Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48432 Els Tres Tombs https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0 AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. XX Es celebra als voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener). El dissabte es fa l'ofrena del tortell de Sant Antoni als avis de la Residència Municipal (Can Comelles), l'exposició d'utensilis i estris dels cavalls al Racó del Nin, la missa als difunts de l'Agrupació Sant Antoni Abat, el concert i el sopar seguit del ball de Tonis. El diumenge hi ha l'esmorzar de germanor, la concentració de genets i carruatges a Can Comelles i el recorregut pels carrers principals de la vila; en el darrer tomb, els animals reben la benedicció. 08076-80 L'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera fou fundada l'any 1886. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. 41.5409400,1.8683400 405607 4599428 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48494 Mostra de pessebres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres XX Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. 08076-142 La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. 41.5399800,1.8680800 405584 4599321 1983 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Aquesta mostra es va iniciar al 1983. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48495 Mostra de teatre 'Lola' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. 08076-143 La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2003 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48496 Mostra de teatre 'GEST' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-gest Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI L'Ajuntament d'Esparreguera organitza un cop anualment, dins d'un extens programa impulsor de les arts escèniques, el GEST, Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment d'Esparreguera. Durant una setmana, el teatre gestual, el circ, el trapezi, la pantomima, el clown, la dansa contemporània, els bufons, la manipulació d'objectes, el vídeo-dansa i la màscara, recorren i inunden espais i carrers de la vila. Es tracta d'un esdeveniment diferencial i diferenciat, un festival únic en el territori de Barcelona, que pretén treure el màxim partit de la especificitat d'un tipus de teatre, sovint oblidat per les institucions, però que és un puntal de la creació contemporània: els llenguatges escènics que no provenen del text dramàtic. Aquesta mostra, neix amb els objectius de: potenciar la creació contemporània; potenciar i promocionar el treball artístic dels llenguatges escènics del cos, com a llenguatges universals i innovadors; recolzar els joves artistes i companyies amb productes de risc; creació de nous públics, establir ponts de connexió entre diferents agents dels sector. El GEST té, a més, com a pilars fonamentals: l'exhibició d'aquests gèneres a sala i a carrer; la reflexió teòrica com a motor impulsor i com a aglutinador; l'exposició de materials afins o complementaris; la docència amb professionals de les arts del gest i el moviment. El seu tret distintiu és: els treballs mostrats per les escoles de teatre. Són l'embrió de posteriors creacions professionals, a mig camí de maduració entre la docència i l'exhibició. Un espai específic destinat a l'intercanvi i foment de noves sinèrgies entre escoles. 08076-144 Enguany es celebrarà la quarta edició. Va nèixer en el marc de la capitalitat cultural d'Esparreguera l'any 2004. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2004 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48496-foto-08076-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48489 Mercat Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-1 <p>(2006): 'Mercat Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 'Mercat Municipal d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> XX Reformat i modernitzat l'any 2001 <p>Edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l'entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d'entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L'edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l'edifici.</p> 08076-137 Av. Francesc Macià, 2. <p>Des del seu inici funcionà com a mercat municipal, sent el primer que s'instal·là a la vila. El seu autor, en Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5376400,1.8680300 405577 4599062 1911 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48364 Ateneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu <p>'Ateneu'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopèdia.cat</p> XX Teatre molt malmés. <p>Edifici de planta baixa al qual s'accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l'inscripció “L'ATENEU”. La coberta es plana. A l'interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l'antic teatre.</p> 08076-12 Av. Francesc Macià, 26-30 <p>L'ateneu és una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del s XVIII. Al 1860 sorgeix un ateneu català. Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis. L'entitat esparreguerina va néixer el 1919 amb el nom d'Ateneu Nacionalista, el qual canvia posteriorment per l'Ateneu d'Esparreguera. L'actual seu va ser construïda l'any 1926. En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.</p> 41.5382600,1.8676500 405546 4599131 1926 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48364-foto-08076-12-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2021-06-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48479 La Passió https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio <p>www.lapassio.net www.cultura.gencat.net/cpcptc/festes</p> XVII <p>La Passió es representa actualment al Teatre de la Passió. Aquest, amb un aforament de 1.800 espectadors, és considerat un dels més grans de Catalunya. Inaugurat l'any 1969, fou dissenyat especialment per a representar-hi La Passió. L'any 1997 fou objecte d'una important renovació. La Passió ha mantingut al llarg dels anys la seva estructura original i es representa en 35 escenes dividides en dues parts: la primera part al matí i la segona a la tarda. Aquesta estructura, poc freqüent en el teatre actual, converteix La Passió d'Esparreguera en una festa popular per gaudir-ne durant tot un dia. Un centenar de personatges, a més de quatre-cents figurants i poble, una orquesta, una coral, equips de tramoia, il·luminació i so, atenció a l'espectador, encarregats de vestuari i maquillatge, manteniment, administració, etc., tots ells (prop d'un miler de persones) són el veritable motor que dóna continuïtat a aquesta herència cultural. Sense oblidar el públic fidel (més de 15.000 persones cada any) que ha convertit una història, amb final conegut, en l'argument teatral més representat de Catalunya. La música en directe és un dels trets diferencials més importants de la Passió d'Esparreguera.Una orquestra de trenta músics, una coral de cinquanta veus i un orgue de set-cents tubs són els instruments que donen vida a la banda sonora de La Passió d'Esparreguera. Després d'alguns anys en què s'interpretaren peces de música clàssica, l'any 1976 s'estrenà el llibre musical compost especialment per a La Passió d'Esparreguera del mestre Josep Borràs, fill de la vila, fet que permet que cada any, si és necessari, es rescriguin noves peces, se'n modifiquin d'altres o s'adapti el pentagrama per a nous instruments. Pel que fa al text, la versió actual és una creació de l'artista esparreguerí Ramon Torruella Satorra, estrenada l'any 1960, que es manté fidel als textos evangèlics i s'adapta a la vegada a la realitat més immediata.</p> 08076-127 Av. Francesc Marimon, 83-89. <p>Les actuals Passions són una evolució lògica dels anomenats 'misteris'. El 'misteri' fou una representació dramàtica d'origen medieval en la qual eren escenificats passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o alguns sants. Posteriorment el gènere evolucionà: l'escenografia es complicà, les representacions sortiren de l'interior de l'església cap a les places, la música abandonà cada cop més el seu paper preponderant, els clergues deixaren de ser els únics actors, es formaren confraries, intervingué la mímica, etc. Aquesta evolució continuada féu que al segle XIV, el misteris ja s'haguessin convertit en autèntiques representacions teatrals. De l'origen de la Passió a Esparreguera en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les representacions de La Passió. L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia. L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983.</p> 41.5346300,1.8724300 405939 4598723 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-3.jpg Legal Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48493 Monument de la Passió a la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-passio-a-la-sardana Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 72-73. XXI Escultura de planxa de ferro de 20 milímetres de gruix i de sis metres d'alçada i quatre d'amplada. decorat amb una sanefa verd. Sobre el perfil de Montserrat es veu una parella de nens agafats de la mà ballant la sardana. Segons l'autor, el famós perruquer i escultor esparreguerí Lluís Llongueras, el perfil de l'obra fou retallat manualment amb un bufador oxílic. L'oxidat, per tal d'evitar el rovellament, es realitzà a la sal i el vernissat d'owatrol tinguè tocs de color verd. El monument pesa unes dues tones i es traslladà per instal·lar-lo a la façana del Teatre de la Passió en quatre peces. Es recolza sobre una planxa especial i sobre el propi Teatre. 08076-141 Av. Francesc Marimon, 83-89. El Monument de la Passió a la Sardana s'inaugurà el 19 d'abril de 2006, moment mateix en què es feu el seu muntatge a la façana del Teatre de la Passió. Acabat de muntar, l'autor de l'obra Lluís Llongueras pintà en directe, en colors verds a sobre de les planxes de ferro que composen l'obra la textura dels núvols sobre els quals està ballant la parella de sardanistes. 41.5343200,1.8722500 405924 4598688 2006 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Llongueras i Taller Roser de l'escultor Jaume Roser. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48402 Can Rial https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rial <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.76. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.379.</p> XVI-XVII <p>Casa composta per diferents cossos amb planta baixa, un pis i golfes. Les obertures són allindades i les cobertes a dues aigües. Rellotge de sol de 1614, restaurat al 1975.</p> 08076-50 Av. Rafael Casanovas, 17. <p>El 1575 en Miquel Rial figura com a Conseller de la Vila.</p> 41.5249300,1.8603900 404921 4597659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48402-50.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-14 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48534 Terrisseria Encinas https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-encinas http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 57-60. XVII-XXI Es tracta d'una de les terrisseries més antigues de la vila, situada al pau de l'antic camí Ral a Montserrat, quan aquest passava per fora dels murs de la vila. Abans de 1996 l'entrada a la terrisseria es feia pel carrer arbres número 41, amb sortida pel pati en un portal al carrer Balmes; actualment té l'entrada pel carrer Balmes. Quan la terrisseria va començar fabricava tot tipus d'atuells de cuina, magatzem, etc que mica en mica han anat deixant de ser sol·licitats pel públic per la progressiva implantació del plàstic. En l'actualitat, el productes de la terrisseria estan centrat en tot allò relacionat amb la jardineria, i algun element per deixar el menjar o beure dels animals, així com càntirs de tipus artístics. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal 08076-182 Balmes, s/n. Originàriament era coneguda com Cal Gravat o Cal Pascual. A mitjan segle XVII ja hi havia un forn terrisser. El 1703 era de Jaume Santamaria, oller, i consta que hi havia obrador i forn. El 1737 era de Pere Santamaria. L'any 1926 Martí Vinyals dona de baixa la terrisseria, però deprés la passà a Pasqual Andrés, que feia temps treballava amb ell; és en aquest moment quan l'obrador passa de dir-se Cal Gravat a dir-se Can Pascual. En aquests moments el forn tenia 3 pisos i fogaina, de 3'5 m de diàmetre i 2'5 m d'alçada la cambra del mig, i 1'5 m la de l'escaldat. Durant la guerra civil, Pascual Andrés va adquirir el forn de cal Reneguer i el donà d'alta el 1939, quedant-se Climent Massó i i Anton Rovira el de Cal Gravat o Can Pascual. Després de diverses vicissituds, uns anys després en Climent Massó continuà sol fins que es donà de baixa el 1959. Llavors la terrisseria l'agafà en Josep Encinas, que hi feu importants reformes instal·lant-hi una màquina automàtica de fer torretes i altres peces; després adquirí un forn de gas propà de 2 m quadrats, una galetera al buit i, més tard, una altra màquina automàtica de més potència. Els seus nets, Sergi i Núria Salvador, porten la terrisseria des de la jubilació del seu avi, i segons en Sergi, el seu avi va aprendre l'ofici a Can Pascual. 41.5403000,1.8673800 405526 4599358 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48534-foto-08076-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48534-foto-08076-182-3.jpg Legal Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48533 Terrisseria Cal Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-cal-sedo http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera, pp. 117-122. XX El taller de Ceràmiques Sedó està situat en una antiga terrisseria oberta l'any 1940 i que ja fa tres generacions que funciona. Actualment, tot l'espai és un modern taller de ceràmica contemporània que destaca per la lluminositat i pels nombrosos forns que, amb la seva varietat de capacitat fan que en tot moment es disposi d'una cambra adequada per a coure-hi qualsevol tipus de peça. Es poden visitar els obradors, les sales d'exposició i el jardí. Cap procés industrial intervé en la creació de les obres, i cada peça s'elabora de manera manual, utilitzant un ventall molt ampli de diferents procediments artesanals. Sovint tècniques antigues es barregen amb els corrents artístics més moderns i originen peces innovadores i de molta qualitat. A les sales d'exposició pròpies s'hi troba una gran varietat de peces originals pensades, començades i acabades al taller. Es disposa permanentment d'un fons d'obra personal que es distingeix per uns criteris de plena llibertat creativa. Hem d'assenyalar que l'activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l'acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d'Interès Artesanal 08076-181 Barcelona, 60 L'Enric Sedó va aprendre l'ofici a Cal Gerrer. Anys després, als volts dels anys 50 va muntar la seva pròpia terrisseria, amb un forn d'una sola cambra de 3'10 m d'amplada per 2'50 d'alçada que li costà 35.000 pessetes; un temps més tard en feu un de més petit. Amb l'associació del seu gendre al taller, el 1961 decidí comprar un compressor i pistoles per pintar, un extractor per a la pintura i, el 1962, una polidora per a netejar les nafres de vernís de les bases de les peces. Ensenyats pels frares de Montserrat, començaren a iniciar-se en la ceràmica esmaltada i aviat es posaren al nivell dels grans ceramistes, essent possible veure mostres de la seva producció al Museu Nacional de Ceràmica a Montjuïch. En morir l'Enric, les seves dues filles es varen fer càrrec de la indústria. La germana gran, Conxita Sedó, junt amb el seu marit Feliu Trujillo (l'antic soci de l'Enric), varen muntar un nou taller, i després de varies experiències es llançaren de ple a la creació de noves formes i particulars estils que els han situat a primera línia en el ram. Han participat a varies exposicions, tant individuals com col·lectives, i han guanyat una desena de premis, entre els que destaca el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1970. 41.5351000,1.8732500 406008 4598774 1940 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48533-foto-08076-181-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48386 Ca n'Estruc de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc-de-la-riera (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. ' Can Estruc de la Riera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.70. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera. pp.370. XVI Masia tradicional format per diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a dues aigües. La façana està arrebossada i pintada de blanc. Les obertures, disposades de formar regular, són alineades. 08076-34 C-14114, camí de Ca n'Estruc de la Riera Al segle XVI se'l coneixia com a Mas Bernardí, més tard pel mas Desmà o Ponsgrau. És a l'any 1767 quan pren el nom actual per distingir-lo del Cairat. Era el seu propietari Jaume Estruch i Valls. Fa uns cent anys Pau Estruch morí sense fills, però el nom del mas no s'ha perdut. 41.5268300,1.8940900 407735 4597833 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48386-foto-08076-34-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48397 Can Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata ' Can Mata'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX Casa senyorial amb porxada al darrere i jardí. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta està separada per una motllura i una cornisa corona l'edifici. La façana principal té una sèrie de grans obertures distribuïdes de forma regular, totes tenen una motllura que les ressegueix i les del primer i segon pis donen a un balcó individual. La coberta és a quatre aigües. 08076-45 C/ Arbres, 27. A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. 41.5397200,1.8679400 405572 4599293 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48397-foto-08076-45-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48478 La Fleca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fleca <p>' La Fleca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat i tres petits balcons per planta. Totes les obertures estan resseguides per una motllura, a l'igual que les separacions entre els pisos. La façana està coronada per una balustrada amb un element decoratiu al centre.</p> 08076-126 C/ Arbres, 38. 41.5399000,1.8681300 405588 4599312 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48478-foto-08076-126-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48476 La Caixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Habitatge al carrer Arbres,38a'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici de planta i dos pisos. Els baixos, han estat renovats i no es conserven elements originals. L'èstil modernista de la construcció ve marcat pel seu decorativisme, principalment exterior. Així, a la primera planta hi ha una balconada trencada per una tribuna central i, a la segona, tres balcons amb unes baranes de ferro forjat que presenten motius vegetals. Cada balcó queda emmarcat per uns esgrafiats geomètrics i florals i una temàtica semblant aprareix a la tribuna, en forma de motllures. La façaa acaba amb un remat de linies ondulades, ornamentat amb ceràmica vidrada. Quant l'interior, cal esmentar l'enrajolada que es conserva al primer pis, també amb motius florals.</p> 08076-124 C/ Arbres, 38a. <p>Antic edifici de La Caixa.</p> 41.5399700,1.8680700 405583 4599320 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48395 Can Fontimarc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc ' Can Fontimarc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XX Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta bixa es troba la porta d'entrada d'arc escarser amb dovella i una finestra allindada a la dreta. A cada pis hi ha dos balcons amb una obertura rectangular. La façana està coronada per una cornisa i la teulada és a dues vessants. 08076-43 C/ Arbres, 41. 41.5402200,1.8676900 405552 4599348 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48395-foto-08076-43-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48415 Can Vinyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-0 ' Caserna de la Guàrdia Civil'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX-XX Edifici entre mitgeres de planta bixa i dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit jardí enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d'arc rebaixat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d'una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura. 08076-63 C/ Arbres,19. L'any 1493 un Vinyals ja era batlle de la vila. A mitjans segle XVII, en Josep Magarola i Badia, pubill Vinyals, era l'amo de la Barca que ja feia 200 anys feia el servei de transbordament entre Esparreguera i Olesa. Fins fa un any s'utilitzà com a Caserna de la Guàrdia Civil. 41.5392900,1.8684000 405610 4599244 1855 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48415-foto-08076-63-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48462 Habitatge al carrer dels Arbres, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-46 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres que consisteix en una planta baixa i un pis i un cos afegit de nomes una planta baixa. El parament de la façana està decorada amb franges horitzontals. El nucli principal té al primer pis un balcó corregut amb motllures goticitzants; aquest nucli té coberta a dues vessants amb un voladís sustentant per mènsules, a l'igual que el balcó. El cos afegit està afegit per una balustrada feta de balustre i decorat per uns gerros amb flors de pedra.</p> 08076-110 C/ Arbres,46. 41.5403800,1.8676900 405552 4599366 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48463 Habitatge al carrer dels Arbres, 48 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-48 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,48'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos que fa cantonada. La teulada és a dues vessants amb un petit ràfec. A la planta baixa presenta dues obertures rectangulars de grans dimensions; la porta i una finestra amb reixa. La resta d'obertures són un balcó del pis. La façana està arrebossada i pintada i presenta nombrosos retocs amb ciment.</p> 08076-111 C/ Arbres,48. 41.5404300,1.8676400 405548 4599372 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48463-foto-08076-111-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48539 Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-montane-i-font ' Xemeneia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CASAS,M. (2002): 'Fàbrica Montané i Font'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. XIX-XX Desploms els 10 metres superiors. Cal la seva consolidació. Xemeneia de planta circular amb la base més ample que el final. Està feta de maó, amb el cos llis excepte a l'extrem on hi ha un motllura. 08076-187 C/ Balmes amb Avinguda Francesc Macià. La xemeneia pertanyia a l'antiga fàbrica de tovalloles Montané i Font. En un primer moment la Fàbrica Montané i Font fou la primera central elèctrica d'Esparreguera (finals del segle XIX) i després s'hi instal·là una fàbrica de pells (1918) i, més tard, de tovalloles. 41.5402300,1.8663800 405443 4599351 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48539-foto-08076-187-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48373 Cal Bacallaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner MAURI,A (1982) ' Cal Bacallaner'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX Magnifica construcció neogòtica, feta amb maó i pedra. L'estructura de la façana és asimètrica, destacant la balconada amb belles decoracions. La casa te planta baixa i dos pisos. 08076-21 C/ Barcelona, 34. Fou propietat del polític, historiador i etnòleg, Josep Maria Batista i Roca. 41.5366400,1.8712900 405847 4598947 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48373-foto-08076-21-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48515 Plàtans del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-barcelona (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Conjunt de 59 platans ('Platanus x hispanica') d'una alçada entre 6 i 8 m amb una volta de canó d'entre 0,90 i 1,75 m, i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre.De la família de les platanàcies, gènere ' Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l'espècie ' Platanus x hispanica'. D'origen hibrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' ( d'origen Nord Americà). El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. 08076-163 C/ Barcelona. Edat estimada de 100 anys. 41.5342600,1.8741400 406081 4598680 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48515-foto-08076-163-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48398 Can Mossèn Casimiro https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-casimiro BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Mossèn Casimiro'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona , pp.405. XVI Edifici de tapia amb tres plantes i façana de reminiscències gòtiques en pedra. A la planta baixa subsisteix un portal autèntic amb la data a la llinda i a sobre te una espina. A la primera planta hi ha quatre finestres cornupials i un finestral d'estil gòtic amb dues columnes originals i arcs lobulats. A les golfes hi ha tres grups de tres finestres i dues finestres individuals. La teulada és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta sostingut per permòdols de pedra. A la façana posterior hi ha finestres gòtiques reconstruïdes. La façana principal presenta dues pedres tallades formant una espècie de capitells. 08076-46 C/ Bruc,1. Es coneix documentalment que aquesta casa ja estaba construïda abans de que es formés la vila d'Esparreguera, sent anterior a l'església. 41.5430400,1.8655100 405374 4599664 1580 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48398-foto-08076-46-2.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48375 Cal Cuc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuc ' Cal Cuc'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.43-44 XIX-XX Edifici de planta baixa i do pisos. Totes les obertures són d'arc rebaixat amb una motllura a la part inferior; a la planta baixa hi ha una porta d'entrada al centre i una finestra a banda i banda (com actualment són dos immobles han afegit una petita porta en un dels extrems) i en els pisos superiors tres balcons per planta. Una motllura separa les diferents plantes. Dos terços de la façana del pis inferior decorat amb rajoles i els superiors estan pintats en groc i, les motllures en marró. L'últim terç està tot pintat de blanc. 08076-23 C/ Bruc,15. Es te noticies que Lluís Reynés Masdefiol 'El Cuc', casat amb Josepa Mach, i que morí al 1894, era terrisser i tenia un forn per coure terrissa. El seu fill, Joan Reynés, va continuar amb la terrisseria i va morir al 1942. També consta que aquest llogava el forn a Josep Masdefiol. El fill de Joan Reynés, també anomenat Joan, no va continuar amb la terrisseria. A la casa es conserven diversos estrits del passat terrisser de la propietat. 41.5434800,1.8649700 405330 4599713 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48375-foto-08076-23-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48392 Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Comelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.366. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. XIV-XV Casa senyorívola, formada per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada al sol ixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva arcs gòtics apuntats. El bloc principal, de planta rectangular, i torre mirador adossada, consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures amb reixes de ferro forjat. La coberta es plana amb barana abalaustrada. L'interior, on s'ha de destacar la barana de fusta de l'escalinata, presenta elements renaixentistes i barrocs. El pati, a finals del segle passat, es convertí en jardí amb escultures d'èstil italià, pergoles, brolladors i passeigs. Aquí es troba la capella. 08076-40 C/ Camí de Can Comelles. Ja existia el 1350 amb el nom del mas d'en Pi. El 1750 Joan Francesc Comelles establí que una part del producte de la finca havia de donar-se a la parròquia per a culte i per a les intencions de la família. Cada dia es deia una missa conventual per als Comelles. Enacara actualment la parròquia rep uns cèntims d'aquesta deixa. Quan el 1587 es col·locà la primera pedra, el rector era un Comelles i quan es consagrà, el 1612, el rector era un nebot dels Comelles. A Can Comelles s'hi ha hostatjat reis i reines quan anaven a Montserrat. A canvi del dret de recollir aigua de la serralada, l'amo de Can Comelles oferí a l'Ajuntament l'avantatge d'obrir els seus jardins i el passeig dels boixos perquè els esparreguerins s'hi poguessin passejar. Des del segle XV fins al segle XVIII, aquesta casa la posseïren en linia directa, els descendents del fundador de la casa pairal. Més tard, l'administració del béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. 41.5481400,1.8644500 405293 4600231 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48392-foto-08076-40-2.jpg Legal Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48383 Finestres de Ca la Teta https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XVI Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. 08076-31 C/ Cavallers, 12-14. Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. 41.5385000,1.8709400 405821 4599154 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48436 Escola Municipal de Música https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-municipal-de-musica <p>BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Casa de Cultura Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Construcció civil formada per planta, pis i golfes, i construïda amb maó. La planta baixa, de parament diferent al de la resta de l'edifici, té la porta d'accés ornamentada amb motius islàmics, la llinda de la mateixa imita un arc escarser adovellat i te les inicials de l'antic propietari a la clau (JJ). Al primer pis, hi ha tres balcons que segueixen la línea d'un fris el qual separa les dues plantes. A sobre de cada una d'aquestes portes, cal assenyalar la llinda, acabada amb capitells esculturats, el motiu dels quals es repeteix als finestrals, aquests representen elements vegetals i essers fantàstics. A les golfes hi ha tres grups de dues finestres cada un, separats per sengles pilastres. La teulada, plana, te un ràfec sostingut per permòdols de pedra i acaba amb una canalera de ceràmica verda.</p> 08076-84 C/ Cavallers, 20. <p>A principis del segle XX el c/ Cavallers, on està situat l'edifici, era l'entrada al poble, i junt amb el c/ dels Arbres són els dos carrers del nucli antic on molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa bastida en estil modernista, doncs eren considerats uns carrers de nivell social elevat. A l'actual edifici s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, fundada l'any 1976.</p> 41.5382600,1.8710900 405833 4599127 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48436-foto-08076-84-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48401 Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-0 BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Pasqual'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.111. XV-XIX Rehabilitat l'any 1997. Edifici senyorívol, de planta baixa, pis i golfes, construït amb tapial. La seva ornamentació, de pedra utilitza elements de l'arquitectura clàssica. A la façana destaca la porta d'accès, formada per un arc escarser doblat. El primer pis, separat de la planta baixa per un fris decorat amb petites rosetes i acabat amb un motiu vegetal, té quatre balcons coronats per frontons, a sota dels quals apareix també una decoració de tipus vegetal. Cada un d'aquests balcons es correspon amb una finestra al darrer pis, les quals se separen per pilastres estriades i rematades per capitells d'estil jònic. El conjunt de l'edifici queda emmarcat lateralment i a partir del primer pis, per una filera d'almohadillats, els quals són imitats pel parament de la resta de la façana. La teulada, és a dues aigües, parale.les a la façana principal, i té raféc. L'interior apareix ornamentat amb pilastres, escuts d'armes de pedra, etc. Denonten el carácter clàssic. 08076-49 C/ Cavallers, 26. Mansió senyorívola del segle XVI que patí una important reforma al 1896. Es tenen notícies de que a la casa es varen allotjar Alfons XIII i un ministre d'estat. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-2.jpg Legal Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Pere Puig 94|95|98|99|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48380 Cal Pitangó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitango BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Hostal del Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MASFERRER (2002): 'Cal Pitango'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. MORAN,J; PLADEVALL, A; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.198. XVI-XVIII Edifici amb forma de 'L', amb planta i pis, construït amb tapial. La porta d'entrada està formada per un gran arc escarser dovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l'altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de fero forjat, seguint la linia d'un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d'arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda- rodes de tradició medieval. Quant a l'interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges i les cuines. Al primer pis estaven els menjadors. 08076-28 C/ Cavallers, 34. Antic hostal del Camí Ral que al segle XVIII-XIX tenia una porta d'accès al casc urbà. 41.5378100,1.8714700 405864 4599077 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48380-foto-08076-28-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48376 Cal Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues MAURI,A (1982): ' Cal Fàbregas'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XVI L'edifici, de planta pis i golfes, es perfectament conservat, encara que molt restaurat. Modernament fou ampliat, seguint l'estructura original de l'edifici. Les portes d'entrada han estat mutilades al destruir els arcs per donar a la porta forma adintellada. 08076-24 C/ Cavallers, 43. Antigament havia estat una botiga de queviures. 41.5378200,1.8716300 405877 4599078 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48376-foto-08076-24-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48379 Cal Pau Canterer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-canterer ' Cal Pau Canterer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.89-92. XVIII Presenta deformacions i esquerdes als murs de tàpia. Casa de grans dimensions, entre mitgeres, que consisteix en planta baixa i dos pisos. La porta principal consisteix en un gran arc punt de mig punt amb portes de fusta; en aquesta planta no trobem més obertures. En els pisos superiors trobem tres finestres rectangulars per planta sense cap tipus de decoració. La teulada és a dues vessants amb un perfil ràfec que sobresurt de la façana. 08076-27 C/ Ferran Puig, 27-29. Al 1752 Josep Civil i Jaume Casas, en nom de la comunitat de preveres, compren a Pau Borrel un terreny per edificar la seva seu. S'especifica que s'ha de deixar un pas de 8 pams per al trànsit de persones i coses, aquest pas correspon al camí de Piera. Al 1767 la comunitat tenia dos casals construits. Al 1837 ja figura la terrisseria a nom de Rafel Soler. En 1855 era de Pau Canterer Claramunt (Pau Cantirer). Al 1908 el fill d'aquest ( Josep Soler) dona de baixa l'activitat, que no reemprendra fins al 1957 amb els germans Anton i Pere Rovira, i Joan Lozano. Es construeix un nou forn. Al 1988 mor Anton Rovira i ocupa el lloc el seu fill, Joan. Fa funcionar fins finals de la dècada del 90 del segle XX. 41.5409900,1.8668900 405486 4599435 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48379-foto-08076-27-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48414 Casa Ramon Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-ramon BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Ramon Ramon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 85. www.enciclopedia.cat XIX Edifici senyorívol de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra. L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec. L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures. 08076-62 C/ Ferran Puig, 57-59. En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer. Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com 'El contrabando por Gibraltar' (1890), 'El impuesto de consumos' (1891) i '¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?' (1892). La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat. 41.5419400,1.8656900 405388 4599542 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48414-foto-08076-62-1.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48504 Palmera del carrer Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-152 C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell Edat estimada de 30 anys. 41.5371800,1.8732000 406007 4599005 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48394 Can Cortadelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadelles 'Can Cortadelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. PAULO SÀBAT, J. (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cortadelles. El Fossar Vell. El Fossar Nou. L'Hospital. El tint del carrer d'en Volta. Manuscrit inèdit. SALES, J. (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. XV-XVIII L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament. La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc. Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta. Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats. 08076-42 C/ Gran, 24 Existeix un plànol de la zona anterior al 1855 on s'observa l'existència d'una primitiva església en l'actual emplaçament de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest antic edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, que en el plànol surt esmentat com a 'Fossar Vell'. Un capbreu del 1604 assenyala explícitament la coexistència de l'actual església de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, amb una de més antiga, avui desapareguda, que tenia un campanar de torre. 41.5406200,1.8684400 405615 4599392 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48394-foto-08076-42-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ubicació del material: Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). 94|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48464 Habitatge al carrer Gran, 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-31 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana esgrafiada'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos amb façana esgrafiada als dos últims. Al primer pis hi ha una finestra central emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis. La llinda amb restes de pintura, té un motiu central circular amb dos 'putti' i decoracions florals; al rebaix, la decoració és d'estil renaixentista. El segon pis es separa del primer per un fris, te una finestra reduïda i austera. La teulada, plana, acaba amb un ràfec sotingut per permodols, entre els que s'intercala una franja bicroma floral i una mascara en relleu. Els esgrafiats de la façana són de color blanquinos sobre fons ocre. El primer pis, representen dues figures femenines alades disposades a costat i costat de la finestra. Els de la segona planta mostren dos gerros engalanats amb flors.</p> 08076-112 C/ Gran, 31. 41.5395400,1.8699000 405735 4599270 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Rius 99|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48445 Finestra de Cal Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-cal-massana <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Cal Massana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. MORAN, J.; PLADEVALL, A.; RIERA, S. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, pp.405.</p> XV-XVI <p>Finestra emmarcada per un arc de pedra amb una decoració floral al centre. L'arc està rematat al seu vèrtex per una pinya i als extrems per uns caps esculturats. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu, encara que mot deteriorades. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement.</p> 08076-93 C/ Gran, 40. <p>Sembla ser que aquesta finestra pertanyia a la casa noble del notaris de la família Monturiol.</p> 41.5397800,1.8697700 405725 4599297 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48445-foto-08076-93-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 95 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48411 Casa Marimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marimon BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Casa Marimon'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.103. XVIII Casa senyorívola de planta i dos pisos, feta amb maó. A la façana principal, es troba la porta d'entrada formada per un arc de pedra escarser dovellat i tres finestres de ferro forjat als costats. A les plantes superiors, hi ha finestres i balcons sense res a destacar. La teulada, a dues aigües paral·leles a la façana principal, acaba en un petit ràfec ornamentat per motllures quadrades. Cal destacar l'nterior d'aquesta casa pel que fa als mobles i la seva decoració en general. 08076-59 C/ Gran, 45. Es té noticia de que en aquesta casa hi vivia la familia Marimon a la primera meitat del segle XIX. 41.5399500,1.8694200 405696 4599316 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48411-foto-08076-59-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48465 Habitatge al carrer Gran, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-46 <p>(2006): 'Habitatge al carrer Gran, 46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVII-XVIII <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües. Hi ha dues obertures per planta. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Totes les obertures, excepte les del segon pis, estan emmarcades en pedra vista mentre que la resta de la façana està arrebossada. L'allindament de pedra de les finestres data de l'any 1970</p> 08076-113 C/ Gran, 46. 41.5399400,1.8696000 405711 4599315 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48465-foto-08076-113-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48410 Casa Castells https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-castells BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Castells'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.68. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, p.103-111. XVII Casa pairal construïda amb tapial, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc relaçat i dovellat; a la clau està escolpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota- balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'èstil barroc. 08076-58 C/ Gran, 48-50. Al segle XVII ja es tenen notícies d'aquesta casa: un viatger esmenta que era pintada tota en la seva part exterior tot imitant la pedra picada. També se sap que la Reina Maria Cristina s'havia albergat en ella, mantenint una entrevista amb el general Espartero, de la qual va sorgir el Pacte d'Esparreguera. 41.5538400,1.8692500 405702 4600859 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48410-foto-08076-58-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48374 Cal Campaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-1 (2006): 'Habitatge al carrer Gran, 70'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. XIX-XX Edifici de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. A cada planta hi ha quatre obertures d'arc rebaixat. A la planta baixa les dues obertures centrals són més lates que les laterals i donen pas a una botiga. En els altres dos pisos les obertures centrals són portes que donen als balcons, i les laterals són finestres. L'edifici està rematat per un terrat amb barana. 08076-22 C/ Gran, 70. A principis del segle XX el c/ Cavallers era l'entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals, Can Fontimarc, Can Mata). D'altra banda, la Plaça de l'Ajuntament i la de l'Església eren punts de trobada pels vilatans. Al c/ Gran es situaven un gran nombre d'oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l'ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. 41.5403700,1.8690700 405667 4599364 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48374-foto-08076-22-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48393 Can Cordelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordelles 'Masia Cordelles'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.69. XVI-XVIII Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat. Avui dia tota la casa està arrebossada i enlluïda. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. 08076-41 C/ Hortes Sembla ser que Can Cordelles fou construïda al segle X, si bé, segons J. Paulo, segurament en els seus fonaments hi trobaríem restes romanes de la que fou casa de la Gorgonçana, anomenada així fins al segle XVI. El senyor Joan Cordelles, l'any 1575, formava part del Consell de la Vila. A mitjan segle XVIII en Miquel Joan Magarola i de Ciiurans, membre de la molt important casa dels Magarola afincada a la nostra vila, obté el títol de marqués de Cordelles. Per aquell temps la casa Cordelles passa a ser del noble senyor Antoni de Vilena i, més tard, dels marquesos de Fontcuberta. 41.5399200,1.8765100 406287 4599305 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48393-foto-08076-41-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48377 Cal Gerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer ' Cal Gerrer'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J; CREUS, J (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera, pp.46-50. XVIII Casa Senyorial de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues aigües. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i finestres, totes de forma rectangular. Al primer pis, totes les obertures tenen un petit balcó i són rectangulars. A les golfes hi ha dues finestres circulars. Té una porxada a la part posterior. 08076-25 C/ Hospital, 29. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. Al 1923 fou de les primeres terrisseries que instal·leren l'energia elèctrica, al 1946 feren fer una màquina per a fabricar gibrells amb motlle de guix, al 1947 adquiriren la galetera d'amasar fang i al 1959 l'estec per fer torretes. 41.5382100,1.8694400 405695 4599123 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48377-foto-08076-25-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48378 Cal Gerrer (botiga) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-botiga ' Cal Gerrer (botiga)'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. XVIII Edifici de planta aixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. A la façana que dona a una plaça es pot veure al primer pis una obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra, amb un petit balcó i al segon pis tres obertures d'arc de mig punt formant una petita galeria. La façana principal té totes les obertures allindades. 08076-26 C/ Hospital, 32. A la zona es coneixen diversos forns peró sembla que ser que el situat a la propietat podria ser el construit a l'anomenada casa pairal del Gonzalez (provinents de Calanda), familía que ràpidament va integrar-se a la vida d ela població, per exemple Anton González i Oliver 'el gerrer' va ser alcalde entre 1861 i 1864. La terrisseria era conegura com Cal Gerrer probablement perque la primera especialitat dels González era la de gerrers. Al 1985 plega la terrisseria per manca de descèndencia. 41.5383200,1.8692300 405678 4599136 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48378-foto-08076-26-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48363 Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. XVIII-XX El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. 08076-11 C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. 41.5390100,1.8706100 405794 4599211 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48437 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> XX <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> 08076-85 C/ Llobregat, 2. <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5425100,1.8696200 405716 4599600 1925 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48467 Habitatge al carrer Montserrat, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-18 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Habitatge al carrer Montserrat, nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Casa mitgera de planta i do pisos, feta amb maó. La façana està formada amb plafons de ceràmica verda en forma d'espirals i motius florals; maó vist separant els diferents pisos emmmarcant la part superior de la port i de les finestres, rematads per arcuacions; i cenefes també amb motius florals. La part superior de la façana, on apareix l'any de la seva construcció (1922) i les inicials del propietari (J.J), acaba amb una cornisa i un remat.</p> 08076-115 C/ Montserrat, 18. 41.5413700,1.8678100 405564 4599476 1922 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48469 Habitatge al carrer Montserrat, 39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-39 <p>'Habitatge al carrer Montserrat,39'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa de la façana principal, trobem la porta d'entrada i una finestra emmarcats per una motllura amb una mènsula que no sustenta res al centre de cada una. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures allindades resseguides d'una motllura amb decoració floral a la part superior. Separat per una motllura, es troba el coronament de la façana fet per un frontó rodó trencat amb uns gerros amb flors de pedra als costats i al centre.</p> 08076-117 C/ Montserrat, 39. 41.5417100,1.8671800 405512 4599514 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48469-foto-08076-117-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48412 Casa natal del Taquígraf Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-del-taquigraf-garriga ' Casa Natal del Taquígraf Garriga'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. www.enciclopedia .cat XX Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures son allindades i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. Al primer pis hi ha un balcó corregut, al segon un balcó individual per cada porta amb una mica de voladís i al tercer pis hi ha també un balcó individual però sense voladís. 08076-60 C/ Montserrat, 48. En aquest casa va néixer el taquígraf Pere Garriga i Marill. Eclesiàstic nascut a Esparreguera, féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s'establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l'arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l'Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l'Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto 'Dios' del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española (1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions. 41.5418600,1.8672100 405514 4599531 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48412-foto-08076-60-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48470 Habitatge del carrer Montserrat, 58 a https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-58-a <p>MAURI, A. (1982): 'Carrer de Montserrat, 58'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres fet amb maó i pedra. Té planta baixa i dos pisos; destaquen els forjats de l'entrada i dels balcons.</p> 08076-118 C/ Montserrat, 58a. 41.5421100,1.8668500 405485 4599559 1916 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48471 Habitatge al carrer Montserrat, 88 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-88 <p>' Habitatge al carrer Montserrat,88'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són allindades, a la planta baixa hi ha dos i desprès una per planta. Hi ha decoració a la planta baixa i al primer pis.</p> 08076-119 C/ Montserrat, 88. 41.5426000,1.8662800 405438 4599614 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48471-foto-08076-119-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc