Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48643 Ribolleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. 08078-98 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. 42.0423500,1.6740200 390257 4655329 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48647 Els Tossals de Ribolleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda En avançat procés d'enrunament. Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. 08078-102 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. 42.0509600,1.6758200 390421 4656282 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48686 La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> 08078-141 Enclavament de la Ribolleda <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> 42.0467500,1.6774300 390547 4655813 08078 L'Espunyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-29 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48648 Ribolleda de Sant Climents https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. 08078-103 A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. 42.0467500,1.6777700 390575 4655813 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48723 Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera-o-cami-de-capolat AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. 08078-178 El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0562900,1.6927800 391834 4656853 08078 L'Espunyola Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48601 Turrielles https://patrimonicultural.diba.cat/element/turrielles XIV-XIX La masia està situada en una zona elevada, amb àmplies vistes sobretot cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular i està formada per dues estructures clarament diferenciades, la més antiga que constitueix el volum principal i una ampliació al costat nord força recent i que tant sols és a nivell de planta primera a la planta baixa és a mode de porxo format pels pilars de suport de l'estructura. L'edifici està bastit sobre una codina rocosa. L'estructura originària es correspon a una casa forta d'origen baixmedieval; consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Està construïda amb murs formats per un aparell regular de carreus rectangulars allargats i disposats formant filades, les cantoneres són de mides similars i segueixen les mateixes filades. La part baixa de les cantonades de la part nord estan bastides lleugerament atalussades, formant una mena de contrafort que reforça l'estructura a la part de la fonamentació. En conjunt els paraments són força homogenis, tot i que a la meitat més meridional de la façana sud i la façana de llevant (a la nord no ho podem veure perquè hi ha l'ampliació contemporània i a la part baixa la roca directament) presenten lleugeres diferències en el parament, hi ha més teulís, l'acabat del carreuat no és tant homogeni i les cantoneres són una mica més grans; aquest fet junt amb la presència d'un angle o cantonera al mig de la façana sud, a la part baixa, podrien indicar que aquesta casa havia estat una construcció més petita (hipòtesis que no podem confirmar, tant sols apuntar-la). D'altra banda, també al mur sud hi ha la traça d'una altra cantonera que potser es correspon amb les restes d'una obertura. Pel que fa a les obertures, a la façana de llevant hi ha la porta d'accés principal, és un porta d'arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra picada, polida i amb acabat punxonat, sobre muntants del mateix material i acabat. En conjunt la majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors i fetes amb maó massís. Hi ha dues portes d'accés més a la planta baixa, també de maó massís, ambdues amb arc rebaixat, però de moments diferents, l'una amb el maó col·locat a plec de llibre i l'altre amb el maó posat de pla. També compta amb alguna finestra feta amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, una a la façana posterior que està tapiada, l'altre a la façana principal, i també en aquesta façana una amb llinda plana monolítica però muntants de maó. Hem de destacar la presència a la façana sud de les restes tapiades d'una finestreta probablement d'origen, de la qual tant sols es conserva la llinda (monolítica però avui trencada) que conforma dos petits arcs de mig punt que definien una finestra de doble obertura amb columneta al mig, avui desapareguda, i part dels brancals de carreus. Interiorment, la planta baixa de la casa està distribuïda amb dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger. Cal dir que en aquest mur s'hi identifica la traça de dos brancals que semblen correspondre a un arc, el qual hauria funcionat com element estructural de càrrega en el període d'origen de la construcció. Aquest probable arc a més ens assenyalaria una alçada dels forjats diferent a l'actual i que explicaria l'existència d'unes obertures tapiades que no es corresponen amb els nivells de forjat actuals. Actualment, els espais de la planta baixa són coberts amb voltes de maó massís posat de pla, resultat d'una reforma potser de finals de segle XIX, moment en el qual també es deurien modificar moltes de les obertures. Al voltant de la casa hi ha diferents coberts i annexes, els més antics estant situats a la part est, i altres sobretot pel costat sud i sud-oest, en conjunt destinats a l'explotació agropecuària essencialment ramadera. 08078-56 A la zona de Correà Les característiques arquitectòniques de la masia ens assenyalen que ens trobem davant d'una casa forta d'origen baixmedieval, tot i que amb fases constructives de períodes posteriors en els quals s'amplià i/o modificà l'estructura. Es tracta d'una masia situada dins el terme parroquial de Correà, i sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII Correà passà a formar apart de l'administració del marqués d'Aguilar. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 81-84), hi figura que Josep Malagarriga i Fontcuberta, àlies Comaposada, pagès de Correà té el Mas Torrielles habitat i afocat. De fet el mas Turrielles avui dia continua formant part de la finca de Comaposada, que té la casa principal, Comaposada (es troba dins el terme municipal de Montmajor), al nord de Turrielles i amb bona visibilitat entre ambdues. L'indret de Comaposada (Coma Posada) consta ja documentat l'any 1118. Posteriorment, al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada dins el terme de Correà, el qual actua com a jurat comparent. Al costat mateix de la masia de Comaposada hi ha una petita església, Sant Miquel de Comaposada, que havia estat sufragània de Sant Martí de Correà; era utilitzada com a capella del mas i va ser reconstruïda a finals del segle XVII, l'any 1696 segons indica la llinda de la porta, per Josep Comaposada. 42.0325600,1.7016500 392528 4654207 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48600 Cal Bufot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufot XVIII La masia està situada en una zona planera, amb camps de conreu al seu voltant. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada lleugerament cap al sud-oest. La casa és conformada per l'estructura originària més petita corresponent aproximadament la meitat posterior de la casa, la qual al 1913 (segons llinda de la façana) s'amplià pel costat del davant (sud-oest) i més recentment pel costat de llevant (1957). La part més antiga està bastida amb paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars a la part baixa (aproximadament la part corresponent a la planta baixa) i tàpia a la part superior (actualment està recoberta amb un arrebossat de ciment), i a les cantoneres carreus allargats tant sols desbastats. L'ampliació afegida al davant de la façana principal, és feta amb murs de pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans peces ben tallades i polides. Pel que fa a les obertures a la façana principal són distribuïdes de manera força regular, tot i que es corresponen a dos moments clarament diferenciats. Així, a planta baixa tenim quatre obertures, totes són portes, la principal d'accés a la casa és diferent a la resta, és en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallades i polides (amb acabat punxonat), sobre muntants del mateix material i acabat; les altres tres portes són obertures de llinda plana monolítica sobre carreus. A la planta primera, sobre la porta principal hi ha un balcó amb voladís en el qual l'obertura és de llinda plana monolítica sobre carreus, tot també ben tallat i polit, a la llinda hi ha la incisió M1913S, que es corresponen a Martí Subirana i l'any de construcció, tot dins una cartel·la. A un costat té dues finestres i una més a l'altre banda, són fetes posteriorment. A la planta golfes al centre hi ha dues obertures amb llinda en arc de mig punt, i fetes amb maó massís. A la resta de façanes les obertures també són resultat de modificacions més recents. L'ampliació del costat de llevant és feta de l'any 1957, i és bastida en totxana; en el mateix moment es van bastir alguns dels coberts que hi ha al davant de la casa. A l'interior la planta baixa de la part construïda al 1913, conforma quatre espais paral·lels coberts amb volta feta amb maó col·locat de pla. La casa es complementa amb diferents annexes, coberts i pallers que trobem distribuïts pel voltant de la casa, al costat nord-est hi ha el més antic. 08078-55 A la zona de Correà Cal Bufot es troba dins el terme parroquial de l'església de Sant Martí de Correà (pertanyent al veí municipi de Montmajor) i havia format part de la propietat de Cal Travé. Anteriorment era coneguda pel nom de Cal Reig, sembla que degut a que hi van anar a viure uns masovers provinents de Cal Reig de Linyà. Segons informacions orals del mateix propietari, Mn. Ballarà que havia estat rector a la parròquia de Montmajor, li va fer saber que inicialment la masia també era anomenada Les Coromines. Amb el nom de Cal Reig la masia ens consta documentada al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114), en el qual hi figura que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions de la finca. Segons aquesta referència la Casa del Reig es correspondria al Mas Verdaguer Jussà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una masia que es podria correspondre al Bufot i en la qual hi figura Ramon Vilanova. 42.0288600,1.7053800 392830 4653791 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48714 El Mercadal (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-jaciment GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VVAA. (1985:254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. XI-XII Sembla que es conserva poc sediment i les restes d'estructures estan molt malmeses. El Mercadal és una gran masia els orígens de la qual es remunten al període medieval, del qual es conserven interessants elements arquitectònics i part de l'estructura de la casa, entre els quals uns arcs apuntats existents a la planta baixa. A pocs metres de distància de la masia hi ha l'església de Santa Margarida del Mercadal, una petita capella romànica probablement del segle XII. La masia del Mercadal està construïda a redós d'un gran roc que queda al costat oest de la casa, i al cim del qual s'hi localitzen restes d'estructures. Tot i que les restes conservades són molt poques, es pot veure part d'un mur construït amb carreus desbastats, no gaire grans i més o menys col·locats regularment seguint filades. Les restes i especialment el parament d'aquest mur són clarament més visibles des de la part nord, de fet des de la zona per la qual es pot accedir a la part superior del roc. A la part superior, hi ha restes de materials constructius de la masia, teules i alguns maons, i entre mig, en el sediment, podem veure d'altres carreus que podrien conformar restes d'alguna altra estructura. L'espai que ocupa la part superior és més aviat petit i aparentment la potència del sediment no deu ser gaire profunda ja que a part de la superfície hi és visible la roca. Tot i que no es coneix amb exactitud l'origen, ni la funcionalitat, de les restes existents al cim del roc, a la bibliografia es parla de l'existència d'un probable cementiri, de fet s'esmenta la presència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124). Podria tractar-se també d'algun tipus d'element vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esperar que futurs estudis aclareixin la funcionalitat i cronologia de les restes que es localitzen al roc. 08078-169 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi. El lloc del Mercadal a l'època medieval es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. La primera referència coneguda del lloc és de l'església de Santa Margarida del Mercadal, de l'any 1312, arran de la visita del deganat de la Vall de Lord, en que es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Merchadall i Joan Mercadal. Del segle XVI és la única notícia coneguda en que el Mercadal consta referenciat com a castell. Segona informa Andreu Galera (GALERA, a VVAA: 2006...): 'els propietaris de la casa i mas del Mercadal restaven enfranquits i eximits de pagar delmes al duc de Cardona com a titulars de la castlania i força del Mercadal arran la concessió i establiment fet al seu favor pel vescomte Ramon Folc. Per això mateix, l'11 de setembre de 1579, a Cardona, davant el notari Jeroni Olzina, la vídua Càndida venia a favor de Celdoni Calvet, mercader de Cardona, tots els delmes del seu mas del Mercadal, com a usufructuària i tutora dels fills pubills de Joan de Mercadal, pagès, amo i propietari útil del mas del Mercadal, de la parròquia de Sant Serni del Cint, damunt el qual el duc no rebia cap delme'. Altres notícies de l'indret del Mercadal, les trobem al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, en que consta novament citada la capella de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Mercadal, feta per Joseph i Margarida Comellas y Rossiñol, y Francisco Montanyà i Rossinyol. Altres referències continuen assenyalant que al mitjans i finals de segle XIX, la masia continuava habitada. 42.0614900,1.7083500 393131 4657410 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aprox. km. 134 C-26, agafar el creuament que posa Capolat, seguir la pista asfaltada uns 3,650 km, és a la dreta, està indicat 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48561 El Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3299. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIII-XVI Gran masia situada a la zona oest del municipi, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Montmajor. Està emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil, i quedant oberta cap al sud on hi ha els camps de conreu i amb àmplies vistes. La casa és de planta irregular, conformada per l'estructura principal, un annex al costat nord-est i al costat nord-oest un mur que tanca el conjunt per aquest costat conformant un clos. Està construïda a redós d'un gran roc (un bloc de conglomerat), que queda al costat est de la casa, i al cim del qual hi ha unes runes. El terreny on està bastida és en desnivell, permeten tenir accés a peu pla a planta baixa per la façana sud i a planta primera per la nord, a través del clos. Consta de planta baixa, primera i golfes, tot i que a planta baixa hi ha una estança intermitja que tant sols ocupa l'angle sud-est; té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'estructura principal de la casa està bastida amb un aparell regular (molt més acurat a la façana de llevant) format per carreus en conjunt ben tallats i disposats seguint filades, les cantoneres són peces rectangulars de la mateixa alçada que les filades de carreus. El cos nord-est és bastit amb carreus de mides més irregulars tot i que en conjunt són més grans i col·locats també formant filades; l'aparell del clos també és de carreus disposats força regularment. Pel que fa a les obertures, la majoria són a la façana principal, la sud. El conjunt presenta diferents fases cronològiques que ens permeten recular fins almenys finals del segle XIII o segle XIV, amb altres elements corresponents a períodes posteriors com segle XVI, XVIII i també XIX (hi ha almenys una llinda amb una data del mil vuit cents no del tot llegible). A més, hi ha les restes d'estructures situades sobre la roca que tenim a ponent de la casa, i que fins al moment desconeixem però que en la bibliografia s'esmenta l'existència d'un probable cementiri, s'esmenta l'existència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124), s'hauria de tenir en compte la possibilitat que es tracti d'algun tipus d'element més vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esmentar que al voltant de la casa hi trobem altres coberts i annexos de cronologies més recents destinats a magatzem i al bestiar; hi havia hagut un paller al costat de llevant que es va esfondrar. A pocs metres al nord-est hi ha la petita capella romànica de Santa Margarida del Mercadal. A planta baixa, hi ha la porta d'accés, és una gran portalada amb arc de mig punt format per llargues dovelles i muntants de carreus; cal destacar de manera especial la finestra central, situada sobre la porta i a nivell de planta primera, és emmarcada amb peces de pedra treballada formant un contorn motllurat i una peça transversal que divideix horitzontalment l'obertura en dues franges, a la superior al centre hi ha una columneta, també hi devia ser a la part inferior, la llinda és decorada amb elements geomètrics i vegetals, i l'ampit sobresortit i motllurat. Al costat est hi ha una altra finestra de configuració similar, però avui parcialment tapiada, i amb un acabat més senzill i sense decoració a la llinda. Les altres finestres en conjunt són emmarcades en peces de pedra polida amb els angles esbiaixats, i alguna de més senzilla amb llinda de fusta; com és habitual a la planta baixa són de mides més petites. 08078-16 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi 42.0614800,1.7084900 393142 4657409 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48561-foto-08078-16-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Al mur de llevant cal destacar una porta adovellada, avui tapiada, a nivell de planta primera, d'arc una mica apuntat (podria ser un element reaprofitat o modificat, d'aquí que no sigui un arc de mig punt lleugerament apuntat, amb la clau de pedra tosca quan la resta és de pedra sorrenca); també en aquesta façana és interessant la filada de finestretes tipus espitllera situades a planta golfes a tocar del voladís de coberta. El clos té una obertura, probablement no és d'origen, amb llinda de fusta corbada, que dóna a un pati enrajolat, a través del qual accedim a la planta primera; en aquest cas la porta d'entrada és d'arc rebaixat fet de pedres treballades sobre muntants amb el mateix acabat. A l'interior, la planta baia conserva interessants elements, com tres arcs apuntats a la part nord-est, i en el mur lateral oest de l'espai definit per aquests arcs una finestreta d'arc de mig punt actualment tapiada; al sud-est una petita volta d'arc de mig punt (de cronologia posterior) sobre la qual hi ha una estança a la que s'hi accedeix per una escala de pedra situada a tocar de la porta d'entrada, aquesta estança està situada a un nivell intermig, possible gràcies a la gran alçada de tota la planta baixa. Al costat sud-oest hi ha el pastador amb la boca del forn de pa, avui tapiada, l'accés és a través d'una porta de llinda en arc de mig punt. A la planta primera podem destacar, en el mur de llevant, la fornícula -avui tapiada- on hi havia hagut la pica i de la qual es pot observar el contorn conformat per carreus de pedra ben tallada i polida definint un espai coronat per un arc rebaixat i als muntants les impostes on es col·locaven les lleixes. A la sala, la finestra central és amb festejadors, i les portes de les habitacions són de muntants i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida. L'estructura nord-est, té a planta baixa una volta d'arc apuntat amb accés independent des del costat de llevant (la bibliografia parla d'aquest espai com de la presó, d'un espai sense porta i amb uns forats per on hi introduïen els presoners (VILA:1991:123); la planta primera forma part de l'espai destinat a vivenda, queda situat a un nivell més elevat, s'hi accedeix des de l'habitació de la llar de foc, i cal destacar l'existència d'un altre arc apuntat adovellat. . 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48560 Santa Margarida del Mercadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-mercadal GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent. L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació. 08078-15 A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte. 42.0617100,1.7089300 393179 4657434 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48636 Cal Ballestà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta-0 XVIII La masia està formada per dos volums de planta baixa, primera i sotacoberta, els quals estan units per una construcció més petita de dos nivells (planta baixa i primera). El conjunt defineix una planta allargada amb les façanes orientades cap al sud. Totes tres construccions són cobertes amb teulada a dues aigües, el carener dels dos volums principals és orientat nord-sud, i del cos menor est-oest. El conjunt està bastit en una zona en desnivell, fet que permet tenir accés a peu pla a la planta baixa des de la façana principal i a planta primera a través de la façana posterior. L'edifici del costat de ponent es correspon amb la casa, és bastit amb paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que estan parcialment cobertes per un rejuntat ampli i bast que no permet veure bé el material constructiu, les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i picada. Pel que fa a les obertures a la façana principal estan distribuïdes simètricament en tres eixos verticals; a planta baixa la porta al centre és en arc rebaixat de maó massís posat a plec de llibre sobre muntants també de maó, amb una finestreta a cada costat, de llinda plana monolítica sobre carreus i ampit també de pedra, tot ben polit i picat; a la planta primera una gran finestra al centre emmarcada en pedra ben tallada i polida, la llinda és plana monolítica i l'ampit sobresortit, a cada costat una finestra emmarcada en maó amb el mateix acabat que a la porta d'entrada; a la planta golfes destaca al centre una galeria formada per dues obertures en arc de mig punt fet amb maó posat de plà (avui és una galeria tancada) i muntants també de maó, a cada costat una finestra com les de la planta primera però més petites. A les façanes laterals hi ha poques obertures totes segueixen la mateixa tipologia que les de maó de la façana sud; a la façana nord també són iguales, tant la porta d'entrada a nivell de planta primera com les dues finestres de les golfes. El volum del costat de llevant es correspon amb l'antic paller, i actualment està reconvertit en vivenda, els murs són de paredat i les cantoneres de blocs tallats i picats; el conjunt d'obertures són de factura contemporània, la façana sud és la principal, i era la que havia estat totalment oberta, encara podem veure part del pilar central. El cos que uneix els dos volums és de construcció contemporània. Al costat est hi ha un annex que devia haver estat destinat al bestiar. 08078-91 A la zona de Sant Sadurní del Cint La primera referència documental coneguda de la masia la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 79-81) hi consta que Pere Marsiñach i Canudas, pagès de L'Espunyola, té el Mas Ballestar, habitat i afocat, juntament amb una peça de terra del mas Mercadal. Posteriorment ens apareix documentada en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ballesta i un tal Juan Santacreu. Sembla que aquestes referències es deuen correspondre a Cal Ballestà, però hem de tenir present que a la mateixa zona del Cint trobem la casa Cal Ballesta que pot portar a confusió en els noms i en l'atribució de referències documentals; de tota manera la denominació de Cal Ballesta sembla que és relativament contemporània, ja que anteriorment era anomenada la Diputació. També al 1886 trobem Cal Ballestà en un document de 'Cumpliment pascual de la Parroquia del Cint. Any 1886', hi figuren Joseph Santacreu, Josefa, Ramon, Juan, Dolores, Antonia i Carme. 42.0578600,1.7110600 393349 4657004 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48633 Cal Pubillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubillet XVIII La masia està situada a la falda dels Cingles de Taravil, en la zona on el desnivell comença a guanyar alçada. Està construïda sobre la roca, de la qual encara en podem veure blocs de conglomerat al mur de ponent de la casa, i també visibles a l'interior de la vivenda. La casa va ser profundament reformada, tot adaptant-la a les noves necessitats i configurant la planta en la forma actual. Presenta una planta irregular, allargada amb un reclau a la part oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud. En origen la casa era més petita, de planta rectangular i tant sols planta baixa, primera i un petit altell a mode de golfes. Aquella estructura originària tenia la porta també a la façana sud, tot i que no és la mateixa que l'actual, llavors era de muntants de carreus ben tallats i polits, i llinda plana de fusta (avui en podem veure part dels muntants sota una finestra). Les obertures actuals són resultat de la reforma, encara hi podem veure tapiades algunes de les antigues finestres, són de llinda plana monolítica sobre carreus i una amb ampit de pedra sobresortit, també n'hi havia alguna amb el contorn de maó massís. L'interior és una estructura de dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger; en origen a la crugia sud hi havia l'escala d'accés al costat est i la cuina amb els fogons i la llar de foc al costat oest, la crugia nord era destinada al bestiar, i a la planta primera hi havia habitacions. Actualment la casa presenta una nova distribució. Els murs són de pedra, les parts antigues eren amb carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres blocs de pedra picada i més o menys polida; actualment podem veure parts dels murs originals tot i que es van haver de refer considerablement i hi ha zones que és de nova construcció, una part dels murs està revestida amb arrebossat de ciment. Al costat de ponent hi havia annexes, el que hi havia adossat al costat sud-oest era destinat al bestiar a planta baixa i a paller a la planta primera; aquest volum va ser annexat a la vivenda arran de les obres de reforma i ampliació. Al costat nord-oest de la casa hi ha una altra construcció, probablement és part de les restes d'un antic paller. A la façana de llevant hi ha un carreu amb la una inscripció que posa part d'una data de la qual ha desaparegut manca el darrer número, és un 181?, i al mig una A. Al mateix mur a la part inferior hi ha una pedra reutilitzada, és tracta d'una lliura o quintà, corresponent a una part d'una premsa de vi. 08078-88 A la zona de Sant Sadurní del Cint En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló datat el 1799 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 114) consta que Pelegrí Boixadera, pagès del Cint, tenia el Mas Pubillet o Pujolet, situat dins el terme i castell del Cint, el mas figura com habitat i afocat. La casa torna a aparèixer referenciada al 1856, en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Pubillet, i hi consten Juan Trasserra, Maria, Joan i Anton Torrents com a habitants del mas. 42.0617000,1.7145600 393645 4657426 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48597 El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 XVIII La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. 08078-52 A la zona de Correà La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. 42.0345600,1.7155200 393679 4654411 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48599 El Guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 XVIII La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. 08078-54 A la zona de Correà La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. 42.0291100,1.7164900 393750 4653805 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48604 La Vileta Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-vella XVII La casa està deshabitada de ja fa anys, i s'observa alguna zona amb problemes estructurals. La masia es troba a la part alta del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona planera però elevada. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per almenys tres fases constructives, de les quals es diferencia sobretot la part sud perquè és més alta que la resta, compta amb planta baixa, primera i golfes, mentre que el volum posterior és només de planta baixa i primera. El conjunt de la casa és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud. A grans trets el parament és força similar a la totalitat de la casa, ja que en conjunt és un paredat força bast, format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que a la part més antiga hi ha més presència de carreus tant sols desbastats, i a les parts més modernes és fet amb pedres més petites i més quantitat de teulís i maó barrejat; les cantoneres són carreus tant sols desbastats, a la part sud són més polits i regulars i més grans que a la resta. Pel que fa a les obertures, hem de destacar que a l'interior de la casa trobem la porta original d'accés, està situada després de la porta actual d'accés i es tracta d'una porta d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida i carreus als muntants tot amb l'angle treballat al biaix; també a l'interior, poc després de la porta trobem una obertura de comunicació interior de la planta baixa que és feta amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida i a la llinda una creu al centre i la data 1607 incisa, també amb els angles als biaix. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera força regular, a la planta baixa al centre hi ha la porta actual d'accés principal, és amb carreus als muntants i llinda de fusta, al costat de ponent una finestra potser oberta més tard; a la planta primera i golfes al centre hi ha una galeria, a plana primera és amb dos arcs de mig punt fets amb maó massís (sembla una actuació posterior i que en origen estigués totalment oberta definint una obertura de línies rectes, similar a la de planta golfes), i a les golfes és una gran obertura de traça més senzilla; a la planta primera al costat de llevant un balcó sense voladís, fet amb llinda de fusta i brancals dels mateixos carreus que als murs, i al de ponent una finestra amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat; a les golfes una obertura a cada costat de configuració com el balcó de la planta primera. A la resta de façanes trobem bàsicament finestres amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit en alguns casos sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles tallats al biaix, junt amb d'altres de formació més contemporània i fetes amb maó massís. La part original es correspon amb el volum central, el qual posteriorment s'amplià pel costat nord i sud; es tracta de tres fases constructives però cadascuna té a més modificacions i refets de períodes posteriors. De fet a la part del mur de ponent de la part original es mostra molt modificat i amb diverses actuacions. La façana sud, la de la galeria també presenta actuacions de diferents períodes. A l'interior, l'estructura original es correspon a una construcció de tres crugies paral·leles disposades amb orientació nord-sud, perpendiculars a la façana principal; al cos central hi ha l'escala d'accés a la planta superior, i a la meitat nord de la part de llevant trobem la boca del forn, avui tapiada. L'ampliació del costat nord, està configurada en dos cossos, amb un mur mitger com element de càrrega i distribució.. I l'ampliació del sud, és amb pilars interiors de càrrega. A l'exterior al costat de llevant hi ha alguns annexes de planta baixa adossats, i que eren destinats al bestiar i magatzem. 08078-59 A la zona de Sant Sadurní del Cint La Vileta Vella és el resultat de diferents fases constructives, ja que s'observen almenys tres períodes, la part central es correspon amb l'original i més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, s'hi conserva una llinda amb la data 1607. Amb posterioritat s'amplià cap al nord, i després al sud, amb la construcció d'una galeria de dos nivells, a planta primera i golfes, i que probablement sigui fet al segle XVIII. Tot i això presenta altres modificacions i reformes de períodes posteriors, segle XIX i XX. Documentalment tenim constància de la masia la Vileta en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 75-76), en el qual s'hi relaciona que Maria Tor, vídua d'un pagès del Cint, té el Mas Vileta En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Vileta i hi consta Joan Fígols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Vileta, i s'hi relacionen Joan Fígols, Teresa, Josep, Josefa, Manuela, Joan Guix i Margarida. A uns 400 metres cap al sud-est hi ha la casa la Vileta Nova la qual es va construir cap al 1920. 42.0583100,1.7173400 393869 4657046 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) A la part posterior de la casa a pocs metres, hi ha el paller, és una estructura de dos nivells i coberta a dos vessants amb la configuració típica d'una gran obertura a la façana principal, la sud, amb un únic pilar al mig de la façana i un altre a l'interior, a la part central. Al costat oest de la casa hi ha una bassa parcialment perimetrada per un mur de pedra. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48700 Castell de Correà https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La fundació dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1987): 'Catalunya Romànica. Vol. XIII El Solsonès, La Vall d'Aran.' Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XI S'observen tant sols restes d'alguns murs de poca potència visible. Les restes del castell de Correà es troben al turó que s'aixeca al sud de l'església de Sant Martí de Correà. A la part alta del turó i a les terrasses del vessant sud i est és on es poden veure més restes d'estructures, en conjunt són traces de murs de poca potència visible. Les restes però estant molt amagades per la gran quantitat de vegetació i arbres que les cobreixen. Es creu que a la part superior hi hauria hagut una torre de defensa. 08078-155 A la zona de Correà. Al segle X les parròquies del Cint i Correà pertanyien al comtat d'Urgell i a la vall de Lord. En aquest segle XI es documenta un Castell de la nissaga dels Currizani o Currida que posseïen el Castell i la senyoria del terme. Al segle XI, després de la mort d'Ermengol I, es té constància de que un dels seus nobles, el conegut Arnau Mir de Tost, tenia en cessió a la canònica d'Urgell un ampli territori que comprenia els castells de la Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. Arran del matrimoni d'Isabel d'Urgell amb Ramon Folc el 1167, com a dot es van traspassar molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona. Posteriorment, el 1314, el vescomte de Cardona Ramon Folc, incorporà al vescomtat tots els castells i feus, entre els quals el de Correà. Quan al 1375 el rei Pere III crea el comtat de Cardona, en la relació de llocs que en formen part hi ha Correà. Al segle XVII Correà continuava formant part de Cardona. Al segle XVIII part de Correà es trobava sota l'administració del marquès d'Aguilar. 42.0326100,1.7183600 393911 4654191 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48700-foto-08078-155-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48598 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 XVIII? Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. 08078-53 A la zona de Correà. La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. 42.0329300,1.7188400 393951 4654226 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48595 El Pujol Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 XX La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. 08078-50 A la zona de Correà No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. 42.0254800,1.7197000 394010 4653398 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48557 Cal Travé https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVII Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. 08078-12 A la zona de Correà La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. 42.0330400,1.7217000 394188 4654235 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48651 Forn de calç de la Vileta https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta XX L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. 08078-106 A la zona de Sant Sadurní del Cint Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. 42.0580800,1.7213500 394201 4657016 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48685 Font de l'Escala https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. 08078-140 Al costat de la masia de Boixadera del Cint El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. 42.0622100,1.7215900 394227 4657474 08078 L'Espunyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48623 El Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell XVIII Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. 08078-78 A la zona de Correà El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. 42.0262800,1.7223500 394231 4653484 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48603 Vileta Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova XVII-XX La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. 08078-58 A la zona de Sant Sadurní del Cint La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. 42.0574900,1.7219600 394250 4656949 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48567 Boixadera https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MELENDRES, M. (1961): Una monja y un siglo: madre Ana María Janer Anglarill, siglo XIX. Editorial Casulleras. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. XVI Gran masia situada en una zona planera als peus de Sant Sadurní del Cint, i al costat de la rasa de Boixadera que discorre pel seu costat de ponent i que davalla dels Cingles de Taravil. La casa té planta en forma de L, resultat de les diverses ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys, té coberta a quatre vessants. Està conformada per planta semisoterrània tant sols existent en una part de la casa, planta baixa, primera i golfes. La configuració de la planta determina que la façana principal tingui dues orientacions, cap a l'est el frontis on hi ha la porta principal d'accés, i cap al nord on trobem les portes de les cotxeres i estables. En els paraments dels murs s'observen vàries etapes constructives. A grans trets podem diferenciar un primer edifici que s'amplia cap al nord i oest, cap a l'est i finalment cap al sud amb la construcció d'una gran eixida a planta primera. En conjunt està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en formes i mides, les parts més antigues tenen més presència de carreus tant sols desbastats, i a la part més nova (eixida) les pedres són de mides més petites; les cantoners són grans carreus tallats i picats en totes les fases, tot i que amb acabats diferenciats, a la part de l'ampliació de l'eixida són molt més polits i amb el canto arrodonit. Pel que fa a les obertures, a la façana del davant trobem la porta d'entrada principal que és de llinda en arc rebaixat sobre carreus tot de pedra picada i ben polida, i al frontis que obra cap al nord hi ha una gran obertura central en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra picada i polida, i la traça de que hi havia hagut una altra obertura al seu costat oest (o sigui una doble obertura en arc de mig punt), en aquest costat ara hi ha una finestreta emmarcada en carreus desbastats, i al costat est hi ha una porta amb marc de llinda plana monolítica. Les obertures de la planta primera estan emmarcades amb maó massís, i alguna amb llinda plana monolítica i muntants de carreus. A la façana de la galeria, a la planta semisoterrània hi ha obertures de diferents moments, les d'origen són petitones i amb contorn de maó massís. A la planta baixa, són finestres la majoria amb arc rebaixat fet amb maó posat a plec de llibre i altres de modificades; a la planta primera hi ha l'àmplia galeria formada per nou obertures en arc rebaixat amb pilars de maó massís amb una senzilla motllura en degradació al punt d'imposta i feta amb maó, a cada costat de la galeria hi ha un balcó ampitador en arc rebaixat més pla que a les obertures de la galeria; i a la planta golfes quatre obertures ovalades centrades sobre la galeria. A la resta de façanes hi ha menys obertures, són senzilles seguint les tipologies ja descrites. A l'interior, a la planta semisoterrània trobem diferents espais destinats al bestiar, alguns dels quals són coberts amb voltes (un dels espais durant anys va estar tapiat i tant sols s'hi accedia amb una trampeta des de la planta baixa); a aquest nivell s'hi pot accedir des d'una escala interior o bé per l'exterior a través d'una porta existent a la façana de ponent. A la planta baixa trobem diferents espais també coberts amb volta, bàsicament a l'ala sud; l'espai més proper a l'angle dels dos volums té accés des de l'exterior i des de l'interior, l'anomenen l'església (desconeixem si realment havia tingut aquesta funció), a la porta que hi dóna accés des de l'interior hi ha una llinda plana monolítica amb la inscripció Joseph Boixadera, a sota l'any 1776 i al mig una creu, tot dins una cartel·la incisa. A la casa hi vivien diferents famílies, de fet hi trobem tres cuines, dues de les quals eren per masovers i l'altra la de la casa principal. Una de les masoveries ocupa part de la planta baixa, als costats nord i oest; a l'espai destinat a llar de foc trobem una llosa a la cendrera del fogons amb la data 1688 (potser una peça reaprofitada). 08078-22 A la zona de Sant Sadurní del Cint La fisonomia de la masia Boixadera es correspon en gran part a fases constructives d'època moderna, amb una fase important del segle XVII, una ampliació al segle XVIII i la construcció de la nova façana sud amb l'àmplia galeria més cap al segle XIX. Tot i això la casa té uns orígens més antics i de fet part de l'estructura es deu correspondre a les estructures originàries de la masia. La primera referència documental coneguda de Boixadera la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Joan Boxadera'. Posteriorment a finals del segle XVIII trobem referència de la masia en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046), en aquest lligall hi consta (fol. 31-33) que la masia Mas Coromines, dita Boixadera, la qual és administrada pels Tutors de Josep Boixadera, juntament amb el Capmàs Noguera i el Capmàs Clapers. En aquest documents se'ns hi relacionen les afrontacions de la finca i ens dóna notícia que també havia estat anomenada Coromines (a dins el terme de l'Espunyola ens apareix un altre mas també així anomenat a la zona de Sants Metges, i que era a la zona de la Casanova de Cal Pauet). Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi figura la referència Boixadera i molins, en la que hi consta Esteban Macià; aquesta notícia ens dóna testimoni de l'existència de molins dins la propietat, hem de pensar doncs que almenys un es correspon al que es localitza a pocs metres al nord-oest a peu del torrent. Bibliogràfica i oralment la masia és coneguda per haver estat lloc utilitzat com a hospital en el transcurs de les guerres carlines i també durant la guerra civil. Durant les Guerres Carlines consta que l'Hospital de Boixadera del Cint, juntament amb el de Solsona i el del mas Pujol de la Vall d'Ora eren dirigits per Anna Maria Janer i Anglerill, superiora de la comunitat de les Filles de la Caritat de Cervera (GOL: 2004, pg. 144). Cal anotar que la masia a més, es troba ubicada a peu de camí que porta cap a la Mora i la Vall d'Ora, una de les antigues vies de pas cap a Solsona. 42.0624300,1.7223700 394292 4657497 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga (Continuació) Les altres dues cuines són a planta primera, cadascuna amb la seva pica de pedra amb la fornícula per les posts, els fogons, i a la cuina principal un espai destinat a pastador amb la boca del forn avui tapiada. A la planta primera trobem altres estances com una petita llar de foc amb el seu escó, diverses habitacions amb alcova i una gran sala; moltes de les estances conserven pintures amb decoracions geomètriques i florals. A l'exterior, al costat nord-oest hi ha adossats una coberts destinats al bestiar, i al davant al costat nord-est un paller de dos nivells i coberta a dos vessants......A pocs metres cap al nord-oest al peu del torrent trobem les restes del que sembla havia constituït el pou d'un molí. Uns metres aigües més amunt, prop del torrent s'observen les restes d'un forn d'obra. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48596 Molí de Montanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya XIX El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. 08078-51 A la zona de Correà Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. 42.0275600,1.7238300 394355 4653624 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48653 Forn de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada L'estructura està seccionada. Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. 08078-108 A la zona de Sant Sadurní del Cint 42.0685400,1.7241200 394447 4658174 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48602 Cal Tet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 XVIII La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. 08078-57 A la zona de Correà La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. 42.0324600,1.7252600 394482 4654166 08078 L'Espunyola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48644 Cal Miqueló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo XVIII?-XIX Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. 08078-99 A la zona de Sant Sadurní del Cint Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. 42.0537400,1.7248500 394483 4656530 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48629 Cal Servins https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-servins XVIII La masia està conformada per la casa, coberts annexos a la part posterior de la casa i el paller a pocs metres al costat sud. Ambdós edificis estan encarats cap al sud-est, cap on obre la carena en la qual estan situats. La casa és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener disposat perpendicular a la façana principal, la sud-est. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La porta d'accés és a la façana principal i és feta amb muntants de pedra sorrenca picada i polida i una llinda de fusta. Pel que fa a les finestres, n'hi ha diverses que són amb muntants, llinda i ampit de pedra picada i polida, les de la planta baixa són obertures més petites i senzilles i les de la planta primera de mides més grans, i amb els angles interiors dels brancals i llindes esbiaixats, algunes tenen l'ampit sobresortit i motllurat i almenys en una de les llindes s'observa la traça d'haver tingut alguna decoració o incisió. També hi ha altres finestres, sobretot a la façana est, de construcció més moderna, són amb brancals i llinda de maó massís amb arc de descàrrega de maó de pla. Actualment hi ha altres obertures a la façana principal i posterior i a nivell de la planta golfes que són fetes recentment. A la façana principal i també destaca a nivell de la planta primera, la presència d'un parament molt regular amb un arc de descàrrega per sobre que acostuma a assenyalar la presència o la ubicació de la pica. El paller és de coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Està construït adossat a un marge fet que li permet tenir accés directe a peu pla als dos nivells que el conformen. És de planta rectangular, formada per una estructura de murs en forma de U, oberta cap al sud-est, amb un pilar al centre de la façana principal i una altre a l'interior, al centre de la planta. Entre la casa i el paller, a la part posterior d'aquest darrer, hi ha el pla de l'era. Al voltant de la casa, especialment cap a llevant i migdia, hi ha una bona extensió de camps de conreu. 08078-84 A la zona del Santuari dels Torrents, al nord de l'església En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 84-86) hi consta la referència de Domingo Sant Just que té el Mas Servins, àlies Cotillo, habitat i afocat, també hi trobem hi consta que la casa i terras dites la Taupera són de pertinença del Mas Servins (fol. 127). Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Servins' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Torns(?). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Servins, i hi consten Pere Rialt i Maria, com a habitants del mas. 42.0456000,1.7252900 394506 4655625 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48558 Rectoria del Cint. https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. 08078-13 A la zona de Cint La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. 42.0632200,1.7270400 394680 4657579 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48674 Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> XVI-XX <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> 08078-129 Bisbat de Solsona 42.0632000,1.7272100 394694 4657577 08078 L'Espunyola Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. 94|98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48559 Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XII-XVIII L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. 08078-14 A la zona de Cint El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. 42.0631800,1.7272200 394695 4657575 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|94|96|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48678 Festa de Sant Sadurní del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint XX La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. 08078-133 A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. 42.0631900,1.7272300 394696 4657576 08078 L'Espunyola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48622 La Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 XVI Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. 08078-77 A la zona de Correà La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. 42.0263400,1.7284300 394734 4653483 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48634 La Taupera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taupera XVIII Casa de la Taupera està situada damunt un petit morral que s'aixeca just sobre l'aiguabarreig de la Rasa de la Boixadera i la Rasa de Trasserra. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta o golfes; és coberta amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. La casa té coberts d'un sol nivell de planta adossats al costat de llevant. A pocs metres al nord-est hi ha altres coberts, en aparença de construcció recent. La casa està reformada. Està construïda amb grans cantoneres de pedra ben tallada i picada i els murs de parament fet amb pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars. La porta d'accés es a nivell de la planta baixa i al centre de la façana principal, la sud; és de brancals i llinda plana de pedra també ben tallada i polida formant peces rectangulars. La llinda de la porta té una inscripció: Joan Badia, una creu incisa, i una data, mil set-cents setanta i pico (177?), i unes línies formant una mena de rombe allargat que emmarquen la inscripció. A la planta baixa hi ha poques obertures i de mides menors a la resta. A la planta primera i la sotacoberta són finestres de muntants, llinda plana i la majoria amb ampit sobresortit i alguna amb una senzilla motllura, tot de pedra polida; sembla que hi hagin algunes peces refetes, i probablement alguna obertura modificada o de formació recent, entre les quals el balcó existent a la planta golfes al centre de la façana sud. La finestra central , sobre la porta i a nivell de planta primera, també té una inscripció que diu: Joan Badia 1775 i enmig una creu. 08078-89 A la zona del Santuari dels Torrents En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 127) hi consta la referència de Joan Badia amb 'Caseta i terras ditas la Taupera, de pertinença del Mas Servins', i s'hi aporten les afrontacions. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Taupera' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Badia. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Taupera, i hi consten Pere Carol, Mariagna, Miquel, Juan Casa i Rosa, com a habitants del mas. 42.0489000,1.7283700 394766 4655988 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48550 Santuari de la Marededéu dels Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-torrents Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3302, Generalitat de Catalanya. BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. XVIII-XIX L'església està situada a tocar de la riera de l'Hospital, que és el resultat de la unió de les aigües de la Rasa de Trasserra i la de Boixadera, l'aiguabarreig es produeix pocs metres aigües amunt. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals , una a cada costat i situades davant per davant en el tram previ al presbiteri, una fornícula (ja que no sobresurt exteriorment del plom del mur) al costat més nord del mur de ponent, i al mur de llevant, al costat nord, amb accés des del presbiteri hi ha la sagristia a un extrem, i en l'altre extrem, al sud, hi ha l'obertura que dóna accés al cor, situat als peus de l'església i a l'escala del campanar. A la capçalera, el presbiteri queda diferenciat de la nau per dos graons d'accés i un cancell o barana metàl·lica i als peus, el cor està suportat per una estructura formada per dos arcs carpanells; i el campanar, a l'angle sud-est, és de planta quadrangular, a la part superior té una obertura en arc de mig punt en cada costat, i és cobert per una teulada de quatre vessants. La nau és coberta amb volta d'arc de mig punt formada per cinc trams, amb llunetes en cada tram, i separades per pilastres i arcs faixons, i al centre de cada tram de volta un medalló floral com a motiu decoratiu. Les superfícies interiors estan arrebossades o enguixades i pintades, a les parets de la nau, excepte la part del presbiteri, són decorades amb motius que imiten un carreuat; a la zona del presbiteri s'hi conserven unes pintures que van ser malmeses durant la guerra civil, les quals ja van ser reparades, es tracta de diferents escenes que reprodueixen passatges bíblics (Esther la intercesora, Janua caeli, Putaeus salutis, Abigail la compasiva). Exteriorment l'església mostra un parament diferenciat a la zona de la façana de la resta, degut a que la façana és el resultat d'una ampliació posterior; així a la capçalera i gran part de la nau la superfície està recoberta d'un rejuntat ample que en cobreix gran part de la superfície, s'hi observen però un aparell de carreus no molt acurats en algunes parts i a la zona de la capçalera un paredat format per pedres més irregulars en mides i formes, les cantoneres són peces rectangulars més aviat allargades; la zona de la façana és bastida per peces molt més grans, mal escairades i amb acabat punxonat bast, i les cantoneres són grans carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés, feta en pedra, és situada a la façana principal, d'estil neoclàssic, conforma unes falses pilastres de línies rectes i força senzilles a costat i costat de la porta, la llinda plana monolítica i a sobre un fris llis i clou el conjunt un frontó amb acabat en línies corbes, formant un arc corbat, i a dins, al centre, una M de Maria formada amb relleu i acompanyada d'elements florals i una corona i a costat i costat, incisa la data de construcció de la portalada el 1884, i per sobre la inscripció 'Refugi dels pecadors' dins una cartel·la i amb les lletres pintades en vermell. Més amunt completa la façana un òcul també amb contorn de pedra. Cal destacar, al mur de llevant, la presència d'un capitell de pedra encastat, segurament un element reutilitzat; la peça és decorada amb tres fulles ovalades, planes i penjades pel peduncle, i uns cargoles a mode de volutes; segons Sitjes és un exemple del segle XI (SITJES,1986:66). 08078-5 A la zona oest del municipi, entre el Cint i Correà. El santuari de Santa Maria dels Torrents és una església depenen de la parroquial de Sant Martí de Correà (terme municipal de Montmajor). L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents; la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII, amb una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. Segons la tradició, consta que als segles XII i XIII l'església era servida per una comunitat de clergues i llecs deodonats (VVAA:1985:256-257). En la visita del deganat de la Vall de Lord el 1314 figura el santuari com a parròquia i s'hi esmenta que tenia una hospitalitat i se'n feia càrrec el rector del Cint. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del Cint i sembla que al cap de poc temps quedà abandonada. D'aquest santuari procedeix la Marededéu dels Torrents, es tracta d'una talla de fusta policromada, segurament de començaments del segle XIII, la qual actualment és custodiada i venerada a l'església de Sant Martí de Correà. 42.0425400,1.7287000 394783 4655281 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48550-foto-08078-5-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat mateix de l'església hi ha la casa dels Torrents. 94|96|98|99|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48551 Els Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-torrents-1 BACH, A. (1992). Història de Cardona. Curial Edicions, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3303, Generalitat de Catalanya. SANTANDREU, M.D.: 'Notes per a un estudi de la carnisseria de Berga en el segle XVII (1681-1682)', a Estudis d'Història Agrària, núm. 17, Homenatge Dr. Emili Giralt i Raventós; Col·lecció Homenatges, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004. Pàg. 891-900. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ZARAGISA PASCUAL, E. : Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. XVI-XVIII La masia dels Torrents es troba situada al costat del Santuari dels Torrents. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està encarada cap al sud-est. La casa és el resultat de diferents fases constructives que han deixat constància en els seus paraments, essent-ne visibles traces de diferents períodes. Aquest fet queda palès doncs, en la presència de paraments que mostren diferents acabats; cal destacar que part del costat més sud presenta un parament molt regular de carreus ben tallats i polits, i col·locats regularment, i que es correspondria a les fases més antigues de la casa; per contra la resta, tot i que amb algunes diferències, mostra un aparell format per carreus amb acabats diversos, en algunes parts són més polits que en d'altres, junt amb d'altres carreus tant sols desbastats i també pedres irregulars; les cantoneres són carreus de mides més grans, ben tallats i més o menys polits. La casa està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a planta baixa i planta primera, en aquest cas l'obertura és força contemporània, és emmarcada en maó massís. Així, la porta principal és la de la planta baixa, està situada a la zona central de la façana principal, i és una porta d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida, suportat en muntants de carreus. Pel que fa a les finestres, també en trobem amb diferents tipus de materials i acabats; cal destacar la finestra central de la planta primera, situada sobre la porta principal, és de muntants, llinda plana monolítica i ampit sobresortit, tot decorat amb motllures als angles, i a la llinda hi ha la data 1568 incisa. Podem veure dues altres finestres destacables, l'una és a la façana principal i està tapiada, té llinda plana monolítica sobre brancals de carreus i ampit sobresortit, l'altra és a la façana posterior és del mateix tipus tot i que l'acabat de la pedra és diferent; també hi ha alguna petita finestra en planta baixa emmarcada amb peces de pedra tant sols desbastades. La resta de finestres són resultat de reformes recents. L'interior la casa va ser reformat al segle XX, es va construir una nova escala d'accés a les plantes superiors tot canviant-la de lloc (anteriorment, l'antiga escala de pedra estava situada entrant al costat esquerre), es van fer obres a la planta primera per tal d'adaptar-la a les noves necessitats i també es va fer nova la teulada tot pujant-ne una mica el nivell. La planta baixa però conserva gran part dels murs de càrrega, que a la vegada distribueixen i compartimenten l'espai en diferents àmbits; a l'angle sud-oest hi havia el pastador amb el forn de pa, del qual se'n conserva la boca. D'aquest nivell s'ha de destacar que al costat més nord del mur oest, hi ha part d'un arc fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, es tracta d'un element probablement de les fases més antigues de la casa, i que assenyala una configuració de la casa diferent a la que veiem avui dia, ja que aquesta estructura continuava més enllà del què és l'actual mur nord de la casa, o sigui que la casa devia allargar-se cap aquella direcció. La masia es complementa amb un seguit de coberts i annexes distribuïts i adossats pel costat sud i oest, eren destinats al bestiar, magatzem i paller. Cal destacar que part dels murs de la zona del paller i del cobert més nord són fets amb carreus molt ben tallats i polits, sembla tractar-se de material reaprofitat de les estructures més antigues de la casa. 08078-6 Al costat del Santuari dels Torrents. L'indret dels Torrents consta documentat des del segle XIII, època en que en el lloc del santuari marià devia haver-hi una capella romànica en la que s'hi venerava la Marededéu dels Torrents (la talla romànica avui dia és custodiada a l'església de Correà); la construcció de l'actual edifici és obra del segle XVIII i una ampliació del segle XIX (1884) que conforma la present façana i campanar. La casa dels Torrents està conformada per diferents fases constructives que han deixat testimoni en la fisonomia actual. Sembla que la masia pot tenir un origen baixmedieval, període del qual deuen correspondre part dels murs del costat sud-oest; sembla que durant aquesta època la casa devia tenir una configuració de la planta diferent a l'actual, ja que en èpoques posteriors es degué escapçar pels costats de ponent i tramuntana. Al segle XVI es dugué a terme una important modificació o reconstrucció de la casa (de fet gran part de l'estructura es deu correspondre a aquest període), i de la qual en tenim un clar testimoni en la finestra de sobre la porta d'entrada, la qual té la data 1568 incisa; la porta d'entrada pot ser també d'aquest període. Posteriorment, s'hi realitzaren altres obres, al segle XVIII i al segle XX, en aquesta darrera fase s'hi dugueren a terme importants obres que afectaren als interiors, obertura de noves finestres i teulada. Documentalment tenim constància de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi apareix la referència a la casa Torrents i hi consta José Tovina (?). Posteriorment, en un document de compliment pasqual de la parròquia del Cint del 1886 consten com a habitants de la casa dels Torrents, Anton Biosca, Rita, Francesc, Teresa i Raimunda. 42.0425400,1.7287000 394783 4655281 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48551-foto-08078-6-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|95|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48710 Tram del camí ramader a la zona de la Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ramader-a-la-zona-de-la-ferreria AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO, X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A. (1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. Aquest tram conserva diversos elements com restes de pavimentació i dels murs dels marges. El camí ramader o camí ral de Berga a Cardona presenta un tram molt destacat al seu pas per la casa de la Ferreria. Al nord de la casa es conserva una part del camí ramader, que en més de 300 metres de recorregut, conserva una amplada d'uns 20 metres aproximadament. En aquest tram hi trobem algunes parts pavimentades, i en gran part de la seva llargada elements d'afitament o delimitacions dels laterals, són grans pedres clavades a mode marge o paret. 08078-165 A la zona de Correà Els camins ramaders són vies de comunicació per les quals transitaven els ramats que feien la transhumància entre les zones planeres i de la costa i les zones de muntanya, especialment el Pirineu. En conjunt són vies que han estat emprades des de molt antic; pel que fa a referències documentals directes, són poques les noticies que en tenim, coneixent-se referències des del segle IX. Molts d'aquests camins també són vies utilitzades per a la comunicació habitual entre diferents poblacions. Els camins ramaders estan protegits per llei, tenint consideració de bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.0284500,1.7297300 394845 4653715 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48710-foto-08078-165-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Part del trajecte del camí ramader al seu pas per la finca de la Ferreria es troba interceptat per la tanca de delimitació de la propietat. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48635 Cal Cosme https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme XIX La masia està ubicada en una zona en desnivell, al peu del Cingles de Taravil, tot quedant situada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta dos volums diferenciats perquè presenten alçades diferents, la part del davant és de planta baixa i primera, i la part posterior a més té planta sota-coberta quedant més elevada, i definint així dues alçades de coberta, però ambdues són a dues vessants i amb la mateixa orientació del carener, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa però presenta com a mínim tres fases constructives, la part més antiga correspon a la part del davant, la qual s'amplià amb la construcció d'un cos més adossat al mur nord, i més tardanament s'engrandí amb un altre volum, aquest també afegit al costat nord. Aquest darrer volum sembla que va estar construït en dos moments, ja que a nivell de la planta baixa les cantoneres són de pedra i la resta de maó massís. L'estructura més antiga està construïda amb murs de pedres irregulars de mides diverses i grans cantoneres de pedra més ben tallada i picada; la segona fase no presenta grans diferencies en el tipus de material emprat, i en la darrera fase la pedra dels murs és més petita. Pel que fa a les obertures conserva la porta d'entrada principal, és a la façana sud-est, i es feta amb llinda en arc rebaixat en dovelles de pedra sobre muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida, a la clau de l'arc hi ha una data incisa sembla 1812 o 1872, i una creu al mig. També conserva una altra porta a la façana de llevant, a la part de la darrera ampliació, és de llinda de fusta sobre muntants de maó massís. La resta d'obertures són obertes recentment, arran de la reforma integral de la casa per tal d'adaptar-la a turisme rural. L'interior també és totalment modificat. Al costat est hi ha uns coberts, l'un es correspon amb el porxo o paller, de dos nivells, la planta superior és totalment oberta pel davant, cap al sud-est, tant sols amb un pilar al mig; aquest també ha estat rehabilitat, ja hi consta la data 1961 com a data d'una reforma anterior. 08078-90 A la zona de Sant Sadurní del Cint Tant sols tenim constància d'una referència documental coneguda és del 1886 en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa Cosme i hi consta Josep Costa i Maria. 42.0624100,1.7309700 395004 4657485 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48619 Ca l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra XVIII La masia està situada al peu del Cingles de Taravil, en una zona en desnivell, tot quedant ubicada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener disposat paral·lel a la façana principal, la qual està orientada vers el sud, tot i que lleugerament cap al sud-oest. Està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i als angles grans cantoneres de pedra picada. La porta d'accés és situada aproximadament al centre de la façana sud, a planta baixa, i és una porta adovellada formant un arc carpanell suportat en muntants de grans carreus, tot en pedra picada i polida; a la clau de l'arc hi ha una inscripció incisa que diu 'Martí Trasserra 1782'. Pel que fa a les finestres, a la planta baixa són petites finestretes emmarcades en carreus; a les plantes superiors, la majoria són formades per llinda plana monolítica, muntants de carreus i en les de planta primera amb ampit sobresortit lleugerament motllurat, algunes d'aquestes presenten els angles treballats en bisell; també hi ha algunes obertures de formació més contemporània que són emmarcades en maó massís. L'interior mostra una estructura de tres crugies paral·leles disposades perpendiculars a la façana principal, totes tres naus són cobertes amb voltes de pedra; la crugia central és en la que hi ha l'escala de pedra d'accés a la planta primera, el conjunt d'espais de la planta baixa havien estat destinats al bestiar. A la planta primera podem destacar a la part nord de la crugia central l'espai de la llar de foc, en el que hi ha s'hi conserva la boca del forn de pa (avui tapiada, ja que el cos no es conserva, era exempt i adossat al mur nord); l'accés des de la crugia central als àmbits que ocupen els cossos laterals és a través d'obertures formades per brancals de grans carreus i llinda plana monolítica, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles interiors acabats en bisell. La masia es complementa amb alguns annexes i coberts, entre els quals hi ha un gran paller situat a pocs metres al nord de la casa, és una estructura típica de planta de murs de pedra en forma de U i pilars a la part oberta, la qual està orientada cap al sud. 08078-74 A la zona de Sant Sadurní del Cint En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Aquest document ens informa doncs que el nom propi de la casa era el de Mas Piera però també era conegut com Esquerrà o Montells. El nom del propietari és el mateix que figura en la dovella central de la porta d'entrada a la casa, on hi consta Martí Trasserra 1782. La Masia Trasserra de Capolat conformava doncs el capmàs del conjunt de la propietat, aquesta és una gran masia amb una estructura arquitectònica dels segles XVI, XVIII i XIX, tot i que ja apareix documentada anteriorment, en els anys 1175, 1433, 1497, 1499 i 1553. La següent notícia documental que coneixem de Ca l'Esquerrà és ja del segle XIX, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta que hi viuen Bonaventura Canals, Martina, Joan i Josep. 42.0625500,1.7325600 395136 4657498 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48650 Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra XVIII?-XIX Part de l'estructura està enrunada i sitjada. Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. 08078-105 A la zona de Sant Sadurní del Cint Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. 42.0661700,1.7330400 395181 4657900 08078 L'Espunyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48656 Contrapes de premsa de vi prop del Cint https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. 08078-111 A la zona de Sant Sadurní del Cint 42.0651100,1.7333200 395203 4657782 08078 L'Espunyola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48555 Montanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XV-XVII Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. 08078-10 A la zona de Correà La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. 42.0275300,1.7358300 395349 4653606 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. 94|96|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48618 Cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-1 XVIII-XIX La casa fa anys que no està habitada, tot i això en tenen cura habitualment. La masia està situada en una àrea planera prop del camí que porta a Sant Sadurní del Cint, i amb el torrent de Cal Ferrer o de Trasserra que discorre pel seu costat de ponent. La casa està formada per dos volums adossats de diferents cronologies. Ambdós són de planta baixa i primera, i coberts per teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tot i que presenta dues alçades diferents, ja que el volum més actual té la coberta més elevada. La part antiga de la casa defineix una petita caseta bastida amb murs de pedres de mides i formes diverses, alguns carreus desbastats i amb força teulís, les cantoneres són carreus rectangulars allargats desbastats i poc polits. Les obertures són senzilles, sense cap element destacable; n'hi ha alguna de formació més recent que és amb maó massís. La porta d'accés principal sembla correspondre's a la de façana principal, que és orientada cap al sud, és la porta del volum original, i és de llinda plana monolítica. El volum afegit contemporàniament al davant de la façana sud, s'assenta sobre part d'altres coberts i annexes ja existents, tot formant a planta baixa un porxo davant l'entrada i a planta primera l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. És una estructura bastida amb totxana i acabada amb un arrebossat de ciment pòrtland. Així, tenim diferents annexes a la part sud de la casa, són espais de planta baixa, originàriament destinats sobretot al bestiar i a magatzem. En el mur de ponent de la casa hi podem veure adossat un cos mig derruït que podria ser un forn de pa. Al davant de la casa, al sud-est, hi ha el paller o cobert, és de dos nivells i coberta a dos vessants, és construït amb pedra excepte la part més sud que és de construcció contemporània i fet amb totxana. 08078-73 A la zona de Sant Sadurní del Cint La primera referència documental d'aquest mas és del 1856, en la cita de 'Serra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Antich. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Serra i hi consten Josep Puig, Mònica, Ramon i Teresa com a habitants del mas. 42.0539200,1.7354800 395363 4656536 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48660 Bressol de la Marededéu. https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. Bronze Mig L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. 08078-115 A la zona de Sant Sadurní del Cint. L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 42.0424100,1.7362900 395411 4655257 08078 L'Espunyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48572 Capella de la Marededéu del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona XIX L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. 08078-27 A la zona de Sant Sadurní del Cint No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. 42.0420200,1.7363800 395418 4655214 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48605 El Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc XVIII? La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. 08078-60 A la zona de Sant Sadurní del Cint Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. 42.0419100,1.7363800 395418 4655202 08078 L'Espunyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48641 Hostal de l'Esca https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca XIX? Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. 08078-96 A la zona de Sant Sadurní del Cint Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. 42.0353000,1.7367100 395434 4654467 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48646 Molí de Trasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra XVIII La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. 08078-101 A la zona de Sant Sadurní del Cint Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. 42.0579800,1.7366100 395463 4656986 08078 L'Espunyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48689 Bosc de Correà https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. El dolmen es dóna per desaparegut. El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. 08078-144 A la zona de Sant Sadurní del Cint L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 42.0429500,1.7373600 395501 4655316 08078 L'Espunyola Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. 79|76 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/