Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48682 Llegenda del Collet de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. 08078-137 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48683 Llegenda del Castell de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. Es poc coneguda. La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. 08078-138 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48684 Llegenda del Bressol de la Marededéu https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. 08078-139 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48699 L'Espunyolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespunyolet XVI Actualment a l'Espunyola no es balla. La dansa de l'Espunyolet és també anomenada de l'Espanyolet, és un tipus de dansa solemne, de tall senyorívol i cortesà, és considerada una de les més belles danses populars catalanes. La seva denominació ha determinat que es cregui que la procedència del ball pot ser el de l'Espunyola i que a partir d'aquí es va estendre cap altres indrets. Hi ha la suposició que l'origen de la dansa derivaria d'una antiga dansa senyorial molt estesa a l'Espanya del segle XVI, en que rebia el nom d'Espanyoleta (d'aquí l'altra denominació que rep la dansa, l'Espanyolet), la qual fou adaptada posteriorment per l'alta societat catalana. Segons Joan Amades hi ha dues variants de la dansa, l'una procedeix de l'alt Cardener, en la qual es marca un punteix de punta i taló, i l'altra, de Sant Feliu de Torelló que no fa el punteix. Es considera que el de l'Espunyola correspondria a la primera variant. En el transcurs de la dansa es realitza un canvi de parelles, per tant es considera que és un ball que era destinat a triar la promesa. Podria ser ballat per una o més parelles. Tot i que és un ball propi de ser ballat en sala, també té el caràcter de ball exterior o d'aplec. La indumentària típica pel ball és el de gala. Un dels instruments utilitzats és un flabiol cabrer o de fluixa, fet que és considerat com un ball de certa antiguitat. 08078-154 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga No es té constància de la dansa de l'Espunyolet al municipi de l'Espunyola, i a la bibliografia de Joan Amades tampoc hi consta cap referència. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48718 Camí Ramader de l'Espunyola a Puig-reig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Puig-Reig (ICR6) surt de l'Espunyola passant per la costa de la Mina i prop de Cal Pius. Poc abans de Cal Marsalet trenca a la dreta i segueix cap l'hostal de Cal Barjola, seguint cap Cal Matosa i després a Fontirons passant pel Serrat de Comatosa. Continua vers el Corral de Canudas, cap Canudes i després ja surt del municipi cap Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Segueix fins la Font dels Pagesos, on a prop hi ha dret a returada. I continua cap Puig-Reig passant pels Cal Ventura, els Colls, Madrona, Cal Trasserra Turó de la Senyera, i finalment creua pel Serrat de l'Oca. 08078-173 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0379600,1.7848400 399422 4654705 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48719 Camí Ramader del Pantà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí del Pantà de l'Espunyola ( ICR13) surt de l'Espunyola prenen la direcció a Cal Pauet, creua la carretera C-26 i agafa en direcció Cal Miquelet i abans d'arribar-hi trenca a l'esquerra per pujar pels Cingles de Capolat. Travessa el torrent del Salt i va fins a Comamorera (ja terme de Capolat), tot enfilant la Serra de la Malla pel Collet cap a Sant Martí de Capolat. Segueix cap el Serrat de Runers per fer la carena fins Coll de Jouet, on es creua amb altres camins. 08078-174 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0550100,1.7560100 397064 4656633 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48720 Camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-sant-joan-de-montdarn AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn ( ICR39) pren com a punt de partida Canudas, on es segueix cap l'Esgleiola, s'enfila cap la carena de l'Alzina i surt a Circuns. Segueix cap les Cots de Sant Joan, on s'ajunta amb el camí de Gironella a l'alçada de Corderoure. A prop a la carena de la Muntanyeta hi ha dret de returada. Es creua amb el camí que va a de Viver a Montmajor. 08078-175 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0231000,1.7971400 400417 4653041 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48721 Camí d'Obiols a l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dobiols-a-lespunyola AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí d'Obiols a l'Espunyola ( ICR43) enllaça els camins de la banda de Cal Rosal i Gironella amb els de l'Espunyola i Avià. D'Obiols, s'enfila pel carrer Nou, cap a Graugés en direcció Cal Pla, cap Cal Cobinsà, i enllaça amb el que ve de Gironella i que va cap a Avià i l'Espunyola. 08078-176 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0520500,1.7849100 399450 4656270 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48722 Camí de l'Espunyola a Capolat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-capolat AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Capolat (ICR46) consta que té una amplada aproximada d'uns 6 metres. Des del Camí de Cardona, abans de l'Hostal del Gran-Nom (surt del municipi de l'Espunyola), a mà dreta surt cap als Porxos, per enfilar-se cap a Torneula, cap els Tossals, Coll de Jouet i enllaçar amb el que puja de l'Espunyola i que va cap a Peguera. 08078-177 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0622000,1.7711800 398330 4657413 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48723 Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera-o-cami-de-capolat AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. 08078-178 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0562900,1.6927800 391834 4656853 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48552 Els Quatre Vents https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3304, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Gran masia situada al capdamunt d'un morral que s'aixeca sobre la rasa de Sant Quintí, quedant emplaçada entre el Morral de Sant Salvador al nord (on hi ha les runes de Torreneula), al sud-est el castell de l'Espunyola, i a peu del camí ral. És una masia de planta quadrangular, conformada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a quatre aigües; destaca la presència a l'angle més nord-est d'un cos sobresortit a nivell de coberta, o sigui de major alçada, formant com una mena de torre, actualment aquest cos és cobert a dues vessants, però també havia tingut la teulada a quatre vessants. A l'angle més exterior d'aquest cos i a la part superior hi havia hagut una mena de garita de planta circular, avui dia tant sols podem veure'n l'accés des de l'interior de l'edifici, és una petita entrada emmarcada amb carreus de pedra picada. L'interior de la masia està estructurada en tres cossos paral·lels, orientats més o menys est-oest, perpendiculars a la façana principal que mira cap a l'est. El cos central és el principal i de major amplada, és on a planta baixa dóna la porta principal, hi ha l'antiga escala d'accés (avui en desús) i a planta primera la gran sala que a la vegada feia de distribuïdor de la resta d'estances. La casa compta amb diferents portes d'accés, a la façana est i a nivell de la planta baixa n'hi ha dues, la que havia estat la porta principal és d'arc de mig punt adovellat de pedra picada i polida (a la qual se li va eixamplar el pas, tot escapçant les dovelles i brancals), al costat sud d'aquesta hi ha una altra porta, actualment és de llinda en arc però en origen era de muntants de pedra picada i llinda plana de fusta. També en aquesta façana però a nivell de la planta primera, hi ha la porta actual d'accés a la vivenda que és de factura contemporània i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la façana més nord hi ha una altra porta a nivell de planta baixa, actualment és tapiada, i és de muntants i arc rebaixat adovellat, tot en pedra picada i polida. Pel que fa a la resta d'obertures, hi ha diverses finestres modificades recentment; les d'origen són de llinda plana monolítica i muntants, tot de pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, se'n conserva una amb ampit motllurat; algunes han estat convertides en balcons, en tenim exemples a la façana nord. A l'interior de la planta baixa, al cos central hi ha l'antiga escala d'accés a la planta primera, és de graons de pedra; al cos sud era destinat al bestiar, i el cos nord està compartimentat en tres espais, en el de l'extrem nord-oest hi ha la boca del forn de pa tapiada, la traça d'un foc a terra i l'accés a l'espai central, el qual havia estat destinat a taller de ferrer i del qual se'n conserva la seva manxa i alguns altres elements i estris, a més de restes d'elements o d'estructures d'usos anteriors. La planta primera ha estat adequada a les noves necessitats, es conserva part de l'estructura de la gran sala amb una finestra amb festejador i a la qual obren les portes de les habitacions amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot en pedra ben tallada, polida i amb els angles en bisell. Al cos nord, aproximadament a la meitat més oest, hi ha una gran sala amb dues llars de foc; aquest espai no té golfa i dóna directament a sota coberta. El cos oposat, el sud, actualment està reformat i modificat, però segons els propietaris abans de la reforma hi havia tres focs a terra i era una gran sala que tampoc tenir golfes. O sigui que en origen, les golfes, tant sols ocupaven el cos central i l'espai del cos sobresortit ('la torre') a través del qual s'accedia a la garita. La casa conserva alguns dels forjats amb biga de fusta i taulons a sobre. La coberta mostra grans encavallades de fusta, amb les bigues travesseres i a sobre les llates i teules. Els murs són fets amb paredat de pedres desbastades de mides i formes diverses i grans cantoneres de pedra picada i polida. 08078-7 A Sant Climent de l'Espunyola 42.0523300,1.7793900 398994 4656307 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48552-foto-08078-7-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48676 Festa Major dels Torrents-Correà https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-torrents-correa XX La Festa Major de la Marededéu dels Torrents coincideix amb el segon diumenge de setembre. De fet, el nom apropiat de la festa és Festa Major de Correà, ja que els actes es realitzen en aquesta parròquia, on és custodiada la imatge de la Marededéu. Els actes són una missa al matí. En sortir de missa hi ha ballada dels Gegants del Comú de Montmajor, i a la tarda ball. La incorporació dels Gegants a la festa és força recent, fa uns set o vuit anys. 08078-131 A Sant Martí de Correà (municipi de Montmajor) Quan la Marededéu dels Torrents estava al Santuari dels Torrents es realitzava una festa al lloc coincidint amb el 8 de setembre. Els actes eren els habituals d'un aplec, missa major i en sortir, ball i una mica de pica-pica que es feia a la plaça del darrera de l'església. Segons expliquen els veïns de Torrents s'encarregaven de la missa i els del Cint del ball i el pica-pica, ja que la plaça era considerada del Cint. Amb el trasllat de la imatge cap a Correà als anys setanta del segle XX, es va deixar de fer la festa al Santuari, que va passar a realitzar-se el segon diumenge de setembre a Sant Martí de Correà. Amb la realització d'aquesta festa també es va aconseguir ajuntar més gent, ja que fins llavors la festa de Correà aplegava una part de la gent de Correà a Sant Salvador de Cal Bisbe i al 8 de setembre a Torrents, que era considerada la festa d'una altra part del poble de Correà. Arran doncs del trasllat de la Marededéu la Festa de Correà va passar a ser la festa conjunta de la gent de tota la zona de Correà i Torrents, aplegant una ampli grup de cases, algunes dels terme de l'Espunyola i d'altres de Montmajor. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48676-foto-08078-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les imatges han estat proporcionades per Lourdes Vilalta 98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48549 Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3301 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX L'església està situada sobre un tossal rocós a la zona central del municipi, no gaire allunyada de la carretera de Berga a Solsona i Cardona. L'església està bastida amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres ben escairades i polides. La portalada d'accés, situada a la façana principal (sud-oest), és d'estil neoclàssic, és flanquejada per falses pilastres de línies rectes i força senzilles, sobre la llinda hi ha un fris de pedra llis, i es clou amb un frontó amb acabat arrodonit i a dins, al centre, una petita fornícula. Sobre de la portalada hi ha un òcul també amb contorn de pedra. És un edifici d'una sola nau orientada nord-est a sud-oest, el cor als peus (extrem sud), i al costat de ponent una capella, l'accés al cor i al campanar que és situat a l'angle sud-oest; al costat de llevant hi ha una altra capella i la sagristia amb accés directe des de l'altar. L'ingrés al presbiteri és a partir d'uns graons i un cancell de separació amb una barana metàl·lica, està presidit per una imatge de Sants Metges. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes tot formant trams separats per arcs faixons, que per sota tenen pilastres amb capitells decorats amb motius florals; a la part superior dels murs laterals, en el punt d'inici de la volta hi ha una motllura decorativa. També hi ha elements decoratius en els arcs faixons i el centre de cada tram de volta. L'interior és arrebossat i pintat sense elements decoratius, tant sols diferenciant amb color daurat alguns relleus. El cor és suportat en arcs carpanells. El campanar és de planta quadrangular, i a la part superior una obertura en cada costat, en una de les quals hi ha una campana; l'accés és a través d'una escala de cargol feta amb maó massís. 08078-4 A Sants Metges L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Nicolau i Sant Cebrià de Castellserà (també es creu que es podria correspondre amb l'antic monestir de Sant Salvador de la Mata). La primera notícia de Sants Metges la trobem en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), en aquest document es fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els sants metges i passos de la serva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho. 42.0571000,1.7652900 397835 4656853 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48549-foto-08078-4-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola s'hi conserva una talla de fusta policromanda d'uns Sants Metges, Cosme i Damià, d'època barroca, provinent sembla de l'antiga església de Sants Metges. 99|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48677 Aplec de Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sants-metges XX L'aplec de Sants Metges es realitza cada any coincidint amb l'últim diumenge de setembre, data propera a la diada de Sants Metges que és el 26 de setembre. Els actes s'inicien a quarts de dotze amb la missa solemne a l'església de Sants Metges. A sortida de missa, al costat de l'església, es realitza la ja tradicional tirada de corda, i en acabar és hora del Gran Vermut de Germanor. Després es fa el típic ball de tarda, actualment al Local Social. Abans, quan el municipi no comptava amb aquest espai, es feia a Puigventós. 08078-132 A Sants Metges. Els Sants Metges, Cosme i Damià, són els patrons dels oficis vinculats a la medicina, metges, cirurgians, també farmacèutics i fins i tot barbers. A l'Espunyola sembla que la predilecció popular per aquests sants fou tal que l'antiga església de Sants Metges (situada prop de Can Cots), que no era advocada a aquests Sants, sinó a Sant Corneli i Sant Cebrià (també consta dedicada a Sant Nicolau i Sant Cebrià), al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX apareix esmentada tant d'una manera com altra. No hi ha cap informació que testifiqui que l'adopció d'aquests sants es fes per alguna circumstància determinada, fet que s'ha interpretat com que fou el mateix poble qui tenia devoció per aquests sants. De fet, quan a la segona meitat del segle XIX es construeix la nova església a l'indret actual, aquesta ja és denominada exclusivament com a Sants Metges. 42.0571100,1.7653000 397836 4656855 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48681 Goigs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. XX El municipi de l'Espunyola compta amb un ampli recull de goigs. Trobem diversos goigs dedicats a la Marededéu dels Torrents, un és dedicat a la Restauració de la imatge, i també cobles. Van ser aprovats pel bisbat l'any 1935, considerant-los bons per fomentar la devoció a la Marededéu dels Torrents, tot concedint cinquanta dies d'indulgència als fidels de la jurisdicció que devotament els cantaren o resaren. El document consta del text del cant i de la patitura. La lletra lloa a la Marededéu i li fa la demanda de protecció dels conreus, sembrats i collites davant les inclemències del temps i la salvaguarda davant dels perills de guerra o pesta. Uns altres goigs dirigits a la Marededéu dels Torrents són súpliques per pluja, i són potser els més coneguts de la contrada. En aquest cas es compta amb exemplars de dues edicions diferents que són dedicats a aquesta petició. En ambdós casos la tonada és: 'Deunos pluja ab abundancia, Verge santa dels Torrents'. Aquestes lloances havien estat àmpliament utilitzades quan no plovia. El conjunt de parròquies properes es reunia al Santuari dels Torrents i treia la Verge a fora tot fent processó i cantant els goigs. Tot seguit es feia missa completa. En l'acte també acudien els capellans de diferents parròquies veïnes. Quan es va traslladar la Marededéu a Sant Martí de Correà als anys 70, es van continuar fent els goigs en època de mancança de pluges. Tant sols es va deixar de fer quan per raons de conservació de la talla romànica es va creure que no estava en bon estat per treure-la. De les dues edicions dels goigs a la pluja, en la més antiga hi ha un dibuix de la Marededéu, i en el text es diu que la imatge fou trobada per un bou en un bosc ple d'alzines. Les lletres d'ambdues edicions són molt similars, tant sols presenten petites diferències. En l'edició més moderna s'hi reprodueix una fotografia de la Marededéu i hi consta que es concedeixen 40 dies d'indulgència a tots els fidels que cantin, llegeixin o escoltin les supliques en alabança a la Marededéu. Uns altres goigs són els dedicats a la Marededéu del Bosc, de la Capella del mateix nom, en el terme del Cint; en aquest cas també hi ha exemplars de dues edicions, la lletra recorda que la capella està prop d'alzines, boixeres i del camí ral, en conjunt el text és una lloança a la Marededéu tot demanan-li la salvaguarda en el bosc. A l'edició més antiga hi apareix la reproducció d'un dibuix de la Marededéu i una indulgència de quaranta dies als que llegeixin o escoltin els goigs; en l'edició més moderna hi ha una fotografia de la talla de la Marededéu del Bosc, el text és el mateix però actualitzat, de fet hi consta que és lletra anònima retocada per Mn. Climent Forner i s'acompanya de la partitura que és de Mn. Jaume Freixa. Un altra goig és el dedicat a Sant Climent, Papa i Màrtir, i patró de l'Espunyola. El text és de lloança al sant i petició de protecció, tot explicant alguns fets de la seva vida, també es diu d'una font meravellosa i abundant que fa brollar i que tothom hi beu, i es refereix al sant com a protector ja que en temps de sequedat dóna pluja, salvaguarda davant dels perills, i cura malalties. 08078-136 A diferents esglésies del terme municipal. Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantats o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc., i en alguns casos com el de la Marededéu dels Torrents la pregària va adreçada directament a la petició de pluja en anyades de sequera. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48681-foto-08078-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48672 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-1 XX L'arxiu municipal de l'Espunyola està repartit en dues sales de l'edifici de l'Ajuntament: una és pròpiament espai destinat a arxiu i l'altra és el despatx del secretari. En conjunt ocupa més de 41,80 metres lineals de prestatges, a més 2,20 metres lineals de documentació d'altres fonts. El fons es va ordenar, classificar i inventariar l'any 1997; així actualment està classificat en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques, seguint la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, i amb les seccions típiques: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. A més , com s'ha indicat també consta d'altres fonts que no pertanyen a l'Ajuntament i que són de procedència diversa. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, tot i que la documentació que data fins passada la guerra civil és conservada fraccionada. De fet, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX, el més antic és del 1879, es tracta d' uns llibres de Consums municipals que va tornar d'Avià. Una de les principals causes de la discontinuïtat del fons és degut a que durant molts anys el secretari de l'ajuntament era compartit amb altres poblacions, fet que ha comportat que documentació conservada a l'Arxiu hagi hagut de retornar als seus respectius municipis, com Borredà, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor i Viver i Serrateix; i a la vegada ha arribat a l'Arxiu documentació provinent d'Avià, Capolat, Castellar del Riu i Montclar. 08078-127 A l'Ajuntament. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de l'Espunyola es va dur a terme l'any 1997 per part d'Albert Rumbo i Xavier Pedrals a petició de l'Ajuntament a la Diputació, el fons es va organitzar, classificar i inventariar. Des del 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona. Actualment el fons de l'Arxiu està ben conservat, cal assenyalar però que l'Arxiu va patir una plaga de termites que es va eliminar en el seu moment. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48672-foto-08078-127-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48716 Fons fotogràfic de l'Ajuntament de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament-de-lespunyola XX El fons fotogràfic està format per uns centenars de fotografies (entorn a les cinc-centes) en color i en blanc i negre, i alguns negatius. Ocupen uns quatre arxivadors del fons de l'Arxiu Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, es poden agrupar en festes i tradicions (Benedicció de Sant Antoni, Caramelles, Festes religioses com la confirmació, Fira-Mercat de Recanvis i Antiguitats, Cavalgada de Reis, etc.), indrets o llocs del municipi (especialment les esglésies i el castell), excursions pels voltants del municipi, personatges o gent del poble (grups d'infants de l'escola), feines del camp, masies, paisatges i altres. També compta amb algunes fotografies corresponents a imatges de festes de poblacions veïnes. Un conjunt de les imatges són còpies o reproduccions d'imatges antigues. Com a fons fotogràfic també s'hi pot incloure el conjunt de fotografies aèries realitzades pel cadastre, un total de 43 imatges de gran format en blanc i negre, preses als anys 50 08078-171 A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de l'Espunyola La gran majoria d'imatges del fons procedeixen d'una exposició fotogràfica que va organitzar l'Ajuntament fa uns anys. 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48716-foto-08078-171-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48648 Ribolleda de Sant Climents https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. 08078-103 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. 42.0467500,1.6777700 390575 4655813 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48647 Els Tossals de Ribolleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda En avançat procés d'enrunament. Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. 08078-102 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. 42.0509600,1.6758200 390421 4656282 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48643 Ribolleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. 08078-98 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. 42.0423500,1.6740200 390257 4655329 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48669 Sants Metges https://patrimonicultural.diba.cat/element/sants-metges-0 <p>CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> XVII <p>La imatge dels Sants Metges és una petita talla de fusta policromada. La talla representa les figures de Sant Cosme i de Sant Damià. Ambdós estan dempeus i col·locats sobre una base també de fusta (actualment la imatge, amb la base originària, es va col·locar sobre una altra base de fusta). Els dos Sants van vestits amb una túnica cenyida a la cintura i pictòricament decorada amb motius florals de diferents col·loracions sobre un fons blau, la túnica és llarga fins al peus quedant visibles les sabates; a sobre porten un tipus d'abric o capa pintada de color daurat. Ambdós tenen el cabell una mica llarg i pintat de color marró negrós, a sobre al cap hi ha una mena de corona plana també de fusta i sembla que col·locada més recentment. Cada imatge sosté dos objectes, un a cada mà. La imatge és custodiada a l'església de Sant Climent de l'Espunyola, el seu lloc d'origen però és l'església, avui desapareguda, de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, la qual posteriorment també passà a ser denominada Sants Metges.</p> 08078-124 A l'església de Sant Climent de l'Espunyola <p>L'antiga església de Sants Metges es trobava dins la zona de Castellserà; les runes es troben per sobre de la masia de Can Cots, dalt d'un petit turonet on s'observen les restes d'alguns murs; inicialment tenia l'advocació de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, en la bibliografia també s'esmenta com a Sant Nicolau i Sant Cebrià (a més es creu que el lloc i les runes es poden correspondre també amb l'emplaçament del monestir de Sant Salvador de la Mata). Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. Des del finals del segle XVII es troben referències en la documentació relatives al mal estat de conservació de l'església, i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o construir-ne una de nova. La situació s'allargà durant quasi dos-cents anys, així durant tot el segle XVIII i part del XIX es continua donant l'alerta de la greu situació del temple i finalment advertint que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Gran part de les circumstàncies que allargaren l'inici de les obres es degué a desavinences entre els veïns, entre les quals hi havia la determinació de la ubicació definitiva de la nova església. Finalment s'arriba al consens de construir el temple al costat de la masia de Cal Macià, on avui dia tenim l'església de Sants Metges. No és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. Així, l'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Segons Mn. Anselm Coll (COLL, 2007:12) abans de l'esclat de la guerra civil l'església de Sants Metges tenia tres altars, el major era de fusta i daurat, tenia les imatges de la Puríssima al centre i de mida natural, als costats les de Sant Cosme i Sant Damià, i al capdamunt de l'altar la de Santa Rita. Al creuer, a la dreta hi havia un antic retaule gòtic, amb els Sants Metges i passos de la seva vida, segurament provinent de l'antiga església. A l'esquerra del creuer l'altar de Sant Josep, pagat per Mn. Anton Ferrer i que encara s'havia de daurar. En el decurs dels esdeveniments de la guerra van cremar-ho.</p> 42.0539400,1.7836700 399351 4656481 08078 L'Espunyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48669-foto-08078-124-3.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-17 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 96|94 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48673 Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i Sant Sadurní del Cint a Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-climent-de-lespunyola-i-sant-sadurni-del-cint-a-avia <p>COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> Actualment el fons es conserva en bones condicions, malauradament compta amb una pèrdua important de documentació durant la guerra civil. <p>Els fons dels Arxius Parroquials de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Sadurní del Cint estan custodiats i repartits entre la rectoria de Sant Martí d'Avià, que compta amb la documentació més actual, una petita part a cadascuna de les esglésies, que bàsicament es correspon amb els llibres necessaris per als oficis, i la resta a Solsona, a l'Arxiu Diocesà. La part corresponent al fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Climent de l'Espunyola que es conserva a Avià, com hem dit compta amb la documentació més actual, del període de la guerra civil a l'actualitat. La documentació està organitzada i ben classificada, trobem les circulars del bisbat i les delegacions, llibres diaris de comptes entre el 1947 i el 1996, factures, comptes aprovats pel bisbat des del 1939, comptes de les Fundacions i Novenaris entre 1947 i 1985, i tres llibres corresponents a baptismes, matrimonis i defuncions del 1939 fins ara. El fons de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservat a Avià compta amb tres llibres, un de baptismes d'entre 1841 a 1932, un de defuncions del 1851 al 1932, i un tercer que conté batejos, confirmacions, matrimonis i defuncions de 1931 a 1983. La documentació està ordenada i classificada segons decrets de visites pastorals, factures, comptes aprovats pel bisbat de 1886 a 1976 i de 1977 a 2010, llibreta de compliment pasqual, priores del Cint i l'Espunyola de 1945 a 1996, i documents diversos a partir del 1770.</p> 08078-128 A l'església de Sant Climent de l'Espunyola i a la rectoria de Sant Martí d'Avià. <p>Els efectes de la guerra civil van afectar durament a les esglésies de l'Espunyola i del Cint, i en especial a la de Sant Climent de l'Espunyola, el seu arxiu es considera quasi totalment desaparegut. De fet, el fons actual compta únicament amb documentació que data de la fi de la guerra civil fins a l'actualitat. Pel que fa a l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint, també va patir greus destrosses, segons l'inventari fet per Ramon Viladés i Rosa Serra (VILADÉS,SERRA: 1989: 41-58) es conserva un 10% del fons, sembla que corresponent a la part que es guardava a la parròquia.</p> 42.0535000,1.7679600 398050 4656451 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48678 Festa de Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint XX La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. 08078-133 A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. 42.0631900,1.7272300 394696 4657576 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48554 Cal Pius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pius Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3306. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XX La casa de Cal Pius està emplaçada a peu de la carretera de Berga a Solsona i Cardona i al costat del creuament amb la carretera de Casserres. Es tracta d'una casa de planta irregular (rectangular amb un cos sobresortit al costat sud-oest), formada per planta baixa, primera, segona i golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici és orientat de nord-oest a sud-est, amb la façana principal al costat nord-oest, obrint cap a la carretera. És una casa de quatre façanes tot i que la del costat sud-oest està en gran part amagada per una construcció que hi té adossada. La casa és construïda amb murs de pedra vista formant paredat de grans pedres de mides i formes irregulars, en conjunt però força grans, i a les cantoneres peces rectangulars ben tallades i polides, i col·locades en cadena i a la façana principal queden lleugerament sobresortides respecte del plom del conjunt de la façana. A la planta baixa presenta un sòcol més o menys fins a mitja alçada, és format per carreus més regulars i més grans i a la part superior del sòcol una motllura. La façana principal presenta les obertures distribuïdes de manera regular i uniforme en tres eixos verticals d'obertures. L'eix central és el principal i més destacat, el qual a la vegada té una obertura més corresponent a la finestra de la planta golfes; així a la planta baixa, al centre hi ha la porta d'entrada formada per un gran arc de mig punt adovellat, amb una senzilla motllura a l'angle, i amb el punt d'imposta coincident amb la línia de motllura del sòcol, a més a la clau de l'arc hi ha en relleu les inicials dels propietaris que van construir la casa P.P. (Pius Parera) i A. B. i l'any de construcció, 1927; sobre la porta un altre element destacat, la finestra principal de la planta primera, és feta en pedra i té una columna llisa a cada costat que acaba amb un capitell senzill amb unes boles en relleu que el decoren i una llinda feta en dos peces, que exteriorment és de línies rectes, i l'interior, forma un arc conopial trevolat; la resta d'obertures d'aquest frontis són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus col·locats en cadena i ampit de maó massís. A la resta de façanes el conjunt de les obertures són realitzades amb contorn de maó massís. La façana lateral del costat nord-est és on hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les plantes superiors; és una porta amb contorn fet amb maó massís, en la qual la llinda és presenta l'intradós formant arc esgraonat als extrems i la part central plana i a la part superior és clos a nivell; la majoria d'obertures en aquesta façana i l'oposada a aquesta són senzilles, de perfil rectangular amb arc rebaixat per sobre la llinda a mode d'arc de descàrrega. A la façana que obra al sud-est, és una façana de galeria, a planta primera i segona hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt fetes amb maó i barana de ferro, actualment són galeries tancades, i a la planta golfes, una obertura central com les dels nivells inferiors de menys alçada i a cada costat una finestreta també amb llinda en arc de mig punt. Les façanes es coronen amb un voladís decorat amb una combinació de maons col·locats plans i en angle, i a la façana principal (nord-oest) i la de les galeria (sud-est) amb un coronament fet amb maó massís que a la zona del carener acaba amb una forma de mig cercle. La planta baixa de la casa és ocupada per un forn de pa, existent al lloc ja des d'origen, i les plantes superiors, primera i segona són destinades a vivendes. L'estructura inicial actualment té adossades algunes ampliacions i annexes pels seus costats (excepte en façana principal), a més a la zona sud i est hi ha diverses construccions destinades a l'activitat agropecuària. 08078-9 A la zona central del municipi. La casa de Cal Pius és molt coneguda a la zona, tant per la seva particular arquitectura com pel fet d'hostatjar, a la planta baixa de l'edifici, i des d'època inicial un reconegut forn de pa. La casa consta que es va bastir l'any 1927, el propietari era ja un conegut veí de la zona, Pius Parera, el qual a més comptava amb altres propietats en el mateix municipi i en el veí municipi de Capolat. 42.0524500,1.7739100 398541 4656327 1927 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48554-foto-08078-9-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 116|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48639 Cal Farines https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farines-0 XVIII?-XIX La casa està emplaçada en una zona planera situada prop de la carretera de Casserres i a poca distància del creuament amb la carretera de Berga a Solsona. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb un petit cos annex posterior, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal, la qual obra cap al sud però amb una lleugera inclinació vers l'est. La casa és de nova construcció, tot i que es va bastir a partir dels murs conservats de l'antiga edificació i aprofitant l'alçat preexistent. És construïda amb murs de pedra amb les diferents obertures amb contorn de maó massís. 08078-94 A la zona central del municipi. La única referència documental de la que tenim constància de Cal Farines és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura Pedro Bover i Juan Pons. Informacions orals ens expliquen que a partir del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. 42.0496900,1.7729400 398456 4656022 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48558 Rectoria del Cint. https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. 08078-13 A la zona de Cint La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. 42.0632200,1.7270400 394680 4657579 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48559 Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XVIII L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. 08078-14 A la zona de Cint El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. 42.0631800,1.7272200 394695 4657575 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48555 Montanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XV-XVII Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. 08078-10 A la zona de Correà La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. 42.0275300,1.7358300 395349 4653606 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. 94|96|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48557 Cal Travé https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVII Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. 08078-12 A la zona de Correà La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. 42.0330400,1.7217000 394188 4654235 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48595 El Pujol Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 XX La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. 08078-50 A la zona de Correà No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. 42.0254800,1.7197000 394010 4653398 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48596 Molí de Montanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya XIX El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. 08078-51 A la zona de Correà Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. 42.0275600,1.7238300 394355 4653624 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48597 El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 XVIII La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. 08078-52 A la zona de Correà La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. 42.0345600,1.7155200 393679 4654411 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48599 El Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 XVIII La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. 08078-54 A la zona de Correà La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. 42.0291100,1.7164900 393750 4653805 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48600 Cal Bufot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufot XVIII La masia està situada en una zona planera, amb camps de conreu al seu voltant. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada lleugerament cap al sud-oest. La casa és conformada per l'estructura originària més petita corresponent aproximadament la meitat posterior de la casa, la qual al 1913 (segons llinda de la façana) s'amplià pel costat del davant (sud-oest) i més recentment pel costat de llevant (1957). La part més antiga està bastida amb paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars a la part baixa (aproximadament la part corresponent a la planta baixa) i tàpia a la part superior (actualment està recoberta amb un arrebossat de ciment), i a les cantoneres carreus allargats tant sols desbastats. L'ampliació afegida al davant de la façana principal, és feta amb murs de pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans peces ben tallades i polides. Pel que fa a les obertures a la façana principal són distribuïdes de manera força regular, tot i que es corresponen a dos moments clarament diferenciats. Així, a planta baixa tenim quatre obertures, totes són portes, la principal d'accés a la casa és diferent a la resta, és en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallades i polides (amb acabat punxonat), sobre muntants del mateix material i acabat; les altres tres portes són obertures de llinda plana monolítica sobre carreus. A la planta primera, sobre la porta principal hi ha un balcó amb voladís en el qual l'obertura és de llinda plana monolítica sobre carreus, tot també ben tallat i polit, a la llinda hi ha la incisió M1913S, que es corresponen a Martí Subirana i l'any de construcció, tot dins una cartel·la. A un costat té dues finestres i una més a l'altre banda, són fetes posteriorment. A la planta golfes al centre hi ha dues obertures amb llinda en arc de mig punt, i fetes amb maó massís. A la resta de façanes les obertures també són resultat de modificacions més recents. L'ampliació del costat de llevant és feta de l'any 1957, i és bastida en totxana; en el mateix moment es van bastir alguns dels coberts que hi ha al davant de la casa. A l'interior la planta baixa de la part construïda al 1913, conforma quatre espais paral·lels coberts amb volta feta amb maó col·locat de pla. La casa es complementa amb diferents annexes, coberts i pallers que trobem distribuïts pel voltant de la casa, al costat nord-est hi ha el més antic. 08078-55 A la zona de Correà Cal Bufot es troba dins el terme parroquial de l'església de Sant Martí de Correà (pertanyent al veí municipi de Montmajor) i havia format part de la propietat de Cal Travé. Anteriorment era coneguda pel nom de Cal Reig, sembla que degut a que hi van anar a viure uns masovers provinents de Cal Reig de Linyà. Segons informacions orals del mateix propietari, Mn. Ballarà que havia estat rector a la parròquia de Montmajor, li va fer saber que inicialment la masia també era anomenada Les Coromines. Amb el nom de Cal Reig la masia ens consta documentada al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114), en el qual hi figura que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions de la finca. Segons aquesta referència la Casa del Reig es correspondria al Mas Verdaguer Jussà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una masia que es podria correspondre al Bufot i en la qual hi figura Ramon Vilanova. 42.0288600,1.7053800 392830 4653791 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48601 Turrielles https://patrimonicultural.diba.cat/element/turrielles XIV-XIX La masia està situada en una zona elevada, amb àmplies vistes sobretot cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular i està formada per dues estructures clarament diferenciades, la més antiga que constitueix el volum principal i una ampliació al costat nord força recent i que tant sols és a nivell de planta primera a la planta baixa és a mode de porxo format pels pilars de suport de l'estructura. L'edifici està bastit sobre una codina rocosa. L'estructura originària es correspon a una casa forta d'origen baixmedieval; consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Està construïda amb murs formats per un aparell regular de carreus rectangulars allargats i disposats formant filades, les cantoneres són de mides similars i segueixen les mateixes filades. La part baixa de les cantonades de la part nord estan bastides lleugerament atalussades, formant una mena de contrafort que reforça l'estructura a la part de la fonamentació. En conjunt els paraments són força homogenis, tot i que a la meitat més meridional de la façana sud i la façana de llevant (a la nord no ho podem veure perquè hi ha l'ampliació contemporània i a la part baixa la roca directament) presenten lleugeres diferències en el parament, hi ha més teulís, l'acabat del carreuat no és tant homogeni i les cantoneres són una mica més grans; aquest fet junt amb la presència d'un angle o cantonera al mig de la façana sud, a la part baixa, podrien indicar que aquesta casa havia estat una construcció més petita (hipòtesis que no podem confirmar, tant sols apuntar-la). D'altra banda, també al mur sud hi ha la traça d'una altra cantonera que potser es correspon amb les restes d'una obertura. Pel que fa a les obertures, a la façana de llevant hi ha la porta d'accés principal, és un porta d'arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra picada, polida i amb acabat punxonat, sobre muntants del mateix material i acabat. En conjunt la majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors i fetes amb maó massís. Hi ha dues portes d'accés més a la planta baixa, també de maó massís, ambdues amb arc rebaixat, però de moments diferents, l'una amb el maó col·locat a plec de llibre i l'altre amb el maó posat de pla. També compta amb alguna finestra feta amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, una a la façana posterior que està tapiada, l'altre a la façana principal, i també en aquesta façana una amb llinda plana monolítica però muntants de maó. Hem de destacar la presència a la façana sud de les restes tapiades d'una finestreta probablement d'origen, de la qual tant sols es conserva la llinda (monolítica però avui trencada) que conforma dos petits arcs de mig punt que definien una finestra de doble obertura amb columneta al mig, avui desapareguda, i part dels brancals de carreus. Interiorment, la planta baixa de la casa està distribuïda amb dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger. Cal dir que en aquest mur s'hi identifica la traça de dos brancals que semblen correspondre a un arc, el qual hauria funcionat com element estructural de càrrega en el període d'origen de la construcció. Aquest probable arc a més ens assenyalaria una alçada dels forjats diferent a l'actual i que explicaria l'existència d'unes obertures tapiades que no es corresponen amb els nivells de forjat actuals. Actualment, els espais de la planta baixa són coberts amb voltes de maó massís posat de pla, resultat d'una reforma potser de finals de segle XIX, moment en el qual també es deurien modificar moltes de les obertures. Al voltant de la casa hi ha diferents coberts i annexes, els més antics estant situats a la part est, i altres sobretot pel costat sud i sud-oest, en conjunt destinats a l'explotació agropecuària essencialment ramadera. 08078-56 A la zona de Correà Les característiques arquitectòniques de la masia ens assenyalen que ens trobem davant d'una casa forta d'origen baixmedieval, tot i que amb fases constructives de períodes posteriors en els quals s'amplià i/o modificà l'estructura. Es tracta d'una masia situada dins el terme parroquial de Correà, i sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII Correà passà a formar apart de l'administració del marqués d'Aguilar. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 81-84), hi figura que Josep Malagarriga i Fontcuberta, àlies Comaposada, pagès de Correà té el Mas Torrielles habitat i afocat. De fet el mas Turrielles avui dia continua formant part de la finca de Comaposada, que té la casa principal, Comaposada (es troba dins el terme municipal de Montmajor), al nord de Turrielles i amb bona visibilitat entre ambdues. L'indret de Comaposada (Coma Posada) consta ja documentat l'any 1118. Posteriorment, al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada dins el terme de Correà, el qual actua com a jurat comparent. Al costat mateix de la masia de Comaposada hi ha una petita església, Sant Miquel de Comaposada, que havia estat sufragània de Sant Martí de Correà; era utilitzada com a capella del mas i va ser reconstruïda a finals del segle XVII, l'any 1696 segons indica la llinda de la porta, per Josep Comaposada. 42.0325600,1.7016500 392528 4654207 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48602 Cal Tet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 XVIII La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. 08078-57 A la zona de Correà La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. 42.0324600,1.7252600 394482 4654166 08078 L'Espunyola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48622 La Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 XVI Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. 08078-77 A la zona de Correà La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. 42.0263400,1.7284300 394734 4653483 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48623 El Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell XVIII Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. 08078-78 A la zona de Correà El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. 42.0262800,1.7223500 394231 4653484 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48710 Tram del camí ramader a la zona de la Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ramader-a-la-zona-de-la-ferreria AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO, X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A. (1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Aquest tram conserva diversos elements com restes de pavimentació i dels murs dels marges. El camí ramader o camí ral de Berga a Cardona presenta un tram molt destacat al seu pas per la casa de la Ferreria. Al nord de la casa es conserva una part del camí ramader, que en més de 300 metres de recorregut, conserva una amplada d'uns 20 metres aproximadament. En aquest tram hi trobem algunes parts pavimentades, i en gran part de la seva llargada elements d'afitament o delimitacions dels laterals, són grans pedres clavades a mode marge o paret. 08078-165 A la zona de Correà Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0284500,1.7297300 394845 4653715 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Part del trajecte del camí ramader al seu pas per la finca de la Ferreria es troba interceptat per la tanca de delimitació de la propietat. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48598 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 XVIII? Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. 08078-53 A la zona de Correà. La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. 42.0329300,1.7188400 393951 4654226 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48700 Castell de Correà https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XI S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. 08078-155 A la zona de Correà. Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. 42.0326100,1.7183600 393911 4654191 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48564 Sant Climent de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-de-lespunyola COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3280. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 88-89). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985: 252-254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya X-XVIII L'església està situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader, també és força a prop del Castell de l'Espunyola. És un edifici romànic amb importants modificacions posteriors, especialment del segle XVIII. L'església és d'una nau rectangular capçada amb un absis semicircular (únicament per la part exterior, ja que a l'interior es va escapçar transversalment tot reduint-ne el gruix del mur), i amb l'accés a la rectoria (adossada al sud de l'església), una capella de poca profunditat i diverses finestres tapiades, al mur de migdia, i al mur de tramuntana, de l'extrem est a l'oest tenim la sagristia, una capella on a més hi ha l'accés a l'escala que condueix al campanar situat a l'angle nord-oest i l'espai amb la pica baptismal (la pica té incisa la data 1637). La nau és coberta amb volta apuntada feta amb lloses col·locades a plec de llibre. De l'estructura destaca de manera notable el gruix dels murs que supera el metre; els diferents paraments que presenta responen a les diferents etapes constructives (les obres realitzades a l'interior de l'església deixant a la vista la majoria de paraments van permetre datar les diferents fases constructives). Així, l'edifici presenta uns fonaments fets amb grans carreus bastant regulars que constitueix l'element més antic conservat, i que potser es correspondria amb l'aparell que es pot observar a l'interior i que és format per un carreuat més havia quadrat, bastant regular i força similar als fonaments, segurament anterior al període de datació de l'absis que es situa entre finals del segle X i inicis del XI, per tant es podria correspondre amb l'estructura inicial del segle X. L'absis mostra un parament de carreus desbastats una mica basts i sense cap tipus d'ornamentació que es situa cronològicament en les dates esmentades; del segle XI es creu que data el mur de ponent, el qual és fet amb un aparell de carreus més allargats. Així, en aquest període l'església devia ser d'una sola nau rectangular coronada amb un absis semicircular a llevant i devia tenir la porta al mur de migdia, potser en l'espai ocupat avui per una capella. Pel que fa a la volta s'ha emmarcat cronològicament al segle XII, podria ser també cap al segle XIII. Al mur sud, al de ponent i a l'absis podem observar-hi unes finestres, avui tapiades, són obertures coronades amb arc de mig punt fet amb dovelles, algunes són de doble esqueixada. Al segle XVII ja consta la rectoria construïda al costat de migdia del temple, aquesta també experimentà importants reformes al segle XVIII. Segons la data incisa en la llinda d'una finestra de la sagristia aquesta es va construir al 1767. La porta d'accés actual és obra moderna, probablement del segle XVIII, és una porta d'arc de mig punt graonada, en dos plans, el més exterior presenta una columna amb base i capitell senzills a cada costat i té una motllura a la zona d'imposta i en el contorn exterior de l'arc, a mode de guardapols. El campanar de torre, construït probablement al segle XIX, mostra un parament format per carreus molt ben escairats i polits, presenta un perfil motllurat en tot el contorn, per sota del nivell de les obertures, a cada façana hi ha una obertura, en una de les quals una campana. A poca distància cap al sud-est hi ha el cementiri. L'església custodia una bonica talla de fusta policromada dels Sants Metges, Cosme i Damià, provinent de l'antiga església de Sants Metges. 08078-19 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Les primeres notícies documentals conegudes de l'Espunyola es remunten al segle X, en l'acta de consagració de Sant Joan de Montdarn, al 922, en que s'esmenta '..per fines de parrochiam de ipsa Sponiola..' com un dels límits de la citada església . Al 13 de desembre del 900 en una visita al lloc Inicialment l'església era dedicada a Sant Nicolau, i era sufragània de l'església parroquial de Sant Climent del Castell de l'Espunyola. No és fins al segle XVI que es canvia l'advocació per la de Sant Climent arran de la substitució de la parroquial per aquesta, i prenent també l'advocació que havia tingut fins llavors l'antiga parroquial del castell. Malauradament durant la guerra civil va ser destruït tot l'arxiu, en el qual hi havia documents de fins al segle XV, això fa que tinguem poca informació documental de la present església. De fet consta referenciat bibliogràficament que es recordava que a la parròquia es conservava un document de mitjans del segle XVI en el que hi figurava que s'havia traslladat solemnement el Santíssim des de l'església del Castell a la de Sant Nicolau; es creu doncs, que aquest trasllat degué coincidit amb el canvi de seu parroquial i potser també de titular. Com a mínim del segle XVII data la construcció de la rectoria al costat sud de l'església. Al segle XVIII continuava sent l'església parroquial i tenia com a sufragània la de Sant Pere de l'Esgleiola. D'aquest període data la construcció de les capelles laterals, l'enguixat interior (sembla que va ser enguixat dues vegades, en el primer s'hi localitzaren interessants grafits), la construcció de la sagristia, i modificacions importants a la rectoria. Com ja s'ha esmentat durant, la guerra civil l'església de Sant Climent va patir una gran destrucció, a part de l'arxiu ja citat, únicament se salvaren els calzes, copons, crismeres i una Mare de Déu de plata, dues canadelles, un àmit, una dotzena de purificadors i lavabos i una casulla negra (COLL:2007:10-11). Abans de la guerra l'església tenia tres altars, el major ocupava tota la paret de l'absis, era de fusta, i tenia les talles de Sant Climent, Sant Nicolau i Sant Antoni, era fet per un tal Costa de Berga, l'havien daurat amb posterioritat. Hi havia també dos altars a les capelles laterals, a la dreta un altar dedicat al Roser, en el que també hi havia les talles de Santa Clara i Sant Domènec a cada costat i a sobre, Sant Isidre. A la capella de l'esquerra del creuer hi havia el Santcrist de talla i mida natural, amb una verge dels Dolors vestida als peus (COLL:2007:10-11). 42.0539400,1.7836700 399351 4656481 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48564-foto-08078-19-3.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 91|92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48565 Rectoria de Sant Climent de l'Espunyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-climent-de-lespunyola COLL, Mn. A. (2007: 10-12): 'Diaris de guerra: L'Espunyola'. L'Erol, núm. 93, any 2007. XVII-XVIII Aquesta rectoria es troba adossada al mur sud de l'església de Sant Climent de l'Espunyola. Es tracta d'una casa de planta rectangular, amb un volum sobresortit adossat al costat de ponent i corresponent a un porxo. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primera i segona, és cobert a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en una zona amb desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla a nivell de planta primera en els murs laterals est i oest. Està bastida bàsicament amb carreus tant sols desbastats junt amb algunes pedres irregulars, tot i que no es pot veure bé el parament perquè presenta una mena de rejuntat ample o mig arrebossat; les cantoneres són grans blocs de pedra ben tallada, polida i punxonada. La porta principal d'accés és al mur de llevant, és en arc rebaixat amb els angles arrodonits, i fet amb dovelles de pedra ben tallada i polida i sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; a la clau hi ha la data 1708 junt amb altres elements. La majoria de les finestres del conjunt de la casa són fetes amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit de pedra, i quasi totes tenen els angles treballats amb una senzilla motllura o al biaix. A la façana de ponent sobre una finestra hi ha un carreu amb una creu incisa a dalt, al mig IHS (Jesucrist) i a sota la data1614. A la façana sud, a més de les obertures amb l'acabat indicat, ni altres de més senzilles, i a planta baixa unes finestretes tipus espitlleres, a més a la planta primera i segona destaquen dues grans obertures en cada nivell, són a mode de galeria tancada; a planta baixa són dos grans arcs tipus ansa de paner amb un petit detall de maó en degradació a la zona d'imposta, i a planta segona són dos grans obertures de línies rectes amb pilar de pedra al mig. Interiorment, la casa està compartimentada en dues vivendes, l'una ocupa la planta primera i l'altre, la segona. 08078-20 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Els orígens de l'església de Sant Climent de l'Espunyola es remunten als segles XI-XII, tot i que l'església actual és el resultat d'importants obres de reforma i ampliació realitzades als segles XVIII i XIX. Els elements arquitectònics que defineixen l'estructura de la casa La rectoria es corresponen en gran part a una fase important d'actuació en l'edifici del segle XVIII, potser a principi de la centúria, ja que en la clau de la llinda de la porta d'entrada hi ha la data 1708. De tota manera, la masia compta amb fases posteriors de reforma i modificació, a la vegada que la fase corresponent a l'actuació del segle XVIII sembla que potser es realitzà sobre una estructura de cronologies anteriors. També cal recordar que hi ha un carreu (potser reaprofitat) a la façana de ponent que indica 1614. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), surt esmentada la casa la Rectoria hi consta D. Ramon Llobet, probablement el rector. 42.0538100,1.7836600 399350 4656466 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48565-foto-08078-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48626 Puigsec https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec XIX La casa està deshabitada de fa anys i no s'hi han fet actuacions de millora. La masia de Puigsec està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i sota-coberta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està construïda en diferents fases, l'estructura més antiga que defineix una caseta petitona corresponen a la part més sud de la planta actual. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars i alguns carreus, i cantoneres de carreus ben tallats i polits, part de la superfície de les parets està recoberta per un arrebossat senzill; la porta d'accés es troba al mur sud-est, és de llinda monolítica; pel que fa a les finestres quasi totes són senzilles obertures rectangulars, al mur sud-oest n'hi ha una formada per quatre grans carreus ben tallats i polits. Al costat nord-est hi ha adossada una estructura que amplia la casa a nivell de planta primera, ja que la planta baixa era destinada al bestiar; pel mateix extrem també hi ha un altre volum afegit que era destinat també al bestiar a planta baixa i paller a la primera. El volum que queda al centre de la planta actual és construït amb murs de paredat al costat més nord i cantoneres de maó massís, i els murs laterals tot amb maó massís; la part afegida més al nord, ja és bastit tot amb maó massís vist. Al costat sud-oest de la casa hi ha dos coberts adossats, són de planta baixa i coberta a un sol vessant. 08078-81 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola La casa de Puigsec apareix citada al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Serra. 42.0456500,1.7923700 400058 4655550 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48627 Can Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-1 XV-XIX La masia de Can Font està situada a la zona del Clot de L'Espunyola i molt a prop del Castell. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. És bastida amb murs de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres més menys ben tallades. La porta principal és al mur sud-est, és a nivell de la planta baixa i és una porta adovellada d'arc de mig punt feta amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix, els carreus dels muntants presenten el mateix acabat. La casa compta amb una altra porta d'accés al mur nord, és de formació recent i dóna pas a la planta primera a través d'una escala exterior. Pel que fa a les obertures, n'hi ha diverses que són resultat de modificacions posteriors, algunes de recents; també compta amb algunes formades per llinda plana de pedra monolítica i carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles motllurats, n'hi ha una que va ser convertida en balcó. Al costat sud-est hi ha un porxo i entre la casa i el porxo un mur que clou el conjunt, amb accés a través del costat de llevant; al costat del mur de llevant de la casa hi ha restes d'annexes o altres construccions enrunades. Al costat nord-oest hi ha un altre cobert, aquest és de formació més recent. 08078-82 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Els orígens de la masia Can Font es remunten a finals del segle XV, ja que la primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Font'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta Joan Font. Posteriorment, tenim constància del mas a finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 140-150), en la descripció de les propietats que té Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, referides al Mas Solanellas, la Casa del Prats àlies la Mesquita, a Capolat, i el Mas Vilar Jussà, la Caseta del Poble en lo Salt d'en Colom, la Casa de Sant Salvador, i la Caseta del Salt d'en Colom àlies Bernadas, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà. Segons la descripció aportada consta que el Vilar Jussà, i la Caseta del Pobla, termenegen a migdia part amb terres del mas Casafont, travessant lo camí ral vell. El Mas Font apareix relacionat com a límit d'afrontacions d'altres peces de terra descrites en el mateix període. Ja al segle XIX trobem la cita de la masia Can Font en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Antonio Cabañas. 42.0488800,1.7837100 399346 4655919 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48628 Can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-0 XVII-XVIII La masia de Can Costa està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, la teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. Els murs són d'un aparell força regular format per carreus més o menys ben tallats i col·locats a trencajunt, i cantoneres també ben tallades i col·locades seguint les filades. La porta principal és al mur sud-est, tot i que en desconeixem la seva tipologia; presenta algunes finestres amb llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb ampit sobresortit, tot acabat amb pedra ben tallada i polida, també compta amb algunes obertures de formació més recent. Al costat de llevant hi ha un volum adossat que és de planta baixa i terrat a nivell de planta primera. La masia compta amb diverses construccions annexes col·locades bàsicament pel costat de llevant, la majoria adossades les unes amb les altres creant una mena de clos. Pel costat nord-est hi ha altres coberts, bàsicament destinats a l'explotació agropecuària. A poca distància de la casa hi ha les restes d'un forn. 08078-83 A la zona de Sant Climent de L'Espunyola Tenim poques informacions referents a la casa de Cal Costa i també poca dades sobre la seva arquitectura. La visió parcial de la masia no ens permet apuntar amb claredat una cronologia, segons el catàleg de masies podria tractar-se d'una construcció dels segles XVII o XVIII. Tant sols tenim constància d'una notícia documental referida directament a la masia Can Costa, és ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ramon Sa Font (o La Font). De fet, actualment encara pertanyen a la mateixa propietat Can Costa i Can Font, d'aquí potser la vinculació amb el cognom. 42.0452800,1.7967100 400416 4655504 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48556 El Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-1 Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3311. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIV-XVI Gran masia formada per la casa amb alguns annexes adossats als costats nord, sud i est, a uns metres al nord-oest hi ha el paller, i l'era entre els dos edificis, uns metres cap a l'est trobem el pou, i a l'entorn més proper gran quantitat de camps de conreu. La casa està emplaçada en un indret molt obert, especialment cap l'est, sud i oest, al nord s'hi aixeca el tossal de Sant Salvador. L'estructura de la casa és el resultat de diverses ampliacions i modificacions fetes al llarg dels segles. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Actualment la façana principal és la que obra a ponent on hi trobem la porta principal d'accés, consistent en una portalada de llinda en arc rebaixat format per tres peces (la clau i dues laterals) suportades sobre muntants de carreus, tot de la mateixa pedra i amb el mateix acabat punxonat. Aquesta gran masia presenta una primera estructura d'origen baixmedieval (probablement segle XIV) que és construïda amb uns potents murs fets amb un aparell regular de carreus ben tallats (i parts amb tàpia), més apreciable al seu interior (és probable que la part superior d'aquesta primera estructura sigui d'un període posterior). Aquest primer edifici tenia la porta principal d'accés a la façana sud; és un gran portal adovellat d'arc de mig punt (a la part exterior i rebaixat a l'interior) fet tot de pedra ben tallada i polida; avui dia queda amagat a l'interior de l'edifici. A l'interior de la planta baixa es conserven altres elements molt interessants d'aquest període com són dos arcs apuntats, situats a la crugia nord, estant formats per dovelles de pedra ben tallades i polides i un aparell acurat. També és destacable part de l'estructura de l'escala d'accés a la planta primera junt amb d'altres d'elements. L'edifici primigeni presenta una estructura a planta baixa compartimentada en tres crugies, a planta primera però la distribució és diferent (potser per modificacions posteriors); així a planta primera l'espai corresponen a les tres crugies es converteix en dues, ja que la central i la sud són un única crugia que dóna com a resultat una gran sala d'amplada considerable, la qual és coberta per un forjat de bigues de secció quadrada amb els angles inferiors motllurats i posts a sobre. La sala, amb la seva gran taula, té al centre del mur nord la fornícula de la capella, al mur de ponent una teiera, l'escala d'accés a llevant i al darrera de la qual hi ha l'espai on hi havia la pica i els fogons; a la nau nord habitacions, amb les obertures que donen a la sala formades per muntants i llinda plana tot de pedra polida i motllurada. A l'estructura de la casa primigènia se li va adossar un ampli cos pel costat sud, l'adhesió d'aquesta ampliació va suposar la modificació i adaptació de determinats espais, així com canvis com és la construcció d'una porta d'accés (ja que l'originària quedava a l'interior de la nova planta de la casa) aquesta porta es va situar al mur de ponent d'aquesta ampliació, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra picada per fora i per la cara interior de bigues de fusta; avui dia està tapiada (més tardanament es va obrir una nova porta, l'actual). 08078-11 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola La primera referència documental coneguda del Mas la trobem en el fogatge del 1497 referent a 'L'Aspunyola' en el qual consta En Mas. Posteriorment, en el fogatge de 1553, dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi ha documentat 'En Mas del Mas de la Spunyola'. En la bibliografia consta que en època moderna els masovers de El Mas devien vassallatge als senyors de Tamarit als quals els havien de pagar un cens. Més tard, passà a mans de la nissaga De Rocafiguera de Vic (Doña Cristina de Rocafiguera i de Bordons, per núpcies el segon cognom va passar a ser Ventós, la va rebre junt amb d'altres masos del terme de Montclar, com hereva preventiva de la seva mare Doña Josefa Bordons i Puig; avui dia encara està en mans de la família De Rocafiguera. El Mas pertany a la parròquia de Sant Climent de l'Espunyola. També se l'ha conegut com Mas Puig, i així consta en la seva primera inscripció registral. Dins el seu terme hi ha la ruïnes d'un altra casa anomenada La Creu. 42.0487300,1.7968200 400431 4655887 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48556-foto-08078-11-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació)Aquesta ampliació va suposar l'augment de la superfície de l'espai de vivenda de la planta primera comportant modificacions en els espais, obertura de nous passos (potser és d'aquesta època la gran sala?). A la planta baixa, en aquesta ampliació hi trobem vàries portes prou interessants, fetes en pedra a muntants i llinda, alguna amb llinda plana monolítica. Pel que fa als murs d'aquesta ampliació, la superfície està bastant coberta d'un revestiment, de fet un rejuntat ample, que no permet una bona observació del paredat, però sembla més aviat irregular, de pedra i amb força presència de teulís o maó. Aquesta ampliació presenta modificacions de fases posteriors, entre les quals, sembla que la construcció d'una eixida oberta al sud a nivell de planta golfes. Pel que fa a les obertures corresponents a finestres, hi ha gran diversitat d'acabats responen a diferents períodes cronològics o fases constructives; així, s'hi poden veure finestres amb muntants i llindes planes de pedra, amb acabats diversos, com peces senzilles, ben polides però sense cap tipus de decoració, d'altres amb els angles esbiaixats, i d'altres amb motllures, algunes també amb ampit uns casos motllurat i d'altres senzill; també hi ha finestres emmarcades amb maó massís i d'altres d'obertura contemporània. Altres elements a tenir en compte són, a planta baixa, a l'ampliació hi trobem un cos adossat també al sud que és el forn de pa; al costat sud i est hi ha diverses construccions destinades al bestiar, magatzem i paller, formant una mena de clos al que s'hi té accés des del costat nord. També a uns metres al nord-oest hi ha un paller més modern, de dos nivells, coberta a dos vessants i la façana principal totalment oberta cap al sud sud-est, tant sols amb un pilar central de suport; aquest té un ampliació contemporània a la part del davant. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48586 La Pobla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. XV-XVI Ja fa anys que la casa no està habitada, i que no se li fa cap actuació de millora. Tot i això, els propietaris en tenen cura diàriament. La masia La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral. Es tracta d'una masia conformada per la casa, el paller i uns coberts. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes, i està coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud. Les façanes estan arrebossades, tot i això en alguns punts podem veure part del parament que és conformat, a les cantorneres, per grans blocs de pedra desbastada formant peces bastant regulars, i la resta dels murs és un parament força irregular amb pedres de mides i formes diverses. Les obertures que més destaquen són a la façana principal, on trobem la porta d'accés formada per una obertura dovellada de peces de pedra sorrenca tallades i polides; al costat de ponent una finestreta simple amb marcs de fusta, i a la planta primera dues finestres emmarcades en muntants, llinda plana i ampit de pedra picada i polida amb els angles dels muntants esbiaixats. A la resta de façanes hi ha molt poques finestres, la majoria són de la mateixa tipologia però de mides més petites. Es tracta d'una casa de dues crugies, orientades perpendiculars a la façana principal amb un mur mitger, d'amplada considerable, que les separa i en el qual hi ha una única obertura que permet l'accés des de la crugia de llevant -on hi ha la porta d'accés a l'interior de la casa- cap a la crugia de ponent on trobem l'escala d'accés a la planta primera. La planta baixa era destinada majoritàriament al bestiar; la crugia est es troba compartimentada en diferents espais destinats al bestiar i magatzem, per contra la nau de ponent és un únic espai, i en el qual, com ja s'ha citat, hi ha l'escala, als peus de la qual trobem la boca del forn del pa -tapiada, ja que el cos exterior està totalment ensorrat-, la resta de l'espai era destinat al bestiar. A la planta primera es conserva l'estructura de la sala en el cos de ponent, amb una finestra amb festejadors que obra a la façana sud, els fogons amb armaris al mur mitger, i a l'extrem nord-est de la sala hi ha la cambra de la llar de foc amb un senzill banc escó. A la part nord de la sala trobem una habitació. L'accés a la crugia de llevant és a través d'una obertura de muntants i llinda de pedra ben tallada i polida que es troba aproximadament al centre de la sala i en el mur mitger; a través d'aquí un passadís ens dóna accés a les diferents habitacions, les més àmplies les dues dels extrems, nord i sud; en la de tramuntana s'hi conserva l'estructura dels graners. El paller està emplaçat al sud de la casa, entre els dos edificis hi ha l'era. El paller és de planta rectangular, format per dos nivells, amb la façana principal orientada cap a l'est. 08078-41 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola La primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Pobla'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta 'En Pobla'. Altres referències les trobem ja més modernament, així en la documentació de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservada al Museu Diocesà de Solsona, trobem diverses referències a aquesta casa en el segle XVII i XVIII. És el cas d'una carta de precari i de nou establiment de la casa i terres de Sant Salvador, en la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, i de la caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en lo Salt del Colom, en la mateixa parròquia de Castellserà, feta per mossèn Salvador Clusa, com a procurador del duc Lluís de Cardona, a favor de Salvador Costa i Pobla. Aquestes tres propietats pagaven delmes al duc de Cardona, qui en tenia el domini alodial, i als rectors de Capolat i el Cint, respectivament; també contribuïen a la quèstia de Capolat i al castlà de València d'Àneu. Cal plantejar però, un interrogant, ja que en la documentació que hem citat hi trobem les següents referències: '...la casa que posseïa Francesc Costa i Pobla, a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom,...' i 'la pesa de terra rocosa i erma de 2 quartans de sembradura, situada dins el terme del Cint, dins la qual hi ha construïda una casa amb un hort annex anomenada Lo Salt de Colom, àlias Barnadas.', es tracta de la mateixa casa que s'anomena la Casa de la Pobla, Lo Salt de Colom o també Barnadas?, en cas de ser la mateixa, llavors les referències podrien tant correspondre a l'actual casa La Pobla com a la del Salt de Colom, fins i tot sembla més probable que es refereixin a la darrera. A ple segle XIX queda clara l'existència de les dues cases, ja que al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la Pobla i el Salt de Colom. 42.0535600,1.7816900 399186 4656441 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48652 Forn d'obra de la Serra del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-serra-del-pla XVIII-XIX Gran part de l'estructura està coberta de terra i vegetació. Les restes del forn d'obra es troben al costat de ponent del torrent, i a pocs metres de la pista asfaltada que porta de la carretera de Berga a Solsona i Cardona cap la zona coneguda com el Clot de l'Espunyola, primer passarem l'antiga masia de la Serra del Pla (avui hostal i restaurant) i quan arribem al torrent cal que seguim a peu uns quants metres, és al costat esquerra aigües amunt. Les restes estan molt cobertes de vegetació, esbarzers i arbres que han crescut al lloc. L'estructura està construïda en el mateix tapàs aprofitant el marge del terreny a fi de facilitar l'accés a ambdues cambres. La inferior és la de combustió, i té l'accés pel costat est o sigui des del torrent o rasa, on són visibles dues boques, semblen excavades en el mateix terreny natural. La cambra de cuita o la superior actualment està molt coberta de terra i vegetació i no permet veure cap element de l'estructura, així a la part superior tant sols podem veure un monticle. 08078-107 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Es tracta del forn de la casa la Serra del Pla, la masia és documentada des del segle XVI però molt probablement el forn es va construir en períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres d'ampliació o reparació posteriors. De fet és un tipus de petita industria rural que a la zona és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. 42.0549800,1.7928400 400111 4656586 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48654 Tina de la masia el Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-masia-el-soler XIII-XIV Algunes parts estan erosionades, l'estructura està realitzada sobre roca sorrenca de fàcil degradació. Tot i que s'hi van realitzar actuacions de neteja, el seu interior s'ha tornat a cobrir parcialment de terra i vegetació. La tina del Soler està situada just darrera i a tocar de la casa, a la part sud, en la mateixa codina on està bastida la casa hi ha la tina utilitzada pel premsatge del vi. La tina està excavada a l'extrem de la codina, tot aprofitant el desnivell de la mateixa roca per la construcció dels diferents elements. És de planta circular, aproximadament d'uns dos metres de diàmetre i d'alçada fa entre 180 cm a la part més baixa i uns 200 cm a la més alta. A l'interior hi ha restes molt erosionades d'alguns encaixos, sembla que es corresponen al punt d'encaix on es recolzaria l'estructura sobre la qual s'abocaria el raïm per tal de trepitjar-lo (o sigui que el premsatge es realitzaria directament a la tina). A la part baixa hi ha un parell de forats (avui dia s'hi ha col·locat, en un una aixeta i en l'altre un tub de plàstic) per on sortiria el most o vi; aquests forats donen a una pica de decantació excavada també a la mateixa roca, és de planta ovalada i mesura uns 100 cm de llarg per 58 d'ample i 40 d'alçada màxima. Els forats estan situats a uns 25 cm d'alçada respecte de la base interior. Sobre aquests forats hi ha un altre encaix circular d'uns 14 cm de diàmetre, i situat a uns 66 cm d'alçada des de la base de la pica. A més, a la part superior de la codina a tocar del mur de la casa hi ha uns altres encaixos de planta rectangular, dels quals en desconeixem la seva funció. 08078-109 A la zona de Sant Climent de l'Espunyola La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola, i administrativament depenent dels senyors del Castell. Els orígens del mas es remunten a finals del període baix medieval, ja que apareix una cita en el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. En el fogatge de 1553 hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. La tipologia de la tina es creu que podria correspondre als segles XIII o XIV. Cronologia que potser permetria apuntar uns orígens anteriors per a la masia del Soler. 42.0433800,1.7911000 399949 4655300 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml