Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48546 Castell de l'Espunyola/Mas del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lespunyolamas-del-castell <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XIII-XIV Algunes construccions i elements han estat objecte de restauració, però encara no s'ha completat la restauració de tot el conjunt, la masia està pendent d'una actuació i altres elements exteriors com les restes de la muralla. <p>Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions adossades i situat al capdamunt d'un turonet. Les estructures principals són dues torres i una gran masia entre ambdues, que defineixen un conjunt amb una planta més o menys en forma de U oberta cap al sud-est. La torre principal és d'estil romànic i està emplaçada al costat sud, és de planta quadrangular (7,30x7,60/7,80) i consta de planta baixa, primera i sota-coberta. Està construïda amb un aparell regular de carreus ben tallats i polits i col·locats a trencajunt formant filades també regulars, els murs presenten un gruix entre 119 i 95 cm. La porta d'accés és al mur nord-est, és d'arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades i polides, sobre muntants de carreus. Al mateix mur, per sobre la porta d'accés hi ha una altra porta, és també adovellada en arc de mig punt; aquesta porta devia permetre la comunicació i l'accés a la muralla que arrencava de l'angle sud-est del castell. Al mur lateral sud-est a nivell de planta primera hi ha una finestra d'estil gòtic, de dues obertures separades per una columneta al mig i la llinda de pedra monolítica amb dos arcs lobulats, i impostes decorades amb motius florals; per sobre hi ha una altra finestra de línies senzilles formada amb el mateix parament del mur. La torre compta amb una altra finestra en cadascuna de les altres dues façanes. La torre situada al costat més nord-est és de planta rectangular, de mides molt més petites que l'anterior ( 5x3,5x10); està bastida amb grans carreus ben tallats i escairats, col·locats regularment seguint les filades i a trencajunt; els seus murs són d'uns 75 cm de gruix. Hi ha una porta al mur sud, és de llinda plana monolítica i als brancals els mateixos carreus que conformen l'aparell del mur. L'interior defineix un espai estret que pren tota l'alçada de la torre, i és cobert amb una petita volta de canó feta en pedra. Entre aquestes dues torres tenim la masia, una gran casa de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa i primera. Està construïda amb murs formats per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que presenta algunes diferències, a la part semisoterrània té un acabat més irregular que a la resta. A la façana principal que dona al sud-est, hi ha la porta principal d'accés a nivell de planta baixa, és una porta adovellada de mig punt fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida; a la mateixa façana, a la planta sota-coberta hi ha tres grans obertures, són de llinda plana monolítica muntants de carreus i ampit sobresortit i de línies rectes, totes amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix; a la llinda de la finestra central hi ha decoració en relleu que forma unes línies corbes; interiorment tenen festejadors. Algunes de les finestres tenen parts refetes, com són els ampits. A la façana posterior a nivell de la planta semisoterrània hi ha diverses finestres tipus espitllera, a la resta de nivells d'altres que mostren el mateix estil o similar a les de la façana principal i algunes de formació més recent amb maó massís. Al mur lateral nord-est hi ha la porta d'accés a la planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. De l'interior podem destacar que a nivell de planta semisoterrània l'espai està compartimentat a partir de diferents arcs de mig punt adovellats que en són els elements de càrrega del forjat. A partir de la planta baixa, el suport de càrrega són grans pilars de pedra que es desenvolupen fins la coberta. A la planta baixa es conserva al costat de la façana principal, la llar de foc amb la boca del forn tapiada i al mur posterior hi ha la fornícula de la pica de pedra; en aquest mateix mur posterior, en el revestiment hi ha gran quantitat de grafits incisos conformant figures humanes, animals i elements geomètrics. El conjunt compta amb un altre element destacat, és el portal d'accés a l'interior del recinte emmurallat, és en arc de mig punt fet amb 15 grans dovelles.</p> 08078-1 A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. <p>La primera notícia documental coneguda que es refereix a l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola. L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, i terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell. A partir d'aquí el castell es trobarà en mans del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, del qual sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida; a la vegada que són ja molt escasses les referències al castell de l'Espunyola, per contra sí que trobem diverses informacions referents al llinatge dels Espunyola, i en alguns casos vinculat a fets importants de la història catalana. De mitjans del segle XII data una concòrdia (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) entre Pere de Berga i Guillem de l'Espunyola, a fi de solucionar els conflictes que tenien per la jurisdicció sobre el castell de l'Espunyola. Guillem de l'Espunyola féu testament el 15 de juliol de 1163, fou signat a Solsona en poder del notari Pere; era casat amb Arsenda i tenien un fill , Guillem que era l'hereu i com a tal rebé el castell de l'Espunyola junt amb altres béns, i dues filles, Beatriu i Saurina, casada i amb dos fills, Guillem de Meda i Josiana. El patrimoni de Guillem de l'Espunyola era extens i important, a més del castell de l'Espunyola, tenia els d'Albesa, Ça Frareg, i a altres llocs. Guillem de l'Espunyola apareix vinculat a altres nobles catalans destacats, i als quals encomanà la tutoria de la seva muller, dels fills i els béns. Guillem de l'Espunyola va morir el 1165 en l'expedició d'Alfons d'Aragó 'el Cast' a terres de Múrcia, així consta en la notícia del necrologi del monestir de Solsona. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola s'expansionà i continua apareixen molt vinculada a altres famílies nobles especialment de la contrada. En aquest sentit consten diverses referències. El fill Ramon 'Cespunyola' es casà amb Sibil·la de Caramany, consta tant com a donzell com a cavaller; actuà com a procurador del noble P. Galceran de Pinós el 1306; posteriorment, el 1314 va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola. Aquests masos els tenia en feu pel senyor d'Aragó.Ramon de l'Espunyola apareix diverses ocasions en qualitat de persona de confiança. Morí entorn el 1316 sense descendència legítima, però amb un fill il·legítim, Guillem d'Espunyola. Aquest fet comportà una disputa per l'herència, entre el seu oncle i rector de Bagà, Ramon de Sant Cern i Berenguera 'Zespunyola', per solucionar l'afer calgué la intervenció del rei; finalment el castell i altres béns passaren a mans de Ramon. Altres referència al llinatge són G. Zespuynola el 1344 és acreditat delegat pels cònsols de Bagà, per anar al Rosselló per tractar una delicada comissió amb Pere Galceran de Pinós. El 1375 Sibil·la Cespunyola era la sogra de Pere Tomich. En el fogatge de 1381 ja no apareix el llinatge dels Espunyola residint al castell, consta que era possessió de Mn. Rl de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> 42.0468900,1.7827700 399265 4655699 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48546-foto-08078-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-18 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'interior del conjunt hi havia l'església de Sant Climent del Castell, les restes de la qual es poden veure al costat més nord. A costat i costat del portal queden algunes restes de la muralla que tancava el conjunt, tot i que està molt perduda i es creu que gran part dels carreus utilitzats per la construcció de la masia al segle XVI-XVII provenen de la muralla. Interiorment, la torre està essent totalment reformada per tal d'adaptar-la a casa de turisme rural. 85|92|93|94|119 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48547 Sant Climent del Castell de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-del-castell-de-lespunyola <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XII Les restes es troben en un avançat estat d'enrunament. <p>Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt. Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII. En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada. Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes. Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant, també comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII. Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915. L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX. L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.</p> 08078-2 A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. <p>L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral. La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;). Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir. Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010. Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon 'Cespunyola' va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475). En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat. A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte. Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> 42.0470200,1.7830300 399287 4655713 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 45 1.1 1781 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48548 Sant Pere de l'Esgleiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lesgleiola GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3300 Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII-XIX L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona sud-est del municipi, prop del límit del terme municipal amb els veïns municipis de Casserres i Montclar. L'església és un edifici d'una sola nau orientada nord-sud, amb el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella (on hi ha el confessionari) i l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest, i la pica baptismal a l'extrem també sud-oest de la nau; al costat de llevant hi ha una altra capella amb un altar amb el Sagrat Cor de Jesús al centre, a un costat un Sant Josep i a l'altre el Sagrat Cor de Maria, i a l'angle nord-est la sagristia. L'ingrés a l'altar és a partir d'uns graons i un cancell de separació, està presidit per una imatge de Sant Pere dins una fornícula existent en el mateix mur, i a sobre un Sant Martí, al costat oest Sant Jaume i a l'est Sant Antoni, aquests tres sobre uns pedestals que estan encastats al mur. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes i formant trams separats per arcs faixons; en tota la llargada dels murs laterals a l'alçada de l'inici de les voltes hi ha una motllura decorativa que, en els pilars dels arcs, a més, són decorats amb uns capitells. L'interior és arrebossat i pintat amb motius decoratius que imiten un carreuat als murs i elements florals als arcs. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, cobert per una teulada de quatre vessants i amb una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol de pedra. Exteriorment l'església és molt uniforme, bastida amb murs de carreus força ben tallats i polits, i grans cantoneres ben escairades i també polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal, és d'estil neoclàssic, és flanquejada per pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha una franja de pedra amb la inscripció 'XV. TU ES PETRUS Rx ET SUPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM' i a sobre un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, unes claus de Sant Pere dins elements vegetals i a costat i costat posa 'ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM'. Més amunt de la portalada hi ha un carreu amb la data 1831 en números romans i a sobre un òcul també amb contorn de pedra. Al costat de llevant l'església té adossada la Rectoria, i a pocs metres cap al nord-est, a peu de la carretera hi ha el cementiri. 08078-3 A la zona del Sant Pere de l'Esgleiola, extrem sud-est del municipi. El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. L'església consta dins la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola essent-ne sufragània. Tot i els seus orígens romànics no es conserven visibles restes d'aquest període, en aquesta etapa es trobava situada dins els límits del comtat de Berga i en el terme del castell de L'Espunyola. 42.0194100,1.7956400 400287 4652633 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48548-foto-08078-3-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|99|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48549 Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3301 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona central del municipi, no gaire allunyada de la carretera de Berga a Solsona i Cardona. L'església està bastida amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres ben escairades i polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal (sud-oest), és d'estil neoclàssic, és flanquejada per falses pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha un fris de pedra llis, i es clou amb un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, una petita fornícula. Sobre de la portalada hi ha un òcul també amb contorn de pedra. És un edifici d'una sola nau orientada nord-est a sud-oest, el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella, l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest; al costat de llevant hi ha una altra capella i la sagristia amb accés directe des de l'altar. L'ingrés al presbiteri és a partir d'uns graons i un cancell de separació amb una barana metàl·lica, està presidit per una imatge de Sants Metges. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes tot formant trams separats per arcs faixons, que per sota tenen pilastres amb capitells decorats amb motius florals; a la part superior dels murs laterals, en el punt d'inici de la volta hi ha una motllura decorativa. També hi ha elements decoratius en els arcs faixons i el centre de cada tram de volta. L'interior és arrebossat i pintat sense elements decoratius, tant sols diferenciant amb color daurat alguns relleus. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, i a la part superior una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol feta amb maó massís. 08078-4 A Sants Metges L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Nicolau i Sant Cebrià de Castellserà (també es creu que es podria correspondre amb l'antic monestir de Sant Salvador de la Mata). La primera notícia de Sants Metges la trobem en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), en aquest document es fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els sants metges i passos de la serva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho. 42.0571000,1.7652900 397835 4656853 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola s'hi conserva una talla de fusta policromanda d'uns Sants Metges, Cosme i Damià, d'època barroca, provinent sembla de l'antiga església de Sants Metges. 99|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48550 Santuari de la Marededéu dels Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-torrents Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya. BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. XVIII-XIX L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció 'Refugi dels pecadors' dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66). 08078-5 A la zona oest del municipi, entre el Cint i Correà. El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor). L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada. D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà. 42.0425400,1.7287000 394783 4655281 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents. 94|96|98|99|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48551 Els Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-torrents-1 BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3303, Generalitat de Catalanya. SANTANDREU, M.D.: 'Notes per a un estudi de la carnisseria de Berga en el segle XVII (1681-1682)', a Estudis d'Història Agrària, núm. 17, Homenatge Dr. Emili Giralt i Raventós; Col·lecció Homenatges, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004. Pàg. 891-900. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. XVI-XVIII La masia dels Torrents es troba situada al costat del Santuari dels Torrents. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està encarada cap al sud-est. La casa és el resultat de diferents fases constructives que han deixat constància en els seus paraments, essent-ne visibles traces de diferents períodes. Aquest fet queda palès doncs, en la presència de paraments que mostren diferents acabats; cal destacar que part del costat més sud presenta un parament molt regular de carreus ben tallats i polits, i col·locats regularment, i que es correspondria a les fases més antigues de la casa; per contra la resta, tot i que amb algunes diferències, mostra un aparell format per carreus amb acabats diversos, en algunes parts són més polits que en d'altres, junt amb d'altres carreus tant sols desbastats i també pedres irregulars; les cantoneres són carreus de mides més grans, ben tallats i més o menys polits. La casa està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a planta baixa i planta primera, en aquest cas l'obertura és força contemporània, és emmarcada en maó massís. Així, la porta principal és la de la planta baixa, està situada a la zona central de la façana principal, i és una porta d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida, suportat en muntants de carreus. Pel que fa a les finestres, també en trobem amb diferents tipus de materials i acabats; cal destacar la finestra central de la planta primera, situada sobre la porta principal, és de muntants, llinda plana monolítica i ampit sobresortit, tot decorat amb motllures als angles, i a la llinda hi ha la data 1568 incisa. Podem veure dues altres finestres destacables, l'una és a la façana principal i està tapiada, té llinda plana monolítica sobre brancals de carreus i ampit sobresortit, l'altra és a la façana posterior és del mateix tipus tot i que l'acabat de la pedra és diferent; també hi ha alguna petita finestra en planta baixa emmarcada amb peces de pedra tant sols desbastades. La resta de finestres són resultat de reformes recents. L'interior la casa va ser reformat al segle XX, es va construir una nova escala d'accés a les plantes superiors tot canviant-la de lloc (anteriorment, l'antiga escala de pedra estava situada entrant al costat esquerre), es van fer obres a la planta primera per tal d'adaptar-la a les noves necessitats i també es va fer nova la teulada tot pujant-ne una mica el nivell. La planta baixa però conserva gran part dels murs de càrrega, que a la vegada distribueixen i compartimenten l'espai en diferents àmbits; a l'angle sud-oest hi havia el pastador amb el forn de pa, del qual se'n conserva la boca. D'aquest nivell s'ha de destacar que al costat més nord del mur oest, hi ha part d'un arc fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, es tracta d'un element probablement de les fases més antigues de la casa, i que assenyala una configuració de la casa diferent a la que veiem avui dia, ja que aquesta estructura continuava més enllà del què és l'actual mur nord de la casa, o sigui que la casa devia allargar-se cap aquella direcció. La masia es complementa amb un seguit de coberts i annexes distribuïts i adossats pel costat sud i oest, eren destinats al bestiar, magatzem i paller. Cal destacar que part dels murs de la zona del paller i del cobert més nord són fets amb carreus molt ben tallats i polits, sembla tractar-se de material reaprofitat de les estructures més antigues de la casa. 08078-6 Al costat del Santuari dels Torrents. L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents (la talla romànica avui dia és custodiada a l'església de Correà); la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII i una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. La casa dels Torrents està conformada per diferents fases constructives que han deixat testimoni en la fisonomia actual. Sembla que la masia pot tenir un origen baixmedieval, període del qual deuen correspondre part dels murs del costat sud-oest; sembla que durant aquesta època la casa devia tenir una configuració de la planta diferent a l'actual, ja que en èpoques posteriors es degué escapçar pels costats de ponent i tramuntana. Al segle XVI es dugué a terme una important modificació o reconstrucció de la casa (de fet gran part de l'estructura es deu correspondre a aquest període), i de la qual en tenim un clar testimoni en la finestra de sobre la porta d'entrada, la qual té la data 1568 incisa; la porta d'entrada pot ser també d'aquest període. Posteriorment, s'hi realitzaren altres obres, al segle XVIII i al segle XX, en aquesta darrera fase s'hi dugueren a terme importants obres que afectaren als interiors, obertura de noves finestres i teulada. Documentalment tenim constància de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi apareix la referència a la casa Torrents i hi consta José Tovina (?). Posteriorment, en un document de compliment pasqual de la parròquia del Cint del 1886 consten com a habitants de la casa dels Torrents, Anton Biosca, Rita, Francesc, Teresa i Raimunda. 42.0425400,1.7287000 394783 4655281 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|95|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48552 Els Quatre Vents https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3304, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Morral de Sant Salvador al nord (on hi ha les runes de Torreneula), al sud-est el castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, conformada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a quatre aigües; destaca la presència a l'angle més nord-est d'un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants. A l'angle més exterior d'aquest cos i a la part superior hi havia hagut una mena de garita de planta circular, avui dia tant sols podem veure'n l'accés des de l'interior de l'edifici, és una petita entrada emmarcada amb carreus de pedra picada. L'interior de la masia està estructurada en tres cossos paral·lels, orientats més o menys est-oest, perpendiculars a la façana principal que mira cap a l'est. El cos central és el principal i de major amplada, és on a planta baixa dóna la porta principal, hi ha l'antiga escala d'accés (avui en desús) i a planta primera la gran sala que a la vegada feia de distribuïdor de la resta d'estances. La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és de factura contemporània i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la façana més nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, actualment és tapiada, i és de muntants i arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida. Pel que fa a la resta d'obertures, hi ha diverses finestres modificades recentment; les d'origen són de llinda plana monolítica i muntants, tot de pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, se'n conserva una amb ampit motllurat; algunes han estat convertides en balcons, en tenim exemples a la façana nord. A l'interior de la planta baixa, al cos central hi ha l'antiga escala d'accés a la planta primera, és de graons de pedra; al cos sud era destinat al bestiar, i el cos nord està compartimentat en tres espais, en el de l'extrem nord-oest hi ha la boca del forn de pa tapiada, la traça d'un foc a terra i l'accés a l'espai central, el qual havia estat destinat a taller de ferrer i del qual se'n conserva la seva manxa i alguns altres elements i estris, a més de restes d'elements o d'estructures d'usos anteriors. La planta primera ha estat adequada a les noves necessitats, es conserva part de l'estructura de la gran sala amb una finestra amb festejador i a la qual obren les portes de les habitacions amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot en pedra ben tallada, polida i amb els angles en bisell. Al cos nord, aproximadament a la meitat més oest, hi ha una gran sala amb dues llars de foc; aquest espai no té golfa i dóna directament a sota coberta. El cos oposat, el sud, actualment està reformat i modificat, però segons els propietaris abans de la reforma hi havia tres focs a terra i era una gran sala que tampoc tenir golfes. O sigui que en origen, les golfes, tant sols ocupaven el cos central i l'espai del cos sobresortit ('la torre') a través del qual s'accedia a la garita. La casa conserva alguns dels forjats amb biga de fusta i taulons a sobre. La coberta mostra grans encavallades de fusta, amb les bigues travesseres i a sobre les llates i teules. Els murs són fets amb paredat de pedres desbastades de mides i formes diverses i grans cantoneres de pedra picada i polida. 08078-7 A Sant Climent de l'Espunyola 42.0523300,1.7793900 398994 4656307 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48553 Cal Codonyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3305. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa és de planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions que ha experimentat al llarg dels anys. Està formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; excepte el cos més sud que té un nivell menys i coberta a tres aigües. La façana principal està orientada cap al sud-est, és on trobem la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt formada per peces de pedra ben tallada i polida amb els angles treballats en bisell; al costat de ponent de la porta adovellada hi ha una altra porta d'accés, és molt àmplia i formada per llinda plana de fusta i grans carreus als muntants. Actualment la casa a més compta amb un altre accés a través de la façana posterior, un garatge. Pel que fa a les finestres, a planta baixa, són les característiques petites finestretes de contorn de carreus; a planta primera hi ha algunes finestres que són emmarcades en carreus de pedra picada i polida amb llinda plana monolítica que són de factura recent, junt amb altres de contorn de maó; es conserven però algunes d'originals, a la façana principal n'hi ha les dues més interessants, ambdues són de llinda plana monolítica sobre brancal de carreus ben treballats i ampit ''sobresortit', tot amb motllures al contorn, la de més al sud, a la llinda fa una motllura com a mode de guardapols i a sobre dues carotes en baixrelleu. Tot i que en el parament dels murs es poden diferenciar vàries fases constructives, es deu més al fet de que són visibles les cantoneres que assenyalen les estructures més antigues, o traces d'esquerdes, que no pas per l'acabat dels mateixos paraments, ja les característiques dels diferents aparells són força similars; en conjunt són formats per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb alguns carreus tant sols desbastats, en algunes parts les pedres són més ben tallades i més ben col·locades, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats, en general peces allargades, tot i que per exemple en la remunta del costat més sud-est són peces clarament més grans i quadrangulars. A grans trets, i amb alguns dubtes, podem parlar d'una estructura central més antiga la qual posteriorment s'amplia a costat i costat, i més tard en alçada. A més, sembla que en algun moment, la casa potser va patir un esfondrament de la part de l'angle més de ponent, ja que la traça d'unes esquerdes així semblen indicar-ho. La casa es troba totalment reformada i adaptada a les noves necessitats. A l'interior, es conserven dos espais de planta baixa coberts en volta encofrada en pedra, l'un és a la part de llevant, i disposada paral·lela a la façana principal, i l'altre és a l'espai del pastador, que es correspon amb el cos adossat al costat sud-est, en aquest espai s'hi conserva la boca del forn de pa, avui tapiada. A l'exterior, la masia es complementa amb diversos coberts, pallers, i annexes destinats a magatzem i bestiar essencialment. 08078-8 A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. A la primera inscripció del registre de la propietat de la finca Codonyet i Bonany consta com a propietat del Duc de Medinaceli i del seu pare, un altre Duc. 42.0516600,1.7438900 396055 4656275 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48553-foto-08078-8-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació)Al costat nord-oest de la casa hi ha un porxo de dues plantes (tot i que actualment no té el forjat interior) i coberta a dos vessants, la façana principal és orientada cap al sud i és en la qual hi ha les diferents obertures, són de factura recent excepte la situada al costat més al sud-est i a nivell de planta baixa, és una porta de llinda en arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra treballada i polida, i suportada en muntants de carreus de pedra amb el mateix acabat, tenen els angles tallats al bisell. Els murs són bastits en pedra, i interiorment el cobert tant sols té un gran pilar central fet també en pedra (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 1). Segons informacions orals, sembla que en algun període aquest cobert va funcionar com a masoveria. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'àmplia era enrajolada. Un altre edifici a destacar és al costat sud-oest, és una construcció de dues plantes, cobert a dues vessants i amb la façana principal orientada al sud-oest. És de murs de pedra, amb cantoneres de carreus de pedra picada i polida a la planta baixa i cantoneres de maó massís a la planta superior (potser que respongui a dues fases constructives). Està construït adossat al terreny en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a les dues plantes, a la inferior a través d'una porta situada al centre de la façana principal i formada per muntants de pedra picada i llinda d'arc rebaixat fet de maó, i a la superior a través des d'un altre cobert que s'hi accedeix des del pla de l'era. La resta d'obertures són finestres emmarcades en maó massís. L'interior de la planta baixa està cobert per tres voltes, perpendiculars a la façana principal, d'arc rebaixat de maó posat de pla, i recolzades sobre els murs perimetrals i dos murs de càrrega interiors bastits en pedra, i en els quals hi ha dues grans obertures en cada cas fetes en maó massís formant arc rebaixat (en el catàleg de masies aquest cobert es correspon a l'edificació adjunta 2). Al costat sud i est de la casa hi ha Cal Codonyet Nou. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48554 Cal Pius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pius Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3306. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX La casa de Cal Pius està emplaçada a peu de la carretera de Berga a Solsona i Cardona i al costat del creuament amb la carretera de Casserres. Es tracta d'una casa de planta irregular (rectangular amb un cos sobresortit al costat sud-oest), formada per planta baixa, primera, segona i golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici és orientat de nord-oest a sud-est, amb la façana principal al costat nord-oest, obrint cap a la carretera. És una casa de quatre façanes tot i que la del costat sud-oest està en gran part amagada per una construcció que hi té adossada. La casa és construïda amb murs de pedra vista formant paredat de grans pedres de mides i formes irregulars, en conjunt però força grans, i a les cantoneres peces rectangulars ben tallades i polides, i col·locades en cadena i a la façana principal queden lleugerament sobresortides respecte del plom del conjunt de la façana. A la planta baixa presenta un sòcol més o menys fins a mitja alçada, és format per carreus més regulars i més grans i a la part superior del sòcol una motllura. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera regular i uniforme en tres eixos verticals d'obertures. L'eix central és el principal i més destacat, el qual a la vegada té una obertura més corresponent a la finestra de la planta golfes; així a la planta baixa, al centre hi ha la porta d'entrada formada per un gran arc de mig punt adovellat, amb una senzilla motllura a l'angle, i amb el punt d'imposta coincident amb la línia de motllura del sòcol, a més a la clau de l'arc hi ha en relleu les inicials dels propietaris que van construir la casa P.P. (Pius Parera) i A. B. i l'any de construcció, 1927; sobre la porta un altre element destacat, la finestra principal de la planta primera, és feta en pedra i té una columna llisa a cada costat que acaba amb un capitell senzill amb unes boles en relleu que el decoren i una llinda feta en dos peces, que exteriorment és de línies rectes, i l'interior, forma un arc conopial trevolat; la resta d'obertures d'aquest frontis són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus col·locats en cadena i ampit de maó massís. A la resta de façanes el conjunt de les obertures són realitzades amb contorn de maó massís. La façana lateral del costat nord-est és on hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les plantes superiors; és una porta amb contorn fet amb maó massís, en la qual la llinda és presenta l'intradós formant arc esgraonat als extrems i la part central plana i a la part superior és clos a nivell; la majoria d'obertures en aquesta façana i l'oposada a aquesta són senzilles, de perfil rectangular amb arc rebaixat per sobre la llinda a mode d'arc de descàrrega. A la façana que obra al sud-est, és una façana de galeria, a planta primera i segona hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt fetes amb maó i barana de ferro, actualment són galeries tancades, i a la planta golfes, una obertura central com les dels nivells inferiors de menys alçada i a cada costat una finestreta també amb llinda en arc de mig punt. Les façanes es coronen amb un voladís decorat amb una combinació de maons col·locats plans i en angle, i a la façana principal (nord-oest) i la de les galeria (sud-est) amb un coronament fet amb maó massís que a la zona del carener acaba amb una forma de mig cercle. La planta baixa de la casa és ocupada per un forn de pa, existent al lloc ja des d'origen, i les plantes superiors, primera i segona són destinades a vivendes. L'estructura inicial actualment té adossades algunes ampliacions i annexes pels seus costats (excepte en façana principal), a més a la zona sud i est hi ha diverses construccions destinades a l'activitat agropecuària. 08078-9 A la zona central del municipi. La casa de Cal Pius és molt coneguda a la zona, tant per la seva particular arquitectura com pel fet d'hostatjar, a la planta baixa de l'edifici, i des d'època inicial un reconegut forn de pa. La casa consta que es va bastir l'any 1927, el propietari era ja un conegut veí de la zona, Pius Parera, el qual a més comptava amb altres propietats en el mateix municipi i en el veí municipi de Capolat. 42.0524500,1.7739100 398541 4656327 1927 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48555 Montanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XV-XVII Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. 08078-10 A la zona de Correà La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. 42.0275300,1.7358300 395349 4653606 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. 94|96|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48556 El Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-1 Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3311. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIV-XVI Gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats als costats nord, sud i est, a uns metres al nord-oest hi ha el paller, i l'era entre els dos edificis, uns metres cap a l'est trobem el pou, i a l'entorn més proper gran quantitat de camps de conreu. La casa està emplaçada en un indret molt obert, especialment cap l'est, sud i oest, al nord s'hi aixeca el tossal de Sant Salvador. L'estructura de la casa és el resultat de diverses ampliacions i modificacions fetes al llarg dels segles. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Actualment la façana principal és la que obra a ponent on hi trobem la porta principal d'accés, consistent en una portalada de llinda en arc rebaixat format per tres peces (la clau i dues laterals) suportades sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Aquesta gran masia presenta una primera estructura d'origen baixmedieval (probablement segle XIV) que és construïda amb uns potents murs fets amb un aparell regular de carreus ben tallats (i parts amb tàpia), més apreciable al seu interior (és probable que la part superior d'aquesta primera estructura sigui d'un període posterior). Aquest primer edifici tenia la porta principal d'accés a la façana sud; és un gran portal adovellat d'arc de mig punt (a la part exterior i rebaixat a l'interior) fet tot de pedra ben tallada i polida; avui dia queda amagat a l'interior de l'edifici. A l'interior de la planta baixa es conserven altres elements molt interessants d'aquest període com són dos arcs apuntats, situats a la crugia nord, estant formats per dovelles de pedra ben tallades i polides i un aparell acurat. També és destacable part de l'estructura de l'escala d'accés a la planta primera junt amb d'altres d'elements. L'edifici primigeni presenta una estructura a planta baixa compartimentada en tres crugies, a planta primera però la distribució és diferent (potser per modificacions posteriors); així a planta primera l'espai corresponen a les tres crugies es converteix en dues, ja que la central i la sud són un única crugia que dóna com a resultat una gran sala d'amplada considerable, la qual és coberta per un forjat de bigues de secció quadrada amb els angles inferiors motllurats i posts a sobre. La sala, amb la seva gran taula, té al centre del mur nord la fornícula de la capella, al mur de ponent una teiera, l'escala d'accés a llevant i al darrera de la qual hi ha l'espai on hi havia la pica i els fogons; a la nau nord habitacions, amb les obertures que donen a la sala formades per muntants i llinda plana tot de pedra polida i motllurada. A l'estructura de la casa primigènia se li va adossar un ampli cos pel costat sud, l'adhesió d'aquesta ampliació va suposar la modificació i adaptació de determinats espais, així com canvis com és la construcció d'una porta d'accés (ja que l'originària quedava a l'interior de la nova planta de la casa) aquesta porta es va situar al mur de ponent d'aquesta ampliació, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra picada per fora i per la cara interior de bigues de fusta; avui dia està tapiada (més tardanament es va obrir una nova porta, l'actual). 08078-11 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola La primera referència documental coneguda del Mas la trobem en el fogatge del 1497 referent a 'L'Aspunyola' en el qual consta En Mas. Posteriorment, en el fogatge de 1553, dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi ha documentat 'En Mas del Mas de la Spunyola'. En la bibliografia consta que en època moderna els masovers de El Mas devien vassallatge als senyors de Tamarit als quals els havien de pagar un cens. Més tard, passà a mans de la nissaga De Rocafiguera de Vic (Doña Cristina de Rocafiguera i de Bordons, per núpcies el segon cognom va passar a ser Ventós, la va rebre junt amb d'altres masos del terme de Montclar, com hereva preventiva de la seva mare Doña Josefa Bordons i Puig; avui dia encara està en mans de la família De Rocafiguera. El Mas pertany a la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola. També se l'ha conegut com Mas Puig, i així consta en la seva primera inscripció registral. Dins el seu terme hi ha la ruïnes d'un altra casa anomenada La Creu. 42.0487300,1.7968200 400431 4655887 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació)Aquesta ampliació va suposar l'augment de la superfície de l'espai de vivenda de la planta primera comportant modificacions en els espais, obertura de nous passos (potser és d'aquesta època la gran sala?). A la planta baixa, en aquesta ampliació hi trobem vàries portes prou interessants, fetes en pedra a muntants i llinda, alguna amb llinda plana monolítica. Pel que fa als murs d'aquesta ampliació, la superfície està bastant coberta d'un revestiment, de fet un rejuntat ample, que no permet una bona observació del paredat, però sembla més aviat irregular, de pedra i amb força presència de teulís o maó. Aquesta ampliació presenta modificacions de fases posteriors, entre les quals, sembla que la construcció d'una eixida oberta al sud a nivell de planta golfes. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha gran diversitat d'acabats responen a diferents períodes cronològics o fases constructives; així, s'hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit uns casos motllurat i d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània. Altres elements a tenir en compte són, a planta baixa, a l'ampliació hi trobem un cos adossat també al sud que és el forn de pa; al costat sud i est hi ha diverses construccions destinades al bestiar, magatzem i paller, formant una mena de clos al que s'hi té accés des del costat nord. També a uns metres al nord-oest hi ha un paller més modern, de dos nivells, coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, tant sols amb un pilar central de suport; aquest té un ampliació contemporània a la part del davant. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48557 Cal Travé https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVII Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. 08078-12 A la zona de Correà La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. 42.0330400,1.7217000 394188 4654235 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48558 Rectoria del Cint. https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. 08078-13 A la zona de Cint La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. 42.0632200,1.7270400 394680 4657579 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48559 Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XVIII L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. 08078-14 A la zona de Cint El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. 42.0631800,1.7272200 394695 4657575 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48560 Santa Margarida del Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-mercadal GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent. L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació. 08078-15 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte. 42.0617100,1.7089300 393179 4657434 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48561 El Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3299. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIII-XVI Gran masia situada a la zona oest del municipi, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Montmajor. Està emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil, i quedant oberta cap al sud on hi ha els camps de conreu i amb àmplies vistes. La casa és de planta irregular, conformada per l'estructura principal, un annex al costat nord-est i al costat nord-oest un mur que tanca el conjunt per aquest costat conformant un clos. Està construïda a redós d'un gran roc (un bloc de conglomerat), que queda al costat est de la casa, i al cim del qual hi ha unes runes. El terreny on està bastida és en desnivell, permeten tenir accés a peu pla a planta baixa per la façana sud i a planta primera per la nord, a través del clos. Consta de planta baixa, primera i golfes, tot i que a planta baixa hi ha una estança intermitja que tant sols ocupa l'angle sud-est; té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'estructura principal de la casa està bastida amb un aparell regular (molt més acurat a la façana de llevant) format per carreus en conjunt ben tallats i disposats seguint filades, les cantoneres són peces rectangulars de la mateixa alçada que les filades de carreus. El cos nord-est és bastit amb carreus de mides més irregulars tot i que en conjunt són més grans i col·locats també formant filades; l'aparell del clos també és de carreus disposats força regularment. Pel que fa a les obertures, la majoria són a la façana principal, la sud. El conjunt presenta diferents fases cronològiques que ens permeten recular fins almenys finals del segle XIII o segle XIV, amb altres elements corresponents a períodes posteriors com segle XVI, XVIII i també XIX (hi ha almenys una llinda amb una data del mil vuit cents no del tot llegible). A més, hi ha les restes d'estructures situades sobre la roca que tenim a ponent de la casa, i que fins al moment desconeixem però que en la bibliografia s'esmenta l'existència d'un probable cementiri, s'esmenta l'existència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124), s'hauria de tenir en compte la possibilitat que es tracti d'algun tipus d'element més vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esmentar que al voltant de la casa hi trobem altres coberts i annexos de cronologies més recents destinats a magatzem i al bestiar; hi havia hagut un paller al costat de llevant que es va esfondrar. A pocs metres al nord-est hi ha la petita capella romànica de Santa Margarida del Mercadal. A planta baixa, hi ha la porta d'accés, és una gran portalada amb arc de mig punt format per llargues dovelles i muntants de carreus; cal destacar de manera especial la finestra central, situada sobre la porta i a nivell de planta primera, és emmarcada amb peces de pedra treballada formant un contorn motllurat i una peça transversal que divideix horitzontalment l'obertura en dues franges, a la superior al centre hi ha una columneta, també hi devia ser a la part inferior, la llinda és decorada amb elements geomètrics i vegetals, i l'ampit sobresortit i motllurat. Al costat est hi ha una altra finestra de configuració similar, però avui parcialment tapiada, i amb un acabat més senzill i sense decoració a la llinda. Les altres finestres en conjunt són emmarcades en peces de pedra polida amb els angles esbiaixats, i alguna de més senzilla amb llinda de fusta; com és habitual a la planta baixa són de mides més petites. 08078-16 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi 42.0614800,1.7084900 393142 4657409 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Al mur de llevant cal destacar una porta adovellada, avui tapiada, a nivell de planta primera, d'arc una mica apuntat (podria ser un element reaprofitat o modificat, d'aquí que no sigui un arc de mig punt lleugerament apuntat, amb la clau de pedra tosca quan la resta és de pedra sorrenca); també en aquesta façana és interessant la filada de finestretes tipus espitllera situades a planta golfes a tocar del voladís de coberta. El clos té una obertura, probablement no és d'origen, amb llinda de fusta corbada, que dóna a un pati enrajolat, a través del qual accedim a la planta primera; en aquest cas la porta d'entrada és d'arc rebaixat fet de pedres treballades sobre muntants amb el mateix acabat. A l'interior, la planta baia conserva interessants elements, com tres arcs apuntats a la part nord-est, i en el mur lateral oest de l'espai definit per aquests arcs una finestreta d'arc de mig punt actualment tapiada; al sud-est una petita volta d'arc de mig punt (de cronologia posterior) sobre la qual hi ha una estança a la que s'hi accedeix per una escala de pedra situada a tocar de la porta d'entrada, aquesta estança està situada a un nivell intermig, possible gràcies a la gran alçada de tota la planta baixa. Al costat sud-oest hi ha el pastador amb la boca del forn de pa, avui tapiada, l'accés és a través d'una porta de llinda en arc de mig punt. A la planta primera podem destacar, en el mur de llevant, la fornícula -avui tapiada- on hi havia hagut la pica i de la qual es pot observar el contorn conformat per carreus de pedra ben tallada i polida definint un espai coronat per un arc rebaixat i als muntants les impostes on es col·locaven les lleixes. A la sala, la finestra central és amb festejadors, i les portes de les habitacions són de muntants i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida. L'estructura nord-est, té a planta baixa una volta d'arc apuntat amb accés independent des del costat de llevant (la bibliografia parla d'aquest espai com de la presó, d'un espai sense porta i amb uns forats per on hi introduïen els presoners (VILA:1991:123); la planta primera forma part de l'espai destinat a vivenda, queda situat a un nivell més elevat, s'hi accedeix des de l'habitació de la llar de foc, i cal destacar l'existència d'un altre arc apuntat adovellat. . 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48562 Canudas del Tossalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudas-del-tossalet Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Gran masia situada a la zona sud-est del municipi, prop de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola, en un petit turó que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres, en una zona molt oberta i envoltada de gran quantitat de camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per una planta semisoterrània (tant sols visible des de la façana sud-est, ja que està bastida en una zona en desnivell determinant que la façana nord tingui menor alçada que la sud, la qual s'assenta a un nivell inferior), planta baixa, primera i golfes. És coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és encarada al nord (lleugerament nord-oest) i en la qual hi ha la porta principal d'accés. El conjunt de les façanes es troben revestides d'un arrebossat contemporani (realitzat entorn l'any 1955) que en cobreix la totalitat de la seva superfície excepte les cantoneres i el contorn de la majoria de les obertures conformat per peces de pedra ben treballada i polida. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera simètrica a través de cinc eixos verticals de registres d'obertures, amb alguna diferència a la planta baixa; així a la planta baixa, al mig hi ha una gran porta en llinda d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca, actualment no es veuen perquè es troben cobertes per un revestiment diferenciat de la resta de la superfície del mur, la resta d'obertures d'aquest nivell són petites finestretes de conformació senzilla i una altra porta al costat de ponent, és amb llinda plana monolítica sobre muntants tot en pedra polida. El conjunt de finestres existents en les plantes superiors d'aquesta façana són de llinda plana monolítica (en una hi ha la data 1770 incisa i a costat i a costat un cercle amb quatre fulles a dins, tot en una cartel·la), sobre muntants i algunes amb ampit sobresortit i generalment motllurat, tot en pedra sorrenca ben tallada i polida i amb dos tipus d'acabat en els angles interiors, o treballat en bisell o amb motllures senzilles; aquest tipus d'obertures és el mateix que trobem en les altres façanes amb alguna excepció que ja s'esmentarà. A la façana lateral est hi ha un eix vertical central d'obertures, a planta baixa una porta, i a planta primera i golfes un balcó a cada nivell, tot i que també hi ha una finestra a planta pis al costat nord i una altra a les golfes sobre el balcó; tot amb els acabats indicats anteriorment, a la porta de la planta baixa hi ha incisa una data ja molt esborrada que sembla 1780. La façana sud és potser la més representativa, ja que una amplia galeria a planta primera la fa molt destacable i visualment l'enriqueix de manera considerable. En aquesta façana hi ha un nivell més, la planta semisoterrània, en la qual les finestres són petites i senzilles, i una porta. A planta baixa una filada de cinc finestres iguals hi són repartides regularment. A planta primera la galeria és a la part central i una finestra a costat i costat; es tracta d'una galeria de quatre obertures d'arc de mig punt de dovelles de pedra suportats sobre columnes monolítiques, tot és fet amb pedra sorrenca ben tallada, polida i amb motllures als angles, l'ampit també és de pedra, el conjunt segueix la línia decorativa de les altres obertures. A les golfes hi ha una filada de sis finestres seguint el patró marcat per la galeria n'hi ha quatre col·locades sobre la galeria, una sobre cada obertura (aquestes són també emmarcades en pedra però amb un acabat més senzill) i una altra a cada extrem. La façana lateral de ponent és la que presenta una distribució d'obertures menys simètrica, a planta baixa una porta senzilla, a planta primera un balcó i dues finestres, una és petitona; a planta golfes una finestra central i a costat i costat i a sobre altres finestres amb els mateixos acabats però més petites. 08078-17 A la zona del l'Esgleiola. La masia té una actuació molt important a la segona meitat-finals del segle XVIII, hi ha vàries llindes amb dates com 1767, 1770 i 1780 que en donen fe. En conjunt tot sembla molt uniforme, però alguns elements testimonien una possible estructura anterior més petita, que probablement definiria una casa de dues crugies (corresponents a les dues més de ponent, amb una porta al costat de llevant, avui amagada en part per la volta que cobreix el cos central), una estructura molt amagada i poc identificable. En la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya referent a aquesta masia (núm. 3308) se'ns informa que al segle XVIII era coneguda amb el nom de Mas Ricarts, i que el canvi de nom es deu a que una pubilla del mas va contraure matrimoni amb un fill de la masia Canudas de Sant Pau de Casserres, propiciant que amb el temps es conegués amb el nom de Canudas (a la fitxa es parla de Canudas del Prat, però aquest nom es correspon a la masia Canudas de Casserres, la de l'Espunyola és Canudas del Tossalet). Tanmateix, la primera notícia documental coneguda de la masia la trobem en el fogatge de 1553 en el qual, a la parròquia i terme de l'Espunyola, hi consta Miquel Canudas al Mas Ricarts, fet que d'una banda posa de manifest que ja al segle XVI en el mas hi apareix el cognom Canudas, i d'altra banda, reforça la possibilitat apuntada més amunt, de l'existència d'una casa anterior al segle XVIII. Posteriorment, ja en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que es podria correspondre a la masia Canudas en la qual hi consta Baletin Mairinot. 42.0231100,1.7971500 400418 4653042 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48562-foto-08078-17-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'interior l'espai és distribuït a partir de cinc crugies paral·leles orientades nord-sud i de diferent amplades, la de l'extrem de llevant clarament més estreta que la resta i que ocupa tota l'amplada de la casa, a diferència de les altres quatre que són més curtes, ja que la part sud és ocupada per una altra crugia perpendicular a les quatre. A planta baixa les cinc crugies paral·leles són cobertes amb volta de pedra encofrada; les dues crugies més de ponent estan compartimentades i algunes de les voltes són orientades perpendiculars a la crugia. En conjunt els espais de les dues crugies laterals eren destinats al bestiar i magatzem i la crugia central com a distribuïdor, és on obra la porta principal, al fons i al centre hi ha l'escala d'accés al pis i a costat i costat dues portes, l'una és l'accés al celler i l'altra a la masoveria. El celler (a la porta hi ha a data 1780 o 1786 dins una cartel·la) és situat a la planta semisoterrània, és conformat per un ampli espai cobert també en volta de pedra, i dues petites estances en part excavades en el tapàs, en el terra de roca natural picada hi ha uns petits canals excavats a mode de drenatge que desaigüen a través d'una conducció existent a la façana sud. Adossada a la paret nord hi ha una pica de pedra que servia per recollir el vi, el qual sortia a través d'una obertura (la boixa) que podem veure a la paret i que és l'únic testimoni visible de la tina on premsaven el vi, ja que avui dia es troba tapiada, l'accés a aquesta era a través de la porta que hi ha a la façana de ponent. Els propietaris informen que no fa molt encara es conservaven restes de grans botes de fusta al celler. La masoveria ocupa la crugia disposada perpendicularment a la resta, en el qual encara s'hi conserva la llar de foc i part de les distribucions fetes amb envans de maó de les diferents estances. A la planta primera hi ha la gran sala que serveix de distribuïdor tot donant accés a diferents habitacions, sortida a la galeria i pas cap a la cuina, les obertures són amb llindes planes monolítiques algunes amb decoracions sobre muntants de pedra. La gran sala conserva elements típics d'aquest espai, com la capella, finestra amb festejadors, la pica (la que hi ha actualment és contemporània), armaris encastats, i la cisterna o millor dit l'estructura per la qual s'extreia l'aigua a través d'una corriola i on hi ha la data 1866 (aquesta cisterna ocupa part de la planta baixa). Es destacable que diferents habitacions són amb alcova algunes amb guixeries motllurades, en una de les habitacions trobem una llinda amb la data 1767. La galeria és molt àmplia i dóna accés a altres habitacions. La cuina i la llar de foc estan situades a la part nord-est, la cambra de la llar de foc és molt interessant conserva el banc escó, també hi ha una bressolera, una xemeneia de forat sense campana i uns grans clemàstecs. A la cuina hi havia el forn de pa, avui amb la boca anul·lada i no visible, degut a que la volta és enrunada (queda situat just a l'angle nord-est). Al costat de la cambra de la llar hi ha l'accés a la planta superior, a la porta hi ha un muntant de pedra amb la data 1767. Aquesta gran masia es complementa amb diversos coberts situats al voltant de la vivenda, a més compta amb un pou al costat de la façana de ponent i un altre a pocs metres a cap a llevant; també disposa d'un gran viver a uns 200 metres al nord de la casa i a l'altra banda de la carretera, a més hi ha les restes d'un molí d'oli i dues tines tot excavat a la roca a uns 100 metres de distància de la casa cap al nord. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48563 L'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-1 IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3309. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Gran masia situada a la zona sud del municipi, prop del límit del terme municipal amb els municipis veïns de Casserres pel costat est i Montclar pel sud i oest. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud. Els murs de migdia i de ponent presenten un arrebossat que en cobreix tota la superfície, per contra els murs de llevant i tramuntana no tenen revestiment. Aquests dos murs ens permeten distingir dues o tres fases constructives. D'una banda, es pot identificar una primera estructura més petita tant en alçada, un pis menys, com pel costat sud, en el qual la façana devia estar més reculada ( o sigui, que la façana que veiem avui dia és una ampliació posterior). Així doncs, sembla que la primera estructura fou posteriorment recrescuda en alçada, afegint-hi una planta més, i més tard, s'amplià cap al sud amb la construcció de la façana amb galeria de tres plantes. El parament de la part més antiga és format per carreus disposats seguint més o menys filades regulars, tot i que presenta un rejuntat ample que l'amaga parcialment; les cantoneres són carreus rectangulars allargats ben tallats i polits. Per contra, tant en el darrer nivell com en l'ampliació sud el parament és fet amb carreus més petits i col·locats més irregularment; pel que fa a les cantoneres, en el darrer nivell són carreus rectangulars però molt més allargats, i a la façana sud es diferencien per ser carreus menys allargats i d'unes mides d'alçada superiors. Pel que fa a les obertures, cal destacar la façana sud, la principal, que presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures, estan organitzades a partir de tres eixos verticals, el central és el més destacat, a planta baixa la porta d'accés formada per llinda en arc rebaixat (amb la data 1945 a sobre, corresponen potser a l'actuació del revestiment), per sobre tres nivells de galeria de tres obertures de llinda en arc de mig punt per planta, no presenten cap altre element decoratiu que una petita línia d'imposta sobresortida (la galeria de la planta primera és tancada amb fusteria), en totes hi ha baranes de ferro amb volutes decoratives; a banda i banda de les galeries, trobem un balcó per costat a planta primera i segona, i dues finestres per banda a les golfes. A la façana oest tant sols podem veure alguna llinda plana monolítica no revestida, amb restes d'algun element incís. A la façana de llevant trobem bàsicament dos tipus d'obertures, unes són formades per llinda plana monolítica i grans carreus als brancals, tot en pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, la majoria d'ampits són modificats; cal destacar la llinda d'una finestra que presenta diferents elements incisos dins un rectangle compartimentat en tres franges horitzontals, en la superior s'hi identifica la data 1703, i una creu al centre. L'altre tipus de finestra és emmarcada en maó massís, col·locats a plec de llibre formant arcs rebaixats en les llindes; aquestes finestres presenten una distribució irregular pel que fa a la situació en alçada respecte a la resta, fet degut a que donen llum a la caixa d'escala. La propietat ens ha indicat que l'interior de la planta baixa és cobert amb voltes. La masia es complementa amb un seguit de coberts, pallers i annexes, destinats a l'explotació agropecuària de la finca. 08078-18 A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola. La primera referència documental coneguda de la masia L'Alzina la trobem en el fogatge del 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola, en el qual hi ha hi ha documentat 'Andreu del Alzina'. No coneixem cap altra referència documental de la casa fins a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa Alsina en la que hi consta un tal Ramon Alsina. La masia ha mantingut fins l'actualitat el llinatge que li dóna nom, o sigui el cognom Alsina. 42.0115000,1.7950700 400228 4651755 08078 L'Espunyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48564 Sant Climent de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-lespunyola COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3280. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 88-89). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985: 252-254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya X-XVIII L'església està situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader, també és força a prop del Castell de l'Espunyola. És un edifici romànic amb importants modificacions posteriors, especialment del segle XVIII. L'església és d'una nau rectangular capçada amb un absis semicircular (únicament per la part exterior, ja que a l'interior es va escapçar transversalment tot reduint-ne el gruix del mur), i amb l'accés a la rectoria (adossada al sud de l'església), una capella de poca profunditat i diverses finestres tapiades, al mur de migdia, i al mur de tramuntana, de l'extrem est a l'oest tenim la sagristia, una capella on a més hi ha l'accés a l'escala que condueix al campanar situat a l'angle nord-oest i l'espai amb la pica baptismal (la pica té incisa la data 1637). La nau és coberta amb volta apuntada feta amb lloses col·locades a plec de llibre. De l'estructura destaca de manera notable el gruix dels murs que supera el metre; els diferents paraments que presenta responen a les diferents etapes constructives (les obres realitzades a l'interior de l'església deixant a la vista la majoria de paraments van permetre datar les diferents fases constructives). Així, l'edifici presenta uns fonaments fets amb grans carreus bastant regulars que constitueix l'element més antic conservat, i que potser es correspondria amb l'aparell que es pot observar a l'interior i que és format per un carreuat més havia quadrat, bastant regular i força similar als fonaments, segurament anterior al període de datació de l'absis que es situa entre finals del segle X i inicis del XI, per tant es podria correspondre amb l'estructura inicial del segle X. L'absis mostra un parament de carreus desbastats una mica basts i sense cap tipus d'ornamentació que es situa cronològicament en les dates esmentades; del segle XI es creu que data el mur de ponent, el qual és fet amb un aparell de carreus més allargats. Així, en aquest període l'església devia ser d'una sola nau rectangular coronada amb un absis semicircular a llevant i devia tenir la porta al mur de migdia, potser en l'espai ocupat avui per una capella. Pel que fa a la volta s'ha emmarcat cronològicament al segle XII, podria ser també cap al segle XIII. Al mur sud, al de ponent i a l'absis podem observar-hi unes finestres, avui tapiades, són obertures coronades amb arc de mig punt fet amb dovelles, algunes són de doble esqueixada. Al segle XVII ja consta la rectoria construïda al costat de migdia del temple, aquesta també experimentà importants reformes al segle XVIII. Segons la data incisa en la llinda d'una finestra de la sagristia aquesta es va construir al 1767. La porta d'accés actual és obra moderna, probablement del segle XVIII, és una porta d'arc de mig punt graonada, en dos plans, el més exterior presenta una columna amb base i capitell senzills a cada costat i té una motllura a la zona d'imposta i en el contorn exterior de l'arc, a mode de guardapols. El campanar de torre, construït probablement al segle XIX, mostra un parament format per carreus molt ben escairats i polits, presenta un perfil motllurat en tot el contorn, per sota del nivell de les obertures, a cada façana hi ha una obertura, en una de les quals una campana. A poca distància cap al sud-est hi ha el cementiri. L'església custodia una bonica talla de fusta policromada dels Sants Metges, Cosme i Damià, provinent de l'antiga església de Sants Metges. 08078-19 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Les primeres notícies documentals conegudes de l'Espunyola es remunten al segle X, en l'acta de consagració de Sant Joan de Montdarn, al 922, en que s'esmenta '..per fines de parrochiam de ipsa Sponiola..' com un dels límits de la citada església . Al 13 de desembre del 900 en una visita al lloc Inicialment l'església era dedicada a Sant Nicolau, i era sufragània de l'església parroquial de Sant Climent del Castell de l'Espunyola. No és fins al segle XVI que es canvia l'advocació per la de Sant Climent arran de la substitució de la parroquial per aquesta, i prenent també l'advocació que havia tingut fins llavors l'antiga parroquial del castell. Malauradament durant la guerra civil va ser destruït tot l'arxiu, en el qual hi havia documents de fins al segle XV, això fa que tinguem poca informació documental de la present església. De fet consta referenciat bibliogràficament que es recordava que a la parròquia es conservava un document de mitjans del segle XVI en el que hi figurava que s'havia traslladat solemnement el Santíssim des de l'església del Castell a la de Sant Nicolau; es creu doncs, que aquest trasllat degué coincidit amb el canvi de seu parroquial i potser també de titular. Com a mínim del segle XVII data la construcció de la rectoria al costat sud de l'església. Al segle XVIII continuava sent l'església parroquial i tenia com a sufragània la de Sant Pere de l'Esgleiola. D'aquest període data la construcció de les capelles laterals, l'enguixat interior (sembla que va ser enguixat dues vegades, en el primer s'hi localitzaren interessants grafits), la construcció de la sagristia, i modificacions importants a la rectoria. Com ja s'ha esmentat durant, la guerra civil l'església de Sant Climent va patir una gran destrucció, a part de l'arxiu ja citat, únicament se salvaren els calzes, copons, crismeres i una Mare de Déu de plata, dues canadelles, un àmit, una dotzena de purificadors i lavabos i una casulla negra (COLL:2007:10-11). Abans de la guerra l'església tenia tres altars, el major ocupava tota la paret de l'absis, era de fusta, i tenia les talles de Sant Climent, Sant Nicolau i Sant Antoni, era fet per un tal Costa de Berga, l'havien daurat amb posterioritat. Hi havia també dos altars a les capelles laterals, a la dreta un altar dedicat al Roser, en el que també hi havia les talles de Santa Clara i Sant Domènec a cada costat i a sobre, Sant Isidre. A la capella de l'esquerra del creuer hi havia el Santcrist de talla i mida natural, amb una verge dels Dolors vestida als peus (COLL:2007:10-11). 42.0539400,1.7836700 399351 4656481 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-3.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 91|92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48565 Rectoria de Sant Climent de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-climent-de-lespunyola COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. XVII-XVIII Aquesta rectoria es troba adossada al mur sud de l'església de Sant Climent de l'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular, amb un volum sobresortit adossat al costat de ponent i corresponent a un porxo. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primera i segona, és cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a nivell de planta primera en els murs laterals est i oest. Està bastida bàsicament amb carreus tant sols desbastats junt amb algunes pedres irregulars, tot i que no es pot veure bé el parament perquè presenta una mena de rejuntat ample o mig arrebossat; les cantoneres són grans blocs de pedra ben tallada, polida i punxonada. La porta principal d'accés és al mur de llevant, és en arc rebaixat amb els angles arrodonits, i fet amb dovelles de pedra ben tallada i polida i sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; a la clau hi ha la data 1708 junt amb altres elements. La majoria de les finestres del conjunt de la casa són fetes amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit de pedra, i quasi totes tenen els angles treballats amb una senzilla motllura o al biaix. A la façana de ponent sobre una finestra hi ha un carreu amb una creu incisa a dalt, al mig IHS (Jesucrist) i a sota la data1614. A la façana sud, a més de les obertures amb l'acabat indicat, ni altres de més senzilles, i a planta baixa unes finestretes tipus espitlleres, a més a la planta primera i segona destaquen dues grans obertures en cada nivell, són a mode de galeria tancada; a planta baixa són dos grans arcs tipus ansa de paner amb un petit detall de maó en degradació a la zona d'imposta, i a planta segona són dos grans obertures de línies rectes amb pilar de pedra al mig. Interiorment, la casa està compartimentada en dues vivendes, l'una ocupa la planta primera i l'altre, la segona. 08078-20 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Els orígens de l'església de Sant Climent de l'Espunyola es remunten als segles XI-XII, tot i que l'església actual és el resultat d'importants obres de reforma i ampliació realitzades als segles XVIII i XIX. Els elements arquitectònics que defineixen l'estructura de la casa La rectoria es corresponen en gran part a una fase important d'actuació en l'edifici del segle XVIII, potser a principi de la centúria, ja que en la clau de la llinda de la porta d'entrada hi ha la data 1708. De tota manera, la masia compta amb fases posteriors de reforma i modificació, a la vegada que la fase corresponent a l'actuació del segle XVIII sembla que potser es realitzà sobre una estructura de cronologies anteriors. També cal recordar que hi ha un carreu (potser reaprofitat) a la façana de ponent que indica 1614. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), surt esmentada la casa la Rectoria hi consta D. Ramon Llobet, probablement el rector. 42.0538100,1.7836600 399350 4656466 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48566 Can Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-0 XVII Masia situada en damunt d'una codina rocosa que s'aixeca al peu de la carretera de l'Espunyola a Casserres; en un entorn obert i envoltat de camps de conreu. El conjunt de la casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions, però l'estructura principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. Com s'ha comentat la casa està conformada per diferents estructures que s'han anat adossant a mode d'ampliacions realitzades al llarg dels anys donant-li la fisonomia actual. Així, l'estructura principal, que es correspondria amb l'original i més antiga (s. XVII), és conformada per tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal, amb el cos central de majors dimensions que és en el qual trobem la primera tramada de l'escala d'accés (la resta ocupava part del cos de ponent), i a planta primera la gran sala. A planta baixa aquestes tres naus són cobertes amb volta de pedra encofrada. A l'estructura original se li va afegir una primera ampliació pel costat nord-est ocupant la mateixa amplada i alçada, i conformant un quart cos paral·lel als anteriors; a planta baixa defineix un pas cobert que donava accés més directe des del camí d'arribada vers a la façana principal, on hi ha la porta d'accés. A aquest pas s'hi accedeix des de la façana posterior a través d'una gran portalada adovellada. A planta primera constitueix una ampliació de l'espai destinat a vivenda. Potser en el mateix moment es va construir també al costat nord d'aquesta ampliació uns altres annexes de menys alçada (només dos nivells); a planta baixa distribuïts en dos espais amb accés des del pas cobert, en un dels quals part de les parets són la mateixa roca picada, i l'altre es correspon amb el pastador i forn de pa que conserva la boca al mur sud-est; la planta primera també forma part de la vivenda i hi havia hagut un altre forn de pa, en aquest cas en el mur nord. Més tard, s'adossà una galeria al davant de la façana principal, estructura que al segle XX es va aterrar i reconstruir de nou, en aquest cas conforma un espai obert a planta baixa i un espai tancat a planta primera incorporat també com a ampliació de la vivenda i deixant de tenir la funció de galeria o eixida que havia tingut originàriament (segons ens han informat, era una galeria d'arcs de mig punt fets amb maó). Adossat al costat sud hi ha una cisterna de planta de mig cercle que conforma una terrassa a nivell de planta primera. La part més antiga de la casa està bastida amb murs fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, a mesura que els murs guanyen alçada el material és més petit, les cantoneres són de carreus allargats. En l'ampliació del costat nord, el parament és més irregular, amb presència de material de mides més variables, i entremig de les pedres hi ha més quantitat. Pel que fa a les obertures, en l'estructura originària cal destacar la porta principal d'accés, és una gran portalada adovellada d'arc de mig punt tot fet amb pedra picada i polida, a través d'aquí s'accedia a l'interior de la planta baixa i a l'escala d'accés a la planta primera, actualment però l'accés a planta primera és a través de la porta situada al costat de ponent de l'adovellada, es tracta de la porta que hi havia hagut al capdamunt de les escales, la qual donava a la sala; en aquest cas és una porta de llinda plana monolítica sobre muntants fets amb carreus tot en pedra picada i polida i amb l'angle exterior esbiaixat. 08078-21 Sant Pere de l'Esgleiola Malauradament no tenim constància de notícies històriques referents a la masia Cal Codina, tot i que l'arquitectura ens constata l'existència d'aquest mas ja des del segle XVII, no és fins un període molt reculat, ja al segle XIX que localitzem la primera referència documental. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la casa Codina i s'hi referencia a Ramon Armengou. 42.0351500,1.7812600 399122 4654397 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48566-foto-08078-21-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Pel que fa a les finestres, en conjunt són força senzilles, algunes emmarcades en pedra picada més o menys polida, i com és habitual les de planta baixa i planta golfes més petites, en destaquen dues de la façana posterior i planta primera que són de mides molt més grans i emmarcades amb pedra polida, la central té ampit sobresortit i a la llinda plana monolítica hi havia una data incisa de mil sis-cents i pico (la llinda és de pedra sorrenca que amb els anys es va anar exfoliant, a la casa conserven fragments de les làmines despreses on s'hi poden identificar alguns números; també podem veure una altra finestra emmarcada en pedra polida a la façana lateral de ponent. Cal tenir en compte que la construcció de l'ampliació davant la façana principal va amagar les obertures que hi pogués haver en aquest frontis, segons ens han indicat hi havia una altra finestra amb una data també del segle XVII.La masia es complementa amb un seguit d'altres construccions, així davant la casa hi ha altres annexes, coberts i corts, destinats al bestiar i a magatzem, en el del davant de la porta principal hi havia hagut la fogaina. Adossat al mur sud-oest, on avui hi ha una cisterna i terrassa, és on hi havia hagut el paller antic, el qual va patir un incendi, i va comportar que se n'haguessin de construir altres; n'hi ha un a la part oest i un altre al nord. A més, entorn la casa podem veure d'altres construccions utilitzades per la pròpia explotació agropecuària familiar. Ens han informat que la casa comptava amb un pou, situat a l'altra banda de la carretera, i que també es conserven restes molt malmeses i amagades per la vegetació d'un forn d'obra a la zona de l'obaga. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48567 Boixadera https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MELENDRES, M. (1961): Una monja y un siglo: madre Ana María Janer Anglarill, siglo XIX. Editorial Casulleras. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. XVI Gran masia situada en una zona planera als peus de Sant Sadurní del Cint, i al costat de la rasa de Boixadera que discorre pel seu costat de ponent i que davalla dels Cingles de Taravil. La casa té planta en forma de L, resultat de les diverses ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys, té coberta a quatre vessants. Està conformada per planta semisoterrània tant sols existent en una part de la casa, planta baixa, primera i golfes. La configuració de la planta determina que la façana principal tingui dues orientacions, cap a l'est el frontis on hi ha la porta principal d'accés, i cap al nord on trobem les portes de les cotxeres i estables. En els paraments dels murs s'observen vàries etapes constructives. A grans trets podem diferenciar un primer edifici que s'amplia cap al nord i oest, cap a l'est i finalment cap al sud amb la construcció d'una gran eixida a planta primera. En conjunt està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en formes i mides, les parts més antigues tenen més presència de carreus tant sols desbastats, i a la part més nova (eixida) les pedres són de mides més petites; les cantoners són grans carreus tallats i picats en totes les fases, tot i que amb acabats diferenciats, a la part de l'ampliació de l'eixida són molt més polits i amb el canto arrodonit. Pel que fa a les obertures, a la façana del davant trobem la porta d'entrada principal que és de llinda en arc rebaixat sobre carreus tot de pedra picada i ben polida, i al frontis que obra cap al nord hi ha una gran obertura central en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra picada i polida, i la traça de que hi havia hagut una altra obertura al seu costat oest (o sigui una doble obertura en arc de mig punt), en aquest costat ara hi ha una finestreta emmarcada en carreus desbastats, i al costat est hi ha una porta amb marc de llinda plana monolítica. Les obertures de la planta primera estan emmarcades amb maó massís, i alguna amb llinda plana monolítica i muntants de carreus. A la façana de la galeria, a la planta semisoterrània hi ha obertures de diferents moments, les d'origen són petitones i amb contorn de maó massís. A la planta baixa, són finestres la majoria amb arc rebaixat fet amb maó posat a plec de llibre i altres de modificades; a la planta primera hi ha l'àmplia galeria formada per nou obertures en arc rebaixat amb pilars de maó massís amb una senzilla motllura en degradació al punt d'imposta i feta amb maó, a cada costat de la galeria hi ha un balcó ampitador en arc rebaixat més pla que a les obertures de la galeria; i a la planta golfes quatre obertures ovalades centrades sobre la galeria. A la resta de façanes hi ha menys obertures, són senzilles seguint les tipologies ja descrites. A l'interior, a la planta semisoterrània trobem diferents espais destinats al bestiar, alguns dels quals són coberts amb voltes (un dels espais durant anys va estar tapiat i tant sols s'hi accedia amb una trampeta des de la planta baixa); a aquest nivell s'hi pot accedir des d'una escala interior o bé per l'exterior a través d'una porta existent a la façana de ponent. A la planta baixa trobem diferents espais també coberts amb volta, bàsicament a l'ala sud; l'espai més proper a l'angle dels dos volums té accés des de l'exterior i des de l'interior, l'anomenen l'església (desconeixem si realment havia tingut aquesta funció), a la porta que hi dóna accés des de l'interior hi ha una llinda plana monolítica amb la inscripció Joseph Boixadera, a sota l'any 1776 i al mig una creu, tot dins una cartel·la incisa. A la casa hi vivien diferents famílies, de fet hi trobem tres cuines, dues de les quals eren per masovers i l'altra la de la casa principal. Una de les masoveries ocupa part de la planta baixa, als costats nord i oest; a l'espai destinat a llar de foc trobem una llosa a la cendrera del fogons amb la data 1688 (potser una peça reaprofitada). 08078-22 A la zona de Sant Sadurní del Cint La fisonomia de la masia Boixadera es correspon en gran part a fases constructives d'època moderna, amb una fase important del segle XVII, una ampliació al segle XVIII i la construcció de la nova façana sud amb l'àmplia galeria més cap al segle XIX. Tot i això la casa té uns orígens més antics i de fet part de l'estructura es deu correspondre a les estructures originàries de la masia. La primera referència documental coneguda de Boixadera la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Joan Boxadera'. Posteriorment a finals del segle XVIII trobem referència de la masia en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046), en aquest lligall hi consta (fol. 31-33) que la masia Mas Coromines, dita Boixadera, la qual és administrada pels Tutors de Josep Boixadera, juntament amb el Capmàs Noguera i el Capmàs Clapers. En aquest documents se'ns hi relacionen les afrontacions de la finca i ens dóna notícia que també havia estat anomenada Coromines (a dins el terme de l'Espunyola ens apareix un altre mas també així anomenat a la zona de Sants Metges, i que era a la zona de la Casanova de Cal Pauet). Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi figura la referència Boixadera i molins, en la que hi consta Esteban Macià; aquesta notícia ens dóna testimoni de l'existència de molins dins la propietat, hem de pensar doncs que almenys un es correspon al que es localitza a pocs metres al nord-oest a peu del torrent. Bibliogràfica i oralment la masia és coneguda per haver estat lloc utilitzat com a hospital en el transcurs de les guerres carlines i també durant la guerra civil. Durant les Guerres Carlines consta que l'Hospital de Boixadera del Cint, juntament amb el de Solsona i el del mas Pujol de la Vall d'Ora eren dirigits per Anna Maria Janer i Anglerill, superiora de la comunitat de les Filles de la Caritat de Cervera (GOL: 2004, pg. 144). Cal anotar que la masia a més, es troba ubicada a peu de camí que porta cap a la Mora i la Vall d'Ora, una de les antigues vies de pas cap a Solsona. 42.0624300,1.7223700 394292 4657497 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Les altres dues cuines són a planta primera, cadascuna amb la seva pica de pedra amb la fornícula per les posts, els fogons, i a la cuina principal un espai destinat a pastador amb la boca del forn avui tapiada. A la planta primera trobem altres estances com una petita llar de foc amb el seu escó, diverses habitacions amb alcova i una gran sala; moltes de les estances conserven pintures amb decoracions geomètriques i florals. A l'exterior, al costat nord-oest hi ha adossats una coberts destinats al bestiar, i al davant al costat nord-est un paller de dos nivells i coberta a dos vessants......A pocs metres cap al nord-oest al peu del torrent trobem les restes del que sembla havia constituït el pou d'un molí. Uns metres aigües més amunt, prop del torrent s'observen les restes d'un forn d'obra. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48568 Cal Macià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macia-0 IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XVI Gran masia de masia de planta trapezoïdal, formada per planta baixa, planta primera i planta golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; actualment la porta principal és a la façana de ponent. L'edifici és el resultat de diverses ampliacions i modificacions realitzades al llarg dels anys. Avui dia està en ple procés de rehabilitació integral per tal d'adaptar-la a turisme rural. La part més antiga de l'edifici que es pot identificar, defineix una planta rectangular, menys allargada, i tenint llavors la façana principal al costat sud on hi havia una gran porta adovellada. És una porta que es troba avui dia amagada a l'interior de la planta baixa, és feta amb muntants i dovellades de pedra sorrenca ben tallades i polides igual i amb els angles esbiaixats; podria tractar-se d'un element del segle XVI-XVII. En aquesta època la casa era de dues crugies orientades est-oest. Amb posterioritat, probablement al segle XVII-XVIII, es va afegir una primera estructura al davant de la façana principal, al costat sud-oest, que constituïa el cos del pastador amb el forn de pa, situat davant de l'antiga porta principal, fet que va determinar l'obertura d'una nova porta a la façana de ponent i que és la que s'ha utilitzat fins els nostres dies. Es tracta d'una porta de muntants i arc rebaixat de dovelles, tot de pedra sorrenca ben tallada i polida. Avui dia es conserva la boca del forn, i la cambra de cuita ha estat refeta. Més tard s'adossa un altre cos o ampliació en el costat sud-est, cobrint ja la totalitat de l'antiga façana principal. En aquest cas es tracta d'un cos de galeria o eixides, que a nivell de planta baixa era destinat al bestiar, i a planta primera i golfes era una estructura oberta cap al sud a mode d'eixida. Aquestes dues ampliacions significaren la transformació de la casa de dos crugies paral·leles en una de tres. La construcció d'una galeria es tracta d'un tipus d'ampliació que fou freqüent de realitzar en moltes masies, especialment entre els segles XVIII i XIX. Hem de suposar que tant aquesta ampliació com l'anterior degueren suposar altres canvis importants en l'espai interior. Alguns dels elements més característics que es conserven al seu interior són el forn de pa a la planta baixa, i a planta primera hi ha la gran sala que ocupa tot el cos central i en la qual hi trobem la llar de foc a l'extrem est, encara amb un gran banc escó amb respatller reclinable i convertible en taula, la pica de pedra amb la seva fornícula amb impostes per les posts, al costat nord del foc a terra, i els fogons amb la cendrera en el mur sud de la sala –també prop de la llar-, i algunes finestres amb festejador. Pel que fa als murs de les façanes han estat parcialment refets i homogeneïtzats, de tal manera que fa difícil diferenciar els paraments de les diferents fases, únicament comentar que les cantonades de les fases més antigues són de carreus rectangulars allargats d'alçada menor als de les ampliacions posteriors. Els paraments en conjunt són força similars, amb pedres desbastades d'acabats diversos. La majoria de finestres són de nova formació o modificades i igualades en quan a l'acabat, les que es conserven són de muntants i llinda plana tot de pedra sorrenca ben tallada i polida i amb els angles esbiaixats. L'obertura que dóna pas de la sala a la galeria, a nivell de planta primera, sembla una antiga finestra reconvertida en porta segurament en construir aquesta ampliació; en els muntants hi podem veure una llinda reaprofitada que té una creu incisa. A planta baixa els sostres són diversos, al cos nord és de volta de canó de pedra, al cos central i pastador de biga de fusta i revoltó, i al cos de l'eixida, a planta baixa hi ha dos espais coberts amb volta de maó massís. 08078-23 Sants Metges La primera referència documental coneguda de Cal Macià la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Macia. En el testament de March Calvet (Arxiu Parroquial de Berga. Actes del mas Calvet, àlies Coromines, de Sant Cebrià de Castellserà: consultada còpia a l'arxiu particular de Ramon Viladés) del 1682, consta que el 'mas Calvet vuy Coromines' termeneja amb el mas Fabregó, part amb tina de Macià a mig dia amb terras de dit Mas Fabregó, a ponent amb mas Fabregó que avui posseeix en Colilles, a tramuntana amb mas i terras del Mas Macià ditas La Coma den Macià. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 68-73) hi consta la descripció del Mas Picons, àlies Macià, de Josep Macià, pagès del Cint, en el qual es donen les seves afrontacions. En altres documents o referències torna a aparèixer l'assimilació de Mas Picons i Mas Macià, hem de pensar doncs, que es tracta del mateix mas, que s'ha anomenat també Mas Picons i que el nom de Mas Macià és el qual ens ha perviscut fins el nostres dies. El 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita '-part ab terras de la heretat d'en Macià, y part ab terras de na Miqueleta, àlies Maciana,-'. En la documentació existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona relativa a les visites pastorals de la parròquia del Cint (any 1793) hi consten algunes referències al mateix mas. En la descripció de les pertinences de la gleva del Vilar Josa, en concret en els límits de la pesa de terra anomenada la 'Torrentera', part erma i part plantada amb diferents arbres, situada dins el terme de Castellserà, hi consta '..fins arribar al camí ral, que va de Berga a Cardona, y después travessa dit camí y affronta ab terras del mas Picons, àlias Massia'; així mateix també consta en la delimitació que s'aporta de la casa que posseïa Francesa Costa i Pobla , a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta la casa Macià, amb Juan Macià. En el llistat de les cases de l'Espunyola en aquesta data no hi consta ja cap Mas Picons, hem de suposar doncs que ja s'ha deixat d'utilitzar. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Macia, i hi consten Josep i Dolores Macià, Josep i Margarida Armengou, i Pere Sutarelles (?) com a habitants del mas. 42.0569200,1.7656900 397868 4656833 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48568-foto-08078-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) A les plantes superiors trobem sobretot biga de fusta amb corbes, cal destacar la quantitat de peces que tenen grafits amb dibuixos d'animals, figures humanes, un tres en ratlla, formes geomètriques diverses, mans impreses, i també n'hi ha una col·locada a mode d'ampit en una finestra a la planta baixa que diu '1848 lo Jaumet de Montclar me ha fet lo dia[..]'. La casa a més es complementa amb altres estructures annexes com un femer adossat al mur nord de la casa, un paller a poca distància al costat de ponent i hi havia un viver a la part posterior de la casa, on ara hi ha una piscina.Km. 135,7 ctra Solsona a Berga, agafar el creuament del la dreta, està indicat, Cal Macià i Sants Metges. És al costat de l'església. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48569 Cal Pauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet XVIII-XIX Gran masia situada a peu de la carretera que condueix de Berga a Solsona, i a peu del camí ral. Està conformada per la casa, amb el corral vell o porxo al costat oest de la casa, i vàries edificacions de cronologies diverses al davant de la casa pel costat sud, també consta d'altres construccions vinculades a l'activitat agropecuària com un gran corral actual a uns centenars de metres cap al sud-est. Està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps pel seu voltant i part de bosc a la part posterior, on comença la base de la costa del serrat de la Malla que s'aixeca just darrera. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i planta golfes, és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. La superfície de les façanes està totalment arrebossada, excepte les cantoneres que són grans carreus de pedra ben treballada.La façana principal, la sud, presenta les obertures organitzades regularment; a la planta baixa però, la distribució és més irregular, segurament degut a modificacions posterior. Així, al centre de la planta baixa hi ha la porta principal d'accés és de brancals i llinda en arc rebaixat format per tres dovelles, la clau amb la data 1896 gravada dins una carel·la i dues dovelles, una a cada costat, tot és de pedra picada i treballada amb els angles llisos i la resta punxonat; al costat de ponent hi ha un porta d'obertura recent i una finestra senzilla, i al costat de llevant dues petites finestretes. A la resta de nivells la distribució de les obertures és en cinc eixos verticals, destacant el central respecte dels laterals. A l'eix central, sobre la porta, hi ha un balcó d'obertura rectangular simple sense elements decoratius i de voladís estret d'obra i barana de ferro de barrots de secció quadrangular i volutes decoratives en una franja a la part baixa i una altra a la part superior; per sobre, a la planta segona, hi ha una galeria de tres obertures de llindes en arc de mig punt que descansen sobre capitells de motllura senzilla; a les golfes, tres obertures en forma de rombe graonat emmarcades per maó massís. Als laterals, a la planta primera i segona trobem dos balcons per planta i a cada costat, iguals al central, i a la planta golfes, dues obertures romboïdals com les centrals a cada costat. A les façanes laterals s'observen obertures senzilles, de distribució irregular i alguna de nova obertura. A la façana nord, al centre hi ha una escalinata de baranes de pedra i graons de maó que dóna a l'escala de comunicació interior. L'interior està distribuït a partir de cinc crugies; a la planta baixa es presenta en tres naus, la central, més ample, és coberta amb una volta d'arc rebaixat feta de maó col·locat pla formant espiga, a les naus dels costats (excepte la part nord) és coberta amb voltes per aresta fetes de maó massís que es recolzen en els murs perimetrals de la nau i en pilars centrals fets de grans carreus de pedra picada. A l'estança que hi ha al fons de la nau de ponent hi ha el forn de pa, a la central també al fons l'escala d'accés als pisos superiors i a la de llevant el pou. A la planta primera la distribució és la gran sala al cos central, la cuina antiga era al costat nord-ést i habitacions a la resta; a la planta segona la distribució és la mateixa, al cos central però, la sala és més petita, ja que té eixida al costat sud. Pel que fa a les possibles fases constructives, es fan difícils d'identificar en part degut a que la superfície de les façanes està arrebossada, de tota manera sí que podem anotar que per la constitució dels murs de l'interior de la planta baixa i les informacions orals que ens proporcionen els propietaris, permet apuntar que sembla que part de l'estructura de la casa del costat de ponent seria les restes més antigues. 08078-24 A la zona de Sants Metges Comptem amb poques notícies conegudes sobre Cal Pauet, la primera notícia que localitzem és del 1856, en la cita de 'Pauet' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Bover. També del mateix segle, en concret al 1886, en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa 'Cal Pahuet', i hi consten Josep Bové, Teresa, Josep, Maria Ribera, Esteve Arimany i Engracia. No hem localitzat cap referència documental anterior al segle XIX, tot i això part de les estructures arquitectòniques de la planta baixa en assenyalen l'existència d'un edifici anterior, almenys de la primera meitat del segle XVIII (hi ha una llinda amb la data 1731), hem de pensar doncs, que al lloc existia una casa de dimensions segurament molt menors, la qual al segle XIX s'hi realitzà una obra molt important que suposà la construcció de la gran pairalia que veiem avui dia, amb les voltes de maó de la planta baixa. No podem descartar però, altres actuacions de modificació i ampliacions d'altres períodes anteriors, avui dia difícils d'identificar. La informació oral proporcionada per la mateixa propietat ens explica que el matrimoni format entre una parella procedent un de Cal Griva i l'altre de Cal Farines, va ser els que sembla que van donar nom a Cal Pauet i probablement la van obrar convertint-la en una gran masia. Aquest fet pot explicar també que Cal Pauet no aparegui anteriorment en la documentació, ja que podria tractar-se d'un petit mas conegut amb un altre nom, o a més que no aparegui en la documentació degut a que el capmàs o la matriu de la que formava part fos potser Cal Colilles. 42.0550100,1.7560300 397065 4656633 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48569-foto-08078-24-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) En aquests murs hi podem observar alguns angles o brancals d'obertures, entre aquests també hi ha l'obertura que comunica el cos central amb el de ponent, la qual és constituïda per brancals de pedra picada i polida amb els angles esbiaixats i una llinda de fusta amb la data 1731. De tota manera, sembla molt probable que almenys al segle XVIII devia haver-hi una masia d'estructura més senzilla i de menors dimensions, que posteriorment, ja potser en ple segle XIX es va transformar i engrandir considerablement donant-li la configuració de la masia tal i com la veiem avui dia. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48570 Reixacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixacs IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XVI Masia formada per la casa, el paller, i entre aquests dos edificis l'era, també alguns annexes i els camps de conreu ubicats cap a ponent i especialment cap al sud-oest, la zona més planera. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, amb la façana principal orientada cap a migdia. És coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud. L'edifici és construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta primera. La porta principal, la de la façana sud i a nivell de planta baixa, és una porta d'arc de mig punt fet de dovelles i muntants de pedra sorrenca ben tallada i polida, amb l'angle esbiaxat; al costat d'aquesta porta, però en el mur de ponent hi ha la traça d'una porta tapiada ja d'antic i que era de muntants de pedra i a l'interior llinda de fusta, a l'exterior ho desconeixem. Al mur nord hi ha la porta que dóna accés directe a la planta primera, conserva l'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida, els muntants són refets. Pel que fa a les finestres i balcons, alguns són de factura recent, les conservades d'origen són de muntants i llinda plana de pedra picada i polida i algunes amb els angles esbiaixats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels orientats est-oest. A planta baixa al cos sud hi ha l'escala d'accés a la planta primera en l'angle nord-oest, i un mur que compartimenta l'espai, creant un àmbit al costat de llevant, destinat al bestiar; el cos nord és compartimentat en dos espais per un mur mitger que es desenvolupa fins a nivell de planta golfes, tot i que no arribava fins al carener, actualment sí. És interessant i poc habitual el tipus d'obertura que dóna accés a cadascun dels tres espais amb que està compartimentada la planta baixa, són portes amb muntants de pedra i arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca polida, en el cas de l'àmbit sud-est amb l'angle esbiaixat. A la planta primera hem de destacar que es conserva l'estructura de la sala al cos sud, amb l'habitació de la llar de foc amb el seu escó, a l'angle sud-oest, la fornícula on hi havia hagut la pica i que actualment conserva l'arc rebaixat i els muntants amb dues impostes per les posts a cada costat, tot de pedra polida, i al centre del mur mitger la capella; també en el mur mitger hi ha tres obertures que donen a estances del cos nord i que també són d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca polida sobre muntants del mateix material, similars a les de la planta baixa, en aquest cas totes amb els angles esbiaixats. La casa té un petit cos afegit al mur de llevant que es corresponia a la comuna. Els murs són fets amb un paredat poc acurat, format per pedres desbastades de mides i formes diverses i les cantoneres amb carreus força grans, més aviat allargats i la majoria tant sols desbastats. El paller, situat a tramuntana de la casa, ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg dels anys però encara s'hi pot observar part de l'estructura original, de dos nivells, amb la façana principal cap al sud, on hi ha una obertura a planta baixa de grans carreus als muntants i llinda de fusta. 08078-25 A la zona de Sant Sadurní del Cint La primera referència documental coneguda de Reixachs la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual consta Antoni Rexachs. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 108-111) hi consta que Josep i Jaume Rossiñol, pagesos del Cint, tenen el Mas Rexachs Jussà habitat i els masos Rexachs Sobirà i Soler rònecs, i n'aporta les afrontacions. En el mateix document en les anotacions d'altres masos o peces de terra apareix el Mas Reixachs, és el cas de la descripció de Joan Canudas i Puig, que té les cases i terres dites Can Ardit, la caseta i terres d'en Simonet, habitades i tres peces del Mas Reixacs (fol. 119) ; també consta una peça de terra de pertinença del Mas Reixacs anomenada Torruella amb la seva caseta, i que estava en mans de Francisco Reixacs (fol. 105). La documentació ens parla doncs, de que la finca del Mas Reixacs tenia almenys una casa principal que a finals del segle XVIII estava habitada i que hem de suposar que és l'actual casa de Reixacs que ha perdurat fins els nostres dies i que es podria correspondre amb el Mas Reixacs Jussà que s'esmenta, i d'altra banda els masos que apareixen en la documentació com a integrants dins la finca de Reixacs i que ja en aquelles dates estaven enrunats no se'n coneix la seva ubicació. De tota manera hem de deixar com a hipòtesis el fet que l'actual casa es correspongui amb el Mas Reixacs Jussà, ja que la ubicació d'aquest faria pensar més en la correspondència amb el mas sobirà. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Reixachs. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, i hi consten Ramon Rossiñol, Dominga (o Domingo), Benet, Ramon i Maria com a habitants del mas. 42.0594900,1.7521300 396750 4657135 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48570-foto-08078-25-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Gran part de la casa ha estat rehabilitada procurant conservar els elements originals de l'edifici. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48571 Torrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrades IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XVI-XIX Gran masia situada al peu dels Cingles de Capolat, en una zona molt oberta i amb els camps de conreu sobretot al sud i l'est. La casa és un gran edifici de planta rectangular, format per planta baixa, primera, segona i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb murs de paredat format per pedres tant sols desbastades de mides petites i mitjanes, i cantoneres rectangulars allargades de pedra picada i polida; les cantoneres de la part alta són més grans, de major alçada, fet que podria correspondre's amb una actuació d'ampliació en alçada, tot i que per contra, en la superfície dels murs no s'hi diferencia. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una distribució simètrica i regular, conformant tres eixos verticals amb el central més destacat respecte els laterals. A planta baixa hi ha la porta a la part central, és d'arc de mig punt de dovelles ben picades i polides sobre muntants del mateix acabat, a costat i costat petites finestretes emmarcades en carreus també ben tallats i polits. A planta primera i segona, un balcó al centre, i a costat i costat una finestra; tot amb llinda plana monolítica suportada en muntants formats per carreus de pedra ben tallada i polida, algunes amb els angles interiors treballats en bisell, algunes finestres amb ampit sobresortit i en algun cas amb motllura senzilla; destaca la llinda del balcó de la planta primera amb decoracions incises, una creu al centre i a cada costat un cercle amb decoracions geomètrico-florals i a sota la data 1841 (la llinda s'està laminant). A la planta golfes una finestra al centre. A les altres façanes, en conjunt hi podem observar el mateix tipus d'obertures, a planta baixa més petites i simples, a planta primera quasi totes són amb ampit sobresortit i algunes amb motllura (també algunes de la planta segona), i diverses presenten els angles en bisell (a la façana lateral de llevant totes són més senzilles, sense bisell); a la façana lateral de ponent destaca una llinda decorada amb tres creus incises; també en aquest frontis podem veure una gran finestra a la part central, és d'obertura contemporània i ocupa l'espai de la fornícula de l'antiga pica de la cuina. L'interior és distribuït en tres crugies o naus paral·leles, orientades nord-sud, la del cos central és de major amplada que la resta, en aquest hi trobem l'escala d'accés al pis superior. A planta baixa, les tres crugies són cobertes amb volta, la central i de llevant amb maó massís i la de ponent amb pedra encofrada; a totes elles s'hi conserven menjadores, testimoni de l'ús pel bestiar d'aquests espais. A planta primera trobem la gran sala ocupant la crugia central; al cos de llevant, a l'estança nord hi ha el pastador amb el forn de pa (és de cos sobresortit adossat al mur nord de la casa), la boca és formada per una pedra monolítica, en la mateixa estança un foc a terra i uns fogons; al cos de ponent a l'estança central hi ha la cuina actual, que també devia haver tingut aquesta funció, té un foc a terra i una gran finestra en arc rebaixat i als muntants tres impostes (on es col·locaven les posts) que sembla correspondre's a l'antiga pica. A la sala, les portes de les diferents estances són obertures emmarcades en carreus ben tallats i polits i amb llinda plana monolítica, amb els angles en bisell i amb restes d'alguna decoració a les llindes, en una hi ha la data 1841 incisa i dins una cartel·la. També a la sala hi ha una teiera amb xemeneia per l'interior del mur. Diverses finestres són amb festejadors. El paviment és de toves i el forjat de bigues de fusta ben carejades i amb els angles motllurats, i revoltons de corbes. La planta segona està distribuïda seguint l'esquema d'una gran sala al centre i habitacions als cossos laterals. 08078-26 A la zona de Sant Sadurní del Cint La primera referència documental coneguda de Torrades la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Pere Torrades del Sint consol comparent', pertant tenia funcions administratives i de representació al terme del Cint. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 31-33) hi consta que Joan Sabata, del Cint, tenen el Mas Torrades, habitat, i mas Gironellas i mas Serradellas, deshabitats i rònecs, a més d'una pessa de terra del mas Nico. Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi consta la referència a Torrades i Joan Sabata. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Reixachs, s'hi referencien com a habitants de mas a Ambròs Sabata, Elvira, Martí, Ramon Serra, Maria Rosa Casals, Juan Mosoll, Dolores, Joan Santacreu i Ramon. Informacions orals proporcionades per veïns del lloc, ens transmeten el record dels seus avis, que els havien explicat que la casa de Torrades s'havia bastit tota de nou, que a la part posterior de l'actual casa, a tocar del marge hi havia la casa vella, la qual ja no es conserva també per la necessitat de poder construir la nova masia. Hem de pensar doncs, que si la casa es va construir de nou (al segle XIX com indiquen les dates d'algunes llindes), alguns dels elements arquitectònics poden haver estat reutilitzats de l'estructura anterior. 42.0599800,1.7482200 396427 4657194 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48571-foto-08078-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia es conserva en molt bon estat.(Continuació) A l'exterior la masia es complementa amb altres construccions, entre les quals, a la part nord uns annexes destinats a corts pel bestiar i magatzem, i al costat de llevant el paller amb l'era enrajolada al davant. El paller és de dos nivells, amb la façana principal encarada cap al sud, és la que presenta la gran obertura; té dos pilars en façana principal i dos més a l'interior, en un dels pilars de la façana hi ha la data 1879 incisa. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48572 Capella de la Marededéu del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona XIX L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. 08078-27 A la zona de Sant Sadurní del Cint No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. 42.0420200,1.7363800 395418 4655214 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48573 La Cabana https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 XIX ? La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. 08078-28 A la zona sud-est del municipi En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. 42.0360500,1.7958700 400332 4654480 08078 L'Espunyola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48574 Cal Barjola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barjola XIX La masia està formada per la casa, junt amb diversos coberts i annexes adossats l'un al costat de l'altre, disposats en paral·lel a la carretera i definint una planta allargada irregular per al conjunt de les edificacions. Dels diferents volums, els dos situats més a l'extrem nord es corresponen amb la part destinada a vivenda (excepte un petit i senzill cobert annex al costat més nord). En concret el situat més a l'extrem es correspon amb la part més antiga de la casa; és un volum de planta quadrangular, format per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, quedant disposat paral·lel a la façana principal. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans carreus sense polir. Pel que fa a les obertures, la porta principal és situada a la façana sud; en conjunt són obertures modificades amb posterioritat i algunes amb materials molt recents, com la totxana; es conserva però alguna petita finestreta feta amb contorn de carreus desbastats sense diferenciar gaire de la resta de parament. La façana principal, la sud, es troba parcialment coberta ja que s'hi adossà una construcció que en suposà l'ampliació de la part destinada a vivenda. Aquesta ampliació és de dues plantes, baixa i primera, i té coberta també a dos vessants però amb el carener orientat nord-sud; sembla que la planta baixa com és habitual era i és per a ús de magatzem i bestiar i la planta primera és la que suposà pròpiament l'ampliació de la vivenda. A la façana principal d'aquest volum i a nivell de planta primera s'hi observa un conjunt de tres obertures en arc, avui tapiades, que haurien format una galeria. En conjunt aquesta construcció també ha experimentat modificacions posteriors, és bastida però amb murs de paredat i cantoneres desbastades; part de les obertures, la porta de planta baixa i la galeria són fetes amb maó massís. Cap a migdia hi ha diferents coberts i annexes, el més interessant és el porxo antic ,és una construcció de dos nivells amb coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que obra cap a ponent; es tracta d'una estructura típica de paller o porxo, amb la façana principal totalment oberta en planta primera, tant sols amb un pilar al mig (façana que normalment era tancada amb travessers de fusta). La resta són coberts bastits ja més recentment. 08078-29 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. L'única referència documental que constància de la casa Cal Barjola és en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa i hi consta un tal Antonio Suviera (o un cognom similar). 42.0489800,1.7739100 398535 4655942 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48574-foto-08078-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48575 El Soleró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solero XVIII La masia està emplaçada en el vessant de llevant de les costes que s'aixequen davant del Castell de L'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular construïda adossada al terreny en desnivell, és formada per planta baixa, primera i sota-coberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa va ser ampliada fa uns 30 anys, tot eixamplant-se cap al costat nord, aproximadament doblant la llargada de la planta per aquest costat. Amb anterioritat a les obres la casa comptava amb el mateix volum en alçat, la porta principal era situada al costat sud, de la qual es conserven els muntants, de carreus de pedra picada i part de la llinda, en la qual podem veure una part incisa d'una cartel·la en la qual hi havia una data sembla que de mil vuit-cents i pico ja molt illegible. D'aquella primera construcció en podem veure els murs que són formats per un paredat fet amb carreus desbastats més aviat grans junt amb d'altres pedres de formes i mides més irregulars; les cantoneres en conjunt són grans blocs de pedra tallada i més o menys polida. El conjunt de les obertures són resultat de modificacions contemporànies arran de les diferents obres de rehabilitació que s'hi ha realitzat. La resta de l'ampliació de la casa és feta amb obra revestida amb arrebossat de ciment. En l'actualitat té la porta d'accés al mur de ponent, tot donant entrada directa a peu pla a nivell de planta primera. Pel voltant de la casa trobem diferents coberts i annexes. 08078-30 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, prop del Castell. Les úniques referències cronològiques de què disposem són d'una banda, la informació oral proporcionada pels mateixos propietaris, que ens indiquen que a la llinda de l'antiga porta d'entrada hi havia una data de mil vuit cents i pico, i de l'altra,la referència documental que consta en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa Soleró en que hi consta un tal José Armengou. 42.0476400,1.7802300 399056 4655785 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48575-foto-08078-30-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48576 Comatosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/comatosa XVIII La casa es troba en procés de rehabilitació. La masia està emplaçada a poca distància de la carretera de l'Espunyola a Casserres, al peu d'un ampli pla d'alzines a la part nord i camps al costat sud-oest, oberta sobretot cap a ponent. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. Està construïda amb murs formats per paredat irregular de pedres desbastades de formes i mides diverses, amb cantoneres de grans blocs de pedra picada i acabat punxonat. Com és habitual, la majoria d'obertures són a la façana sud, dues per nivell; aquí hi trobem la porta principal d'accés, formada per brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda plana monolítica del mateix acabat. Al costat una petita finestreta emmarcada per quatre carreus. A planta primera, sobre la porta hi ha la finestra principal (que deuria obrir a la sala) és de muntants i llinda plana tot de pedra polida amb els angles esbiaixats, i ampit sobresortit; al costat una altra finestra de tipologia força similar, amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb dues lloses col·locades formant un triangle amb la llinda. A la planta sotacoberta, trobem una gran obertura amb llinda de fusta i l'altra emmarcada en quatre carreus. La resta d'obertures són similars, algunes són de factura més contemporànies; al mur nord hi ha una altra porta d'accés, d'obertura tardana. Al mur de llevant hi ha les restes d'un annex adossat. Al costat de ponent hi ha dues edificacions contigües, ambdues de dos nivells, l'una es correspon amb el paller antic, és de murs de pedra i una amplia obertura al mur de llevant, la planta baixa era destinada al bestiar i la superior a paller; l'altra cobert és una construcció recent bastida amb totxana. Entre la casa i els coberts hi ha el pla de l'era; també al davant de la casa, al sud, les restes d'altres murs. 08078-31 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, al costat de la carretera de Casserres. L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Comatosa' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal José Serra. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que l'estructura de la casa es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII. 42.0437000,1.7764000 398733 4655352 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48577 Fontirons https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontirons XVIII La masia està emplaçada a peu de la pista asfaltada que s'agafa a la carretera de L'Espunyola a Casserres i que porta cap a la zona del castell; en una zona oberta cap al sud. És una casa de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, primera i golfes, és coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que mira cap a llevant. La casa està conformada per almenys tres fases constructives. D'una banda, l'estructura originària que es correspon amb la part central, i que conformava una petita caseta, amb un únic pilar central com a element de càrrega; en origen la planta baixa era destinada a vivenda, posteriorment, després de la guerra civil es va reformar l'interior passant la vivenda a planta primera. Entorn a finals dels anys 50 es va ampliar la casa cap al costat sud amb la construcció d'una galeria a planta primera junt amb l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. Posteriorment, fa uns 40 anys es va engrandir la casa pel costat nord, adoptant ja la configuració de planta que veiem avui dia. Exteriorment, el conjunt de les façanes estan recobertes d'un arrebossat de ciment; les obertures són senzilles, sense cap element decoratiu ni constructiu visible, a la planta baixa hi ha dues portes amb llinda en arc rebaixat del qual tampoc en veiem el material constructiu. La masia es complementa amb diversos coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem, distribuïts entorn la casa, bàsicament pel costat de migdia i llevant; entre aquests podem destacar com a més antics la part baixa del cobert més proper a la casa, situat al costat sud-est, i uns metres cap a l'est, hi ha l'antic paller (enmig d'altres construccions d'estructura més contemporània), és de dos nivells i amb la façana sud totalment oberta, únicament amb un pilar al centre a la façana; en aquesta façana sud, en el mur de més cap a l'oest hi ha gravada una data, 1916. 08078-32 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. No tenim referències documentals relatives a Fontirons. L'estructura més antiga de la casa sembla correspondre's a una construcció del segle XIX, potser de finals, amb dues ampliacions obrades ja al segle XX. 42.0379500,1.7848200 399421 4654704 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48577-foto-08078-32-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48578 Cruallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruallops SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La masia està situada a la zona sud del municipi, tocant ja al límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres, en una zona molt oberta i lleugerament elevada, al peu de la Rasa de Cal Fàbrega. Actualment, la casa està conformada per dues vivendes col·locades adossades, tot adoptant el conjunt una planta rectangular. La casa principal està conformada per dos volums, la part antiga (situada al centre del conjunt) i una ampliació pel costat sud; consta de planta baixa, primera i golfes, tot cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La part més antiga de la casa es troba en gran part amagada per la construcció de la resta d'estructures que té adossades pel seu voltant. Pel que fa als murs es diferencien dos paraments, el de la planta baixa és format per carreus bastant regulars disposats més o menys seguint filades i amb cantoneres grans, tot amb pedra força ben tallada i polida, i la resta del parament de les plantes superiors que mostren un aparell lleugerament més irregular. Aquesta estructura té la porta originària en el seu mur sud (o sigui la façana principal), és formada per un arc lleugerament apuntat fet en dovelles de pedra picada i polida, i suportat sobre carreus també de pedra; es tracta d'una porta que per la disposició de les dovelles podria haver estat recol·locada. Cal destacar a l'interior de la planta baixa d'aquesta estructura, en el mur de llevant, la boca del forn de pa, avui tapiada, és feta en pedra ben tallada i polida i amb l'estructura de la xemeneia per l'interior del mur. El volum adossat al costat sud és de construcció contemporània (segle XX), pren la mateixa amplada i alçada que l'estructura antiga i dóna accés directe a la planta primera, la vivenda, a través d'una escala exterior situada ala façana sud. L'any 1994 arran dels incendis forestals que van afectar els boscos del Baix Berguedà es va cremar la casa, la part antiga de la casa va quedar totalment cremada havent-se de reconstruir completament el seu interior i teulada, a més també va afectar la resta d'annexes i coberts. Al costat nord hi ha adossat un annex, fet en murs de pedra, originàriament era de menor alçada. Fa uns anys es va ampliar i reformar com a vivenda. Al costat de llevant del conjunt de les dues vivendes hi ha adossat un annex de planta baixa destinat al bestiar, també en el costat de llevant hi ha el corral i altres coberts; i a pocs metres al nord, el paller. 08078-33 A la zona de l'Esgleiola. Els orígens de Cruallops es remunten a la baixa edat mitjana, en un document de 1314 ja apareix esmentat el mas, és en una venta feta pel cavaller R. Cespunyola al seu oncle R. de Sant Serni de la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). Posteriorment, però no apareix esmentat el mas ni en el fogatge de 1497, ni en el de 1553. La següent referència documental localitzada és ja molt posterior, en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Ramon Guitó. 42.0201000,1.8031700 400912 4652701 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48578-foto-08078-33-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48579 Cal Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-0 XIX La masia està situada al peu de la carretera Bv-4131 que comunica l'Espunyola amb Casserres, molt a prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, paral·lel a la façana principal. La casa és bastida amb murs de pedra formant paredat irregular i a les cantoneres carreus de pedra picada i polida, la façana principal té la superfície coberta per un revestiment; el conjunt de les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes posat a plec de llibre formant arcs rebaixat. La façana principal és orientada vers el sud-oest, té tres obertures per planta distribuïdes regularment en la façana en tres eixos verticals. A l'eix central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés i a cada costat una finestra, les tres obertures de les altres dues plantes donen a balcons amb voladís. A la resta de façanes la majoria d'obertures són finestres. La casa té adossat un annex de planta primera al mur posterior. Pel voltant hi ha altres construccions destinades al bestiar a l'activitat agropecuària. 08078-34 A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola 42.0240000,1.8021300 400832 4653135 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48579-foto-08078-34-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48580 Corral de Canudas https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-canudas XVIII?-XIX La masia està situada en una zona molt planera, envoltada de camps de conreu. La casa és de planta irregular resultat de diferents ampliacions, hi ha bàsicament dos volums clarament diferenciats per presentar cobertes a diferents plans, el volum central i més antic és cobert a dos vessants amb el carener orientat est-oest, i el volum adossat al sud, és cobert a un sol vessant. Gran part de l'estructura més antiga té els murs revestits amb un acabat arrebossat i les obertures de formes rectes i senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic a destacar. A la part nord hi ha un volum que sobresurt de la planta que sembla més antiga, és fet amb cantoneres de maó massís vist i paredat de pedres irregulars als murs, i les obertures són també amb maó massís als brancals i a les llindes, fetes amb arc rebaixat amb el maó posat a plec de llibre; és possible que aquest cos sigui també una ampliació posterior de l'estructura originària, junt amb la part alta de l'extrem nord-est que també és amb maó massís a les cantoneres i les obertures (la part baixa d'aquest és amb carreus a les cantoneres). El volum sud, és una ampliació realitzada amb posterioritat, consta de planta baixa, primera i segona, i defineix un cos de galeria oberta cap al sud i que és l'element més destacat del conjunt de la masia. Aquest volum està construït amb murs de paredat i cantoneres de pedres ben tallada i polides i les obertures de les galeries amb contorn de maó massís. La galeria és de dos nivells, a planta primera, tant sols tres obertures al centre, tot i que als anys cinquanta van ser modificades, passant a tancar dues de les obertures i tot deixant només oberta la central, la qual dóna accés a la porta d'entrada. El segon nivell és obert en tota la llargada de la façana, amb un total de set obertures; a ambdues plantes són en arc rebaixat amb maó posat pla i impostes amb una motllurada senzilla. Al voltant de la casa sobretot pels costats est, oest i nord hi ha diversos coberts i annexes destinats a l'explotació agropecuària. 08078-35 A la zona sud-est del municipi, de Sant Pere de l'Esgleiola La denominació de la casa ja ens assenyala els seus orígens, tal com indica, a la lloc hi havia un corral de la masia Canudas del Tossalet, situada uns centenars de metres cap al sud, i també a peu de carretera. Els de la masia Canudas van decidir construir una casa en aquest indret i traslladar-se aquí. No en coneixem la data, podria ser cap a finals del segle XVIII o potser ja al XIX. D'entorn a canvi de segle, del XIX al XX es degué fer l'ampliació de la casa amb la construcció del cos de galeria. A mitjans del segle XIX sí que consta referència documental de la casa, ja que apareix citada en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) on figura la casa Corral. 42.0314900,1.7907200 399899 4653980 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48580-foto-08078-35-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48581 El Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sole IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XV?-XVI La masia està situada a la zona del Clot de L'Espunyola, per sobre de la riera de Sant Quintí i amb vistes vers el proper Castell de L'Espunyola, el qual li queda al costat nord-oest. La casa està construïda sobre un turó rocós, és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que mira cap a ponent. És bastida amb murs formats per un parament de carreus de pedra sorrenca els quals es troben mig amagats per un rejuntat ample que en cobreix part de la superfície, les cantoneres són de carreus més grans de pedra ben tallada i polida. Pel que fa a les obertures, la façana principal, la de ponent, a la planta baixa aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades, polides i amb els angles treballats al biaix, la clau i la dovella de cada costat han desaparegut arran de la transformació de la finestra de sobre la porta en balcó, tot substituint-les per maó massís posat vertical, els muntants són de carreus amb el mateix acabat que a l'arc. Les finestres, en conjunt a planta baixa i a totes les façanes són de mides petitones i emmarcades amb carreus. La majoria de finestres, tant a planta primera com algunes de les golfes són fetes amb llinda plana monolítica i carreus als brancals, algunes amb ampit sobresortit i també n'hi alguna amb els angles motllurats (alguna de les finestres a l'interior és amb festejador); a més també podem veure algunes finestres resultat de modificacions recents. Interiorment la casa es presenta com una estructura de tres cossos separats per murs mitgers i orientats nord-sud, perpendiculars a la façana principal. En el cos central trobem l'escala d'accés al pis superior, a l'angle nord-est hi ha les restes de la xemeneia del forn de pa, en conjunt però els espais de la planta baixa eren destinats a estables, encara es conserven les menjadores. En els murs mitgers de càrrega de planta baixa, les portes d'accés són emmarcades amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Alguns dels forjats han estat substituïts, es conserva el del cos de migdia és amb biga de fusta més o menys quadrejada i corbes. A la planta primera, al centre, hi ha la gran sala amb l'espai de la llar de foc amb l'escó a l'angle nord-est d'aquesta crugia. A l'exterior, al costat de ponent hi ha diversos annexes de planta baixa, bàsicament destinats a magatzem i corts que tanquen el conjunt per aquest costat. A la part nord hi ha les restes del paller, era de dos nivells amb coberta a dos vessans, i la façana principal orientada cap al sud, on tenia les grans obertures, eren dos obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla. Al costat sud, al peu de la casa, hi ha una tina excavada a la roca. 08078-36 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola.En el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. És el fogatge de 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola en el qual hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. Molt posteriorment, ja al segle XIX comptem amb una altra referència documental, ja que la casa també es relaciona en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). 42.0433800,1.7911000 399949 4655300 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48581-foto-08078-36-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48582 El Pradell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pradell XVII-XVIII La masia està situada en una zona molt oberta amb gran quantitat de camps de conreu pel seu voltant, cap al sud i especialment al sud-est. Està formada per la casa i uns coberts situats a pocs metres al costat de migdia de la casa. L'estructura actual de la casa és el resultat d'una important obra de rehabilitació realitzada fa pocs anys. Aquestes obres de rehabilitació van suposar l'eliminació de diferents coberts i estructures annexes a la casa, i també l'enderroc d'una part important de l'edifici pel costat nord i el de ponent (per aquest costat fins a nivell de planta primera) pel mal estat en que es trobava l'estructura. Així, per les informacions rebudes i la consulta d'algunes fotografies anteriors a l'obra, sembla que la construcció actualment conservada correspondria a gran part de l'estructura originària o més antiga, i part de l'ampliació de ponent (la planta baixa del cos que conforma la terrassa). Actualment la casa defineix una planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, amb un cos al costat de ponent de planta baixa i conformant una terrassa a nivell de planta primera; la casa és coberta a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-oest sud-est. Avui dia la superfície de les parets és arrebossada i tant sols podem veure alguns materials com algunes cantoneres fetes amb grans carreus de pedra picada i algunes poques obertures conservades amb muntants i llinda plana de pedra polida. Les fotografies anteriors a l'obra ens permeten veure que la casa estava formada per diverses ampliacions i modificacions, podent observar unes superfícies amb gran diversitat de materials i d'acabats. Semblaria que a l'estructura originària se li van afegir o ampliar cossos pel costat nord i pel de ponent, mirant les fotos sembla que primer s'amplià a tramuntana tot i que potser en dues fases, i després a ponent. Aquella gran masia resultat de diverses modificacions tenia la porta principal al costat de ponent (al mateix lloc que avui dia i parcialment conservada), era de muntants de carreus de pedra picada i arc rebaixat de maó massís; per sobre la porta tenia una eixida; a la façana sud hi havia vàries obertures de galeria, a planta primera i golfes, tot i que també amb modificacions; comptava amb algunes obertures fetes amb muntants i llinda plana tot de pedra polida i d'altres de factura més moderna. Observacions: Es fa difícil entendre o identificar les diferents fases de construcció o creixement d'aquesta casa a través de les fotografies, el que sí que queda palès és que va ser una casa conformada per diverses ampliacions i modificacions. Les obres de rehabilitacions es van realitzar a finals dels anys 90 segle XX. 08078-37 A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Pradell' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal Isidro Subirana. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que El Pradell seria una masia d'orígens anteriors al segle XIX, es fa difícil de saber fins a quin segle ens podem remuntar però les poques restes visibles de paraments, les fotografies i els plànols consultats ens assenyalen l'existència d'aquest mas en períodes anteriors. Tot indica que en origen aquesta casa estava conformada per una primera estructura de dos cossos paral·lels (probablement segle XVII o XVIII), a la qual posteriorment i en diverses fases se li van adossar diferents ampliacions. El resultat final fou d'un edifici de tres cossos paral·lels i un creixement també de la superfície pel costat posterior (nord), comportant un engrandiment de les tres crugies. A nivell oral, ha arribat la informació de que la casa havia estat compartimentada o distribuïda conformant diferents habitatges, probablement unes divisions ja bastant tardanes. 42.0565000,1.7975100 400500 4656749 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48582-foto-08078-37-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48583 Serra del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-pla XVI Masia emplaçada l'extrem oriental del municipi, en una zona planera, oberta i amb àmplies vistes especialment cap al sud i est, cap a l'oest i nord s'hi aixequen els cingles de Capolat amb el tossal de Sant Salvador en primer terme. Es tracta d'una masia totalment reformada i reconvertida en hostal i restaurant, fet que ha determinat clarament la modificació i utilitat dels seus espais. Entre les diferents estructures que conformen el conjunt de la masia cal diferenciar pròpiament l'estructura de la casa, construccions annexes al costat est i un paller (avui reconvertit en vivenda) uns metres al nord-oest. La casa defineix una planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Té dues portes d'accés, l'una al mur nord i que constitueix l'actual porta principal d'accés, i l'altra al sud, que seria l'obertura originària d'accés principal, és formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta. En conjunt la majoria d'obertures han estat modificades, se'n conserva alguna amb llinda i muntants de pedra ben tallada a la façana nord i la de la sala al mur sud i a nivell de planta primera (sobre la porta d'accés). Els murs són fets amb carreus tant sols desbastats i pedres de mides i formes irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars de pedra ben tallada i punxonada. L'interior és compartimentat per un mur mitger en dues crugies paral·leles orientades nord-sus. A la planta baixa hi podem veure restes d'alguna menjadora; la planta primera manté l'estructura de la sala amb la fornícula de la capelleta al mur est. Al costat de llevant hi ha una construcció annexa, de dues plantes i coberta a un vessant desaiguant cap a l'est; és una estructura bastant modificada, sembla que estava formada per dues construccions independents i/o dues fases de construcció. La meitat més meridional es degué annexar com a ampliació de la casa, comportant l'ampliació d'una crugia més a planta baixa i primera; així al nivell inferior hi havia el pastador amb el forn de pa (es conserva la boca del forn al mur sud), en aquest nivell també hi destaca una porta amb muntants i llinda de pedra ben polida amb els angles esbiaixats, i a planta primera, habitacions. La meitat més nord, sembla que potser es correspondria amb espais més destinats al bestiar i magatzem, ja que el nivell superior aparenta haver estat totalment obert cap a llevant, no es pot descartar que es tractés d'una eixida; té però algun element que fan dubtar de la seva funcionalitat original. La resta d'annexes del costat de llevant estan situades a un nivell inferior pel propi desnivell del terreny, són només de planta baixa i actualment cobertes a un sol vessant; deuen ser antigues corts i annexes destinats sobretot al bestiar. Al costat nord de la casa hi ha les restes d'alguna altra estructura. A pocs metres al nord-oest tenim el paller, de dos nivells i cobert a dos vessants amb el carener nord-sud; havia estat obert cap al sud-oest amb un pilar al centre. 08078-38 A la zona del oriental, a l'àrea de la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola La primera referència documental que tenim de la masia Serra del Pla la trobem en el fogatge de 1553, ja que consta 'En Serra del Pla' dins la parròquia i terme de l'Espunyola. Posteriorment, tornem a tenir-ne constància en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) en la descripció de les propietats de Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, en el qual declara ser el propietari útil o emfitèutic de la casa i terres de Sant Salvador, dins la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, de la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà, i una caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en la Salt del Colom, també de la parròquia de Castellserà. N'aporta els termes de les tres propietats i ens diu que 'la casa Vilar Josà y casa y terras de Sant Salvador,-' termeneja 'a orient, part ab terras del mas Palau de Clarà, part ab terres del mas dels Porxos de dit terme de Clarà, mediant una gran riba o single, y part ab terras del mas Quer de Sant Nicolau, dirruhit, al mas Serra del Pla unit y agregat'. Aquesta referència ens indica que en aquesta època s'havia annexat al terme del mas Serra del Pla un altre mas, de nom Quer de Sant Nicolau, que es trobava enrunat, i que pel nom hem situar proper a la zona de l'actual parròquia de Sant Climent de l'Espunyola la qual havia estat dedicada a Sant Nicolau fins al segle XVI. Una altra referència documental d'aquest mas la trobem ja al 1856, en la cita de 'Serra del Pla' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Antonio Planas. 42.0562000,1.7958000 400358 4656718 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48583-foto-08078-38-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48584 Can Cots https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-0 XX La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, i entre els dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat i que s'uneixen per formar la riera de Montclar. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud-oest. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, sense que en podem veure les característiques dels materials constructius. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles, de forma rectangular sense elements arquitectònics o decoratius visibles; únicament fer esment a l'obertura en balcó ampitador de la planta golfes que hi ha a la façana principal, té els angles superiors arrodonits presentant una degradació que es mostra com una motllura decorativa. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera simètrica i regular en tres eixos verticals, el central més destacat respecte els lateral; així, a planta baixa, al centre hi ha la porta d'accés (amb la data 1912 a sobre), a planta primera tres balcons, i a planta golfes un balcó al centre, i petites finestres als laterals. A la resta de façanes, en conjunt són obertures senzilles; al frontis posterior hi ha una altra porta d'accés que dóna a planta primera a través d'una escala exterior. A costat i costat de la casa hi ha diversos annexes adossats destinats bàsicament a magatzem i al bestiar. Al costat sud-oest hi ha el paller, és un edifici de planta rectangular, de dos nivells, construït adossat al terreny, tot permeten tenir accés a peu pla a les dues plantes. 08078-39 A la zona de Sants Metges La casa actual de Can Cots es correspon amb una edificació de nova construcció bastida a principis del segle XX, segons la data sobre la porta d'entrada al 1912. Can Cots però té uns orígens anteriors que hem de relacionar però, amb les restes de la casa vella de Can Cots que es troben uns metres més amunt de la casa actual, a peu de la pista. Així, Can Cots ja consta documentat en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En la descripció aportada s'hi relacionen les afrontacions, a orient amb el Mas Vilar de Castellserà, a migdia part amb terras del Castell de L'Espunyola, així com el camí ral que va de Cardona a Berga fins l'aigua del Salt de Colom i part amb terres del dit Mas Vilar i del torrent en enllà a ponent, part amb terres del mateix Mas Peraire i Sant Cebrià, que posseeix ell i el seu germà Joan Boixader, i part amb terras del Mas Vilar i part amb terras del Mas Calvet o Coromines de Castellserà, part amb terras de l'heretat d'en Macià i part amb terres de na Miqueleta, àlies Maciana, part amb terres del Mas Fabregó de Castellserà, això és fins el camí de missa que va de Castellserà a la sufragània de Sant Ciprià i de dit camí en amunt entrarà a la confrontació de la part de tramuntana que termeneja part amb terres de na Miqueleta i part amb terras dels Emprius comuns de Castellserà, part amb una peça de terra del Mas Fabregó, part amb peça de terra dels dits Emprius comuns de Castellserà i part amb terres del Mas Torreneula de Capolat fins a tornar a la terminació de sol ixent trobant les terres del dit Mas Vilar. També hi consta que la caseta dita la Ferreria, avui Puigventós, està compresa dins la propietat, i que està edificada en una peça de pertinença del Mas Cebrià de les Cots. Els dits masos Peraire i Sant Cebrià de les Cots consten habitats i afocats, i junt amb les terres corresponents, hauran de pagar les dècimes de tots els fruits al Duc, i el què es prestarà per la Ferreria (Puigventós). En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a Can Cots. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Cots entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Miquel Altarriba, Teresa, Josep, Maria i Ramon. 42.0584000,1.7707900 398292 4656991 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48584-foto-08078-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al peu de la pista uns metres més amunt, hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48585 Cal Pinsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinsa XVIII La masia està emplaçada al costat sud del petit Serrat de Cal Pinsa, queda oberta cap als amplis camps de conreu que s'obren davant la casa. La masia està conformada per la cas com element central, un annex adossat al mur de llevant i un altre al costat de ponent, uns metres cap a l'oest hi ha altres construccions, bàsicament coberts destinats al bestiar i magatzem, i un altre cap a l'est. La casa és de planta quadrangular, de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Els murs són de paredat irregular format per carreus desbastats i pedres irregulars falcades amb d'altres de petites i teulís, a les cantoneres grans carreus de pedra picada i polida. El conjunt de les obertures estant distribuïdes de manera regular i simètrica, i són emmarcades amb maó massís en brancals i llindes. Així, a la façana sud tenim dos eixos verticals d'obertures (o sigui dues per planta) al costat oest i a planta baixa hi ha la porta d'entrada amb llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre; a planta primera trobem un balcó amb voladís també de maó massís i barana de barrots de ferro de secció quadrangular amb volutes decoratives a la part baixa i superior, la llinda de la porta és plana amb arc de descàrrega a sobre; a planta golfes un altre balcó, en aquest cas ampitador, sense voladís, i amb barana senzilla, l'obertura té llinda de maó de pla formant arc de mig punt. A l'eix est trobem una finestra per planta, a la planta baixa és d'arc rebaixat, als altres dos nivells de llinda plana de maó amb arc de descàrrega a sobre. L'annex adossat al mur de llevant de la casa, és d'obra contemporània i de dos nivells, la planta primera suposà una ampliació de l'espai de vivenda. Al costat de ponent l'annex adossat és pel bestiar i magatzem . Entre els coberts situats a uns metres a ponent, el primer té una part de murs de pedra i amb una porta feta amb tres grans carreus de pedra picada i polida a cada brancal i llinda plana de fusta; segons els mateixos propietaris, són restes de l'antiga casa de Cal Pinsa. 08078-40 A la zona de Sants Metges La casa de Cal Pinsa sembla una construcció obrada cap a finals de segle XIX; de fet els mateixos propietaris ens informen que per les informacions transmeses oralment a través de la família, creuen que la casa ha de tenir entorn als 125 anys. També ens van assenyalar que les restes de la construcció anterior que trobem reaprofitada com a cobert, al costat de la casa pel cantó de llevant, es correspon amb restes de l'anterior casa. Així doncs, hem de pensar que ja existia amb anterioritat a finals del segle XIX, de fet aquestes restes, podrien correspondre's a una caseta del segle XVIII. L'única referència documental localitzada de Cal Pinsa no la trobem però fins al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josep Costa, Josefa i Ramon. 42.0512500,1.7600000 397388 4656210 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48585-foto-08078-40-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al km 135,7 de la ctra. Berga a Solsona prendre el trencall que indica Pla de Caus, seguir la pista uns centenars de metres fins la segona bifurcació a l'esquerra que ens porta fins la casa. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48586 La Pobla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XV-XVI Ja fa anys que la casa no està habitada, i que no se li fa cap actuació de millora. Tot i això, els propietaris en tenen cura diàriament. La masia La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral. Es tracta d'una masia conformada per la casa, el paller i uns coberts. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes, i està coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud. Les façanes estan arrebossades, tot i això en alguns punts podem veure part del parament que és conformat, a les cantorneres, per grans blocs de pedra desbastada formant peces bastant regulars, i la resta dels murs és un parament força irregular amb pedres de mides i formes diverses. Les obertures que més destaquen són a la façana principal, on trobem la porta d'accés formada per una obertura dovellada de peces de pedra sorrenca tallades i polides; al costat de ponent una finestreta simple amb marcs de fusta, i a la planta primera dues finestres emmarcades en muntants, llinda plana i ampit de pedra picada i polida amb els angles dels muntants esbiaixats. A la resta de façanes hi ha molt poques finestres, la majoria són de la mateixa tipologia però de mides més petites. Es tracta d'una casa de dues crugies, orientades perpendiculars a la façana principal amb un mur mitger, d'amplada considerable, que les separa i en el qual hi ha una única obertura que permet l'accés des de la crugia de llevant -on hi ha la porta d'accés a l'interior de la casa- cap a la crugia de ponent on trobem l'escala d'accés a la planta primera. La planta baixa era destinada majoritàriament al bestiar; la crugia est es troba compartimentada en diferents espais destinats al bestiar i magatzem, per contra la nau de ponent és un únic espai, i en el qual, com ja s'ha citat, hi ha l'escala, als peus de la qual trobem la boca del forn del pa -tapiada, ja que el cos exterior està totalment ensorrat-, la resta de l'espai era destinat al bestiar. A la planta primera es conserva l'estructura de la sala en el cos de ponent, amb una finestra amb festejadors que obra a la façana sud, els fogons amb armaris al mur mitger, i a l'extrem nord-est de la sala hi ha la cambra de la llar de foc amb un senzill banc escó. A la part nord de la sala trobem una habitació. L'accés a la crugia de llevant és a través d'una obertura de muntants i llinda de pedra ben tallada i polida que es troba aproximadament al centre de la sala i en el mur mitger; a través d'aquí un passadís ens dóna accés a les diferents habitacions, les més àmplies les dues dels extrems, nord i sud; en la de tramuntana s'hi conserva l'estructura dels graners. El paller està emplaçat al sud de la casa, entre els dos edificis hi ha l'era. El paller és de planta rectangular, format per dos nivells, amb la façana principal orientada cap a l'est. 08078-41 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola La primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Pobla'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta 'En Pobla'. Altres referències les trobem ja més modernament, així en la documentació de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservada al Museu Diocesà de Solsona, trobem diverses referències a aquesta casa en el segle XVII i XVIII. És el cas d'una carta de precari i de nou establiment de la casa i terres de Sant Salvador, en la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, i de la caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en lo Salt del Colom, en la mateixa parròquia de Castellserà, feta per mossèn Salvador Clusa, com a procurador del duc Lluís de Cardona, a favor de Salvador Costa i Pobla. Aquestes tres propietats pagaven delmes al duc de Cardona, qui en tenia el domini alodial, i als rectors de Capolat i el Cint, respectivament; també contribuïen a la quèstia de Capolat i al castlà de València d'Àneu. Cal plantejar però, un interrogant, ja que en la documentació que hem citat hi trobem les següents referències: '...la casa que posseïa Francesc Costa i Pobla, a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom,...' i 'la pesa de terra rocosa i erma de 2 quartans de sembradura, situada dins el terme del Cint, dins la qual hi ha construïda una casa amb un hort annex anomenada Lo Salt de Colom, àlias Barnadas.', es tracta de la mateixa casa que s'anomena la Casa de la Pobla, Lo Salt de Colom o també Barnadas?, en cas de ser la mateixa, llavors les referències podrien tant correspondre a l'actual casa La Pobla com a la del Salt de Colom, fins i tot sembla més probable que es refereixin a la darrera. A ple segle XIX queda clara l'existència de les dues cases, ja que al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la Pobla i el Salt de Colom. 42.0535600,1.7816900 399186 4656441 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48587 Cal Majoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral XVIII-XIX Masia situada en una zona molt planera, prop de Sant Sadurní del Cint, en el creuament del camí que porta al Cint i Capolat amb la carretera de Berga a Solsona i Cardona. Cal Majoral és un hotel-restaurant, que tot i les reformes que s'hi dugueren a terme per a adaptar-lo a aquest ús, manté la fisonomia de l'estructura originària, però amb un annex afegit al costat sud i est, de planta baixa a migdia i de planta semisoterrània i baixa a llevant. La casa és de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que és orientada al sud. Està construïda amb murs de pedres irregulars tant sols desbastades i amb cantoneres de blocs de pedra ben tallada i polida, el conjunt de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, excepte la porta principal que és en pedra i alguna obertura de modificació o construcció recent. A la façana principal la planta baixa és amagada per la construcció que actualment dóna accés a l'interior de l'establiment; així, a l'interior trobem la porta original d'accés, és al centre i és de llinda d'arc rebaixat feta en dovelles de pedra ben picada i polida, a la clau hi ha les lletres ' A M' dins una cartel·la, l'arc és recolzat sobre muntants del mateix material i acabat; a costat i costat finestres. Aquesta façana presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures a partir de tres eixos vertical; al centre, a la planta baixa la porta d'accés, i a les tres plantes superiors (P1+P2+PSC) tres nivells de galeria formades per dues obertures a cada planta, són fetes amb muntants i pilar de maó massís posat en cadena, impostes a mode de capitell graonat i llinda d'arc rebaixat de maó massís posat de pla; a planta primera i segona a costat i costat un balcó amb voladís, la llinda de l'obertura és plana i feta amb maó posat a plec de llibre; a la planta sota-coberta també hi ha una obertura a cada costat de la galeria, és una finestra circular feta amb maós massís. Aquesta façana destaca clarament per sobre de les altres per la vistositat que li donen les obertures, especialment les galeries. A les façanes laterals hi ha poquetes obertures, són finestres i segueixen el mateix patró d'acabat. A la façana posterior, en conjunt són obertures modificades per necessitats dels nous usos de l'edifici. Interiorment l'edifici és una estructura de tres naus o crugies paral·leles, disposades en perpendicular a la façana principal; a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó de pla; al costat oest del mur nord, hi ha la boca del forn de pa (avui tapiada); part del terra d'aquesta planta primera conserva l'enllosat. A l'exterior hi ha alguns coberts i a la part posterior a uns metres de distància de la casa, un pou. Informacions orals ens informen que havien vist, ja fa molts anys, escasses restes d'una casa a la part posterior de l'actual, que es corresponien a la casa vella de Cal Majoral. 08078-42 A la zona de Sant Sadurní del Cint La primera referència documental de Cal Majoral la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 66-68) hi consta la descripció de la Caseta de Majoralons, feta per Martí Greges, pagès i traginer del Cint. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Mayoral' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Melchor Grages. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Majoral i hi consten Esteve Subirana i Tecla com a habitants del mas. L'emplaçament d'aquesta masia a peu d'un important creument de camins com és l'eix Solsona i Cardona amb Berga en el punt d'enllaç amb el camí del Cint i Capolat, ha afavorit que hagi estat lloc dedicat a hostal i restaurant ja des de fa molt de temps. Sabem per fotografies antigues que als anys 50 ja ho era, llavors a més, el camí passava just per davant la porta de la casa. D'altra banda, com hem vist a finals del segle XVIII Martí Gragés consta com a pagès i traginer, potser ja la ubicació de la casa en determina part de l'ofici. 42.0531900,1.7413600 395848 4656448 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48587-foto-08078-42-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48588 Cal Griva https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-griva XVIII-XIX La masia s'aixeca enmig d'uns amplis camps de conreu que hi ha al davant de la casa de Cal Pauet. Actualment es troba en la fase final de rehabilitació que ha significat la recuperació d'aquesta casa per destinar-la a turisme rural. És conformada per dures construccions bàsiques, la casa, el paller, i alguns annexes. La casa és de planta rectangular, amb dos cossos adossats, un al costat est i l'altre a l'oest; consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta, la teulada és a dues aigües amb el carener orientat aproximadament nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud tot i que girada uns graus cap a l'oest. Sembla que l'estructura més antiga de la casa definia un edifici de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger de càrrega, i orientats perpendiculars a la façana principal, la qual també obria cap a migdia, on hi havia l'obertura de la porta d'accés que era de muntants de pedra picada i llinda de fusta, és possible però que aquesta ja no fos l'originària, ja que al costat oest d'aquesta hi ha la traça d'una altra porta modificada. Posteriorment, a aquesta estructura se li va adossar una ampliació que ocupava tota l'amplada de la façana sud. A l'interior, a la planta baixa i al cos de ponent hi havia en primer terme l'escala d'accés al pis i la resta de l'espai era destinat al bestiar; al cos de llevant hi havia al fons l'espai del pastador amb el forn de pa al mur nord. A planta primera en comptes de mur de càrrega hi havia un pilar; la sala ocupava l'espai central de la vivenda, i estava orientada est-oest, amb els fogons al mur de ponent i la llar de foc al de llevant, al costat nord i havia habitacions, i a l'ampliació més habitacions. El paller és una estructura amb murs de pedres desbastades i amb dues filades de pilars de maó massís, una central que aguanten el carener i una altra al costat nord; era obert sobretot cap a tramuntana i la meitat de la façana de llevant; era de tres nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener en sentit est-oest. 08078-43 A la zona de Sants Metges La primera referencia documental que trobem de Cal Griva és bastant tardana, en concret al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', entre les cases que es citen com a pertaneixents a la sufragània (Sants Metges) apareix la casa Cal Griba, i hi consten Ramon Guitart, Maria i Joan, com a habitants del mas. Altres referències ja les trobem també entorn les mateixes cronologies en que s'inscriu la casa al registre de la propietat. Creiem però que la casa deu ser anterior a aquestes cronologies, podent-se tractar d'una construcció del segle XVIII. A nivell de recull oral i a mode anecdotari podem afegir que la familia ha transmès la informació que arran del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. 42.0536300,1.7551000 396986 4656480 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48588-foto-08078-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48589 Ca l'Ardit https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lardit XVIII La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, carreus desbastats no gaire grans. La façana principal és orientada cap al sud, en aquesta hi ha la majoria d'obertures; a planta baixa hi ha dues portes d'accés, ambdues formades per carreus ben tallat i polits als muntants i una biga de fusta per llinda. Pel que fa a les finestres n'hi algunes de formació recent; la resta, la majoria, són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus ben tallats i polits i alguns amb els angles treballats en bisell; a la planta golfes n'hi ha una feta amb carreus senzills als muntants i llinda de fusta. Part del costat de ponent de la façana sud té una actuació força recent en totxana, és el resultat de la modificació d'una eixida que hi havia en aquesta costat. També al costat de ponent la casa està reforçada amb contraforts. L'interior va ser reformat totalment fa relativament pocs anys. Pel voltant de la casa hi ha diversos annexes, algun de factura contemporània; a la part del darrera de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i obert pel costat sud-oest. 08078-44 A la zona de Sant Sadurní del Cint La masia Ca l'Ardit apareix relacionada en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 119-123), en el que hi consta que Joan Canudas i Puig, pagès de Capolat, té la Casa i terres dites Can Ardit, a més de la Caseta i terres del Simonet, habitades, i tres peces del mas Rexacs. En el mateix document també apareix la referència de Ca l'Ardit en la descripció de la propietat de Reixacs, la qual s'indica que afronta amb Ca l'Ardit. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita 'Ardit' al llistat de cases de pagès del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Armengou. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Ardit i hi consten Juan Balaguer, Dolores, Josep, Josefa i Sibina, com a habitants del mas. 42.0546700,1.7504900 396606 4656601 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48589-foto-08078-44-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48590 Forn de Reixacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reixacs XX La casa es troba situada a pocs metres de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes adossats al seu voltant. Consta de planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest. Està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres, a la façana sud són de pedra amb relleus irregulars i col·locades en cadena, i a la façana nord són carreus més llisos, amb acabat punxonat. Les obertures estan distribuïdes de manera força regular, en conjunt totes són de formació senzilla, la majoria tenen el contorn amb maó massís posat formant llinda plana i a sobre un petit arc de descàrrega també amb maó posat de pla, i algunes, bàsicament a la façana nord, tenen el contorn remarcat amb una franja d'arrebossat en ciment pòrtland. L'interior de la casa està compartimentada en dues vivendes. Els annexes que té adossats són de construcció força més actual, tots són de planta baixa i de coberta a un sol vessant, excepte el que hi ha al costat de ponent, que a planta primera conforma una terrassa, a la que s'hi arriba a través d'una escala exterior i que dóna accés a una de les dues vivendes. 08078-45 A la zona de Sant Sadurní del Cint La casa del Forn de Reixachs és coneguda també com Casanova de Reixachs. El nom es deu a que la van construir els amos de Reixachs, els quals després es van fer la casa de Rosiñol. Es va bastir entorn als anys 1910-1912, i al cap de poc temps hi van fer el forn de pa, establiment que hi perdurà durant força anys, d'aquí el nom del Forn de Reixachs. 42.0541700,1.7476800 396373 4656549 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48590-foto-08078-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48591 Cal Codonyet Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codonyet-nou XVI-XIX Es troba en procés de rehabilitació. Gran masia situada en una àrea planera que s'estén a prop de la zona del Cint. La casa està situada a peu del camí ramader, i de fet era un punt on es podien aturar els ramats a fer dormida en el trajecte del camí. La casa de Cal Codonyet és de planta rectangular, formada per planta baixa i primera, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia (lleugerament cap al sud-oest). Gran part de la superfície de les parets és recoberta d'un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el material. Arran però de les obres de rehabilitació i reforma que s'hi estan realitzant actualment, s'ha eliminat el revestiment de la planta baixa del mur nord i de part del mur oest, permeten veure un parament dels murs format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres de maó massís. Pel que fa a les obertures, en conjunt són senzilles obertures de forma rectangular sense elements vistos; excepte a les parts on s'ha retirat l'arrebossat podem veure, al mur nord, tres portes, totes emmarcades en maó massís, dues semblen més velles i són de llinda en arc rebaixat fet de maó posat a plec de llibre. Al mur de ponent hi ha una finestra d'arc rebaixat fet també en maó però posat de pla, abans era una porta. A la façana principal destaca, a la planta primera, una galeria formada per tres obertures en arc. Sembla que interiorment els elements de càrrega són pilars de maó massís, i alguna part de mur de pedra, potser restes d'una configuració anterior de la casa. Al costat est, la casa té adossat un cobert d'una sola planta. Al davant de la casa hi ha l'era i diferents coberts al costat sud i oest; el del sud és de dos nivells de planta, la inferior és cobert en volta de maó posat de pla, i és bastit amb murs de pedra i cantoneres de pedra picada. Els del costat oest són d'un sol nivell, amb accés directe des del pla de la casa, i eren destinats bàsicament a corts pel bestiar; la seva estructura és formada per la combinació de murs de pedra amb cantoneres i pilars de maó massís. A pocs metres al costat est hi ha un altre gran cobert. 08078-46 A la zona del Cint, a l'àrea central del municipi Les referències documentals que tenim de Cal Codonyet es corresponen amb la casa de Cal Codonyet Vell, de fet havien estat una mateixa finca. Essent Cal Codonyet Vell la casa principal, i Cal Codonyet Nou sembla que hauria pogut estar bastida a mode de masoveria. El que hem pogut veure de l'estructura sembla correspondre a una construcció del segle XIX, i més aviat de cap a finals del període, ja que hi ha molta presència de maó, tant en les cantoneres com en el contorn de les obertures. Pel que fa a Cal Codonyet Vell la primera referència documental coneguda la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Codonyer. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 11-13) figura com a propietari del Mas Codonyet, Ramon de Tord i de Pedrolo, noble de la ciutat de Berga, el qual juntament amb la descripció de Cal Codonyet dóna constància del Mas Bonany i d'una peça de terra del Mas Trasserra. El Mas Codonyet consta com habitat, i el Mas Bonany com a rònec. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a la Masia Codonyet, hi consta Antoni Fíguls. Posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Codonyet, i s'hi citen Ramon Planas, Teresa, Isidre, Josep, Andreu, Jaume, Josefa i Maria. En cap de les referències documentals, es distingeix Cal Codonyet Vell i Nou, ni tant sols en les esmentades del segle XIX. 42.0513100,1.7438700 396053 4656236 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48591-foto-08078-46-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48592 Cal Colilles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles XVIII Es troba situada a peu de roques, en la zona on s'inicia el fort desnivell dels Cingles de Capolat, en concret a la base del Serrat de la Malla, quedant arresarada per la part posterior a la costa i pel davant s'obre a una àmplia zona planera on s'estenen camps de conreu. Recentment la casa ha estat totalment reformada. Colilles està conformada per un conjunt de construccions, la principal, la casa, amb uns coberts annexos al costat sud (la part que conforma la terrassa és obra actual) en un dels quals trobem la fogaina; al costat de llevant de la casa hi ha el pou, un paller també a l'est, i al davant, un altre porxo amb una cisterna adossada a aquest darrer pel costat de ponent. La casa és de planta irregular, conformant una planta propera a un rectangle en el qual el mur nord defineix un angle sobresortit. Consta de planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, abans golfes; és coberta a dues aigües amb el carener orientat est-oest; cal anotar que el vessant sud actualment està format per dos plans de coberta resultat de l'obra actual en la que es va rebaixar la meitat de la coberta per aquest costat. L'edifici és construït en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta, la baixa i la primera. A la planta baixa l'accés és a la façana sud, en el mateix nivell hi ha altres obertures, una de les quals, actualment tapiada, era feta amb muntants de pedra desbastada i llinda de fusta. L'accés a nivell de planta primera és a través del mur lateral de llevant. La majoria de finestres són obertures emmarcades amb maó massís, alguna modificada en l'actualitat, també hi ha una gran finestra a la façana sud i a nivell de la planta primera que és feta amb muntants, ampit i llinda de pedra picada i polida, i per l'interior té festejadors. Els murs presenten diferents acabats, aproximadament la part corresponent a la planta baixa és de pedra amb un paredat irregular de pedres tant sols desbastades de mides i formes diverses, i les cantoneres més regulars però formades per carreus sense polir; per sobre, i abastant més o menys l'extensió del nivell de la planta primera, els murs són de tàpia i estan arrebossats, i a les cantoneres tenen una part amb pedra polida i la resta amb maó massís, per sobre hi ha una altra vegada murs de pedra, en aquest cas amb maó a les cantoneres, probablement resultat d'una remunta. La planta baixa és de dimensions menors, ocupant aproximadament només la meitat sud de la planta de la vivenda; el seu interior es troba compartimentat en tres espais amb murs de càrrega fets amb pedra. A partir de la planta primera l'estructura interior es desenvolupa a partir de pilars de maó massís que arriben ja fins al carener. Com a element a destacar trobem la boca del forn de pa, restituïda en el seu lloc original, al mur de llevant de la planta primera. Dels annexes sud podem ressaltar l'obertura que dóna a l'espai on hi ha la fogaina, és una àmplia obertura de muntants i arc de mig punt tot de pedra ben tallada i polida. Pel que fa als porxos podem anotar que el més petit, situat a tocar de la casa pel costat de llevant, sembla el més antic, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la primera a paller. El porxo més gran és de tres nivells, i també aprofita la ubicació en desnivell per tenir accés a peu pla en els dos nivells inferiors, l'accés al nivell superior era a través d'una escala exterior; la planta semisoterrània era el femer amb una àmplia obertura al sud emmarcada amb maó massís i d'arc rebaixat, el seu interior és cobert amb volta de maó massís posat de pla; la planta primera era destinada al bestiar, on hi havia diverses corts i una trapeta al mig de la planta per poder abocar els fems directament a la planta inferior; el darrer nivell era destinat a paller, a més de la porta d'accés té tres grans obertures a la façana sud, tant sols separades per pilars, i amb els travessers de fusta. Els murs són de pedra i les obertures emmarcades amb maó massís. 08078-47 A la zona de Sants Metges A finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 102) hi consta que Maria i Ramon Roca i Fabregó tenen els Masos Coll dels Ars, alies Roqueta i Colilles, habitats i afocats i terres del mas Fabregó. En el mateix capbreu apareixen altres referències al Mas Colilles, situat dins el terme de Castellserà i com a confrontació per exemple d'una feixa del Mas Vilar Jussà situada sota la casa d'en Colillas. Al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Colillas, i hi consten Paula Badia, Miquel, Maria i Juan Canarpa (?) com a habitants del mas. 42.0566600,1.7601800 397411 4656811 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48592-foto-08078-47-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48593 Cal Ballesta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta XVIII?-XIX Cal Ballestà està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda al peu de la carretera que porta al Cint i Capolat. La casa és de planta rectangular allargada, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal, la qual mira cap al sud-oest. Originàriament la casa era més petita, ja que s'hi observa que va ser ampliada en alçada i allargada pel costat nord. La superfície dels murs presenten un revestiment bast que no permet veure'n bé el paredat, a la part de l'ampliació nord és més visible el material, i està conformat per carreus desbastats i pedres irregulars. La part més antiga la casa té les cantoneres de pedra picada i a l'ampliació nord són de maó massís (excepte a la part baixa que són de pedra, sembla que hi havia algun annex anterior que es va aprofitar en l'ampliació). La façana principal té dues portes d'accés, la de la part més antiga sembla tractar-se de la porta principal de la casa, és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc rebaixat de maó posat a plec de llibre; l'altra porta, la situada a l'ampliació nord, és de llinda de fusta i muntants de carreus senzills. El conjunt de les obertures estan distribuïdes força regularment, sobretot en façana principal; totes són emmarcades en maó massís, tot i que els acabats són diferents ja que responen a diferents moments constructius. A la part més antiga hi podem veure algunes obertures més velles, també amb contorn de maó massís, estan tapiades i presenta d'altres obertures més contemporànies amb brancals de maó i llinda encofrada. A pocs metres al sud hi havia el paller, actualment ha estat totalment reconstruït, i al costat nord-oest trobem uns annexes destinats a bestiar i cobert, enmig del conjunt l'era. 08078-48 A la zona de Sant Sadurní del Cint. La masia de Cal Ballestà anteriorment era denominada la Diputació, no sabem quan es va produir el canvi de nom però degué ser una modificació relativament recent. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), de l'any 1856 hi apareix la referència com a Diputació i hi consta Pedro Bosc. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', no hi figura cap de les dues denominacions. Cal anotar que a la zona del Cint hi ha una masia que té un nom molt similar, és Cal Ballestà, d'aquesta casa es coneixen referències documentals des de finals del segle XVIII. Creiem però, que no hi ha confusió en la correspondència de les notícies documentals entre ambdues, ja que com hem vist a mitjans del segle XIX Cal Ballesta figura com la Diputació. 42.0564900,1.7394700 395697 4656817 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48593-foto-08078-48-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48594 La Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-2 IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. XVI/XIX La masia està situada en una àmplia zona planera que s'obre davant de l'església de Sants Metges, entre la rasa del Salt i la Riera de Montclar. La casa pròpiament està emplaçada al costat de llevant d'un petit turonet rocós que s'aixeca a peu del camí ramader. És una casa de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera, segona i golfes; té un petit volum de planta baixa adossat al costat de ponent i altres annexes al costat de llevant, el que està adossat a la casa és de planta baixa i primera, on forma una terrassa en part coberta. La casa té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, quedant disposat en paral·lel a la façana principal que obra cap al sud amb una lleugera inclinació cap a ponent. Els annexes són coberts a un sol vessant. La casa va ser totalment rehabilitada fa uns anys, requerint d'una reforma a fons de tota l'estructura, ja que es van refer fins i tot gran part dels murs perimetrals i les obertures (en la majoria que es va poder es van reutilitzar les mateixes pedres o d'altres provinents de la mateixa obra repicades). En gran part del conjunt es va mantenir la fisonomia que tenia la casa. Els murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són grans blocs de pedra força ben tallada i polida. En les obertures s'ha seguit el patró dels materials preexistents; així, trobem obertures de llinda plana monolítica sobre carreus i d'altres amb contorn de maó massís; la porta d'accés també es va tornar a refer, tot i ser feta de nou, segueix també la mateixa forma, llinda en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. A la façana principal s'ha mantingut els tres eixos verticals d'obertures, amb el central més destacat que els laterals, és on a planta baixa tenim la porta d'accés, a planta primera un balcó i a planta segona una galeria de dues obertures en arc tot fet amb pedra polida, abans era una galeria de tres obertures feta amb arc rebaixat en maó massís. La resta de façanes també s'han refet algunes obertures i d'altres són de nova formació. A l'interior, la planta baixa està compartimentada en tres crugies orientades nord-sud i separades per murs mitgers, i cobertes en volta de maó massís posat de pla (trobem inscripcions i marques en diferents maons, en un hi posa Ambròs Sabata 1877). La resta de plantes són totalment reformades i adaptades a les noves necessitats. L'annex de més a llevant havia estat l'antic femer, era de coberta en volta de maó (avui només en veiem la traça), té l'accés pel costat sud a través d'una àmplia obertura de llinda en arc rebaixat feta amb maó i brancals del mateix material; els murs són en pedra. Al costat de ponent d'aquest, hi ha un altre annex, que conserva tapiada l'obertura que donava també cap al costat sud, és de llinda en arc rebaixat fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants amb el mateix acabat. Al costat sud-oest hi ha l'antic paller o porxo que actualment està en procés de rehabilitació, és de planta rectangular i dos nivells, i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest; la façana principal és oberta cap a llevant, està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells, el superior a través del mur posterior. Els murs són de pedra formant paredat i les cantoneres de blocs més o menys ben tallats. En l'estructura s'hi distingeix una ampliació de la superfície pel costat de llevant. A pocs metres de la casa hi ha un pou, és una estructura de planta circular. 08078-49 A la zona de Sants Metges Com veurem, la Casanova es correspon amb una nova denominació donada a la finca arran de la construcció d'una casa de nova construcció a finals del segle XIX. Els orígens de la finca de la Casanova els trobem en el mas denominat Calvet. La primera notícia documental d'aquest mas la trobem en el testament de Francesc Calvet, propietari de la casa Calvet, redactat el 13 de novembre de 1513 pel vicari del Cint, el qual actuava en nom del rector. En aquest document es fan unes deixes testamentàries d'un sou a l'església de Sant Sadurní del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal i de Sant Cebrià de Castellserà (VILADES:2007:36-39), a tenor de ser enterrat en aquesta església. A mitjans de segle XVI, en concret al 1553, tornem a tenir constància del mas en el fogatge de Castell Cera, Capolat, el Cint i parròquies adjacents, en el que hi apareix 'El Calvet de Castel Sera'. A la següent centúria, en un capbreu del 1682, Jaume Coromines, del mas Calvet, confessa, reconeix i capbreva, davant notari ser 'vassall en tota jurisdictió civil i criminal, mer i mixt imperi, dels Ducs de Cardona [...] que té i posseheix en lo dit terme del castell del Cint i Capolat, la casa, mas y heretat de Calvet, vuy Coromines, habitat i afocat, y lo capmas Calvets, deshabitat i rònech, amb totes ses terres, honors y possessions [...] que se componen de diferents peces de terra' (VILADÉS:2007:37) , i de la qual propietat ha de pagar els delmes de tots els fruits i del carnalatge, els quals s'havien de dividir entre el Duc de Cardona i el rector del Cint. A partir d'aquí tenim constància del cognom Coromines i de la nova denominació del Mas Calvet com a Mas Coromines. El 1730, Maria Àngela Corominas, vídua de Jaume Coromines, la qual havia passat a ésser la usufructuària de la finca del Mas Calvet, amb els seus masos i capmasos, la va vendre a carta de gràcia a la Comunitat de Preveres de Berga; consta que va intermediar l'afer el Dr. Pau Rodon que havia estat rector de Capolat (VILADÉS:2007:37) . A finals del segle XVIII la masia Coromines és descrita en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 133-137), en aquest document consta que el Mas Calvet, àlies Coromines, habitat, pertany a la Comunitat de Preveres de Berga, juntament amb el capmàs Calvets, rònec. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Coromines i hi consta Ramon Macià (podria ser que tingués relació amb la veïna masia de Cal Macià, ja que porta el mateix cognom que la masia i que el que n'és propietari en aquesta data). I al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', dins l'apartat de sufragània, que es refereix a l'església de Sants Metges, hi apareix la casa Tet, que es deu correspondre a la mateixa casa, ja que com veurem després, en la inscripció segona del registre de la propietat hem vist que també se l'anomenà així, i de fet hi consta Ramon Macià (igual que a la referència anterior), Juan, Florentina, Josep, Dolores i Maria. A la primera inscripció del registre de la propietat de la Casanova trobem que se'ns indica que és una inscripció per possessió de la casa, mas i heretat dita Coromines(18 de juliol de 1882), de José Bover i Codina, i en la segona inscripció s'apunta que es correspon a Coromines o Cal Tet, i avui dita Casanova de Plans, aquesta segona inscripció és del 12 de maig de 1897, i ja en la tercera inscripció es precisa 'por haverse hecho nueva la casa', en aquesta consta com a favor d'Emilia Reig Serra, vídua de José Bover. La data doncs de construcció de la casa és de finals del segle XIX. 42.0518500,1.7636900 397694 4656272 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48594-foto-08078-49-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El fet que antigament al lloc hi hagués hagut la casa anomenada Les Coromines, ha fet decidir als propietaris a anomenar al porxo que s'està rehabilitant com Les Coromines.La Casanova també és anomenada Casanova de Cal Pauet, també en el registre segon Coromines o 'Cal Tet' avui 'Casanova dels Plans'.(Emilia Reig i Serra, de su suegro José Bover i Codina) 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48595 El Pujol Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 XX La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. 08078-50 A la zona de Correà No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. 42.0254800,1.7197000 394010 4653398 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc