Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52803 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | Cal Costa és una masia rehabilitada, situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que s'estén de nord a sud a la part meridional del terme. Es troba sobre una elevació de terreny propera a zones boscoses on hi predomina el pi. El volum és de planta baixa i està construït en pedra. La superfície construïda és de 375 m2. La seva planta és irregular i té la seva façana principal orientada a l'est. La coberta és de teula àrab de quatre aiguavessos amb el carener principal paral·lel a la façana principal, forma un ràfec sobre totes les façanes que sobresurt aproximadament 60cm dels murs. Totes les obertures es troben emmarcades amb pedra. Des de la façana de ponent té accés a un garatge situat a una cota inferior de la casa. Tot l'entorn ha estat pavimentat i enjardinat. | 08079-4 | Carretera C-59 Km 45 | 41.8562400,2.1157200 | 426601 | 4634193 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52803-foto-08079-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52803-foto-08079-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52817 | Cal Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Genís és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i està adossada a Cal Canet, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59 de Moià a l'Estany. Consta d'un únic volum de planta baixa i pis, construït amb pedra. La superfície construïda és de 136 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al sud-oest. La coberta original ha estat substituïda per una de nova, amb el ràfec acabat amb cabirons. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb una finestra a sobre de les mateixes característiques i ampit motllurat. Al costat hi ha una finestra oberta recentment, amb maó i bigueta prefabricada, com també ho són les finestres de la façana sud-oest. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa, d'arc de llinda de pedra, i dues a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. Per la banda nord-est la masia està adossada a Cal Canet. | 08079-18 | Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 13 | 41.8563600,2.1099500 | 426122 | 4634211 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52817-foto-08079-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52814 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Canet és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i annexada a Cal Genís, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La carretera C-59, de Moià a l'Estany passa a uns 150 metres a l'est de la casa. Consta d'un únic volum de construcció de pedra i maó, parcialment arrebossat. Té planta baixa, pis i golfes i la seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 359 m2. La coberta és de teula àrab, d'una sola vessant que fa el desaiguat al lateral. La casa ha estat manifestament reformada en alçada i en les façanes principal i posterior. L'accés d'arc pla de pedra carejada queda cobert per un porxo d'un pilar de maó arrebossat que suporta biguetes prefabricades. La resta d'obertures de la façana són de factura moderna, arrebossades. La façana nord-est presenta un portal tapiat amb llinda de fusta i sobrearc de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres arrebossades. A la banda nord-oest de l'immoble hi ha annexat un volum secundari de planta rectangular que ocupa la meitat est de la façana. És de planta baixa i està construït amb blocs prefabricats de formigó, sense arrebossar. La seva coberta és plana, i forma una terrassa superior protegida amb una barana de ferro soldat. S'accedeix a aquesta terrassa a través d'un portal d'arc pla de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra també de pedra. | 08079-15 | Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 12 | 41.8564400,2.1099900 | 426126 | 4634220 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52814-foto-08079-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52814-foto-08079-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52800 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Xisquet és un mas antic, manifestament reformat, situat al costat de la masia de Cal Canet, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La masia està formada per dos volums adossats que formen una planta rectangular. La superfície construïda és de 187 m2. Són de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, i la del segon superior en alçada. La façana està orientada al sud. El primer volum té dues obertures, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, ordenades verticalment. La de la planta baixa és l'entrada principal a l'habitatge, i és d'arc de llinda de pedra amb una inscripció en baix relleu; es troba en molt mal estat de conservació i amb reparacions realitzades amb ciment, entre les quals es llegeix: '...IDRO ...1872'. L'obertura de la primera planta ha estat reformada i és arrebossada. La façana de l'altre volum presenta quatre obertures; un portal i una finestra de factura moderna i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. A la façana sud-oest hi ha tres obertures, una a la planta baixa i dues a la primera planta. La de la planta baixa és d'arc de llinda i brancals de pedra, protegida amb una reixa de ferro forjat, i la de la primera planta és d'arc de llinda, brancals i ampit de pedra. L'altra obertura de la primera planta és de la mateixa mida, i ha estat reformada (és d'arc de llinda de maó). Al segon volum, a la façana nord-oest, hi ha dues obertures d'arc de llinda de bigueta prefabricada, una a cada planta i ordenades verticalment. | 08079-1 | Carrer Raval del Prat, 10 | 41.8564700,2.1102100 | 426144 | 4634223 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52843 | Creu de terme - Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-pedra | <p>AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.</p> | XIV - XX | <p>La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.</p> | 08079-44 | Carretera C-59, km 45 | <p>Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].</p> | 41.8568200,2.1128900 | 426367 | 4634260 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||
| 52819 | Cal Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-creu | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Creu és una masia antiga, manifestament reformada, situada al sud del terme municipal de l'Estany. Es troba adossada a la masia de Ca la Pereta, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera BP- 4313 de Moià a l'Estany. Consta d'un volum principal de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 285 m2. Està construït en pedra i maó arrebossat. El volum principal té la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana es troben disposades de forma aleatòria, i són totes arrebossades, excepte el finestral de pedra carejada del primer pis. A la façana de migdia consta d'un volum adossat de planta baixa i pis amb la coberta de les mateixes característiques que el primer. Des del primer pis té accés a una terrassa transitable. En aquest volum modern totes les obertures són arrebossades. L'acabat exterior de la construcció és arrebossat amb pòrtland sense pintar. Al costat té un volum secundari de planta baixa construït amb totxo i amb la coberta de fibrociment. | 08079-20 | Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 9 | 41.8569200,2.1124700 | 426332 | 4634271 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52819-foto-08079-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52819-foto-08079-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52810 | Ca la Pereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pereta | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Ca la Pereta és una masia situada a la part meridional del terme municipal de l'Estany. Està adossada a la masia de Cal Creu, en la zona del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59, de Moià a l'Estany. Consta d'un volum de planta rectangular orientat a l'oest, i té planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 284 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les del costat del portal, que són arrebossades. Al centre hi ha el portal d'accés, a la llinda hi ha una inscripció en baix relleu amb la data '1774' i el nom 'PERA VILA'. La resta d'obertures de la construcció són arrebossades, algunes de factura moderna. Annexada a la façana posterior hi ha una escala metàl·lica exterior que dóna accés a un balcó que s'obre davant de les tres obertures de la segona planta. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar, amb els angles definits als dos primers nivells amb carreus escairats. Per la banda sud-oest la masia està adossada a la masia de Cal Creu. Davant la façana hi ha un antic cobert de pedra que ha estat ampliat en alçada amb un nivell, acabat amb maó vist. Al voltant hi ha dos edificis complementaris més. El volum secundari que completa el conjunt d'edificacions té planta baixa a la seva meitat oest i planta baixa i primera planta a la meitat est. Està construït amb pedra a la planta baixa i amb maó la primera planta. | 08079-11 | Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 8 | 41.8570400,2.1124100 | 426327 | 4634285 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52801 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Jan és una masia reformada situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que creua de nord a sud el sector meridional del terme. Està situada en un terreny pla, propera a zones boscoses. Consta d'un volum principal i dos cossos secundaris annexats. El volum ha estat reformat, sobretot la seva meitat oest, on es pot apreciar una reconstrucció feta amb maó. És de forma quadrangular i consta de planta baixa i primer pis amb una superfície construïda de 204 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal presenta quatre obertures, totes arrebossades, excepte el portal, amb llinda de fusta. A la part est de la planta baixa hi ha un petit cos annexat, fet de pedra, de planta quadrangular i coberta a un sol vessant. A la façana oest del volum principal només hi ha una finestra arrebossada a la planta baixa. A la façana nord només hi ha dues petites obertures arrebossades a la part oest, una a cada planta. La façana est del volum està ocupada totalment per un volum secundari annexat, de planta baixa, construït en fusta, de planta rectangular. La seva coberta és de fibrociment, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. El parament de la construcció és de pedra lligada amb argamassa, llevat de la part reconstruïda de maó. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar. | 08079-2 | Camí de Can Jan s/n | 41.8574000,2.1170600 | 426714 | 4634321 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52801-foto-08079-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52801-foto-08079-2-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 53012 | Jaciment Serrat de l'Horabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-serrat-de-lhorabona | COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75. | Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 / -2200) | 08079-213 | Serrat de l'Horabona | Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX. | 41.8580000,2.1204300 | 426994 | 4634384 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Datació cronològia -3500 | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52818 | Cal Petó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peto | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Petó és una de les cases rurals que formen part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. És l'habitatge situat a l'extrem oest del conjunt d'edificis. El grup de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. La casa consta d'un volum rectangular orientat al sud-est, que consta de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 150 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de dos eixos definits per dos portals d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i dues finestres al pis, de les mateixes característiques i ampits motllurats. Un dels portals queda cobert per un cos quadrangular adossat a la façana, d'un sol vessant. En un extrem de la façana sudoest, on no hi ha obertures, s'observa un petit contrafort. A la façana posterior hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues a la primera planta, totes emmarcades de pedra carejada. Aquesta façana està parcialment tapada per un cobert que s'ha adossat a la casa del costat, Ca la Pubilla, els propietaris de la qual tenen previst unificar ambdues cases. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat de morter de calç original, sota les que s'observa el parament de pedra. | 08079-19 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 5 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580500,2.1117100 | 426270 | 4634397 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52813 | Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pubilla | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista. | 08079-14 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580800,2.1118900 | 426285 | 4634400 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52824 | Cal Sidro, Cal Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-cal-isidro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Sidro és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el tercer del conjunt començant per l'oest, entre Ca la Pubilla i Cal Gomís. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est, de planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 124 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc rebaixat adovellat, sobre el qual hi ha una finestra emmarcada amb pedra carejada i ampit motllurat. A la façana posterior hi ha una única finestra de les mateixes característiques. La planta baixa queda tapada per un annex adossat d'un sol nivell d'alçat i coberta a un sol vessant. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat de morter de calç, sota el qual s'observa el parament de pedra. | 08079-25 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 3 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581100,2.1119600 | 426291 | 4634404 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52807 | Cal Gomís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gomis | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil) COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Gomís és una casa entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans, al costat de la carretera C-59. La casa està formada per un volum construït en pedra de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 142 m2. La seva planta és rectangular amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. A la façana principal hi ha tres obertures, dues a la planta baixa d'arc de llinda de pedra i una a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'obertura principal té gravada en baix relleu a la llinda la inscripció 'VALENTI CHODINA RENOVAT 1797'. Part de la llinda està exfoliada i s'ha perdut part de la inscripció. A la façana nord-oest hi ha tres obertures, una finestra, una porta a la planta baixa i una finestra a la primera planta, totes d'arc de llinda de pedra. | 08079-8 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 2 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581300,2.1118700 | 426284 | 4634406 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52807-foto-08079-8-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Carrer situat al veïnat del Prat i format per Cal Cases, Cal Gomís, Ca la Pubilla, Cal Isidro i Cal Petó.Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts.Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana.Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 52815 | Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan.(1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Cases és una de les edificacions que formen part del grup de cases que conformen el Raval del Prat. El conjunt està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge de Cal Cases és el que està situat més a l'est del conjunt. La casa està formada per un únic volum principal construït en pedra, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 179 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El pendent de la coberta orientat al nord-oest es troba a una alçada lleugerament inferior al del pendent orientat al sud-est, resultat d'una ampliació moderna en alçada. A la façana principal hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la primera planta, d'arc de llinda de pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, a la planta baixa hi ha una porta i una finestra i al primer pis trobem dues finestres d'arc de llinda de pedra. En una reforma recent s'ha adossat a aquesta façana un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i tancat amb obertures d'alumini. La façana nord-est presenta tres petites finestres i un portal d'arc pla de pedra carejada tapiat. L'acabat exterior és de pedra vista. | 08079-16 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 1 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581600,2.1119900 | 426294 | 4634409 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52815-foto-08079-16-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52838 | Font Pedrosa, Font de les Pedroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pedrosa-font-de-les-pedroses | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVII | Abandonada | Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai. | 08079-39 | Vessant del serrat de l'Horabona | La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8] | 41.8587700,2.1170200 | 426712 | 4634473 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 53017 | Monòlit de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-pedra | XX | Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre. | 08079-218 | Passeig del Prat, s/n | 41.8608800,2.1134100 | 426415 | 4634710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 52849 | Camí de Collsuspina, Camí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collsuspina-cami-de-centelles | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. DE ZAMORA, Francisco (1787). Diario de los Viajes hechos en Cataluña. (1787). Ed. Curial, Barcelona. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció al sud-est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 3 peus; equivalents a uns 1,20 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i a partir d'allà començava a ascendir progressivament fins a carenar el serrat de l'Horabona, passant pel costat del jaciment arqueològic de Puig Rodó (ja fora del terme municipals de l'Estany), i continuava cap a Collsuspina, perllongant-se fins a Centelles. | 08079-50 | Camí de Collsuspina, s/n | Les referències documentals més antigues actualment consultades en donen notícia des del segle XVIII, de manera indirecta, a través del diari dels viatges de Francisco de Zamora, quan descriu la situació del poble de Centelles i explica que les dones entanyenques filen llana per les fàbriques de Centelles: (...) 'Centellas, villa buena y bien situada, en donde hay fábricas y comercio; y aunque nosostros no pudimos bajar a ver esta villa por falta de tiempo, supimos de persona segura que contiene 1.250 vecinos en cerca de 400 casas, (...) hay 62 fábricas que contienen juntes 160 telares. (...) Consumen los fabricantes de esta villa mil arrobas de lana cada año, de los que sólo toman dos mil en el país, comprando las restantes en Aragón. (...) Los fabricantes de esta villa hacen trabajar a su cuenta 50 telares en San Feliu de Codinas, (...). A más hacen hilar de su cuenta todas las mujeres de Seva, Tona, Ayguafreda, Auló, Monistrol de Calders, Estany, Figueró, etc., y cuasi todas las cases de los labradores vecinos de hora y media alrededor. Envían lo trabajado a Madrid, Zaragoza, Valencia y demàs del Reino, sin lo que consumen Vique, Olot y demás de Cataluña, teniendo tal despacho que es preciso pedir muy de antemano lo que se quiere. Trabajan estameñas de todos los colores, però el tinte no es Bueno, siendo sólo lo que les falta para la perfección. Estas fábricas van cada día en aumento.' [De Zamora, 1787-1973, pàg. 57] En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Collsuspina és el cinquè i darrer en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 3 peus (equivalent a poc més de 1,20 m), que era un camí de ferradura, que passa pel terme de Ferrerons (agregat a Moià), que continua fins a Centelles, i que es trobava en mal estat 'casi intransitables'. També s'esmenta que 'Este camino es transversal y de escasa importancia, pero facilita las comunicaciones con los de Collsespina, Tona y Centellas, y por ser contiguos a las carreteras de Vich y Manresa el 1o (Collsuspina) y de Vich a Bar[cel]ona los dos últimos (Tona i Centelles)'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Collsaspina'. | 41.8630500,2.1197900 | 426947 | 4634946 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52849-foto-08079-50-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52841 | Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XIV-XVIII | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir. | 08079-42 | Camí de Rodors, s/n | Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88] | 41.8632200,2.1106700 | 426190 | 4634972 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial. | 94|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52831 | Font de Mig Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mig-prat | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX | Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu. | 08079-32 | Situada al costat de l'actual carretera C-59 | 41.8641300,2.1126500 | 426355 | 4635072 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52839 | Rec de les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-nogueres | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-40 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres. | 41.8649100,2.1145300 | 426512 | 4635157 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany. | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||
| 52850 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX-XX | La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme. | 08079-51 | Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46 | La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934] | 41.8653100,2.1123400 | 426331 | 4635203 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52840 | Rec del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-mig | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-41 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | 41.8653500,2.1132400 | 426406 | 4635206 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52827 | Font d'Auró o d'Oró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dauro-o-doro | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany. | XIX | A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar. | 08079-28 | Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius. | 41.8653800,2.1276500 | 427602 | 4635198 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52852 | Serrat del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gaig | AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià. | 08079-53 | Carretera C- 59, km 45 | 41.8655100,2.1098300 | 426123 | 4635227 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996] | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52842 | Antic Estany (dessecat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys). | 08079-43 | Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà. | Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat. | 41.8655800,2.1139300 | 426463 | 4635231 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52978 | Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis. | 08079-179 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 52 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8672600,2.1097300 | 426117 | 4635422 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52978-foto-08079-179-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52979 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-2 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que s'alinea amb el traçat del carrer, orientat a llevant. La coberta és de doble vessant vers la façana principal, on s'obre la porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis. L'acabat exterior és fet amb revestiment llis mentre que el ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga de fusta. | 08079-180 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 50 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673000,2.1097600 | 426119 | 4635426 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52979-foto-08079-180-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52980 | Cal Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manlleu | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla. | 08079-181 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 48 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673500,2.1097800 | 426121 | 4635431 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52980-foto-08079-181-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52977 | Cal Fuster Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-gros | XVII-XIX | Edificació aïllada de planta rectangular i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al migdia. A la planta baixa, just a l'escaire sud-oest, es disposa una porxada interior que treu dos arcs de mig punt a les respectives façanes que el conformen i on es localitza la porta principal. Restant l'escaire en si reforçat per una rafa alineada cap al sud. La façana principal presenta una composició definida a partir d'una doble línia horitzontal que conformen les obertures de la planta pis i la planta sota coberta. Modulació que es repeteix a les altres dues façanes, tot i que amb menys finestres a cada una de les plantes. La façana lateral presenta dues obertures alineades a un mateix eix, vers l'oest que es corresponen a la primera planta amb una finestra balconera i una finestra de menors dimensions a la planta sota coberta. En el seu conjunt, totes i cada una de les obertures estan fetes amb emmarcat de pedra tallada als brancals i amb llinda de pedra monolítica i ampit motllurat. Elements petris que es repeteixen en el reforç de les cantonades així com als brancals i dovellats dels arcs de mig punt de la planta baixa. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior del volum edificat és fet amb aparell de maçoneria regular. El ràfec de la coberta és fet per una doble filada de teula i maó. | 08079-178 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 54 | 41.8673800,2.1101700 | 426153 | 4635434 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 52981 | Carrer Rodors, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-46 | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada al carrer. La seva composició queda definida per les dues obertures que s'emplacen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa es disposa la porta principal que és d'arc de mig punt i de doble full, flanquejada per una finestra amb la llinda, presentant la inscripció JOAN SOLA 1796. Pel que fa a les plantes superiors, s'obren dues finestres iguals a cada un dels nivells. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter, remarcant el modulat de les pedres tallades que emmarquen el conjunt de les obertures. El ràfec de la coberta és d'una sola línia de maó col·locat a punta de diamant. | 08079-182 | Nucli Urbà. Carrer Rodors, 46 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674100,2.1097900 | 426122 | 4635438 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52982 | Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis. | 08079-183 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 44 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674600,2.1098200 | 426124 | 4635444 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52982-foto-08079-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52811 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | .XVIII | En procés de condicinament i rehabilitació. | El Masot està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, no molt allunyada del nucli urbà en una zona poc habitada on predomina el bosc. Es troba en un terreny elevat, al serrat del Masot. De la masia es conserven part dels murs exteriors de pedra, que permeten deduir que constava de dos volums annexats de planta baixa i pis, el primer corresponent a l'habitatge i el segon a dependències agrícoles. La superfície construïda de l'edifici principal és de 220 m2. Sembla que el conjunt tenia una planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de la qual només se'n conserva una part del ràfec. Es mantenen diversos sectors dels murs de les quatre façanes, i a les cantonades sud-est i nord-est el mur encara conserva l'alçada original, tot i que en molt mal estat. En aquesta part també s'observa un contrafort. A la façana nord es conserven dues obertures d'arc de llinda de pedra, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, però en la resta de murs no es conserva cap més obertura. També a la façana nord en sobresurt un cos que es corresponia amb la cisterna. El mur meridional és el que es troba més deteriorat, i no supera el metre d'alçada, llevat de la cantonada sud-est. L'interior de l'habitatge es troba envaït per les pedres despreses i per la vegetació. | 08079-12 | A la zona Oest del terme municipal | 41.8675000,2.1004500 | 425347 | 4635456 | 08079 | L'Estany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Actualment aquesta masia s' està rehabilitant. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52983 | Carrer Rodors, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-42 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla. | 08079-184 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 42 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675200,2.1098500 | 426127 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52983-foto-08079-184-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52984 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i alineat amb el carrer, cobert amb teulada de doble vessant. La façana principal afronta amb el carrer i queda definida a partir de les obertures que a cada una de les plantes s'alineen amb un mateix eix vertical. Composició que es defineix per les finestres amb ampit i barana emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. Solució que també presenten les dues portes de la planta baixa. L'aparell constructiu és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter. El ràfec de la coberta és fet per una filada de maó pla. | 08079-185 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 40 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675600,2.1098800 | 426129 | 4635455 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52984-foto-08079-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52837 | Font Vella o Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-o-font-de-les-eres | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVIII-XIX | Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. . | 08079-38 | Nucli Urbà. Carretera de Barcelona - Carrer de l'Esport | El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: 'Dr. Fernando Macià degà 1756'. La interpretació de la làpida és la següent: la paraula 'Fernando' (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres 'FERdo'. El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula 'degà' no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany. En un document de l'any 1890 apareix citada com 'la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.' [Tabé, 1890, pàg. 11] En diverses ressenyes històriques contemporànies s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a 'font vella' però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a 'font municipal', de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX. La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914/1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques. Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes. | 41.8676100,2.1131600 | 426402 | 4635457 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | D'ús quotidià per als veïns, constitueix un referent d'identitat per als estanyencs. | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52985 | Ca la Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVII-XVIII | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada amb el carrer que l'afronta. La façana principal presenta una composició definida a partir del portal d'arc escarser, lleugerament desplaçat cap al costat dret, quedant flanquejat per dos petits finestrons amb barrots situats a alçades diferents. A la planta baixa s'obra una finestra emmarcada per quatre peces de pedra local monolítiques, tancada per un reixat quadriculat de forja. A la llinda hi ha la inscripció de l'any 1671, tot emmarcat una creu. A la planta pis, just a l'eix de la porta hi ha una finestra balconera amb barana amb filigranes de ferro. A la seva dreta s'obre una finestra de petites dimensions amb reixa de llangardaix, mentre que al costat esquerre n'hi ha una que preserva l'ampit motllurat. Totes aquestes finestres queden emmarcades amb pedra tallada local. Pel que fa al pis sota coberta es disposa una galeria d'arcs de mig punt composta per quatre jocs d'un híbrid d'arc geminat amb capitells decorats alineats amb un ampit corregut. El parament exterior de la façana és fet amb aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada i reble que dóna unitat compositiva al conjunt. El ràfec està resolt per un voladís amb biguetes de fusta motllurades i empostissat de fusta. | 08079-186 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 38 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8676200,2.1098900 | 426130 | 4635461 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52847 | Camí de Muntanyola, Camí de Vic, Camí de França o Camí de Sant Jaume a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-muntanyola-cami-de-vic-cami-de-franca-o-cami-de-sant-jaume-a-girona | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany-APSME], L'Estany (Inèdit). TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XI | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i continuava cap al pla de la Carrera pel costat del mas de la Carrera, ben a prop de diverses fonts (fonts d'Auró, font de Ferro, font de Sentes) i continua cap al serrat Gran de Postius fins a Muntanyola, pel costat de la font Canaleta (dins el terme municipal de Muntanyola). | 08079-48 | Camí de Muntanyola, s/n | Aquest camí, que comunicava amb la seu bisbal de Vic, possiblement facilità l'any 1080 l'assentament d'un priorat agustinià a la vora de la riba de l'estany natural pre existent. La seva importància també quedà reflectida amb l'existència d'una creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. En donen notícia el 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, quan arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'enlo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és dejus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliumigenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent ypart ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503/1552 ' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat al costat del Raval del Prat fins a l'actualitat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Vic és el segon en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat, essent una part d'ell pràcticament intransitable. També s'esmenta que 'es de mayor interès para conducirse a los mercados de Vich, ciudad de conveniencias (...)). [H03]En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Muntayola' [H06] | 41.8676500,2.1269100 | 427543 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52847-foto-08079-48-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la vora del camí de Vic, es poden trobar diverses fonts: Font de Sentes (el topònim possiblement feia referència al fet que l'aigua feia mala olor de sentina), [Carreras, 1982],Conjunt de fonts d'auró (el topònim fa referència a una espècia d'arbre; l'auró. En aquest indret es plantejà un projecte de balneari entre 1852 i 1890, que no va arribar a reeixir. | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52986 | Ca l'Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaiola | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat a migdia, cobert amb teulada a doble vessant. A la planta baixa de la façana principal s'obre la porta d'accés i dues finestres amb barana a l'ampit. Mentre que al pis superior es disposen tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. La llinda de la finestra de la planta baixa presenta una inscripció amb l'any 1805 amb l'anagrama del cor de Crist centrat al mig. L'aparell del mur de tancament de la façana és fet amb maçoneria desbastada, disposada de forma irregular. | 08079-187 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 36 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8677000,2.1099200 | 426133 | 4635470 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52976 | Antiga casa Presegué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-presegue | XIX-XX | Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada. | 08079-177 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 52 | 41.8677500,2.1103700 | 426170 | 4635475 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 52987 | Cal Paraire Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-nou | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt sobre impostes de doble full amb els brancals i el dovellat de pedra tallada local. A la clau de volta d'aquest arc hi ha la inscripció a dues línies SANGI MONT PIN OSA 17 46 al voltant d'una creu llatina sobre un monticle. A la planta baixa s'obren actualment dues portes més, una a cada costat del portal principal així com dues finestres. A les plantes superiors es disposen dues finestres més per planta que queden alineades a la vertical dels dos eixos, articulant la composició de la façana en dues parts a partir de la frontal del carener de la coberta. Les finestres són fetes amb muntants de pedra i llinda monolítica amb ampit motllurat, sent les dues de la planta sota coberta d'un dimensionat menor que les del pis principal. L'acabat del parament exterior de la façana és fet amb un revestiment de calç que remarca els muntants de pedra de les finestres i portes que s'obren a cada una de les plantes. | 08079-188 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 34 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8677900,2.1099300 | 426134 | 4635480 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52987-foto-08079-188-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52988 | Cal Pareire Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pareire-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edificació de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia amb coberta de vessant simple ver la façana lateral. La façana principal afronta al carrer i queda articulada per una composició de les obertures de cada una de les dues plantes que conforma la compartimentació interior. A la planta baixa s'obren dues portes, una de doble full amb arc rebaixat sobre brancals i l'altra de llinda plana. Ambdues amb els muntants de pedra tallada local. Les finestres de la planta pis es disposen, simètricament, a l'eix de la vertical de les portes que s'obren a la planta baix, quedant així tota la façana. Aquestes són fetes amb muntants de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. La façana lateral presenta dues petites obertures sense emmarcar a la planta baixa i una finestra vers l'escaire posterior amb muntants, llinda i ampit monolític. El parament exterior dels murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria irregular i reforços de pedra tallada a les cantonades. Com a curiositat cal remarcar que a la façana principal s'aprecia l'arc de descàrrega que hi ha sobre les dues portes de la planta baixa. | 08079-189 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 32 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678500,2.1099600 | 426136 | 4635487 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52988-foto-08079-189-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52890 | Carrer Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XV - XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza. | 08079-91 | Nucli urbà. Carrer Rodors | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678600,2.1099700 | 426137 | 4635488 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52887 | Font del Doctor Vilardelll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-doctor-vilardelll | XX | Font situada davant la casa del Doctor Vilardell, just al carrer que porta el seu nom. | 08079-88 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Barcelona | 41.8678900,2.1130400 | 426392 | 4635489 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52887-foto-08079-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 52896 | Cal Passerisa vell o Casa de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passerisa-vell-o-casa-de-les-eres | XVIII-XX | Edifici de planta quadrangular a quatre vents orientat a migdia amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de migdia. Al volum principal s'adossa un porxo d'arcs de mig punt a la façana de migdia i un cos adossat a la part nord. Els dos en planta baixa i amb coberta de teula de vessant simple. La distribució interior es defineix a partir de la planta i pis, presentant diverses obertures a cada una de les façanes. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior està fet de maçoneria amb els muntants de les obertures de pedra tallada. El ràfec de la coberta està fet amb maó a punta de diamant, sobre una línia de maó pla. | 08079-97 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, 1 | Antiga masia que ha quedat absorbida per l'actual eixample del nucli urbà. | 41.8679100,2.1134300 | 426424 | 4635491 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació completament remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 52992 | Local social. Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-cine | XX | Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color. | 08079-193 | Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16 | Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa. | 41.8679500,2.1127400 | 426367 | 4635496 | 1969 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Equipament públic: cinema i local social. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 52989 | Carrer Doctor Vilardell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-9 | XX | Casa aïllada conformada per dos volums de planta rectangular adossats amb la coberta a quatre vents amb dos cossos articulats que segueixen la forma de la planta. En destaca la composició múltiple de la façana principal amb una porxada interior d'arc de mig punt on es disposa la porta d'accés. S'accedeix, des de la cota de carrer per una escala d'un tram paral·lel a la façana que desembarca a un replà aterrasat definit a la frontal de la porta. La barana d'aquesta estructura és de doble tub horitzontal entre pilars quadrats als escaires. La simetria compositiva de la façana s'articula a partir del frontó que presenta la coberta del mòdul d'arc de mig punt de la porxada on hi ha la porta d'accés. La façana que dóna a migdia ofereix una composició presidida per un volum avança de planta rectangular que descansa sobre un gran arc escarser a la planta baixa que abasta tota l'amplada d'aquesta estructura. Per sobre, es disposa un tancament a modus de tribuna que el conforma una sèrie de quatre finestrals d'arc de mig punt. Quedant rematat l'espai de sota coberta amb un frontó triangular amb un òcul circular central. A la planta pis, l'espai que es defineix a llevant, entre els dos cossos que conformen l'edificació, es disposa una terrassa amb barana de ferro. El forjat d'aquesta estructura descansa sobre un pilar, quedant la planta baixa oberta pels dos costats. El sòcol de la casa, a l'alçada de la planta semi soterrada, és fet amb aplacat de pedra tallada regular que contrasta amb el revestiment llis del tram dels murs de la planta superior i els frontons de cada una de les façanes. El tractament del conjunt dels murs exteriors és resolt per un revestiment llis, quedant emmarcats per muntant de pedra algunes de les obertures que donen a l'exterior. El ràfec que envolta la coberta és format per un motllurat triple llis que dóna unitat compositiva a tot el conjunt. | 08079-190 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 9 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680100,2.1129500 | 426385 | 4635502 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52974 | Carrer Balmes, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes-46 | XVIII | Construcció de planta quadrada d'un sol nivell i coberta amb teulada de vessant simple vers la façana principal, orientada al migdia. Els murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria composta per pedra desbastada, de maons i pedruscall lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha reforços amb pedra tallada. La porta principal té una llinda de fusta plana i brancals de maó cuit disposats en cadena quedant centrada a l'eix de la façana. Està flanquejada per dos respiradors en forma de diamant fets també de maó cuit. | 08079-175 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 46 | 41.8680400,2.1104800 | 426180 | 4635507 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52974-foto-08079-175-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52991 | Carrer Doctor Vilardell, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-14 | XX | Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra. | 08079-192 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680900,2.1126000 | 426356 | 4635511 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52991-foto-08079-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52973 | Carrer Sant Oleguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-oleguer-9 | XIX | Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra. | 08079-174 | Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8681000,2.1104300 | 426176 | 4635514 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52973-foto-08079-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/