Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48553 | Cal Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3305. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa és de planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions que ha experimentat al llarg dels anys. Està formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; excepte el cos més sud que té un nivell menys i coberta a tres aigües. La façana principal està orientada cap al sud-est, és on trobem la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt formada per peces de pedra ben tallada i polida amb els angles treballats en bisell; al costat de ponent de la porta adovellada hi ha una altra porta d'accés, és molt àmplia i formada per llinda plana de fusta i grans carreus als muntants. Actualment la casa a més compta amb un altre accés a través de la façana posterior, un garatge. Pel que fa a les finestres, a planta baixa, són les característiques petites finestretes de contorn de carreus; a planta primera hi ha algunes finestres que són emmarcades en carreus de pedra picada i polida amb llinda plana monolítica que són de factura recent, junt amb altres de contorn de maó; es conserven però algunes d'originals, a la façana principal n'hi ha les dues més interessants, ambdues són de llinda plana monolítica sobre brancal de carreus ben treballats i ampit ''sobresortit', tot amb motllures al contorn, la de més al sud, a la llinda fa una motllura com a mode de guardapols i a sobre dues carotes en baixrelleu. Tot i que en el parament dels murs es poden diferenciar vàries fases constructives, es deu més al fet de que són visibles les cantoneres que assenyalen les estructures més antigues, o traces d'esquerdes, que no pas per l'acabat dels mateixos paraments, ja les característiques dels diferents aparells són força similars; en conjunt són formats per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb alguns carreus tant sols desbastats, en algunes parts les pedres són més ben tallades i més ben col·locades, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats, en general peces allargades, tot i que per exemple en la remunta del costat més sud-est són peces clarament més grans i quadrangulars. A grans trets, i amb alguns dubtes, podem parlar d'una estructura central més antiga la qual posteriorment s'amplia a costat i costat, i més tard en alçada. A més, sembla que en algun moment, la casa potser va patir un esfondrament de la part de l'angle més de ponent, ja que la traça d'unes esquerdes així semblen indicar-ho. La casa es troba totalment reformada i adaptada a les noves necessitats. A l'interior, es conserven dos espais de planta baixa coberts en volta encofrada en pedra, l'un és a la part de llevant, i disposada paral·lela a la façana principal, i l'altre és a l'espai del pastador, que es correspon amb el cos adossat al costat sud-est, en aquest espai s'hi conserva la boca del forn de pa, avui tapiada. A l'exterior, la masia es complementa amb diversos coberts, pallers, i annexes destinats a magatzem i bestiar essencialment. | 08078-8 | A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi | La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. A la primera inscripció del registre de la propietat de la finca Codonyet i Bonany consta com a propietat del Duc de Medinaceli i del seu pare, un altre Duc. | 42.0516600,1.7438900 | 396055 | 4656275 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació)Al costat nord-oest de la casa hi ha un porxo de dues plantes (tot i que actualment no té el forjat interior) i coberta a dos vessants, la façana principal és orientada cap al sud i és en la qual hi ha les diferents obertures, són de factura recent excepte la situada al costat més al sud-est i a nivell de planta baixa, és una porta de llinda en arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra treballada i polida, i suportada en muntants de carreus de pedra amb el mateix acabat, tenen els angles tallats al bisell. Els murs són bastits en pedra, i interiorment el cobert tant sols té un gran pilar central fet també en pedra (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 1). Segons informacions orals, sembla que en algun període aquest cobert va funcionar com a masoveria. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'àmplia era enrajolada. Un altre edifici a destacar és al costat sud-oest, és una construcció de dues plantes, cobert a dues vessants i amb la façana principal orientada al sud-oest. És de murs de pedra, amb cantoneres de carreus de pedra picada i polida a la planta baixa i cantoneres de maó massís a la planta superior (potser que respongui a dues fases constructives). Està construït adossat al terreny en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a les dues plantes, a la inferior a través d'una porta situada al centre de la façana principal i formada per muntants de pedra picada i llinda d'arc rebaixat fet de maó, i a la superior a través des d'un altre cobert que s'hi accedeix des del pla de l'era. La resta d'obertures són finestres emmarcades en maó massís. L'interior de la planta baixa està cobert per tres voltes, perpendiculars a la façana principal, d'arc rebaixat de maó posat de pla, i recolzades sobre els murs perimetrals i dos murs de càrrega interiors bastits en pedra, i en els quals hi ha dues grans obertures en cada cas fetes en maó massís formant arc rebaixat (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 2). Al costat sud i est de la casa hi ha Cal Codonyet Nou. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48554 | Cal Pius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pius | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3306. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La casa de Cal Pius està emplaçada a peu de la carretera de Berga a Solsona i Cardona i al costat del creuament amb la carretera de Casserres. Es tracta d'una casa de planta irregular (rectangular amb un cos sobresortit al costat sud-oest), formada per planta baixa, primera, segona i golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici és orientat de nord-oest a sud-est, amb la façana principal al costat nord-oest, obrint cap a la carretera. És una casa de quatre façanes tot i que la del costat sud-oest està en gran part amagada per una construcció que hi té adossada. La casa és construïda amb murs de pedra vista formant paredat de grans pedres de mides i formes irregulars, en conjunt però força grans, i a les cantoneres peces rectangulars ben tallades i polides, i col·locades en cadena i a la façana principal queden lleugerament sobresortides respecte del plom del conjunt de la façana. A la planta baixa presenta un sòcol més o menys fins a mitja alçada, és format per carreus més regulars i més grans i a la part superior del sòcol una motllura. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera regular i uniforme en tres eixos verticals d'obertures. L'eix central és el principal i més destacat, el qual a la vegada té una obertura més corresponent a la finestra de la planta golfes; així a la planta baixa, al centre hi ha la porta d'entrada formada per un gran arc de mig punt adovellat, amb una senzilla motllura a l'angle, i amb el punt d'imposta coincident amb la línia de motllura del sòcol, a més a la clau de l'arc hi ha en relleu les inicials dels propietaris que van construir la casa P.P. (Pius Parera) i A. B. i l'any de construcció, 1927; sobre la porta un altre element destacat, la finestra principal de la planta primera, és feta en pedra i té una columna llisa a cada costat que acaba amb un capitell senzill amb unes boles en relleu que el decoren i una llinda feta en dos peces, que exteriorment és de línies rectes, i l'interior, forma un arc conopial trevolat; la resta d'obertures d'aquest frontis són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus col·locats en cadena i ampit de maó massís. A la resta de façanes el conjunt de les obertures són realitzades amb contorn de maó massís. La façana lateral del costat nord-est és on hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les plantes superiors; és una porta amb contorn fet amb maó massís, en la qual la llinda és presenta l'intradós formant arc esgraonat als extrems i la part central plana i a la part superior és clos a nivell; la majoria d'obertures en aquesta façana i l'oposada a aquesta són senzilles, de perfil rectangular amb arc rebaixat per sobre la llinda a mode d'arc de descàrrega. A la façana que obra al sud-est, és una façana de galeria, a planta primera i segona hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt fetes amb maó i barana de ferro, actualment són galeries tancades, i a la planta golfes, una obertura central com les dels nivells inferiors de menys alçada i a cada costat una finestreta també amb llinda en arc de mig punt. Les façanes es coronen amb un voladís decorat amb una combinació de maons col·locats plans i en angle, i a la façana principal (nord-oest) i la de les galeria (sud-est) amb un coronament fet amb maó massís que a la zona del carener acaba amb una forma de mig cercle. La planta baixa de la casa és ocupada per un forn de pa, existent al lloc ja des d'origen, i les plantes superiors, primera i segona són destinades a vivendes. L'estructura inicial actualment té adossades algunes ampliacions i annexes pels seus costats (excepte en façana principal), a més a la zona sud i est hi ha diverses construccions destinades a l'activitat agropecuària. | 08078-9 | A la zona central del municipi. | La casa de Cal Pius és molt coneguda a la zona, tant per la seva particular arquitectura com pel fet d'hostatjar, a la planta baixa de l'edifici, i des d'època inicial un reconegut forn de pa. La casa consta que es va bastir l'any 1927, el propietari era ja un conegut veí de la zona, Pius Parera, el qual a més comptava amb altres propietats en el mateix municipi i en el veí municipi de Capolat. | 42.0524500,1.7739100 | 398541 | 4656327 | 1927 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48567 | Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera | GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MELENDRES, M. (1961): Una monja y un siglo: madre Ana María Janer Anglarill, siglo XIX. Editorial Casulleras. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. | XVI | Gran masia situada en una zona planera als peus de Sant Sadurní del Cint, i al costat de la rasa de Boixadera que discorre pel seu costat de ponent i que davalla dels Cingles de Taravil. La casa té planta en forma de L, resultat de les diverses ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys, té coberta a quatre vessants. Està conformada per planta semisoterrània tant sols existent en una part de la casa, planta baixa, primera i golfes. La configuració de la planta determina que la façana principal tingui dues orientacions, cap a l'est el frontis on hi ha la porta principal d'accés, i cap al nord on trobem les portes de les cotxeres i estables. En els paraments dels murs s'observen vàries etapes constructives. A grans trets podem diferenciar un primer edifici que s'amplia cap al nord i oest, cap a l'est i finalment cap al sud amb la construcció d'una gran eixida a planta primera. En conjunt està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en formes i mides, les parts més antigues tenen més presència de carreus tant sols desbastats, i a la part més nova (eixida) les pedres són de mides més petites; les cantoners són grans carreus tallats i picats en totes les fases, tot i que amb acabats diferenciats, a la part de l'ampliació de l'eixida són molt més polits i amb el canto arrodonit. Pel que fa a les obertures, a la façana del davant trobem la porta d'entrada principal que és de llinda en arc rebaixat sobre carreus tot de pedra picada i ben polida, i al frontis que obra cap al nord hi ha una gran obertura central en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra picada i polida, i la traça de que hi havia hagut una altra obertura al seu costat oest (o sigui una doble obertura en arc de mig punt), en aquest costat ara hi ha una finestreta emmarcada en carreus desbastats, i al costat est hi ha una porta amb marc de llinda plana monolítica. Les obertures de la planta primera estan emmarcades amb maó massís, i alguna amb llinda plana monolítica i muntants de carreus. A la façana de la galeria, a la planta semisoterrània hi ha obertures de diferents moments, les d'origen són petitones i amb contorn de maó massís. A la planta baixa, són finestres la majoria amb arc rebaixat fet amb maó posat a plec de llibre i altres de modificades; a la planta primera hi ha l'àmplia galeria formada per nou obertures en arc rebaixat amb pilars de maó massís amb una senzilla motllura en degradació al punt d'imposta i feta amb maó, a cada costat de la galeria hi ha un balcó ampitador en arc rebaixat més pla que a les obertures de la galeria; i a la planta golfes quatre obertures ovalades centrades sobre la galeria. A la resta de façanes hi ha menys obertures, són senzilles seguint les tipologies ja descrites. A l'interior, a la planta semisoterrània trobem diferents espais destinats al bestiar, alguns dels quals són coberts amb voltes (un dels espais durant anys va estar tapiat i tant sols s'hi accedia amb una trampeta des de la planta baixa); a aquest nivell s'hi pot accedir des d'una escala interior o bé per l'exterior a través d'una porta existent a la façana de ponent. A la planta baixa trobem diferents espais també coberts amb volta, bàsicament a l'ala sud; l'espai més proper a l'angle dels dos volums té accés des de l'exterior i des de l'interior, l'anomenen l'església (desconeixem si realment havia tingut aquesta funció), a la porta que hi dóna accés des de l'interior hi ha una llinda plana monolítica amb la inscripció Joseph Boixadera, a sota l'any 1776 i al mig una creu, tot dins una cartel·la incisa. A la casa hi vivien diferents famílies, de fet hi trobem tres cuines, dues de les quals eren per masovers i l'altra la de la casa principal. Una de les masoveries ocupa part de la planta baixa, als costats nord i oest; a l'espai destinat a llar de foc trobem una llosa a la cendrera del fogons amb la data 1688 (potser una peça reaprofitada). | 08078-22 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La fisonomia de la masia Boixadera es correspon en gran part a fases constructives d'època moderna, amb una fase important del segle XVII, una ampliació al segle XVIII i la construcció de la nova façana sud amb l'àmplia galeria més cap al segle XIX. Tot i això la casa té uns orígens més antics i de fet part de l'estructura es deu correspondre a les estructures originàries de la masia. La primera referència documental coneguda de Boixadera la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Joan Boxadera'. Posteriorment a finals del segle XVIII trobem referència de la masia en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046), en aquest lligall hi consta (fol. 31-33) que la masia Mas Coromines, dita Boixadera, la qual és administrada pels Tutors de Josep Boixadera, juntament amb el Capmàs Noguera i el Capmàs Clapers. En aquest documents se'ns hi relacionen les afrontacions de la finca i ens dóna notícia que també havia estat anomenada Coromines (a dins el terme de l'Espunyola ens apareix un altre mas també així anomenat a la zona de Sants Metges, i que era a la zona de la Casanova de Cal Pauet). Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi figura la referència Boixadera i molins, en la que hi consta Esteban Macià; aquesta notícia ens dóna testimoni de l'existència de molins dins la propietat, hem de pensar doncs que almenys un es correspon al que es localitza a pocs metres al nord-oest a peu del torrent. Bibliogràfica i oralment la masia és coneguda per haver estat lloc utilitzat com a hospital en el transcurs de les guerres carlines i també durant la guerra civil. Durant les Guerres Carlines consta que l'Hospital de Boixadera del Cint, juntament amb el de Solsona i el del mas Pujol de la Vall d'Ora eren dirigits per Anna Maria Janer i Anglerill, superiora de la comunitat de les Filles de la Caritat de Cervera (GOL: 2004, pg. 144). Cal anotar que la masia a més, es troba ubicada a peu de camí que porta cap a la Mora i la Vall d'Ora, una de les antigues vies de pas cap a Solsona. | 42.0624300,1.7223700 | 394292 | 4657497 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Les altres dues cuines són a planta primera, cadascuna amb la seva pica de pedra amb la fornícula per les posts, els fogons, i a la cuina principal un espai destinat a pastador amb la boca del forn avui tapiada. A la planta primera trobem altres estances com una petita llar de foc amb el seu escó, diverses habitacions amb alcova i una gran sala; moltes de les estances conserven pintures amb decoracions geomètriques i florals. A l'exterior, al costat nord-oest hi ha adossats una coberts destinats al bestiar, i al davant al costat nord-est un paller de dos nivells i coberta a dos vessants......A pocs metres cap al nord-oest al peu del torrent trobem les restes del que sembla havia constituït el pou d'un molí. Uns metres aigües més amunt, prop del torrent s'observen les restes d'un forn d'obra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48592 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles | XVIII | Es troba situada a peu de roques, en la zona on s'inicia el fort desnivell dels Cingles de Capolat, en concret a la base del Serrat de la Malla, quedant arresarada per la part posterior a la costa i pel davant s'obre a una àmplia zona planera on s'estenen camps de conreu. Recentment la casa ha estat totalment reformada. Colilles està conformada per un conjunt de construccions, la principal, la casa, amb uns coberts annexos al costat sud (la part que conforma la terrassa és obra actual) en un dels quals trobem la fogaina; al costat de llevant de la casa hi ha el pou, un paller també a l'est, i al davant, un altre porxo amb una cisterna adossada a aquest darrer pel costat de ponent. La casa és de planta irregular, conformant una planta propera a un rectangle en el qual el mur nord defineix un angle sobresortit. Consta de planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, abans golfes; és coberta a dues aigües amb el carener orientat est-oest; cal anotar que el vessant sud actualment està format per dos plans de coberta resultat de l'obra actual en la que es va rebaixar la meitat de la coberta per aquest costat. L'edifici és construït en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta, la baixa i la primera. A la planta baixa l'accés és a la façana sud, en el mateix nivell hi ha altres obertures, una de les quals, actualment tapiada, era feta amb muntants de pedra desbastada i llinda de fusta. L'accés a nivell de planta primera és a través del mur lateral de llevant. La majoria de finestres són obertures emmarcades amb maó massís, alguna modificada en l'actualitat, també hi ha una gran finestra a la façana sud i a nivell de la planta primera que és feta amb muntants, ampit i llinda de pedra picada i polida, i per l'interior té festejadors. Els murs presenten diferents acabats, aproximadament la part corresponent a la planta baixa és de pedra amb un paredat irregular de pedres tant sols desbastades de mides i formes diverses, i les cantoneres més regulars però formades per carreus sense polir; per sobre, i abastant més o menys l'extensió del nivell de la planta primera, els murs són de tàpia i estan arrebossats, i a les cantoneres tenen una part amb pedra polida i la resta amb maó massís, per sobre hi ha una altra vegada murs de pedra, en aquest cas amb maó a les cantoneres, probablement resultat d'una remunta. La planta baixa és de dimensions menors, ocupant aproximadament només la meitat sud de la planta de la vivenda; el seu interior es troba compartimentat en tres espais amb murs de càrrega fets amb pedra. A partir de la planta primera l'estructura interior es desenvolupa a partir de pilars de maó massís que arriben ja fins al carener. Com a element a destacar trobem la boca del forn de pa, restituïda en el seu lloc original, al mur de llevant de la planta primera. Dels annexes sud podem ressaltar l'obertura que dóna a l'espai on hi ha la fogaina, és una àmplia obertura de muntants i arc de mig punt tot de pedra ben tallada i polida. Pel que fa als porxos podem anotar que el més petit, situat a tocar de la casa pel costat de llevant, sembla el més antic, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la primera a paller. El porxo més gran és de tres nivells, i també aprofita la ubicació en desnivell per tenir accés a peu pla en els dos nivells inferiors, l'accés al nivell superior era a través d'una escala exterior; la planta semisoterrània era el femer amb una àmplia obertura al sud emmarcada amb maó massís i d'arc rebaixat, el seu interior és cobert amb volta de maó massís posat de pla; la planta primera era destinada al bestiar, on hi havia diverses corts i una trapeta al mig de la planta per poder abocar els fems directament a la planta inferior; el darrer nivell era destinat a paller, a més de la porta d'accés té tres grans obertures a la façana sud, tant sols separades per pilars, i amb els travessers de fusta. Els murs són de pedra i les obertures emmarcades amb maó massís. | 08078-47 | A la zona de Sants Metges | A finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 102) hi consta que Maria i Ramon Roca i Fabregó tenen els Masos Coll dels Ars, alies Roqueta i Colilles, habitats i afocats i terres del mas Fabregó. En el mateix capbreu apareixen altres referències al Mas Colilles, situat dins el terme de Castellserà i com a confrontació per exemple d'una feixa del Mas Vilar Jussà situada sota la casa d'en Colillas. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Colillas, i hi consten Paula Badia, Miquel, Maria i Juan Canarpa (?) com a habitants del mas. | 42.0566600,1.7601800 | 397411 | 4656811 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48620 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada | XIX | La masia està construïda en una zona en desnivell tot quedant oberta cap al sud i est, per on és més planer i hi ha diversos de camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en diferents fases constructives; així sembla que inicialment era una casa petitona (que ocupa el costat nord-est de l'actual volumetria), la qual posteriorment s'amplià cap a l'est, cap al sud i s'augmentà el seu alçat, fases que sembla que es van realitzar en diferents moments. La part més antiga és construïda amb murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i les cantoneres de carreus més o menys ben tallats i acabats en un polit poc acurat. A l'interio de la planta baixa podem veure l'antiga porta d'accés la qual era oberta a la façana sud d'aquella estructura inicial, és de muntants de carreus de pedra picada i ben tallada i llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre (potser que la llinda estigui modificada amb posterioritat). Les obertures existents en aquella primera estructura són el resultat de modificacions posteriors. Arran de les ampliacions posteriors podem distingir que la planta baixa és feta amb murs de pedra formant paredat i angles de carreus més o menys ben tallats i polits; al mur nord i part de l'est hi podem veure part de pilars estructurals en façana fets amb carreus, quant la resta són fets són fets amb maó massís (podria respondre a dues fases constructives), entre el conjunt d'aquests pilars el parament dels murs és fet amb maó massís. El fet que la casa estigui bastida en una zona en desnivell li permet tenir accés a peu pla en dues plantes, la baixa i la primera. L'accés de la planta baixa és al mur de ponent, i és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís posat de plà i muntants de carreus ben tallats i polits; l'altre obertura és al mur nord, i s'hi arriba a través d'una petita palanca, és feta amb llinda plana de maó massís amb un petit arc de descàrrega a sobre i muntants també de maó. En conjunt la resta d'obertures són senzilles i sense elements a destacar, si que cal fer menció a la façana sud, on trobem dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és una àmplia obertura amb tres arcs de mig punt, sembla com si no s'hagués acabat del tot, ja que els arcs no tenen els seus habituals pilars de suport (actualment compta amb uns puntals col·locats recentment). L'estructura interior de càrrega és en base a pilars, especialment a partir de la planta primera. Al costat est del mur nord (on hi ha la cuina) hi havia hagut l'antiga llar de foc amb el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha adossades diverses construccions destinades a paller, magatzem i corts pel bestiar. A més també compta amb altres construccions situades a pocs metres que també són destinades a l'explotació agropecuària. Algunes són de construcció força recent. Al costat oest hi ha un porxo construït entorn al 1949-1950, és de dos nivells i mostra l'estructura típica d'aquestes construccions amb una gran obertura en aquest cas a nivell de la planta superior cap al sud; és de murs de paredat i cantoneres i pilars de maó massís, les obertures, tant la de planta baixa, al costat de llevant, com la de planta primera, al mur nord, són d'arc rebaixat fet amb maó. | 08078-75 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tenim referència documental de la masia Comarmada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en què hi figura la casa Comarmada i hi consta José Fíguls. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Comarmada i s'hi relacionen Pere Rafart, Antonia, Josep, Ramon, Jaume i Joan. | 42.0404800,1.7429000 | 395955 | 4655035 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48552 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3304, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Morral de Sant Salvador al nord (on hi ha les runes de Torreneula), al sud-est el castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, conformada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a quatre aigües; destaca la presència a l'angle més nord-est d'un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants. A l'angle més exterior d'aquest cos i a la part superior hi havia hagut una mena de garita de planta circular, avui dia tant sols podem veure'n l'accés des de l'interior de l'edifici, és una petita entrada emmarcada amb carreus de pedra picada. L'interior de la masia està estructurada en tres cossos paral·lels, orientats més o menys est-oest, perpendiculars a la façana principal que mira cap a l'est. El cos central és el principal i de major amplada, és on a planta baixa dóna la porta principal, hi ha l'antiga escala d'accés (avui en desús) i a planta primera la gran sala que a la vegada feia de distribuïdor de la resta d'estances. La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és de factura contemporània i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la façana més nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, actualment és tapiada, i és de muntants i arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida. Pel que fa a la resta d'obertures, hi ha diverses finestres modificades recentment; les d'origen són de llinda plana monolítica i muntants, tot de pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, se'n conserva una amb ampit motllurat; algunes han estat convertides en balcons, en tenim exemples a la façana nord. A l'interior de la planta baixa, al cos central hi ha l'antiga escala d'accés a la planta primera, és de graons de pedra; al cos sud era destinat al bestiar, i el cos nord està compartimentat en tres espais, en el de l'extrem nord-oest hi ha la boca del forn de pa tapiada, la traça d'un foc a terra i l'accés a l'espai central, el qual havia estat destinat a taller de ferrer i del qual se'n conserva la seva manxa i alguns altres elements i estris, a més de restes d'elements o d'estructures d'usos anteriors. La planta primera ha estat adequada a les noves necessitats, es conserva part de l'estructura de la gran sala amb una finestra amb festejador i a la qual obren les portes de les habitacions amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot en pedra ben tallada, polida i amb els angles en bisell. Al cos nord, aproximadament a la meitat més oest, hi ha una gran sala amb dues llars de foc; aquest espai no té golfa i dóna directament a sota coberta. El cos oposat, el sud, actualment està reformat i modificat, però segons els propietaris abans de la reforma hi havia tres focs a terra i era una gran sala que tampoc tenir golfes. O sigui que en origen, les golfes, tant sols ocupaven el cos central i l'espai del cos sobresortit ('la torre') a través del qual s'accedia a la garita. La casa conserva alguns dels forjats amb biga de fusta i taulons a sobre. La coberta mostra grans encavallades de fusta, amb les bigues travesseres i a sobre les llates i teules. Els murs són fets amb paredat de pedres desbastades de mides i formes diverses i grans cantoneres de pedra picada i polida. | 08078-7 | A Sant Climent de l'Espunyola | 42.0523300,1.7793900 | 398994 | 4656307 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48558 | Rectoria del Cint. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. | 08078-13 | A la zona de Cint | La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. | 42.0632200,1.7270400 | 394680 | 4657579 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48561 | El Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3299. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XVI | Gran masia situada a la zona oest del municipi, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Montmajor. Està emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil, i quedant oberta cap al sud on hi ha els camps de conreu i amb àmplies vistes. La casa és de planta irregular, conformada per l'estructura principal, un annex al costat nord-est i al costat nord-oest un mur que tanca el conjunt per aquest costat conformant un clos. Està construïda a redós d'un gran roc (un bloc de conglomerat), que queda al costat est de la casa, i al cim del qual hi ha unes runes. El terreny on està bastida és en desnivell, permeten tenir accés a peu pla a planta baixa per la façana sud i a planta primera per la nord, a través del clos. Consta de planta baixa, primera i golfes, tot i que a planta baixa hi ha una estança intermitja que tant sols ocupa l'angle sud-est; té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'estructura principal de la casa està bastida amb un aparell regular (molt més acurat a la façana de llevant) format per carreus en conjunt ben tallats i disposats seguint filades, les cantoneres són peces rectangulars de la mateixa alçada que les filades de carreus. El cos nord-est és bastit amb carreus de mides més irregulars tot i que en conjunt són més grans i col·locats també formant filades; l'aparell del clos també és de carreus disposats força regularment. Pel que fa a les obertures, la majoria són a la façana principal, la sud. El conjunt presenta diferents fases cronològiques que ens permeten recular fins almenys finals del segle XIII o segle XIV, amb altres elements corresponents a períodes posteriors com segle XVI, XVIII i també XIX (hi ha almenys una llinda amb una data del mil vuit cents no del tot llegible). A més, hi ha les restes d'estructures situades sobre la roca que tenim a ponent de la casa, i que fins al moment desconeixem però que en la bibliografia s'esmenta l'existència d'un probable cementiri, s'esmenta l'existència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124), s'hauria de tenir en compte la possibilitat que es tracti d'algun tipus d'element més vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esmentar que al voltant de la casa hi trobem altres coberts i annexos de cronologies més recents destinats a magatzem i al bestiar; hi havia hagut un paller al costat de llevant que es va esfondrar. A pocs metres al nord-est hi ha la petita capella romànica de Santa Margarida del Mercadal. A planta baixa, hi ha la porta d'accés, és una gran portalada amb arc de mig punt format per llargues dovelles i muntants de carreus; cal destacar de manera especial la finestra central, situada sobre la porta i a nivell de planta primera, és emmarcada amb peces de pedra treballada formant un contorn motllurat i una peça transversal que divideix horitzontalment l'obertura en dues franges, a la superior al centre hi ha una columneta, també hi devia ser a la part inferior, la llinda és decorada amb elements geomètrics i vegetals, i l'ampit sobresortit i motllurat. Al costat est hi ha una altra finestra de configuració similar, però avui parcialment tapiada, i amb un acabat més senzill i sense decoració a la llinda. Les altres finestres en conjunt són emmarcades en peces de pedra polida amb els angles esbiaixats, i alguna de més senzilla amb llinda de fusta; com és habitual a la planta baixa són de mides més petites. | 08078-16 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | 42.0614800,1.7084900 | 393142 | 4657409 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al mur de llevant cal destacar una porta adovellada, avui tapiada, a nivell de planta primera, d'arc una mica apuntat (podria ser un element reaprofitat o modificat, d'aquí que no sigui un arc de mig punt lleugerament apuntat, amb la clau de pedra tosca quan la resta és de pedra sorrenca); també en aquesta façana és interessant la filada de finestretes tipus espitllera situades a planta golfes a tocar del voladís de coberta. El clos té una obertura, probablement no és d'origen, amb llinda de fusta corbada, que dóna a un pati enrajolat, a través del qual accedim a la planta primera; en aquest cas la porta d'entrada és d'arc rebaixat fet de pedres treballades sobre muntants amb el mateix acabat. A l'interior, la planta baia conserva interessants elements, com tres arcs apuntats a la part nord-est, i en el mur lateral oest de l'espai definit per aquests arcs una finestreta d'arc de mig punt actualment tapiada; al sud-est una petita volta d'arc de mig punt (de cronologia posterior) sobre la qual hi ha una estança a la que s'hi accedeix per una escala de pedra situada a tocar de la porta d'entrada, aquesta estança està situada a un nivell intermig, possible gràcies a la gran alçada de tota la planta baixa. Al costat sud-oest hi ha el pastador amb la boca del forn de pa, avui tapiada, l'accés és a través d'una porta de llinda en arc de mig punt. A la planta primera podem destacar, en el mur de llevant, la fornícula -avui tapiada- on hi havia hagut la pica i de la qual es pot observar el contorn conformat per carreus de pedra ben tallada i polida definint un espai coronat per un arc rebaixat i als muntants les impostes on es col·locaven les lleixes. A la sala, la finestra central és amb festejadors, i les portes de les habitacions són de muntants i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida. L'estructura nord-est, té a planta baixa una volta d'arc apuntat amb accés independent des del costat de llevant (la bibliografia parla d'aquest espai com de la presó, d'un espai sense porta i amb uns forats per on hi introduïen els presoners (VILA:1991:123); la planta primera forma part de l'espai destinat a vivenda, queda situat a un nivell més elevat, s'hi accedeix des de l'habitació de la llar de foc, i cal destacar l'existència d'un altre arc apuntat adovellat. . | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48580 | Corral de Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudas | XVIII?-XIX | La masia està situada en una zona molt planera, envoltada de camps de conreu. La casa és de planta irregular resultat de diferents ampliacions, hi ha bàsicament dos volums clarament diferenciats per presentar cobertes a diferents plans, el volum central i més antic és cobert a dos vessants amb el carener orientat est-oest, i el volum adossat al sud, és cobert a un sol vessant. Gran part de l'estructura més antiga té els murs revestits amb un acabat arrebossat i les obertures de formes rectes i senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic a destacar. A la part nord hi ha un volum que sobresurt de la planta que sembla més antiga, és fet amb cantoneres de maó massís vist i paredat de pedres irregulars als murs, i les obertures són també amb maó massís als brancals i a les llindes, fetes amb arc rebaixat amb el maó posat a plec de llibre; és possible que aquest cos sigui també una ampliació posterior de l'estructura originària, junt amb la part alta de l'extrem nord-est que també és amb maó massís a les cantoneres i les obertures (la part baixa d'aquest és amb carreus a les cantoneres). El volum sud, és una ampliació realitzada amb posterioritat, consta de planta baixa, primera i segona, i defineix un cos de galeria oberta cap al sud i que és l'element més destacat del conjunt de la masia. Aquest volum està construït amb murs de paredat i cantoneres de pedres ben tallada i polides i les obertures de les galeries amb contorn de maó massís. La galeria és de dos nivells, a planta primera, tant sols tres obertures al centre, tot i que als anys cinquanta van ser modificades, passant a tancar dues de les obertures i tot deixant només oberta la central, la qual dóna accés a la porta d'entrada. El segon nivell és obert en tota la llargada de la façana, amb un total de set obertures; a ambdues plantes són en arc rebaixat amb maó posat pla i impostes amb una motllurada senzilla. Al voltant de la casa sobretot pels costats est, oest i nord hi ha diversos coberts i annexes destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-35 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | La denominació de la casa ja ens assenyala els seus orígens, tal com indica, a la lloc hi havia un corral de la masia Canudas del Tossalet, situada uns centenars de metres cap al sud, i també a peu de carretera. Els de la masia Canudas van decidir construir una casa en aquest indret i traslladar-se aquí. No en coneixem la data, podria ser cap a finals del segle XVIII o potser ja al XIX. D'entorn a canvi de segle, del XIX al XX es degué fer l'ampliació de la casa amb la construcció del cos de galeria. A mitjans del segle XIX sí que consta referència documental de la casa, ja que apareix citada en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) on figura la casa Corral. | 42.0314900,1.7907200 | 399899 | 4653980 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48583 | Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-pla | XVI | Masia emplaçada l'extrem oriental del municipi, en una zona planera, oberta i amb àmplies vistes especialment cap al sud i est, cap a l'oest i nord s'hi aixequen els cingles de Capolat amb el tossal de Sant Salvador en primer terme. Es tracta d'una masia totalment reformada i reconvertida en hostal i restaurant, fet que ha determinat clarament la modificació i utilitat dels seus espais. Entre les diferents estructures que conformen el conjunt de la masia cal diferenciar pròpiament l'estructura de la casa, construccions annexes al costat est i un paller (avui reconvertit en vivenda) uns metres al nord-oest. La casa defineix una planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Té dues portes d'accés, l'una al mur nord i que constitueix l'actual porta principal d'accés, i l'altra al sud, que seria l'obertura originària d'accés principal, és formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta. En conjunt la majoria d'obertures han estat modificades, se'n conserva alguna amb llinda i muntants de pedra ben tallada a la façana nord i la de la sala al mur sud i a nivell de planta primera (sobre la porta d'accés). Els murs són fets amb carreus tant sols desbastats i pedres de mides i formes irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars de pedra ben tallada i punxonada. L'interior és compartimentat per un mur mitger en dues crugies paral·leles orientades nord-sus. A la planta baixa hi podem veure restes d'alguna menjadora; la planta primera manté l'estructura de la sala amb la fornícula de la capelleta al mur est. Al costat de llevant hi ha una construcció annexa, de dues plantes i coberta a un vessant desaiguant cap a l'est; és una estructura bastant modificada, sembla que estava formada per dues construccions independents i/o dues fases de construcció. La meitat més meridional es degué annexar com a ampliació de la casa, comportant l'ampliació d'una crugia més a planta baixa i primera; així al nivell inferior hi havia el pastador amb el forn de pa (es conserva la boca del forn al mur sud), en aquest nivell també hi destaca una porta amb muntants i llinda de pedra ben polida amb els angles esbiaixats, i a planta primera, habitacions. La meitat més nord, sembla que potser es correspondria amb espais més destinats al bestiar i magatzem, ja que el nivell superior aparenta haver estat totalment obert cap a llevant, no es pot descartar que es tractés d'una eixida; té però algun element que fan dubtar de la seva funcionalitat original. La resta d'annexes del costat de llevant estan situades a un nivell inferior pel propi desnivell del terreny, són només de planta baixa i actualment cobertes a un sol vessant; deuen ser antigues corts i annexes destinats sobretot al bestiar. Al costat nord de la casa hi ha les restes d'alguna altra estructura. A pocs metres al nord-oest tenim el paller, de dos nivells i cobert a dos vessants amb el carener nord-sud; havia estat obert cap al sud-oest amb un pilar al centre. | 08078-38 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental que tenim de la masia Serra del Pla la trobem en el fogatge de 1553, ja que consta 'En Serra del Pla' dins la parròquia i terme de l'Espunyola. Posteriorment, tornem a tenir-ne constància en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) en la descripció de les propietats de Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, en el qual declara ser el propietari útil o emfitèutic de la casa i terres de Sant Salvador, dins la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, de la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà, i una caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en la Salt del Colom, també de la parròquia de Castellserà. N'aporta els termes de les tres propietats i ens diu que 'la casa Vilar Josà y casa y terras de Sant Salvador,-' termeneja 'a orient, part ab terras del mas Palau de Clarà, part ab terres del mas dels Porxos de dit terme de Clarà, mediant una gran riba o single, y part ab terras del mas Quer de Sant Nicolau, dirruhit, al mas Serra del Pla unit y agregat'. Aquesta referència ens indica que en aquesta època s'havia annexat al terme del mas Serra del Pla un altre mas, de nom Quer de Sant Nicolau, que es trobava enrunat, i que pel nom hem situar proper a la zona de l'actual parròquia de Sant Climent de l'Espunyola la qual havia estat dedicada a Sant Nicolau fins al segle XVI. Una altra referència documental d'aquest mas la trobem ja al 1856, en la cita de 'Serra del Pla' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Antonio Planas. | 42.0562000,1.7958000 | 400358 | 4656718 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48608 | Barballó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barballo | XVIII-XX | La masia està situada en una zona molt planera i oberta, envoltada d'amplis camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud, tot i que lleugerament cap al sud-est. La superfície de les parets presenten un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el paredat, tant sols podem veure algunes de les cantoneres que són formades per grans carreus de pedra ben tallada i picada, i el contorn de les obertures, que en quasi totes és de maó massís. Tot i que la casa presenta una ampliació pel costat de llevant (més identificable en el mur posterior), l'acabat de les obertures és molt similar en les dues fases. A la façana principal, les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, l'eix central i el de ponent són uniformes en planta primera i segona (són d'un mateix període, i el de llevant és posterior); a planta baixa la porta d'entrada al centre i una finestra al cada costat, a planta primera dos balcons amb voladís i una finestra al costat de llevant, i a la planta segona igual però els balcons són ampitadors, corona la façana una finestra romboïdal al centre. A la resta de façanes les finestres hi són distribuïdes més irregularment. La masia es complementa amb diferents annexes destinats a corts, paller i magatzem, i ubicats sobretot a la part posterior de la casa. La majoria de coberts són de cronologia força recent, la part més vella del paller és del 1939, i de quatre o cinc anys més tard els annexes que hi ha just al darrera de la casa; la resta són posteriors. | 08078-63 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, sembla que originàriament era una petita caseta, de la qual tant sols es conserva part dels murs del costat sud-oest. Cap a finals dels anys 20 del segle XX, es van realitzar obres de rehabilitació a la casa tot engrandint-la i fent noves les obertures. Posteriorment, entorn al 1954 es van ampliar la casa pel costat de llevant, adoptant ja la dimensió de la planta actual. Documentalment la primera referència coneguda de la masia Barbelló la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Barballó i hi consta Pedro Canals. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Barballó, i s'hi relacionen Josep Capdevila, Josep i Francisca. | 42.0525600,1.7385400 | 395614 | 4656382 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48614 | L'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesgleiola | XVIII | L'Esgleiola està situada a pocs metres al sud de l'església i rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i golfes, té teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. L'edifici és construït amb un parament de carreus força ben tallats junt amb pedres tant sols desbastades i més irregulars, té un acabat amb una mena de rejuntat ample que li aporta un aspecte més aviat bast; les cantoneres són grans carreus rectangulars de pedra ben picada i polida. L'edifici està construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés en dos nivells, a planta baixa i a planta primera; la porta d'accés a la planta baixa és la més antiga, és a la façana principal, aproximadament al centre, i és de llinda en arc rebaixat de dovelles de pedra picada i polida sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; la porta d'accés a planta primera és en el mur posterior i és d'obertura més recent. Pel que fa a la resta d'obertures, moltes són de factura força contemporània; n'hi ha algunes d'originals, amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i alguna amb ampit de pedra, en algun un cas amb motllures senzilles als angles i altres amb l'angle interior treballat en bisell; també n'hi ha vàries amb els brancals de maó massís i llinda plana monolítica. La casa té adossat un petit porxo al mur lateral de llevant, és una estructura contemporània. Pel voltant de la casa hi ha diverses naus i coberts actuals destinats a explotació agropecuària. | 08078-69 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. La casa l'Esgleiola sembla una estructura de factura moderna, es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII, amb importants modificacions més tardanes, almenys visibles exteriorment en la traça de diverses obertures. Tenim notícia documental de la casa a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa 'Esgrayola' hi consta un tal Juan Soler. | 42.0190900,1.7954900 | 400274 | 4652597 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48621 | Cal Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saurina | XIX | La masia està situada en una zona en desnivell, fet que en determina la seva orientació cap a llevant. És de planta irregular i conforma dos nivells d'alçats, gran part de l'estructura és de planta baixa i primera, mentre que a la part sud, defineix un volum amb un nivell més. Ambdós volums tenen coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que és oberta cap a llevant amb una lleugera inclinació cap al sud. Pel costat nord la casa té adossats altres volums només de planta baixa, un es correspon amb el cobert. L'estructura és bastida amb paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, amb grans cantoneres de carreus ben tallats i polits. La casa actual és el resultat d'un important reforma realitzada a principis dels anys vuitanta, en l'actuació es van utilitzar materials provinents d'una altra masia. Amb anterioritat a aquesta rehabilitació la masia era formada per una casa de planta baixa i primera (correspondria a la part que actualment també només té dos nivells de planta) i un annex destinat a paller i al bestiar, situat adossat al costat sud de la casa, i que es correspondria amb la part sud de l'actual casa (la que té un nivell més d'alçada). Quasi la totalitat d'obertures de la casa són resultat de l'actuació dels anys vuitanta, hi ha però una petita finestreta al mur de tramuntana, formada un contorn amb quatre carreus ben tallats i polits, amb una cartel·la a la llinda amb elements incisos a dins, una creu al centre i potser, SS a un costat i 81 a l'altre, semblaria que estigués posat del revés i es tractés d'un 1855 però llavors la creu estaria cap per avall; aquesta finestreta ja apareix amb fotografies d'abans de la reforma. A la casa a més hi ha altres llindes amb data, una és un 1777, amb una creu al centre, i que podria ser una peça reaprofitada provinent d'una altra casa, a més, també hi ha 1981 en una altra llinda, data que ja es deu correspondre al període de rehabilitació. A l'interior de la casa trobem en un graó de l'escala de pedra la data 1841, també amb una creu al centre i dins un rectangle, es creu que aquesta peça ja era a la casa. L'interior de la vivenda era compartimentat i és amb un mur mitger de càrrega. | 08078-76 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa sembla correspondre a una estructura bastida al segle XIX. Tenim constància de molt poca informació documental, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha una referència poc entenedora que es podria correspondre a Cal Saurina, més si tenim en compta que hi consta un tal Ramon Serra i que amb posterioritat, ja al 1886, en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Saurina i s'hi relacionen Clement Serra, Francisca i Maria. | 42.0315900,1.7394300 | 395653 | 4654052 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48559 | Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. | 08078-14 | A la zona de Cint | El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. | 42.0631800,1.7272200 | 394695 | 4657575 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48566 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-0 | XVII | Masia situada en damunt d'una codina rocosa que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres; en un entorn obert i envoltat de camps de conreu. El conjunt de la casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions, però l'estructura principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. Com s'ha comentat la casa està conformada per diferents estructures que s'han anat adossant a mode d'ampliacions realitzades al llarg dels anys donant-li la fisonomia actual. Així, l'estructura principal, que es correspondria amb l'original i més antiga (s. XVII), és conformada per tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal, amb el cos central de majors dimensions que és en el qual trobem la primera tramada de l'escala d'accés (la resta ocupava part del cos de ponent), i a planta primera la gran sala. A planta baixa aquestes tres naus són cobertes amb volta de pedra encofrada. A l'estructura original se li va afegir una primera ampliació pel costat nord-est ocupant la mateixa amplada i alçada, i conformant un quart cos paral·lel als anteriors; a planta baixa defineix un pas cobert que donava accés més directe des del camí d'arribada vers a la façana principal, on hi ha la porta d'accés. A aquest pas s'hi accedeix des de la façana posterior a través d'una gran portalada adovellada. A planta primera constitueix una ampliació de l'espai destinat a vivenda. Potser en el mateix moment es va construir també al costat nord d'aquesta ampliació uns altres annexes de menys alçada (només dos nivells); a planta baixa distribuïts en dos espais amb accés des del pas cobert, en un dels quals part de les parets són la mateixa roca picada, i l'altre es correspon amb el pastador i forn de pa que conserva la boca al mur sud-est; la planta primera també forma part de la vivenda i hi havia hagut un altre forn de pa, en aquest cas en el mur nord. Més tard, s'adossà una galeria al davant de la façana principal, estructura que al segle XX es va aterrar i reconstruir de nou, en aquest cas conforma un espai obert a planta baixa i un espai tancat a planta primera incorporat també com a ampliació de la vivenda i deixant de tenir la funció de galeria o eixida que havia tingut originàriament (segons ens han informat, era una galeria d'arcs de mig punt fets amb maó). Adossat al costat sud hi ha una cisterna de planta de mig cercle que conforma una terrassa a nivell de planta primera. La part més antiga de la casa està bastida amb murs fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, a mesura que els murs guanyen alçada el material és més petit, les cantoneres són de carreus allargats. En l'ampliació del costat nord, el parament és més irregular, amb presència de material de mides més variables, i entremig de les pedres hi ha més quantitat. Pel que fa a les obertures, en l'estructura originària cal destacar la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt tot fet amb pedra picada i polida, a través d'aquí s'accedia a l'interior de la planta baixa i a l'escala d'accés a la planta primera, actualment però l'accés a planta primera és a través de la porta situada al costat de ponent de l'adovellada, es tracta de la porta que hi havia hagut al capdamunt de les escales, la qual donava a la sala; en aquest cas és una porta de llinda plana monolítica sobre muntants fets amb carreus tot en pedra picada i polida i amb l'angle exterior esbiaixat. | 08078-21 | Sant Pere de l'Esgleiola | Malauradament no tenim constància de notícies històriques referents a la masia Cal Codina, tot i que l'arquitectura ens constata l'existència d'aquest mas ja des del segle XVII, no és fins un període molt reculat, ja al segle XIX que localitzem la primera referència documental. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la casa Codina i s'hi referencia a Ramon Armengou. | 42.0351500,1.7812600 | 399122 | 4654397 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Pel que fa a les finestres, en conjunt són força senzilles, algunes emmarcades en pedra picada més o menys polida, i com és habitual les de planta baixa i planta golfes més petites, en destaquen dues de la façana posterior i planta primera que són de mides molt més grans i emmarcades amb pedra polida, la central té ampit sobresortit i a la llinda plana monolítica hi havia una data incisa de mil sis-cents i pico (la llinda és de pedra sorrenca que amb els anys es va anar exfoliant, a la casa conserven fragments de les làmines despreses on s'hi poden identificar alguns números; també podem veure una altra finestra emmarcada en pedra polida a la façana lateral de ponent. Cal tenir en compte que la construcció de l'ampliació davant la façana principal va amagar les obertures que hi pogués haver en aquest frontis, segons ens han indicat hi havia una altra finestra amb una data també del segle XVII.La masia es complementa amb un seguit d'altres construccions, així davant la casa hi ha altres annexes, coberts i corts, destinats al bestiar i a magatzem, en el del davant de la porta principal hi havia hagut la fogaina. Adossat al mur sud-oest, on avui hi ha una cisterna i terrassa, és on hi havia hagut el paller antic, el qual va patir un incendi, i va comportar que se n'haguessin de construir altres; n'hi ha un a la part oest i un altre al nord. A més, entorn la casa podem veure d'altres construccions utilitzades per la pròpia explotació agropecuària familiar. Ens han informat que la casa comptava amb un pou, situat a l'altra banda de la carretera, i que també es conserven restes molt malmeses i amagades per la vegetació d'un forn d'obra a la zona de l'obaga. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48570 | Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixacs | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI | Masia formada per la casa, el paller, i entre aquests dos edificis l'era, també alguns annexes i els camps de conreu ubicats cap a ponent i especialment cap al sud-oest, la zona més planera. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, amb la façana principal orientada cap a migdia. És coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud. L'edifici és construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta primera. La porta principal, la de la façana sud i a nivell de planta baixa, és una porta d'arc de mig punt fet de dovelles i muntants de pedra sorrenca ben tallada i polida, amb l'angle esbiaxat; al costat d'aquesta porta, però en el mur de ponent hi ha la traça d'una porta tapiada ja d'antic i que era de muntants de pedra i a l'interior llinda de fusta, a l'exterior ho desconeixem. Al mur nord hi ha la porta que dóna accés directe a la planta primera, conserva l'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida, els muntants són refets. Pel que fa a les finestres i balcons, alguns són de factura recent, les conservades d'origen són de muntants i llinda plana de pedra picada i polida i algunes amb els angles esbiaixats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels orientats est-oest. A planta baixa al cos sud hi ha l'escala d'accés a la planta primera en l'angle nord-oest, i un mur que compartimenta l'espai, creant un àmbit al costat de llevant, destinat al bestiar; el cos nord és compartimentat en dos espais per un mur mitger que es desenvolupa fins a nivell de planta golfes, tot i que no arribava fins al carener, actualment sí. És interessant i poc habitual el tipus d'obertura que dóna accés a cadascun dels tres espais amb que està compartimentada la planta baixa, són portes amb muntants de pedra i arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca polida, en el cas de l'àmbit sud-est amb l'angle esbiaixat. A la planta primera hem de destacar que es conserva l'estructura de la sala al cos sud, amb l'habitació de la llar de foc amb el seu escó, a l'angle sud-oest, la fornícula on hi havia hagut la pica i que actualment conserva l'arc rebaixat i els muntants amb dues impostes per les posts a cada costat, tot de pedra polida, i al centre del mur mitger la capella; també en el mur mitger hi ha tres obertures que donen a estances del cos nord i que també són d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca polida sobre muntants del mateix material, similars a les de la planta baixa, en aquest cas totes amb els angles esbiaixats. La casa té un petit cos afegit al mur de llevant que es corresponia a la comuna. Els murs són fets amb un paredat poc acurat, format per pedres desbastades de mides i formes diverses i les cantoneres amb carreus força grans, més aviat allargats i la majoria tant sols desbastats. El paller, situat a tramuntana de la casa, ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg dels anys però encara s'hi pot observar part de l'estructura original, de dos nivells, amb la façana principal cap al sud, on hi ha una obertura a planta baixa de grans carreus als muntants i llinda de fusta. | 08078-25 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de Reixachs la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Rexachs. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 108-111) hi consta que Josep i Jaume Rossiñol, pagesos del Cint, tenen el Mas Rexachs Jussà habitat i els masos Rexachs Sobirà i Soler rònecs, i n'aporta les afrontacions. En el mateix document en les anotacions d'altres masos o peces de terra apareix el Mas Reixachs, és el cas de la descripció de Joan Canudas i Puig, que té les cases i terres dites Can Ardit, la caseta i terres d'en Simonet, habitades i tres peces del Mas Reixacs (fol. 119) ; també consta una peça de terra de pertinença del Mas Reixacs anomenada Torruella amb la seva caseta, i que estava en mans de Francisco Reixacs (fol. 105). La documentació ens parla doncs, de que la finca del Mas Reixacs tenia almenys una casa principal que a finals del segle XVIII estava habitada i que hem de suposar que és l'actual casa de Reixacs que ha perdurat fins els nostres dies i que es podria correspondre amb el Mas Reixacs Jussà que s'esmenta, i d'altra banda els masos que apareixen en la documentació com a integrants dins la finca de Reixacs i que ja en aquelles dates estaven enrunats no se'n coneix la seva ubicació. De tota manera hem de deixar com a hipòtesis el fet que l'actual casa es correspongui amb el Mas Reixacs Jussà, ja que la ubicació d'aquest faria pensar més en la correspondència amb el mas sobirà. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Reixachs. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, i hi consten Ramon Rossiñol, Dominga (o Domingo), Benet, Ramon i Maria com a habitants del mas. | 42.0594900,1.7521300 | 396750 | 4657135 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gran part de la casa ha estat rehabilitada procurant conservar els elements originals de l'edifici. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48594 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-2 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. | XVI/XIX | La masia està situada en una àmplia zona planera que s'obre davant de l'església de Sants Metges, entre la rasa del Salt i la Riera de Montclar. La casa pròpiament està emplaçada al costat de llevant d'un petit turonet rocós que s'aixeca a peu del camí ramader. És una casa de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera, segona i golfes; té un petit volum de planta baixa adossat al costat de ponent i altres annexes al costat de llevant, el que està adossat a la casa és de planta baixa i primera, on forma una terrassa en part coberta. La casa té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, quedant disposat en paral·lel a la façana principal que obra cap al sud amb una lleugera inclinació cap a ponent. Els annexes són coberts a un sol vessant. La casa va ser totalment rehabilitada fa uns anys, requerint d'una reforma a fons de tota l'estructura, ja que es van refer fins i tot gran part dels murs perimetrals i les obertures (en la majoria que es va poder es van reutilitzar les mateixes pedres o d'altres provinents de la mateixa obra repicades). En gran part del conjunt es va mantenir la fisonomia que tenia la casa. Els murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són grans blocs de pedra força ben tallada i polida. En les obertures s'ha seguit el patró dels materials preexistents; així, trobem obertures de llinda plana monolítica sobre carreus i d'altres amb contorn de maó massís; la porta d'accés també es va tornar a refer, tot i ser feta de nou, segueix també la mateixa forma, llinda en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. A la façana principal s'ha mantingut els tres eixos verticals d'obertures, amb el central més destacat que els laterals, és on a planta baixa tenim la porta d'accés, a planta primera un balcó i a planta segona una galeria de dues obertures en arc tot fet amb pedra polida, abans era una galeria de tres obertures feta amb arc rebaixat en maó massís. La resta de façanes també s'han refet algunes obertures i d'altres són de nova formació. A l'interior, la planta baixa està compartimentada en tres crugies orientades nord-sud i separades per murs mitgers, i cobertes en volta de maó massís posat de pla (trobem inscripcions i marques en diferents maons, en un hi posa Ambròs Sabata 1877). La resta de plantes són totalment reformades i adaptades a les noves necessitats. L'annex de més a llevant havia estat l'antic femer, era de coberta en volta de maó (avui només en veiem la traça), té l'accés pel costat sud a través d'una àmplia obertura de llinda en arc rebaixat feta amb maó i brancals del mateix material; els murs són en pedra. Al costat de ponent d'aquest, hi ha un altre annex, que conserva tapiada l'obertura que donava també cap al costat sud, és de llinda en arc rebaixat fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants amb el mateix acabat. Al costat sud-oest hi ha l'antic paller o porxo que actualment està en procés de rehabilitació, és de planta rectangular i dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest; la façana principal és oberta cap a llevant, està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells, el superior a través del mur posterior. Els murs són de pedra formant paredat i les cantoneres de blocs més o menys ben tallats. En l'estructura s'hi distingeix una ampliació de la superfície pel costat de llevant. A pocs metres de la casa hi ha un pou, és una estructura de planta circular. | 08078-49 | A la zona de Sants Metges | Com veurem, la Casanova es correspon amb una nova denominació donada a la finca arran de la construcció d'una casa de nova construcció a finals del segle XIX. Els orígens de la finca de la Casanova els trobem en el mas denominat Calvet. La primera notícia documental d'aquest mas la trobem en el testament de Francesc Calvet, propietari de la casa Calvet, redactat el 13 de novembre de 1513 pel vicari del Cint, el qual actuava en nom del rector. En aquest document es fan unes deixes testamentàries d'un sou a l'església de Sant Sadurní del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal i de Sant Cebrià de Castellserà (VILADES:2007:36-39), a tenor de ser enterrat en aquesta església. A mitjans de segle XVI, en concret al 1553, tornem a tenir constància del mas en el fogatge de Castell Cera, Capolat, el Cint i parròquies adjacents, en el que hi apareix 'El Calvet de Castel Sera'. A la següent centúria, en un capbreu del 1682, Jaume Coromines, del mas Calvet, confessa, reconeix i capbreva, davant notari ser 'vassall en tota jurisdictió civil i criminal, mer i mixt imperi, dels Ducs de Cardona [...] que té i posseheix en lo dit terme del castell del Cint i Capolat, la casa, mas y heretat de Calvet, vuy Coromines, habitat i afocat, y lo capmas Calvets, deshabitat i rònech, amb totes ses terres, honors y possessions [...] que se componen de diferents peces de terra' (VILADÉS:2007:37) , i de la qual propietat ha de pagar els delmes de tots els fruits i del carnalatge, els quals s'havien de dividir entre el Duc de Cardona i el rector del Cint. A partir d'aquí tenim constància del cognom Coromines i de la nova denominació del Mas Calvet com a Mas Coromines. El 1730, Maria Àngela Corominas, vídua de Jaume Coromines, la qual havia passat a ésser la usufructuària de la finca del Mas Calvet, amb els seus masos i capmasos, la va vendre a carta de gràcia a la Comunitat de Preveres de Berga; consta que va intermediar l'afer el Dr. Pau Rodon que havia estat rector de Capolat (VILADÉS:2007:37) . A finals del segle XVIII la masia Coromines és descrita en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 133-137), en aquest document consta que el Mas Calvet, àlies Coromines, habitat, pertany a la Comunitat de Preveres de Berga, juntament amb el capmàs Calvets, rònec. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Coromines i hi consta Ramon Macià (podria ser que tingués relació amb la veïna masia de Cal Macià, ja que porta el mateix cognom que la masia i que el que n'és propietari en aquesta data). I al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', dins l'apartat de sufragània, que es refereix a l'església de Sants Metges, hi apareix la casa Tet, que es deu correspondre a la mateixa casa, ja que com veurem després, en la inscripció segona del registre de la propietat hem vist que també se l'anomenà així, i de fet hi consta Ramon Macià (igual que a la referència anterior), Juan, Florentina, Josep, Dolores i Maria. A la primera inscripció del registre de la propietat de la Casanova trobem que se'ns indica que és una inscripció per possessió de la casa, mas i heretat dita Coromines(18 de juliol de 1882), de José Bover i Codina, i en la segona inscripció s'apunta que es correspon a Coromines o Cal Tet, i avui dita Casanova de Plans, aquesta segona inscripció és del 12 de maig de 1897, i ja en la tercera inscripció es precisa 'por haverse hecho nueva la casa', en aquesta consta com a favor d'Emilia Reig Serra, vídua de José Bover. La data doncs de construcció de la casa és de finals del segle XIX. | 42.0518500,1.7636900 | 397694 | 4656272 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El fet que antigament al lloc hi hagués hagut la casa anomenada Les Coromines, ha fet decidir als propietaris a anomenar al porxo que s'està rehabilitant com Les Coromines.La Casanova també és anomenada Casanova de Cal Pauet, també en el registre segon Coromines o 'Cal Tet' avui 'Casanova dels Plans'.(Emilia Reig i Serra, de su suegro José Bover i Codina) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48609 | Cal Savoia del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-del-cint | XIX | La casa de Cal Savoia del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. Es tracta d'una caseta i diversos coberts, pallers i annexes situats als costats est i sud de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de paredat format per carreus desbastats junt amb d'altres pedres de tall, forma i mides més irregulars; les cantoneres són bastides amb grans carreus de pedra ben polida amb el contorn de les peces llis i la resta de superfície punxonada, acabat que també trobem en l'emmarcament de la porta i finestres originals. Pel que fa a les obertures, en conjunt sembla que les que en origen devien estar distribuïdes de manera simètrica; avui hi ha altres obertures de formació recent. La porta d'accés, situada a la façana sud, és de muntants i llinda en arc rebaixat conformat per la clau i una dovella lateral a cada costat, els muntants són de grans carreus, tot amb l'acabat que ja s'ha indicat per les cantoneres. Les finestres d'origen són homogènies, a planta primera de llinda plana monolítica, dos carreus per brancal i ampit sobresortit de motllura simple, a la llinda de la finestra de llevant de la planta primera de la façana sud hi ha una inscripció dins una cartel·la que posa AM.SA; a planta golfes són més petites i els brancals només estant formats per un únic carreu per costat i l'ampit no sobresurt. La casa té una ampliació contemporània afegida al mur nord, de planta baixa i primera. A l'interior de la planta baixa entrant trobem un rebedor que ens dóna a l'escala situada al costat sud-oest, la resta són dos espais, l'un en forma de nau allargada ocupa tot el costat est de la casa; el conjunt d'espais en aquest nivell de planta són coberts per volta de maó col·locat de pla. A partir de la planta primera com a element de càrrega interior tenim un únic pilar central de pedra picada que es desenvolupa fins al carener. A la planta primera, al mur nord i al costat oest hi havia hagut el forn de pa. Adossat al mur est de la casa hi ha un petit annex, avui reformat, probablement havia estat destinat a corts o bestiar. Entre els diferents coberts, destacar que al costat sud hi ha les restes del paller antic, avui dia totalment ampliat i modificat. | 08078-64 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Dins el municipi de l'Espunyola tenim dues cases que s'anomenen Savoia, la que és objecte d'aquesta descripció sempre s'ha diferenciat amb l'afegit del Cint, ja que l'altra es troba a l'extrem oposat del terme, al costat est. Segons indicacions del mateixos propietaris sembla que la casa va ser construïda per un descendent de la casa de Torrades, segurament cap a finals de segle XIX. En el cadastre vell apareix la casa anomenada com Cal Sàrvia. De fet la primera cita que trobem de Cal 'Saboya' és en un document de cumpliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Teresa Gragés, Anton i Maria. En aquest mateix document entre els habitants de Torrades hi trobem un tal Ambrós Sabata, podria correspondre a les inicials AM.SA que trobem en una finestra de la casa. | 42.0555300,1.7384900 | 395615 | 4656712 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48569 | Cal Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet | XVIII-XIX | Gran masia situada a peu de la carretera que condueix de Berga a Solsona, i a peu del camí ral. Està conformada per la casa, amb el corral vell o porxo al costat oest de la casa, i vàries edificacions de cronologies diverses al davant de la casa pel costat sud, també consta d'altres construccions vinculades a l'activitat agropecuària com un gran corral actual a uns centenars de metres cap al sud-est. Està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps pel seu voltant i part de bosc a la part posterior, on comença la base de la costa del serrat de la Malla que s'aixeca just darrera. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i planta golfes, és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. La superfície de les façanes està totalment arrebossada, excepte les cantoneres que són grans carreus de pedra ben treballada.La façana principal, la sud, presenta les obertures organitzades regularment; a la planta baixa però, la distribució és més irregular, segurament degut a modificacions posterior. Així, al centre de la planta baixa hi ha la porta principal d'accés és de brancals i llinda en arc rebaixat format per tres dovelles, la clau amb la data 1896 gravada dins una carel·la i dues dovelles, una a cada costat, tot és de pedra picada i treballada amb els angles llisos i la resta punxonat; al costat de ponent hi ha un porta d'obertura recent i una finestra senzilla, i al costat de llevant dues petites finestretes. A la resta de nivells la distribució de les obertures és en cinc eixos verticals, destacant el central respecte dels laterals. A l'eix central, sobre la porta, hi ha un balcó d'obertura rectangular simple sense elements decoratius i de voladís estret d'obra i barana de ferro de barrots de secció quadrangular i volutes decoratives en una franja a la part baixa i una altra a la part superior; per sobre, a la planta segona, hi ha una galeria de tres obertures de llindes en arc de mig punt que descansen sobre capitells de motllura senzilla; a les golfes, tres obertures en forma de rombe graonat emmarcades per maó massís. Als laterals, a la planta primera i segona trobem dos balcons per planta i a cada costat, iguals al central, i a la planta golfes, dues obertures romboïdals com les centrals a cada costat. A les façanes laterals s'observen obertures senzilles, de distribució irregular i alguna de nova obertura. A la façana nord, al centre hi ha una escalinata de baranes de pedra i graons de maó que dóna a l'escala de comunicació interior. L'interior està distribuït a partir de cinc crugies; a la planta baixa es presenta en tres naus, la central, més ample, és coberta amb una volta d'arc rebaixat feta de maó col·locat pla formant espiga, a les naus dels costats (excepte la part nord) és coberta amb voltes per aresta fetes de maó massís que es recolzen en els murs perimetrals de la nau i en pilars centrals fets de grans carreus de pedra picada. A l'estança que hi ha al fons de la nau de ponent hi ha el forn de pa, a la central també al fons l'escala d'accés als pisos superiors i a la de llevant el pou. A la planta primera la distribució és la gran sala al cos central, la cuina antiga era al costat nord-ést i habitacions a la resta; a la planta segona la distribució és la mateixa, al cos central però, la sala és més petita, ja que té eixida al costat sud. Pel que fa a les possibles fases constructives, es fan difícils d'identificar en part degut a que la superfície de les façanes està arrebossada, de tota manera sí que podem anotar que per la constitució dels murs de l'interior de la planta baixa i les informacions orals que ens proporcionen els propietaris, permet apuntar que sembla que part de l'estructura de la casa del costat de ponent seria les restes més antigues. | 08078-24 | A la zona de Sants Metges | Comptem amb poques notícies conegudes sobre Cal Pauet, la primera notícia que localitzem és del 1856, en la cita de 'Pauet' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Bover. També del mateix segle, en concret al 1886, en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa 'Cal Pahuet', i hi consten Josep Bové, Teresa, Josep, Maria Ribera, Esteve Arimany i Engracia. No hem localitzat cap referència documental anterior al segle XIX, tot i això part de les estructures arquitectòniques de la planta baixa en assenyalen l'existència d'un edifici anterior, almenys de la primera meitat del segle XVIII (hi ha una llinda amb la data 1731), hem de pensar doncs, que al lloc existia una casa de dimensions segurament molt menors, la qual al segle XIX s'hi realitzà una obra molt important que suposà la construcció de la gran pairalia que veiem avui dia, amb les voltes de maó de la planta baixa. No podem descartar però, altres actuacions de modificació i ampliacions d'altres períodes anteriors, avui dia difícils d'identificar. La informació oral proporcionada per la mateixa propietat ens explica que el matrimoni format entre una parella procedent un de Cal Griva i l'altre de Cal Farines, va ser els que sembla que van donar nom a Cal Pauet i probablement la van obrar convertint-la en una gran masia. Aquest fet pot explicar també que Cal Pauet no aparegui anteriorment en la documentació, ja que podria tractar-se d'un petit mas conegut amb un altre nom, o a més que no aparegui en la documentació degut a que el capmàs o la matriu de la que formava part fos potser Cal Colilles. | 42.0550100,1.7560300 | 397065 | 4656633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) En aquests murs hi podem observar alguns angles o brancals d'obertures, entre aquests també hi ha l'obertura que comunica el cos central amb el de ponent, la qual és constituïda per brancals de pedra picada i polida amb els angles esbiaixats i una llinda de fusta amb la data 1731. De tota manera, sembla molt probable que almenys al segle XVIII devia haver-hi una masia d'estructura més senzilla i de menors dimensions, que posteriorment, ja potser en ple segle XIX es va transformar i engrandir considerablement donant-li la configuració de la masia tal i com la veiem avui dia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48586 | La Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XV-XVI | Ja fa anys que la casa no està habitada, i que no se li fa cap actuació de millora. Tot i això, els propietaris en tenen cura diàriament. | La masia La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral. Es tracta d'una masia conformada per la casa, el paller i uns coberts. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes, i està coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud. Les façanes estan arrebossades, tot i això en alguns punts podem veure part del parament que és conformat, a les cantorneres, per grans blocs de pedra desbastada formant peces bastant regulars, i la resta dels murs és un parament força irregular amb pedres de mides i formes diverses. Les obertures que més destaquen són a la façana principal, on trobem la porta d'accés formada per una obertura dovellada de peces de pedra sorrenca tallades i polides; al costat de ponent una finestreta simple amb marcs de fusta, i a la planta primera dues finestres emmarcades en muntants, llinda plana i ampit de pedra picada i polida amb els angles dels muntants esbiaixats. A la resta de façanes hi ha molt poques finestres, la majoria són de la mateixa tipologia però de mides més petites. Es tracta d'una casa de dues crugies, orientades perpendiculars a la façana principal amb un mur mitger, d'amplada considerable, que les separa i en el qual hi ha una única obertura que permet l'accés des de la crugia de llevant -on hi ha la porta d'accés a l'interior de la casa- cap a la crugia de ponent on trobem l'escala d'accés a la planta primera. La planta baixa era destinada majoritàriament al bestiar; la crugia est es troba compartimentada en diferents espais destinats al bestiar i magatzem, per contra la nau de ponent és un únic espai, i en el qual, com ja s'ha citat, hi ha l'escala, als peus de la qual trobem la boca del forn del pa -tapiada, ja que el cos exterior està totalment ensorrat-, la resta de l'espai era destinat al bestiar. A la planta primera es conserva l'estructura de la sala en el cos de ponent, amb una finestra amb festejadors que obra a la façana sud, els fogons amb armaris al mur mitger, i a l'extrem nord-est de la sala hi ha la cambra de la llar de foc amb un senzill banc escó. A la part nord de la sala trobem una habitació. L'accés a la crugia de llevant és a través d'una obertura de muntants i llinda de pedra ben tallada i polida que es troba aproximadament al centre de la sala i en el mur mitger; a través d'aquí un passadís ens dóna accés a les diferents habitacions, les més àmplies les dues dels extrems, nord i sud; en la de tramuntana s'hi conserva l'estructura dels graners. El paller està emplaçat al sud de la casa, entre els dos edificis hi ha l'era. El paller és de planta rectangular, format per dos nivells, amb la façana principal orientada cap a l'est. | 08078-41 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Pobla'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta 'En Pobla'. Altres referències les trobem ja més modernament, així en la documentació de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservada al Museu Diocesà de Solsona, trobem diverses referències a aquesta casa en el segle XVII i XVIII. És el cas d'una carta de precari i de nou establiment de la casa i terres de Sant Salvador, en la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, i de la caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en lo Salt del Colom, en la mateixa parròquia de Castellserà, feta per mossèn Salvador Clusa, com a procurador del duc Lluís de Cardona, a favor de Salvador Costa i Pobla. Aquestes tres propietats pagaven delmes al duc de Cardona, qui en tenia el domini alodial, i als rectors de Capolat i el Cint, respectivament; també contribuïen a la quèstia de Capolat i al castlà de València d'Àneu. Cal plantejar però, un interrogant, ja que en la documentació que hem citat hi trobem les següents referències: '...la casa que posseïa Francesc Costa i Pobla, a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom,...' i 'la pesa de terra rocosa i erma de 2 quartans de sembradura, situada dins el terme del Cint, dins la qual hi ha construïda una casa amb un hort annex anomenada Lo Salt de Colom, àlias Barnadas.', es tracta de la mateixa casa que s'anomena la Casa de la Pobla, Lo Salt de Colom o també Barnadas?, en cas de ser la mateixa, llavors les referències podrien tant correspondre a l'actual casa La Pobla com a la del Salt de Colom, fins i tot sembla més probable que es refereixin a la darrera. A ple segle XIX queda clara l'existència de les dues cases, ja que al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la Pobla i el Salt de Colom. | 42.0535600,1.7816900 | 399186 | 4656441 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48590 | Forn de Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reixacs | XX | La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes adossats al seu voltant. Consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, a la façana sud són de pedra amb relleus irregulars i col·locades en cadena, i a la façana nord són carreus més llisos, amb acabat punxonat. Les obertures estan distribuïdes de manera força regular, en conjunt totes són de formació senzilla, la majoria tenen el contorn amb maó massís posat formant llinda plana i a sobre un petit arc de descàrrega també amb maó posat de pla, i algunes, bàsicament a la façana nord, tenen el contorn remarcat amb una franja d'arrebossat en ciment pòrtland. L'interior de la casa està compartimentada en dues vivendes. Els annexes que té adossats són de construcció força més actual, tots són de planta baixa i de coberta a un sol vessant, excepte el que hi ha al costat de ponent, que a planta primera conforma una terrassa, a la que s'hi arriba a través d'una escala exterior i que dóna accés a una de les dues vivendes. | 08078-45 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa del Forn de Reixachs és coneguda també com Casanova de Reixachs. El nom es deu a que la van construir els amos de Reixachs, els quals després es van fer la casa de Rosiñol. Es va bastir entorn als anys 1910-1912, i al cap de poc temps hi van fer el forn de pa, establiment que hi perdurà durant força anys, d'aquí el nom del Forn de Reixachs. | 42.0541700,1.7476800 | 396373 | 4656549 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48563 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-1 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3309. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud del municipi, prop del límit del terme municipal amb els municipis veïns de Casserres pel costat est i Montclar pel sud i oest. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud. Els murs de migdia i de ponent presenten un arrebossat que en cobreix tota la superfície, per contra els murs de llevant i tramuntana no tenen revestiment. Aquests dos murs ens permeten distingir dues o tres fases constructives. D'una banda, es pot identificar una primera estructura més petita tant en alçada, un pis menys, com pel costat sud, en el qual la façana devia estar més reculada ( o sigui, que la façana que veiem avui dia és una ampliació posterior). Així doncs, sembla que la primera estructura fou posteriorment recrescuda en alçada, afegint-hi una planta més, i més tard, s'amplià cap al sud amb la construcció de la façana amb galeria de tres plantes. El parament de la part més antiga és format per carreus disposats seguint més o menys filades regulars, tot i que presenta un rejuntat ample que l'amaga parcialment; les cantoneres són carreus rectangulars allargats ben tallats i polits. Per contra, tant en el darrer nivell com en l'ampliació sud el parament és fet amb carreus més petits i col·locats més irregularment; pel que fa a les cantoneres, en el darrer nivell són carreus rectangulars però molt més allargats, i a la façana sud es diferencien per ser carreus menys allargats i d'unes mides d'alçada superiors. Pel que fa a les obertures, cal destacar la façana sud, la principal, que presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures, estan organitzades a partir de tres eixos verticals, el central és el més destacat, a planta baixa la porta d'accés formada per llinda en arc rebaixat (amb la data 1945 a sobre, corresponen potser a l'actuació del revestiment), per sobre tres nivells de galeria de tres obertures de llinda en arc de mig punt per planta, no presenten cap altre element decoratiu que una petita línia d'imposta sobresortida (la galeria de la planta primera és tancada amb fusteria), en totes hi ha baranes de ferro amb volutes decoratives; a banda i banda de les galeries, trobem un balcó per costat a planta primera i segona, i dues finestres per banda a les golfes. A la façana oest tant sols podem veure alguna llinda plana monolítica no revestida, amb restes d'algun element incís. A la façana de llevant trobem bàsicament dos tipus d'obertures, unes són formades per llinda plana monolítica i grans carreus als brancals, tot en pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, la majoria d'ampits són modificats; cal destacar la llinda d'una finestra que presenta diferents elements incisos dins un rectangle compartimentat en tres franges horitzontals, en la superior s'hi identifica la data 1703, i una creu al centre. L'altre tipus de finestra és emmarcada en maó massís, col·locats a plec de llibre formant arcs rebaixats en les llindes; aquestes finestres presenten una distribució irregular pel que fa a la situació en alçada respecte a la resta, fet degut a que donen llum a la caixa d'escala. La propietat ens ha indicat que l'interior de la planta baixa és cobert amb voltes. La masia es complementa amb un seguit de coberts, pallers i annexes, destinats a l'explotació agropecuària de la finca. | 08078-18 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola. | La primera referència documental coneguda de la masia L'Alzina la trobem en el fogatge del 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola, en el qual hi ha hi ha documentat 'Andreu del Alzina'. No coneixem cap altra referència documental de la casa fins a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa Alsina en la que hi consta un tal Ramon Alsina. La masia ha mantingut fins l'actualitat el llinatge que li dóna nom, o sigui el cognom Alsina. | 42.0115000,1.7950700 | 400228 | 4651755 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48568 | Cal Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macia-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI | Gran masia de masia de planta trapezoïdal, formada per planta baixa, planta primera i planta golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; actualment la porta principal és a la façana de ponent. L'edifici és el resultat de diverses ampliacions i modificacions realitzades al llarg dels anys. Avui dia està en ple procés de rehabilitació integral per tal d'adaptar-la a turisme rural. La part més antiga de l'edifici que es pot identificar, defineix una planta rectangular, menys allargada, i tenint llavors la façana principal al costat sud on hi havia una gran porta adovellada. És una porta que es troba avui dia amagada a l'interior de la planta baixa, és feta amb muntants i dovellades de pedra sorrenca ben tallades i polides igual i amb els angles esbiaixats; podria tractar-se d'un element del segle XVI-XVII. En aquesta època la casa era de dues crugies orientades est-oest. Amb posterioritat, probablement al segle XVII-XVIII, es va afegir una primera estructura al davant de la façana principal, al costat sud-oest, que constituïa el cos del pastador amb el forn de pa, situat davant de l'antiga porta principal, fet que va determinar l'obertura d'una nova porta a la façana de ponent i que és la que s'ha utilitzat fins els nostres dies. Es tracta d'una porta de muntants i arc rebaixat de dovelles, tot de pedra sorrenca ben tallada i polida. Avui dia es conserva la boca del forn, i la cambra de cuita ha estat refeta. Més tard s'adossa un altre cos o ampliació en el costat sud-est, cobrint ja la totalitat de l'antiga façana principal. En aquest cas es tracta d'un cos de galeria o eixides, que a nivell de planta baixa era destinat al bestiar, i a planta primera i golfes era una estructura oberta cap al sud a mode d'eixida. Aquestes dues ampliacions significaren la transformació de la casa de dos crugies paral·leles en una de tres. La construcció d'una galeria es tracta d'un tipus d'ampliació que fou freqüent de realitzar en moltes masies, especialment entre els segles XVIII i XIX. Hem de suposar que tant aquesta ampliació com l'anterior degueren suposar altres canvis importants en l'espai interior. Alguns dels elements més característics que es conserven al seu interior són el forn de pa a la planta baixa, i a planta primera hi ha la gran sala que ocupa tot el cos central i en la qual hi trobem la llar de foc a l'extrem est, encara amb un gran banc escó amb respatller reclinable i convertible en taula, la pica de pedra amb la seva fornícula amb impostes per les posts, al costat nord del foc a terra, i els fogons amb la cendrera en el mur sud de la sala –també prop de la llar-, i algunes finestres amb festejador. Pel que fa als murs de les façanes han estat parcialment refets i homogeneïtzats, de tal manera que fa difícil diferenciar els paraments de les diferents fases, únicament comentar que les cantonades de les fases més antigues són de carreus rectangulars allargats d'alçada menor als de les ampliacions posteriors. Els paraments en conjunt són força similars, amb pedres desbastades d'acabats diversos. La majoria de finestres són de nova formació o modificades i igualades en quan a l'acabat, les que es conserven són de muntants i llinda plana tot de pedra sorrenca ben tallada i polida i amb els angles esbiaixats. L'obertura que dóna pas de la sala a la galeria, a nivell de planta primera, sembla una antiga finestra reconvertida en porta segurament en construir aquesta ampliació; en els muntants hi podem veure una llinda reaprofitada que té una creu incisa. A planta baixa els sostres són diversos, al cos nord és de volta de canó de pedra, al cos central i pastador de biga de fusta i revoltó, i al cos de l'eixida, a planta baixa hi ha dos espais coberts amb volta de maó massís. | 08078-23 | Sants Metges | La primera referència documental coneguda de Cal Macià la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Macia. En el testament de March Calvet (Arxiu Parroquial de Berga. Actes del mas Calvet, àlies Coromines, de Sant Cebrià de Castellserà: consultada còpia a l'arxiu particular de Ramon Viladés) del 1682, consta que el 'mas Calvet vuy Coromines' termeneja amb el mas Fabregó, part amb tina de Macià a mig dia amb terras de dit Mas Fabregó, a ponent amb mas Fabregó que avui posseeix en Colilles, a tramuntana amb mas i terras del Mas Macià ditas La Coma den Macià. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 68-73) hi consta la descripció del Mas Picons, àlies Macià, de Josep Macià, pagès del Cint, en el qual es donen les seves afrontacions. En altres documents o referències torna a aparèixer l'assimilació de Mas Picons i Mas Macià, hem de pensar doncs, que es tracta del mateix mas, que s'ha anomenat també Mas Picons i que el nom de Mas Macià és el qual ens ha perviscut fins el nostres dies. El 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita '-part ab terras de la heretat d'en Macià, y part ab terras de na Miqueleta, àlies Maciana,-'. En la documentació existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona relativa a les visites pastorals de la parròquia del Cint (any 1793) hi consten algunes referències al mateix mas. En la descripció de les pertinences de la gleva del Vilar Josa, en concret en els límits de la pesa de terra anomenada la 'Torrentera', part erma i part plantada amb diferents arbres, situada dins el terme de Castellserà, hi consta '..fins arribar al camí ral, que va de Berga a Cardona, y después travessa dit camí y affronta ab terras del mas Picons, àlias Massia'; així mateix també consta en la delimitació que s'aporta de la casa que posseïa Francesa Costa i Pobla , a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta la casa Macià, amb Juan Macià. En el llistat de les cases de l'Espunyola en aquesta data no hi consta ja cap Mas Picons, hem de suposar doncs que ja s'ha deixat d'utilitzar. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Macia, i hi consten Josep i Dolores Macià, Josep i Margarida Armengou, i Pere Sutarelles (?) com a habitants del mas. | 42.0569200,1.7656900 | 397868 | 4656833 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) A les plantes superiors trobem sobretot biga de fusta amb corbes, cal destacar la quantitat de peces que tenen grafits amb dibuixos d'animals, figures humanes, un tres en ratlla, formes geomètriques diverses, mans impreses, i també n'hi ha una col·locada a mode d'ampit en una finestra a la planta baixa que diu '1848 lo Jaumet de Montclar me ha fet lo dia[..]'. La casa a més es complementa amb altres estructures annexes com un femer adossat al mur nord de la casa, un paller a poca distància al costat de ponent i hi havia un viver a la part posterior de la casa, on ara hi ha una piscina.Km. 135,7 ctra Solsona a Berga, agafar el creuament del la dreta, està indicat, Cal Macià i Sants Metges. És al costat de l'església. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48574 | Cal Barjola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barjola | XIX | La masia està formada per la casa, junt amb diversos coberts i annexes adossats l'un al costat de l'altre, disposats en paral·lel a la carretera i definint una planta allargada irregular per al conjunt de les edificacions. Dels diferents volums, els dos situats més a l'extrem nord es corresponen amb la part destinada a vivenda (excepte un petit i senzill cobert annex al costat més nord). En concret el situat més a l'extrem es correspon amb la part més antiga de la casa; és un volum de planta quadrangular, format per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, quedant disposat paral·lel a la façana principal. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans carreus sense polir. Pel que fa a les obertures, la porta principal és situada a la façana sud; en conjunt són obertures modificades amb posterioritat i algunes amb materials molt recents, com la totxana; es conserva però alguna petita finestreta feta amb contorn de carreus desbastats sense diferenciar gaire de la resta de parament. La façana principal, la sud, es troba parcialment coberta ja que s'hi adossà una construcció que en suposà l'ampliació de la part destinada a vivenda. Aquesta ampliació és de dues plantes, baixa i primera, i té coberta també a dos vessants però amb el carener orientat nord-sud; sembla que la planta baixa com és habitual era i és per a ús de magatzem i bestiar i la planta primera és la que suposà pròpiament l'ampliació de la vivenda. A la façana principal d'aquest volum i a nivell de planta primera s'hi observa un conjunt de tres obertures en arc, avui tapiades, que haurien format una galeria. En conjunt aquesta construcció també ha experimentat modificacions posteriors, és bastida però amb murs de paredat i cantoneres desbastades; part de les obertures, la porta de planta baixa i la galeria són fetes amb maó massís. Cap a migdia hi ha diferents coberts i annexes, el més interessant és el porxo antic ,és una construcció de dos nivells amb coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que obra cap a ponent; es tracta d'una estructura típica de paller o porxo, amb la façana principal totalment oberta en planta primera, tant sols amb un pilar al mig (façana que normalment era tancada amb travessers de fusta). La resta són coberts bastits ja més recentment. | 08078-29 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | L'única referència documental que constància de la casa Cal Barjola és en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa i hi consta un tal Antonio Suviera (o un cognom similar). | 42.0489800,1.7739100 | 398535 | 4655942 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48577 | Fontirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontirons | XVIII | La masia està emplaçada a peu de la pista asfaltada que s'agafa a la carretera de L'Espunyola a Casserres i que porta cap a la zona del castell; en una zona oberta cap al sud. És una casa de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, primera i golfes, és coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que mira cap a llevant. La casa està conformada per almenys tres fases constructives. D'una banda, l'estructura originària que es correspon amb la part central, i que conformava una petita caseta, amb un únic pilar central com a element de càrrega; en origen la planta baixa era destinada a vivenda, posteriorment, després de la guerra civil es va reformar l'interior passant la vivenda a planta primera. Entorn a finals dels anys 50 es va ampliar la casa cap al costat sud amb la construcció d'una galeria a planta primera junt amb l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. Posteriorment, fa uns 40 anys es va engrandir la casa pel costat nord, adoptant ja la configuració de planta que veiem avui dia. Exteriorment, el conjunt de les façanes estan recobertes d'un arrebossat de ciment; les obertures són senzilles, sense cap element decoratiu ni constructiu visible, a la planta baixa hi ha dues portes amb llinda en arc rebaixat del qual tampoc en veiem el material constructiu. La masia es complementa amb diversos coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem, distribuïts entorn la casa, bàsicament pel costat de migdia i llevant; entre aquests podem destacar com a més antics la part baixa del cobert més proper a la casa, situat al costat sud-est, i uns metres cap a l'est, hi ha l'antic paller (enmig d'altres construccions d'estructura més contemporània), és de dos nivells i amb la façana sud totalment oberta, únicament amb un pilar al centre a la façana; en aquesta façana sud, en el mur de més cap a l'oest hi ha gravada una data, 1916. | 08078-32 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | No tenim referències documentals relatives a Fontirons. L'estructura més antiga de la casa sembla correspondre's a una construcció del segle XIX, potser de finals, amb dues ampliacions obrades ja al segle XX. | 42.0379500,1.7848200 | 399421 | 4654704 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48585 | Cal Pinsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinsa | XVIII | La masia està emplaçada al costat sud del petit Serrat de Cal Pinsa, queda oberta cap als amplis camps de conreu que s'obren davant la casa. La masia està conformada per la cas com element central, un annex adossat al mur de llevant i un altre al costat de ponent, uns metres cap a l'oest hi ha altres construccions, bàsicament coberts destinats al bestiar i magatzem, i un altre cap a l'est. La casa és de planta quadrangular, de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Els murs són de paredat irregular format per carreus desbastats i pedres irregulars falcades amb d'altres de petites i teulís, a les cantoneres grans carreus de pedra picada i polida. El conjunt de les obertures estant distribuïdes de manera regular i simètrica, i són emmarcades amb maó massís en brancals i llindes. Així, a la façana sud tenim dos eixos verticals d'obertures (o sigui dues per planta) al costat oest i a planta baixa hi ha la porta d'entrada amb llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre; a planta primera trobem un balcó amb voladís també de maó massís i barana de barrots de ferro de secció quadrangular amb volutes decoratives a la part baixa i superior, la llinda de la porta és plana amb arc de descàrrega a sobre; a planta golfes un altre balcó, en aquest cas ampitador, sense voladís, i amb barana senzilla, l'obertura té llinda de maó de pla formant arc de mig punt. A l'eix est trobem una finestra per planta, a la planta baixa és d'arc rebaixat, als altres dos nivells de llinda plana de maó amb arc de descàrrega a sobre. L'annex adossat al mur de llevant de la casa, és d'obra contemporània i de dos nivells, la planta primera suposà una ampliació de l'espai de vivenda. Al costat de ponent l'annex adossat és pel bestiar i magatzem . Entre els coberts situats a uns metres a ponent, el primer té una part de murs de pedra i amb una porta feta amb tres grans carreus de pedra picada i polida a cada brancal i llinda plana de fusta; segons els mateixos propietaris, són restes de l'antiga casa de Cal Pinsa. | 08078-40 | A la zona de Sants Metges | La casa de Cal Pinsa sembla una construcció obrada cap a finals de segle XIX; de fet els mateixos propietaris ens informen que per les informacions transmeses oralment a través de la família, creuen que la casa ha de tenir entorn als 125 anys. També ens van assenyalar que les restes de la construcció anterior que trobem reaprofitada com a cobert, al costat de la casa pel cantó de llevant, es correspon amb restes de l'anterior casa. Així doncs, hem de pensar que ja existia amb anterioritat a finals del segle XIX, de fet aquestes restes, podrien correspondre's a una caseta del segle XVIII. L'única referència documental localitzada de Cal Pinsa no la trobem però fins al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josep Costa, Josefa i Ramon. | 42.0512500,1.7600000 | 397388 | 4656210 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 135,7 de la ctra. Berga a Solsona prendre el trencall que indica Pla de Caus, seguir la pista uns centenars de metres fins la segona bifurcació a l'esquerra que ens porta fins la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48588 | Cal Griva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-griva | XVIII-XIX | La masia s'aixeca enmig d'uns amplis camps de conreu que hi ha al davant de la casa de Cal Pauet. Actualment es troba en la fase final de rehabilitació que ha significat la recuperació d'aquesta casa per destinar-la a turisme rural. És conformada per dures construccions bàsiques, la casa, el paller, i alguns annexes. La casa és de planta rectangular, amb dos cossos adossats, un al costat est i l'altre a l'oest; consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud tot i que girada uns graus cap a l'oest. Sembla que l'estructura més antiga de la casa definia un edifici de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger de càrrega, i orientats perpendiculars a la façana principal, la qual també obria cap a migdia, on hi havia l'obertura de la porta d'accés que era de muntants de pedra picada i llinda de fusta, és possible però que aquesta ja no fos l'originària, ja que al costat oest d'aquesta hi ha la traça d'una altra porta modificada. Posteriorment, a aquesta estructura se li va adossar una ampliació que ocupava tota l'amplada de la façana sud. A l'interior, a la planta baixa i al cos de ponent hi havia en primer terme l'escala d'accés al pis i la resta de l'espai era destinat al bestiar; al cos de llevant hi havia al fons l'espai del pastador amb el forn de pa al mur nord. A planta primera en comptes de mur de càrrega hi havia un pilar; la sala ocupava l'espai central de la vivenda, i estava orientada est-oest, amb els fogons al mur de ponent i la llar de foc al de llevant, al costat nord i havia habitacions, i a l'ampliació més habitacions. El paller és una estructura amb murs de pedres desbastades i amb dues filades de pilars de maó massís, una central que aguanten el carener i una altra al costat nord; era obert sobretot cap a tramuntana i la meitat de la façana de llevant; era de tres nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener en sentit est-oest. | 08078-43 | A la zona de Sants Metges | La primera referencia documental que trobem de Cal Griva és bastant tardana, en concret al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa Cal Griba, i hi consten Ramon Guitart, Maria i Joan, com a habitants del mas. Altres referències ja les trobem també entorn les mateixes cronologies en que s'inscriu la casa al registre de la propietat. Creiem però que la casa deu ser anterior a aquestes cronologies, podent-se tractar d'una construcció del segle XVIII. A nivell de recull oral i a mode anecdotari podem afegir que la familia ha transmès la informació que arran del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. | 42.0536300,1.7551000 | 396986 | 4656480 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48593 | Cal Ballesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta | XVIII?-XIX | Cal Ballestà està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda al peu de la carretera que porta al Cint i Capolat. La casa és de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal, la qual mira cap al sud-oest. Originàriament la casa era més petita, ja que s'hi observa que va ser ampliada en alçada i allargada pel costat nord. La superfície dels murs presenten un revestiment bast que no permet veure'n bé el paredat, a la part de l'ampliació nord és més visible el material, i està conformat per carreus desbastats i pedres irregulars. La part més antiga la casa té les cantoneres de pedra picada i a l'ampliació nord són de maó massís (excepte a la part baixa que són de pedra, sembla que hi havia algun annex anterior que es va aprofitar en l'ampliació). La façana principal té dues portes d'accés, la de la part més antiga sembla tractar-se de la porta principal de la casa, és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc rebaixat de maó posat a plec de llibre; l'altra porta, la situada a l'ampliació nord, és de llinda de fusta i muntants de carreus senzills. El conjunt de les obertures estan distribuïdes força regularment, sobretot en façana principal; totes són emmarcades en maó massís, tot i que els acabats són diferents ja que responen a diferents moments constructius. A la part més antiga hi podem veure algunes obertures més velles, també amb contorn de maó massís, estan tapiades i presenta d'altres obertures més contemporànies amb brancals de maó i llinda encofrada. A pocs metres al sud hi havia el paller, actualment ha estat totalment reconstruït, i al costat nord-oest trobem uns annexes destinats a bestiar i cobert, enmig del conjunt l'era. | 08078-48 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | La masia de Cal Ballestà anteriorment era denominada la Diputació, no sabem quan es va produir el canvi de nom però degué ser una modificació relativament recent. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), de l'any 1856 hi apareix la referència com a Diputació i hi consta Pedro Bosc. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', no hi figura cap de les dues denominacions. Cal anotar que a la zona del Cint hi ha una masia que té un nom molt similar, és Cal Ballestà, d'aquesta casa es coneixen referències documentals des de finals del segle XVIII. Creiem però, que no hi ha confusió en la correspondència de les notícies documentals entre ambdues, ja que com hem vist a mitjans del segle XIX Cal Ballesta figura com la Diputació. | 42.0564900,1.7394700 | 395697 | 4656817 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48597 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 | XVIII | La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. | 08078-52 | A la zona de Correà | La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. | 42.0345600,1.7155200 | 393679 | 4654411 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48571 | Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrades | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVI-XIX | Gran masia situada al peu dels Cingles de Capolat, en una zona molt oberta i amb els camps de conreu sobretot al sud i l'est. La casa és un gran edifici de planta rectangular, format per planta baixa, primera, segona i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb murs de paredat format per pedres tant sols desbastades de mides petites i mitjanes, i cantoneres rectangulars allargades de pedra picada i polida; les cantoneres de la part alta són més grans, de major alçada, fet que podria correspondre's amb una actuació d'ampliació en alçada, tot i que per contra, en la superfície dels murs no s'hi diferencia. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una distribució simètrica i regular, conformant tres eixos verticals amb el central més destacat respecte els laterals. A planta baixa hi ha la porta a la part central, és d'arc de mig punt de dovelles ben picades i polides sobre muntants del mateix acabat, a costat i costat petites finestretes emmarcades en carreus també ben tallats i polits. A planta primera i segona, un balcó al centre, i a costat i costat una finestra; tot amb llinda plana monolítica suportada en muntants formats per carreus de pedra ben tallada i polida, algunes amb els angles interiors treballats en bisell, algunes finestres amb ampit sobresortit i en algun cas amb motllura senzilla; destaca la llinda del balcó de la planta primera amb decoracions incises, una creu al centre i a cada costat un cercle amb decoracions geomètrico-florals i a sota la data 1841 (la llinda s'està laminant). A la planta golfes una finestra al centre. A les altres façanes, en conjunt hi podem observar el mateix tipus d'obertures, a planta baixa més petites i simples, a planta primera quasi totes són amb ampit sobresortit i algunes amb motllura (també algunes de la planta segona), i diverses presenten els angles en bisell (a la façana lateral de llevant totes són més senzilles, sense bisell); a la façana lateral de ponent destaca una llinda decorada amb tres creus incises; també en aquest frontis podem veure una gran finestra a la part central, és d'obertura contemporània i ocupa l'espai de la fornícula de l'antiga pica de la cuina. L'interior és distribuït en tres crugies o naus paral·leles, orientades nord-sud, la del cos central és de major amplada que la resta, en aquest hi trobem l'escala d'accés al pis superior. A planta baixa, les tres crugies són cobertes amb volta, la central i de llevant amb maó massís i la de ponent amb pedra encofrada; a totes elles s'hi conserven menjadores, testimoni de l'ús pel bestiar d'aquests espais. A planta primera trobem la gran sala ocupant la crugia central; al cos de llevant, a l'estança nord hi ha el pastador amb el forn de pa (és de cos sobresortit adossat al mur nord de la casa), la boca és formada per una pedra monolítica, en la mateixa estança un foc a terra i uns fogons; al cos de ponent a l'estança central hi ha la cuina actual, que també devia haver tingut aquesta funció, té un foc a terra i una gran finestra en arc rebaixat i als muntants tres impostes (on es col·locaven les posts) que sembla correspondre's a l'antiga pica. A la sala, les portes de les diferents estances són obertures emmarcades en carreus ben tallats i polits i amb llinda plana monolítica, amb els angles en bisell i amb restes d'alguna decoració a les llindes, en una hi ha la data 1841 incisa i dins una cartel·la. També a la sala hi ha una teiera amb xemeneia per l'interior del mur. Diverses finestres són amb festejadors. El paviment és de toves i el forjat de bigues de fusta ben carejades i amb els angles motllurats, i revoltons de corbes. La planta segona està distribuïda seguint l'esquema d'una gran sala al centre i habitacions als cossos laterals. | 08078-26 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de Torrades la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Pere Torrades del Sint consol comparent', pertant tenia funcions administratives i de representació al terme del Cint. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 31-33) hi consta que Joan Sabata, del Cint, tenen el Mas Torrades, habitat, i mas Gironellas i mas Serradellas, deshabitats i rònecs, a més d'una pessa de terra del mas Nico. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Torrades i Joan Sabata. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, s'hi referencien com a habitants de mas a Ambròs Sabata, Elvira, Martí, Ramon Serra, Maria Rosa Casals, Juan Mosoll, Dolores, Joan Santacreu i Ramon. Informacions orals proporcionades per veïns del lloc, ens transmeten el record dels seus avis, que els havien explicat que la casa de Torrades s'havia bastit tota de nou, que a la part posterior de l'actual casa, a tocar del marge hi havia la casa vella, la qual ja no es conserva també per la necessitat de poder construir la nova masia. Hem de pensar doncs, que si la casa es va construir de nou (al segle XIX com indiquen les dates d'algunes llindes), alguns dels elements arquitectònics poden haver estat reutilitzats de l'estructura anterior. | 42.0599800,1.7482200 | 396427 | 4657194 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es conserva en molt bon estat.(Continuació) A l'exterior la masia es complementa amb altres construccions, entre les quals, a la part nord uns annexes destinats a corts pel bestiar i magatzem, i al costat de llevant el paller amb l'era enrajolada al davant. El paller és de dos nivells, amb la façana principal encarada cap al sud, és la que presenta la gran obertura; té dos pilars en façana principal i dos més a l'interior, en un dels pilars de la façana hi ha la data 1879 incisa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48572 | Capella de la Marededéu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc | BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona | XIX | L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. | 08078-27 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. | 42.0420200,1.7363800 | 395418 | 4655214 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48582 | El Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pradell | XVII-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps de conreu pel seu voltant, cap al sud i especialment al sud-est. Està formada per la casa i uns coberts situats a pocs metres al costat de migdia de la casa. L'estructura actual de la casa és el resultat d'una important obra de rehabilitació realitzada fa pocs anys. Aquestes obres de rehabilitació van suposar l'eliminació de diferents coberts i estructures annexes a la casa, i també l'enderroc d'una part important de l'edifici pel costat nord i el de ponent (per aquest costat fins a nivell de planta primera) pel mal estat en que es trobava l'estructura. Així, per les informacions rebudes i la consulta d'algunes fotografies anteriors a l'obra, sembla que la construcció actualment conservada correspondria a gran part de l'estructura originària o més antiga, i part de l'ampliació de ponent (la planta baixa del cos que conforma la terrassa). Actualment la casa defineix una planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, amb un cos al costat de ponent de planta baixa i conformant una terrassa a nivell de planta primera; la casa és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-oest sud-est. Avui dia la superfície de les parets és arrebossada i tant sols podem veure alguns materials com algunes cantoneres fetes amb grans carreus de pedra picada i algunes poques obertures conservades amb muntants i llinda plana de pedra polida. Les fotografies anteriors a l'obra ens permeten veure que la casa estava formada per diverses ampliacions i modificacions, podent observar unes superfícies amb gran diversitat de materials i d'acabats. Semblaria que a l'estructura originària se li van afegir o ampliar cossos pel costat nord i pel de ponent, mirant les fotos sembla que primer s'amplià a tramuntana tot i que potser en dues fases, i després a ponent. Aquella gran masia resultat de diverses modificacions tenia la porta principal al costat de ponent (al mateix lloc que avui dia i parcialment conservada), era de muntants de carreus de pedra picada i arc rebaixat de maó massís; per sobre la porta tenia una eixida; a la façana sud hi havia vàries obertures de galeria, a planta primera i golfes, tot i que també amb modificacions; comptava amb algunes obertures fetes amb muntants i llinda plana tot de pedra polida i d'altres de factura més moderna. Observacions: Es fa difícil entendre o identificar les diferents fases de construcció o creixement d'aquesta casa a través de les fotografies, el que sí que queda palès és que va ser una casa conformada per diverses ampliacions i modificacions. Les obres de rehabilitacions es van realitzar a finals dels anys 90 segle XX. | 08078-37 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Pradell' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Isidro Subirana. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que El Pradell seria una masia d'orígens anteriors al segle XIX, es fa difícil de saber fins a quin segle ens podem remuntar però les poques restes visibles de paraments, les fotografies i els plànols consultats ens assenyalen l'existència d'aquest mas en períodes anteriors. Tot indica que en origen aquesta casa estava conformada per una primera estructura de dos cossos paral·lels (probablement segle XVII o XVIII), a la qual posteriorment i en diverses fases se li van adossar diferents ampliacions. El resultat final fou d'un edifici de tres cossos paral·lels i un creixement també de la superfície pel costat posterior (nord), comportant un engrandiment de les tres crugies. A nivell oral, ha arribat la informació de que la casa havia estat compartimentada o distribuïda conformant diferents habitatges, probablement unes divisions ja bastant tardanes. | 42.0565000,1.7975100 | 400500 | 4656749 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48603 | Vileta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova | XVII-XX | La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. | 08078-58 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. | 42.0574900,1.7219600 | 394250 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48625 | Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes | Gran masia de planta quadrangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. La casa té dues portes d'accés, actualment la principal és a la façana més de ponent, s'hi accedeix a partir a través d'uns graons de pedra i és una porta de llinda en arc de mig punt fet en maó massís i els brancals també de maó, aquesta és la porta que dóna obertura a l'escala d'accés als pisos, però originàriament la porta principal era la de la façana més sud. En aquest cas es tracta d'una porta de llinda en arc carpanell, que junt amb els brancals és formada per peces de pedra ben tallada i polida amb una senzilla motllura en l'angle interior, i a la clau una cartel·la incisa en la qual potser hi posava la data de construcció, avui dia totalment il·legible. La façana principal destaca sobretot per la galeria de tres nivells, a la planta primera i segona dues grans obertures formades per arcs de mig punt fets en maó massís i recolzats sobre pilars també de maó, amb la imposta formada per un graonat de maó a mode de capitell, i al costat de llevant una finestra en cada planta formada per llinda monolítica sobre muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat, tot en pedra polida amb els angles treballats al bisell, i en la llinda de la planta primera una cartel·la incisa amb la data 1851 i una creu al centre. El darrer nivell de la galeria és d'una sola obertura al centre, igual que la dels nivells inferiors, i una finestra a costat i costat, que segueix el mateix patró que la galeria. La resta d'obertures són quasi totes formades per emmarcament de maó massís, tot i que hi ha algunes diferències, la majoria defineixen un rectangle emmarcat en maó amb un petit arc de descàrrega de maó de pla sobre la llinda, i algunes amb llinda en arc molt rebaixat amb el maó posat a plec de llibre. A la façana posterior, les obertures del darrer nivell són emmarcades en maó, però amb llinda en arc de mig punt. També hi ha alguna obertura a planta baixa i a la façana sud emmarcada en carreus de pedra i llinda plana monolítica, i alguna altra de tapiada al mur nord. També en el mur nord hi ha una tros de llinda reaprofitat en el qual hi ha incís el nom de Joseph, i a sota, un 1 i un 7, corresponent a un mil set-cents i pico, i una creu. La casa està construïda en diferents fases, de les quals exteriorment semblen distingir-se, una ampliació cap a la façana de llevant, una ampliació al sud i posteriorment una remunta en alçada. Sense un estudi més a fons es fa difícil precisar més, però si que es pot apuntar una estructura inicial molt més petita. El conjunt dels murs són bastits amb un aparell format per pedres bastant irregulars i de mides molt diverses, les cantoneres són de carreus allargats i més petites a la part més antiga, i més grans a les fases més modernes, i maó a la part de la remunta. La casa compta amb un clos o tancat en el costat de llevant, és format per una gran portalada d'arc rebaixat format per dovelles de pedra polida igual que en els muntants. De l'interior sabem que almenys la planta primera conserva l'estructura de la gran sala, la qual té un forjat particular, fet de bigues ben carejades i l'entrebigat format per peces de pedra decorades amb motllures formades per una forma circular amb elements vegetals i florals a l'interior i també pel contorn exterior; el terra és un paviment de maons quadrangulars, en un de les quals hi ha la data 1900. La masia es complementa amb diferents coberts i annexes, el paller principal al costat est, al davant del qual hi ha una gran era enllosada (entre les qual una llosa amb la data 1819 incisa). El paller defineix una planta rectangular allargada, consta de dos nivells, i és cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud. | 08078-80 | A la zona de Sants Metges. | 42.0485800,1.7575100 | 397177 | 4655917 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat oest de la casa hi ha diferents annexes i coberts, destinats bàsicament al bestiar, magatzem i garatge; alguns són de construcció contemporània. A pocs metres al costat nord-oest de la casa hi ha una altra edificació, que havia estat la masoveria, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i teulada a dos vessants. La façana principal és orientada cap a l'est, mirant a la casa principal. La seva estructura és formada per murs bastits en pedra, però amb diferents elements formats per maó massís, com la part superior de les cantoneres, uns pilars en façana, algunes obertures. Aquesta construcció té adossat al costat nord un clos fet de murs de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||||
| 48626 | Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec | XIX | La casa està deshabitada de fa anys i no s'hi han fet actuacions de millora. | La masia de Puigsec està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i sota-coberta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està construïda en diferents fases, l'estructura més antiga que defineix una caseta petitona corresponen a la part més sud de la planta actual. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars i alguns carreus, i cantoneres de carreus ben tallats i polits, part de la superfície de les parets està recoberta per un arrebossat senzill; la porta d'accés es troba al mur sud-est, és de llinda monolítica; pel que fa a les finestres quasi totes són senzilles obertures rectangulars, al mur sud-oest n'hi ha una formada per quatre grans carreus ben tallats i polits. Al costat nord-est hi ha adossada una estructura que amplia la casa a nivell de planta primera, ja que la planta baixa era destinada al bestiar; pel mateix extrem també hi ha un altre volum afegit que era destinat també al bestiar a planta baixa i paller a la primera. El volum que queda al centre de la planta actual és construït amb murs de paredat al costat més nord i cantoneres de maó massís, i els murs laterals tot amb maó massís; la part afegida més al nord, ja és bastit tot amb maó massís vist. Al costat sud-oest de la casa hi ha dos coberts adossats, són de planta baixa i coberta a un sol vessant. | 08078-81 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | La casa de Puigsec apareix citada al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Serra. | 42.0456500,1.7923700 | 400058 | 4655550 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||||||||
| 48546 | Castell de l'Espunyola/Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyolamas-del-castell | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIV | Algunes construccions i elements han estat objecte de restauració, però encara no s'ha completat la restauració de tot el conjunt, la masia està pendent d'una actuació i altres elements exteriors com les restes de la muralla. | <p>Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet. Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm. La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes. La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra. Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera. Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta. A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors. Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís. Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.</p> | 08078-1 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon 'Cespunyola' es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera 'Zespunyola', per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon. Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord. A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla. Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | |||
| 48547 | Sant Climent del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-del-castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Les restes es troben en un avançat estat d'enrunament. | <p>Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt. Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII. En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada. Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes. Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant, també comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII. Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915. L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX. L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.</p> | 08078-2 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral. La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;). Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir. Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010. Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon 'Cespunyola' va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475). En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat. A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte. Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0470200,1.7830300 | 399287 | 4655713 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||
| 48550 | Santuari de la Marededéu dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-torrents | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya. BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. | XVIII-XIX | L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció 'Refugi dels pecadors' dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66). | 08078-5 | A la zona oest del municipi, entre el Cint i Correà. | El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor). L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada. D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà. | 42.0425400,1.7287000 | 394783 | 4655281 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents. | 94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48555 | Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVII | Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. | 08078-10 | A la zona de Correà | La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0275300,1.7358300 | 395349 | 4653606 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48560 | Santa Margarida del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent. | L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació. | 08078-15 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte. | 42.0617100,1.7089300 | 393179 | 4657434 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||
| 48599 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 | XVIII | La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. | 08078-54 | A la zona de Correà | La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. | 42.0291100,1.7164900 | 393750 | 4653805 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48606 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-3 | XX | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 133, al costat oest. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. La superfície de les parets es troba recoberta d'un arrebossat de ciment que la cobreix, excepte les cantoneres que són carreus regulars de pedra ben picada i polida, i les que donen al davant formen uns relleus irregulars, i el contorn de la majoria d'obertures que és fet amb maó massís. Les obertures a la façana principal hi són distribuïdes regularment, a planta baixa dues àmplies obertures, l'una és la porta principal d'accés i l'altra està tapiada, a planta primera tres finestres i a planta golfes també, però més petites; totes aquestes obertures tenen la part superiors dels brancals i la llinda lleugerament més sobresortit (a mode de guardapols) tot aportant-li un toc decoratiu. A la resta de façanes les obertures hi ha menys obertures i distribuïdes menys regularment, algunes són amb llinda en arc rebaixat, també de maó, i n'hi ha d'altres de formació recent. Al costat sud, hi ha adossat un volum de dues plantes, la planta baixa és d'origen i la superior sembla posterior. La casa té altres coberts i annexes per la part posterior. | 08078-61 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, la casa La Pedrera deu el nom a que en el lloc, arran de la construcció de la carretera, pels volts del tombant de segle XIX-XX, s'hi va extreure pedra o sigui que fou una petita pedrera, i posteriorment, en lloc del rebaix s'hi va construir l'actual casa, pels volts de l'any 1928-29. | 42.0466800,1.7393600 | 395672 | 4655728 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 | ||||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:02 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 180,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.