Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
52874 Ajuntament de l'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lestany CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. XIV-XVII Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla. 08079-75 Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1 Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat. 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52842 Antic Estany (dessecat) https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys). 08079-43 Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà. Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat. 41.8655800,2.1139300 426463 4635231 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. 123 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
53008 Antiga capella de Betlem https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-betlem XX Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici. 08079-209 Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. 41.8698200,2.1169900 426722 4635700 1965 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52976 Antiga casa Presegué https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-presegue XIX-XX Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada. 08079-177 Nucli urbà. Carrer Balmes, 52 41.8677500,2.1103700 426170 4635475 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52886 Antigues dependencies del monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir XIV-XVI <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> 08079-87 Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> 41.8690700,2.1125900 426356 4635620 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94|85 45 1.1 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52885 Ball Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla AMADES, Joan (1950-56). Costumari Català. El curs de l'any. Ed. Salvat Tomo IV. Barcelona XIX-XX Dansa popular de caràcter tradicional. Segons el folklorista Joan Amades es tracta d'un ball cerdà (de la Cerdanya) que fou introduït a casa nostra pels occitans durant la seva immigració a Catalunya al segle XVII. 'Després d'un passeig previ al ball, els balladors fan fer rístol a la companya (figures 1 i 2), encarats i deixar anar les mans, marquen un suau punteig i evolucionen com indiquen les figures 3, 4 i 5; en repetir-lo, pren un moviment més viu i saltironat, com marca la figura 6, i acaba amb un airós giravolt del ballador (figura 79)' JOAN AMADES (1950-56) 08079-86 L'Estany Hi ha dues hipòtesis de l'origen de la paraula Ball Pla. Una es refereix a la forma de ballar-se plana, suau, sense salts i moviments bruscs. L'altra al lloc on es ballava, en la zona plana del poble. Possiblement, aquesta primera hipòtesi prové d'estudis realitzats a Catalunya i Aragó on 'curiosament' també existeixen balls sota el nom de Ball Pla. Tanmateix, aquests balls comparteixen característiques similars amb el nostre. El Ball Pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts. Més que una dansa concreta, aquest Ball Pla indica una manera de ballar, un tipus de dansa oberta, a la que tothom podria afegir-s'hi. Els mots 'ball pla' defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari. 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 08079 L'Estany Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52885-foto-08079-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla S'està intentant recuperar i promoure per part la colla caramellaire de l'Estany Sortits de l'Ou i sota la tutela de l'Esbart dansaire de Castellterçol. 98 62 4.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52823 Blancafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancafort AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. XVIII El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2. 08079-24 Oest del municipi 41.8730300,2.0911700 424583 4636078 08079 L'Estany Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
53024 Bomba de bombeig d'aigua potable. https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-de-bombeig-daigua-potable XX Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa. 08079-225 Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi. 41.8688600,2.1124000 426340 4635597 1931 08079 L'Estany Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 52 2.2 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52985 Ca la Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVII-XVIII Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada amb el carrer que l'afronta. La façana principal presenta una composició definida a partir del portal d'arc escarser, lleugerament desplaçat cap al costat dret, quedant flanquejat per dos petits finestrons amb barrots situats a alçades diferents. A la planta baixa s'obra una finestra emmarcada per quatre peces de pedra local monolítiques, tancada per un reixat quadriculat de forja. A la llinda hi ha la inscripció de l'any 1671, tot emmarcat una creu. A la planta pis, just a l'eix de la porta hi ha una finestra balconera amb barana amb filigranes de ferro. A la seva dreta s'obre una finestra de petites dimensions amb reixa de llangardaix, mentre que al costat esquerre n'hi ha una que preserva l'ampit motllurat. Totes aquestes finestres queden emmarcades amb pedra tallada local. Pel que fa al pis sota coberta es disposa una galeria d'arcs de mig punt composta per quatre jocs d'un híbrid d'arc geminat amb capitells decorats alineats amb un ampit corregut. El parament exterior de la façana és fet amb aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada i reble que dóna unitat compositiva al conjunt. El ràfec està resolt per un voladís amb biguetes de fusta motllurades i empostissat de fusta. 08079-186 Nucli urbà. Carrer Rodors, 38 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8676200,2.1098900 426130 4635461 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52923 Ca la Manela o cal Pep Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manela-o-cal-pep-gran RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra. 08079-124 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694800,2.1118700 426297 4635666 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Deshabitada. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52905 Ca la Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704. 08079-106 Nucli urbà. Carrer Major, 21 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8687000,2.1114000 426257 4635580 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació parcialment remodelada en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52810 Ca la Pereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pereta AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII Ca la Pereta és una masia situada a la part meridional del terme municipal de l'Estany. Està adossada a la masia de Cal Creu, en la zona del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59, de Moià a l'Estany. Consta d'un volum de planta rectangular orientat a l'oest, i té planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 284 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les del costat del portal, que són arrebossades. Al centre hi ha el portal d'accés, a la llinda hi ha una inscripció en baix relleu amb la data '1774' i el nom 'PERA VILA'. La resta d'obertures de la construcció són arrebossades, algunes de factura moderna. Annexada a la façana posterior hi ha una escala metàl·lica exterior que dóna accés a un balcó que s'obre davant de les tres obertures de la segona planta. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar, amb els angles definits als dos primers nivells amb carreus escairats. Per la banda sud-oest la masia està adossada a la masia de Cal Creu. Davant la façana hi ha un antic cobert de pedra que ha estat ampliat en alçada amb un nivell, acabat amb maó vist. Al voltant hi ha dos edificis complementaris més. El volum secundari que completa el conjunt d'edificacions té planta baixa a la seva meitat oest i planta baixa i primera planta a la meitat est. Està construït amb pedra a la planta baixa i amb maó la primera planta. 08079-11 Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 8 41.8570400,2.1124100 426327 4634285 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52810-foto-08079-11-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52907 Ca la Pilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pilar XVIII-XX Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula. 08079-108 Nucli urbà. Carrer Major, 2 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8689500,2.1116900 426281 4635607 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació parcialment remodelada en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52813 Ca la Pubilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pubilla AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. XVIII Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista. 08079-14 Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4 El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. 41.8580800,2.1118900 426285 4634400 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52903 Ca la Roseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-roseta RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró. 08079-104 Nucli urbà. Carrer Major, 17 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8687100,2.1116100 426274 4635581 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació parcialment remodelada en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52899 Ca la Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tona RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702. 08079-100 Nucli urbà. Carrer Major, 5-7 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8688100,2.1119900 426306 4635592 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52949 Ca l'Elvira o Ca l'Erms https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira-o-ca-lerms RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble. El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta. 08079-150 Nucli urbà. Carrer Padró, 1 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8700200,2.1140200 426476 4635724 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat íntegrament en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52921 Ca l'Endal https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lendal TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes. 08079-122 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8695900,2.1118700 426297 4635678 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Interior reformat. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52978 Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis. 08079-179 Nucli urbà. Carrer Rodors, 52 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8672600,2.1097300 426117 4635422 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52978-foto-08079-179-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat íntegrament en època contemporània. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52898 Ca l'Errando https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerrando RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant amb carener paral·lel a la façana lateral. Les façanes s'articulen a partir de les obertures que s'obren a cada una de les plantes. La façana principal s'ordena a partir d'aquests nivells de les plantes, on s'obren diverses obertures de dimensionat diferents. A la planta baixa es localitzen dues portes d'accés, la principal vers la part occidental i una altra més cap a l'est. L'estat que presenta el parament exterior, d'aquesta façana principal, permet apreciar l'aparell constructiu de maçoneria i les posteriors refeccions fetes amb maons. Destaquen les motllures de pedra local tallada que presenten algunes d'aquestes obertures, així com els brancals i la llinda de la porta principal. La façana lateral, que afronta a la plaça, presenta diverses obertures. 08079-99 Nucli urbà. Carrer Major, 1-3 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8688400,2.1120900 426314 4635595 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52898-foto-08079-99-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chávez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació parcialment remodelada en època contemporània. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52986 Ca l'Escaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaiola RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XIX Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat a migdia, cobert amb teulada a doble vessant. A la planta baixa de la façana principal s'obre la porta d'accés i dues finestres amb barana a l'ampit. Mentre que al pis superior es disposen tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. La llinda de la finestra de la planta baixa presenta una inscripció amb l'any 1805 amb l'anagrama del cor de Crist centrat al mig. L'aparell del mur de tancament de la façana és fet amb maçoneria desbastada, disposada de forma irregular. 08079-187 Nucli urbà. Carrer Rodors, 36 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8677000,2.1099200 426133 4635470 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52916 Ca l'Et-Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-let-xic RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés. 08079-117 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694700,2.1117900 426290 4635665 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52916-foto-08079-117-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació remodelada en època contemporània. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52970 Ca l'Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leulalia XVIII-XX Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors. Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica. El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç. 08079-171 Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 5 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8682200,2.1104800 426180 4635527 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52970-foto-08079-171-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52853 Cabana de volta, Les feixes de França, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-1 MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. XIX Estructura en runas amb la coberta esfondrada Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca i orientada que es correspondria amb una cabana de volta feta amb aparell de pedra seca. L'accés es faria per una porta amb llinda plana d'una sola peça. Element que s'ha conservat. 08079-54 Vessant de les Feixes de França 41.8761500,2.0939600 424818 4636422 08079 L'Estany Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52853-foto-08079-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52853-foto-08079-54-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52854 Cabana de volta, Les feixes de França, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2 MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. XIX Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m. 08079-55 Pla de les Feixes de França 41.8759700,2.0951600 424918 4636401 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52953 Cal Barretines https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barretines XVIII-XX Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos. 08079-154 Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8706800,2.1109600 426223 4635800 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52906 Cal Benet o cal Terrissaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-o-cal-terrissaire RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis. 08079-107 Nucli urbà. Carrer Major, 23 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8686900,2.1113300 426251 4635579 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52906-foto-08079-107-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52931 Cal Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-0 XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis. 08079-132 Nucli urbà. Plaça Monestir, 10 41.8689600,2.1118800 426297 4635608 08079 L'Estany Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52928 Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. XVIII-XIX Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana. 08079-129 Nucli urbà. Plaça Major, 7 Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. 41.8691200,2.1117500 426286 4635626 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52928-foto-08079-129-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52919 Cal Camat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons. 08079-120 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8697000,2.1118300 426294 4635691 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52814 Cal Canet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet-0 AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII Cal Canet és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i annexada a Cal Genís, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La carretera C-59, de Moià a l'Estany passa a uns 150 metres a l'est de la casa. Consta d'un únic volum de construcció de pedra i maó, parcialment arrebossat. Té planta baixa, pis i golfes i la seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 359 m2. La coberta és de teula àrab, d'una sola vessant que fa el desaiguat al lateral. La casa ha estat manifestament reformada en alçada i en les façanes principal i posterior. L'accés d'arc pla de pedra carejada queda cobert per un porxo d'un pilar de maó arrebossat que suporta biguetes prefabricades. La resta d'obertures de la façana són de factura moderna, arrebossades. La façana nord-est presenta un portal tapiat amb llinda de fusta i sobrearc de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres arrebossades. A la banda nord-oest de l'immoble hi ha annexat un volum secundari de planta rectangular que ocupa la meitat est de la façana. És de planta baixa i està construït amb blocs prefabricats de formigó, sense arrebossar. La seva coberta és plana, i forma una terrassa superior protegida amb una barana de ferro soldat. S'accedeix a aquesta terrassa a través d'un portal d'arc pla de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra també de pedra. 08079-15 Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 12 41.8564400,2.1099900 426126 4634220 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52814-foto-08079-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52814-foto-08079-15-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52934 Cal Carbonell, Cal Paraire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbonell-cal-paraire RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular en cantonada que disposa d'una distribució interior a partir de tres plantes i que és cobert per una teulada de vessant simple vers la façana principal. La composició de les façanes és molt regular, queden definides a partir de les obertures que es disposen en cada una de les tres plantes. La façana principal està articulada a partir d'una distribució simètrica de les obertures definides per un eix central, que està presidit per la porta d'accés. Totes les obertures presenten brancals amb llindes de monolítiques i ampit motllurats. Les obertures de les plantes superiors són idèntiques, tres a cada nivell, i es corresponen amb balcons amb barana de ferro amb barrots verticals de secció rectangular amb guarniments lobulars. Pel que fa a la façana lateral, presenta una composició semblant a la de la façana principal. La disposició de les obertures es defineix a partir d'un eix vertical on es localitza la porta d'accés, per sobre es disposa un balcó flanquejat a l'esquerra per una finestra. Distribució que es repeteix a la planta superior. La tipologia d'aquestes obertures és semblant a les de l'altra façana, bé que en aquestes la llinda és recta amb rebaix recordant un arc conopial. L'aparell és de maçoneria feta de pedra desbastada i lligada amb morter de calç, disposada de forma regular i presentant reforços de pedra tallada regular a la cantonada. Al ràfec en sobresurten els caps de biga. A la part posterior, vers el carrer Verdaguer s'hi disposa un segon cos edificat de planta rectangular en cantonada orientada al nord i conformada per dos volums que ofereixen un doble pla de façana i que està cobert per vessant simple. La seva distribució interior es correspon amb tres nivells, planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquests nivells són les que determinen la composició de les façanes, articulades a partir de la seva alineació en eixos verticals. La distribució de les obertures de la façana principal es defineixen a partir d'un eix vertical central. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i per sobre d'aquesta, a cada una de les plantes, hi ha un balcó amb barana de ferro treballada. Aquestes obertures porten brancals i llindes monolítiques de pedra local tallada. Pel que fa a la façana lateral d'aquest volum principal, es disposen dues finestres simètriques per planta que queden definides a partir de dos eixos verticals. De la mateixa manera, el pany de façana del segon volum, obert vers al nord com la façana principal, es disposa un balcó per planta, restant la planta baixa sense cap obertura. Obertures aquestes, igual que les anteriors resoltes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament del mur de tancament exterior de l'edificació és fet de maçoneria amb aparell regular de pedra desbastada i lligat amb morter de calç que presenta pedres tallades a les cantonades. El ràfec ofereix una solució compositiva original, alternant-se la col·locació d'un maó pla amb una teula. 08079-135 Nucli urbà. Plaça Monestir, 6 -7 41.8690100,2.1121900 426323 4635614 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. Edificació completament remodelada en època contemporània. Queda dins de l'àmbit del recinte històric de l'antic Monestir. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52967 Cal Carbonellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbonellet RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XX Bloc d'habitatges que ocupa una superfície de planta rectangular articulada en dos cossos, el davanter, que s'alinea amb el carrer té coberta de vessant simple i el posterior amb terrat. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos, mentre que la façana principal presenta una composició centrada en la distribució regular de tres obertures per nivell, corresponent-se la central de la planta baixa a la porta d'accés. En aquest eix central, a l'alçada del forjat del tercer pis, just al mig de les dues finestres, es disposa una petita fornícula votiva feta de pedra local amb un arc de mig punt amb una inscripció que hi posa AVE MARIA i que comte la imatge de la Verge Maria. El tractament de l'acabat de la façana és fet amb un revestiment del qual en destaca l'emmarcat de pedra local de cada una de les obertures. El ràfec de la coberta és resolt amb un voladís de fusta amb cairons motllurats. 08079-168 Nucli urbà. Carrer Rodors, 1 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8684500,2.1108400 426210 4635553 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52967-foto-08079-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52967-foto-08079-168-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52815 Cal Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan.(1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. XVIII Cal Cases és una de les edificacions que formen part del grup de cases que conformen el Raval del Prat. El conjunt està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge de Cal Cases és el que està situat més a l'est del conjunt. La casa està formada per un únic volum principal construït en pedra, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 179 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El pendent de la coberta orientat al nord-oest es troba a una alçada lleugerament inferior al del pendent orientat al sud-est, resultat d'una ampliació moderna en alçada. A la façana principal hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la primera planta, d'arc de llinda de pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, a la planta baixa hi ha una porta i una finestra i al primer pis trobem dues finestres d'arc de llinda de pedra. En una reforma recent s'ha adossat a aquesta façana un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i tancat amb obertures d'alumini. La façana nord-est presenta tres petites finestres i un portal d'arc pla de pedra carejada tapiat. L'acabat exterior és de pedra vista. 08079-16 Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 1 El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. 41.8581600,2.1119900 426294 4634409 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52815-foto-08079-16-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52901 Cal Cintet o Cal Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-o-cal-codina RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula. 08079-102 Nucli urbà. Carrer Major, 13 Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8687400,2.1117500 426286 4635584 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació parcialment remodelada en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52942 Cal Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codina XVIII Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer. La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta. A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit. A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer. Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta. El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment. 08079-143 Nucli urbà, Carrer Sant Isidre, 13 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8705100,2.1128200 426377 4635780 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52946 Cal Corema vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corema-vell RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana. 08079-147 Nucli urbà. Carrer Padró, 11 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8704500,2.1143500 426504 4635772 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat íntegrament en època contemporània. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52803 Cal Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. XVIII-XX Cal Costa és una masia rehabilitada, situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que s'estén de nord a sud a la part meridional del terme. Es troba sobre una elevació de terreny propera a zones boscoses on hi predomina el pi. El volum és de planta baixa i està construït en pedra. La superfície construïda és de 375 m2. La seva planta és irregular i té la seva façana principal orientada a l'est. La coberta és de teula àrab de quatre aiguavessos amb el carener principal paral·lel a la façana principal, forma un ràfec sobre totes les façanes que sobresurt aproximadament 60cm dels murs. Totes les obertures es troben emmarcades amb pedra. Des de la façana de ponent té accés a un garatge situat a una cota inferior de la casa. Tot l'entorn ha estat pavimentat i enjardinat. 08079-4 Carretera C-59 Km 45 41.8562400,2.1157200 426601 4634193 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52803-foto-08079-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52803-foto-08079-4-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52819 Cal Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-creu AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII Cal Creu és una masia antiga, manifestament reformada, situada al sud del terme municipal de l'Estany. Es troba adossada a la masia de Ca la Pereta, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera BP- 4313 de Moià a l'Estany. Consta d'un volum principal de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 285 m2. Està construït en pedra i maó arrebossat. El volum principal té la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana es troben disposades de forma aleatòria, i són totes arrebossades, excepte el finestral de pedra carejada del primer pis. A la façana de migdia consta d'un volum adossat de planta baixa i pis amb la coberta de les mateixes característiques que el primer. Des del primer pis té accés a una terrassa transitable. En aquest volum modern totes les obertures són arrebossades. L'acabat exterior de la construcció és arrebossat amb pòrtland sense pintar. Al costat té un volum secundari de planta baixa construït amb totxo i amb la coberta de fibrociment. 08079-20 Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 9 41.8569200,2.1124700 426332 4634271 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52819-foto-08079-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52819-foto-08079-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52975 Cal Crispí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-crispi RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XIX Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i estructurada en tres plantes interiors. Està coberta amb teulada de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta una composició definida a partir d'un eix central en el qual s'obren les obertures de les tres plantes interiors. La porta té una llinda amb una peça tallada monolítica i els brancals també són de pedra tallada. La finestra de la planta pis també ofereix una gran llinda monolítica de pedra i brancals de pedra tallada amb un ampit motllurat senzill. La composició vertical queda rematada per la finestra que queda just sota el ràfec de la coberta i que és de menors dimensions que l'anterior. Feta també amb emmarcament de pedra tallada i ampit motllurat. Les tres façanes de l'edificació presenten un revestiment llis uniforme que realça l'emmarcament de pedra de la façana principal. Deixant, a la façana lateral, tan sols remarcada l'obertura de la planta pis. 08079-176 Nucli urbà. Carrer Balmes, 38 41.8682900,2.1108900 426214 4635535 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52975-foto-08079-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52975-foto-08079-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52975-foto-08079-176-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52982 Cal Curt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis. 08079-183 Nucli urbà. Carrer Rodors, 44 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8674600,2.1098200 426124 4635444 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52982-foto-08079-183-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat íntegrament en època contemporània. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52912 Cal Emiliu o Miliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-emiliu-o-miliu XIX Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc. 08079-113 Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8688800,2.1114800 426264 4635600 08079 L'Estany Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52914 Cal Farràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-0 TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament. 08079-115 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8696500,2.1117700 426289 4635685 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52914-foto-08079-115-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52996 Cal Ferrer del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-castell RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XIX Edifici de planta rectangular entre mitgeres que presenta la façana principal vers el carrer dels Monjos on obre porta. La seva distribució interior es defineix en tres nivells, corresponent-se les obertures de la façana a cada una d'aquestes plantes. Una gran porta amb llinda amb permòdols vertebra la façana i defineix l'eix de la seva composició. Articulada a partir de balcons que, actualment, s'obren a cada planta. El conjunt de totes aquestes obertures són emmarcades per pedra local tallada amb llindes monolítiques. D'entre les quals en destaca la llinda de la finestra principal de la primera planta que porta una inscripció CASA 1800 MOGUER. Així mateix, en destaca el ràfec de la teulada que és de quatre filades, l'inferior de punta de diamant, tot policromat de color rogenc. A la planta baixa, a la dreta de la portalada principal, es disposa una altra porta d'accés simple. 08079-197 Nucli urbà. Plaça Major, 2 Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. 41.8693700,2.1118600 426296 4635654 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52917 Cal Ferrer Vell o cal Méro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-vell-o-cal-mero RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XIX Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats. 08079-118 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694100,2.1117500 426287 4635659 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52924 Cal Flor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII-XX Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis. 08079-125 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694200,2.1118400 426294 4635660 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52959 Cal Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVI-XVIII La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius. Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç. 08079-160 Nucli urbà. Carrer de Vic, 5 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8702500,2.1119800 426307 4635752 08079 L'Estany Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Deshabitada. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52977 Cal Fuster Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-gros XVII-XIX Edificació aïllada de planta rectangular i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al migdia. A la planta baixa, just a l'escaire sud-oest, es disposa una porxada interior que treu dos arcs de mig punt a les respectives façanes que el conformen i on es localitza la porta principal. Restant l'escaire en si reforçat per una rafa alineada cap al sud. La façana principal presenta una composició definida a partir d'una doble línia horitzontal que conformen les obertures de la planta pis i la planta sota coberta. Modulació que es repeteix a les altres dues façanes, tot i que amb menys finestres a cada una de les plantes. La façana lateral presenta dues obertures alineades a un mateix eix, vers l'oest que es corresponen a la primera planta amb una finestra balconera i una finestra de menors dimensions a la planta sota coberta. En el seu conjunt, totes i cada una de les obertures estan fetes amb emmarcat de pedra tallada als brancals i amb llinda de pedra monolítica i ampit motllurat. Elements petris que es repeteixen en el reforç de les cantonades així com als brancals i dovellats dels arcs de mig punt de la planta baixa. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior del volum edificat és fet amb aparell de maçoneria regular. El ràfec de la coberta és fet per una doble filada de teula i maó. 08079-178 Nucli urbà. Carrer Balmes, 54 41.8673800,2.1101700 426153 4635434 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52933 Cal Ganastra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganastra RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII Edificació de planta rectangular en cantonada i distribució interior de quatre plantes amb coberta de vessant simple vers el costat nord, on dóna la façana lateral, restant la façana principal encarada a l'oest. La distribució de les obertures d'aquesta façana no guarda un ritme compositiu determinat. D'una banda, a la planta baixa, s'obre la porta principal de la finca, de doble full i llinda monolítica plana flanquejada a l'esquerra per una finestra lleugerament allargada. A la planta principal, just per sobre de la porta i de forma equidistant, se situen dues finestres d'igual dimensionat, mentre que al pis superior les dues obertures són de menors dimensions. Al pis de sota la coberta hi ha un finestró quadrat, que queda just a la vertical de la porta. Les motllures de les obertures, portes i finestres són de pedra local tallada i queden remarcades pel revestiment del parament de la façana, que queda a un pla més sortit. Destaca la llinda d'una de les finestres de la planta principal que té una inscripció amb l'any 1769. Pel que fa a la façana lateral, tan sols s'hi obren tres petites finestres, una per planta. Destacant-ne un mural informatiu de grans dimensions que està pintat sobre el revestiment exterior del parament de la façana. 08079-134 Nucli urbà. Plaça Monestir, 8 41.8690400,2.1120600 426312 4635617 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52933-foto-08079-134-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52817 Cal Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII Cal Genís és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i està adossada a Cal Canet, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59 de Moià a l'Estany. Consta d'un únic volum de planta baixa i pis, construït amb pedra. La superfície construïda és de 136 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al sud-oest. La coberta original ha estat substituïda per una de nova, amb el ràfec acabat amb cabirons. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb una finestra a sobre de les mateixes característiques i ampit motllurat. Al costat hi ha una finestra oberta recentment, amb maó i bigueta prefabricada, com també ho són les finestres de la façana sud-oest. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa, d'arc de llinda de pedra, i dues a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. Per la banda nord-est la masia està adossada a Cal Canet. 08079-18 Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 13 41.8563600,2.1099500 426122 4634211 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52817-foto-08079-18-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/