, fou conseller de la vila Macià Febrer. El 1667 eren els propietaris els hereus del Mas Comelles, i el 1694 Joan Comelles, botiguer de Barcelona. Mort en Joan Francesc Comelles del Puig, administrà els bens Magnífic Bernat Gloria juntament amb la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. A inicis del segle XX el posseïa el Dr. Sans de Sarrià. L'any 1934 la masia fou venuda per en Gil Ortega a la família Marimon. L'any 1863 apareix per primera vegada amb la denominació de Ca n'Àngel. | 41.5558200,1.8502800 | 404123 | 4601099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48385-foto-08076-33-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48386 | Ca n'Estruc de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-de-la-riera | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. ' Can Estruc de la Riera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera. pp.370. | XVI | Masia tradicional format per diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada de blanc. Les obertures, disposades de formar regular, són alineades. | 08076-34 | C-14114, camí de Ca n'Estruc de la Riera | Al segle XVI se'l coneixia com a Mas Bernardí, més tard pel mas Desmà o Ponsgrau. És a l'any 1767 quan pren el nom actual per distingir-lo del Cairat. Era el seu propietari Jaume Estruch i Valls. Fa uns cent anys Pau Estruch morí sense fills, però el nom del mas no s'ha perdut. | 41.5268300,1.8940900 | 407735 | 4597833 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48386-foto-08076-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48387 | Ca n'Estruc Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-vell | BACHS,E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Estruc Vell ( Mas Jordà)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. VALLS, O (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.373. | XV | Construcció de caràcter rural orientada al sol ponent. Formada per tres cossos: la masia en si, el cos central i la galeria. El primer, que és el més antic i construit en pedra, té planta baixa i un pis. A la façana principal, amb rellotge de sol, es troba la porta formada per un arc de mig punt dovellat; la part posterior té contraforts exteriors. La teulada és a dues aigües amb rafèc. El petit cos central serveix de nexe entre la vivenda i la galeria, la seva entrada la forma un arc de mig punt dovellat. La galeria, un additament posterior, és una construcció independent de la resta. La porta d'entrada és similar a les anteriors. Aquest edifici ha estat restaurat conservant l'èstil vell. | 08076-35 | Pista forestal de Ca n'Estruc del Cairat | Segons Bachs i Ruiz de Mendoza es tenen notícies per un document de que aquest edifici formava part de la donació que el comte Guillem va fer al Comte d'Esparreguera de les seves terres l'any 985. L'actual masia, però, té el seu origen en un mas del segle XV. Al segle XVII aquesta masia era coneguda com a Mas Jordà. | 41.5699800,1.8585200 | 404831 | 4602662 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48387-foto-08076-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48388 | Ca n'Estruc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-nou | BACHS, E.;RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Can Estruc Nou ( Can estruc del Cairat)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. | XVIII | Casa de pagés orientada a sol ixent i construïda amb tapial, enblanquinat darrerament en la seva restauració. És de planta basilical i està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'obre a un pati on es troben diferents dependencies, aquest te dues portes; la d'accès i la que condueix als camps i l'era. A cada una de les façanes hi ha un rellotge de sol en forma de petxina. La teulada és a dues aigües. | 08076-36 | Carretera de Santa Margarida del Cairat. | Anomenat Ca n'Estruc del Cairat per la seva situació sobre el pas del riu Llobregat i per distingir-lo de la casa més antiga però d'igual nom que es troba a prop de la riera Magarola. Ha esta una masia que durant la seva existència ha tingut diferents amos. Així a principis de segle XX fou adquirida pels monjos de Montserrat. Abans de l'any 1982 n'era la mestressa Maria Teresa que vengué aquesta propietat juntament amb Ca n'Estruc vell a tres co-propietaris: Josep Maria Palau, Joseph Ferrer i Joan Fidel. | 41.5723100,1.8613700 | 405072 | 4602918 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48388-foto-08076-36-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48390 | Can Cardús Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardus-nou | PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 67. | XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de còdols de riu lligats amb morter de calç. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-38 | Urbanització Mas d'en Gall. | A mitjans del segle XIX al trobar-se l'antic mas de Can Cardús Vell en un estat ruïnós, passà a viure al nou mas el masover de Can Cardús Vell. | 41.5379400,1.8281100 | 402247 | 4599139 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48390-foto-08076-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48391 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-0 | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. | XIX | Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. | 08076-39 | Carretera de Can Paloma | Els Castells foren una dinastia de notaris del segle XVI i XVII. El 1592, el notari Castells assistí a la inauguració de la Basílica de Montserrat per aixecar-ne acta. Els propietaris posteriors hi fabricaren el licor de Montserrat. Posteriorment passà a mans de l'Abadia de Montserrat que hi instal·là el noviciat (1893) i continuà l'elaboració de licor amb fòrmula diferent (Aromes de Montserrat), mentre que el propietari del licor originari es reservava la fòrmula i en seguia l'elaboració pel seu compte. L'any 1667 figura com propietari Joan Castells del Mas, cognom que perdura fins a darreries del segle XVIII. | 41.5612200,1.8724000 | 405975 | 4601675 | 1844 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48391-foto-08076-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48392 | Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Comelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.366. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XIV-XV | Casa senyorívola, formada per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada al sol ixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva arcs gòtics apuntats. El bloc principal, de planta rectangular, i torre mirador adossada, consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures amb reixes de ferro forjat. La coberta es plana amb barana abalaustrada. L'interior, on s'ha de destacar la barana de fusta de l'escalinata, presenta elements renaixentistes i barrocs. El pati, a finals del segle passat, es convertí en jardí amb escultures d'èstil italià, pergoles, brolladors i passeigs. Aquí es troba la capella. | 08076-40 | C/ Camí de Can Comelles. | Ja existia el 1350 amb el nom del mas d'en Pi. El 1750 Joan Francesc Comelles establí que una part del producte de la finca havia de donar-se a la parròquia per a culte i per a les intencions de la família. Cada dia es deia una missa conventual per als Comelles. Enacara actualment la parròquia rep uns cèntims d'aquesta deixa. Quan el 1587 es col·locà la primera pedra, el rector era un Comelles i quan es consagrà, el 1612, el rector era un nebot dels Comelles. A Can Comelles s'hi ha hostatjat reis i reines quan anaven a Montserrat. A canvi del dret de recollir aigua de la serralada, l'amo de Can Comelles oferí a l'Ajuntament l'avantatge d'obrir els seus jardins i el passeig dels boixos perquè els esparreguerins s'hi poguessin passejar. Des del segle XV fins al segle XVIII, aquesta casa la posseïren en linia directa, els descendents del fundador de la casa pairal. Més tard, l'administració del béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. | 41.5481400,1.8644500 | 405293 | 4600231 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-2.jpg | Legal | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48393 | Can Cordelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordelles | 'Masia Cordelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08076-41 | C/ Hortes | Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons J. Paulo, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI. El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila. A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. Per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta. | 41.5399200,1.8765100 | 406287 | 4599305 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48394 | Can Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles | 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. | XV-XVIII | L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. | 08076-42 | C/ Gran, 24 | Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. | 41.5406200,1.8684400 | 405615 | 4599392 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48395 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc | ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. | 08076-43 | C/ Arbres, 41. | 41.5402200,1.8676900 | 405552 | 4599348 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48396 | Can Golart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart | ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. | XVI | En estat d'abandó. | Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. | 08076-44 | Camí de Can Golart. | És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. | 41.5353100,1.8550000 | 404486 | 4598817 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48397 | Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata | ' Can Mata'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Casa senyorial amb porxada al darrere i jardí. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta està separada per una motllura i una cornisa corona l'edifici. La façana principal té una sèrie de grans obertures distribuïdes de forma regular, totes tenen una motllura que les ressegueix i les del primer i segon pis donen a un balcó individual. La coberta és a quatre aigües. | 08076-45 | C/ Arbres, 27. | A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. | 41.5397200,1.8679400 | 405572 | 4599293 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48397-foto-08076-45-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48398 | Can Mossèn Casimiro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-casimiro | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Mossèn Casimiro'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona , pp.405. | XVI | Edifici de tapia amb tres plantes i façana de reminiscències gòtiques en pedra. A la planta baixa subsisteix un portal autèntic amb la data a la llinda i a sobre te una espina. A la primera planta hi ha quatre finestres cornupials i un finestral d'estil gòtic amb dues columnes originals i arcs lobulats. A les golfes hi ha tres grups de tres finestres i dues finestres individuals. La teulada és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta sostingut per permòdols de pedra. A la façana posterior hi ha finestres gòtiques reconstruïdes. La façana principal presenta dues pedres tallades formant una espècie de capitells. | 08076-46 | C/ Bruc,1. | Es coneix documentalment que aquesta casa ja estaba construïda abans de que es formés la vila d'Esparreguera, sent anterior a l'església. | 41.5430400,1.8655100 | 405374 | 4599664 | 1580 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.