Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52800 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Xisquet és un mas antic, manifestament reformat, situat al costat de la masia de Cal Canet, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La masia està formada per dos volums adossats que formen una planta rectangular. La superfície construïda és de 187 m2. Són de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, i la del segon superior en alçada. La façana està orientada al sud. El primer volum té dues obertures, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, ordenades verticalment. La de la planta baixa és l'entrada principal a l'habitatge, i és d'arc de llinda de pedra amb una inscripció en baix relleu; es troba en molt mal estat de conservació i amb reparacions realitzades amb ciment, entre les quals es llegeix: '...IDRO ...1872'. L'obertura de la primera planta ha estat reformada i és arrebossada. La façana de l'altre volum presenta quatre obertures; un portal i una finestra de factura moderna i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. A la façana sud-oest hi ha tres obertures, una a la planta baixa i dues a la primera planta. La de la planta baixa és d'arc de llinda i brancals de pedra, protegida amb una reixa de ferro forjat, i la de la primera planta és d'arc de llinda, brancals i ampit de pedra. L'altra obertura de la primera planta és de la mateixa mida, i ha estat reformada (és d'arc de llinda de maó). Al segon volum, a la façana nord-oest, hi ha dues obertures d'arc de llinda de bigueta prefabricada, una a cada planta i ordenades verticalment. | 08079-1 | Carrer Raval del Prat, 10 | 41.8564700,2.1102100 | 426144 | 4634223 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52809 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIV-XX | El Castell és un mas senyorial o casal que es troba a la part nord del terme municipal de l'Estany en una zona aïllada i poc habitada. Està situat en una zona de petits turons envoltats de bosc. Hi ha una zona de bosc de pi, una zona de forest baixa, terres de regadiu i terres de secà. El Castell consta d'un volum principal anomenat la Casa Gran i dels següents volums secundaris: la Casa del lleure, la masoveria, la caseta dels guardes, el garatge, la granja, la quadra dels cavalls, el graner, el mirador de Sant Feliuet, la pèrgola, el porxo de jocs, les casetes dels gossos, la piscina, la pista de frontó/pàdel, el jardí florentí, la zona de pícnic, el llac romàntic, set pous i dues basses. La Casa Gran té una superfície total construïda de 888,65 m2. El volum que contemplem en l'actualitat és conseqüència d'una reforma molt important, en què es van alterar sensiblement les característiques constructives del mas per donar-li un aspecte més senyorial. És de planta quadrangular, amb la façana principal orientada al sud, i es compon de planta baixa, pis i golfes. Està construïda en pedra i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal queda tancada frontalment en un extrem per una lliça i un cos de dos nivells d'alçat, formant un pati enmig. La planta baixa del cos s'obre a ponent amb un pas porticat d'arc rebaixat a la planta baixa, amb una finestra d'estil neogòtic al pis. Des del pati, es pot accedir a la planta pis del cos mitjançant unes escales amb barana de ferro forjat i esglaons de pedra. El frontis que queda visible presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'PERE CASTELL en 1581', sobre el qual hi ha una finestra amb guardapols i escut a la llinda. A l'altre extrem del frontis s'hi adossa un nou cos, obert amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i pilars de pedra tallada al pis que suporten la coberta. La resta de façanes presenten finestres de pedra carejada i ampit motllurat, així com en forma d'espitllera a la façana posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. La casa del lleure està situada a deu metres de la Casa Gran, està construïda en pedra i té 729,88m2. Està orientada a l'est i es compon de planta soterrani i de planta baixa. Té dues cobertes de teula àrab, la més gran de quatre aiguavessos amb el carener principal perpendicular a la façana principal i la més petita és de teula àrab d'un únic aiguavés. La Masoveria és a uns 15 metres al sud de la Casa Gran, és una edificació de pedra de planta rectangular de 307,69m2. Està orientada a l'oest i es compon de planta semisoterrani, de planta baixa i de planta pis. La casa és de pedra i la seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. La caseta dels guardes es troba a uns 20 metres de la Casa Gran i annexada a la Masoveria, és una edificació de pedra de planta rectangular i de 29,18m2. Està orientada a l'est i es compon d'una única planta baixa. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. A la façana principal est, hi ha una única obertura que es correspon amb l'entrada de l'apartament. A la façana nord, hi ha una única obertura que correspon al bany. A la façana sud, hi ha una gran obertura que dóna accés a l'exterior amb una zona empedrada i una altra de grava. Destaca, davant d'aquesta façana, un pou de pedra. El garatge està situat a 7 metres de la façana sud‐est, és una edificació de planta baixa construïda amb pedra, de planta rectangular i de 105,15m2, amb capacitat per a cinc o sis cotxes. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. | 08079-10 | Nord del municipi de l' Estany | Al portal d'entrada una inscripció diu' Pere Castell en 1581'. La part posterior ha estat reformada a principis del s. XVIII (llinda de 1706). A mitjans del s. XVIII, una pubilla es casà amb l'hereu del Cavaller de Vidrà. Des d'aleshores formà part del patrimoni del Cavaller i després dels Vila- Abadal. Al davant de la casa hi ha una edificació, avui restaurada que havia estat hostal. Es creu que podia haver estat ubicat aquí el castell de Terrassola, la qual cosa és justificable per la seva situació. 'Nom d'un mas tradicional del terme de l'Estany en el vessant de tramuntana del Puig de la Caritat. El topònim de Castell no es refereix com a tal, sinó més aviat porta el cognom d'una família dita Castell, potser la mateixa de la castlania del Castell de Muntanyola. El 1260 Berenguer del Castell es casà amb Elisenda, filla de Berenguer d'Oló, la qual fou dotada amb el Castell i la força de Vilageriu de Tona. El 1346 Guillem de Castell és 'castellanus' dels castells d'Oló i Muntanyola. Trobem un document de 1668 que ens diu que Josep castell és l'hereu del Mas Castell. La casa havia estat de la família Castell i és documentada des del s. XIV.' | 41.8870500,2.1032400 | 425601 | 4637624 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52899 | Ca la Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tona | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702. | 08079-100 | Nucli urbà. Carrer Major, 5-7 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1119900 | 426306 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52900 | Cal Pere Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coll | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana. | 08079-101 | Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687800,2.1118600 | 426295 | 4635588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52900-foto-08079-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52901 | Cal Cintet o Cal Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-o-cal-codina | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula. | 08079-102 | Nucli urbà. Carrer Major, 13 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687400,2.1117500 | 426286 | 4635584 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52902 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla. | 08079-103 | Nucli urbà. Carrer Major, 15 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116900 | 426281 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52903 | Ca la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-roseta | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró. | 08079-104 | Nucli urbà. Carrer Major, 17 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116100 | 426274 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52904 | Cal Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tori | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta. | 08079-105 | Nucli urbà. Carrer Major, 19 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1115000 | 426265 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52905 | Ca la Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704. | 08079-106 | Nucli urbà. Carrer Major, 21 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1114000 | 426257 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52906 | Cal Benet o cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-107 | Nucli urbà. Carrer Major, 23 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8686900,2.1113300 | 426251 | 4635579 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52906-foto-08079-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52907 | Ca la Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pilar | XVIII-XX | Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula. | 08079-108 | Nucli urbà. Carrer Major, 2 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8689500,2.1116900 | 426281 | 4635607 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52908 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó. | 08079-109 | Nucli urbà. Carrer Major, 4 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688400,2.1117900 | 426289 | 4635595 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52810 | Ca la Pereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pereta | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Ca la Pereta és una masia situada a la part meridional del terme municipal de l'Estany. Està adossada a la masia de Cal Creu, en la zona del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59, de Moià a l'Estany. Consta d'un volum de planta rectangular orientat a l'oest, i té planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 284 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les del costat del portal, que són arrebossades. Al centre hi ha el portal d'accés, a la llinda hi ha una inscripció en baix relleu amb la data '1774' i el nom 'PERA VILA'. La resta d'obertures de la construcció són arrebossades, algunes de factura moderna. Annexada a la façana posterior hi ha una escala metàl·lica exterior que dóna accés a un balcó que s'obre davant de les tres obertures de la segona planta. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar, amb els angles definits als dos primers nivells amb carreus escairats. Per la banda sud-oest la masia està adossada a la masia de Cal Creu. Davant la façana hi ha un antic cobert de pedra que ha estat ampliat en alçada amb un nivell, acabat amb maó vist. Al voltant hi ha dos edificis complementaris més. El volum secundari que completa el conjunt d'edificacions té planta baixa a la seva meitat oest i planta baixa i primera planta a la meitat est. Està construït amb pedra a la planta baixa i amb maó la primera planta. | 08079-11 | Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 8 | 41.8570400,2.1124100 | 426327 | 4634285 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52909 | Carrer Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant. | 08079-110 | Nucli urbà. Carrer Major, 6 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1117300 | 426284 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52909-foto-08079-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52910 | Cal Santapau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santapau | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular. | 08079-111 | Nucli urbà. Carrer Major, 8 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687900,2.1116700 | 426279 | 4635590 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52911 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700. | 08079-112 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688500,2.1115400 | 426269 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52911-foto-08079-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52912 | Cal Emiliu o Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-emiliu-o-miliu | XIX | Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc. | 08079-113 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688800,2.1114800 | 426264 | 4635600 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 52913 | Cal Truà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trua | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat. | 08079-114 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694900,2.1115100 | 426267 | 4635668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52914 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-0 | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament. | 08079-115 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1117700 | 426289 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52914-foto-08079-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52915 | Carrer dels Monjos, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-7 | TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç. | 08079-116 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118000 | 426291 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52916 | Ca l'Et-Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-let-xic | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés. | 08079-117 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694700,2.1117900 | 426290 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52916-foto-08079-117-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52917 | Cal Ferrer Vell o cal Méro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-vell-o-cal-mero | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats. | 08079-118 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694100,2.1117500 | 426287 | 4635659 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52918 | Cal Rubís o Cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubis-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta. | 08079-119 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8693400,2.1117200 | 426284 | 4635651 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52918-foto-08079-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52811 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | .XVIII | En procés de condicinament i rehabilitació. | El Masot està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, no molt allunyada del nucli urbà en una zona poc habitada on predomina el bosc. Es troba en un terreny elevat, al serrat del Masot. De la masia es conserven part dels murs exteriors de pedra, que permeten deduir que constava de dos volums annexats de planta baixa i pis, el primer corresponent a l'habitatge i el segon a dependències agrícoles. La superfície construïda de l'edifici principal és de 220 m2. Sembla que el conjunt tenia una planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de la qual només se'n conserva una part del ràfec. Es mantenen diversos sectors dels murs de les quatre façanes, i a les cantonades sud-est i nord-est el mur encara conserva l'alçada original, tot i que en molt mal estat. En aquesta part també s'observa un contrafort. A la façana nord es conserven dues obertures d'arc de llinda de pedra, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, però en la resta de murs no es conserva cap més obertura. També a la façana nord en sobresurt un cos que es corresponia amb la cisterna. El mur meridional és el que es troba més deteriorat, i no supera el metre d'alçada, llevat de la cantonada sud-est. L'interior de l'habitatge es troba envaït per les pedres despreses i per la vegetació. | 08079-12 | A la zona Oest del terme municipal | 41.8675000,2.1004500 | 425347 | 4635456 | 08079 | L'Estany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Actualment aquesta masia s' està rehabilitant. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52919 | Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons. | 08079-120 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8697000,2.1118300 | 426294 | 4635691 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52920 | Cal Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal. | 08079-121 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1118600 | 426296 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52921 | Ca l'Endal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lendal | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes. | 08079-122 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118700 | 426297 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Interior reformat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52922 | Cal Xic Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-ton | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris. | Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps. | 08079-123 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118700 | 426297 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52922-foto-08079-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 52923 | Ca la Manela o cal Pep Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manela-o-cal-pep-gran | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra. | 08079-124 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694800,2.1118700 | 426297 | 4635666 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52924 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis. | 08079-125 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118400 | 426294 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52925 | Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI | Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. | 08079-126 | Nucli urbà. Plaça Major, 3 | Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830. | 41.8692900,2.1117800 | 426289 | 4635645 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Celler d'en Valeri. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52926 | Cal Majoral o Cal Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral-o-cal-gaja | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons. | 08079-127 | Nucli urbà. Plaça Major, 5 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8692400,2.1117200 | 426284 | 4635640 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52926-foto-08079-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52927 | Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-6 | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana. | 08079-128 | Nucli urbà. Plaça Major, 6 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691800,2.1117100 | 426283 | 4635633 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52927-foto-08079-128-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52928 | Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana. | 08079-129 | Nucli urbà. Plaça Major, 7 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691200,2.1117500 | 426286 | 4635626 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52928-foto-08079-129-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52812 | La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIII-XVII | Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat. | La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra. | 08079-13 | Pla de la Carrera, s/n | El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany. | 41.8705400,2.1200300 | 426975 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 52929 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta. | 08079-130 | Nucli urbà. Plaça Major, 8 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691100,2.1118400 | 426294 | 4635625 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52929-foto-08079-130-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52930 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges-0 | XVIII | Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal. | Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera. | 08079-131 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 9 | 41.8690100,2.1118400 | 426294 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52931 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis. | 08079-132 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 10 | 41.8689600,2.1118800 | 426297 | 4635608 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 52932 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-3 | XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada. | 08079-133 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 11 | 41.8689200,2.1119000 | 426299 | 4635604 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52932-foto-08079-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici íntegrament reformat. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52933 | Cal Ganastra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganastra | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada i distribució interior de quatre plantes amb coberta de vessant simple vers el costat nord, on dóna la façana lateral, restant la façana principal encarada a l'oest. La distribució de les obertures d'aquesta façana no guarda un ritme compositiu determinat. D'una banda, a la planta baixa, s'obre la porta principal de la finca, de doble full i llinda monolítica plana flanquejada a l'esquerra per una finestra lleugerament allargada. A la planta principal, just per sobre de la porta i de forma equidistant, se situen dues finestres d'igual dimensionat, mentre que al pis superior les dues obertures són de menors dimensions. Al pis de sota la coberta hi ha un finestró quadrat, que queda just a la vertical de la porta. Les motllures de les obertures, portes i finestres són de pedra local tallada i queden remarcades pel revestiment del parament de la façana, que queda a un pla més sortit. Destaca la llinda d'una de les finestres de la planta principal que té una inscripció amb l'any 1769. Pel que fa a la façana lateral, tan sols s'hi obren tres petites finestres, una per planta. Destacant-ne un mural informatiu de grans dimensions que està pintat sobre el revestiment exterior del parament de la façana. | 08079-134 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 8 | 41.8690400,2.1120600 | 426312 | 4635617 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52933-foto-08079-134-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52934 | Cal Carbonell, Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbonell-cal-paraire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada que disposa d'una distribució interior a partir de tres plantes i que és cobert per una teulada de vessant simple vers la façana principal. La composició de les façanes és molt regular, queden definides a partir de les obertures que es disposen en cada una de les tres plantes. La façana principal està articulada a partir d'una distribució simètrica de les obertures definides per un eix central, que està presidit per la porta d'accés. Totes les obertures presenten brancals amb llindes de monolítiques i ampit motllurats. Les obertures de les plantes superiors són idèntiques, tres a cada nivell, i es corresponen amb balcons amb barana de ferro amb barrots verticals de secció rectangular amb guarniments lobulars. Pel que fa a la façana lateral, presenta una composició semblant a la de la façana principal. La disposició de les obertures es defineix a partir d'un eix vertical on es localitza la porta d'accés, per sobre es disposa un balcó flanquejat a l'esquerra per una finestra. Distribució que es repeteix a la planta superior. La tipologia d'aquestes obertures és semblant a les de l'altra façana, bé que en aquestes la llinda és recta amb rebaix recordant un arc conopial. L'aparell és de maçoneria feta de pedra desbastada i lligada amb morter de calç, disposada de forma regular i presentant reforços de pedra tallada regular a la cantonada. Al ràfec en sobresurten els caps de biga. A la part posterior, vers el carrer Verdaguer s'hi disposa un segon cos edificat de planta rectangular en cantonada orientada al nord i conformada per dos volums que ofereixen un doble pla de façana i que està cobert per vessant simple. La seva distribució interior es correspon amb tres nivells, planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquests nivells són les que determinen la composició de les façanes, articulades a partir de la seva alineació en eixos verticals. La distribució de les obertures de la façana principal es defineixen a partir d'un eix vertical central. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i per sobre d'aquesta, a cada una de les plantes, hi ha un balcó amb barana de ferro treballada. Aquestes obertures porten brancals i llindes monolítiques de pedra local tallada. Pel que fa a la façana lateral d'aquest volum principal, es disposen dues finestres simètriques per planta que queden definides a partir de dos eixos verticals. De la mateixa manera, el pany de façana del segon volum, obert vers al nord com la façana principal, es disposa un balcó per planta, restant la planta baixa sense cap obertura. Obertures aquestes, igual que les anteriors resoltes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament del mur de tancament exterior de l'edificació és fet de maçoneria amb aparell regular de pedra desbastada i lligat amb morter de calç que presenta pedres tallades a les cantonades. El ràfec ofereix una solució compositiva original, alternant-se la col·locació d'un maó pla amb una teula. | 08079-135 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 6 -7 | 41.8690100,2.1121900 | 426323 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. Edificació completament remodelada en època contemporània. Queda dins de l'àmbit del recinte històric de l'antic Monestir. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52935 | Cal Güell o Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guell-o-cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Casa de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia que té dos portals a la planta baixa, un obert recentment que serveix com a establiment comercial. Al pis superior s'obren dos balcons amb reixes de ferro forjat per planta i unes finestres petites al costat dret. Elements tots emmarcats per pedra tallada local amb llindes monolítiques i que mantenen una distribució alineada, com a principal motiu compositiu de la façana. D'aquesta en destaca el balcó que queda centrat sobre la porta d'entrada, amb una llosa més gran que els de la resta, ofereix un treball del ferró més acurat. A la part central es disposa una ornamentació feta amb xapa de ferro datat el 1884 i que fa una al·legoria a l'ofici de ferrer. Al cos superior de la coberta es disposa una remunta que abasta tota l'amplada de l'edifici, on s'obren tres grans finestrals. La façana lateral ofereix també un seguit d'obertures a cada una de les plantes. Es tracta d'una finestra i una antiga porta actualment paredades que presenta, aquesta última, una llinda monolítica amb una inscripció amb el nom HERRERO, unes tenalles amb la data 1815. Als pisos superiors s'obren dos balcons amb barana de ferro ornamentada, i una finestra. Obertures que, igual que les anteriors, són fetes amb brancals de pedra tallada i llindes monolítiques. El parament dels murs originals és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i reforços de pedra carejada a les cantonades. Per la seva part la remunta és feta amb aplacat de pedra carejada disposat de forma regular. | 08079-136 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 1 | Les úniques dates que es conserven d'aquesta casa són les de les llindes (1792, 1815 i 1884). Havia estat la casa d'un ferrer com demostren alguns elements ornamentals. En aquesta casa hi nasqué el poeta local Felip Graugés i Camprodon (1889-1973). | 41.8692600,2.1119600 | 426304 | 4635642 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu poeta Felip Grau Ges i Camprodon 1889-1973. Nascut en aquesta casa.'. Al marc hi figura la data 15 d'Agost 1989. A la planta baixa hi ha un forn de pa i una botiga de records. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52936 | Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres, orientada a llevant, amb coberta de vessant simple vers la façana principal i remunta a la meitat posterior amb coberta plana. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen en cada una de les plantes. A la planta baixa es disposa una porta d'accés i una finestra, fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada. Pel que fa a la planta pis s'obren dos grans finestrals d'arc rebaixat vidrat que abasten tot l'ample de la façana i que igual que les anteriors obertures són fets amb muntants i dovellat de pedra local tallada. Al pis de sota coberta es disposen dos finestrals vidrats, de menors dimensions que els anteriors, fets també amb motllurat de pedra. A la remunta superior s'obre un gran finestral amb llinda que queda alineat per damunt de la coberta del tram frontal de l'edifici. El parament exterior de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, mentre que el volum del cos de la remunta presenta un aplacat de pedra tallada disposat de forma regular. | 08079-137 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693000,2.1120600 | 426312 | 4635646 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52936-foto-08079-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52937 | Cal Joan Pudai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-pudai | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada i distribució interior de tres plantes amb coberta de doble vessant i la façana principal al costat sud, on s'obre la porta d'accés. La composició de la façana queda articulada per la distribució homogènia per les dues obertures de cada una de les plantes, a partir d'un doble eix vertical. A la planta baixa, la porta amb llinda de doble full i una finestra enreixada mentre que el pis principal hi ha, just sobre de la porta, un balcó amb una barana de ferro que porta un medalló amb la sigla FG i l'any 1884 i al costat una finestra del mateix dimensionat. A la planta sota coberta, preservant els eixos compositius, s'hi obren dues finestres de menor dimensionat. El conjunt de totes aquestes obertures, a excepció d'una de les del segon pis, presenten un emmarcat fet amb pedra tallada local amb unes mateixes característiques tipològiques i formals. A la cantonada de l'edifici també es disposa un carreuat de pedra tallada. És aquest conjunt d'elements petris els que contrasten amb el revestiment llis del parament, donant a la façana una harmonia compositiva. Pel que fa a la façana lateral, malgrat abastar tota la profunditat de la finca, sols hi ha una petita obertura per planta, sense oferir cap element a destacar. | 08079-138 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693100,2.1121300 | 426318 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Reformat al segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52938 | Carrer Sant Isidre, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-1 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana. | 08079-139 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694300,2.1120900 | 426315 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que preserva alguns elements de l'obra original. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52813 | Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pubilla | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista. | 08079-14 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580800,2.1118900 | 426285 | 4634400 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52939 | Cal Magadins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magadins | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XIX | Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant. | 08079-140 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120700 | 426313 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52939-foto-08079-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52940 | Carrer Sant Isidre, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-5 | XVIII | Mur de tancament exterior presenta deficiències i l'interior està força malmès. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i tres nivells interiors amb coberta de vessant simple i orientada a l'est, on dóna la façana. La composició de la façana es defineix a patir d'un únic eix vertical establert per les obertures de la planta baixa i dels pisos superiors. La porta d'accés principal és de doble full amb una llinda plana monolítica que presenta les restes d'una inscripció on es pot llegir de forma parcial LOVET i el número 34, corresponent a l'any. Una segona porta, oberta al costat dret de la façana, dóna accés al segon dels actuals habitatges de l'edifici. A la planta principal, s'obre una finestra balconera, també amb llinda monolítica que permet apreciar amb claredat l'obra de maons de la part baixa dels brancals, corresponents a l'ampliació de la finestra original. La qual té la rèplica just sobre la segona de les portes de l'edificació. Als pisos superiors es disposa un seguit de finestres de dimensions petites disposades en dos nivells. Els muntants de les obertures són fets de pedra local tallada. El parament exterior del mur de tancament d'aquesta construcció és fet amb un aparell de pedra tallada de formes regulars disposades regularment, guardant una certa alineació horitzontal, tot lligat amb morter de calç travat amb falques de pedra i maó. | 08079-141 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. | 41.8695700,2.1120400 | 426311 | 4635676 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52941 | Cal Pascal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pascal | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades. | 08079-142 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120100 | 426308 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52942 | Cal Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codina | XVIII | Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer. La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta. A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit. A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer. Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta. El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment. | 08079-143 | Nucli urbà, Carrer Sant Isidre, 13 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705100,2.1128200 | 426377 | 4635780 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.