Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48365 | Balma de la Riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-riera-de-masquefa | (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola. La conca de drenatge d'aquesta s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m.. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). | 08076-13 | Riera de Masquefa. | Antigament, quan hi havia aigua, la gent s'hi banyava. També es feia servir per guardar ramats de bestiar. | 41.5168100,1.8633400 | 405155 | 4596754 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48365-foto-08076-13-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48420 | Central hidroelèctrica del Cairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-del-cairat | ACHON, O. (2002): 'Colònia Sedó'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. DOREL-RERRÉ, G. (1992):' Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó' Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112. | XIX | Es tracta d'un canal d'obra de 4 km de recorregut, amb una amplada de 0,50 m i una alçada de 1 m. Abans d'arribar a la fàbrica (Sedó) esdevé un aqüeducte de 200 m de longitud. El salt d'aigua que alimenta la central té capacitat suficient per accionar dues turbines. La central forma part de les més de 200 instal·lacions minihidràuliques de Catalunya, en bona part promogudes pel programa ALTENER que, cap a finals del segle XX, tenia com a objectiu una reducció d'emissions de 180 milions de tones de diòxid de carbó per a l'any 2005. Una de les experiències d'aquest programa era la central del Cairat, i en el seu expedient hi consta com una central de tipus fluent, amb una potència instal·lada de 2.300 kW i una producció estimada de 13.070 kW; l'equipament consta d'una turbina Kaplan de 2.300 kW i un alternador de 2.650 KVA. | 08076-68 | Carretera B-113. | La fàbrica i la colònia de Can Sedó configuren un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya. Situada al costat del riu Llobregat, les seves edificacions y el vell aqüeducte que portava l'aigua des del el salt del Cairat, son encara emblemàtics d'una indústria cotonera de primera línia europea. El 1871 va ser un mal any i Josep Puig va decidir tancar provisionalment la fàbrica. Però la situació aviat degué millorar, donat que l'any 1875 se sol·licita l'autorització per construir la presa i el canal del Cairat; així mateix s'adquireixen més màquines de filar i telers. Company de partit polític de Puig, Antoni Sedó va desenvolupar una política industrial i d'expansió, posant en marxa el canal del Cairat, amb la incorporació de la primera turbina en 1881. Degut a la seva prematura mort, Josep Puig, no va arribar a veure les màquines mogudes per la turbina i l'aigua del canal, però sí l'obra civil acabada. Després d'aquests antecedents, finalment, l'any 1903 es construeix al peu del Cairat la central hidroelèctrica, considerada la primera construïda a Catalunya. Les màquines eren dues turbines Escher Wyss & Cie. de Zürich, que podien rebre 6800 litres per segon, amb una potència de 300 cavalls. El 1911, l'aigua del Llobregat produïa 2.400 cavalls de força entre el salt del Cairat i el de la pròpia fàbrica, més modest. Les aigües sobrants de la presa activaven la central hidroelèctrica de 1000 Kw, amb una tensió de 5.000 V. | 41.5707800,1.8642400 | 405309 | 4602745 | 1880 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48420-foto-08076-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Miquel Puig i Llagostera. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48423 | Cova de Can Paloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-paloma | 'Cova de Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. DD. AA. (1985): La cova de Can Paloma. Esparreguera. JacimentsPrehistòrics. Esparreguera: Ajuntament d'Esparreguera i Diputacióde Barcelona. PAULO i SÀBAT, J. (1995): La barca i altres mitjans decomunicació entre Esparreguera i Olesa. Esparreguera: editor Josep Paulo, pp. 17; 23. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera, pp.7-11. SUBIRANA, R. (1958): Notes prehistòriques d'Esparreguera, pp. 2. SUBIRANA, R. (1962): Coves de Can Paloma. EstudisEsparreguerins. Sabadell. Quadern núm. IX. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Presenta l'amenaça de la zona d'escalada. | La zona en què està situada la cova de Can Paloma és de constitució calcària i és, en el seu sector nordest, una prolongació del massís cretàcic del Garraf. Tota la falda de la muntanya anomenada El Puig està sembrada de petites cavitats les quals moltes d'elles presenten comunicació les unes amb les altres. No és estrany trobar restes arqueològiques en superfície davant les coves, ja que, en èpoques de fortes pluges, les aigües arrosseguen avall els materials més propers a les entrades. No s'esmenten estratigrafies ja que no han estat investigades. Per les troballes que han estat observades podem atribuir uns horitzons culturals que anirien des del Neolític Antic Cardial al Bronze Final. Aquesta cova fou destruïda al fer-se uns terraplenaments par a la construcció de la carretera N-II en el seu nou traçat, projecte que després fou variat, quan ja s'havia fet el mal. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro realitzaren una petita prospecció. Les troballes arqueològiques corresponen a utillatge tallat, percussors, molins, allisadors, fragments de ceràmiques llises, tosques i grolleres, casquets hemiesfèrics, grans gerres de vores exvasades i algunes decoracions a base de cordons digitals. Segons un estudi sobre la Cova de Can Paloma publicat l'any 1985, en la cova es trobaren restes òssies humanes i de fauna. Les restes humanes trobades pertanyien a dos individus, un infantil i l'altre adult, però no hi ha prou dades per saber si es tracta d'inhumacions. Pel que fa a les restes de fauna, la majoria són fragments que corresponen a les següents espècies: ovicaprina, bovina, cèrvida i porcina. | 08076-71 | Carretera B-113. | El coneixement que es té d'aquesta cova arrenca d'uns pocs anys abans de la Guerra Civil. En aquella època afeccionats d'Olesa de Montserrat sovintejaven les seves visites a la zona, dirigits pel senyor Marià Bernades, i excavaren diverses petites coves d'aquest entorn. L'any 1935, Rafael Subirana i Oller hi va fer excavacions. Els treballs quedaren tallats per la guerra civil i diverses remocions incontrolades destruïren l'estratigrafia. L'any 1975, A. Gaston i E. Navarro, veïns d'Esparreguera, realitzaren una petita prospecció i trobaren, darrera d'un gran bloc de pedra, un enterrament infantil gairebé sencer i un os de tars atribuït a un adult acompanyats d'una gerra de tipus veracià. | 41.5692000,1.8744400 | 406157 | 4602558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48423-foto-08076-71-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: Els materials exhumats fa anys, 1933/1934, foren lliurats per la viuda del Sr. Bernades, del poble d'Olesa de Montserrat, al centre de la Unió Excursionista de Catalunya, que disposa d'unes vitrines com a museu. Museu de Sabadell i Biblioteca Municipal d'Esparreguera. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48425 | Cova del Senecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-seneco | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Està constituïda per una àmplia cavitat, la qual compta amb estalactites ni estalagmites. El tipus de roca és calcari. | 08076-73 | Serra dels Gatells | 41.5599500,1.8501000 | 404114 | 4601558 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Actualment no s'ha pogut tornar a localitzar degut a la regeneració forestal que s'està produint després de l'incendi de 1994. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48427 | Coves del Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-prim | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Aquestes coves estan situades molt properament a la masia de Can Tobella, per l'accés de la pista forestal que va en direcció est-oest. Malgrat aquestes coves són de reduïdes dimensions, destaquen per la seva peculiaritat. Presenten un bon estat de conservació, ja que són poc conegudes per la població d'Esparreguera i estan situades lluny de les àrees urbanitzades.</p> | 08076-75 | Camí de Can Tobella. | 41.5769617,1.8720746 | 405971 | 4603423 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | S'hi accedeix fent ràpel. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48459 | Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-2-bis | <p>MAURI, A. (1982): ' Laureà Miró nº 2 bis'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> | XVI-XVII | Malmès per falta de manteniment. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i palnta pis originari del segle XVI o XVII. La façana principal destaca per tenir integrats un finestral tripartit d'estil gòtic, ben conservada, i un portal de mig punt. La finestra no es originària d'aquest lloc, al que va ser traslladat durant aquest segle sembla ser que des de Barcelona.</p> | 08076-107 | Cavallers, 2 bis | 41.5386800,1.8707600 | 405806 | 4599174 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48483 | Llentiscle arbori de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-arbori-de-la-vinya-vella | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.</p> | 08076-131 | Camí de la Vinya Vella. | <p>Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX)només serveixen per a pastura de porcs gallines i gall d'indis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible.</p> | 41.5482600,1.8420500 | 403425 | 4600269 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48483-foto-08076-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48544 | Zona boscosa de la Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-boscosa-de-la-vinya-vella | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | El pi blanc ('Pinus halepensis') és un arbre del gènere 'pinus' originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames amb escudets poc prominents.És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions on abans dominava l'alzina. Després dels incendis acostuma a germinar en gran nombre i fins i tot és més abundant que abans. En general ocupa les posicions de solana excepte a partir de l'Alacantí i el Baix Segura on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals. Conservació del sòl contra l'erosió. La fusta es fa servir per a producció de cel·lulosa o caixes de fusta, com el tronc no acostuma a ser gaire recte no es poden fer servir per altres utilitats. | 08076-192 | La Vinya Vella | 41.5489800,1.8411500 | 403351 | 4600350 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48544-foto-08076-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48353 | Aigües termals sulfurades de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-termals-sulfurades-de-la-puda | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Les aigües sulfúrico-sòdiques del balneari de La Puda surten, encara avui dia, de cinc fonts que brollen a una temperatura d'entre 25 i 35ºC. Aquestes aigües provenen de diverses mines que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. Aporten un cabal de 2'5 x 106 l/dia, i estan compostes de sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. Totes aquestes aigües van a parar directament al riu Llobregat. Les fonts d'aigua sulfurosa com aquesta solen ser anomenades popularment 'fonts pudents o pudentes', d'aquí en deriva el nom de 'La Puda' que rebé el balneari que s'edificà en l'indret on sorgeixen aquestes fonts d'aigües sulfuroses naturals.</p> | 08076-1 | La Puda | <p>Al lloc on brollaven les fonts es construí el Balneari al 1870. Fou ampliat diverses vegades fins 1890 i patí importants perjudicis amb els aiguats del 1971, arrel dels quals quedà definitivament abandonat.</p> | 41.5707300,1.8757200 | 406266 | 4602727 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48353-foto-08076-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48357 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-0 | PAULO, J. (2006): 'Apunts històrics sobre la sardana' dins de Anuari d'Esparreguera '06. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera, pp. 372-385. SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona, p.41. | XX | Es celebra des de l'any 1987 el quart diumenge de maig, als jardins de Can Comelles o al Parc de la Vila, organitzat per l'ajuntament i la secció sardanista de la Passió i l'Associació Esparreguera Sardanista. Com a exemple es pot citar l'aplec de l'any 2006 on a les 12 del migdia , hi va haver-hi l'actuació de la cobla Ressó i ballada de 6 sardanes, per la tarda, a 2 quarts de 5 es va fer la ballada de 17 sardanes amb l'actuació de les cobles Contemporania, Vila d'Olesa i Ressó de la Passió. | 08076-5 | Parc de Can Comelles | El nom sardana no apareix escrit fins l'any 1552 i és a mitjans del segle XIX, quan Pep Ventura va crear la sardana llarga i la cobla actual afegint-hi instruments creats expressament. El primer 'Metóde' coreogràfic de comptar i repartir, el publicava Miquel Pardas al 1850. La cobla que va neixer amb la sardana, està formada actualment, tal com la va ampliar Pep Ventura, per 12 instruments tocats per 11 músics. Originariament, la sardana era originaria de l'Empordà, à partir de principis del segle XX s'expandeix per tot Catalunya. Aquesta expansió arribà a Esparreguera i a finals dels anys 40 es van formar diferents colles sardanistes fins al punt de celebrar al 1947 el primer Concurs Locla de Sardanistes, amb la participació de les colles 'Rosella Catalana', 'Improvisats' i 'Joventut Alegre'. | 41.5485400,1.8632500 | 405194 | 4600277 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48357-foto-08076-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48361 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-0 | XVII-XXI | L'Arxiu municipal aplega, conserva i difon el fons documental generat per la mateixa administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals vulguin dipositar. Consta de 6 tipus de fons: 1. Fons municipal ( 1821-2004), dividit en Administració municipal ( 1845-2004), Hisenda (1850-2004), Proveïments (1842-2004), Beneficència i Assistència Social (1835-1965), Sanitat (1871-1980), Obres i Urbanisme ( 1945-2004), Segureta pública (1835-1847), Serveis militars (1830-1996), Població (1824-1987), Eleccions (1977-2004), Instrucció pública (1880-1965), Cultura ( 1940-2004), Serveis agropecuaris (1823-1974) 2. Fons del jutjat de pau (1861-1997), Amb la divisió de civil i penal. 3.Col·leccions (s. XVII-XVIII). Notaria d'Esparreguera. 4.Fons d'Imatges (1895-2004). Fotografies de l'ajuntament. 5. Hemeroteca, amb publicacions locals i comarcals (1997-2003) i retall de premsa local (1996-1998) 6. Biblioteca auxiliar. Amb obres de temes locals i comarcals i obres d'autors locals. | 08076-9 | Cavallers, 26 | L'arxiu es va obrir al públic l'any 1997. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 1632 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48361-foto-08076-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Hi ha previst un canvi de seu properament. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48362 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-1 | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Església parroquial de Sant Eulàlia'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp.19. GALI, D. (2000): 'El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera'. A: Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat, n. 21, pàg.59. VALLS, Orenci (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.128,168.</p> | XX | <p>En l'actualitat l'arxiu consta d'uns trenta volums dels següents temes: casaments, baptismes, confirmacions i exèquies. L'inici dels volums s'inicien al 1936 i només es conserva un volum de baptisme que arriba al 1918. Des de fa uns anys el senyor Lluis Artigas Jorba s'ha dedicat ha intentat reconstruir l'arxiu en la mesura del possible i està voltant per diversos arxius per recuperar la informació possible. Com a exemple podem citar el volum 'Esparreguera durant el segle XVI, recull històric de naixements, 1541 al 1543', altres volums recopilen els casaments gràcies a la informació que ha pogut recuperar de l'arxiu de Piera, ja que en la seva categoria de Deganat guardava una copia reduïda dels expedients dels casaments d'Esparreguera. L'últim volum de recopilació tracta de documentació diversa de l'arxiu Diocesà de Barcelona. L'arxiu té un ús propi per les funcions de la parroquia.</p> | 08076-10 | Plaça Santa Eulàlia, 1. | <p>L'arxiu parroquial d'Esparreguera va desaparèixer durant la guerra civil, quan l'església parroquial de Santa Eulàlia fou assaltada i cremada. Aquesta església va substituir a tres d'anteriors, malgrat que l'autor és desconegut la tradició confirma que l'obra havia estat dirigida per un monjo de Montserrat; la seva data de construcció és coneguda per una làpida que hi ha al seu interior. L'any 1868 s'efectuaren obres de restauració, segons projecte de l'arquitecte Elies Rogent. Amb la Guerra Civil sofrí importants despecfectes, cremant-se els retaules, l'orgue i l'arxiu.</p> | 41.5411000,1.8687400 | 405641 | 4599445 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48362-foto-08076-10-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48363 | Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-les-manufactures-sedo | Fons 'Comercials i empreses', codi 146. Arxiu Nacional de Catalunya. MARTÍ, C.; COSTA, À.; PERARNAU J. El Fons Manufacturas Sedó, SA de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. | XVIII-XX | El fons, que inclou 20 rodets de microfilm, 22 positius en b/n, biblioteca i hemeroteca, conté la documentació generada per l'activitat industrial. Destaquen les sèries que integren els apartats de constitució i marxa general de l'empresa, patrimoni (altres activitats industrials: Bòvila, Mina de Aguas Cordellas, Mina d'Aigües Potables d'Olesa, Sociedad de Aguas Vidal y Cía., Fàbrica de carbur de calci d'Esparreguera, Fàbrica de carbur de calci Ribes de Freser i Fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca), correspondència de la direcció, producció, activitats comercials, comptabilitat, personal, assegurances i previsió social, organització laboral; documentació jurídica, empreses filials (María, SA i Industrias Andaluzas, SA - INDASA -), Manufacturas Sedó com a empresa col·lectivitzada; documentació de l'empresa al final de la guerra civil (1939 - 1941) i Unió de Cooperadors La Flora.La documentació s'ha organitzat en 13 apartats que responen a criteris de classificació orgànica i tipològica. En cadascun dels apartats, els documents estan ordenats cronològicament. | 08076-11 | C/ Jaume I, 33-51. Barcelona. | L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía. El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes. El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell. L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació. | 41.5390100,1.8706100 | 405794 | 4599211 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48363-foto-08076-11-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48401 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-0 | BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Can Pasqual'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.111. | XV-XIX | Rehabilitat l'any 1997. | Edifici senyorívol, de planta baixa, pis i golfes, construït amb tapial. La seva ornamentació, de pedra utilitza elements de l'arquitectura clàssica. A la façana destaca la porta d'accès, formada per un arc escarser doblat. El primer pis, separat de la planta baixa per un fris decorat amb petites rosetes i acabat amb un motiu vegetal, té quatre balcons coronats per frontons, a sota dels quals apareix també una decoració de tipus vegetal. Cada un d'aquests balcons es correspon amb una finestra al darrer pis, les quals se separen per pilastres estriades i rematades per capitells d'estil jònic. El conjunt de l'edifici queda emmarcat lateralment i a partir del primer pis, per una filera d'almohadillats, els quals són imitats pel parament de la resta de la façana. La teulada, és a dues aigües, parale.les a la façana principal, i té raféc. L'interior apareix ornamentat amb pilastres, escuts d'armes de pedra, etc. Denonten el carácter clàssic. | 08076-49 | C/ Cavallers, 26. | Mansió senyorívola del segle XVI que patí una important reforma al 1896. Es tenen notícies de que a la casa es varen allotjar Alfons XIII i un ministre d'estat. | 41.5381000,1.8712400 | 405845 | 4599109 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48401-foto-08076-49-2.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Pere Puig | 94|95|98|99|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48413 | Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-biblioteca-municipal | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | Col·lecció de materials ceràmics procedents de les excavacions realitzades per l'estudiós esparregeurí rafel subirana i Ollé a alguns dels jaciments del terme municpal. Avui dia aquesta col·lecció està ubicada a les golfes de la Biblioteca Municipal Beat Domènech Castellet. Els materials ceràmics exposats provenen de: la Cova de Can Paloma (Neolític-Bronze), de les Balmes de Can Paloma (Bronze), de la zona del Castell (d'època ibèrica) i cal destacar la tomba de tègules de cronologia tardorromana que prové de la Necròpolis del Bosquetó. | 08076-61 | Plaça Santa Eulàlia, 3. | Col·lecció formada arran de les diverses donacions fetes al municipi per lpart de 'estudiós esparreguerí Rafel Subirana i Ollé. | 41.5382800,1.8692200 | 405677 | 4599131 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48413-foto-08076-61-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 78|79|81|83|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48416 | Castell d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-desparreguera | <p>CATALÀ, P. (1982): ' Castell d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ; BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.395-401. CER (1996): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1. Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, p. 9. PAGÈS, M. (1992): 'Castell d'Esparreguera', CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XX, Barcelona, pp. 355. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera, pp. 341; 349. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X. | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>El castell d'Esparreguera es troba a poca distància i al sud de Santa Maria del Puig, separat d'aquesta pel torrent del Puig, un declivi del terreny que se salva sense massa dificultats, prop de la desembocadura al riu Llobregat. El castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altra el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta. Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota mateix. El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior. Fa uns 4 m de llarg i de 0,90 m de gruix.</p> | 08076-64 | Camí de la Colònia Sedó al Puig. | <p>Reconquerit el sector desprès de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat 'de les Espases', també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer. L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans de Guillem de Cardona. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar (comprador al 1304), en feu venda als Sacostà l'any 1308. Aquests el vengueren a Ramon de Tous, qui, al seu torn, el vengué la'ny 1351 a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials.</p> | 41.5498500,1.8705000 | 405800 | 4600414 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48416-foto-08076-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48417 | Castell de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-les-espases | <p>CATALÀ, P. (1983): ' Castell de Les Espases'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. PAGÊS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, pp.431-448. PAGÊS, M. (1992): 'Sant Salvador de les Espases', Catalunya romànica, vol.XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, pp.359-360. SOLÀ, J. (1929): História de Sant Salvador de les Espases. VALLS, O. (1961): La Vila d'Esparreguera i el seu terme. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | X | Està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>Del castell de les Espases resten vestigis molt escassos: l'edificació del conjunt té la forma d'una T majúscula. En el braç llarg de la T estroba la capella i la cisterna, i en el travesser una sala al mig, el menjador a l'esquerra, i la cuina a la dreta, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga i d'uns 4 m de fondària, proporciona aigua que actualment s'extreu per mitjà d'una bomba. També es poden veure encara les restes d'una torre de planta circular, de la qual només es conserva la fonamentació de l'estructura recolzada a la roca. Els murs que resten visibles estan construits amb petits carreus lligats amb morter de calç, tipus de parament que s'adiu amb el patró arquitectònic de l'Alta Edat Mitjana.</p> | 08076-65 | Cim de les Espases | <p>Les referències més antigues del castell aportades per la documentació escrita es remunten a l'any 985. S'ha dit que en un origen el castell de les Espases hauria estat més important que el castell d'Esparraguera, argument que es desprèn de la seva posició a l'hora de ser citat primer quan s'esmenten els dos castells. Quan en Guillem, de l'estirp dels Gurb-Queralt, els adquireix per separat, ambdós castells passen a formar una unitat territorial. No és fins a finals del segle XII que s'inverteix l'ordre, i en la documentació es troben referències als senyors d'Esparreguera sense esmentar l'antic castell de les Espases. Aquest només es trobarà en documents on hi ha el tractament de transmissió de senyoria o d'encomanament i sempre després del castell d'Esparreguera. Una vegada mort Guillem d'Esparreguera, l'any 993, el bisbe Arnulf amb la seva canònica bescanvià amb Sendred de Gurb els castells de les Espases i d'Esparreguera per l'alou de Sant Boi de Lluçanès. En endavant els Gurb-Queralt serien senyors de les Espases i d'Esparreguera, fins que a la fi del segle XII pervingué als Cardona, que hi tingueren com a feudatari a Ramon de Guàrdia i posteriorment el seu fill, Guillem de Claramunt. Al començament del segle XIV els castells foren venuts i anaren a parar a diferents mans fins que el 1351 els adquirí el monestir de Montserrat, que en conservà la senyoria fins el 1836.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48417-foto-08076-65-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48430 | Diada de la colla castellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera | www.castellersdesparreguera.cat | XX | La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. | 08076-78 | Plaça de l'Ajuntament. | L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. | 41.5389700,1.8704900 | 405784 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48431 | El Castell o Serrat de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola | 'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SUBIRANA, R. (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell SUBIRANA, R.: Notes prehistòriques d'Esparreguera. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | VII-I aC | Àrea pràcticament urnanitzada del tot. | Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la. En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona. Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps. Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B. Gairebé tots els fragments recuperats presenten coma a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica. | 08076-79 | Passeig del Castell | Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació. L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del Poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix. | 41.5346700,1.8713600 | 405850 | 4598728 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48432 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-0 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. | XX | Es celebra als voltants de Sant Antoni Abat (17 de gener). El dissabte es fa l'ofrena del tortell de Sant Antoni als avis de la Residència Municipal (Can Comelles), l'exposició d'utensilis i estris dels cavalls al Racó del Nin, la missa als difunts de l'Agrupació Sant Antoni Abat, el concert i el sopar seguit del ball de Tonis. El diumenge hi ha l'esmorzar de germanor, la concentració de genets i carruatges a Can Comelles i el recorregut pels carrers principals de la vila; en el darrer tomb, els animals reben la benedicció. | 08076-80 | L'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera fou fundada l'any 1886. Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5409400,1.8683400 | 405607 | 4599428 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48432-foto-08076-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||
48434 | Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases | <p>CATALÀ, P. ;BRASÓ, M. (1967): Els castells catalans, vol. I, pp.401-407. CER (1996): El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. pp.7. GAVÍN, J.M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21.pp.63. PAGÈS, M. (1992): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435. PAGÈS, M. (1992b): 'Castell de les Espases'. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> | X-XIV | Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. | <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> | 08076-82 | Cim de les Espases. | <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X. Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII. A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48437 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-3 | <p>(2002): 'Escorxador'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (2006): 'Escoxador municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. www. Enciclopedia.cat</p> | XX | <p>Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s'obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d'arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l'igual que les finestres que s'obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d'una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.</p> | 08076-85 | C/ Llobregat, 2. | <p>Aquest excorxador substituí el que estava a la plaça de Santa Anna, on avui hi ha l'escola Mare de Déu de la Muntanya. Deixà de funcionar a la dècada dels anys 80. Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> | 41.5425100,1.8696200 | 405716 | 4599600 | 1925 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48437-foto-08076-85-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Josep Domènech Mansana. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||
48439 | Església del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-puig | <p>'El Puig'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. CER (1996): Santa Maria del Puig. Esparreguera: Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Col·lecció Arrels 1. MIQUEL, J. (2002): Informe sobre la intervenció arqueològica efec-tuada a l'absis de l'església de Santa Maria del Puig al terme d'Esparreguera (Baix Llobregat). Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PAGÈS, M.(1992): Santa Maria del Puig. A Catalunya Romànica, Vol. XX, Barcelona, pp. 355 - 359. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | IX-XII | <p>Santa Maria del Puig es troba situada en un planell limitat pels torrents de Pruneres i del Puig, prop de la desembocadura al riu Llobregat. Té al sud les ruïnes del Castell d'Esparreguera, i al seu entorn el despoblat del Puig. La intervenció arqueològica realitzada durant l'any 2002 es porta a terme arrel de les obres de repavimentació de l'església en tot el sector de l'absis. Aquestes han permès treure a la vista dels futurs visitants la troballa de l'absis pre-romànic, datada per paral·lels entre finals del segle IX i inicis del X, i establir fins a cinc fases d'evolució de l'edifici. La primera correspon a la construcció de l'església preromànica. La segona a l'església romànica del segle XII. Una tercera fase constructiva modifica sensiblement l'aspecte de l'església, greument afectada pels terratrèmols de 1428 amb la construcció de les naus laterals. La quarta fase va associada a un programa de reformes realitzades durant el primer quart del segle XVII i finalment una darrera fase cap a finals del segle XVIII, fins que des del darrer terç del segle XX i actualment es treballa per tal de donar a l'església l'aspecte que presentava entorn el segle XVII.</p> | 08076-87 | Carretera a la Colònia Sedó. | <p>El 985, dins el terme del castell d'Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d'Esparreguera, senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases, quan els lliura a la seu de Vic. Per tant, aleshores ja devia existir l'església de Santa Maria del Puig, que fou la parròquia del terme del castell d'Esparreguera fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. L'antiga parròquia del Puig perd influència des de llavors i sobretot després dels terratrèmols del segle XV en que queda força malmesa. El temple patí els efectes devastadors de la guerra civil (1936-39), i posteriorment fou restaurat pels Sedó, propietaris de la colònia industrial propera que duu el seu nom.</p> | 41.5513000,1.8695300 | 405722 | 4600576 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48439-foto-08076-87-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48442 | Falla inversa del Paleozoic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-inversa-del-paleozoic | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>La falla inversa del Paleozoic disposa els materials de l'Era Primària per damunt dels materials vermells de l'Era Secundària. Una falla inversa es caracteritza perquè els materials o bloc superior llisca o s'aixeca respecte l'inferior degut als esforços o compressions que realitzen entre ells. Aquesta falla s'estén des de la Bramona fins a Can Vinyals i arriba fins al sud de la Serra de Rubió, amb una longitud de 1250 m. Els materials de l'Era Primària són esquists, mentre que els de la Secundària són gresos del Buntsandstein. L'angle de cabussament varia entre 140/30 i 152/20. Aquesta falla presenta un interès científic i didàctic a nivell universitari, ja que permet identificar els primers processos de deformació que es varen donar a la zona durant l'orogènia Hercínica i posteriorment Alpina. A l'estar situada en un entorn forestal, presenta un estat de conservació bo.</p> | 08076-90 | Camí de la Bramona. | 41.5517900,1.8620100 | 405095 | 4600639 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48443 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-3 | <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> | XX | <p>Es celebra las voltants del segon diumenge de juliol. La comissió de festes organitza una gran varietat d'actes festius que tenen lloc al llarg dels cinc dies que dura la Festa Major. Les activitats poden ser: exposicions, exhibicions i jornades esportives; el ball de festa major, xocolatada i, pels carrers del poble, correfoc; actuacions musicals, teatre, conferències, jocs per als infants i cercavila amb els gegants; concerts i sardanes. L'últim dia, a les dotze de la nit, es fa un gran castell de focs d'artifici.</p> | 08076-91 | Plaça de l'Ajuntament. | <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball.</p> | 41.5389700,1.8704800 | 405783 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48443-foto-08076-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48444 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-6 | <p>FÀBREGAS, X.; GUMI, J. (1984): Viaje a la Cataluña fantástica. Ed. La Vanguardia, Barcelona, pp. 233-248. www.enciclopedia.cat</p> | XX | <p>La festa es celebra en honor a Santa Eulàlia (12 de febrer), patrona de la vila. La festa s'inicia amb la tradicional missa per donar gràcies a la patrona i el tradicional repic de campanes, actes concelebrats per tots els sacerdots que han estat a la parròquia, els quals solen ser acompanyats per la Coral de la Passió. Aquesta festa inclou, a més de les tradicionals (castells, sardanes, balls de gegants, etc.) diverses activitats lúdiques i culturals com exposicions, concerts, teatre, etc.</p> | 08076-92 | Plaça Santa Eulàlia s/n | <p>Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII, una vegada el cristianisme ha acaparat el seu patronatge. Milenis enrere, trobem el seu origen en l'acció de donar gràcies que les comunitats agrícoles adreçaven a les deïtats després d'haver assolit amb èxit les tasques de recol·lecció. A partir del segle XIX la festa major s'institucionalitza adoptant trets més moderns. En un principi, l'emplaçament natural de la festa major fou l'era, pels oficis profans, i l'església pels oficis religiosos. De l'era la festa feu un salt cap a la plaça major i, en general, al carrer. Els ajuntaments, mitjançant les comissions de festes, munten els envelats, sota l'aixopluc dels quals tindran lloc els àpats col·lectius, els balls, etc. La festa major, arreu de Catalunya, sol durar tres dies i són tres les cerimònies fonamentals, de clar origen tribal, que li donen caràcter: l'ofici religiós, l'àpat i el ball. Pel que fa a la patrona de la vila, és conegut que Santa Eulàlia fou una verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV. Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del s VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII. A conseqüència de la invasió sarraïna del 711, el seu culte no es reprengué fins el 877, que el bisbe Frodoí, a instàncies del metropolità Sigebod de Narbona, cercà i trobà, a l'església de Santa Maria de les Arenes, les relíquies d'Eulàlia de Barcelona, les quals foren traslladades solemnement a la seu, que des d'aleshores té i venera la santa com a patrona principal. El 1327 les relíquies foren dipositades a la catedral nova, dins un sepulcre de marbre, obra d'un artista pisà, que encara avui presideix la cripta oberta sota l'altar major. El culte s'estengué a tota la Península Ibèrica, a Mallorca, al sud de les Gàl·lies, a Itàlia, i fins al Peloponès i l'illa de Creta.</p> | 41.5409400,1.8683200 | 405606 | 4599428 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48444-foto-08076-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48453 | Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-discordances-progressives-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | <p>El serrat de Sant Salvador està situat a l'est de Montserrat, a l'altra banda del riu Llobregat, per sobre de La Puda. És tracta d'un massís constituït per diversos tipus de roques. Al sud hi predominen les pissarres, mentre que a les parts més altes apareixen les calcàries i, més amunt, els gresos i els conglomerats. Aquests conglomerats i gresos de l'Eocè (Era Terciària) estan lleugerament inclinats sobre els materials calcaris del Muschelkalk (Triàsic), havent-hi una discordança angular entre ells. Destaca el seu valor geològic ja que permet veure la relació de contacte entre aquests materials (discordança angular progressiva).També destaca pel seu valor didàctic i paisatgístic, doncs cal tenir present que a la seva cresta acull l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Presenta un bon estat de conservació degut a la baixa presència antròpica, motivada pel seu relleu elevat i irregular que la constitueix.</p> | 08076-101 | Sant Salvador de les Espases. | <p>Degut a la seva proximitat a Barcelona, la seva espectacularitat i els seus magnífics afloraments, la zona de Montserrat i la Serralada Prelitoral Catalana ha estat estudiada per naturalistes des de fa segles. Llopis Lladó l'any 1947 indica la presència d'una discordança progressiva a la zona de Sant Salvador de les Espases. És un dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | 41.5793800,1.8838400 | 406955 | 4603679 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48454 | Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-les-falles-de-la-fossa-del-valles-a-la-colonia-sedo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/</p> | Actualment sotmès a un procés de destrucció amb motiu de les explotacions d'àrids. | <p>El geòtop de la Colònia Sedó està constituït per una sèrie d'afloraments que mostren com els materials de reompliment de la fossa tectònica del Vallès-Penedès estan afectats pel propi sistema de fractures originades per la progressió de la tectònica en expansió que va generar la fossa. Si es recorre el geòtop de S a N, es pot observar com els estrats miocens, subhoritzontals al centre de la depressió, es van inclinant gradualment, i la disposició de petites falles associades a la falla que delimita la fossa pel NE, va canviant també la seva disposició. A la part nord de l'aflorament hi ha una àmplia banda de farina de falla paleògena del Llobregat, la qual es reactivà durant la tectònica neògena. Aquesta farina està recoberta per dipòsits quaternaris, i sobre aquests dos tipus de materials, s'hi desenvolupen fenòmens d'axaragallament. Les petites falles que afecten als materials detrítics miocens (graves i conglomerats) s'observen clarament al llarg dels talussos generats per l'erosió fluvial, però han estat alterats per la construcció de la carretera de la Colònia Sedó i per l'activitat continuada de les activitats extractives de la zona, essent aquesta darrera la principal amenaça del geòtop.</p> | 08076-102 | Carretera de la Colònia Sedó. | <p>Es tracta d'afloraments que s'han incorporat fa poques dècades a la xarxa de localitats visitades per estudiants de geologia durant la seva formació. La proximitat geogràfica a les universitats de Barcelona conjuntament amb l'accessibilitat i qualitat dels afloraments ha determinat que s'hagi convertit en una localitat clàssica per a desenvolupar-hi pràctiques de camp.</p> | 41.5433400,1.8723400 | 405944 | 4599690 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48455 | Goig del Beat Domènec Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet | <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> | XIX | <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> | 08076-103 | Plaça de Santa Eulàlia, 1. | <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> | 41.5410900,1.8687300 | 405640 | 4599444 | 1867 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-12-30 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||
48474 | Can Roca, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment | <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> | <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> | 08076-122 | Camí de Can Santjoan | 41.5539900,1.8513000 | 404205 | 4600895 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Materials al Museu de Montserrat. | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48482 | Les setze fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-setze-fonts | <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.89.</p> | XIX | <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l'Església, té una llargada de 2 km. Tant la boca de la mina com l'estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç. La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d'ells polícroms. Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està deocorat amb un trencadís de ceràmica polícroma i és on s'obren els setze brolladors que donen nom a la font.</p> | 08076-130 | Camí de Can Comelles. | <p>També coneguda com a Font del sobreeixidor. Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua.</p> | 41.5466800,1.8638400 | 405240 | 4600070 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48488 | Mas Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal | <p>SUBIRANA, R (1956). Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 43-45. SUBIRANA, R (1958). Notes prehistòriques d'Esparreguera. Pp. 6. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV-XVI | <p>Es troba situat a un centenar de metres de la masia de Can Roca i a sobre mateix del començament de les Muntanyes Blaves, en un suau turonet que les domina plenament. Actualment són visibles encara una paret de cara a ponent, i de cara a Can Roca. L'entorn apareix adequat amb baranes de fusta que delimiten part de l'espai excavat; així com passeres de fusta per a circular per damunt de les restes sense afectar-les. Les restes arqueològiques identificades per Rafael Subirana són els fonaments d'un mur de 1,20 m d'amplada i fragments de tègules romanes, restes de les quals Subirana interpreta com una torre romana o sepultura. En superfície però, i pels volts del turonet hi recollí també ceràmica vidrada dels segles XIV i ceràmica de reflexes metàl·lics del segle XVI. La presència d'aquests materials les interpreta com una reutilització moderna de les restes romanes (SUBIRANA, 1956: 44). Davant les esmentades troballes Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, qüestiona la seva adscripció a l'època romana, malgrat l'esment que en fa Subiranas de troballes de tègula que Vila, en canvi, no ha pogut observar a les rodalies ni tan sols en cap minúscul fragment.</p> | 08076-136 | Camí de les Bramones. | <p>El jaciment de mas Vidal va ser excavat per Rafael Subirana abans de l'any 1936 i identificades com a restes romanes de Can Roca. Les restes es troben arran de dos camins molt antics; el camí que d'Esparreguera passa per les masies de Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca, Can'Angel i Can Rubió, per on abans d'arribar-hi, trencava a l'esquerra vora mateix del camí ral per anar a sortir fins a Collbató. L'altre camí menys important comença a l'indret mateix de Can Roca i rodeja les Muntanyes Blaves o de les Bramones. És a dir, que es troba en l'encreuament de dos camins i dominant la part més antiga del poble o sigui de la primitiva parròquia de Santa Maria del Puig. La identificació de les runes com a Mas Vidal l'ha fet en Josep Paulo (Cronista de la vila d'Esparreguera), a partir de la lectura del Capbreu de l'any 1587.</p> | 41.5557500,1.8540800 | 404440 | 4601088 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48490 | Molí de la Riera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera | <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | XIV/XV-XIX | Mig enrunat i cobert de vegetació. | <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> | 08076-138 | Riera de Pierola. | <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> | 41.5264700,1.8839700 | 406890 | 4597804 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||
48494 | Mostra de pessebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres | XX | Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. | 08076-142 | La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. | 41.5399800,1.8680800 | 405584 | 4599321 | 1983 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Aquesta mostra es va iniciar al 1983. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48495 | Mostra de teatre 'Lola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola | Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. | XXI | Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. | 08076-143 | La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. | 41.5346400,1.8724400 | 405940 | 4598724 | 2003 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||
48496 | Mostra de teatre 'GEST' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-gest | Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. | XXI | L'Ajuntament d'Esparreguera organitza un cop anualment, dins d'un extens programa impulsor de les arts escèniques, el GEST, Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment d'Esparreguera. Durant una setmana, el teatre gestual, el circ, el trapezi, la pantomima, el clown, la dansa contemporània, els bufons, la manipulació d'objectes, el vídeo-dansa i la màscara, recorren i inunden espais i carrers de la vila. Es tracta d'un esdeveniment diferencial i diferenciat, un festival únic en el territori de Barcelona, que pretén treure el màxim partit de la especificitat d'un tipus de teatre, sovint oblidat per les institucions, però que és un puntal de la creació contemporània: els llenguatges escènics que no provenen del text dramàtic. Aquesta mostra, neix amb els objectius de: potenciar la creació contemporània; potenciar i promocionar el treball artístic dels llenguatges escènics del cos, com a llenguatges universals i innovadors; recolzar els joves artistes i companyies amb productes de risc; creació de nous públics, establir ponts de connexió entre diferents agents dels sector. El GEST té, a més, com a pilars fonamentals: l'exhibició d'aquests gèneres a sala i a carrer; la reflexió teòrica com a motor impulsor i com a aglutinador; l'exposició de materials afins o complementaris; la docència amb professionals de les arts del gest i el moviment. El seu tret distintiu és: els treballs mostrats per les escoles de teatre. Són l'embrió de posteriors creacions professionals, a mig camí de maduració entre la docència i l'exhibició. Un espai específic destinat a l'intercanvi i foment de noves sinèrgies entre escoles. | 08076-144 | Enguany es celebrarà la quarta edició. Va nèixer en el marc de la capitalitat cultural d'Esparreguera l'any 2004. | 41.5346400,1.8724400 | 405940 | 4598724 | 2004 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48496-foto-08076-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48497 | Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-colonia-sedo | http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_colonia_sedo_esparreguera_es.htm. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. | XX | Concretament a la fàbrica de pisos on es desenvolupà tot el procés de filatures es troba situat el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La turbina más gran de la Colònia Sedó és la peça central del Museu, és del tipus 'Francis' i va ser construïda per la firma Planas, Flaquer i Cia. La turbina, de 1400 CV, era la més gran construïda al nostre país. Avui a la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia, d'autor desconegut, feta entre els anys 1941-43 on s'explica l'història i la turbina, on dins del tub d'aigua es projecta un audiovisual tridimensional. La visita es completa amb una explicació del sistema enèrgetic que inclou el soterrani de la turbina. Hi ha, a més, exposades molts elements mobles relacionats amb el procés productiu de la colònia, així com abundant material gràfic i documental sobre el complex. | 08076-145 | Continues, s/n. | 41.5491100,1.8736700 | 406064 | 4600329 | 1993 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48497-foto-08076-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48498 | Necròpolis del Bosquetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-bosqueto | SUBIRANA, Rafael (1962). Necròpolis del Bosquetó. EstudisEsparreguerins. Sabadell, octubre de 1962. Quadern Núm. X. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | II-IV dC | El jaciment es troba actualment ocult al subsòl idelimitat per una tanca metàl·lica en una propietat privada. | El jaciment conegut com la necròpolis del Bosquetó, llinda amb el torrent del Canyet, a la llera sud del qual es troba el camí antic de la Barca. Es troba a llevant de la piscina, i al marge del cingle que el separa del riu Llobregat, en una zona antigament agrícola conreuada d'oliveres. En el lloc anomenat el Bosquetó, al capdavall del carrer antigament dit Callarís (avui carrer Llobregat) i per on hi passava el regueret del Canyet, a la vora del camí de la Barca, amb un suau desnivell del terreny que queda tallat força per sobre el riu Llobregat, hi apareixien en superfície arrel de les remocions produïdes pel mateix conreu de les terres, fragments de tègula i ímbrex (teula romana) amb certa quantitat. Després d'obtingut el permís del propietari, Rafael Subirana va començar l'excavació d'aquell lloc trobant 6 sepultures, però només una d'intacta; de les altres en quedava ben poca cosa tot i que oferien la mateixa disposició amb el cap a ponent i els peus a llevant. Apunta per al conjunt de la necròpolis una datació de segle IV dC, les característiques d'aquella li semblen prou determinants per a recolzar aquesta datació. La sepultura que estava sencera estava formada per 13 tègules posades 4 d'elles a banda i banda, en doble vessant, i 3 a sota planes i una a cada extrem. Estarien ajustades amb morter de calç, del que en trobà alguns bocins. Les tègules estaven decorades amb diferents motius freqüents en aquest tipus de material, realitzats a base de digitacions i incions (X, Ziga-zagues realitzades amb 4 dits, ondulacions, etc.). L'interior de les tombes era ple de terra, però sense la presència de cap tipus d'aixovar. L'excavació de l'any 1947 es va realitzar obrint una rasa de 8 m de llargària a uns 3 m de la cinglera, que es troba enfront el riu Llobregat, que va ser succeïda per l'execució d'altres 4 rases paral·leles fins a una distància de 23 m. Les restes aparegueren a una fondària d'entre 0,45 i 1 m. | 08076-146 | Camí de la Barca. | Excavada per Rafel Subirana l'any 1947. | 41.5417500,1.8739800 | 406079 | 4599511 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Rafael Subiranava deixar en dipòsit una de les sepultures de tègula localitzades a la Biblioteca Beat Domènec Castellet d'Esparreguera, ubicació ques'ha mantingut fins avui. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48499 | Nucli antic d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-desparreguera | VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XIII-XVIII | A partir del Capbreu del segle XV coneixem la configuració de la vila, de la que s'hauria de protegir el subsòl. Inclouria el Carrer Cavallers, Guardiola, Barcelona, Passatge de la Gorgonçana, Horts del carrer Cavallers i les Hortes, Sant Jaume, Via del mil·lenari, Plaça de Santa Eulàlia, Carrer Gran, Plaçade la vila, Eixides, Hospital, Taquígraf, Balmes, Plaça del Centre, de Baix, Sant Antoni, dels Arbres i Ferran Puig. | 08076-147 | Esparreguera poble. | L'existència a Esparreguera d'una important xarxa d'aigües subterrànies es coneix des d'abans del segle XIII, en aquest moment històric la població es comença a assentar a l'actual pla d'Esparreguera i totes i cadascuna de les noves cases construeixen com a mínim un pou. Avui apart de la ubicació i profunditat, es coneix força bé el seu recorregut i cabal. A Esparreguera existeixen 3 corrents d'aigües subterrànies principals que es troben a diferents profunditats, entre els tres i els trenta metres. La creació de pous per a usos preindustrials, protoindustrials i industrials a l'actual pla d'Esparreguera per tints, en el segle XVII, està documentat arqueològicament en una intervenció realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, l'any 1994, en la qual es trobaren les restes d'un pou que fou amortitzat a finals del segle XVII i que segons J. Paulo (cronista de la Vila) corresponien al pou per a bastir d'aigua un taller de tint i a les obres de l'església parroquial. Entre altres restes del nucli antic que cal tenir en compte tenim l'existència d'una primitiva església a la zona de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, esmentat en un plànol anterior a l'any 1855. La documentació existent al respecte, en un Capbreu del 1604 s'assenyala explícitament l'existència d'una església més antiga en aquell moment ja desapareguda que tenia un campanar de torre. En un conjunt de Capbreus (finals segle XV fins a mitjans delsegle XIX) i en altres documents esmentats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, trobem referències a la situació de diverses vivendes, a l'església i fossar vell, així com la presència artesanal de l'antiga vila d'Esparreguera. L'església actual de Santa Eulàlia no és sinó el quart temple edificat des del 1316, en què Pere Costa, senyor dels castells de les Espases i d'Esparreguera obtingué llicència del senyor bisbe Pons de Gualba per edificar una capella a Santa Eulàlia en el terme de la parròquia de Santa Maria d'Esparreguera que ho era des del segle XII, en la nova població i junt al camí reial. Per la creixença de la nova vila fou necessari fer una novae sglésia al 1523 i engrandir aquesta o fer-la nova en 1587 segons consta en permís donat a 12 de desembre d'aquell any per a posar la primera pedra. | 41.5408100,1.8684100 | 405613 | 4599413 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48499-foto-08076-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48526 | Riera de Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | problemes de contaminació. | La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. | 08076-174 | Riera de Magarola. | 41.5227100,1.8663300 | 405413 | 4597406 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48536 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-1 | www.puntaires.com www.enciclopedia.cat | XX | Anualment té lloc la Trobada de Puntaires organitzada per l'Associació de Jubilats i Pensionistes d'Esparreguera, havent-se celebrat l'any 2008 la 16ª edició al cèntric carrer dels Arbres. La trobada acull un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants: Abrera, Collbató, Martorell, Olesa de Montserrat, Piera, etc. Tradicionalment, a Catalunya s'utilitza la tècnica del coixí, que es treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric; d'aquí ve que a les trobades d'Esparreguera s'hi instal·li una parada de venda de patrons al servei dels participants. | 08076-184 | Carrer dels Arbres | Es tracta d'un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ésser de diferents materials: fil prim o gruixut, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Bé que la punta es fabricà des de l'antiguitat hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al s XV, sembla que primerament a Itàlia, d'on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics. La punta a l'agulla té el seu origen en el brodat. Es treballa a partir d'un dibuix previ, abans fet amb pergamí i ara amb paper. El seu punt de partença són sempre les variants del punt de fistó. A partir del Renaixement els punts geomètrics foren substituïts pels motius florals. Durant el s XVII fou Venècia el centre de producció principal, que passà, durant el s XVIII, a Alençon i a Bayeux. Les principals puntes a l'agulla són les anomenades de: Venècia, Alençon, França, Brussel·les i Murano. La punta al coixí és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que el puntaire ha de realitzar. Aparegué posteriorment a la punta a l'agulla. Té origen en el treball de teixir. Essent menys costosa que la punta a l'agulla, tingué una difusió molt ràpida. Les principals puntes al coixí són: les de París, Venècia, Arràs, Brussel·les, Flandes i Bruges. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur de Flandes i les puntes de Malines. Les puntes derivades de la malla són les puntes al ganxet, i la més apreciada és la d'Irlanda. La punta a la filoja és feta amb un fil fort i brillant, i la variant més apreciada és el frivolité. A la fi del s XVIII hom inicià la fabricació de puntes per procediments mecànics. El 1824 fou utilitzat el sistema jacquard per a llur fabricació, que es perfeccionà a la fi del s XIX. Aquest procediment permeté la difusió i l'abaratiment de les puntes i portà gairebé a la desaparició del treball artesanal i al seu encariment. Als Països Catalans els treballs de puntes eren una indústria important arreu de la Costa Brava. Durant el s XVII els centres puntaires més importants foren: Barcelona, Arenys de Mar, Pineda, Tordera, Malgrat i Mataró, i s'estima que hi havia 50.000 dones dedicades a aquest ofici. Al s. XIX, malgrat la fabricació industrial, aquests centres, de caràcter artesanals tingueren un moment de veritable esplendor. Per tal de conservar aquesta singular tècnica artesanal Francesca Bonnemaison i les germanes Raventós fundaren el 1910 la primera escola de puntaires, més tard (1962) renovada per les germanes Antònia i Montserrat Raventós, que la instal·laren al Palau de la Virreina de Barcelona. | 41.5391600,1.8686700 | 405632 | 4599230 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48545 | Zona geològica de la Puda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-geologica-de-la-puda | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Geològicament, la zona presenta l'aflorament d'esquists del Paleozoic (Era primària) fortament plegats i estructures de deformació (microplecs tipus 'chevron' i filons de quars deformats anomenats Boudins). Es produeix un encavalcament entre els esquists i els materials del Triàsic, gresos del Buntsandstein i calcàries i gresos del Muschelkalk. Els materials triàsics es disposen caòticament amb plegaments i fractures, formant part d'un complex sistema de falles inverses. A la part septentrional de la zona apareixen els conglomerats i gresos de Montserrat (Eocè). Els valors geològics de la zona són tres: És el límit entre les dues unitats geològiques més importants de Catalunya: Serralada Pre-litoral i la Depressió de l'Ebre. Presenta unes estructures tectòniques variades i espectaculars, com per exemple, plecs de grans dimensions, falles diverses, boudins, etc. S'hi troba el Balneari de La Puda, per on circulen aigües termals sulfurades, a 30ºC i que sorgeixen degut al conjunt de falles existents a la zona. | 08076-193 | La Puda | 41.5737700,1.8747200 | 406187 | 4603066 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48383 | Finestres de Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-ca-la-teta | MAURI,A (1982) ' Ca La Teta'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. | XVI | Parell de finestres emmarcades per un arc conopial de pedra amb una decoració floral al centre. Ambdós arcs estan rematats tant al seu vèrtex com als seus extrems per diferents elements decoratius vegetals i als extrems. La llinda és de forma còncava i als costats inferiors presenta unes columnetes en relleu. Estilísticament es pot dir que en conjunt es tracta d'una decoració de transició entre el gòtic i el renaixement. | 08076-31 | C/ Cavallers, 12-14. | Edifici d'obra popular on avui dia s'ubica un forn i habitatges. | 41.5385000,1.8709400 | 405821 | 4599154 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48383-foto-08076-31-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 95|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48408 | Capitell de la creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme, pp.288. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980. Ajuntament d'Esparreguera, pp.25.</p> | XIX | <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat. Antigament, damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> | 08076-56 | Plaça del Ajuntament, 1. | <p>La creu de terme foru inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins 1892. Es va destruir, salvant-se el capitell, el qual ,més tard fou emprat per a construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> | 41.5320900,1.8750100 | 406151 | 4598438 | 1833 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-25 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||
48382 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat | LLIBRE MASIES (2004): POUM d'Esparreguera. Catàleg de Béns a protegir. Ajuntament d'Esparreguera. | XIX | Masoveria de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb argamassa. Té dues plantes: baixa i pis. | 08076-30 | Via del Mil·lenari, 8. | De la masia que estava situada a la depressió que es trobava entre el bosquetó i l'antic carrer de sant jaume, a continuació de l'hort de la font (masia que estava situada on ara hi ha el camp de futbol), poca cosa en queda, ja que les seves terres s'havien vist molt reduïdes. Fa una mica més de deu anys que la mestressa de la masia, Carme Gomis, cedí part de les terres de la masia i la casa a l'Ajuntament. Llavors s'hi construí la piscina i les pistes de tennis, sent la masia restaurada per tal d'acollir serveis municipals. Fa uns 70 anys l'home que exercia de masover en aquesta masia tenia fama de ser molt alegre i fou a partir d'aquell moment que la masia s'anomenà també de Cal Trempat. | 41.5403400,1.8714400 | 405865 | 4599358 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48382-foto-08076-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||
48475 | Jardí de Can Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-comelles | <p>(1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | XX | <p>Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre. De la família de les Pinàcies, gènere 'Pinus', n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie ' Pinus pinaster', són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie ' Pinus Halepensis', també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. El boix, gènere 'Buxus', espècie ' Buxus sempervivens', és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El Xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.</p> | 08076-123 | Can Comelles | <p>Edat estimada de 60 anys.</p> | 41.5485500,1.8632600 | 405195 | 4600278 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48475-foto-08076-123-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||
48532 | Serra de Mas Manader o Serra de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-mas-manader-o-serra-de-rubio | AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat. SUBIRANA, R. (1956): Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 12-13. VALLS, O. (1961): La vila d'Esparreguera i el seu terme. Esparreguera. Pp. 137; 143; 310. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. | XVII-XIX | De les estructures d'interès de la Serra de Mas Manader, la quees troba en vies de desaparèixer és un camí empedrat el traçatdel qual caldria documentar topogràficament. | Per un costat tenim una sèrie d'elements que es relacionen amb el passat agrícola d'aquestes terres, que foren conreuades fins al capdamunt de la serra, testimoniat per la presència de marges, barraques de vinya o cabanes de pastor, entre les que destaca la coneguda barraca del fum. Construcció realitzada aprofitant una esquerda de la roca per on surt aire calent, damunt la qual construiren una volta de pedra, creant un petit refugi on resguardar-se de les inclemències del temps. Es troba situada en un marge d'antics camps ja erms. L'explicació que en dóna Orenci Valls de la barraca del fum, és que tal fum no és sinó el vapor d'aigua que a l'hivern surt d'una escletxa que es condensa en trobar la temperatura baixa de l'atmosfera, que segons ell prova l'existència d'un corrent d'aigua. L'activitat agrícola a la zona requeria d'una bona comunicació, que permetés el transport de les collites amb carros des d'aquestes terres més altes fins a la població d'Esparreguera. D'aquesta via en altre temps molt freqüentada en queden alguns trams empedrats, en vies de desaparèixer per l'acció de l'erosió. És important la presència d'una font o deu d'aigua, que encara brolla, coneguda com la font del mas Manader, prop de la qual s'ha de trobar el Mas que antigament donava el nom a la Serra, ara més coneguda com la Serra de Rubió. Del Mas Manader, en Josep Grau ens deia que l'havia localitzat a poca distància de dita font. De lluny no s'albira però cap resta destacable, sinó és la presència de marges. Cal fer referència altre cop als incendis del 1994 que posaren a la vista restes no visibles i oblidades, però que gairebé deu anys després molt sovint es fa força difícil de retrobar. Sabem que en el moment de la publicació de Apunts Arqueològics de Ramon Subirana, l'any 1956, l'autor donava per desaparegudes la font i el mas de Mas Manader. L'activitat industrial també té la seva presència amb l'explotació de la pedra en la coneguda pedrera de Rubió, històricament documentada desdel segle XVI i explotada fins al segle XVIII. Orenci Valls en parlar de l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Esparreguera fa referència als diferents materials petris i a la seva procedència, entre les pedreres que cita fa referència a les calisses de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió, que es troben en extenses capes en el Mas Manader. De la pedrera de Rubió s'extragué també calissa per a la fabricació de la calç per a l'església de Santa Eulàlia, destinada a les obres de construcció del retaule major que s'emprengueren entre 1670 i 1681, sense arribar a finalitzar-se. Al capdamunt de la Serra de Rubió al llarg de tot el costat meridional es conserven sota una torre d'alta tensió les restes de la línia de defensa del Llobregat L-4, que es construiren arrel dels conflictes de la Guerra Civil Espanyola. Actualment s'observa una concentració densíssima de marges i cabanes de planta quadrada, que es troben aliniades mirant cap al sud. Dits marges semblen construïts expressament potser aprofitant molts dels antics marges agrícoles preexistents, creant murs alts per a protegir-se al darrera. També propera a la torre d'alta tensió esmentada s'hi troba una estructura de pedra seca, de característiques molt curioses. De planta més o menys circular, presenta una obertura tipus porta, l'alçada de la qual no sobrepassa l'alçada dels genolls d'una persona adulta. Presenta la coberta esfondrada que sembla podria ser en forma de túmul de pedres. A la part interna dues lloses es toquen per la part superior, i es troben separades a la base, creant una petita cavitat de secció triangular. S'ha apuntat que podria tractarse d'una cista o fins i tot d'un cau de fures. | 08076-180 | Camí de Can Roca. | La Serra agafà el nom d'una masia que existí a la contrada. L'any 1642 hi havia un Antoni Menader teixidor de llana. | 41.5639100,1.8520100 | 404279 | 4601996 | 08076 | Esparreguera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48532-foto-08076-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||
48535 | Tossal rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta. És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment. L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada. | 08076-183 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5799300,1.8685900 | 405685 | 4603756 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | ||||||||||||||
48538 | Turó de la Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-socarrada | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | És el sostre d'Esparreguera, forma part de la Serra de Rubió i està a més de 500 metres d'altitud. El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l'incendi del 1994 i va quedar totalment desolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos: alzina, sobretot de fulla rodona (Quercus ilex subsp. rotundifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), garric (Quercus coccifera), arboç (Arbutus unedo), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), pistolòquia (Aristolochia pistolochia), crespinell gros (Sedum sediforme), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), estepa borrera (Cistus salviifolius), llistó (Brachypodium retusum), bruc d'hivern (Erica multiflora), llambra (Stipa offneri), denteguera groga (Odontites lutea), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llentiscle (Pistacia lentiscus), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), fumana (Fumana ericoides), aritja (Smilax aspera), calabruixa grossa (Muscari comosum), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), farigola (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helicrhysum stoechas), marcet (Dipcadi serotinum), alzineta (Teucrium chamaedrys), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), pimpinella petita (Sanguisorba minor), ínula blanca (Inula helenioides) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia). | 08076-186 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5852500,1.8808400 | 406714 | 4604333 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48538-foto-08076-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 | |||||||||||||
48355 | Alzina del camí de Ca n'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-ca-nangel | (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | XIX | Alzina ('Quercus ilex') d'una alçada de 15 metres, amb una volta de canó de 2,20 m i una capçada (diàmetre) aproximada entre 10 metres. Arbre de flors reduïdees, sense pètals, unisexuals, les masculines reunides en inflorescències pendulars anomenades aments i les femenines solitàries o en grups de 2 a 3. La forma d'aquestes flors ja deixa entreveure (com a Pins i Xipre) el seu caràcter anemòfil, és a dir, que el seu pol·len és trasparent pel vent i no pels insectes. Es tracta de plantes monoiques, les flors masculines i femenines es troben branques separades però no conviuen al mateix arbre. Les seves fulles són simples, alternes, perennes, coriàcies, lanceolades, amb un marge enter, dentat o gairebé espinós, d'un verd fosc a l'anvers i recobertes d'una borra grisosa al revers. El seu fruit és molt característic, una núcula ( fruit sec amb una sola llavor) revestida a la seva base per un involucre lignificat recobert d'esquames anomenat cúpula. Tot el conjunt és el conegut aglà. És un arbre corpulent, de fins a 20 m. d'alçada, de creixement lent, fusta dura i amb nusos, útil per a fer mànecs d'eines i antigament usada per a fer carbó. | 08076-3 | Cami de 'Ca n'Àngel' | Edat estimada 150 anys. Cal esmentar que l'alzina formava antigament els boscos de la zona on ens trobem, però va ser substituida per l'home que hi va plantar el Pi, molt més ràpid en el seu creixement i per tant més explotable, però per contra molt més brut alhora de formar boscos i mol menys resistent al foc. | 41.5555500,1.8485000 | 403974 | 4601072 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-26 05:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.