Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48546 | Castell de l'Espunyola/Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyolamas-del-castell | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIV | Algunes construccions i elements han estat objecte de restauració, però encara no s'ha completat la restauració de tot el conjunt, la masia està pendent d'una actuació i altres elements exteriors com les restes de la muralla. | <p>Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet. Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm. La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes. La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra. Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera. Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta. A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors. Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís. Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.</p> | 08078-1 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon 'Cespunyola' es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera 'Zespunyola', per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon. Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord. A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla. Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural. | 85|92|93|94|119 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||
| 48555 | Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVII | Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. | 08078-10 | A la zona de Correà | La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0275300,1.7358300 | 395349 | 4653606 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48645 | Gabaldans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabaldans | XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament, es conserven en alçat part dels murs. | Les ruïnes de la masia de Gabaldans es troben al costat de la pista forestal que comunica el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat amb la pista de Torrades i Trasserra. Anant-hi des de Torrades, passats uns 1260 metres, per sobre la pista i a poca distància hi ha les restes. Les estructures es troben en procés d'enrunament i molt cobertes de vegetació que n'afavoreix el deteriorament, tot i això alguns dels murs que estan dempeus es conserven fins a l'alçada de la planta. Els murs mostren una planta allargada en sentit est-oest, la part sud mirant cap al què era l'antic camí d'accés. Sembla que està conformada per dues construccions principals situades adossades i comunicades entre elles, l'una semblaria correspondre pròpiament a la casa i l'altra podria ser més destinada a paller. La del costat més est conserva un pilar central i algunes compartimentacions interiors de la planta baixa; és una construcció bastida adossada al marge. L'estructura del costat de ponent també mostra diferents divisions interiors, i encara conserva part dels muntants d'una porta d'accés a la façana de ponent i una finestra amb llinda i brancals de pedra picada al mur nord. A grans trets el conjunt de les estructures estan bastides amb murs de paredat fet amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans carreus desbastats. | 08078-100 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Gabaldans en la qual es cita a Juan Torner. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Gabaldans, i s'hi relacionen Ramon Mosoll, Antonia, Josep i Anton. Informacions orals indiquen que encara hi ha algun veí que recorda quan era habitada, tot i que ja fa molts anys. | 42.0673300,1.7400400 | 395762 | 4658020 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48646 | Molí de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra | XVIII | La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. | El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. | 08078-101 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. | 42.0579800,1.7366100 | 395463 | 4656986 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48649 | Cal Vellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vellet | XIX | En procés d'enrunament. Encara conserva l'alçat de la pallissa, la casa està molt més enrunada. | Les ruïnes de la casa de Cal Vellet estan formades per les restes de dues estructures, la casa i adossat al seu mur est el porxo. La casa es troba molt enrunada i coberta de vegetació, s'hi pot identificar la planta i conserva uns metres d'alçada dels murs perimetrals, excepte el mur sud que està més enrunat. Defineix una planta quasi quadrangular, devia constar de planta baixa i primera, potser també unes petites golfes. Els murs són de paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, i les cantonades de grans carreus desbastats. L'estructura més sencera és la del cobert, el qual es conserva fins alçada de teulada (era coberta a un vessant, desaiguant cap al nord); és de dos nivells, la planta baixa destinada a corts pel bestiar i la planta superior a paller. Aquesta estructura és feta amb murs de pedra de paredat irregular i cantoneres ben tallades, i a la façana sud, el segon nivell, tant el pilar central com els tancaments són obrats amb maó massís. | 08078-104 | A la zona de Sants Metges | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 73-75) hi consta la descripció de la caseta i terras dites del Coix Vellet de Ramon Tresserra, pagès del Cint, que podria tractar-se de Cal Vellet. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta una referència que sembla correspondre a 'Ballet', podria tractar-se doncs de Cal Vellet, hi constava un tal Mariano Pujols. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Bellet entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josefa Macià, Josep, Esteve i Maria. | 42.0484800,1.7654100 | 397831 | 4655896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48650 | Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra | XVIII?-XIX | Part de l'estructura està enrunada i sitjada. | Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. | 08078-105 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0661700,1.7330400 | 395181 | 4657900 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48651 | Forn de calç de la Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta | XX | L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. | Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. | 08078-106 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. | 42.0580800,1.7213500 | 394201 | 4657016 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48652 | Forn d'obra de la Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-serra-del-pla | XVIII-XIX | Gran part de l'estructura està coberta de terra i vegetació. | Les restes del forn d'obra es troben al costat de ponent del torrent, i a pocs metres de la pista asfaltada que porta de la carretera de Berga a Solsona i Cardona cap la zona coneguda com el Clot de l'Espunyola, primer passarem l'antiga masia de la Serra del Pla (avui hostal i restaurant) i quan arribem al torrent cal que seguim a peu uns quants metres, és al costat esquerra aigües amunt. Les restes estan molt cobertes de vegetació, esbarzers i arbres que han crescut al lloc. L'estructura està construïda en el mateix tapàs aprofitant el marge del terreny a fi de facilitar l'accés a ambdues cambres. La inferior és la de combustió, i té l'accés pel costat est o sigui des del torrent o rasa, on són visibles dues boques, semblen excavades en el mateix terreny natural. La cambra de cuita o la superior actualment està molt coberta de terra i vegetació i no permet veure cap element de l'estructura, així a la part superior tant sols podem veure un monticle. | 08078-107 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Es tracta del forn de la casa la Serra del Pla, la masia és documentada des del segle XVI però molt probablement el forn es va construir en períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres d'ampliació o reparació posteriors. De fet és un tipus de petita industria rural que a la zona és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0549800,1.7928400 | 400111 | 4656586 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48654 | Tina de la masia el Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-masia-el-soler | XIII-XIV | Algunes parts estan erosionades, l'estructura està realitzada sobre roca sorrenca de fàcil degradació. Tot i que s'hi van realitzar actuacions de neteja, el seu interior s'ha tornat a cobrir parcialment de terra i vegetació. | La tina del Soler està situada just darrera i a tocar de la casa, a la part sud, en la mateixa codina on està bastida la casa hi ha la tina utilitzada pel premsatge del vi. La tina està excavada a l'extrem de la codina, tot aprofitant el desnivell de la mateixa roca per la construcció dels diferents elements. És de planta circular, aproximadament d'uns dos metres de diàmetre i d'alçada fa entre 180 cm a la part més baixa i uns 200 cm a la més alta. A l'interior hi ha restes molt erosionades d'alguns encaixos, sembla que es corresponen al punt d'encaix on es recolzaria l'estructura sobre la qual s'abocaria el raïm per tal de trepitjar-lo (o sigui que el premsatge es realitzaria directament a la tina). A la part baixa hi ha un parell de forats (avui dia s'hi ha col·locat, en un una aixeta i en l'altre un tub de plàstic) per on sortiria el most o vi; aquests forats donen a una pica de decantació excavada també a la mateixa roca, és de planta ovalada i mesura uns 100 cm de llarg per 58 d'ample i 40 d'alçada màxima. Els forats estan situats a uns 25 cm d'alçada respecte de la base interior. Sobre aquests forats hi ha un altre encaix circular d'uns 14 cm de diàmetre, i situat a uns 66 cm d'alçada des de la base de la pica. A més, a la part superior de la codina a tocar del mur de la casa hi ha uns altres encaixos de planta rectangular, dels quals en desconeixem la seva funció. | 08078-109 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola, i administrativament depenent dels senyors del Castell. Els orígens del mas es remunten a finals del període baix medieval, ja que apareix una cita en el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. En el fogatge de 1553 hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. La tipologia de la tina es creu que podria correspondre als segles XIII o XIV. Cronologia que potser permetria apuntar uns orígens anteriors per a la masia del Soler. | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48556 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3311. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XVI | Gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats als costats nord, sud i est, a uns metres al nord-oest hi ha el paller, i l'era entre els dos edificis, uns metres cap a l'est trobem el pou, i a l'entorn més proper gran quantitat de camps de conreu. La casa està emplaçada en un indret molt obert, especialment cap l'est, sud i oest, al nord s'hi aixeca el tossal de Sant Salvador. L'estructura de la casa és el resultat de diverses ampliacions i modificacions fetes al llarg dels segles. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Actualment la façana principal és la que obra a ponent on hi trobem la porta principal d'accés, consistent en una portalada de llinda en arc rebaixat format per tres peces (la clau i dues laterals) suportades sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Aquesta gran masia presenta una primera estructura d'origen baixmedieval (probablement segle XIV) que és construïda amb uns potents murs fets amb un aparell regular de carreus ben tallats (i parts amb tàpia), més apreciable al seu interior (és probable que la part superior d'aquesta primera estructura sigui d'un període posterior). Aquest primer edifici tenia la porta principal d'accés a la façana sud; és un gran portal adovellat d'arc de mig punt (a la part exterior i rebaixat a l'interior) fet tot de pedra ben tallada i polida; avui dia queda amagat a l'interior de l'edifici. A l'interior de la planta baixa es conserven altres elements molt interessants d'aquest període com són dos arcs apuntats, situats a la crugia nord, estant formats per dovelles de pedra ben tallades i polides i un aparell acurat. També és destacable part de l'estructura de l'escala d'accés a la planta primera junt amb d'altres d'elements. L'edifici primigeni presenta una estructura a planta baixa compartimentada en tres crugies, a planta primera però la distribució és diferent (potser per modificacions posteriors); així a planta primera l'espai corresponen a les tres crugies es converteix en dues, ja que la central i la sud són un única crugia que dóna com a resultat una gran sala d'amplada considerable, la qual és coberta per un forjat de bigues de secció quadrada amb els angles inferiors motllurats i posts a sobre. La sala, amb la seva gran taula, té al centre del mur nord la fornícula de la capella, al mur de ponent una teiera, l'escala d'accés a llevant i al darrera de la qual hi ha l'espai on hi havia la pica i els fogons; a la nau nord habitacions, amb les obertures que donen a la sala formades per muntants i llinda plana tot de pedra polida i motllurada. A l'estructura de la casa primigènia se li va adossar un ampli cos pel costat sud, l'adhesió d'aquesta ampliació va suposar la modificació i adaptació de determinats espais, així com canvis com és la construcció d'una porta d'accés (ja que l'originària quedava a l'interior de la nova planta de la casa) aquesta porta es va situar al mur de ponent d'aquesta ampliació, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra picada per fora i per la cara interior de bigues de fusta; avui dia està tapiada (més tardanament es va obrir una nova porta, l'actual). | 08078-11 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència documental coneguda del Mas la trobem en el fogatge del 1497 referent a 'L'Aspunyola' en el qual consta En Mas. Posteriorment, en el fogatge de 1553, dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi ha documentat 'En Mas del Mas de la Spunyola'. En la bibliografia consta que en època moderna els masovers de El Mas devien vassallatge als senyors de Tamarit als quals els havien de pagar un cens. Més tard, passà a mans de la nissaga De Rocafiguera de Vic (Doña Cristina de Rocafiguera i de Bordons, per núpcies el segon cognom va passar a ser Ventós, la va rebre junt amb d'altres masos del terme de Montclar, com hereva preventiva de la seva mare Doña Josefa Bordons i Puig; avui dia encara està en mans de la família De Rocafiguera. El Mas pertany a la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola. També se l'ha conegut com Mas Puig, i així consta en la seva primera inscripció registral. Dins el seu terme hi ha la ruïnes d'un altra casa anomenada La Creu. | 42.0487300,1.7968200 | 400431 | 4655887 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació)Aquesta ampliació va suposar l'augment de la superfície de l'espai de vivenda de la planta primera comportant modificacions en els espais, obertura de nous passos (potser és d'aquesta època la gran sala?). A la planta baixa, en aquesta ampliació hi trobem vàries portes prou interessants, fetes en pedra a muntants i llinda, alguna amb llinda plana monolítica. Pel que fa als murs d'aquesta ampliació, la superfície està bastant coberta d'un revestiment, de fet un rejuntat ample, que no permet una bona observació del paredat, però sembla més aviat irregular, de pedra i amb força presència de teulís o maó. Aquesta ampliació presenta modificacions de fases posteriors, entre les quals, sembla que la construcció d'una eixida oberta al sud a nivell de planta golfes. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha gran diversitat d'acabats responen a diferents períodes cronològics o fases constructives; així, s'hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit uns casos motllurat i d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània. Altres elements a tenir en compte són, a planta baixa, a l'ampliació hi trobem un cos adossat també al sud que és el forn de pa; al costat sud i est hi ha diverses construccions destinades al bestiar, magatzem i paller, formant una mena de clos al que s'hi té accés des del costat nord. També a uns metres al nord-oest hi ha un paller més modern, de dos nivells, coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, tant sols amb un pilar central de suport; aquest té un ampliació contemporània a la part del davant. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48655 | Forn d'oli de ginebre del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-soler | La traça del forn està molt erosionada. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en una placa de roca que es localitza a poca distància de la masia del Soler, a uns 100 metres i al peu de la pista que va en direcció nord-oest, al costat de sota la pista. Les marques estan realitzades al pendent de la roca, tot mostrant una inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 34 cm de diàmetre amb dues línies incises al seu interior que prenen també la direcció descendent, cap un petit canaló, i el canal d'uns 78 cm de llargada; al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent) hi ha un petit clot ovalat d'uns 11x10x4 cms. La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció del calor cap un recipient que es situava al final de la canal, en el clot. Les marques es troben en bastant mal estat ja que estan molt erosionades. | 08078-110 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler consta documentada des de finals de la baixa edat mitjana, cap a finals del segle XV. Aquest element és un testimoni d'un seguit d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres i de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals i remeieres per tal de guarir malalties. | 42.0439400,1.7898100 | 399843 | 4655363 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48657 | Mola d'un molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-dun-moli-doli | Està reutilitzada. | Element situat al cementiri de Sant Pere de l'Esgleiola. La seva funcionalitat actual és com a base d'una creu de ciment armat. És una peça circular que fa una 110 cms de diàmetre per uns 21 centímetres de gruix visible i amb un encaix al centre del qual no es poden prendre les mesures, és de pedra sorrenca i es tracta de la mola d'un molí d'oli. La seva procedència és de la veïna i propera masia de Canudas del Tossalet, a prop de la qual hi ha les restes excavades a la roca del molí d'oli. | 08078-112 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | 42.0204000,1.7959000 | 400310 | 4652742 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48657-foto-08078-112-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48658 | Pedres de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-terme | XVII? | Algunes de les peces presenten la superfície laminada i erosionada. | Les pedres de terme es troben situades a costat i costat del camí que porta cap a Comarmada. Hem localitzat tres fites, tot i que sabem que n'hi ha una quarta i altres localitzades cap a la zona de Sants Metges. Dues de les peces són de forma allargada, clavades al terra, i la part visible mostra unes mides entre 54 cms d'alçada, uns 24 cms d'amplada i un 23 cms de profunditat; tenen quatre cares i són coronades amb un acabat en forma triangular (vist des de la part frontal). L'altra fita té forma rectangular, no està clavada al terra i té unes mides de 50 cms d'alçada, 80 cms d'amplada i 25 cms de profunditat. A la part frontal, hi ha picat en baix relleu el símbol del llinatge dels Cardona, un card de tres flors. | 08078-113 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona la casa va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Van tenir importants funcions de mediació entre els comtats de la Catalunya occidental (Urgell, Pallars, Castellbò) i la corona. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, no envà també se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. La Muntanya de Sal els va dotar de gran influència i poder econòmic, clarament palès amb la posterior adquisició del títol de ducs. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important darrera de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. Els Cardona van tenir nombroses possessions, a Tagamanent, el Brull, Savassona, Rupit i Casserres, on hi havia importants castells, i entre les quals hi ha part del terme de l'Espunyola, aproximadament la meitat oest, corresponent a les parròquies del Cint i Correà; sembla que excepte la part de llevant de l'actual terme, coincident amb el territori de l'antic termenat del Castell de l'Espunyola que formava part del comtat de Berga i va passar a estar vinculada amb el llinatge berguedà dels Peguera. El sector que va des de Montamajor, Correà i el Cint fins a Capolat formava part de la unitat física i històrica de la Vall de Lord, inclosa dins els territoris del comtat d'Urgell, i també eclesiàsticament formava part del deganat d'Urgell, i la resta del territori de l'Espunyola del deganat de Berga. Així, doncs, l'actual territori de l'Espunyola històricament ha estat partit entre aquests dos comtats que, posteriorment, en època moderna, la part occidental va continuar dominat pels Ducs de Cardona. És probable arran d'algun dels emparentatges d'època moderna de la família dels Cardona amb nissagues com els ducs de Segorbe o els de Medinacelli, que es realitzés una ratificació o posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII. | 42.0386200,1.7487500 | 396436 | 4654821 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48659 | Roc de la Monja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-monja | Les restes d'estructures estan enrunades. | Al peu del Serrat de Sant Salvador, just passat els darrers camps de conreu actuals, en mig del bosc trobem grans blocs de conglomerat. Destaca la presència d'una gran bloc que és conegut amb el nom de Roc de la Monja, al seu voltant hi ha altres blocs de mides menors, i adossats al roc principal i a la resta hi ha diversos murs que conformen vàries compartimentacions. Aquests murs defineixen unes estances situades a la part est i sud del roc. En conjunt són murs d'uns 50-60 cm de gruix, i d'una alçada visible variable entre els 20 i 60 cm., tot i que es conserva major alçada ja que les estructures es troben cobertes d'enderroc i vegetació. A l'extrem més est i més cap al sud hi ha dues estances amb els murs més ben conservats, són compartimentacions més grans que la resta i més obertes, podrien haver funcionat com a corrals. Molt a prop Josep Carreras va localitzar un fragment de molí de mà, actualment conservat al fons del Museu Comarcal de Berga. | 08078-114 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | 42.0573700,1.7858100 | 399533 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48660 | Bressol de la Marededéu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | Bronze Mig | L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. | El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. | 08078-115 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0424100,1.7362900 | 395411 | 4655257 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48662 | Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | X-XVIII | Part de la construcció es troba en procés de rehabilitació. | <p>El castell de l'Espunyola s'alça sobre un turonet que s'aixeca a la zona anomenada el Clot de l'Espunyola. És un conjunt arquitectònic format per diverses construccions; hi destaquen dues torres, la principal, que havia fet funcions residencials, a l'extrem sud, datada entorn al segle XIII, i l'altra, a l'extrem nord, i de la qual es desconeix exactament la seva utilitat. Entre les dues torres hi ha el mas del Castell, una casa de pagès bastida en època moderna, la qual sembla que aprofita en part del seu basament restes de l'antic recinte emmurallat. A l'extrem més septentrional del turó hi trobem les restes de l'antiga església de Sant Climent del Castell. El conjunt conserva part del recinte emmurallat i el seu gran portal situat al costat de llevant. L'any 1997 es va realitzar una prospecció arqueològica als camps de conreu i camins que envolten el conjunt, tot localitzant diversos fragments de ceràmica d'època medieval que confirmen les cronologies del conjunt. Al 2006 es dugué a terme una intervenció arqueològica al castell, en concret es va realitzar un rebaix general de la torre senyorial i la documentació d'uns grafits existents al revestiment interior dels murs del mas. Les tasques de rebaix del terreny de l'entorn immediat de la torre van permetre documentar, sota el primer estrat, un paviment format per un enllosat de pedra que cobria tota la superfície, era de pedres de mides diverses unides amb morter de calç. No es va localitzar cap resta de material arqueològic en relació al paviment que el permetés situar cronològicament; de tota manera s'ha emmarcat en unes dates tardanes, sembla que corresponent a les fases d'època moderna. Pel que fa als grafits, aquests es troben a l'interior de la Masia del Castell de l'Espunyola, en concret en el revestiment del mur nord de la planta baixa; es tracta d'un conjunt de dibuixos fets per incisió que mostren figures humanes, animals i elements geomètrics, entre d'altres. Paral·lelament a la intervenció arqueològica del 2006 es va realitzar un intens recull documental i gràfic dels grafits. Les escenes que reprodueixen són de caire cavalleresc, hi ha cinc cavalls amb genet, quatre estan muntats sobre el cavall i un està situat al davant de l'animal, tres de les figures a més van acompanyades d'un personatge que tiba del cavall. La representació de cadascun dels cavalls és diferent, els caps mostren trets diferenciats en cada cas, l'un té el coll més estilitzat que la resta; tot i això, tenen algunes característiques comuns, com el fet que tots presenten pèl al cap i a la cua, la robustesa de les potes i la corpulència dels cossos, a més ,tots són tibats de les regnes i tenen reproduïda una cota de malla. Les figures humanes són més desiguals entre elles en mida i forma; les cares són arrodonides, els braços i les cames fetes amb línies rectes, alguns cossos tenen forma allargada i altres triangular. Les figures humanes mostren els cossos ornamentats amb rombes que es creu que representen una cota de malla. A més, entre les figures hi trobem dues aus, un falcó o àguila i una gallina o ànec. En conjunt són dibuixos de traços força esquemàtics, tot i que a la vegada mostren alguns detalls que els enriqueixen a nivell estilístic, com els pèls a la cua d'alguns cavalls, o la presència de les crineres, o també la representació de les celles en alguna figura humana. Barrejades en mig d'aquestes escenes o figures també hi trobem altres formes molt més geomètriques com és el cas de diferents dibuixos de formes circulars, algunes de les quals estan combinades conformant figures més elaborades. La cronologia d'aquestes representacions gràfiques s'ha emmarcat entre el segles XVII i XVIII.</p> | 08078-117 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922. En aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell, que són: 'et adfrontat ipse castrus supranominato, cum omnes suos terminos, de parte circi in ipsa strata publica, qui discurret subtus turrem Nebulem, et de parte orientis adfrontat in fines de Mata monasterio et de meridie adfrontat in fines quem dicunt de Sanctum Ioannem eremum, de parte vero occiduo adfrontat in vila Castellum' (DALMAU: 1976:886). A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, Arcs i Montesquiu; feus al Conflent, la Cerdanya, el Berguedà i l'Urgell; drets a la Valldelord i masos a l'Espunyola, Delar, la Vansa i el Ripollès. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns; en destaca el comte d'Urgell, el vescomte de Cerdanya, Hug de Mataplana, Galceran de Pinós, Pere de Berga i Guillem de Torroja. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona (VVAA: 1985: VOL. XII:248). Del 25 d'abril 1187 data el testament del conegut trobador Guillem de Berguedà, en el qual apareix com un dels signants Guillem de l'Espunyola, hem de suposà que es correspon al fill de l'anterior (l'hereu) (VVAA: 1985: VOL. XII:41). A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0468900,1.7827700 | 399265 | 4655699 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48662-foto-08078-117-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||
| 48663 | El Vilar de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-lespunyola | Hi ha molt poca informació sobre el jaciment. | Al costat de la casa del Vilar de Sants Metges, per sota el camí d'accés, en el vessant de llevant hi ha una placa allargada de roca sorrenca que presenta diferents solcs i forats naturals i es creu que potser algun d'antròpic. A la base d'aquesta roca hi ha una feixa de conreu. Al lloc s'hi van localitzar una extensa mostra de fragments ceràmics, d'enre els quals un ampli grup de ceràmica d'època medieval que es remunta fins al segle IX. Aquesta prospecció es va realitzar en el marc d'un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona dut a terme entre els anys 1997 i 2001 i referent a l''Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana'. Arran de la prospecció es va interpretar el lloc com un possible lloc d'hàbitat rupestre, ubicat a redós de la placa de roca, i que hauria perdurat almenys des d'entorn al segle IX fins al canvi d'ubicació de la nova masia a sobre el turó, cap al segle XVI. | 08078-118 | A la zona de Sants Metges | A molt poca distància de la ubicació del jaciment hi ha la casa del Vilar de Sants Metges. La denominació de la masia com a el Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. | 42.0572300,1.7730200 | 398475 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48663-foto-08078-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48664 | Castellserà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellsera | CAMPRUBÍ, J. (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Universitat de Lleida, col·lecció espai/temps núm. 46. Lleida. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. GALERA | Tant sols es conserven visibles dos panys de mur. | Les restes del que es creu que potser fou Castellserà estan ubicades al costat de la masia de Cal Macià i de les runes de Cal Xacó, a molt poca distància de l'església de Sants Metges. Al lloc podem observar una estructura bastida sobre la roca que conforma una gran base o fonamentació formada per uns murs que mostren un aparell regular de carreus força ben tallats, disposats formant filades i col·locats a trencajunt. Els murs conformen una estructura amb angle, que per l'extrem de ponent finalitza amb un altre angle al qual se li adossa una estructura d'un mur de contenció de la masia de Cal Xacó, i el mur que dóna al costat de llevant té continuïtat amb una refacció moderna hem de suposar que també relacionada amb la construcció o alguna reparació de la masia. Sembla que aquesta estructura va ser aprofitada i ampliada com a basament per la construcció de la masia. | 08078-119 | A la zona de Sants Metges | Existeix molt poca informació sobre Castellserà o Castell Serà. Fa pocs anys que les restes descrites s'han començat a atribuir a Castell Serà. Són escasses les informacions que es tenen del lloc, documentalment es situa proper a la zona de Sants Metges, de fet l'antiga església de Sants Metges amb anterioritat era sota una altra advocació i anomenada Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà; el seu emplaçament era més cap a llevant, al vessant del costat de ponent dels Cingles de Sant Salvador, a l'altra banda de la riera de Montclar. Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona. En Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Al segle XVII es continua utilitzant la denominació de Castellserà per l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià, no serà fins entorn al segle XVII que es comença a utilitzar la denominació de Sants Metges de manera popular, per aquesta església i que passa a ser menys freqüent l'anterior denominació, no caurà en desús però fins a finals del segle XIX arran de la construcció de la nova església ja directament sota l'advocació de Sants Metges. | 42.0566600,1.7658000 | 397876 | 4656804 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48664-foto-08078-119-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48557 | Cal Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. | 08078-12 | A la zona de Correà | La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. | 42.0330400,1.7217000 | 394188 | 4654235 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48665 | Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà/Sant Salvador de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-i-sant-cebria-de-castellserasant-salvador-de-la-mata | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (2004): Recerca, inventari i catalogació del patrimoni cultural moble i immoble al municipi de Capolat. Inèdit. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | IX a XIX | Les restes estan molt destruïdes, als extrems del turó hi ha molta erosió. La vegetació cobreix el turó i també malmet les estructures. | Les restes de l'antiga església de Sants Metges, anteriorment coneguda com a Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà i també atribuïdes a Sant Salvador de la Mata, es localitzen a la part baixa dels Cingles de Sant Salvador. En concret a peu de la pista que de Can Cots. Un cop passada la masia, cal seguir uns centenars de metres més amunt, primer hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots i després, a peu mateix del camí hi ha un turonet amb les runes de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà. El lloc conforma un petit monticle de base de roca sobre el qual s'hi identifiquen diversos murs. Destaca un mur perimetral que voreja el contorn del turonet, el mur es conserva de manera discontinua i en molts punts ha perdut part del parament exterior, o sigui que el què en veiem és el massissat del mur format per pedres de mides i formes irregulars unides amb morter de calç bastant argilós. A l'interior del mur perimetral s'hi distingeixen almenys dues alineacions de murs disposats en paral·lel i orientats d'est a oest, a més indicis d'algun altre mur; en conjunt són murs que presenten una amplada que oscil·la entre els 50-60 cm, estan formats per carreus en forma de cunya i un petit massissat interior. Al costat sud-est del monticle hi ha les restes de l'estructura d'una bassa o viver, tot i que es pot veure clarament que la construcció és en gran part obra moderna, s'hi poden observar parts del parament que podrien correspondre a una estructura de cronologia anterior. A l'indret s'hi han localitzat restes òssies d'enterraments, bàsicament en el turó i especialment al costat de ponent (actualment s'hi poden observar diversos fragments en el marge del turó); també arran d'una prospecció s'hi van localitzar gran quantitat de fragments de ceràmica, sobretot del període medieval. Les informacions orals assenyalen que l'església estava emplaçada just en el lloc del viver i el cementiri a la part alta del turó. | 08078-120 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | En els últims anys, nous estudis situen en el mateix indret el monestir de Sant Salvador de la Mata, atribuint les restes descrites a aquest cenobi, el qual durant molts anys s'havia situat al cim dels Cingles de Sant Salvador, on hi ha les runes del què s'ha identificat amb la torre anomenada Torreneula (o Torre de la Boira, la qual consta ja el 950 esmentada en la documentació com a 'turrem Nebule' (GALERA:2006)) i posteriorment convertida en la masia de Sant Salvador. La primera notícia documental del monestir de Sant Salvador de la Mata és l'acta de consagració i dotació de l'església fet pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell el dia 13 de desembre del 899, i feta a petició de l'Abat Sunila i dels habitants de l'Espona i Villa Regali, els quals havien participat en la seva restauració. En l'acta s'atorguen terres i béns en propietat, i l'església anualment hauria de lliurar un cens a la Seu d'Urgell; en el document també s'hi relaciona la descripció de la seva delimitació territorial, aquesta però és de difícil precisió ja que alguns dels topònims indicats no existeixen actualment, tot i això hi ha algunes hipòtesis al respecte (GALERA:2006; CAMPRUBÍ:2009). Al 907 s'esmenta Sant Salvador de la Mata com a límit parroquial en l'acta de consagració de Sant Martí d'Avià. Al mateix any el comte Miró atorgava dotalia a l'església de Sant Pau de Casserres, en la qual s'indica que al límit nord afronta amb Sant Salvador de la Mata. Les notícies referides al cenobi són escasses i perduren un curt període de temps fins que desapareixen, aquest fet s'ha interpretat com que pot tenir-hi a veure l'establiment d'una alou comtal a l'Espunyola quedant situat entre Sant Pau de Casserres i Sant Salvador de la Mata, ja que aquest darrer apareix com a límit oriental de l'establiment fet a l'any 950, quan Adelaida, filla del comte Sunyer de Barcelona, donà a Santa Maria de Ripoll el castell i l'església de Sant Climent de l'Espunyola, que limitaven per llevant amb el monestir de la Mata. Consta alguna altra referència però que plantegen certs dubtes. El 1040 el monestir de la Mata consta com a depenent de Sant Serni de Tavèrnoles. Pel que fa a les dades referides a Castellserà o Castell Serà consten molt poques informacions. | 42.0609300,1.7707200 | 398290 | 4657272 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació de l'apartat d'història) Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona (GALERA: 2006). Sembla que Castellserà englobava el castell, unes trenta cases i l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint i segons Viladés (VILADÉS:2007:36) també havia estat coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. L'església de Castellserà apareix esmentada en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), qui fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Sembla doncs, que les restes d'estructures que hi ha a l'indret conegut com l'antiga església de Sants Metges presenten una complexa atribució que si es correspon amb les informacions aportades indicarien una llarga ocupació del lloc, com a mínim des de finals del segle IX i que perduraria fins al segle XIX. Potser el què és més curiós o sorprenent és la diversitat de nomenclatures i per tant de diferents advocacions que ha tingut l'indret. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 48666 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-5 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics, alguns punts del camí han estat traslladats, per exemple a Cal Codonyet on abans passava pel mig del camp i fa uns anys els propietaris el van traslladar paral·lel al costat de la carretera. A la Ferreria hi ha una tanca que delimita la propietat, a l'interior de la qual hi passa el camí ramader, essent aquest un punt important de trobada de ramats. | El camí ramader principal que circula dins el terme de l'Espunyola creua la part occidental del municipi en sentit sud-nord, per després continuar per la resta de terme en sentit oest-est. A grans trets, entrant al municipi pel ramal de Montmajor, circula pel costat de la masia de Montanyà prenent direcció cap a Cal Tet, sense arribar-hi, punt en el qual connecta amb el ramal que passant per la Ferreria ve de Cardona. A Montanyà i a la Ferreria hi havia un punt de returada i dormida. Després continua cap on hi havia l'Hostal de l'Esca, i cap a passar pel costat mateix de la capella de la Marededéu del Bosc, seguint en sentit nord per després dirigir-se cap a Cal Codonyet, que també era punt de dormida, i cap l'antic Hostal de Ca l'Ardit, tot seguit es dirigeix cap a Cal Pauet, on hi ha un enllaç amb el ramal que portava cap a les pastures d'estiu als Rasos de Peguera, a continuació va discorrent en sentit est tot passant pel costat de Cal Gotlla i després la casa de Puigventós, sota el Salt del Colom, per dirigir-nos cap a Cal Pius, continua vers molt a prop de la masia dels Quatre Vents per dirigir-se cap a l'Església de Sant Climent de L'Espunyola, va continuant pel bosc en una zona força planera cap a l'Hostal del Gran Nom, ja dins el terme municipal d'Avià. Alguns trams del camí es poden observar marques produïdes a la roca pel pas dels ramats al llarg dels anys. A finals del segle XIX arran de la construcció de la carretera de Berga a Cardona, alguns trams del camí ramader va ser desplaçats lleugerament per tal de permetre el trànsit rodat i a la vegada no dificultar el pas dels ramats. El trajecte del camí ramader coincideix més o menys amb el camí ral de Berga a Solsona (Berga, Avià, l'Espunyola i Sant Feliu de Lluelles, arribava al castell de Navès i a l'església del Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona (SERRA;SANTADREU: 1984:14)) i a Cardona, passant per Montmajor. Com a camí ral, aquest té diferents ramals, i connexió amb diversos camins secundaris que comunicaven amb masies, esglésies, altres poblacions, etc. | 08078-121 | Per diferents indrets del terme municipal. | Aquest camí ramader és el principal dels que circulen pel municipi de l'Espunyola, el conjunt dels camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, uns de principals com aquest i altres de secundaris. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. La 'Strata Cardonensis' o camí ral de Cardona a Berga consta documentat des d'almenys el segle X. En aquest cas es tracta del camí que fa el trajecte de Cardona resseguint la riera de Navel cap a Sant Joan de Montdarn, passant pel sud del terme de Montmajor. Pel que fa al camí ral de Berga a Solsona (amb la seva derivació cap a Cardona), consta documentat també en diferents documents d'època medieval i moderna. En aquest cas podem fer referència a l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador de la Mata, de l'any 899, on consta '...illam strata de Cardona...'com un dels límits del terme parroquial del monestir (VVAA: 1985: 150). En època moderna, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) apareix citat diverses vegades el camí ral que va de Cardona a Berga com a límit o afrontació de diferents propietats, s'hi referencia per exemple en la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En el llibre de Cèsar August Torres (TORRES: 1905: 339-343) hi trobem la descripció de l'itinerari de Berga a Solsona (Itinerari 158). | 42.0536500,1.7609800 | 397473 | 4656476 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A mitjans de l'any 2010 els municipis berguedans de l'Espunyola, Avià, Olvan i Sagàs van posar en marxar el projecte comú ' La ruta ramadera ' que forma part de la iniciativa conjunta 'A pagès descobreix'. El projecte ha consistit en la recuperació de 32 quilòmetres del camí ramader que travessa aquests municipis, per a convertir-lo en una ruta turística que es pot realitzar a peu, en bicicleta o a cavall. La ruta compta amb un díptic informatiu i un plànol en paper, a més de la possibilitat de descarregar-se la ruta als telèfons mòbils, i una guia amb tota la informació necessària com són el recorregut, els punts d'interès, allotjament i restauració, entre altres serveis.La ruta també està inclosa en la Xarxa de Senders del Berguedà, cosa que fa que el traçat estigui senyalitzat amb marques grogues o amb dues ratlles horitzontals, una vermella i una blanca, corresponents als trams que coincideix amb el GR (sender de Gran Recorregut). L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR3. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48667 | Traces d'ús al camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traces-dus-al-cami-ramader | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | En el trajecte del camí ramader discorre per diferents punt on hi ha afloraments de roca sorrenca, és en aquestes zones on es poden observar el que es creu que són les traces d'ús del camí. Es tracta d'uns solcs de poca profunditat, allargats, que conformen línies més o menys paral·leles que discorren en el sentit del camí. Es creu que aquestes marques són el resultat de l'ús continuat al llarg dels anys, o sigui del pas i trànsit dels ramats. Les marques es localitzen en diferents punts, entre Ca l'Ardit i Cal Pauet, i passat Sant Climent de l'Espunyola, en sentit cap Avià, en diversos indrets on aflora la roca. | 08078-122 | Diferents indrets del municipi. | Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0553200,1.7895400 | 399839 | 4656627 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48667-foto-08078-122-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48668 | Marededéu dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-dels-torrents | <p>BACH, A. (2002): Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 49-50). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA.(1981): 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141): 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIII | Necessita una actuació de manteniment i millora. | <p>La imatge de la Marededéu dels Torrents és una talla de fusta policromada. És d'estil romànic i cronològicament es situa a inicis del segle XIII. Es tracta d'una marededéu asseguda en un senzill setial, vesteix una túnica subjectada a la cintura i a sobre les espatlles un mantell que li baixa pel costat dret tot replegant-se cap als genolls, els quals cobreix i també part de les cames, tot deixant al descobert el tòrax i part dels braços. El mantell i la túnica són tallats amb tot de plecs que li atorguen cert realisme a més de marcar les formes del cos; se li poden veure les puntes de les sabates. La cara és més aviat esquemàtica, té aspecte tendre i fina; les celles són pintades i els ulls grossos en una cavitat poc profunda, el nas és proporcionat i punxegut, la boca de mida regular, i la barba allargada i acabada arrodonida; al cap porta una toca que també li cobreix les espatlles i que és suportada per una mena de corona rústica i senzilla, se li poden veure els cabells ben pentinats, amb una clenxa central que els reparteix cap ambdós costats, i als extrems són cargolats, els porta col·locats de manera que se li poden veure les orelles. La mare té a la mà dreta una fruita i a l'esquerra el Fill, que és assegut en el seu braç amb les cames recolzades sobre el genoll esquerre de la Mare. L'Infant també porta una túnica i un mantell a l'estil de la Mare, a sota en surten les puntes dels peus descalços, i al cap una còfia sota la qual podem veure els cabells lleugerament cargolats; a la mà esquerra sosté un llibre obert on podem llegir IHS i amb la mà dreta dóna la benedicció. La talla està pintada amb colors vius, les túniques són vermelles, en la Mare és decorada amb rodones de color blau-verd i puntets grocs, i els mantells són de color verd intens. En les descripcions recollides en la bibliografia s'assenyala que l'aspecte de la Mare evoca una dona senzilla, humil i pietosa, que inspira confiança i simpatia, és d'aspecte tendre; el conjunt és delicat, elegant i proporcionat amb bon sentit de la mesura. La imatge és estàtica amb una postura amanerada, és de caire rústic però l'esquematisme i el resultat del conjunt demostren ser obra d'un artista traçut i coneixedor del seu treball. La imatge de la Marededéu dels Torrents procedeix de l'església dels Torrents, tot i que ja fa uns quants anys que és venerada a l'església de Sant Martí de Correà. Aquí ocupa un lloc privilegiat, a la part central de l'altar Barroc que presideix el temple, sota la imatge principal, la de Sant Martí.</p> | 08078-123 | Església de Sant Martí de Correà | <p>L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica on s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada fins a la construcció del nou temple.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48668-foto-08078-123-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment l'església de Sant Martí de Correà, està tancada al públic, ja que està pendent d'una obra de restauració degut a que s'hi van detectar importants esquerdes en la seva estructura. Es creu que en breu podrien començar les obres. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 48669 | Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges-0 | <p>CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>La imatge dels Sants Metges és una petita talla de fusta policromada. La talla representa les figures de Sant Cosme i de Sant Damià. Ambdós estan dempeus i col·locats sobre una base també de fusta (actualment la imatge, amb la base originària, es va col·locar sobre una altra base de fusta). Els dos Sants van vestits amb una túnica cenyida a la cintura i pictòricament decorada amb motius florals de diferents col·loracions sobre un fons blau, la túnica és llarga fins al peus quedant visibles les sabates; a sobre porten un tipus d'abric o capa pintada de color daurat. Ambdós tenen el cabell una mica llarg i pintat de color marró negrós, a sobre al cap hi ha una mena de corona plana també de fusta i sembla que col·locada més recentment. Cada imatge sosté dos objectes, un a cada mà. La imatge és custodiada a l'església de Sant Climent de l'Espunyola, el seu lloc d'origen però és l'església, avui desapareguda, de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, la qual posteriorment també passà a ser denominada Sants Metges.</p> | 08078-124 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola | <p>L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, en la bibliografia també s'esmenta com a Sant Nicolau i Sant Cebrià (a més es creu que el lloc i les runes es poden correspondre també amb l'emplaçament del monestir de Sant Salvador de la Mata). Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. Des del finals del segle XVII es troben referències en la documentació relatives al mal estat de conservació de l'església, i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o construir-ne una de nova. La situació s'allargà durant quasi dos-cents anys, així durant tot el segle XVIII i part del XIX es continua donant l'alerta de la greu situació del temple i finalment advertint que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Gran part de les circumstàncies que allargaren l'inici de les obres es degué a desavinences entre els veïns, entre les quals hi havia la determinació de la ubicació definitiva de la nova església. Finalment s'arriba al consens de construir el temple al costat de la masia de Cal Macià, on avui dia tenim l'església de Sants Metges. No és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Així, l'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església de Sants Metges tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els Sants Metges i passos de la seva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho.</p> | 42.0539400,1.7836700 | 399351 | 4656481 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48670 | Fons de l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del'Espunyola. Es tracta d'un gran nombre d'imatges, centenars. N'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08078-125 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors | És a la seu social de l'entitat. | 119 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48672 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 | XX | L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. | 08078-127 | A l'Ajuntament. | La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48673 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia | <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. | <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> | 08078-128 | A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. | <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 48674 | Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | XVI-XX | <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> | 08078-129 | Bisbat de Solsona | 42.0632000,1.7272100 | 394694 | 4657577 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48558 | Rectoria del Cint. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. | 08078-13 | A la zona de Cint | La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. | 42.0632200,1.7270400 | 394680 | 4657579 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48675 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-8 | XX | La Festa Major de l'Espunyola es celebra el segon cap de setmana d'agost, realitzant diferents actes des del divendres a la nit fins al dilluns. El divendres a la nit s'inicia la Festa amb una Cantada d'Havaneres i el tradicional cremat de rom. El dissabte al matí és dedicat als més petits, amb un espectacle a càrrec d'un grup d'animació infantil i alguna activitat complementària. A la tarda és habitual que es faci un partit de futbol, normalment entre solters i casats; i es finalitza la jornada amb un sopar popular de la gent del poble. El diumenge és el dia de la missa solemne, que es realitza cada any de manera rotativa en una de les esglésies del municipi (Sant Pere de l'Esgleiola, Santuari dels Torrents, Sant Sadurní del Cint, Sants Metges, o Sant Climent de l'Espunyola), en sortir de l'ofici hi ha un vermut de germanor; el diumenge a la tarda hi ha Concert i Ball de vetlla. El dilluns al matí s'inicia amb el tir al plat local, a Serracanya; a la tarda des de fa uns anys es fa un concurs de cuina, enguany aquest 2010 ha estat el sisè. Finalitzen els actes, el Ball de Confetti a última hora de la tarda del dilluns, en el qual a més s'efectua el sorteig d'una panera. Les activitats es realitzen al Local Social i les que es desenvolupen a l'aire lliure a la pista poliesportiva, excepte aquells que ja s'indica el lloc concret, com el tir al plat a Serracanya i la missa a una de les parròquies. A més d'aquests actes, dues setmanes abans, a mitjans de juliol, es fa la popular Festa Jove de l'Espunyola, aquest any 2010 ha estat la desena. La Festa també es realitza al Local Social. La festa acostuma a iniciar-se amb un sopar popular del jovent del poble, que en són els organitzadors, tot seguit s'inicia la música; el plat fort és un streptease, generalment realitzat per una popular striper, tot i que alguna anualitat ha estat un estreptease masculí. A més s'hi realitzen altres actes, alguns dels que han tingut més èxit són una lluita en una piscina de fang, una festa de l'escuma, o un ruc català mecànic, entre altres. | 08078-130 | En diferents indrets del municipi. | La Festa Major de l'Espunyola és relativament recent, ja que es va iniciar el 1993. Fins llavors es realitzava un aplec a cadascuna de les parròquies, però mancava un acte conjunt de tot el municipi. Es va decidir ajuntar les cinc festes de cada parròquia, que fins llavors el jovent s'encarregava de fer el ball i el pica-pica. Amb la nova Festa Major es va optar perquè l'ofici religiós es realitzés cada any en una església diferent, que de manera rotativa es va esdevenint en les diferents parròquies del municipi. El conjunt d'actes que formen el gruix de la Festa s'ha anat ampliant i actualment la Festa Major compta amb activitats molt diverses i per a tots els públics. La Festa Jove es va iniciar el 2001, quan després de diversos intents de fer una festa al municipi que portés gent al poble, es va tenir la idea de fer una festa amb streptease, va ser un èxit, i des de llavors que el jovent del poble se'n fa càrrec. | 42.0537600,1.7673300 | 397998 | 4656480 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el programa d'actes de la Festa Major, a més de la Festa Jove i els actes pròpiament del cap de setmana dedicat a la Festa Major, s'hi inclou la Trobada de motos, tractorada, Mercat d'intercanvis i d'antiguitats que es realitza el cap de setmana anterior a la Festa Major, o sigui el primer cap de setmana d'agost, i també la concorreguda Marxa BTT que es dur a terme el primer cap de setmana de setembre i que enguany ha arribat a la tretzena edició. La imatge del programa de la Festa Major de l'any 1990 ha estat facilitada per l'Ajuntament | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 48676 | Festa Major dels Torrents-Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-torrents-correa | XX | La Festa Major de la Marededéu dels Torrents coincideix amb el segon diumenge de setembre. De fet, el nom apropiat de la festa és Festa Major de Correà, ja que els actes es realitzen en aquesta parròquia, on és custodiada la imatge de la Marededéu. Els actes són una missa al matí. En sortir de missa hi ha ballada dels Gegants del Comú de Montmajor, i a la tarda ball. La incorporació dels Gegants a la festa és força recent, fa uns set o vuit anys. | 08078-131 | A Sant Martí de Correà (municipi de Montmajor) | Quan la Marededéu dels Torrents estava al Santuari dels Torrents es realitzava una festa al lloc coincidint amb el 8 de setembre. Els actes eren els habituals d'un aplec, missa major i en sortir, ball i una mica de pica-pica que es feia a la plaça del darrera de l'església. Segons expliquen els veïns de Torrents s'encarregaven de la missa i els del Cint del ball i el pica-pica, ja que la plaça era considerada del Cint. Amb el trasllat de la imatge cap a Correà als anys setanta del segle XX, es va deixar de fer la festa al Santuari, que va passar a realitzar-se el segon diumenge de setembre a Sant Martí de Correà. Amb la realització d'aquesta festa també es va aconseguir ajuntar més gent, ja que fins llavors la festa de Correà aplegava una part de la gent de Correà a Sant Salvador de Cal Bisbe i al 8 de setembre a Torrents, que era considerada la festa d'una altra part del poble de Correà. Arran doncs del trasllat de la Marededéu la Festa de Correà va passar a ser la festa conjunta de la gent de tota la zona de Correà i Torrents, aplegant una ampli grup de cases, algunes dels terme de l'Espunyola i d'altres de Montmajor. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat proporcionades per Lourdes Vilalta | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48677 | Aplec de Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sants-metges | XX | L'aplec de Sants Metges es realitza cada any coincidint amb l'últim diumenge de setembre, data propera a la diada de Sants Metges que és el 26 de setembre. Els actes s'inicien a quarts de dotze amb la missa solemne a l'església de Sants Metges. A sortida de missa, al costat de l'església, es realitza la ja tradicional tirada de corda, i en acabar és hora del Gran Vermut de Germanor. Després es fa el típic ball de tarda, actualment al Local Social. Abans, quan el municipi no comptava amb aquest espai, es feia a Puigventós. | 08078-132 | A Sants Metges. | Els Sants Metges, Cosme i Damià, són els patrons dels oficis vinculats a la medicina, metges, cirurgians, també farmacèutics i fins i tot barbers. A l'Espunyola sembla que la predilecció popular per aquests sants fou tal que l'antiga església de Sants Metges (situada prop de Can Cots), que no era advocada a aquests Sants, sinó a Sant Corneli i Sant Cebrià (també consta dedicada a Sant Nicolau i Sant Cebrià), al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX apareix esmentada tant d'una manera com altra. No hi ha cap informació que testifiqui que l'adopció d'aquests sants es fes per alguna circumstància determinada, fet que s'ha interpretat com que fou el mateix poble qui tenia devoció per aquests sants. De fet, quan a la segona meitat del segle XIX es construeix la nova església a l'indret actual, aquesta ja és denominada exclusivament com a Sants Metges. | 42.0571100,1.7653000 | 397836 | 4656855 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 48678 | Festa de Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint | XX | La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. | 08078-133 | A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. | Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. | 42.0631900,1.7272300 | 394696 | 4657576 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 48679 | Fira i Mercat de recanvis i d'antiguitats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-i-mercat-de-recanvis-i-dantiguitats | XX | La Fira i Mercat de recanvis i antiguitats es desenvolupa al llarg del primer cap de setmana d'agost. Aquest any 2010 s'ha arribat a la onzena edició, al llarg dels anys s'han anat ampliant les activitats. Inicialment la fira era només el primer diumenge d'agost, però de ja fa uns anys que es fa el dissabte i diumenge, ja que s'està consolidant com una festa molt concorreguda. Entre els diferents actes que es realitzen hi ha una concentració de motocicletes anteriors a l'any 1975, una exposició de motos i algun microcotxe que es fa a l'interior del Local Social i que enguany ha estat centrada en la marca Ossa, també dins el Local Social hi ha una mostra d'artesans de la comarca i rodalies, i la tractorada que es realitza en un camp proper al mateix ajuntament, consistent en una exposició de tractors antics i d'època així com d'altres tipus de maquinària agrícola. Paral·lelament es realitzen un seguit d'activitats de demostració de feines (demostració de treballs d'època), sobretot d'arrossegament de pes amb tractors antics, tot i que en la darrera edició també s'han animat a fer-ho amb tractors actuals. Simultàniament, al voltant de l'Ajuntament i del Local Social hi ha un mercat amb parades de diversa tipologia, les més abundants es corresponen a parades especialitzades en recanvis de vehicles. A més, també es realitza un intercanvi de plaques de cava. Amb motiu de la fira diversos veïns del poble realitzen unes grans figures amb bales de palla que acostumen a ser molt atractives, i que col·loquen al costat mateix de l'Ajuntament. | 08078-134 | Al voltant de l'Ajuntament i al Local Social. | La fira es va iniciar l'any 1999, en aquella primera edició es va fer coincidir amb el diumenge de la Festa Major, a la següent fira es va optar per fer-la en una data diferent, escollint el primer diumenge d'agost que és l'anterior a la Festa Major. Ja des del segon o tercer any es va incorporar l'intercanvi de plaques de cava. I de fa dos o tres anys que es va ampliar els actes amb la tractorada (amb el suport dels Amics dels Tractors d'època del Bages) i que va determinar que la fira passés a realitzar-se durant dos dies, el dissabte i el diumenge. Els impulsors i principals organitzadors de la festa són dos veïns del poble i uns amics, tots molt aficionats als vehicles clàssics i antics. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48679-foto-08078-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 48680 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-8 | AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | XX | Les Caramelles a l'Espunyola apleguen una ampli grup de cantaires entre grans i xics, i van acompanyats d'un acordió i un bombo. Es fan el dissabte a la tarda, el diumenge al matí i el dilluns al matí dels dies de Pasqua. Es procura anar a totes les cases del poble, com a mínim a una setantena, i a més el dissabte a la tarda, a última hora es va a cantar al poble de Montclar, on en finalitzar tothom és convidat a una xocolatada. Com és habitual el diumenge es fa una cantada a sortida de missa, a l'església que toqui, ja que a l'Espunyola la missa dels diumenges va rotant entre les diferents esglésies del municipi. El dilluns de Pasqua es torna a Montclar, i s'apleguen a sortida de missa amb els grups de caramelles provinents de Montmajor, Casserres, i abans també amb els de Montclar. Per desplaçar-se d'un lloc a l'altre van amb cotxes, el primer dels quals va assenyalant el pas dels caramellaries amb la bandera. El dissabte es troben tots a l'inici del camí del Clot de l'Espunyola, per començar a cantar per aquell extrem del municipi. Els dies que es canta al matí s'inicia la jornada amb un esmorzar i cafès. El diumenge és el torn de part de la zona del Cint i Correà, i el dilluns de la resta de cases, generalment la zona de Comarmada, Barballó,etc. Amb els diners recollits normalment s'acostuma a fer una sortida pel mes de juny. | 08078-135 | Per tot el terme municipal. | Les Caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida. Durant els dies de Pasqua un grup de cantaires visiten cases i masies tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa. Sembla que en origen els caramellaires eren els encarregats d'anunciar la Resurrecció de Crist. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, en alguns indrets una truitada popular. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48680-foto-08078-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una de les imatges ha estat proporcionada per l'Ajuntament de l'Espunyola, forma part de la col·lecció de fotografies del seu fons d'imatges. Les altres dues imatges han estat facilitades per Rudy Gelinne. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48681 | Goigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs | AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | XX | El municipi de l'Espunyola compta amb un ampli recull de goigs. Trobem diversos goigs dedicats a la Marededéu dels Torrents, un és dedicat a la Restauració de la imatge, i també cobles. Van ser aprovats pel bisbat l'any 1935, considerant-los bons per fomentar la devoció a la Marededéu dels Torrents, tot concedint cinquanta dies d'indulgència als fidels de la jurisdicció que devotament els cantaren o resaren. El document consta del text del cant i de la patitura. La lletra lloa a la Marededéu i li fa la demanda de protecció dels conreus, sembrats i collites davant les inclemències del temps i la salvaguarda davant dels perills de guerra o pesta. Uns altres goigs dirigits a la Marededéu dels Torrents són súpliques per pluja, i són potser els més coneguts de la contrada. En aquest cas es compta amb exemplars de dues edicions diferents que són dedicats a aquesta petició. En ambdós casos la tonada és: 'Deunos pluja ab abundancia, Verge santa dels Torrents'. Aquestes lloances havien estat àmpliament utilitzades quan no plovia. El conjunt de parròquies properes es reunia al Santuari dels Torrents i treia la Verge a fora tot fent processó i cantant els goigs. Tot seguit es feia missa completa. En l'acte també acudien els capellans de diferents parròquies veïnes. Quan es va traslladar la Marededéu a Sant Martí de Correà als anys 70, es van continuar fent els goigs en època de mancança de pluges. Tant sols es va deixar de fer quan per raons de conservació de la talla romànica es va creure que no estava en bon estat per treure-la. De les dues edicions dels goigs a la pluja, en la més antiga hi ha un dibuix de la Marededéu, i en el text es diu que la imatge fou trobada per un bou en un bosc ple d'alzines. Les lletres d'ambdues edicions són molt similars, tant sols presenten petites diferències. En l'edició més moderna s'hi reprodueix una fotografia de la Marededéu i hi consta que es concedeixen 40 dies d'indulgència a tots els fidels que cantin, llegeixin o escoltin les supliques en alabança a la Marededéu. Uns altres goigs són els dedicats a la Marededéu del Bosc, de la Capella del mateix nom, en el terme del Cint; en aquest cas també hi ha exemplars de dues edicions, la lletra recorda que la capella està prop d'alzines, boixeres i del camí ral, en conjunt el text és una lloança a la Marededéu tot demanan-li la salvaguarda en el bosc. A l'edició més antiga hi apareix la reproducció d'un dibuix de la Marededéu i una indulgència de quaranta dies als que llegeixin o escoltin els goigs; en l'edició més moderna hi ha una fotografia de la talla de la Marededéu del Bosc, el text és el mateix però actualitzat, de fet hi consta que és lletra anònima retocada per Mn. Climent Forner i s'acompanya de la partitura que és de Mn. Jaume Freixa. Un altra goig és el dedicat a Sant Climent, Papa i Màrtir, i patró de l'Espunyola. El text és de lloança al sant i petició de protecció, tot explicant alguns fets de la seva vida, també es diu d'una font meravellosa i abundant que fa brollar i que tothom hi beu, i es refereix al sant com a protector ja que en temps de sequedat dóna pluja, salvaguarda davant dels perills, i cura malalties. | 08078-136 | A diferents esglésies del terme municipal. | Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantats o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc., i en alguns casos com el de la Marededéu dels Torrents la pregària va adreçada directament a la petició de pluja en anyades de sequera. | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48682 | Llegenda del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. | 08078-137 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||||
| 48683 | Llegenda del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | Es poc coneguda. | La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. | 08078-138 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||||
| 48684 | Llegenda del Bressol de la Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu | AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. | 08078-139 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||||
| 48559 | Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. | 08078-14 | A la zona de Cint | El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. | 42.0631800,1.7272200 | 394695 | 4657575 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 48685 | Font de l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala | Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. | 08078-140 | Al costat de la masia de Boixadera del Cint | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. | 42.0622100,1.7215900 | 394227 | 4657474 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48687 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer | L'estructura no està gaire ben conservada. | Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí. | 08078-142 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI. | 42.0580000,1.7370800 | 395502 | 4656987 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 48688 | Corral de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudes | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 82-84): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. CARRERAS, J. (1989): 'Un sepulcre de fossa neolític al Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. GUERRERO, Ll. (1989): 'Estudi antropològic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes', a Revista Estudis del Berguedà, núm. 4, pàgs. 9-22. | El jaciment es considera desaparegut. | El sepulcre de fossa neolític del Corral de Canudes estava situada prop de la masia del mateix nom, a uns cinquanta metres de distància pel costat nord-oest. Al lloc s'estaven fent treballs d'extracció d'argiles amb una màquina excavadora. Quan el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va anar-hi va poder localitzar diversos materials que van considerar que podien pertànyer a una necròpolis de sepulcres de fossa. Hi van localitzar un sepulcre en part intacte del qual van poder realitzar una excavació, que fou dirigida per Josep Carreras. El sepulcre contenia una inhumació, tot i que amb els ossos molt malmesos, es trobava col·locat en posició encongida, el cos recolzant-se sobre el costat dret i amb el cap cap a llevant. Al costat de l'esquena del cos hi havia l'aixovar, consistent en una olla de ceràmica, un fragment de punxó d'os, un fragment d'espàtula d'os trobat dins l'olla, un fulla de sílex gris, fragments de dues plaquetes d'os amb la part terminal arrodonida (una amb senyals d'orifici de suspensió), un fragment d'ullal de porc fer, i també restes dels viàtics d'altres fosses no identificades, un burí o punta de sílex, un gratador de sílex, altres fragments d'espàtula d'os i de punxó d'os. | 08078-143 | A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita a l'indret del jaciment al 29 de juliol del 1964, que els va permetre localitzar dos fragments de punxó d'os, tres sílexs atípics, diverses peces dentàries, i diversos petits fragments de ceràmica. Arran de la troballa van creure que l'extracció d'argiles que es realitzava a l'indret estava destruint una necròpolis de sepulcres de fossa. Van poder localitzar un sepulcre parcialment malmès, que excavaren el dos d'agost del 1964. Els materials localitzats van ser dipositats al Museu de Berga, on es conserven avui dia. Josep Carreras va publicar els resultats de l'excavació a la revista d'Estudis del Berguedà número 4 (1989), en la qual també hi ha publicat l'estudi antropològic de les restes per part de Lluís Guerrero. | 42.0322900,1.7895700 | 399805 | 4654070 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48688-foto-08078-143-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes publicacions el sepulcre apareix com que es troba dins el terme municipal de Montclar, ja que estava situat en un indret proper al límit dels termes entre aquest municipi i el de l'Espunyola. Les imatges escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc