Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48566 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-0 | XVII | Masia situada en damunt d'una codina rocosa que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres; en un entorn obert i envoltat de camps de conreu. El conjunt de la casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions, però l'estructura principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. Com s'ha comentat la casa està conformada per diferents estructures que s'han anat adossant a mode d'ampliacions realitzades al llarg dels anys donant-li la fisonomia actual. Així, l'estructura principal, que es correspondria amb l'original i més antiga (s. XVII), és conformada per tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal, amb el cos central de majors dimensions que és en el qual trobem la primera tramada de l'escala d'accés (la resta ocupava part del cos de ponent), i a planta primera la gran sala. A planta baixa aquestes tres naus són cobertes amb volta de pedra encofrada. A l'estructura original se li va afegir una primera ampliació pel costat nord-est ocupant la mateixa amplada i alçada, i conformant un quart cos paral·lel als anteriors; a planta baixa defineix un pas cobert que donava accés més directe des del camí d'arribada vers a la façana principal, on hi ha la porta d'accés. A aquest pas s'hi accedeix des de la façana posterior a través d'una gran portalada adovellada. A planta primera constitueix una ampliació de l'espai destinat a vivenda. Potser en el mateix moment es va construir també al costat nord d'aquesta ampliació uns altres annexes de menys alçada (només dos nivells); a planta baixa distribuïts en dos espais amb accés des del pas cobert, en un dels quals part de les parets són la mateixa roca picada, i l'altre es correspon amb el pastador i forn de pa que conserva la boca al mur sud-est; la planta primera també forma part de la vivenda i hi havia hagut un altre forn de pa, en aquest cas en el mur nord. Més tard, s'adossà una galeria al davant de la façana principal, estructura que al segle XX es va aterrar i reconstruir de nou, en aquest cas conforma un espai obert a planta baixa i un espai tancat a planta primera incorporat també com a ampliació de la vivenda i deixant de tenir la funció de galeria o eixida que havia tingut originàriament (segons ens han informat, era una galeria d'arcs de mig punt fets amb maó). Adossat al costat sud hi ha una cisterna de planta de mig cercle que conforma una terrassa a nivell de planta primera. La part més antiga de la casa està bastida amb murs fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, a mesura que els murs guanyen alçada el material és més petit, les cantoneres són de carreus allargats. En l'ampliació del costat nord, el parament és més irregular, amb presència de material de mides més variables, i entremig de les pedres hi ha més quantitat. Pel que fa a les obertures, en l'estructura originària cal destacar la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt tot fet amb pedra picada i polida, a través d'aquí s'accedia a l'interior de la planta baixa i a l'escala d'accés a la planta primera, actualment però l'accés a planta primera és a través de la porta situada al costat de ponent de l'adovellada, es tracta de la porta que hi havia hagut al capdamunt de les escales, la qual donava a la sala; en aquest cas és una porta de llinda plana monolítica sobre muntants fets amb carreus tot en pedra picada i polida i amb l'angle exterior esbiaixat. | 08078-21 | Sant Pere de l'Esgleiola | Malauradament no tenim constància de notícies històriques referents a la masia Cal Codina, tot i que l'arquitectura ens constata l'existència d'aquest mas ja des del segle XVII, no és fins un període molt reculat, ja al segle XIX que localitzem la primera referència documental. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la casa Codina i s'hi referencia a Ramon Armengou. | 42.0351500,1.7812600 | 399122 | 4654397 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Pel que fa a les finestres, en conjunt són força senzilles, algunes emmarcades en pedra picada més o menys polida, i com és habitual les de planta baixa i planta golfes més petites, en destaquen dues de la façana posterior i planta primera que són de mides molt més grans i emmarcades amb pedra polida, la central té ampit sobresortit i a la llinda plana monolítica hi havia una data incisa de mil sis-cents i pico (la llinda és de pedra sorrenca que amb els anys es va anar exfoliant, a la casa conserven fragments de les làmines despreses on s'hi poden identificar alguns números; també podem veure una altra finestra emmarcada en pedra polida a la façana lateral de ponent. Cal tenir en compte que la construcció de l'ampliació davant la façana principal va amagar les obertures que hi pogués haver en aquest frontis, segons ens han indicat hi havia una altra finestra amb una data també del segle XVII.La masia es complementa amb un seguit d'altres construccions, així davant la casa hi ha altres annexes, coberts i corts, destinats al bestiar i a magatzem, en el del davant de la porta principal hi havia hagut la fogaina. Adossat al mur sud-oest, on avui hi ha una cisterna i terrassa, és on hi havia hagut el paller antic, el qual va patir un incendi, i va comportar que se n'haguessin de construir altres; n'hi ha un a la part oest i un altre al nord. A més, entorn la casa podem veure d'altres construccions utilitzades per la pròpia explotació agropecuària familiar. Ens han informat que la casa comptava amb un pou, situat a l'altra banda de la carretera, i que també es conserven restes molt malmeses i amagades per la vegetació d'un forn d'obra a la zona de l'obaga. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48569 | Cal Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet | XVIII-XIX | Gran masia situada a peu de la carretera que condueix de Berga a Solsona, i a peu del camí ral. Està conformada per la casa, amb el corral vell o porxo al costat oest de la casa, i vàries edificacions de cronologies diverses al davant de la casa pel costat sud, també consta d'altres construccions vinculades a l'activitat agropecuària com un gran corral actual a uns centenars de metres cap al sud-est. Està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps pel seu voltant i part de bosc a la part posterior, on comença la base de la costa del serrat de la Malla que s'aixeca just darrera. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i planta golfes, és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. La superfície de les façanes està totalment arrebossada, excepte les cantoneres que són grans carreus de pedra ben treballada.La façana principal, la sud, presenta les obertures organitzades regularment; a la planta baixa però, la distribució és més irregular, segurament degut a modificacions posterior. Així, al centre de la planta baixa hi ha la porta principal d'accés és de brancals i llinda en arc rebaixat format per tres dovelles, la clau amb la data 1896 gravada dins una carel·la i dues dovelles, una a cada costat, tot és de pedra picada i treballada amb els angles llisos i la resta punxonat; al costat de ponent hi ha un porta d'obertura recent i una finestra senzilla, i al costat de llevant dues petites finestretes. A la resta de nivells la distribució de les obertures és en cinc eixos verticals, destacant el central respecte dels laterals. A l'eix central, sobre la porta, hi ha un balcó d'obertura rectangular simple sense elements decoratius i de voladís estret d'obra i barana de ferro de barrots de secció quadrangular i volutes decoratives en una franja a la part baixa i una altra a la part superior; per sobre, a la planta segona, hi ha una galeria de tres obertures de llindes en arc de mig punt que descansen sobre capitells de motllura senzilla; a les golfes, tres obertures en forma de rombe graonat emmarcades per maó massís. Als laterals, a la planta primera i segona trobem dos balcons per planta i a cada costat, iguals al central, i a la planta golfes, dues obertures romboïdals com les centrals a cada costat. A les façanes laterals s'observen obertures senzilles, de distribució irregular i alguna de nova obertura. A la façana nord, al centre hi ha una escalinata de baranes de pedra i graons de maó que dóna a l'escala de comunicació interior. L'interior està distribuït a partir de cinc crugies; a la planta baixa es presenta en tres naus, la central, més ample, és coberta amb una volta d'arc rebaixat feta de maó col·locat pla formant espiga, a les naus dels costats (excepte la part nord) és coberta amb voltes per aresta fetes de maó massís que es recolzen en els murs perimetrals de la nau i en pilars centrals fets de grans carreus de pedra picada. A l'estança que hi ha al fons de la nau de ponent hi ha el forn de pa, a la central també al fons l'escala d'accés als pisos superiors i a la de llevant el pou. A la planta primera la distribució és la gran sala al cos central, la cuina antiga era al costat nord-ést i habitacions a la resta; a la planta segona la distribució és la mateixa, al cos central però, la sala és més petita, ja que té eixida al costat sud. Pel que fa a les possibles fases constructives, es fan difícils d'identificar en part degut a que la superfície de les façanes està arrebossada, de tota manera sí que podem anotar que per la constitució dels murs de l'interior de la planta baixa i les informacions orals que ens proporcionen els propietaris, permet apuntar que sembla que part de l'estructura de la casa del costat de ponent seria les restes més antigues. | 08078-24 | A la zona de Sants Metges | Comptem amb poques notícies conegudes sobre Cal Pauet, la primera notícia que localitzem és del 1856, en la cita de 'Pauet' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Bover. També del mateix segle, en concret al 1886, en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa 'Cal Pahuet', i hi consten Josep Bové, Teresa, Josep, Maria Ribera, Esteve Arimany i Engracia. No hem localitzat cap referència documental anterior al segle XIX, tot i això part de les estructures arquitectòniques de la planta baixa en assenyalen l'existència d'un edifici anterior, almenys de la primera meitat del segle XVIII (hi ha una llinda amb la data 1731), hem de pensar doncs, que al lloc existia una casa de dimensions segurament molt menors, la qual al segle XIX s'hi realitzà una obra molt important que suposà la construcció de la gran pairalia que veiem avui dia, amb les voltes de maó de la planta baixa. No podem descartar però, altres actuacions de modificació i ampliacions d'altres períodes anteriors, avui dia difícils d'identificar. La informació oral proporcionada per la mateixa propietat ens explica que el matrimoni format entre una parella procedent un de Cal Griva i l'altre de Cal Farines, va ser els que sembla que van donar nom a Cal Pauet i probablement la van obrar convertint-la en una gran masia. Aquest fet pot explicar també que Cal Pauet no aparegui anteriorment en la documentació, ja que podria tractar-se d'un petit mas conegut amb un altre nom, o a més que no aparegui en la documentació degut a que el capmàs o la matriu de la que formava part fos potser Cal Colilles. | 42.0550100,1.7560300 | 397065 | 4656633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) En aquests murs hi podem observar alguns angles o brancals d'obertures, entre aquests també hi ha l'obertura que comunica el cos central amb el de ponent, la qual és constituïda per brancals de pedra picada i polida amb els angles esbiaixats i una llinda de fusta amb la data 1731. De tota manera, sembla molt probable que almenys al segle XVIII devia haver-hi una masia d'estructura més senzilla i de menors dimensions, que posteriorment, ja potser en ple segle XIX es va transformar i engrandir considerablement donant-li la configuració de la masia tal i com la veiem avui dia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48574 | Cal Barjola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barjola | XIX | La masia està formada per la casa, junt amb diversos coberts i annexes adossats l'un al costat de l'altre, disposats en paral·lel a la carretera i definint una planta allargada irregular per al conjunt de les edificacions. Dels diferents volums, els dos situats més a l'extrem nord es corresponen amb la part destinada a vivenda (excepte un petit i senzill cobert annex al costat més nord). En concret el situat més a l'extrem es correspon amb la part més antiga de la casa; és un volum de planta quadrangular, format per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, quedant disposat paral·lel a la façana principal. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans carreus sense polir. Pel que fa a les obertures, la porta principal és situada a la façana sud; en conjunt són obertures modificades amb posterioritat i algunes amb materials molt recents, com la totxana; es conserva però alguna petita finestreta feta amb contorn de carreus desbastats sense diferenciar gaire de la resta de parament. La façana principal, la sud, es troba parcialment coberta ja que s'hi adossà una construcció que en suposà l'ampliació de la part destinada a vivenda. Aquesta ampliació és de dues plantes, baixa i primera, i té coberta també a dos vessants però amb el carener orientat nord-sud; sembla que la planta baixa com és habitual era i és per a ús de magatzem i bestiar i la planta primera és la que suposà pròpiament l'ampliació de la vivenda. A la façana principal d'aquest volum i a nivell de planta primera s'hi observa un conjunt de tres obertures en arc, avui tapiades, que haurien format una galeria. En conjunt aquesta construcció també ha experimentat modificacions posteriors, és bastida però amb murs de paredat i cantoneres desbastades; part de les obertures, la porta de planta baixa i la galeria són fetes amb maó massís. Cap a migdia hi ha diferents coberts i annexes, el més interessant és el porxo antic ,és una construcció de dos nivells amb coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que obra cap a ponent; es tracta d'una estructura típica de paller o porxo, amb la façana principal totalment oberta en planta primera, tant sols amb un pilar al mig (façana que normalment era tancada amb travessers de fusta). La resta són coberts bastits ja més recentment. | 08078-29 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | L'única referència documental que constància de la casa Cal Barjola és en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa i hi consta un tal Antonio Suviera (o un cognom similar). | 42.0489800,1.7739100 | 398535 | 4655942 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48575 | El Soleró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solero | XVIII | La masia està emplaçada en el vessant de llevant de les costes que s'aixequen davant del Castell de L'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular construïda adossada al terreny en desnivell, és formada per planta baixa, primera i sota-coberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa va ser ampliada fa uns 30 anys, tot eixamplant-se cap al costat nord, aproximadament doblant la llargada de la planta per aquest costat. Amb anterioritat a les obres la casa comptava amb el mateix volum en alçat, la porta principal era situada al costat sud, de la qual es conserven els muntants, de carreus de pedra picada i part de la llinda, en la qual podem veure una part incisa d'una cartel·la en la qual hi havia una data sembla que de mil vuit-cents i pico ja molt illegible. D'aquella primera construcció en podem veure els murs que són formats per un paredat fet amb carreus desbastats més aviat grans junt amb d'altres pedres de formes i mides més irregulars; les cantoneres en conjunt són grans blocs de pedra tallada i més o menys polida. El conjunt de les obertures són resultat de modificacions contemporànies arran de les diferents obres de rehabilitació que s'hi ha realitzat. La resta de l'ampliació de la casa és feta amb obra revestida amb arrebossat de ciment. En l'actualitat té la porta d'accés al mur de ponent, tot donant entrada directa a peu pla a nivell de planta primera. Pel voltant de la casa trobem diferents coberts i annexes. | 08078-30 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, prop del Castell. | Les úniques referències cronològiques de què disposem són d'una banda, la informació oral proporcionada pels mateixos propietaris, que ens indiquen que a la llinda de l'antiga porta d'entrada hi havia una data de mil vuit cents i pico, i de l'altra,la referència documental que consta en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa Soleró en que hi consta un tal José Armengou. | 42.0476400,1.7802300 | 399056 | 4655785 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48576 | Comatosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comatosa | XVIII | La casa es troba en procés de rehabilitació. | La masia està emplaçada a poca distància de la carretera de l'Espunyola a Casserres, al peu d'un ampli pla d'alzines a la part nord i camps al costat sud-oest, oberta sobretot cap a ponent. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. Està construïda amb murs formats per paredat irregular de pedres desbastades de formes i mides diverses, amb cantoneres de grans blocs de pedra picada i acabat punxonat. Com és habitual, la majoria d'obertures són a la façana sud, dues per nivell; aquí hi trobem la porta principal d'accés, formada per brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda plana monolítica del mateix acabat. Al costat una petita finestreta emmarcada per quatre carreus. A planta primera, sobre la porta hi ha la finestra principal (que deuria obrir a la sala) és de muntants i llinda plana tot de pedra polida amb els angles esbiaixats, i ampit sobresortit; al costat una altra finestra de tipologia força similar, amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb dues lloses col·locades formant un triangle amb la llinda. A la planta sotacoberta, trobem una gran obertura amb llinda de fusta i l'altra emmarcada en quatre carreus. La resta d'obertures són similars, algunes són de factura més contemporànies; al mur nord hi ha una altra porta d'accés, d'obertura tardana. Al mur de llevant hi ha les restes d'un annex adossat. Al costat de ponent hi ha dues edificacions contigües, ambdues de dos nivells, l'una es correspon amb el paller antic, és de murs de pedra i una amplia obertura al mur de llevant, la planta baixa era destinada al bestiar i la superior a paller; l'altra cobert és una construcció recent bastida amb totxana. Entre la casa i els coberts hi ha el pla de l'era; també al davant de la casa, al sud, les restes d'altres murs. | 08078-31 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, al costat de la carretera de Casserres. | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Comatosa' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal José Serra. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que l'estructura de la casa es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII. | 42.0437000,1.7764000 | 398733 | 4655352 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48577 | Fontirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontirons | XVIII | La masia està emplaçada a peu de la pista asfaltada que s'agafa a la carretera de L'Espunyola a Casserres i que porta cap a la zona del castell; en una zona oberta cap al sud. És una casa de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, primera i golfes, és coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que mira cap a llevant. La casa està conformada per almenys tres fases constructives. D'una banda, l'estructura originària que es correspon amb la part central, i que conformava una petita caseta, amb un únic pilar central com a element de càrrega; en origen la planta baixa era destinada a vivenda, posteriorment, després de la guerra civil es va reformar l'interior passant la vivenda a planta primera. Entorn a finals dels anys 50 es va ampliar la casa cap al costat sud amb la construcció d'una galeria a planta primera junt amb l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. Posteriorment, fa uns 40 anys es va engrandir la casa pel costat nord, adoptant ja la configuració de planta que veiem avui dia. Exteriorment, el conjunt de les façanes estan recobertes d'un arrebossat de ciment; les obertures són senzilles, sense cap element decoratiu ni constructiu visible, a la planta baixa hi ha dues portes amb llinda en arc rebaixat del qual tampoc en veiem el material constructiu. La masia es complementa amb diversos coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem, distribuïts entorn la casa, bàsicament pel costat de migdia i llevant; entre aquests podem destacar com a més antics la part baixa del cobert més proper a la casa, situat al costat sud-est, i uns metres cap a l'est, hi ha l'antic paller (enmig d'altres construccions d'estructura més contemporània), és de dos nivells i amb la façana sud totalment oberta, únicament amb un pilar al centre a la façana; en aquesta façana sud, en el mur de més cap a l'oest hi ha gravada una data, 1916. | 08078-32 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | No tenim referències documentals relatives a Fontirons. L'estructura més antiga de la casa sembla correspondre's a una construcció del segle XIX, potser de finals, amb dues ampliacions obrades ja al segle XX. | 42.0379500,1.7848200 | 399421 | 4654704 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48579 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-0 | XIX | La masia està situada al peu de la carretera Bv-4131 que comunica l'Espunyola amb Casserres, molt a prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, paral·lel a la façana principal. La casa és bastida amb murs de pedra formant paredat irregular i a les cantoneres carreus de pedra picada i polida, la façana principal té la superfície coberta per un revestiment; el conjunt de les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes posat a plec de llibre formant arcs rebaixat. La façana principal és orientada vers el sud-oest, té tres obertures per planta distribuïdes regularment en la façana en tres eixos verticals. A l'eix central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés i a cada costat una finestra, les tres obertures de les altres dues plantes donen a balcons amb voladís. A la resta de façanes la majoria d'obertures són finestres. La casa té adossat un annex de planta primera al mur posterior. Pel voltant hi ha altres construccions destinades al bestiar a l'activitat agropecuària. | 08078-34 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0240000,1.8021300 | 400832 | 4653135 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48580 | Corral de Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudas | XVIII?-XIX | La masia està situada en una zona molt planera, envoltada de camps de conreu. La casa és de planta irregular resultat de diferents ampliacions, hi ha bàsicament dos volums clarament diferenciats per presentar cobertes a diferents plans, el volum central i més antic és cobert a dos vessants amb el carener orientat est-oest, i el volum adossat al sud, és cobert a un sol vessant. Gran part de l'estructura més antiga té els murs revestits amb un acabat arrebossat i les obertures de formes rectes i senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic a destacar. A la part nord hi ha un volum que sobresurt de la planta que sembla més antiga, és fet amb cantoneres de maó massís vist i paredat de pedres irregulars als murs, i les obertures són també amb maó massís als brancals i a les llindes, fetes amb arc rebaixat amb el maó posat a plec de llibre; és possible que aquest cos sigui també una ampliació posterior de l'estructura originària, junt amb la part alta de l'extrem nord-est que també és amb maó massís a les cantoneres i les obertures (la part baixa d'aquest és amb carreus a les cantoneres). El volum sud, és una ampliació realitzada amb posterioritat, consta de planta baixa, primera i segona, i defineix un cos de galeria oberta cap al sud i que és l'element més destacat del conjunt de la masia. Aquest volum està construït amb murs de paredat i cantoneres de pedres ben tallada i polides i les obertures de les galeries amb contorn de maó massís. La galeria és de dos nivells, a planta primera, tant sols tres obertures al centre, tot i que als anys cinquanta van ser modificades, passant a tancar dues de les obertures i tot deixant només oberta la central, la qual dóna accés a la porta d'entrada. El segon nivell és obert en tota la llargada de la façana, amb un total de set obertures; a ambdues plantes són en arc rebaixat amb maó posat pla i impostes amb una motllurada senzilla. Al voltant de la casa sobretot pels costats est, oest i nord hi ha diversos coberts i annexes destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-35 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | La denominació de la casa ja ens assenyala els seus orígens, tal com indica, a la lloc hi havia un corral de la masia Canudas del Tossalet, situada uns centenars de metres cap al sud, i també a peu de carretera. Els de la masia Canudas van decidir construir una casa en aquest indret i traslladar-se aquí. No en coneixem la data, podria ser cap a finals del segle XVIII o potser ja al XIX. D'entorn a canvi de segle, del XIX al XX es degué fer l'ampliació de la casa amb la construcció del cos de galeria. A mitjans del segle XIX sí que consta referència documental de la casa, ja que apareix citada en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) on figura la casa Corral. | 42.0314900,1.7907200 | 399899 | 4653980 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48582 | El Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pradell | XVII-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps de conreu pel seu voltant, cap al sud i especialment al sud-est. Està formada per la casa i uns coberts situats a pocs metres al costat de migdia de la casa. L'estructura actual de la casa és el resultat d'una important obra de rehabilitació realitzada fa pocs anys. Aquestes obres de rehabilitació van suposar l'eliminació de diferents coberts i estructures annexes a la casa, i també l'enderroc d'una part important de l'edifici pel costat nord i el de ponent (per aquest costat fins a nivell de planta primera) pel mal estat en que es trobava l'estructura. Així, per les informacions rebudes i la consulta d'algunes fotografies anteriors a l'obra, sembla que la construcció actualment conservada correspondria a gran part de l'estructura originària o més antiga, i part de l'ampliació de ponent (la planta baixa del cos que conforma la terrassa). Actualment la casa defineix una planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, amb un cos al costat de ponent de planta baixa i conformant una terrassa a nivell de planta primera; la casa és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-oest sud-est. Avui dia la superfície de les parets és arrebossada i tant sols podem veure alguns materials com algunes cantoneres fetes amb grans carreus de pedra picada i algunes poques obertures conservades amb muntants i llinda plana de pedra polida. Les fotografies anteriors a l'obra ens permeten veure que la casa estava formada per diverses ampliacions i modificacions, podent observar unes superfícies amb gran diversitat de materials i d'acabats. Semblaria que a l'estructura originària se li van afegir o ampliar cossos pel costat nord i pel de ponent, mirant les fotos sembla que primer s'amplià a tramuntana tot i que potser en dues fases, i després a ponent. Aquella gran masia resultat de diverses modificacions tenia la porta principal al costat de ponent (al mateix lloc que avui dia i parcialment conservada), era de muntants de carreus de pedra picada i arc rebaixat de maó massís; per sobre la porta tenia una eixida; a la façana sud hi havia vàries obertures de galeria, a planta primera i golfes, tot i que també amb modificacions; comptava amb algunes obertures fetes amb muntants i llinda plana tot de pedra polida i d'altres de factura més moderna. Observacions: Es fa difícil entendre o identificar les diferents fases de construcció o creixement d'aquesta casa a través de les fotografies, el que sí que queda palès és que va ser una casa conformada per diverses ampliacions i modificacions. Les obres de rehabilitacions es van realitzar a finals dels anys 90 segle XX. | 08078-37 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Pradell' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Isidro Subirana. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que El Pradell seria una masia d'orígens anteriors al segle XIX, es fa difícil de saber fins a quin segle ens podem remuntar però les poques restes visibles de paraments, les fotografies i els plànols consultats ens assenyalen l'existència d'aquest mas en períodes anteriors. Tot indica que en origen aquesta casa estava conformada per una primera estructura de dos cossos paral·lels (probablement segle XVII o XVIII), a la qual posteriorment i en diverses fases se li van adossar diferents ampliacions. El resultat final fou d'un edifici de tres cossos paral·lels i un creixement també de la superfície pel costat posterior (nord), comportant un engrandiment de les tres crugies. A nivell oral, ha arribat la informació de que la casa havia estat compartimentada o distribuïda conformant diferents habitatges, probablement unes divisions ja bastant tardanes. | 42.0565000,1.7975100 | 400500 | 4656749 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48583 | Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-pla | XVI | Masia emplaçada l'extrem oriental del municipi, en una zona planera, oberta i amb àmplies vistes especialment cap al sud i est, cap a l'oest i nord s'hi aixequen els cingles de Capolat amb el tossal de Sant Salvador en primer terme. Es tracta d'una masia totalment reformada i reconvertida en hostal i restaurant, fet que ha determinat clarament la modificació i utilitat dels seus espais. Entre les diferents estructures que conformen el conjunt de la masia cal diferenciar pròpiament l'estructura de la casa, construccions annexes al costat est i un paller (avui reconvertit en vivenda) uns metres al nord-oest. La casa defineix una planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Té dues portes d'accés, l'una al mur nord i que constitueix l'actual porta principal d'accés, i l'altra al sud, que seria l'obertura originària d'accés principal, és formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta. En conjunt la majoria d'obertures han estat modificades, se'n conserva alguna amb llinda i muntants de pedra ben tallada a la façana nord i la de la sala al mur sud i a nivell de planta primera (sobre la porta d'accés). Els murs són fets amb carreus tant sols desbastats i pedres de mides i formes irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars de pedra ben tallada i punxonada. L'interior és compartimentat per un mur mitger en dues crugies paral·leles orientades nord-sus. A la planta baixa hi podem veure restes d'alguna menjadora; la planta primera manté l'estructura de la sala amb la fornícula de la capelleta al mur est. Al costat de llevant hi ha una construcció annexa, de dues plantes i coberta a un vessant desaiguant cap a l'est; és una estructura bastant modificada, sembla que estava formada per dues construccions independents i/o dues fases de construcció. La meitat més meridional es degué annexar com a ampliació de la casa, comportant l'ampliació d'una crugia més a planta baixa i primera; així al nivell inferior hi havia el pastador amb el forn de pa (es conserva la boca del forn al mur sud), en aquest nivell també hi destaca una porta amb muntants i llinda de pedra ben polida amb els angles esbiaixats, i a planta primera, habitacions. La meitat més nord, sembla que potser es correspondria amb espais més destinats al bestiar i magatzem, ja que el nivell superior aparenta haver estat totalment obert cap a llevant, no es pot descartar que es tractés d'una eixida; té però algun element que fan dubtar de la seva funcionalitat original. La resta d'annexes del costat de llevant estan situades a un nivell inferior pel propi desnivell del terreny, són només de planta baixa i actualment cobertes a un sol vessant; deuen ser antigues corts i annexes destinats sobretot al bestiar. Al costat nord de la casa hi ha les restes d'alguna altra estructura. A pocs metres al nord-oest tenim el paller, de dos nivells i cobert a dos vessants amb el carener nord-sud; havia estat obert cap al sud-oest amb un pilar al centre. | 08078-38 | A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental que tenim de la masia Serra del Pla la trobem en el fogatge de 1553, ja que consta 'En Serra del Pla' dins la parròquia i terme de l'Espunyola. Posteriorment, tornem a tenir-ne constància en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) en la descripció de les propietats de Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, en el qual declara ser el propietari útil o emfitèutic de la casa i terres de Sant Salvador, dins la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, de la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà, i una caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en la Salt del Colom, també de la parròquia de Castellserà. N'aporta els termes de les tres propietats i ens diu que 'la casa Vilar Josà y casa y terras de Sant Salvador,-' termeneja 'a orient, part ab terras del mas Palau de Clarà, part ab terres del mas dels Porxos de dit terme de Clarà, mediant una gran riba o single, y part ab terras del mas Quer de Sant Nicolau, dirruhit, al mas Serra del Pla unit y agregat'. Aquesta referència ens indica que en aquesta època s'havia annexat al terme del mas Serra del Pla un altre mas, de nom Quer de Sant Nicolau, que es trobava enrunat, i que pel nom hem situar proper a la zona de l'actual parròquia de Sant Climent de l'Espunyola la qual havia estat dedicada a Sant Nicolau fins al segle XVI. Una altra referència documental d'aquest mas la trobem ja al 1856, en la cita de 'Serra del Pla' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Antonio Planas. | 42.0562000,1.7958000 | 400358 | 4656718 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48584 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-0 | XX | La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, i entre els dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat i que s'uneixen per formar la riera de Montclar. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud-oest. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, sense que en podem veure les característiques dels materials constructius. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles, de forma rectangular sense elements arquitectònics o decoratius visibles; únicament fer esment a l'obertura en balcó ampitador de la planta golfes que hi ha a la façana principal, té els angles superiors arrodonits presentant una degradació que es mostra com una motllura decorativa. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera simètrica i regular en tres eixos verticals, el central més destacat respecte els lateral; així, a planta baixa, al centre hi ha la porta d'accés (amb la data 1912 a sobre), a planta primera tres balcons, i a planta golfes un balcó al centre, i petites finestres als laterals. A la resta de façanes, en conjunt són obertures senzilles; al frontis posterior hi ha una altra porta d'accés que dóna a planta primera a través d'una escala exterior. A costat i costat de la casa hi ha diversos annexes adossats destinats bàsicament a magatzem i al bestiar. Al costat sud-oest hi ha el paller, és un edifici de planta rectangular, de dos nivells, construït adossat al terreny, tot permeten tenir accés a peu pla a les dues plantes. | 08078-39 | A la zona de Sants Metges | La casa actual de Can Cots es correspon amb una edificació de nova construcció bastida a principis del segle XX, segons la data sobre la porta d'entrada al 1912. Can Cots però té uns orígens anteriors que hem de relacionar però, amb les restes de la casa vella de Can Cots que es troben uns metres més amunt de la casa actual, a peu de la pista. Així, Can Cots ja consta documentat en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En la descripció aportada s'hi relacionen les afrontacions, a orient amb el Mas Vilar de Castellserà, a migdia part amb terras del Castell de L'Espunyola, així com el camí ral que va de Cardona a Berga fins l'aigua del Salt de Colom i part amb terres del dit Mas Vilar i del torrent en enllà a ponent, part amb terres del mateix Mas Peraire i Sant Cebrià, que posseeix ell i el seu germà Joan Boixader, i part amb terras del Mas Vilar i part amb terras del Mas Calvet o Coromines de Castellserà, part amb terras de l'heretat d'en Macià i part amb terres de na Miqueleta, àlies Maciana, part amb terres del Mas Fabregó de Castellserà, això és fins el camí de missa que va de Castellserà a la sufragània de Sant Ciprià i de dit camí en amunt entrarà a la confrontació de la part de tramuntana que termeneja part amb terres de na Miqueleta i part amb terras dels Emprius comuns de Castellserà, part amb una peça de terra del Mas Fabregó, part amb peça de terra dels dits Emprius comuns de Castellserà i part amb terres del Mas Torreneula de Capolat fins a tornar a la terminació de sol ixent trobant les terres del dit Mas Vilar. També hi consta que la caseta dita la Ferreria, avui Puigventós, està compresa dins la propietat, i que està edificada en una peça de pertinença del Mas Cebrià de les Cots. Els dits masos Peraire i Sant Cebrià de les Cots consten habitats i afocats, i junt amb les terres corresponents, hauran de pagar les dècimes de tots els fruits al Duc, i el què es prestarà per la Ferreria (Puigventós). En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a Can Cots. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Cots entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Miquel Altarriba, Teresa, Josep, Maria i Ramon. | 42.0584000,1.7707900 | 398292 | 4656991 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la pista uns metres més amunt, hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48585 | Cal Pinsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinsa | XVIII | La masia està emplaçada al costat sud del petit Serrat de Cal Pinsa, queda oberta cap als amplis camps de conreu que s'obren davant la casa. La masia està conformada per la cas com element central, un annex adossat al mur de llevant i un altre al costat de ponent, uns metres cap a l'oest hi ha altres construccions, bàsicament coberts destinats al bestiar i magatzem, i un altre cap a l'est. La casa és de planta quadrangular, de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Els murs són de paredat irregular format per carreus desbastats i pedres irregulars falcades amb d'altres de petites i teulís, a les cantoneres grans carreus de pedra picada i polida. El conjunt de les obertures estant distribuïdes de manera regular i simètrica, i són emmarcades amb maó massís en brancals i llindes. Així, a la façana sud tenim dos eixos verticals d'obertures (o sigui dues per planta) al costat oest i a planta baixa hi ha la porta d'entrada amb llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre; a planta primera trobem un balcó amb voladís també de maó massís i barana de barrots de ferro de secció quadrangular amb volutes decoratives a la part baixa i superior, la llinda de la porta és plana amb arc de descàrrega a sobre; a planta golfes un altre balcó, en aquest cas ampitador, sense voladís, i amb barana senzilla, l'obertura té llinda de maó de pla formant arc de mig punt. A l'eix est trobem una finestra per planta, a la planta baixa és d'arc rebaixat, als altres dos nivells de llinda plana de maó amb arc de descàrrega a sobre. L'annex adossat al mur de llevant de la casa, és d'obra contemporània i de dos nivells, la planta primera suposà una ampliació de l'espai de vivenda. Al costat de ponent l'annex adossat és pel bestiar i magatzem . Entre els coberts situats a uns metres a ponent, el primer té una part de murs de pedra i amb una porta feta amb tres grans carreus de pedra picada i polida a cada brancal i llinda plana de fusta; segons els mateixos propietaris, són restes de l'antiga casa de Cal Pinsa. | 08078-40 | A la zona de Sants Metges | La casa de Cal Pinsa sembla una construcció obrada cap a finals de segle XIX; de fet els mateixos propietaris ens informen que per les informacions transmeses oralment a través de la família, creuen que la casa ha de tenir entorn als 125 anys. També ens van assenyalar que les restes de la construcció anterior que trobem reaprofitada com a cobert, al costat de la casa pel cantó de llevant, es correspon amb restes de l'anterior casa. Així doncs, hem de pensar que ja existia amb anterioritat a finals del segle XIX, de fet aquestes restes, podrien correspondre's a una caseta del segle XVIII. L'única referència documental localitzada de Cal Pinsa no la trobem però fins al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josep Costa, Josefa i Ramon. | 42.0512500,1.7600000 | 397388 | 4656210 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 135,7 de la ctra. Berga a Solsona prendre el trencall que indica Pla de Caus, seguir la pista uns centenars de metres fins la segona bifurcació a l'esquerra que ens porta fins la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48587 | Cal Majoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral | XVIII-XIX | Masia situada en una zona molt planera, prop de Sant Sadurní del Cint, en el creuament del camí que porta al Cint i Capolat amb la carretera de Berga a Solsona i Cardona. Cal Majoral és un hotel-restaurant, que tot i les reformes que s'hi dugueren a terme per a adaptar-lo a aquest ús, manté la fisonomia de l'estructura originària, però amb un annex afegit al costat sud i est, de planta baixa a migdia i de planta semisoterrània i baixa a llevant. La casa és de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que és orientada al sud. Està construïda amb murs de pedres irregulars tant sols desbastades i amb cantoneres de blocs de pedra ben tallada i polida, el conjunt de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, excepte la porta principal que és en pedra i alguna obertura de modificació o construcció recent. A la façana principal la planta baixa és amagada per la construcció que actualment dóna accés a l'interior de l'establiment; així, a l'interior trobem la porta original d'accés, és al centre i és de llinda d'arc rebaixat feta en dovelles de pedra ben picada i polida, a la clau hi ha les lletres ' A M' dins una cartel·la, l'arc és recolzat sobre muntants del mateix material i acabat; a costat i costat finestres. Aquesta façana presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures a partir de tres eixos vertical; al centre, a la planta baixa la porta d'accés, i a les tres plantes superiors (P1+P2+PSC) tres nivells de galeria formades per dues obertures a cada planta, són fetes amb muntants i pilar de maó massís posat en cadena, impostes a mode de capitell graonat i llinda d'arc rebaixat de maó massís posat de pla; a planta primera i segona a costat i costat un balcó amb voladís, la llinda de l'obertura és plana i feta amb maó posat a plec de llibre; a la planta sota-coberta també hi ha una obertura a cada costat de la galeria, és una finestra circular feta amb maós massís. Aquesta façana destaca clarament per sobre de les altres per la vistositat que li donen les obertures, especialment les galeries. A les façanes laterals hi ha poquetes obertures, són finestres i segueixen el mateix patró d'acabat. A la façana posterior, en conjunt són obertures modificades per necessitats dels nous usos de l'edifici. Interiorment l'edifici és una estructura de tres naus o crugies paral·leles, disposades en perpendicular a la façana principal; a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó de pla; al costat oest del mur nord, hi ha la boca del forn de pa (avui tapiada); part del terra d'aquesta planta primera conserva l'enllosat. A l'exterior hi ha alguns coberts i a la part posterior a uns metres de distància de la casa, un pou. Informacions orals ens informen que havien vist, ja fa molts anys, escasses restes d'una casa a la part posterior de l'actual, que es corresponien a la casa vella de Cal Majoral. | 08078-42 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental de Cal Majoral la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 66-68) hi consta la descripció de la Caseta de Majoralons, feta per Martí Greges, pagès i traginer del Cint. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Mayoral' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Melchor Grages. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Majoral i hi consten Esteve Subirana i Tecla com a habitants del mas. L'emplaçament d'aquesta masia a peu d'un important creument de camins com és l'eix Solsona i Cardona amb Berga en el punt d'enllaç amb el camí del Cint i Capolat, ha afavorit que hagi estat lloc dedicat a hostal i restaurant ja des de fa molt de temps. Sabem per fotografies antigues que als anys 50 ja ho era, llavors a més, el camí passava just per davant la porta de la casa. D'altra banda, com hem vist a finals del segle XVIII Martí Gragés consta com a pagès i traginer, potser ja la ubicació de la casa en determina part de l'ofici. | 42.0531900,1.7413600 | 395848 | 4656448 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48588 | Cal Griva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-griva | XVIII-XIX | La masia s'aixeca enmig d'uns amplis camps de conreu que hi ha al davant de la casa de Cal Pauet. Actualment es troba en la fase final de rehabilitació que ha significat la recuperació d'aquesta casa per destinar-la a turisme rural. És conformada per dures construccions bàsiques, la casa, el paller, i alguns annexes. La casa és de planta rectangular, amb dos cossos adossats, un al costat est i l'altre a l'oest; consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud tot i que girada uns graus cap a l'oest. Sembla que l'estructura més antiga de la casa definia un edifici de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger de càrrega, i orientats perpendiculars a la façana principal, la qual també obria cap a migdia, on hi havia l'obertura de la porta d'accés que era de muntants de pedra picada i llinda de fusta, és possible però que aquesta ja no fos l'originària, ja que al costat oest d'aquesta hi ha la traça d'una altra porta modificada. Posteriorment, a aquesta estructura se li va adossar una ampliació que ocupava tota l'amplada de la façana sud. A l'interior, a la planta baixa i al cos de ponent hi havia en primer terme l'escala d'accés al pis i la resta de l'espai era destinat al bestiar; al cos de llevant hi havia al fons l'espai del pastador amb el forn de pa al mur nord. A planta primera en comptes de mur de càrrega hi havia un pilar; la sala ocupava l'espai central de la vivenda, i estava orientada est-oest, amb els fogons al mur de ponent i la llar de foc al de llevant, al costat nord i havia habitacions, i a l'ampliació més habitacions. El paller és una estructura amb murs de pedres desbastades i amb dues filades de pilars de maó massís, una central que aguanten el carener i una altra al costat nord; era obert sobretot cap a tramuntana i la meitat de la façana de llevant; era de tres nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener en sentit est-oest. | 08078-43 | A la zona de Sants Metges | La primera referencia documental que trobem de Cal Griva és bastant tardana, en concret al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa Cal Griba, i hi consten Ramon Guitart, Maria i Joan, com a habitants del mas. Altres referències ja les trobem també entorn les mateixes cronologies en que s'inscriu la casa al registre de la propietat. Creiem però que la casa deu ser anterior a aquestes cronologies, podent-se tractar d'una construcció del segle XVIII. A nivell de recull oral i a mode anecdotari podem afegir que la familia ha transmès la informació que arran del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. | 42.0536300,1.7551000 | 396986 | 4656480 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48589 | Ca l'Ardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lardit | XVIII | La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, carreus desbastats no gaire grans. La façana principal és orientada cap al sud, en aquesta hi ha la majoria d'obertures; a planta baixa hi ha dues portes d'accés, ambdues formades per carreus ben tallat i polits als muntants i una biga de fusta per llinda. Pel que fa a les finestres n'hi algunes de formació recent; la resta, la majoria, són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus ben tallats i polits i alguns amb els angles treballats en bisell; a la planta golfes n'hi ha una feta amb carreus senzills als muntants i llinda de fusta. Part del costat de ponent de la façana sud té una actuació força recent en totxana, és el resultat de la modificació d'una eixida que hi havia en aquesta costat. També al costat de ponent la casa està reforçada amb contraforts. L'interior va ser reformat totalment fa relativament pocs anys. Pel voltant de la casa hi ha diversos annexes, algun de factura contemporània; a la part del darrera de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i obert pel costat sud-oest. | 08078-44 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La masia Ca l'Ardit apareix relacionada en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 119-123), en el que hi consta que Joan Canudas i Puig, pagès de Capolat, té la Casa i terres dites Can Ardit, a més de la Caseta i terres del Simonet, habitades, i tres peces del mas Rexacs. En el mateix document també apareix la referència de Ca l'Ardit en la descripció de la propietat de Reixacs, la qual s'indica que afronta amb Ca l'Ardit. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita 'Ardit' al llistat de cases de pagès del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Armengou. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Ardit i hi consten Juan Balaguer, Dolores, Josep, Josefa i Sibina, com a habitants del mas. | 42.0546700,1.7504900 | 396606 | 4656601 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48590 | Forn de Reixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reixacs | XX | La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes adossats al seu voltant. Consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, a la façana sud són de pedra amb relleus irregulars i col·locades en cadena, i a la façana nord són carreus més llisos, amb acabat punxonat. Les obertures estan distribuïdes de manera força regular, en conjunt totes són de formació senzilla, la majoria tenen el contorn amb maó massís posat formant llinda plana i a sobre un petit arc de descàrrega també amb maó posat de pla, i algunes, bàsicament a la façana nord, tenen el contorn remarcat amb una franja d'arrebossat en ciment pòrtland. L'interior de la casa està compartimentada en dues vivendes. Els annexes que té adossats són de construcció força més actual, tots són de planta baixa i de coberta a un sol vessant, excepte el que hi ha al costat de ponent, que a planta primera conforma una terrassa, a la que s'hi arriba a través d'una escala exterior i que dóna accés a una de les dues vivendes. | 08078-45 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa del Forn de Reixachs és coneguda també com Casanova de Reixachs. El nom es deu a que la van construir els amos de Reixachs, els quals després es van fer la casa de Rosiñol. Es va bastir entorn als anys 1910-1912, i al cap de poc temps hi van fer el forn de pa, establiment que hi perdurà durant força anys, d'aquí el nom del Forn de Reixachs. | 42.0541700,1.7476800 | 396373 | 4656549 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48591 | Cal Codonyet Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet-nou | XVI-XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa de Cal Codonyet és de planta rectangular, formada per planta baixa i primera, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia (lleugerament cap al sud-oest). Gran part de la superfície de les parets és recoberta d'un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el material. Arran però de les obres de rehabilitació i reforma que s'hi estan realitzant actualment, s'ha eliminat el revestiment de la planta baixa del mur nord i de part del mur oest, permeten veure un parament dels murs format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres de maó massís. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles obertures de forma rectangular sense elements vistos; excepte a les parts on s'ha retirat l'arrebossat podem veure, al mur nord, tres portes, totes emmarcades en maó massís, dues semblen més velles i són de llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre. Al mur de ponent hi ha una finestra d'arc rebaixat fet també en maó però posat de pla, abans era una porta. A la façana principal destaca, a la planta primera, una galeria formada per tres obertures en arc. Sembla que interiorment els elements de càrrega són pilars de maó massís, i alguna part de mur de pedra, potser restes d'una configuració anterior de la casa. Al costat est, la casa té adossat un cobert d'una sola planta. Al davant de la casa hi ha l'era i diferents coberts al costat sud i oest; el del sud és de dos nivells de planta, la inferior és cobert en volta de maó posat de pla, i és bastit amb murs de pedra i cantoneres de pedra picada. Els del costat oest són d'un sol nivell, amb accés directe des del pla de la casa, i eren destinats bàsicament a corts pel bestiar; la seva estructura és formada per la combinació de murs de pedra amb cantoneres i pilars de maó massís. A pocs metres al costat est hi ha un altre gran cobert. | 08078-46 | A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi | Les referències documentals que tenim de Cal Codonyet es corresponen amb la casa de Cal Codonyet Vell, de fet havien estat una mateixa finca. Essent Cal Codonyet Vell la casa principal, i Cal Codonyet Nou sembla que hauria pogut estar bastida a mode de masoveria. El que hem pogut veure de l'estructura sembla correspondre a una construcció del segle XIX, i més aviat de cap a finals del període, ja que hi ha molta presència de maó, tant en les cantoneres com en el contorn de les obertures. Pel que fa a Cal Codonyet Vell la primera referència documental coneguda la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. | 42.0513100,1.7438700 | 396053 | 4656236 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48592 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles | XVIII | Es troba situada a peu de roques, en la zona on s'inicia el fort desnivell dels Cingles de Capolat, en concret a la base del Serrat de la Malla, quedant arresarada per la part posterior a la costa i pel davant s'obre a una àmplia zona planera on s'estenen camps de conreu. Recentment la casa ha estat totalment reformada. Colilles està conformada per un conjunt de construccions, la principal, la casa, amb uns coberts annexos al costat sud (la part que conforma la terrassa és obra actual) en un dels quals trobem la fogaina; al costat de llevant de la casa hi ha el pou, un paller també a l'est, i al davant, un altre porxo amb una cisterna adossada a aquest darrer pel costat de ponent. La casa és de planta irregular, conformant una planta propera a un rectangle en el qual el mur nord defineix un angle sobresortit. Consta de planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, abans golfes; és coberta a dues aigües amb el carener orientat est-oest; cal anotar que el vessant sud actualment està format per dos plans de coberta resultat de l'obra actual en la que es va rebaixar la meitat de la coberta per aquest costat. L'edifici és construït en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta, la baixa i la primera. A la planta baixa l'accés és a la façana sud, en el mateix nivell hi ha altres obertures, una de les quals, actualment tapiada, era feta amb muntants de pedra desbastada i llinda de fusta. L'accés a nivell de planta primera és a través del mur lateral de llevant. La majoria de finestres són obertures emmarcades amb maó massís, alguna modificada en l'actualitat, també hi ha una gran finestra a la façana sud i a nivell de la planta primera que és feta amb muntants, ampit i llinda de pedra picada i polida, i per l'interior té festejadors. Els murs presenten diferents acabats, aproximadament la part corresponent a la planta baixa és de pedra amb un paredat irregular de pedres tant sols desbastades de mides i formes diverses, i les cantoneres més regulars però formades per carreus sense polir; per sobre, i abastant més o menys l'extensió del nivell de la planta primera, els murs són de tàpia i estan arrebossats, i a les cantoneres tenen una part amb pedra polida i la resta amb maó massís, per sobre hi ha una altra vegada murs de pedra, en aquest cas amb maó a les cantoneres, probablement resultat d'una remunta. La planta baixa és de dimensions menors, ocupant aproximadament només la meitat sud de la planta de la vivenda; el seu interior es troba compartimentat en tres espais amb murs de càrrega fets amb pedra. A partir de la planta primera l'estructura interior es desenvolupa a partir de pilars de maó massís que arriben ja fins al carener. Com a element a destacar trobem la boca del forn de pa, restituïda en el seu lloc original, al mur de llevant de la planta primera. Dels annexes sud podem ressaltar l'obertura que dóna a l'espai on hi ha la fogaina, és una àmplia obertura de muntants i arc de mig punt tot de pedra ben tallada i polida. Pel que fa als porxos podem anotar que el més petit, situat a tocar de la casa pel costat de llevant, sembla el més antic, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la primera a paller. El porxo més gran és de tres nivells, i també aprofita la ubicació en desnivell per tenir accés a peu pla en els dos nivells inferiors, l'accés al nivell superior era a través d'una escala exterior; la planta semisoterrània era el femer amb una àmplia obertura al sud emmarcada amb maó massís i d'arc rebaixat, el seu interior és cobert amb volta de maó massís posat de pla; la planta primera era destinada al bestiar, on hi havia diverses corts i una trapeta al mig de la planta per poder abocar els fems directament a la planta inferior; el darrer nivell era destinat a paller, a més de la porta d'accés té tres grans obertures a la façana sud, tant sols separades per pilars, i amb els travessers de fusta. Els murs són de pedra i les obertures emmarcades amb maó massís. | 08078-47 | A la zona de Sants Metges | A finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 102) hi consta que Maria i Ramon Roca i Fabregó tenen els Masos Coll dels Ars, alies Roqueta i Colilles, habitats i afocats i terres del mas Fabregó. En el mateix capbreu apareixen altres referències al Mas Colilles, situat dins el terme de Castellserà i com a confrontació per exemple d'una feixa del Mas Vilar Jussà situada sota la casa d'en Colillas. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Colillas, i hi consten Paula Badia, Miquel, Maria i Juan Canarpa (?) com a habitants del mas. | 42.0566600,1.7601800 | 397411 | 4656811 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48593 | Cal Ballesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta | XVIII?-XIX | Cal Ballestà està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda al peu de la carretera que porta al Cint i Capolat. La casa és de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal, la qual mira cap al sud-oest. Originàriament la casa era més petita, ja que s'hi observa que va ser ampliada en alçada i allargada pel costat nord. La superfície dels murs presenten un revestiment bast que no permet veure'n bé el paredat, a la part de l'ampliació nord és més visible el material, i està conformat per carreus desbastats i pedres irregulars. La part més antiga la casa té les cantoneres de pedra picada i a l'ampliació nord són de maó massís (excepte a la part baixa que són de pedra, sembla que hi havia algun annex anterior que es va aprofitar en l'ampliació). La façana principal té dues portes d'accés, la de la part més antiga sembla tractar-se de la porta principal de la casa, és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc rebaixat de maó posat a plec de llibre; l'altra porta, la situada a l'ampliació nord, és de llinda de fusta i muntants de carreus senzills. El conjunt de les obertures estan distribuïdes força regularment, sobretot en façana principal; totes són emmarcades en maó massís, tot i que els acabats són diferents ja que responen a diferents moments constructius. A la part més antiga hi podem veure algunes obertures més velles, també amb contorn de maó massís, estan tapiades i presenta d'altres obertures més contemporànies amb brancals de maó i llinda encofrada. A pocs metres al sud hi havia el paller, actualment ha estat totalment reconstruït, i al costat nord-oest trobem uns annexes destinats a bestiar i cobert, enmig del conjunt l'era. | 08078-48 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | La masia de Cal Ballestà anteriorment era denominada la Diputació, no sabem quan es va produir el canvi de nom però degué ser una modificació relativament recent. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), de l'any 1856 hi apareix la referència com a Diputació i hi consta Pedro Bosc. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', no hi figura cap de les dues denominacions. Cal anotar que a la zona del Cint hi ha una masia que té un nom molt similar, és Cal Ballestà, d'aquesta casa es coneixen referències documentals des de finals del segle XVIII. Creiem però, que no hi ha confusió en la correspondència de les notícies documentals entre ambdues, ja que com hem vist a mitjans del segle XIX Cal Ballesta figura com la Diputació. | 42.0564900,1.7394700 | 395697 | 4656817 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48595 | El Pujol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 | XX | La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. | 08078-50 | A la zona de Correà | No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. | 42.0254800,1.7197000 | 394010 | 4653398 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48597 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 | XVIII | La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. | 08078-52 | A la zona de Correà | La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. | 42.0345600,1.7155200 | 393679 | 4654411 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48599 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 | XVIII | La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. | 08078-54 | A la zona de Correà | La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. | 42.0291100,1.7164900 | 393750 | 4653805 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48600 | Cal Bufot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufot | XVIII | La masia està situada en una zona planera, amb camps de conreu al seu voltant. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada lleugerament cap al sud-oest. La casa és conformada per l'estructura originària més petita corresponent aproximadament la meitat posterior de la casa, la qual al 1913 (segons llinda de la façana) s'amplià pel costat del davant (sud-oest) i més recentment pel costat de llevant (1957). La part més antiga està bastida amb paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars a la part baixa (aproximadament la part corresponent a la planta baixa) i tàpia a la part superior (actualment està recoberta amb un arrebossat de ciment), i a les cantoneres carreus allargats tant sols desbastats. L'ampliació afegida al davant de la façana principal, és feta amb murs de pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans peces ben tallades i polides. Pel que fa a les obertures a la façana principal són distribuïdes de manera força regular, tot i que es corresponen a dos moments clarament diferenciats. Així, a planta baixa tenim quatre obertures, totes són portes, la principal d'accés a la casa és diferent a la resta, és en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallades i polides (amb acabat punxonat), sobre muntants del mateix material i acabat; les altres tres portes són obertures de llinda plana monolítica sobre carreus. A la planta primera, sobre la porta principal hi ha un balcó amb voladís en el qual l'obertura és de llinda plana monolítica sobre carreus, tot també ben tallat i polit, a la llinda hi ha la incisió M1913S, que es corresponen a Martí Subirana i l'any de construcció, tot dins una cartel·la. A un costat té dues finestres i una més a l'altre banda, són fetes posteriorment. A la planta golfes al centre hi ha dues obertures amb llinda en arc de mig punt, i fetes amb maó massís. A la resta de façanes les obertures també són resultat de modificacions més recents. L'ampliació del costat de llevant és feta de l'any 1957, i és bastida en totxana; en el mateix moment es van bastir alguns dels coberts que hi ha al davant de la casa. A l'interior la planta baixa de la part construïda al 1913, conforma quatre espais paral·lels coberts amb volta feta amb maó col·locat de pla. La casa es complementa amb diferents annexes, coberts i pallers que trobem distribuïts pel voltant de la casa, al costat nord-est hi ha el més antic. | 08078-55 | A la zona de Correà | Cal Bufot es troba dins el terme parroquial de l'església de Sant Martí de Correà (pertanyent al veí municipi de Montmajor) i havia format part de la propietat de Cal Travé. Anteriorment era coneguda pel nom de Cal Reig, sembla que degut a que hi van anar a viure uns masovers provinents de Cal Reig de Linyà. Segons informacions orals del mateix propietari, Mn. Ballarà que havia estat rector a la parròquia de Montmajor, li va fer saber que inicialment la masia també era anomenada Les Coromines. Amb el nom de Cal Reig la masia ens consta documentada al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114), en el qual hi figura que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions de la finca. Segons aquesta referència la Casa del Reig es correspondria al Mas Verdaguer Jussà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una masia que es podria correspondre al Bufot i en la qual hi figura Ramon Vilanova. | 42.0288600,1.7053800 | 392830 | 4653791 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48601 | Turrielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turrielles | XIV-XIX | La masia està situada en una zona elevada, amb àmplies vistes sobretot cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular i està formada per dues estructures clarament diferenciades, la més antiga que constitueix el volum principal i una ampliació al costat nord força recent i que tant sols és a nivell de planta primera a la planta baixa és a mode de porxo format pels pilars de suport de l'estructura. L'edifici està bastit sobre una codina rocosa. L'estructura originària es correspon a una casa forta d'origen baixmedieval; consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Està construïda amb murs formats per un aparell regular de carreus rectangulars allargats i disposats formant filades, les cantoneres són de mides similars i segueixen les mateixes filades. La part baixa de les cantonades de la part nord estan bastides lleugerament atalussades, formant una mena de contrafort que reforça l'estructura a la part de la fonamentació. En conjunt els paraments són força homogenis, tot i que a la meitat més meridional de la façana sud i la façana de llevant (a la nord no ho podem veure perquè hi ha l'ampliació contemporània i a la part baixa la roca directament) presenten lleugeres diferències en el parament, hi ha més teulís, l'acabat del carreuat no és tant homogeni i les cantoneres són una mica més grans; aquest fet junt amb la presència d'un angle o cantonera al mig de la façana sud, a la part baixa, podrien indicar que aquesta casa havia estat una construcció més petita (hipòtesis que no podem confirmar, tant sols apuntar-la). D'altra banda, també al mur sud hi ha la traça d'una altra cantonera que potser es correspon amb les restes d'una obertura. Pel que fa a les obertures, a la façana de llevant hi ha la porta d'accés principal, és un porta d'arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra picada, polida i amb acabat punxonat, sobre muntants del mateix material i acabat. En conjunt la majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors i fetes amb maó massís. Hi ha dues portes d'accés més a la planta baixa, també de maó massís, ambdues amb arc rebaixat, però de moments diferents, l'una amb el maó col·locat a plec de llibre i l'altre amb el maó posat de pla. També compta amb alguna finestra feta amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, una a la façana posterior que està tapiada, l'altre a la façana principal, i també en aquesta façana una amb llinda plana monolítica però muntants de maó. Hem de destacar la presència a la façana sud de les restes tapiades d'una finestreta probablement d'origen, de la qual tant sols es conserva la llinda (monolítica però avui trencada) que conforma dos petits arcs de mig punt que definien una finestra de doble obertura amb columneta al mig, avui desapareguda, i part dels brancals de carreus. Interiorment, la planta baixa de la casa està distribuïda amb dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger. Cal dir que en aquest mur s'hi identifica la traça de dos brancals que semblen correspondre a un arc, el qual hauria funcionat com element estructural de càrrega en el període d'origen de la construcció. Aquest probable arc a més ens assenyalaria una alçada dels forjats diferent a l'actual i que explicaria l'existència d'unes obertures tapiades que no es corresponen amb els nivells de forjat actuals. Actualment, els espais de la planta baixa són coberts amb voltes de maó massís posat de pla, resultat d'una reforma potser de finals de segle XIX, moment en el qual també es deurien modificar moltes de les obertures. Al voltant de la casa hi ha diferents coberts i annexes, els més antics estant situats a la part est, i altres sobretot pel costat sud i sud-oest, en conjunt destinats a l'explotació agropecuària essencialment ramadera. | 08078-56 | A la zona de Correà | Les característiques arquitectòniques de la masia ens assenyalen que ens trobem davant d'una casa forta d'origen baixmedieval, tot i que amb fases constructives de períodes posteriors en els quals s'amplià i/o modificà l'estructura. Es tracta d'una masia situada dins el terme parroquial de Correà, i sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII Correà passà a formar apart de l'administració del marqués d'Aguilar. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 81-84), hi figura que Josep Malagarriga i Fontcuberta, àlies Comaposada, pagès de Correà té el Mas Torrielles habitat i afocat. De fet el mas Turrielles avui dia continua formant part de la finca de Comaposada, que té la casa principal, Comaposada (es troba dins el terme municipal de Montmajor), al nord de Turrielles i amb bona visibilitat entre ambdues. L'indret de Comaposada (Coma Posada) consta ja documentat l'any 1118. Posteriorment, al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada dins el terme de Correà, el qual actua com a jurat comparent. Al costat mateix de la masia de Comaposada hi ha una petita església, Sant Miquel de Comaposada, que havia estat sufragània de Sant Martí de Correà; era utilitzada com a capella del mas i va ser reconstruïda a finals del segle XVII, l'any 1696 segons indica la llinda de la porta, per Josep Comaposada. | 42.0325600,1.7016500 | 392528 | 4654207 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48603 | Vileta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova | XVII-XX | La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. | 08078-58 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. | 42.0574900,1.7219600 | 394250 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48604 | La Vileta Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-vella | XVII | La casa està deshabitada de ja fa anys, i s'observa alguna zona amb problemes estructurals. | La masia es troba a la part alta del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona planera però elevada. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per almenys tres fases constructives, de les quals es diferencia sobretot la part sud perquè és més alta que la resta, compta amb planta baixa, primera i golfes, mentre que el volum posterior és només de planta baixa i primera. El conjunt de la casa és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud. A grans trets el parament és força similar a la totalitat de la casa, ja que en conjunt és un paredat força bast, format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que a la part més antiga hi ha més presència de carreus tant sols desbastats, i a les parts més modernes és fet amb pedres més petites i més quantitat de teulís i maó barrejat; les cantoneres són carreus tant sols desbastats, a la part sud són més polits i regulars i més grans que a la resta. Pel que fa a les obertures, hem de destacar que a l'interior de la casa trobem la porta original d'accés, està situada després de la porta actual d'accés i es tracta d'una porta d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida i carreus als muntants tot amb l'angle treballat al biaix; també a l'interior, poc després de la porta trobem una obertura de comunicació interior de la planta baixa que és feta amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida i a la llinda una creu al centre i la data 1607 incisa, també amb els angles als biaix. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera força regular, a la planta baixa al centre hi ha la porta actual d'accés principal, és amb carreus als muntants i llinda de fusta, al costat de ponent una finestra potser oberta més tard; a la planta primera i golfes al centre hi ha una galeria, a plana primera és amb dos arcs de mig punt fets amb maó massís (sembla una actuació posterior i que en origen estigués totalment oberta definint una obertura de línies rectes, similar a la de planta golfes), i a les golfes és una gran obertura de traça més senzilla; a la planta primera al costat de llevant un balcó sense voladís, fet amb llinda de fusta i brancals dels mateixos carreus que als murs, i al de ponent una finestra amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat; a les golfes una obertura a cada costat de configuració com el balcó de la planta primera. A la resta de façanes trobem bàsicament finestres amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit en alguns casos sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles tallats al biaix, junt amb d'altres de formació més contemporània i fetes amb maó massís. La part original es correspon amb el volum central, el qual posteriorment s'amplià pel costat nord i sud; es tracta de tres fases constructives però cadascuna té a més modificacions i refets de períodes posteriors. De fet a la part del mur de ponent de la part original es mostra molt modificat i amb diverses actuacions. La façana sud, la de la galeria també presenta actuacions de diferents períodes. A l'interior, l'estructura original es correspon a una construcció de tres crugies paral·leles disposades amb orientació nord-sud, perpendiculars a la façana principal; al cos central hi ha l'escala d'accés a la planta superior, i a la meitat nord de la part de llevant trobem la boca del forn, avui tapiada. L'ampliació del costat nord, està configurada en dos cossos, amb un mur mitger com element de càrrega i distribució.. I l'ampliació del sud, és amb pilars interiors de càrrega. A l'exterior al costat de llevant hi ha alguns annexes de planta baixa adossats, i que eren destinats al bestiar i magatzem. | 08078-59 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La Vileta Vella és el resultat de diferents fases constructives, ja que s'observen almenys tres períodes, la part central es correspon amb l'original i més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, s'hi conserva una llinda amb la data 1607. Amb posterioritat s'amplià cap al nord, i després al sud, amb la construcció d'una galeria de dos nivells, a planta primera i golfes, i que probablement sigui fet al segle XVIII. Tot i això presenta altres modificacions i reformes de períodes posteriors, segle XIX i XX. Documentalment tenim constància de la masia la Vileta en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 75-76), en el qual s'hi relaciona que Maria Tor, vídua d'un pagès del Cint, té el Mas Vileta En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Vileta i hi consta Joan Fígols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Vileta, i s'hi relacionen Joan Fígols, Teresa, Josep, Josefa, Manuela, Joan Guix i Margarida. A uns 400 metres cap al sud-est hi ha la casa la Vileta Nova la qual es va construir cap al 1920. | 42.0583100,1.7173400 | 393869 | 4657046 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) A la part posterior de la casa a pocs metres, hi ha el paller, és una estructura de dos nivells i coberta a dos vessants amb la configuració típica d'una gran obertura a la façana principal, la sud, amb un únic pilar al mig de la façana i un altre a l'interior, a la part central. Al costat oest de la casa hi ha una bassa parcialment perimetrada per un mur de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48606 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-3 | XX | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 133, al costat oest. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. La superfície de les parets es troba recoberta d'un arrebossat de ciment que la cobreix, excepte les cantoneres que són carreus regulars de pedra ben picada i polida, i les que donen al davant formen uns relleus irregulars, i el contorn de la majoria d'obertures que és fet amb maó massís. Les obertures a la façana principal hi són distribuïdes regularment, a planta baixa dues àmplies obertures, l'una és la porta principal d'accés i l'altra està tapiada, a planta primera tres finestres i a planta golfes també, però més petites; totes aquestes obertures tenen la part superiors dels brancals i la llinda lleugerament més sobresortit (a mode de guardapols) tot aportant-li un toc decoratiu. A la resta de façanes les obertures hi ha menys obertures i distribuïdes menys regularment, algunes són amb llinda en arc rebaixat, també de maó, i n'hi ha d'altres de formació recent. Al costat sud, hi ha adossat un volum de dues plantes, la planta baixa és d'origen i la superior sembla posterior. La casa té altres coberts i annexes per la part posterior. | 08078-61 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, la casa La Pedrera deu el nom a que en el lloc, arran de la construcció de la carretera, pels volts del tombant de segle XIX-XX, s'hi va extreure pedra o sigui que fou una petita pedrera, i posteriorment, en lloc del rebaix s'hi va construir l'actual casa, pels volts de l'any 1928-29. | 42.0466800,1.7393600 | 395672 | 4655728 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48607 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada de camps de conreu sobretot pel costat sud i est. Està conformada per la casa amb diferents annexes adossats pel seu voltant i varis coberts i naus destinats sobretot a l'explotació agropecuària. La casa té planta rectangular amb dos cossos sobresortits, un adossat al mur sud i l'altre al mur nord. Consta de planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa és un gran edifici bastit en diferents fases constructives. A grans trets el conjunt presenta murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses; les cantoneres són carreus de pedres més o menys ben tallades i picades, més petits a les fases més antigues i de mides més grans a les ampliacions posteriors. La casa està dividida verticalment en dues vivendes independents, l'una ocupa el costat de llevant i l'altre el de ponent, fet que determina que hi hagi diferents portes d'accés. A la façana nord tenim la porta antiga d'accés a la casa la qual donava a l'antiga escala d'accés a la planta primera, és una porta adovellada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat (és probable però que originàriament la casa hagués tingut una altra porta més antiga a la façana sud tal i com és habitual, ja que no és corrent la ubicació de la porta principal a la façana nord). Al costat de llevant de la porta adovellada tenim l'actual porta d'accés a la vivenda de llevant, és per tant de formació contemporània, amb llinda en arc de mig punt feta amb maó massís posat en vertical i muntants també de maó. Al costat d'aquesta hi ha una altra obertura d'accés a la planta baixa, és amb llinda plana monolítica. En el mur de ponent tenim una escala exterior que ens dóna accés a la planta primera de la vivenda del costat de ponent, és una antiga finestra de llinda plana monolítica i brancals de pedra reconvertida en porta. Pel que fa a les finestres trobem bàsicament dos tipus d'acabat. L'un és amb llinda plana monolítica, brancals de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta primera i segona la majoria tenen ampit sobresortit i més o menys motllurat, i a la planta golfes són de mides més petites i ampit arran de mur; moltes tenen un petit arc de descàrrega sobre la llinda format per dues lloses col·locades definint un triangle, també algunes tenen els angles treballats al biaix; al mur oest n'hi ha una que té a la llinda la data 1737 incisa. L'altre tipus són finestres senzilles, amb el contorn de maó massís i força contemporànies, alguna correspon a reformes fetes fa pocs anys, amb tant sols maó als brancals. A l'interior part de la planta baixa és coberta amb voltes encofrades en pedra, són espais que havien estat destinats bàsicament al bestiar. A la planta primera de la vivenda de llevant trobem diferents estances amb voltes fetes amb maó massís; en aquest pis al mur nord hi havia hagut el forn de pa, el cos era exterior i es corresponia amb part del volum que hi ha adossat en aquest costat. A la casa es pot distingir una estructura més antiga, que ocupa la part central de la casa actual, probablement d'origen del segle XVI; el que en veiem avui presenta modificacions i reformes posteriors. Aquesta primera estructura es va ampliar pels costat oest i est i semblaria que afegint-hi ja almenys part del volum adossat al mur sud, a més de pujar l'alçada de la casa. A l'ampliació del costat de ponent hi ha la data 1737. El volum sud sembla que era diferent, tenia una altra volumetria i més alçada. | 08078-62 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els orígens de la Masia La Tor es remunten com a mínim al segle XVI, ja que en el fogatge de 1553 hi consta Francesc Tor dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. Posteriorment tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia La Tor, en la qual hi consta Juan Marçal. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix La Tor i s'hi relacionen Antonino Serra, Isabel, Ramon Capdevila, Eulàlia, Josep, Antonia Olivia, Manuel Armengou, Bonaventura, Joan Pascuet, Josefa i Ramon Capdevila. | 42.0460400,1.7442100 | 396073 | 4655651 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48608 | Barballó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barballo | XVIII-XX | La masia està situada en una zona molt planera i oberta, envoltada d'amplis camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud, tot i que lleugerament cap al sud-est. La superfície de les parets presenten un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el paredat, tant sols podem veure algunes de les cantoneres que són formades per grans carreus de pedra ben tallada i picada, i el contorn de les obertures, que en quasi totes és de maó massís. Tot i que la casa presenta una ampliació pel costat de llevant (més identificable en el mur posterior), l'acabat de les obertures és molt similar en les dues fases. A la façana principal, les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, l'eix central i el de ponent són uniformes en planta primera i segona (són d'un mateix període, i el de llevant és posterior); a planta baixa la porta d'entrada al centre i una finestra al cada costat, a planta primera dos balcons amb voladís i una finestra al costat de llevant, i a la planta segona igual però els balcons són ampitadors, corona la façana una finestra romboïdal al centre. A la resta de façanes les finestres hi són distribuïdes més irregularment. La masia es complementa amb diferents annexes destinats a corts, paller i magatzem, i ubicats sobretot a la part posterior de la casa. La majoria de coberts són de cronologia força recent, la part més vella del paller és del 1939, i de quatre o cinc anys més tard els annexes que hi ha just al darrera de la casa; la resta són posteriors. | 08078-63 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, sembla que originàriament era una petita caseta, de la qual tant sols es conserva part dels murs del costat sud-oest. Cap a finals dels anys 20 del segle XX, es van realitzar obres de rehabilitació a la casa tot engrandint-la i fent noves les obertures. Posteriorment, entorn al 1954 es van ampliar la casa pel costat de llevant, adoptant ja la dimensió de la planta actual. Documentalment la primera referència coneguda de la masia Barbelló la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Barballó i hi consta Pedro Canals. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Barballó, i s'hi relacionen Josep Capdevila, Josep i Francisca. | 42.0525600,1.7385400 | 395614 | 4656382 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48609 | Cal Savoia del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-del-cint | XIX | La casa de Cal Savoia del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. Es tracta d'una caseta i diversos coberts, pallers i annexes situats als costats est i sud de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de paredat format per carreus desbastats junt amb d'altres pedres de tall, forma i mides més irregulars; les cantoneres són bastides amb grans carreus de pedra ben polida amb el contorn de les peces llis i la resta de superfície punxonada, acabat que també trobem en l'emmarcament de la porta i finestres originals. Pel que fa a les obertures, en conjunt sembla que les que en origen devien estar distribuïdes de manera simètrica; avui hi ha altres obertures de formació recent. La porta d'accés, situada a la façana sud, és de muntants i llinda en arc rebaixat conformat per la clau i una dovella lateral a cada costat, els muntants són de grans carreus, tot amb l'acabat que ja s'ha indicat per les cantoneres. Les finestres d'origen són homogènies, a planta primera de llinda plana monolítica, dos carreus per brancal i ampit sobresortit de motllura simple, a la llinda de la finestra de llevant de la planta primera de la façana sud hi ha una inscripció dins una cartel·la que posa AM.SA; a planta golfes són més petites i els brancals només estant formats per un únic carreu per costat i l'ampit no sobresurt. La casa té una ampliació contemporània afegida al mur nord, de planta baixa i primera. A l'interior de la planta baixa entrant trobem un rebedor que ens dóna a l'escala situada al costat sud-oest, la resta són dos espais, l'un en forma de nau allargada ocupa tot el costat est de la casa; el conjunt d'espais en aquest nivell de planta són coberts per volta de maó col·locat de pla. A partir de la planta primera com a element de càrrega interior tenim un únic pilar central de pedra picada que es desenvolupa fins al carener. A la planta primera, al mur nord i al costat oest hi havia hagut el forn de pa. Adossat al mur est de la casa hi ha un petit annex, avui reformat, probablement havia estat destinat a corts o bestiar. Entre els diferents coberts, destacar que al costat sud hi ha les restes del paller antic, avui dia totalment ampliat i modificat. | 08078-64 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Dins el municipi de l'Espunyola tenim dues cases que s'anomenen Savoia, la que és objecte d'aquesta descripció sempre s'ha diferenciat amb l'afegit del Cint, ja que l'altra es troba a l'extrem oposat del terme, al costat est. Segons indicacions del mateixos propietaris sembla que la casa va ser construïda per un descendent de la casa de Torrades, segurament cap a finals de segle XIX. En el cadastre vell apareix la casa anomenada com Cal Sàrvia. De fet la primera cita que trobem de Cal 'Saboya' és en un document de cumpliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Teresa Gragés, Anton i Maria. En aquest mateix document entre els habitants de Torrades hi trobem un tal Ambrós Sabata, podria correspondre a les inicials AM.SA que trobem en una finestra de la casa. | 42.0555300,1.7384900 | 395615 | 4656712 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48610 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-0 | XIX | La casa de Cal Ferrer del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint, al peu de la carretera. Es tracta d'una casa, diversos coberts, pallers i annexes situats als costats sud-est de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. L'edifici té la superfície dels murs recobertes amb un arrebossat, excepte les cantoneres, que hi ha els carreus de pedra picada vistos, i el contorn de les obertures que és de maó massís. A la façana principal les obertures estan distribuïdes de manera simètrica i regular, amb dues obertures per planta; a la planta baixa, la porta d'accés al costat més de llevant, és amb llinda en arc rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre, i una finestra al costat; a planta primera dos balcons i a la planta segona dues finestres; són obertures rectangulars senzilles amb arc de descàrrega de maó a sobre. Les obertures de la resta de façanes són iguals o molt similars, totes emmarcades en maó. La casa té adossats diferents annexes a les façanes laterals, tres al costat est i un a l'oest; es tracta de construccions bastides amb posterioritat a la casa. Al costat est, l'annex del mig és de dues plantes, la superior és una ampliació de l'espai destinat a vivenda, la resta són de planta baixa i destinats a bestiar, magatzem i en un hi ha la fogaina. Pel voltant, bàsicament a costat i costat del camí d'accés (pel sud-est de la casa) hi ha diversos coberts destinats al bestiar, magatzem i paller; entre aquests hi ha el porxo antic, és de dos nivells, la planta baixa pel bestiar i la planta primera pallissa; té una escala exterior per accedir al segon nivell, el qual és obert cap al sud-oest, presenta una estructura bastant típica de murs tancats en planta en forma de U i pilar al centre de la façana oberta, la principal. A la part posterior de la casa hi ha una bassa d'obra o viver, i restes d'altres estructures. A poca distància de la casa es conserven escasses restes i molt amagades de la casa vella de Cal Ferrer. | 08078-65 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els únics elements arquitectònics visibles de l'exterior de l'estructura de la casa de Cal Ferrer es poden correspondre amb elements del segle XIX. De fet la primera cita documental que coneixem de la casa Cal Ferrer és en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Climens Costa i Josefa. | 42.0575900,1.7380700 | 395583 | 4656941 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poc més de 100 metres cap al nord, a peu d'un baumat pel qual discorre el torrent de Trasserra hi ha la font de Cal Ferrer, la qual és nomenada tant amb el nom d'aquesta casa com pel del Molí de Trasserra, aquest està situat al costat mateix del torrent i de la font. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48613 | Font del Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrec | XIX | La casa es troba en mal estat de conservació i requereix d'una intervenció de rehabilitació. | Caseta de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Està construïda amb murs de paredat de pedra irregular, part dels quals estan arrebossats; les cantoneres del costat de llevant i les de planta baixa de ponent són de carreus grans de pedra picada i polida, a planta primera són de maó massís. Al mur de llevant hi ha algunes obertures feta amb blocs de pedra picada i polida, altres de senzilles, sense cap element decoratiu, i la majoria són emmarcades amb maó massís, unes amb maó col·locat a plec de llibre i d'altres posat de pla. L'accés a la planta primera és a través d'una escala exterior situada adossada a la façana sud. La planta baixa sembla haver estat destinada exclusivament al bestiar i magatzem, i la primera a vivenda. Al mur nord hi ha adossat un annex, de construcció contemporània, és fet amb totxana i consta de planta baixa i primera, i és cobert a un vessant, tot desaiguant sobre la teulada de la casa principal. A pocs metres a l'est hi ha altres coberts, destinats a paller i bestiar. Al voltant trobem altres construccions força recents destinades a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-68 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no ens apareix citada la masia Font del Borrec. Per l'estructura arquitectònica, amb important presència de maó a les cantoneres i emmarcant les obertures, deu correspondre a una construcció de finals del segle XIX, amb modificacions i construcció d'annexes a mitjans del segle XX. | 42.0348900,1.8038100 | 400988 | 4654342 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48614 | L'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesgleiola | XVIII | L'Esgleiola està situada a pocs metres al sud de l'església i rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i golfes, té teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. L'edifici és construït amb un parament de carreus força ben tallats junt amb pedres tant sols desbastades i més irregulars, té un acabat amb una mena de rejuntat ample que li aporta un aspecte més aviat bast; les cantoneres són grans carreus rectangulars de pedra ben picada i polida. L'edifici està construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés en dos nivells, a planta baixa i a planta primera; la porta d'accés a la planta baixa és la més antiga, és a la façana principal, aproximadament al centre, i és de llinda en arc rebaixat de dovelles de pedra picada i polida sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; la porta d'accés a planta primera és en el mur posterior i és d'obertura més recent. Pel que fa a la resta d'obertures, moltes són de factura força contemporània; n'hi ha algunes d'originals, amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i alguna amb ampit de pedra, en algun un cas amb motllures senzilles als angles i altres amb l'angle interior treballat en bisell; també n'hi ha vàries amb els brancals de maó massís i llinda plana monolítica. La casa té adossat un petit porxo al mur lateral de llevant, és una estructura contemporània. Pel voltant de la casa hi ha diverses naus i coberts actuals destinats a explotació agropecuària. | 08078-69 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. La casa l'Esgleiola sembla una estructura de factura moderna, es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII, amb importants modificacions més tardanes, almenys visibles exteriorment en la traça de diverses obertures. Tenim notícia documental de la casa a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa 'Esgrayola' hi consta un tal Juan Soler. | 42.0190900,1.7954900 | 400274 | 4652597 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48615 | Rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-lesgleiola | XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | La rectoria està situada sobre un tossal rocós, i adossada al mur de llevant de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud, a la plaça que hi ha davant l'església i la rectoria. Actualment es troba en ple procés de reforma. La casa presenta almenys dues fases constructives, una primera estructura més petita, que a la façana sud és clarament identificable ja que hi podem veure la cantonera que n'assenyala el límit; era conformada per murs de pedra desbastada de mides i formes irregulars i unes grans cantoneres de pedra picada i polida; les obertures a la façana principal estaven distribuïdes en tres eixos verticals i simètrics, a planta baixa la porta al centre i una finestra a cada costat, i a planta primera tres balcons, totes les obertures emmarcades amb maó massís als muntants i en llinda, col·locat a plec de llibre formant arcs rebaixats. Posteriorment, la casa s'amplia sembla que pel costat nord, fins al límit amb la sagristia, i cap a llevant; es tracta d'una estructura feta ja amb cantoneres de maó massís, i les obertures amb muntants també de maó i llinda plana de ciment encofrat, algunes han estat realitzades o modificades actualment arran de la reforma que s'hi està duent a terme. Abans de la reforma l'angle sud-est d'aquesta ampliació era coronat per un terrat. Els murs del costat de ponent de la casa són els de l'església, en ells hi podem observar diferents tipus de parament, resultat també de les diferents fases constructives de l'església. | 08078-70 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | La rectoria de Sant Pere és de construcció força contemporània, pel tipus d'acabat dels murs i de l'emmarcament de les obertures, ens assenyalen una estructura de finals del segle XIX o potser fins i tot principis del XX. L'església de Sant Pere de l'Esgleiola consta documentada ja des d'època medieval; la primera notícia documental és del 1112, en que s'esmenta l'església com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). l segle XIV, . El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48618 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-1 | XVIII-XIX | La casa fa anys que no està habitada, tot i això en tenen cura habitualment. | La masia està situada en una àrea planera prop del camí que porta a Sant Sadurní del Cint, i amb el torrent de Cal Ferrer o de Trasserra que discorre pel seu costat de ponent. La casa està formada per dos volums adossats de diferents cronologies. Ambdós són de planta baixa i primera, i coberts per teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tot i que presenta dues alçades diferents, ja que el volum més actual té la coberta més elevada. La part antiga de la casa defineix una petita caseta bastida amb murs de pedres de mides i formes diverses, alguns carreus desbastats i amb força teulís, les cantoneres són carreus rectangulars allargats desbastats i poc polits. Les obertures són senzilles, sense cap element destacable; n'hi ha alguna de formació més recent que és amb maó massís. La porta d'accés principal sembla correspondre's a la de façana principal, que és orientada cap al sud, és la porta del volum original, i és de llinda plana monolítica. El volum afegit contemporàniament al davant de la façana sud, s'assenta sobre part d'altres coberts i annexes ja existents, tot formant a planta baixa un porxo davant l'entrada i a planta primera l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. És una estructura bastida amb totxana i acabada amb un arrebossat de ciment pòrtland. Així, tenim diferents annexes a la part sud de la casa, són espais de planta baixa, originàriament destinats sobretot al bestiar i a magatzem. En el mur de ponent de la casa hi podem veure adossat un cos mig derruït que podria ser un forn de pa. Al davant de la casa, al sud-est, hi ha el paller o cobert, és de dos nivells i coberta a dos vessants, és construït amb pedra excepte la part més sud que és de construcció contemporània i fet amb totxana. | 08078-73 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental d'aquest mas és del 1856, en la cita de 'Serra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Antich. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Serra i hi consten Josep Puig, Mònica, Ramon i Teresa com a habitants del mas. | 42.0539200,1.7354800 | 395363 | 4656536 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48619 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra | XVIII | La masia està situada al peu del Cingles de Taravil, en una zona en desnivell, tot quedant ubicada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener disposat paral·lel a la façana principal, la qual està orientada vers el sud, tot i que lleugerament cap al sud-oest. Està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i als angles grans cantoneres de pedra picada. La porta d'accés és situada aproximadament al centre de la façana sud, a planta baixa, i és una porta adovellada formant un arc carpanell suportat en muntants de grans carreus, tot en pedra picada i polida; a la clau de l'arc hi ha una inscripció incisa que diu 'Martí Trasserra 1782'. Pel que fa a les finestres, a la planta baixa són petites finestretes emmarcades en carreus; a les plantes superiors, la majoria són formades per llinda plana monolítica, muntants de carreus i en les de planta primera amb ampit sobresortit lleugerament motllurat, algunes d'aquestes presenten els angles treballats en bisell; també hi ha algunes obertures de formació més contemporània que són emmarcades en maó massís. L'interior mostra una estructura de tres crugies paral·leles disposades perpendiculars a la façana principal, totes tres naus són cobertes amb voltes de pedra; la crugia central és en la que hi ha l'escala de pedra d'accés a la planta primera, el conjunt d'espais de la planta baixa havien estat destinats al bestiar. A la planta primera podem destacar a la part nord de la crugia central l'espai de la llar de foc, en el que hi ha s'hi conserva la boca del forn de pa (avui tapiada, ja que el cos no es conserva, era exempt i adossat al mur nord); l'accés des de la crugia central als àmbits que ocupen els cossos laterals és a través d'obertures formades per brancals de grans carreus i llinda plana monolítica, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles interiors acabats en bisell. La masia es complementa amb alguns annexes i coberts, entre els quals hi ha un gran paller situat a pocs metres al nord de la casa, és una estructura típica de planta de murs de pedra en forma de U i pilars a la part oberta, la qual està orientada cap al sud. | 08078-74 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Aquest document ens informa doncs que el nom propi de la casa era el de Mas Piera però també era conegut com Esquerrà o Montells. El nom del propietari és el mateix que figura en la dovella central de la porta d'entrada a la casa, on hi consta Martí Trasserra 1782. La Masia Trasserra de Capolat conformava doncs el capmàs del conjunt de la propietat, aquesta és una gran masia amb una estructura arquitectònica dels segles XVI, XVIII i XIX, tot i que ja apareix documentada anteriorment, en els anys 1175, 1433, 1497, 1499 i 1553. La següent notícia documental que coneixem de Ca l'Esquerrà és ja del segle XIX, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta que hi viuen Bonaventura Canals, Martina, Joan i Josep. | 42.0625500,1.7325600 | 395136 | 4657498 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48620 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada | XIX | La masia està construïda en una zona en desnivell tot quedant oberta cap al sud i est, per on és més planer i hi ha diversos de camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en diferents fases constructives; així sembla que inicialment era una casa petitona (que ocupa el costat nord-est de l'actual volumetria), la qual posteriorment s'amplià cap a l'est, cap al sud i s'augmentà el seu alçat, fases que sembla que es van realitzar en diferents moments. La part més antiga és construïda amb murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i les cantoneres de carreus més o menys ben tallats i acabats en un polit poc acurat. A l'interio de la planta baixa podem veure l'antiga porta d'accés la qual era oberta a la façana sud d'aquella estructura inicial, és de muntants de carreus de pedra picada i ben tallada i llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre (potser que la llinda estigui modificada amb posterioritat). Les obertures existents en aquella primera estructura són el resultat de modificacions posteriors. Arran de les ampliacions posteriors podem distingir que la planta baixa és feta amb murs de pedra formant paredat i angles de carreus més o menys ben tallats i polits; al mur nord i part de l'est hi podem veure part de pilars estructurals en façana fets amb carreus, quant la resta són fets són fets amb maó massís (podria respondre a dues fases constructives), entre el conjunt d'aquests pilars el parament dels murs és fet amb maó massís. El fet que la casa estigui bastida en una zona en desnivell li permet tenir accés a peu pla en dues plantes, la baixa i la primera. L'accés de la planta baixa és al mur de ponent, i és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís posat de plà i muntants de carreus ben tallats i polits; l'altre obertura és al mur nord, i s'hi arriba a través d'una petita palanca, és feta amb llinda plana de maó massís amb un petit arc de descàrrega a sobre i muntants també de maó. En conjunt la resta d'obertures són senzilles i sense elements a destacar, si que cal fer menció a la façana sud, on trobem dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és una àmplia obertura amb tres arcs de mig punt, sembla com si no s'hagués acabat del tot, ja que els arcs no tenen els seus habituals pilars de suport (actualment compta amb uns puntals col·locats recentment). L'estructura interior de càrrega és en base a pilars, especialment a partir de la planta primera. Al costat est del mur nord (on hi ha la cuina) hi havia hagut l'antiga llar de foc amb el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha adossades diverses construccions destinades a paller, magatzem i corts pel bestiar. A més també compta amb altres construccions situades a pocs metres que també són destinades a l'explotació agropecuària. Algunes són de construcció força recent. Al costat oest hi ha un porxo construït entorn al 1949-1950, és de dos nivells i mostra l'estructura típica d'aquestes construccions amb una gran obertura en aquest cas a nivell de la planta superior cap al sud; és de murs de paredat i cantoneres i pilars de maó massís, les obertures, tant la de planta baixa, al costat de llevant, com la de planta primera, al mur nord, són d'arc rebaixat fet amb maó. | 08078-75 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tenim referència documental de la masia Comarmada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en què hi figura la casa Comarmada i hi consta José Fíguls. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Comarmada i s'hi relacionen Pere Rafart, Antonia, Josep, Ramon, Jaume i Joan. | 42.0404800,1.7429000 | 395955 | 4655035 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48621 | Cal Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saurina | XIX | La masia està situada en una zona en desnivell, fet que en determina la seva orientació cap a llevant. És de planta irregular i conforma dos nivells d'alçats, gran part de l'estructura és de planta baixa i primera, mentre que a la part sud, defineix un volum amb un nivell més. Ambdós volums tenen coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que és oberta cap a llevant amb una lleugera inclinació cap al sud. Pel costat nord la casa té adossats altres volums només de planta baixa, un es correspon amb el cobert. L'estructura és bastida amb paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, amb grans cantoneres de carreus ben tallats i polits. La casa actual és el resultat d'un important reforma realitzada a principis dels anys vuitanta, en l'actuació es van utilitzar materials provinents d'una altra masia. Amb anterioritat a aquesta rehabilitació la masia era formada per una casa de planta baixa i primera (correspondria a la part que actualment també només té dos nivells de planta) i un annex destinat a paller i al bestiar, situat adossat al costat sud de la casa, i que es correspondria amb la part sud de l'actual casa (la que té un nivell més d'alçada). Quasi la totalitat d'obertures de la casa són resultat de l'actuació dels anys vuitanta, hi ha però una petita finestreta al mur de tramuntana, formada un contorn amb quatre carreus ben tallats i polits, amb una cartel·la a la llinda amb elements incisos a dins, una creu al centre i potser, SS a un costat i 81 a l'altre, semblaria que estigués posat del revés i es tractés d'un 1855 però llavors la creu estaria cap per avall; aquesta finestreta ja apareix amb fotografies d'abans de la reforma. A la casa a més hi ha altres llindes amb data, una és un 1777, amb una creu al centre, i que podria ser una peça reaprofitada provinent d'una altra casa, a més, també hi ha 1981 en una altra llinda, data que ja es deu correspondre al període de rehabilitació. A l'interior de la casa trobem en un graó de l'escala de pedra la data 1841, també amb una creu al centre i dins un rectangle, es creu que aquesta peça ja era a la casa. L'interior de la vivenda era compartimentat i és amb un mur mitger de càrrega. | 08078-76 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa sembla correspondre a una estructura bastida al segle XIX. Tenim constància de molt poca informació documental, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha una referència poc entenedora que es podria correspondre a Cal Saurina, més si tenim en compta que hi consta un tal Ramon Serra i que amb posterioritat, ja al 1886, en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Saurina i s'hi relacionen Clement Serra, Francisca i Maria. | 42.0315900,1.7394300 | 395653 | 4654052 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48622 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 | XVI | Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. | 08078-77 | A la zona de Correà | La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. | 42.0263400,1.7284300 | 394734 | 4653483 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48624 | Cal Marsalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marsalet-vell | XIX | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 08078-79 | A la zona de Sants Metges | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 42.0545600,1.7696300 | 398190 | 4656566 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48625 | Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes | Gran masia de planta quadrangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. La casa té dues portes d'accés, actualment la principal és a la façana més de ponent, s'hi accedeix a partir a través d'uns graons de pedra i és una porta de llinda en arc de mig punt fet en maó massís i els brancals també de maó, aquesta és la porta que dóna obertura a l'escala d'accés als pisos, però originàriament la porta principal era la de la façana més sud. En aquest cas es tracta d'una porta de llinda en arc carpanell, que junt amb els brancals és formada per peces de pedra ben tallada i polida amb una senzilla motllura en l'angle interior, i a la clau una cartel·la incisa en la qual potser hi posava la data de construcció, avui dia totalment il·legible. La façana principal destaca sobretot per la galeria de tres nivells, a la planta primera i segona dues grans obertures formades per arcs de mig punt fets en maó massís i recolzats sobre pilars també de maó, amb la imposta formada per un graonat de maó a mode de capitell, i al costat de llevant una finestra en cada planta formada per llinda monolítica sobre muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat, tot en pedra polida amb els angles treballats al bisell, i en la llinda de la planta primera una cartel·la incisa amb la data 1851 i una creu al centre. El darrer nivell de la galeria és d'una sola obertura al centre, igual que la dels nivells inferiors, i una finestra a costat i costat, que segueix el mateix patró que la galeria. La resta d'obertures són quasi totes formades per emmarcament de maó massís, tot i que hi ha algunes diferències, la majoria defineixen un rectangle emmarcat en maó amb un petit arc de descàrrega de maó de pla sobre la llinda, i algunes amb llinda en arc molt rebaixat amb el maó posat a plec de llibre. A la façana posterior, les obertures del darrer nivell són emmarcades en maó, però amb llinda en arc de mig punt. També hi ha alguna obertura a planta baixa i a la façana sud emmarcada en carreus de pedra i llinda plana monolítica, i alguna altra de tapiada al mur nord. També en el mur nord hi ha una tros de llinda reaprofitat en el qual hi ha incís el nom de Joseph, i a sota, un 1 i un 7, corresponent a un mil set-cents i pico, i una creu. La casa està construïda en diferents fases, de les quals exteriorment semblen distingir-se, una ampliació cap a la façana de llevant, una ampliació al sud i posteriorment una remunta en alçada. Sense un estudi més a fons es fa difícil precisar més, però si que es pot apuntar una estructura inicial molt més petita. El conjunt dels murs són bastits amb un aparell format per pedres bastant irregulars i de mides molt diverses, les cantoneres són de carreus allargats i més petites a la part més antiga, i més grans a les fases més modernes, i maó a la part de la remunta. La casa compta amb un clos o tancat en el costat de llevant, és format per una gran portalada d'arc rebaixat format per dovelles de pedra polida igual que en els muntants. De l'interior sabem que almenys la planta primera conserva l'estructura de la gran sala, la qual té un forjat particular, fet de bigues ben carejades i l'entrebigat format per peces de pedra decorades amb motllures formades per una forma circular amb elements vegetals i florals a l'interior i també pel contorn exterior; el terra és un paviment de maons quadrangulars, en un de les quals hi ha la data 1900. La masia es complementa amb diferents coberts i annexes, el paller principal al costat est, al davant del qual hi ha una gran era enllosada (entre les qual una llosa amb la data 1819 incisa). El paller defineix una planta rectangular allargada, consta de dos nivells, i és cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud. | 08078-80 | A la zona de Sants Metges. | 42.0485800,1.7575100 | 397177 | 4655917 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat oest de la casa hi ha diferents annexes i coberts, destinats bàsicament al bestiar, magatzem i garatge; alguns són de construcció contemporània. A pocs metres al costat nord-oest de la casa hi ha una altra edificació, que havia estat la masoveria, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i teulada a dos vessants. La façana principal és orientada cap a l'est, mirant a la casa principal. La seva estructura és formada per murs bastits en pedra, però amb diferents elements formats per maó massís, com la part superior de les cantoneres, uns pilars en façana, algunes obertures. Aquesta construcció té adossat al costat nord un clos fet de murs de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc