Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48455 Goig del Beat Domènec Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-beat-domenec-castellet <p>BRAVO, J. (2006): 'El Beat Domènec Castellet, una recerca inacabada', a Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 410-449. www.enciclopedia.cat.</p> XIX <p>Des del moment de la seva beatificació (1867) es celebra una missa en honor del beat a l'església parroquial de Santa Eulàlia cada 8 de setembre, en el marc de la qual es canta col·lectivament el goig desdicat al beat. També per honorar-lo es va canviar el nom del carrer on va nèixer (antic carrer de les Cabanyes) i es va posar el seu nom a la Biblioteca municipal, situada on hi hagué la casa on nasqué el beat.</p> 08076-103 Plaça de Santa Eulàlia, 1. <p>Francesc de Paula Castellet va neixèr al 1592 a la plaça de Santa Eulalia d'Esparreguera, a l'any 1608 va ingresar al convent de Santa Caterina de Barcelona, on va predre el nom de Domènec Castellet, al 1613 es trasllada a Segovia i més tard, inicia la seva vida missionera primer a Les Filipines (1615) i despres al Japó (1621). Al 1628 va ser empressonat i martiritzat mitjançant la foguera. Va ser beatificat al 1867 dins del grup dels 205 martirs del Japò.Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).</p> 41.5410900,1.8687300 405640 4599444 1867 08076 Esparreguera Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48456 GR-6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6 <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> XX <p>El tram del GR-6 que passa pel terme municipal d'Esparreguera forma part de l'etapa entre Olesa de Montserrat i el Monestir de Montserrat, que té una llargada de 13,400 Km i una durada de 4:05 h. En el seu recorregut pel municipi aquest sender de gran recorregut passa de llocs tan emblemàtics com són la Colònia Sedó, el Coll de Can Paloma, l'ermita de Santa Margarida del Cairat i l'antiga masia de Ca N'Estruc del Cairat.</p> 08076-104 Carretera de la Colònia Sedó. <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> 41.5679400,1.8654800 405408 4602428 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48457 GR 6-1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-6-1 <p>DD. AA. (1997): Topoguia dels Senderr GR 6, GR 6-1 i gr 96. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona.</p> XX <p>Variant del GR-6, anomenada Colónia Sedó- GR 6 ('Plaça Catalunya'). Té una llargada de 9,100 km i una durada de 2:35 minuts. S'inicia a la Colónia Sedó, i discorreix pel casal de Can Codelles, per travessar la població i continuar per Can Comelles, Can Roca i Can Rubió.</p> 08076-105 Camí de Can Comelles. <p>Al 1972 es va constituí el Comité Català de Senders, que en els últims 25 anys ha portat una tasca de realització, senyalització, publicació, difusió i manteniment de la Xarxa de Senders de Catalunya. Els senders estan dissenyats per a unir diversos punts d'interès: pobles, ermites, boscos, prades, valls, etc. Més de 5000 quilómetres de senders senyalitzats, solquen la geografia catalana, dividint-se en senders de petit (PR) i de gran recorregut (GR). El sistema de senyalització emprat és el que estableix l'ERA, la federació europea de senderisme.</p> 41.5556300,1.8529200 404343 4601075 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48458 Gravat de Can Batlló https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravat-de-can-batllo <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.67.</p> XIX <p>Medalló de pedra on trobem esculpit un bust masculí de perfil en el que es llegeix el nom 'Raphael'. Procedeix de l'antiga masia avui desapareguda de Can Batlló i actualment es troba inserit en una barraca de recent construcció.</p> 08076-106 Can Batlló. <p>Cal Batlló fou una petita casa de pagès que feu construir Ferran Puig en el segle XIX en les terres que comprà a Salvador Batlló.</p> 41.5519300,1.8560800 404601 4600661 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48458-foto-08076-106-2.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 99|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48459 Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-2-bis <p>MAURI, A. (1982): ' Laureà Miró nº 2 bis'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVI-XVII Malmès per falta de manteniment. <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i palnta pis originari del segle XVI o XVII. La façana principal destaca per tenir integrats un finestral tripartit d'estil gòtic, ben conservada, i un portal de mig punt. La finestra no es originària d'aquest lloc, al que va ser traslladat durant aquest segle sembla ser que des de Barcelona.</p> 08076-107 Cavallers, 2 bis 41.5386800,1.8707600 405806 4599174 08076 Esparreguera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48459-foto-08076-107-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2022-12-30 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|94 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48460 Habitatge al carrer Cavallers, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-18 <p>MAURI, A. (1982): 'Laureà Miró nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrada, amb planta i pis, amb magnifica decoració de gust eclèctic, amb un magnífic conjunt de forjats. Es construït amb maó i estucat. Conserva un jardí romàntic a la part posterior.</p> 08076-108 Cavallers,18 41.5383900,1.8710300 405828 4599142 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48460-foto-08076-108-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48461 Habitatge al carrer Cavallers, 45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-cavallers-45 <p>' Habitatge al carrer Cavallers ,45'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX Façana restaurada. <p>Habitatge entre mitgeres, estructurar en planta baixa i dos pisos superiors. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada d'arc pla. Al primer pis hi ha una porta allandada que dona a un balcó sustentat per mènsules amb decoració de dent de serra i volutes. Separant el primer pis del segon hi ha una sanefa amb elements vegetals simplificats. Al segon pis hi ha finestres rectangulars i una sanefa. El ràfec de la teulada esta sustenta per unes mènsules.</p> 08076-109 Cavallers,45 41.5377600,1.8717100 405884 4599071 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48461-foto-08076-109-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48462 Habitatge al carrer dels Arbres, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-46 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres que consisteix en una planta baixa i un pis i un cos afegit de nomes una planta baixa. El parament de la façana està decorada amb franges horitzontals. El nucli principal té al primer pis un balcó corregut amb motllures goticitzants; aquest nucli té coberta a dues vessants amb un voladís sustentant per mènsules, a l'igual que el balcó. El cos afegit està afegit per una balustrada feta de balustre i decorat per uns gerros amb flors de pedra.</p> 08076-110 C/ Arbres,46. 41.5403800,1.8676900 405552 4599366 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48462-foto-08076-110-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48463 Habitatge al carrer dels Arbres, 48 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-dels-arbres-48 <p>'Habitatge al carrer dels Arbres,48'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos que fa cantonada. La teulada és a dues vessants amb un petit ràfec. A la planta baixa presenta dues obertures rectangulars de grans dimensions; la porta i una finestra amb reixa. La resta d'obertures són un balcó del pis. La façana està arrebossada i pintada i presenta nombrosos retocs amb ciment.</p> 08076-111 C/ Arbres,48. 41.5404300,1.8676400 405548 4599372 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48463-foto-08076-111-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48464 Habitatge al carrer Gran, 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-31 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana esgrafiada'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici de planta baixa i dos pisos amb façana esgrafiada als dos últims. Al primer pis hi ha una finestra central emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis. La llinda amb restes de pintura, té un motiu central circular amb dos 'putti' i decoracions florals; al rebaix, la decoració és d'estil renaixentista. El segon pis es separa del primer per un fris, te una finestra reduïda i austera. La teulada, plana, acaba amb un ràfec sotingut per permodols, entre els que s'intercala una franja bicroma floral i una mascara en relleu. Els esgrafiats de la façana són de color blanquinos sobre fons ocre. El primer pis, representen dues figures femenines alades disposades a costat i costat de la finestra. Els de la segona planta mostren dos gerros engalanats amb flors.</p> 08076-112 C/ Gran, 31. 41.5395400,1.8699000 405735 4599270 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48464-foto-08076-112-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Rius 99|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48465 Habitatge al carrer Gran, 46 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-gran-46 <p>(2006): 'Habitatge al carrer Gran, 46'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XVII-XVIII <p>Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües. Hi ha dues obertures per planta. La porta d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Totes les obertures, excepte les del segon pis, estan emmarcades en pedra vista mentre que la resta de la façana està arrebossada. L'allindament de pedra de les finestres data de l'any 1970</p> 08076-113 C/ Gran, 46. 41.5399400,1.8696000 405711 4599315 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48465-foto-08076-113-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48466 Habitatge al carrer Montserrat,10-12 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat10-12 <p>'Habitatge al carrer Montserrat, 10-12'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX Deficiències a la coberta i la façana. <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal totes les obertures són allandades i les del primer i segon pis tenen un balcó. També hi ha decoració de tipus modernista a la façana del carrer. Antigament eren dos casals que a principis del segle XX es van unir.</p> 08076-114 C/ Montserrat,10-12. 41.5412700,1.8679500 405575 4599465 08076 Esparreguera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48466-foto-08076-114-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48467 Habitatge al carrer Montserrat, 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-18 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Habitatge al carrer Montserrat, nº 18'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Casa mitgera de planta i do pisos, feta amb maó. La façana està formada amb plafons de ceràmica verda en forma d'espirals i motius florals; maó vist separant els diferents pisos emmmarcant la part superior de la port i de les finestres, rematads per arcuacions; i cenefes també amb motius florals. La part superior de la façana, on apareix l'any de la seva construcció (1922) i les inicials del propietari (J.J), acaba amb una cornisa i un remat.</p> 08076-115 C/ Montserrat, 18. 41.5413700,1.8678100 405564 4599476 1922 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48467-foto-08076-115-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48468 Plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-0 <p>CALVO, I. (2004): 'Plaça de l'església'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. FIERRO, X. (2004): Memòria de l'excavació duta a terme a la plaça de l'església d'Esparreguera. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm.4422. Diputació de Barcelona.</p> XIV <p>La plaça de l'església és un espai de planta rectangular situat a llevant del temple de Santa Eulàlia. Arran de les obres de peatonalització del nucli antic de la vila, forma una unitat amb els carrers i espais públics circumdants. L'any 2004 es va dur a terme la restauració del campanar de l'església . Aquest element, adossat a la façana llevant de l'edifici, era rematat per una templet cobert er un cupulí reforçat amb uns anells de ferro. L'oxidació d'aquest material va produir un canvi en la forma dels ancoratges que, entre d'altres patologies, va malmetre la pedra, la qual cosa obligà al desmuntatge del coronament. Per dur a terme aquesta tasca era necessària la col·locació d'una grua de 70 m d'alçada, ja que aquest element no era accessible des de la bastida que posteriorment resseguia el perímetre del campanar. A causa de les dimensions de la grua que hom preveia col·locar en aquest indret, era necessari realitzar una fonamentació, que consistia en la construcció d'un dau de formigó de planta quadrada de 6 metres de costat, amb un pes de 200 tones, que havia de romandre parcialment sota el paviment per evitar qualsevol mena de moviment. La zona on era previst fer aquesta cimentació era susceptible de contenir restes arqueològiques. En el perímetre de l'església es por apreciar que a tota la meitat de llevant, la banqueta de fonamentació original roman a la vista, la qual cosa palesa que la cota de pavimentació actual viari està sota de la que originalment posseïa l'entorn de l'edifici. Pel que fa a la façana de llevant, hom pot documentar l'existència d'un banc adossat al mur, fet de maçoneria de pedres petites rematat amb lloses. Aquesta estructura és diacrònica de la construcció original. Un cop realitzada la intervenció es localitzaren vestigis que corresponen als fonaments de l'angle nord-oest d'un edifici singular. Atípic, per la dimensió, ja que tenen un gruix d'entre 1,70 i 1,75 m d'alçada ( dels quals es conserven 0,70m). Distingit, per la posició al cim de la vil·la que denota la importància d'aquesta construcció. Original, perquè segurament es tractaria d'un edifici aïllat, malgrat que es coneix de manera molt fragmentària.</p> 08076-116 Plaça de Santa Eulàlia, s/n. <p>Se suposa que els vestigis trobats corresponen a l'angle nord-oest d'una de les dues esglésies originals, bastides entre 1316 o el 1440, tot i que en l'excavació no van aparèixer elements que proporcionessin una datació absoluta de les restes.Tot i així, es disposen de dades per apuntar que les restes trobades corresponen a l'edifici bastit al primer quart del segle XIV. Per una banda, la base del campanar de l'edifici consagrat el 1612 és solidaria de la construcció de l'església i probablement aquest element se sobreposa sobre l'edifici localitzat a l'excavació. D'altra banda, es disposa d'un document de 1604 que situa el cementiri '... a sol ponent amb la torra del campanar de l'església vella de dita vila. A tramuntana amb les parets de l'església nova de dita vila'. Segons aquestes indicacions, l'església bastida cap al 1440,que estava en ús mentre es realitzaven les obres del nou edifici es trobava al sud-oest del temple actual.</p> 41.5409200,1.8687800 405644 4599425 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48469 Habitatge al carrer Montserrat, 39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-39 <p>'Habitatge al carrer Montserrat,39'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa de la façana principal, trobem la porta d'entrada i una finestra emmarcats per una motllura amb una mènsula que no sustenta res al centre de cada una. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb dues obertures allindades resseguides d'una motllura amb decoració floral a la part superior. Separat per una motllura, es troba el coronament de la façana fet per un frontó rodó trencat amb uns gerros amb flors de pedra als costats i al centre.</p> 08076-117 C/ Montserrat, 39. 41.5417100,1.8671800 405512 4599514 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48469-foto-08076-117-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 102 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48470 Habitatge del carrer Montserrat, 58 a https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-58-a <p>MAURI, A. (1982): 'Carrer de Montserrat, 58'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres fet amb maó i pedra. Té planta baixa i dos pisos; destaquen els forjats de l'entrada i dels balcons.</p> 08076-118 C/ Montserrat, 58a. 41.5421100,1.8668500 405485 4599559 1916 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48470-foto-08076-118-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48471 Habitatge al carrer Montserrat, 88 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-montserrat-88 <p>' Habitatge al carrer Montserrat,88'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX-XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són allindades, a la planta baixa hi ha dos i desprès una per planta. Hi ha decoració a la planta baixa i al primer pis.</p> 08076-119 C/ Montserrat, 88. 41.5426000,1.8662800 405438 4599614 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48471-foto-08076-119-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48472 Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-de-lajuntament-3 <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): ' Façana modernista. Habitatge a la Plaça de l'Ajuntament,3'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici de planta, pis i golfes. A la façana principal i al primer pis, hi ha una balcons amb barana de ferro forjat que tenen el marc cóncau, vorejat per una franja de ceràmica vidriada. Les golfes presenten dues finestres de pedra, formades per tres arquests rebaixats, els quals estan separats per columnes. La part central de la façana presenta una creu amb decoració floral, éssent el motiu principal d'un plafó de ceràmica el qual, a la vegada, està rodejat de plafons verds dels mateix material. La teulada, a dues aigües cap a la façana principal, acaba amb un ràfec enrajolat i sostingut per vigues de fusta. A l'interior cal esmentar unes arcades d'èstil gòtic.</p> 08076-120 Plaça de l'Ajuntament, 3. 41.5391500,1.8705000 405785 4599227 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48472-foto-08076-120-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48473 Habitatge a la Plaça Sant Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-placa-sant-magi <p>' Santa Cecília'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XIX <p>Edifici entre mitgeres fent Xamfrà. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta poques obertures i totes elles allindades; al primer pis s'han obert balcons. La façana està arrebossada però s'han deixat les pedres cantoneres i la llinda del primer pis i les golfes. Una filera de pedra separa els diferents pisos i l'edifici es remata amb una cornisa sustentada per mènsules.</p> 08076-121 Plaça Sant Magí, 8-10. 41.5430000,1.8655400 405377 4599659 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48473-foto-08076-121-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48474 Can Roca, jaciment https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-jaciment <p>'Can Roca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. VILLALBA, M.J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989): La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió a Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels, p.15</p> <p>Per accedir al possible jaciment cal agafar, des del nucli antic d'Esparraguera, la carretera de Madrid a França N-IIa. Al museu de Montserrat hi ha exposats útils lítics recollits a la terrassa alta del Llobregat. Els materials corresponen a esclats, ganivets, rascadores i una punta. L'indret exacte del possible jaciment actualment és molt difícil de situar.</p> 08076-122 Camí de Can Santjoan 41.5539900,1.8513000 404205 4600895 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Materials al Museu de Montserrat. 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48475 Jardí de Can Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-comelles <p>(1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> XX <p>Jardí compost per 41 exemplars de pi (Pinus halapensis i Pinus pinaster), de boix (Buxus semperviens) i de xiprer (Cupressus sempervivens) d'entre 3 i 10 metres d'alçària i una capçada d'entre 1,05 i 2,45 m. de diàmetre. De la família de les Pinàcies, gènere 'Pinus', n'hi ha dues espècies diferents. Els de l'espècie ' Pinus pinaster', són arbres de fulles rectes i punxants, que poden mesurar fins a 20-25 cm. Tenen grans pinyes ovodocòniques, que presenten unes escames apiramidades molt prominents. La forma de la copa es caracteritza per ser més arrodonida. Molt abundant a tota la Península, és el principal productor de resines. Viu a llocs amb sòls silicis i amb una certa humitat. L'espècie ' Pinus Halepensis', també present, és caracteritza pel seu tronc tortuós i la seva escorça grisosa amb clapes vermelloses. Les fulles, de fins a 10 cm són de color verd clar, aciculars i flexibles. Les pinyes són còniques, amb escames gairebé planes. Forma boscos molt densos fins a 1200 m sobre el nivell del mar. Destaca pel seu ràpid creixement, fet que provocà el seu ús en explotacions forestals substituint l'alzina en moltes zones. També és coneguda la seva simbiosi amb els fongs, formant mocorizes, qe ajuden l'arbre a captar aigua i aliments, i al fong a nodrir-se dels compostos fotosintetizats per l'arbre. D'especial interés és la simbiosi amb les hifes del fong ' Lactarius deliciosus', més conegut com a rovelló, i que cal buscar sota aquests arbres. El boix, gènere 'Buxus', espècie ' Buxus sempervivens', és un arbust escleròfil, és a dir, amb fulles dures i coriácies adaptades a viure en ambients secs. Aqyuestes fulles són oposades i ovals, enteres i llustroses per la cara superior. Viu a la muntanya mitja, encara que en climes submediterranis. La seva fusta, grogosa i molt dura, s'utilitza per fabricar peces tornejades, i anys enrera, s'usava per fer motlles per a grabats d'imprempta. El xiprer és de la família de les cupressàcies, gènere ' Cupressus', espècie ' Cupressus sempervivens'. Es tracta d'una conifera de fulla escamosa, persistent a mode d'escames adherides a petites branques, lleugerament separades al vértex i aromàtiques. Les seves fructificacions són molt conegudes (anous de Xipre) i constituides per 8-10 escames llenyoses que en madurar s'entreobren per alliberar la llavor. El xiprer és una planta que no presenta particulars exigències de clima ni de terreny, resistint climes hivernals rigurosos o terrenys desfavorables i poc humits. Destaca el seu creixement ràpid, podent arribar a viure milers d'anys, i adquirint alçades de fins a 30 m. La seva fusta és temuda per incorruptible i apreciada alhora. Segons la llegenda, amb ella varen ser contruits l'Arca de Noè i el Temple de Salomó. El Xiprè formava grans masses forestals a Grècia i l'Orient Mitjà, des d'on els Grecs i els Romans el van extendre pels països de la riba del 'Mare Nostrum'. El seu nom prové del terme grec 'Kyparissos', del que després va agafar el seu nom l'illa de Xipre. A Esparreguera el trobem presidint llocs monumentals com el cementiri o l'ermita del Puig, ja que la majestuositat i la seva forma esvelta n'afavoreixen aquest ús.</p> 08076-123 Can Comelles <p>Edat estimada de 60 anys.</p> 41.5485500,1.8632600 405195 4600278 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48475-foto-08076-123-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48476 La Caixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): 'Habitatge al carrer Arbres,38a'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici de planta i dos pisos. Els baixos, han estat renovats i no es conserven elements originals. L'èstil modernista de la construcció ve marcat pel seu decorativisme, principalment exterior. Així, a la primera planta hi ha una balconada trencada per una tribuna central i, a la segona, tres balcons amb unes baranes de ferro forjat que presenten motius vegetals. Cada balcó queda emmarcat per uns esgrafiats geomètrics i florals i una temàtica semblant aprareix a la tribuna, en forma de motllures. La façaa acaba amb un remat de linies ondulades, ornamentat amb ceràmica vidrada. Quant l'interior, cal esmentar l'enrajolada que es conserva al primer pis, també amb motius florals.</p> 08076-124 C/ Arbres, 38a. <p>Antic edifici de La Caixa.</p> 41.5399700,1.8680700 405583 4599320 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48476-foto-08076-124-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48477 La Casa Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.68.</p> XIX <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra. Té dues plantes: baixa i pis.</p> 08076-125 Camí de Can Vinyals. <p>Fou construïda per Ferran Puig a mitjans del segle XIX. També coneguda com Casa de la Cega, perquè hi va viure una dona que va perdre la vista per un llamp. El seu nom segurament li ve per haver-se'n emblanquinat les parets exteriors.</p> 41.5538200,1.8681800 405613 4600858 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48477-foto-08076-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48477-foto-08076-125-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48478 La Fleca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fleca <p>' La Fleca'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat i tres petits balcons per planta. Totes les obertures estan resseguides per una motllura, a l'igual que les separacions entre els pisos. La façana està coronada per una balustrada amb un element decoratiu al centre.</p> 08076-126 C/ Arbres, 38. 41.5399000,1.8681300 405588 4599312 1923 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48478-foto-08076-126-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 105 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48479 La Passió https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio <p>www.lapassio.net www.cultura.gencat.net/cpcptc/festes</p> XVII <p>La Passió es representa actualment al Teatre de la Passió. Aquest, amb un aforament de 1.800 espectadors, és considerat un dels més grans de Catalunya. Inaugurat l'any 1969, fou dissenyat especialment per a representar-hi La Passió. L'any 1997 fou objecte d'una important renovació. La Passió ha mantingut al llarg dels anys la seva estructura original i es representa en 35 escenes dividides en dues parts: la primera part al matí i la segona a la tarda. Aquesta estructura, poc freqüent en el teatre actual, converteix La Passió d'Esparreguera en una festa popular per gaudir-ne durant tot un dia. Un centenar de personatges, a més de quatre-cents figurants i poble, una orquesta, una coral, equips de tramoia, il·luminació i so, atenció a l'espectador, encarregats de vestuari i maquillatge, manteniment, administració, etc., tots ells (prop d'un miler de persones) són el veritable motor que dóna continuïtat a aquesta herència cultural. Sense oblidar el públic fidel (més de 15.000 persones cada any) que ha convertit una història, amb final conegut, en l'argument teatral més representat de Catalunya. La música en directe és un dels trets diferencials més importants de la Passió d'Esparreguera.Una orquestra de trenta músics, una coral de cinquanta veus i un orgue de set-cents tubs són els instruments que donen vida a la banda sonora de La Passió d'Esparreguera. Després d'alguns anys en què s'interpretaren peces de música clàssica, l'any 1976 s'estrenà el llibre musical compost especialment per a La Passió d'Esparreguera del mestre Josep Borràs, fill de la vila, fet que permet que cada any, si és necessari, es rescriguin noves peces, se'n modifiquin d'altres o s'adapti el pentagrama per a nous instruments. Pel que fa al text, la versió actual és una creació de l'artista esparreguerí Ramon Torruella Satorra, estrenada l'any 1960, que es manté fidel als textos evangèlics i s'adapta a la vegada a la realitat més immediata.</p> 08076-127 Av. Francesc Marimon, 83-89. <p>Les actuals Passions són una evolució lògica dels anomenats 'misteris'. El 'misteri' fou una representació dramàtica d'origen medieval en la qual eren escenificats passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o alguns sants. Posteriorment el gènere evolucionà: l'escenografia es complicà, les representacions sortiren de l'interior de l'església cap a les places, la música abandonà cada cop més el seu paper preponderant, els clergues deixaren de ser els únics actors, es formaren confraries, intervingué la mímica, etc. Aquesta evolució continuada féu que al segle XIV, el misteris ja s'haguessin convertit en autèntiques representacions teatrals. De l'origen de la Passió a Esparreguera en consta l'existència d'una carta, datada de 1611, on uns veïns de la vila de Sant Llorenç d'Hortons s'adrecen a uns familiars d'Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les representacions de La Passió. L'any 1860, després d'una llarga interrupció, s'iniciaren les representacions en un local tancat, obrint-se així l'etapa pròpiament històrica de La Passió d'Esparreguera tal i com la coneixem avui dia. L'afany dels homes del Patronat, des del 1957, es concretà amb la construcció de l'actual teatre, projecte iniciat el 1958 i inaugurat el 1969. La Passió d'Esparreguera fou declarada d'interès nacional l'any 1983.</p> 41.5346300,1.8724300 405939 4598723 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48479-foto-08076-127-3.jpg Legal Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48480 La Vinyavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinyavella <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.80. VALLS, O. (1961). La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378.</p> XV-XVIII <p>Casa senyorivola construïda amb tapial, restaurada amb maó i orientada al migdia. La seva estructura està formada per diverses constuccions adossades. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, mentre que la resta, degut al desnuvell del terrenys te més pisos. A la façana principal hi ha tres portes d'entrada d'arcs de mig punt dovellats en pedra, i amb escuts escolpits a les claus: una donà accès a la vivenda i té l'escut de Montserrat, l'altra, correspon a la capella i presenta l'escut d'armes de la familia, la tercera, que té una espiera a sobre, és la vivenda dels masovers i mostra l'escut de Montserrat amb la data 1758. El primer pis presenta una petita galeria al cos principal i finestres d'arcs trilobulars a l'adossat. Les façanes laterals tenen obertures d'éstil gòtic. La teulada es a dues aigües paral·leles a la façana principal i està rematada per un doble ràfec amb canaladura.</p> 08076-128 N-II <p>Abans mas Desfart. Aquesta casa, datada al segle XV, moment en què l'abat de Montserrat, Pere de Burgos, la comprà per a residència de novicis. Li donà el nom de Vinya Vella, per tal de diferenciar-lo de la Vinya Nova que també havia adquirit a Collbató. Al 1835 passà a l'estat amb la desamortització de Mendizábal. Anys després, va tornar a ésser propietat particular.</p> 41.5486400,1.8475100 403881 4600305 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48480-foto-08076-128-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 94|95|93 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48481 Les Roques Blaves https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roques-blaves <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> Presenta un lleuger estat de degradació degut a l'acció erosiva (eòlica i hidràulica) i la presència d'alguns abocaments incontrolats de residus a la llera de la Riera del Puig. <p>La zona dels Blaus o de les Roques Blaves es troba situada al voltant de la Riera del Puig i del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. Aquestes roques estan formades per la Farina de Falla o Milonita, la qual es formà a partir de la trituració d'esquists de l'Era Primària, gràcies a les condicions de metamorfisme (Falla del Vallès-Penedès), que va sotmetre aquests materials a una pressió i temperatura elevades. Aquest material geològic està constituït per una matriu d'aspecte homogeni, formada per fragments d'esquists i de quars intensament triturats. La seva textura és inequigranular i la distribució és bimodal amb porfiroclastos deformats per aixafament i trituració. La zona de trituració dels Blaus presenta una potència variable de 150 m i separa els esquists verdosos paleozoics del nord dels nivells margosos vermells i miocens del sud. A la part meridional de la Riera del Puig, aquest material es posa en contacte discordant amb les terrasses de l'Era Quaternària (material sedimentari). A la part septentrional contacta gradualment amb les pissarres del Paleozoic. Finalment, la Farina de Falla contacta amb les fàcies vermelles del Buntsandstein al peu de la Bramona. El relleu d'aquests materials destaca pels xaragalls de fins a un grau 5 d'erosió en l'Escala de Morgan (1986), ja que aquests poden assolir fins a 20 m de longitud i 2 i 3 m de profunditat. Tectònicament, en aquesta zona s'hi troben les següents estructures: Falla inversa del Paleozoic sobre les fàcies triàsiques del Buntsandstein; sistema de diaclasses dels materials triàsics; falla normal del límit de la Depressió del Vallès-Penedès; conjunt de falles dels materials miocènics; microplecs i plecs que afectes a les pissarres del Paleozoic (fortament tectonitzades); finestra tectònica a la capçalera de la Riera del Puig. La importància de les Roques Blaves recau en què constitueix un límit entre la unitat geològica de la Depressió del Vallès-Penedès i la de la Serralada Pre-litoral. En segon lloc, és el resultat d'un procés de deformació de gran magnitud; i finalment, és l'únic indret de Catalunya (junt amb les Ribes Blaves d'Olesa de Montserrat) on afloren aquests tipus de materials milonítics d'origen tectònic. Per tant, presenta un interès científic, didàctic i paisatgístic. Cal destacar que la zona també presenta un gran interès social, fins a tal punt que es realitzà una repoblació amb alzines a l'any 1999, després d'un incendi al mateix estiu de 6,5 ha del bosc de pi blanc que acull. Aquesta repoblació es dugué a terme amb els nens de tres escoles d'Esparreguera, l'A.D.F. d'Olesa de Montserrat-Esparreguera i l'Ajuntament d'Esparreguera.</p> 08076-129 Camí de les Bramones. <p>Es tracta d'un aflorament conegut i descrit des dels anys 1960 i que sempre ha estat objecte de visita per part d'estudiants de Geologia. Tanmateix, en descripcions antigues es poden trobar referències a aquestes roques, les quals són anomenades erròniament com a milonites. Tot i que les farines de falla i les milonites són ambdues roques associades a falles, les segones són roques coherents i perfectament foliades que pertanyen al grup de les roques metamòrfiques. La redefinició de les roques de Ribes Blaves com a farines de falla i la interpretació de la seva significació tectònica ha determinat que aquest aflorament hagi estat utilitzat en diverses ocasions com a parada clàssica en excursions geològiques o visites amb participació d'investigadors de l'estranger o d'altres indrets de l'estat. La terra de les Roques Blaves era emprada pels terrissers d'Esparreguera per endurir la ceràmica.</p> 41.5521900,1.8658600 405417 4600679 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48482 Les setze fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-setze-fonts <p>'Aigües Esparreguera Vidal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.89.</p> XIX <p>Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d'aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l'Església, té una llargada de 2 km. Tant la boca de la mina com l'estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç. La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d'ells polícroms. Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està deocorat amb un trencadís de ceràmica polícroma i és on s'obren els setze brolladors que donen nom a la font.</p> 08076-130 Camí de Can Comelles. <p>També coneguda com a Font del sobreeixidor. Cristòfor Vidal l'any 1864 fundà la companyia 'Aigües Esparreguera Vidal' reunint a l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble. L'any 1861 havien començat les obres de proveïment d'aigua a la vila d'Esparreguera a càrrec de la Societat d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia. Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s'esgotessin altres afloraments d'aigua.</p> 41.5466800,1.8638400 405240 4600070 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48482-foto-08076-130-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48483 Llentiscle arbori de la Vinya Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-arbori-de-la-vinya-vella <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> <p>Llentiscle (Pistacia lentiscus) arbori. Segons podria ser l'exemplar més gran d'Europa. El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf i a les Illes Balears. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle té en general forma d'arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols. Els foliols són coriacis i lluents, en forma ovalada a el·líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una escama de color roig amb una forma semblant a una fava. Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida. La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'utilitzava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.</p> 08076-131 Camí de la Vinya Vella. <p>Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX)només serveixen per a pastura de porcs gallines i gall d'indis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents. La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebenisteria o fusteria. A més és un bon combustible.</p> 41.5482600,1.8420500 403425 4600269 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48483-foto-08076-131-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48484 Mas del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-roure <p>PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.66.</p> XX La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació. <p>Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs, els quals presenten un parament de tàpia amb alguna reparació amb maons.</p> 08076-132 Urbanització Can Rial. <p>Antigament coneguda com a Can Batlle. El construí Daniel Batlle a mitjans del segle XX a una finca que adquirí a l'antiga hisenda de la Masia.</p> 41.5224100,1.8471300 403811 4597394 08076 Esparreguera Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48485 Mas de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-torre <p>VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XV <p>Mas rònec situat al marge esquerre del riu Llobregat i davant de Can Paloma. Es caracteritza per ser un edifici de planta rectangular compartimentat en 3 sales amb comunicació central i porta d'entrada amb accés al sud, de la qual es conserva el marxapeu i l'emprempta dels pollegons de l'antiga porta a banda i banda. S'entreveu un esglaó a l'exterior de l'edifici que indicaria el camí d'arribada a la casa, per un senderol molt dret, a hores d'ara parcialment ocult per la vegetació i del qual se'n veu un tram (possible accés glaonat). En l'estança situada al sud, a l'angle sud-est hi ha una estructura rectangular que presenta restes d'arrebossat, que podria correspondre a algun tipus de dipòsit per a contenir líquids. Aflora la roca al llarg de l'habitació. En l'estança situada al sud, a l'angle sud-est hi ha una estructura rectangular que presenta restes d'arrebossat, que podria correspondre a algun tipus dedipòsit per a contenir líquids. Aflora la roca al llarg de l'habitació. En l'estançac entral es conserva un testimoni no excavat de terres que haurien ocultat tot el mas abans de les intervencions del grup Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.</p> 08076-133 Camí de la Puda. <p>La documentació escrita aclareix tant el tema de la seva ubicació, del seu propietari,com de les terres que hi fan confrontació. A nivell cronològic queda palès que l'edifici ja existeix en el segle XV. Aquesta documentació consisteix en la confessió de Pere Pi, àlias Tobella que es troba en un capbreu de l'any 1496 i que apareix transcrita a la Carta Arqueològica Municipal dient que: 'L'any 1496, àlias Tobella, del Mas Tobella del Cairat, del terme del castell d'Esparreguera, personalment constituït a l'esmentat poble i a les cases que foren del difunt Berenguer Marquès, actuant com a testimonis Pere Marc, donzelli Gaspar Vell, del poble d'Esparreguera, en nom propi i com a senyor potent i usufructuari del 'mas de la Torra', també en nom del seu fill Francesc Tovella, hereu d'aquest mas, mitjançant jurament amb els Quatre Evangelis, confessa i reconeix al reverend pare fra Garcia de Cisneros, prior del monestir de Montserrat, i en el seu lloc al venerable Miquel Marro, batxiller en arts, prevere i procurador i ecònom del monestir de Montserrat, que té i posseeix el mas dit vulgarment de la Torra, amb les terres, honors i possessions del mateix mas que està situat al terme d'aquest castell...'.</p> 41.5711400,1.8702600 405811 4602778 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48485-foto-08076-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48485-foto-08076-133-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48486 Mas Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliva <p>'Can Paloma'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic. CENTRE MUNTANYENC I DE RECERQUES OLESÀ (1984). Butlletí d'Informació per als socis. Octubre, any IV, núm. 28. Olesa de Montserrat: CMRO. RIBAS I CALAF, B. (1990): Història de Montserrat (888-1258). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Ed. Curial, pp. 236. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XII-XVI <p>En el marge dret del riu Llobregat, prop de l'antiga carretera a Monistrol es troba un antic mas rònec a poca distància de Can Paloma, excavat a la dècada dels anys 80 del segle XX, pel grup del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Just a la terrassa inferior d'un camp d'ametllers es troben les restes arqueològiques de l'esmentat mas, l'entitat del qual és considerable si ens atenem al perímetre visible actualment, compartimentat en vàries estances de les quals es conserven els arrencaments de la volta probablement de canó aplatida, que sabem ja estava ensorrada en el moment de les excavacions. Els murs del mas es conserven en diferents alçàries que superen la majoria 1 m, l'amplada dels murs mitgers no supera els 50 cm. La planta de l'edifici seria rectangular amb uns 20 m de llarg, en el sentit nord-sud i entre 8 i 10 m d'amplada en el costat est-oest. A pocs metres al nord de les restes del mas trobem en la mateixa plataforma, una estructura excavada a la roca, de planta rectangular que podria pertànyer a la part inferior d'alguna estructura elevada (trull, premsa..) o d'algun tipus d'encaix que no presenta cap límit en el costat de llevant.</p> 08076-134 Carretera B-113. <p>El mas Oliva apareix ja esmentat en un document de l'any 1234 (RIBAS, 1990: 236), i més tard en un Capbreu de l'any 1496. En les confessions de Tomàs Vinyals, del mas Vinyals, i de Pere Paloma, de Can Paloma, apareix en diverses vegades esmentat com a confrontació el mas de l'Oliva.</p> 41.5676500,1.8770300 406371 4602384 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48486-foto-08076-134-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48487 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-0 <p>ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia, Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> XIX-XX En part enrunada. <p>Estructura simple bastida amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular circular i portal d'arc apuntat orientat cap a llevant. La volta també és apuntada i els murs estan bastits amb blocs de pedra irregulars sense treballar, utilitzant-se falques de pedra i terra per ajudar a estabilitzar el mur. No té cap finestra.</p> 08076-135 Serra de Rubió. <p>Les construccions de pedra seca es fan muntant pedra sobre pedra, sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió, que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa immobilitat. Aquestes tècniques constructives són d'origen ancestral i s'han transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic al segle XVIII. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista. Primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on cabien quatre o cinc pedres i es transportava fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats, picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també creiem que el constructor de les barraques era el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. Segons informació oral d'Oriol Achón se'n conserven més de 70 al terme municipal.</p> 41.5625500,1.8537800 404425 4601843 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48487-foto-08076-135-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48488 Mas Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal <p>SUBIRANA, R (1956). Apunts Arqueològics d'Esparreguera. Pp. 43-45. SUBIRANA, R (1958). Notes prehistòriques d'Esparreguera. Pp. 6. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV-XVI <p>Es troba situat a un centenar de metres de la masia de Can Roca i a sobre mateix del començament de les Muntanyes Blaves, en un suau turonet que les domina plenament. Actualment són visibles encara una paret de cara a ponent, i de cara a Can Roca. L'entorn apareix adequat amb baranes de fusta que delimiten part de l'espai excavat; així com passeres de fusta per a circular per damunt de les restes sense afectar-les. Les restes arqueològiques identificades per Rafael Subirana són els fonaments d'un mur de 1,20 m d'amplada i fragments de tègules romanes, restes de les quals Subirana interpreta com una torre romana o sepultura. En superfície però, i pels volts del turonet hi recollí també ceràmica vidrada dels segles XIV i ceràmica de reflexes metàl·lics del segle XVI. La presència d'aquests materials les interpreta com una reutilització moderna de les restes romanes (SUBIRANA, 1956: 44). Davant les esmentades troballes Goretti Vila, autora de la Carta Arqueològica Municipal, qüestiona la seva adscripció a l'època romana, malgrat l'esment que en fa Subiranas de troballes de tègula que Vila, en canvi, no ha pogut observar a les rodalies ni tan sols en cap minúscul fragment.</p> 08076-136 Camí de les Bramones. <p>El jaciment de mas Vidal va ser excavat per Rafael Subirana abans de l'any 1936 i identificades com a restes romanes de Can Roca. Les restes es troben arran de dos camins molt antics; el camí que d'Esparreguera passa per les masies de Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca, Can'Angel i Can Rubió, per on abans d'arribar-hi, trencava a l'esquerra vora mateix del camí ral per anar a sortir fins a Collbató. L'altre camí menys important comença a l'indret mateix de Can Roca i rodeja les Muntanyes Blaves o de les Bramones. És a dir, que es troba en l'encreuament de dos camins i dominant la part més antiga del poble o sigui de la primitiva parròquia de Santa Maria del Puig. La identificació de les runes com a Mas Vidal l'ha fet en Josep Paulo (Cronista de la vila d'Esparreguera), a partir de la lectura del Capbreu de l'any 1587.</p> 41.5557500,1.8540800 404440 4601088 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48488-foto-08076-136-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48489 Mercat Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-1 <p>(2006): 'Mercat Municipal'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 'Mercat Municipal d'Esparreguera'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.</p> XX Reformat i modernitzat l'any 2001 <p>Edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals que permetre l'entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a un a les laterals. La porta d'entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. L'edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l'edifici.</p> 08076-137 Av. Francesc Macià, 2. <p>Des del seu inici funcionà com a mercat municipal, sent el primer que s'instal·là a la vila. El seu autor, en Josep Domènech i Mansana, arquitecte nascut l'any 1910, era el fill de Josep Domènech i Estapà. El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d'instrucció pública, des d'on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc. Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l'església de Santa Tereseta. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l'ateneu i l'escorxador. Publicà 'La casa' (1923), 'ABC del propietario' (1925) i 'La finca urbana' (1928). Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona</p> 41.5376400,1.8680300 405577 4599062 1911 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48489-foto-08076-137-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Josep Domènech Mansana. 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48490 Molí de la Riera de Piera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-piera <p>ACHÓN, O. (2003): 'Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera.Els molins de la costa de la Gorgonç'ana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. II. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> XIV/XV-XIX Mig enrunat i cobert de vegetació. <p>En el marge esquerre de la riera de Piera, i a ponent del terme d'Esparreguera es troben les restes d'un molí fariner i el seu casal ocults per la vegetació i colgats per sediments aportats per les diferents vingudes d'aigua de la riera de Piera. Es troba a uns 50 m riera avall respecte el pont que la creua per sobre (carretera d'Hostalets de Pierola). L'accés es fa per un camí que va per dins la riera, que cal resseguir curs amunt. Des del mateix llit de la riera es pot veure una cantonada del molí, edifici que sobresurt entre els sediments que formen la riba esquerre. El parament que s'observa fou construït a base de petits còdols de riu lligats amb morter de calç. Des de dalt els marges es poden resseguir diferents aliniacions de murs que han de correspondre a la planta del mateix edifici, d'aquests només es veu la part superior, havent quedat tot l'espai edificat colmatat per sediments, que poden tenir entre 2 i 3 metres de potència. Uns metres per sobre del molí es poden veure encara les restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d'una cabana que hi ha adossada al davant. A l'interior d'aquesta es pot observar una canalització a la roca. L'edifici es troba a la vora d'un camp molt gran, que és ara una vinya jove. Riera amunt es troben restes d'antigues rescloses que cal relacionar amb la infraestructura requerida per al funcionament dels molins hidràulics.</p> 08076-138 Riera de Pierola. <p>A ponent del terme estan documentats des del segle XIV, any 1347,l 'existència d'un molí fariner dels que hi havia a la zona. Sabem que el seu nombre fou variable oscil·lant entre un i tres molins hidràulics, dos d'ells fariners i un d'oli. A la documentació es parla també dels molins que estan inutilitzats per alguna vinguda d'aigua. Així al 1496 n'hi ha un d'enrunat i un altre en funcionament fins a principis del segle XX. L'any 1900 hi consta el registre de l'últim arrendament d'un molí fariner i un d'oli (ACHÓN, 2003: 468). Per ara no és possible relacionar-lo amb la documentació escrita, ja que només una intervenció arqueològica permetrà identificar a quin dels molins corresponen les restes descrites, i quina va ser la seva evolució, el moment que s'abandonà definitivament, etc.</p> 41.5264700,1.8839700 406890 4597804 08076 Esparreguera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48490-foto-08076-138-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48491 Molins de la costa de la Gorgonçana. https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-la-costa-de-la-gorgoncana <p>ACHON, O. (2002): 'Molins Costa Gorgonçana'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. ACHÓN, O. (2003): Aprofitament dels recursos hidràulics d'Esparreguera. Els molins de la costa de la Gorgonçana. A Actes II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Vol. I. Pp. 468-475. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> X-XX <p>L'accés als molins es pot fer des de la Casa de Cordelles, per l'antic camí a Olesa o des de la part baixa de la costa on paral·lela al riu hi passa la carretera que va a Santa Maria del Puig i a la Colònia Sedó. Els molins de la Gorgonçana es troben disposats espaialment en un recorregut de poc més d'un quilòmetre de longitud i salven un desnivell de més de 100 m; és a dir, un pendent mitjà de prop del 10% amb forts pendents, salts i desnivells naturals o antròpics, adequats d'acord a un programa establert per tal d'aprofitar al màxim l'energia hidràulica. L'aigua brolla de la font de Cordelles, casa documentada l'any 1101 i queposseeix la mina d'aigües d'aquesta font i que n'utilitza l'aigua com a mínim des de l'any 1209. Aquesta mina d'aigua omplia les basses que hi ha al pati de la casa i eren emprades pel trull d'oli, i també nodria la bassa del seu molí fariner. Aquest està ubicat sota la casa i a l'altre costat del camí públic que va d'Esparreguera als molins i a Olesa de Montserrat. Del molí de Cordelles en queden vestigis en un edifici situat just per sota de la casa actualment utilitzat com a magatzem agrícola. El segon molí es trobava a un nivell inferior del primer salvant un petit desnivelli utilitzava l'aigua que omplia la bassa en desaiguar el primer molí. També li arribava l'aigua mitjançant un rec que conduïa l'aigua del sobreixidor del primer molí. Aquest molí és anomenat en la documentació d'en Mona o d'en Roca l'any 1473 junt amb el tercer molí de la cadena, que en aquests moment ja estava enderrocat, deshabitat i sense parament, i que és referit com el molí d'en Volta. Aquests dos molins ja eren a finals del segle XVIII dels Cordelles, i al 1855 Josep Maria Dalmases de Cordelles reconvertí aquest dos molins en una fàbrica de curtits que perdurà fins acabada la guerra civil, després fou adquirit pel municipi i es va transformar en hospital fins a la dècada de 1960. Just per sota d'aquests dos molins trobem una nova bassa que alimenta un altre molí, del qual en queden restes de la bassa i del rec. El casal ha evolucionat cap a un mas dedicat a l'agricultura intensiva de regadiu i a l'aviram. Per sota d'aquest quart molí trobem les restes d'un cinquè molí fariner que surt documentat ja l'any 1467, del que se'n diu que antigament era blader però ara draper i blader. Aquest fet dóna la primera menció d'un molí mixte que mòlt gra de qualsevol classe i també fa draps.Per sota d'aquest molins trobem en el darrer pla, la plana d'inundació ubicada 5 m per sobre del curs del riu Llobregat, el darrer dels molins de la Gorgonçana. El molí que es coneix avui pel renom de les Pells, és un dels molins més antics documentats a la zona. L'any 1390 s'anomena com a molí d'en Sastre d'Olesa, nom que perdura fins el seu abandó al segle XIX. Aquest és un dels molins més ben conservats, conserva la bassa, els dos cacaus i l'accés a la sala de moles, i el carcavà amagat sota els llims dipositats després de les diferents riuades del segle XIX i XX.</p> 08076-139 Carretera de la Colònia Sedó. <p>El grup de molins de la Costa de la Gorgonçana captaven l'aigua del sobreeixidor d'una deu d'aigües subterrànies que es troba ubicada en aquest indret. La documentació menciona l'existència d'un molí ja l'any 964. El topònim de la Gorgonçana no apareix però fins l'any 1067. L'any 1101 es documenta un mas, i no és fins l'any 1209 que no es parla directament de l'aigua de la Gorgonçana, i ho fa per dir que rega l'hisenda del monestir. L'any 1335 ja se l'anomena Illa de la Gorgonçana. Per trobar la primera menció explícita sobre un molí hidràulic cal esperar fins al segle XIV. A partir de l'estudi de la documentació, Oriol Achón ha establert una evolució de l'activitat del grup de molins en 4 fases cronològiques. Així tenim que entre els segles X-XIII els molins són fariners, per a passar a compartir aquesta activitat amb molins drapers i d'oli també entre els segles XIV i XVI. Entre els segles XVI i XVIII els molins són ja bàsicament drapers i fariners, fins que a finals del segle XIX i inicis del segle XX aquests ja només es dediquen a l'adob de pells.</p> 41.5397600,1.8774800 406368 4599287 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48491-foto-08076-139-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48492 Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-homenatge-als-terrissers-desparreguera http://www.artesania-catalunya.com/ct/informacio:Cos/zia PAULO, J. (1998): La terrissa i els terrissers d'Esparreguera. Setsetset Associació Cultural. Esparreguera. XXI Escultura de bronze sobre un pedestal de marbre de forma quadrangular, on es pot veure a un terrisser treballant al torn, amb diverses peces de terrissa al seu voltant. 08076-140 Plaça de Santa Eulàlia. El de terrisser ha estat i és l'ofici tradicional de la vila i és per això que la vila ha estat declarad recentment Zona d'Interès Artesanal. Segons J. Paulo, Cronista de la Vila, l'activitat terrissaire d'Esparreguera es remunta al 1553, data de la que es conserven els primers testimonis del terrisser Boada, que era cantirer. Pel que fa a l'autor del monument, en Ramon Cuello és un escultor que treballa amb argila, guix i marbre. Va cursar estudis a l'Escola Massana, a la de Belles Arts de Sant Jordi i a la Llotja de Barcelona. La seva especialitat són els grups de figures de grans mides i el retrat. L'obra seva més coneguda pel públic són els retrats escultòrics de la Família Reial espanyola. L'any 1997 exposà la seva obra a Esparreguera. 41.5408700,1.8682200 405597 4599420 2007 08076 Esparreguera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Ramon Cuello. 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48493 Monument de la Passió a la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-passio-a-la-sardana Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera, pp. 72-73. XXI Escultura de planxa de ferro de 20 milímetres de gruix i de sis metres d'alçada i quatre d'amplada. decorat amb una sanefa verd. Sobre el perfil de Montserrat es veu una parella de nens agafats de la mà ballant la sardana. Segons l'autor, el famós perruquer i escultor esparreguerí Lluís Llongueras, el perfil de l'obra fou retallat manualment amb un bufador oxílic. L'oxidat, per tal d'evitar el rovellament, es realitzà a la sal i el vernissat d'owatrol tinguè tocs de color verd. El monument pesa unes dues tones i es traslladà per instal·lar-lo a la façana del Teatre de la Passió en quatre peces. Es recolza sobre una planxa especial i sobre el propi Teatre. 08076-141 Av. Francesc Marimon, 83-89. El Monument de la Passió a la Sardana s'inaugurà el 19 d'abril de 2006, moment mateix en què es feu el seu muntatge a la façana del Teatre de la Passió. Acabat de muntar, l'autor de l'obra Lluís Llongueras pintà en directe, en colors verds a sobre de les planxes de ferro que composen l'obra la textura dels núvols sobre els quals està ballant la parella de sardanistes. 41.5343200,1.8722500 405924 4598688 2006 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48493-foto-08076-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Lluís Llongueras i Taller Roser de l'escultor Jaume Roser. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48494 Mostra de pessebres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pessebres XX Mostra organitzada anualment per Nadal pel Col·lectiu de Pessebristes de la vila. Permet visitar pessebres i diorames que representen escenes relacionades amb el Nadal. El pessebre és una representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d'una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l'origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d'allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d'escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col·loca les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc. En els pessebres artístics, per contra, hom empra altres materials. Hom iniciava la construcció del pessebre el 25 de novembre, diada de Santa Caterina, i el desmuntava després del 2 de febrer. En l'elaboració de figures de pessebre, i dins la influència napolitana, es destacaren, a Catalunya, Ramon Amadeu i Grau i Damià Campeny i Estany, les figures d'argila dels quals són obres realistes d'un gran vigor que influïren tot l'art pessebrístic posterior. 08076-142 La mostra es celebra des de l'any 1983 pels volts de Nadal, any en què es fundà el Col·lectiu de Pessebristes amb l'objectiu de perpetuar la tradició de l'elaboració de pessebres. L'any 1995 va organitzar els primers cursets de figurisme que van durar dos anys. L'any 1999, amb ocasió d'aparèixer a TV3, va haver-hi un augment en el nombre de visitants en l'exposició anual. Aquesta entitat ha arrelat fortament a la població i a la Biblioteca es disposa d'un dossier sobre pessebristes locals, que anualment es veu incrementat amb noves informacions. 41.5399800,1.8680800 405584 4599321 1983 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Aquesta mostra es va iniciar al 1983. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48495 Mostra de teatre 'Lola' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-lola Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI Lola és una mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. El Lola té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. La organització corre a càrrec de la companyia Tramateatre i de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. El festival, que porta el nom de Lola en memòria de l'actriu Lola Lizaran, se celebra anualment, entre els mesos d'octubre i desembre. Dins el Lola té lloc també la convocatòria del Teatre Sonor, un concurs radiofònic-teatral que pretén potenciar les dramatúrgies sonores. El concurs es realitza amb la col·laboració de Ràdio Esparreguera, Areatangent i Tramateatre. 08076-143 La Lola Lizaran era una actriu de renom nacional nascuda a Esparreguera. Era germana de la també actriu Anna Lizaran. Relacionada amb la Lola Lizaran també existeix a Esparreguera la Fundació que porta el seu nom. Aquesta entita es creà l'any 2003 en memòria de l'actriu que està adscrita al Patronat Parroquial i al patronat de la Passió. El seu objectiu és fomentar els estudis de tècniques teatrals i dansa mitjançant l'entrega de beques. La Fundació-Beques Lola Lizaran es nodreix econòmicament de les representacions de teatre del Patronat Parroquial, així com de les aportacions anuals de l'Ajuntament, empreses i particulars. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2003 08076 Esparreguera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48496 Mostra de teatre 'GEST' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-gest Anuari d'Esparreguera '06. Ajuntament d'Esparreguera. XXI L'Ajuntament d'Esparreguera organitza un cop anualment, dins d'un extens programa impulsor de les arts escèniques, el GEST, Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment d'Esparreguera. Durant una setmana, el teatre gestual, el circ, el trapezi, la pantomima, el clown, la dansa contemporània, els bufons, la manipulació d'objectes, el vídeo-dansa i la màscara, recorren i inunden espais i carrers de la vila. Es tracta d'un esdeveniment diferencial i diferenciat, un festival únic en el territori de Barcelona, que pretén treure el màxim partit de la especificitat d'un tipus de teatre, sovint oblidat per les institucions, però que és un puntal de la creació contemporània: els llenguatges escènics que no provenen del text dramàtic. Aquesta mostra, neix amb els objectius de: potenciar la creació contemporània; potenciar i promocionar el treball artístic dels llenguatges escènics del cos, com a llenguatges universals i innovadors; recolzar els joves artistes i companyies amb productes de risc; creació de nous públics, establir ponts de connexió entre diferents agents dels sector. El GEST té, a més, com a pilars fonamentals: l'exhibició d'aquests gèneres a sala i a carrer; la reflexió teòrica com a motor impulsor i com a aglutinador; l'exposició de materials afins o complementaris; la docència amb professionals de les arts del gest i el moviment. El seu tret distintiu és: els treballs mostrats per les escoles de teatre. Són l'embrió de posteriors creacions professionals, a mig camí de maduració entre la docència i l'exhibició. Un espai específic destinat a l'intercanvi i foment de noves sinèrgies entre escoles. 08076-144 Enguany es celebrarà la quarta edició. Va nèixer en el marc de la capitalitat cultural d'Esparreguera l'any 2004. 41.5346400,1.8724400 405940 4598724 2004 08076 Esparreguera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48496-foto-08076-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48497 Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-colonia-sedo http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_colonia_sedo_esparreguera_es.htm. VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. XX Concretament a la fàbrica de pisos on es desenvolupà tot el procés de filatures es troba situat el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La turbina más gran de la Colònia Sedó és la peça central del Museu, és del tipus 'Francis' i va ser construïda per la firma Planas, Flaquer i Cia. La turbina, de 1400 CV, era la més gran construïda al nostre país. Avui a la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia, d'autor desconegut, feta entre els anys 1941-43 on s'explica l'història i la turbina, on dins del tub d'aigua es projecta un audiovisual tridimensional. La visita es completa amb una explicació del sistema enèrgetic que inclou el soterrani de la turbina. Hi ha, a més, exposades molts elements mobles relacionats amb el procés productiu de la colònia, així com abundant material gràfic i documental sobre el complex. 08076-145 Continues, s/n. 41.5491100,1.8736700 406064 4600329 1993 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48497-foto-08076-145-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48498 Necròpolis del Bosquetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-bosqueto SUBIRANA, Rafael (1962). Necròpolis del Bosquetó. EstudisEsparreguerins. Sabadell, octubre de 1962. Quadern Núm. X. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. II-IV dC El jaciment es troba actualment ocult al subsòl idelimitat per una tanca metàl·lica en una propietat privada. El jaciment conegut com la necròpolis del Bosquetó, llinda amb el torrent del Canyet, a la llera sud del qual es troba el camí antic de la Barca. Es troba a llevant de la piscina, i al marge del cingle que el separa del riu Llobregat, en una zona antigament agrícola conreuada d'oliveres. En el lloc anomenat el Bosquetó, al capdavall del carrer antigament dit Callarís (avui carrer Llobregat) i per on hi passava el regueret del Canyet, a la vora del camí de la Barca, amb un suau desnivell del terreny que queda tallat força per sobre el riu Llobregat, hi apareixien en superfície arrel de les remocions produïdes pel mateix conreu de les terres, fragments de tègula i ímbrex (teula romana) amb certa quantitat. Després d'obtingut el permís del propietari, Rafael Subirana va començar l'excavació d'aquell lloc trobant 6 sepultures, però només una d'intacta; de les altres en quedava ben poca cosa tot i que oferien la mateixa disposició amb el cap a ponent i els peus a llevant. Apunta per al conjunt de la necròpolis una datació de segle IV dC, les característiques d'aquella li semblen prou determinants per a recolzar aquesta datació. La sepultura que estava sencera estava formada per 13 tègules posades 4 d'elles a banda i banda, en doble vessant, i 3 a sota planes i una a cada extrem. Estarien ajustades amb morter de calç, del que en trobà alguns bocins. Les tègules estaven decorades amb diferents motius freqüents en aquest tipus de material, realitzats a base de digitacions i incions (X, Ziga-zagues realitzades amb 4 dits, ondulacions, etc.). L'interior de les tombes era ple de terra, però sense la presència de cap tipus d'aixovar. L'excavació de l'any 1947 es va realitzar obrint una rasa de 8 m de llargària a uns 3 m de la cinglera, que es troba enfront el riu Llobregat, que va ser succeïda per l'execució d'altres 4 rases paral·leles fins a una distància de 23 m. Les restes aparegueren a una fondària d'entre 0,45 i 1 m. 08076-146 Camí de la Barca. Excavada per Rafel Subirana l'any 1947. 41.5417500,1.8739800 406079 4599511 08076 Esparreguera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48498-foto-08076-146-3.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar Rafael Subiranava deixar en dipòsit una de les sepultures de tègula localitzades a la Biblioteca Beat Domènec Castellet d'Esparreguera, ubicació ques'ha mantingut fins avui. 83 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48499 Nucli antic d'Esparreguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-desparreguera VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita. XIII-XVIII A partir del Capbreu del segle XV coneixem la configuració de la vila, de la que s'hauria de protegir el subsòl. Inclouria el Carrer Cavallers, Guardiola, Barcelona, Passatge de la Gorgonçana, Horts del carrer Cavallers i les Hortes, Sant Jaume, Via del mil·lenari, Plaça de Santa Eulàlia, Carrer Gran, Plaçade la vila, Eixides, Hospital, Taquígraf, Balmes, Plaça del Centre, de Baix, Sant Antoni, dels Arbres i Ferran Puig. 08076-147 Esparreguera poble. L'existència a Esparreguera d'una important xarxa d'aigües subterrànies es coneix des d'abans del segle XIII, en aquest moment històric la població es comença a assentar a l'actual pla d'Esparreguera i totes i cadascuna de les noves cases construeixen com a mínim un pou. Avui apart de la ubicació i profunditat, es coneix força bé el seu recorregut i cabal. A Esparreguera existeixen 3 corrents d'aigües subterrànies principals que es troben a diferents profunditats, entre els tres i els trenta metres. La creació de pous per a usos preindustrials, protoindustrials i industrials a l'actual pla d'Esparreguera per tints, en el segle XVII, està documentat arqueològicament en una intervenció realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, l'any 1994, en la qual es trobaren les restes d'un pou que fou amortitzat a finals del segle XVII i que segons J. Paulo (cronista de la Vila) corresponien al pou per a bastir d'aigua un taller de tint i a les obres de l'església parroquial. Entre altres restes del nucli antic que cal tenir en compte tenim l'existència d'una primitiva església a la zona de Can Cortadelles, església que coexistiria amb l'actual de Santa Eulàlia. Aquest edifici tindria unes dimensions menors a la de Santa Eulàlia i disposaria d'un fossar propi, esmentat en un plànol anterior a l'any 1855. La documentació existent al respecte, en un Capbreu del 1604 s'assenyala explícitament l'existència d'una església més antiga en aquell moment ja desapareguda que tenia un campanar de torre. En un conjunt de Capbreus (finals segle XV fins a mitjans delsegle XIX) i en altres documents esmentats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, trobem referències a la situació de diverses vivendes, a l'església i fossar vell, així com la presència artesanal de l'antiga vila d'Esparreguera. L'església actual de Santa Eulàlia no és sinó el quart temple edificat des del 1316, en què Pere Costa, senyor dels castells de les Espases i d'Esparreguera obtingué llicència del senyor bisbe Pons de Gualba per edificar una capella a Santa Eulàlia en el terme de la parròquia de Santa Maria d'Esparreguera que ho era des del segle XII, en la nova població i junt al camí reial. Per la creixença de la nova vila fou necessari fer una novae sglésia al 1523 i engrandir aquesta o fer-la nova en 1587 segons consta en permís donat a 12 de desembre d'aquell any per a posar la primera pedra. 41.5408100,1.8684100 405613 4599413 08076 Esparreguera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48499-foto-08076-147-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48500 Olivera dels jardins de la piscina municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-dels-jardins-de-la-piscina-municipal (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Olivera d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó de 1,60 m i una capçada d'entre 7 i 8 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-148 Jardins piscina municipal Edat estimada de 100 anys. 41.5404700,1.8726700 405968 4599371 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48501 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-a-lentrada-de-la-placa-de-la-serralada (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 6 oliveres d'uns 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 1,55 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-149 C/ d'entrada a la Pl. de la Serralada Edat estimada de 60 anys. 41.5479100,1.8620600 405094 4600208 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48502 Oliveres del Mirador del Rector Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-mirador-del-rector-garriga (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 7 oliveres d'entre 4 i 5 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,10 i 2,10 m i una capçada d'entre 4 i 5 m de diàmetre. És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-150 Camí de Can Comelles. Edat estimada entre 60 i 80 anys. 41.5462900,1.8633800 405201 4600027 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48503 Oliveres de la Plaça de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-placa-de-lesglesia (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Es tracta de 2 oliveres d'uns 6 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,25 a 1,45 m i una capçada d'entre 3 i 4 m de diàmetre.És de la família de les Oliàcies, gènere 'Olea' i espècie 'Olea Europea'. És un arbre de tronc retorçat i sovint esqueixat, amb fulles oposades, enteres, lanceolades, verdes a l'anvers i grisoses al revers. El seu fruit és una drupa, més conegut com oliva, de color negre quan madura. La flor és blanca, petita i insignificant respecte la dimensió de l'arbre. L'olivera es cultiva per obtenir premsant el seu fruit l'oli, de tanta tradició a la dieta mediterrània. És un arbre de creixement lent, que pot viure més de cent anys i que rebrota fàcilment des de la seva base, fins i tot, després d'un incendi. La seva llenya és molt apreciada com a combustible o per a ser treballada. La seva variant salvatge bastant difícil de trobar és 'l'acebuche', espontani a tota la conca mediterrània, i que pot arribar al 10 m d'alçada. 08076-151 Plaça de Santa Eulàlia, s/n. Edat estimada de 80 anys. 41.5410000,1.8683700 405610 4599434 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
48504 Palmera del carrer Gorgonçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-carrer-gorgoncana (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX Palmera de 5 metres d'alçada, amb una volta de canó de 2,40 m i una capçada de 6 m de diàmetre. És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-152 C/ Gorgonçana-Pg. Del Castell Edat estimada de 30 anys. 41.5371800,1.8732000 406007 4599005 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 194,84 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/