Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48856 Villa Ramona - La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona-la-torre XX Habitatge d'estil modernista de planta quadrada amb coberta de terrat pla. Compta amb una torratxa al centre del terrat, també de planta quadrada, amb dues finestres verticals d'arc de mig punt paral·leles a cadascuna de les quatre cares. L'habitatge s'organitza en planta baixa i planta pis, amb cambra d'aire o cambra aïllant just abans de la coberta. La façana principal s'orienta a migdia (S/SE). Hi destaca la composició de la façana, on les obertures, distribuïdes simètricament, s'ordenen en base a tres eixos verticals. Totes són allindades a excepció de l'accés a l'habitatge, que compta amb arc escarser. A la planta baixa trobem sengles finestrals a banda i banda de la porta d'entrada, mentre que, a la planta pis, se situen tres balcons. Les baranes dels balcons i les reixes de la planta baixa són de ferro i combinen els trams helicoïdals amb trams rectes. Destaca la rica ornamentació que trobem sobre les dues finestres de la planta baixa i sobre els tres balcons, amb motllures amb motius vegetals. A l'alçada de la cambra aïllant trobem tres ulls de bou, profusament decorats, i una franja horitzontal de trencadís de ceràmica. Per sobre aquesta franja ja hi trobem una cornisa dentada i una barana de balustres de terra cuita amb un diseny força elaborat. 08085-48 Barri de Casesnoves (La Serra), 33 41.4118900,1.6892900 390455 4585311 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich En el moment de la visita, el juny del 2013, l'edifici es trobava en procés de restauració 98|105 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48857 Barraca de vinya n.2459 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-49 41.4461400,1.6121600 384070 4589214 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48858 Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. XVI-XVII? Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). 08085-50 Barri de l'Avellà, 8 La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. 41.4426300,1.6084700 383755 4588829 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48859 Barraca de vinya n. 2460 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-51 41.4469500,1.6125100 384100 4589304 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48860 Barraca de vinya n. 2461 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-52 41.4437900,1.6158600 384375 4588948 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48861 Barraca de vinya n. 9027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-53 41.4236000,1.6181600 384531 4586704 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48862 Barraca de vinya n. 9029 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-54 41.4263000,1.6100600 383859 4587014 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48863 Barraca de vinya n. 9030 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-55 41.4266900,1.6090500 383775 4587059 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48864 Fita dels tres termes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 XIX Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. 08085-56 La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. 41.4105000,1.6409600 386413 4585219 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48865 Barraca de vinya n. 9153 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-57 41.4294800,1.6078900 383683 4587370 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48867 Forn de calç del Fondo de Can Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 XV-XIX Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. 08085-59 Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. 41.4418000,1.5936300 382514 4588757 08085 Font-rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg Inexistent Medieval|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. 85|98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48868 Castell de Font-rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> VIaC-XVIII En ruïnes <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> 08085-1 <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> 41.4395300,1.5872500 381977 4588514 08085 Font-rubí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg Legal Ibèric|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 81|85|80 1754 1.4 1771 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48869 Alzinar gran de la Massana, l' https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès V-II aC Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica 08085-2 Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. 41.4181200,1.6360600 386017 4586072 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48870 Cal Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès XIII-XV No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana 08085-3 Veïnat de Santa Maria El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. 41.4312000,1.6556500 387677 4587498 08085 Font-rubí Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48871 Cal Peretó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. 08085-4 Les Casesnoves El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) 41.4093100,1.6818700 389831 4585034 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg Inexistent Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 83|76|80|78|77|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48872 Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. I-III dC No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. 08085-5 Grabuac Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. 41.3951000,1.6774600 389438 4583462 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg Inexistent Antic|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 80|83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48873 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. 08085-6 El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) 41.4179700,1.6226600 384897 4586073 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48874 Cova de Can Manel de l'Obaga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-manel-de-lobaga CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. I aC-XVIII No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. La cova fou identificada com a jaciment durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé, el qual trobà alguns fragments de ceràmica ibèrica i moderna a l'interior de la cavitat. 08085-7 A uns 850 m al SE del nucli de Font-rubí de baix Cova descoberta com a jaciment arqueològic durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé. 41.4308200,1.6006100 383077 4587529 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-3.jpg Inexistent Ibèric|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Durant la Guerra Civil, el jove masover de Can Manel de l'Obaga s'amagà en aquesta cavitat, i a ell es deu, en part, el mur de pedra seca que la tanca. 81|94 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48875 Cova de la font del roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-roure CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Cova habitada en èpoques pretèrites però de la qual es desconeix la cronologia dels assentaments. La fitxa fa referència a la més gran de les dues cavitats conegudes en aquest sector, separades només per uns 15 m de distància (Coves 'Xica i Gran' segons P. Giró i la gent del veïnat de l'Avellà). Pere Giró efectuà una petita cala de sondeig l'any 1954 en la que, segons ell mateix relatà, es documentaren alguns fragments de ceràmica prehistòrica, sense especificar més. La cova presenta una superfície d'uns 9 x 5,1 m i una alçada variable entre 1 i 1,85 m. 08085-8 A uns 600 m del nucli de l'Avellà 41.4443400,1.6013400 383163 4589029 08085 Font-rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Durant la visita efectuada a la zona l'agost del 2013 per tal de fer fotografies per al Mapa de Patrimoni Cultural, va ser impossible localitzar la cova. L'àrea es troba, actualment, molt emboscada i resulta pràcticament impenetrable. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48876 Cova de la Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. 08085-9 Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. 41.4406000,1.5743300 380899 4588651 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg Física Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48877 Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. 08085-10 A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. 41.4376700,1.5760600 381039 4588323 08085 Font-rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg Inexistent Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 76|79|78|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48878 Cova del Vapor, Els Castellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-vapor-els-castellots MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. La petita cavitat fou excavada per un grup d'aficionats l'any 1980. Es desconeix si encara resta estratigrafia original. La cova presenta una entrada d'1,8 m d'alçada per només 0,5 m d'ample. Molt probablement és més gran però l'entrada està obstruïda per grans blocs de pedra caiguts. El març de 1980 l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Sant Joan de Mediona hi realitzà una cata sense metodologia arqueològica on s'hi recuperaren fragments ceràmics pertanyents al Neolític Antic Evolucionat Post Cardial, al Bronze Mitjà-Final. També algunes restes de fauna i ossos humans de difícil atribució cronològica. D'època contemporània es recuperà un fragment de bomba i una bala de plom. 08085-11 Barri del Coll de la Barraca 41.4419900,1.5825700 381590 4588794 08085 Font-rubí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich L'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona donà el nom de 'Els Castellots' a la cova per error, ja que aquest topònim correspón al cim del turó on se situa la cova. La cinglera on s'obre la cavitat es coneix com 'Les Penyes del Salomó'. Sembla que el nom de 'Cova del Vapor' va ser adoptat perquè en ocasions s'ha constatat que de la cova emana una sorgència d'aire calent. 78|76|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48879 La Creu Vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella I aC-II dC No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment El jaciment fou definit per la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, ceràmica comuna romana, comuna africana, sigillata sudgàl·lica i diversos fragments de 'tegula'. Els materials identificats apunten cap a una ocupació en època romano-imperial, entre el segle I aC i el segle II dC 08085-12 Guardiola de Font-rubí 41.4090800,1.6636800 388310 4585032 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Jaciment descobert per en Magí Suriol, de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca), qui avisà l'arqueòleg territorial de la Generalitat, Sr. Magí Miret de l'existència del jaciment. 81|80|83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48880 Mas de la Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-cova VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Jaciment arqueològic ubicat en una cavitat natural aprofitada com a celler per un mas (d'aquí el nom del jaciiment) i en els seus voltants. La cronologia orientativa, atès que no s'hi ha desenvolupat mai cap intervenció arqueològica, es pot situar en l'Eneolític amb alguna resta ceràmica més tardana ubicable cronològicament en el període ibèric. El mas es troba totalment enrunat 08085-13 A uns 800 m al NO del nucli de l'Avellà, just per sota el camí que duu a Mas Vallet El jaciment fou inspeccionat l'any 1954 per en Pere Giró segons consta en el volum 4 dels seus 'Quaderns de camp'. Hi documentaren, entre d'altres, una massa de sílex, un incisiu humà, un altre fragment de sílex que possiblement serví com a pedra de fusell i, pels voltants de la casa, algun fragment de ceràmica ibèrica a torn. 41.4476300,1.6018600 383212 4589393 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-3.jpg Inexistent Prehistòric|Antic|Ibèric|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich La cova fou utilitzada com a fresquera del mas. Actualment es troba plena de pneumàtics vells 76|80|81|78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48881 Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio I aC No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. 08085-14 El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès 41.4181000,1.6280700 385349 4586080 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48882 Pujol Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran V-I aC No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. 08085-15 El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 41.4479800,1.6212800 384835 4589406 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 81|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48883 Taller de la Font de Llinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. 08085-16 41.4360100,1.5815200 381492 4588131 08085 Font-rubí Difícil Dolent Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. 78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48884 Terrasses de la Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. 08085-17 El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). 41.4207800,1.6354300 385969 4586368 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48885 Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila XIX Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. 08085-18 Plaça de l'Ajuntament, 1 41.4140500,1.6517700 387323 4585599 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48887 Cal Cabana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabana XX Habitatge entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Destaca la composició ordenada i simètrica de la façana, amb línies de maó diferenciant les diferents plantes i amb ornaments de tradició noucentista en relleu a l'entorn de totes les obertures. 08085-20 Avinguda Catalunya, 14 - Guardiola de Font-rubí 41.4138700,1.6508000 387242 4585581 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48887-foto-08085-20-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48889 Cal Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gol XX El cos principal de l'edifici és de planta amb planta baixa, dues plantes superiors i coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Hi destaca, especialment, la façana d'estil noucentista amb totes les obertures emmarcades amb rajola blava alternant dos models: rajoles blaves sense altra decoració i rajoles de quadrats blancs i blaus amb sanefa de rombes blaus. La composició de la façana és totalment simètrica amb tres obertures per planta, totes allindades excepce la porta d'entrada, coronada amb arc carpanell. L'obertura central de la planta primera és un balcó d'obertura única. El capcer presenta formes corbes i conté un plafó ceràmic de dotze rajoles representant el tema de Sant Jordi matant el drac. L'edifici ha estat ampliat amb annexes a ambdós costats de l'edifici original que no alteren la visibilitat de l'edifici original. 08085-22 Carretera BP-2126, km 3,8 41.4383600,1.6024400 383244 4588364 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-3.jpg Legal Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48890 Cal Julio https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio XX Casa amb planta baixa i planta pis amb planta irregular en adaptar-se a la cantonada entre l'avinguda de Catalunya i el carrer del Mossèn Vicenç Marí. La coberta és de terrat pla i la façana s'obre a l'avinguda Catalunya i presenta una disposició ordenada de les seves obertures, dues a la planta baixa (dues portes, una amb materials que, segons el nostre parer, trenquen una mica l'estètica de l'edifici) i tres a la planta primera. Totes les obertures són allindades. Les de la planta primera funcionen com a balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. L'edifici està rematat per una cornisa i un capcer horitzontal amb ondulacions al centre i als extrems. 08085-23 Avinguda de Catalunya, 21 41.4137800,1.6506000 387225 4585571 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-2.jpg Inexistent Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48892 Cal Suriol del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-del-castell XVI Tot i que documentalment hi ha referències de Can Suriol del Castell al segle XIV, la part més antiga de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies presentat trets clarament renaixentistes. El cos original se situa costat NE de l'edifici, compta amb planta baixa i planta pis i presenta una coberta de dos aiguavessos amb teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obria al SO i ara resta oculta darrera una ampliació de l'edifici. A la façana posterior s'hi obren, a nivell del primer pis, tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada. Les llindes són rectes però tenen esculpits un cap humà, un castell i una petxina respectivament, emmarcats en forma esgraonada acabant en forma d'arquet en dos d'elles i d'arc conopial en la tercera. A nivell de planta baixa de la mateixa façana són visibles dues finestres també amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les llindes tenen esculpit un petit arc conopial, característic de l'arquitectura renaixentista. Així doncs, atenent a la tipologia de les finestres descrites podem situar aquesta crugia de l'edifici en el segle XVI o, si més no, en aquell segle es produï una important modificació d'un cos hipotèticament anterior. En un moment posterior s'afegí un nou cos davant la façana original de l'immoble, al costat SO. Aquest nou cos, també presenta forma rectangular, compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la seva coberta és d'un sol aiguavés, amb pendent descendent cap a la façana principal. La disposició d'aquesta façana no és simètrica, si bé és força ordenada. Totes les seves obertures són emmarcades en pedra. Atenent a la seva tipologia constructiva situem aquesta ampliació de l'edifici en el segle XIX. L'edifici compta amb d'altres annexes que no presenten un especial interès arquitectònic. 08085-25 Barri de Grabuac, 10 Sembla que a l'indret que ocupa Can Suriol del Castell se situava la quadra de Grabuac que, al segle XIV, era del prior del Monestir de Montserrat. 41.3966100,1.6761600 389332 4583632 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 95|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48893 Cal Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-0 XIX Els arrebossats de les façanes presenten un estat de conservació força precari en alguns punts. També són nombroses les esquerdes en els paraments exteriors. Masia ubicada dalt del turó on es va originar el nucli urbà de Guardiola de Font-rubí. El cos principal de la masia és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap a llevant (E/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen a partir de dos eixos verticals, si bé no guarden perfecta simetria entre elles. La planta baixa està ocupada, a l'esquerra, per un gran arc escarser de maó que dóna pas a un passatge, sostingut per un embigat de fusta, que travessa l'edifici fins a la seva part posterior, on està protegit per una porta de doble fulla de grans dimensions. Continuant amb la planta baixa, hi trobem, a la dreta d'aquest cos, l'accés a l'habitatge, emmarcat per muntants de pedra ben treballada i arc escarser del mateix material. La planta pis compta amb dos obertures allindades corresponents a dos balcons ampitadors amb baranes de ferro de barres simples. A nivell de les golfes trobem una única obertura allindada, quadrangular i de petites dimensions. Adossat a aquest cos pel costat de tramuntana hi trobem un altre amb coberta d'un aiguavés amb pendent descendent en direcció tramuntana. Aquest cos compta també amb tres plantes. Les seves obertures es distribueixen de forma ordenada a través de dos eixos verticals i són totes allindades a excepció d'una petita porta, amb arc escarser, que dóna accés directe a aquesta crugia. Tota aquesta façana corresponent als dos cossos descrits està reforçada mitjançant tres contraforts. Al cos principal se li adossa, pel costat de migdia, un altre que compta amb planta baixa i planta pis i que, en la seva façana de migdia, compta amb una galeria de quatre arcades de mig punt entre les que se situa una barana amb balustres de terra cuita. Òbviament, la complexitat de la planta de la masia posa de manifest les successives ampliacions de l'edifici que es varen dur a terme en funció de les necessitats d'espai de cada moment. Pel que fa a la cronologia, tot i que, tenint en compte l'indret que ocupa, la masia ha de ser força antiga, els diversos cossos que actualment podem veure no van més enllà del segle XIX. 08085-26 41.4130200,1.6516000 387307 4585485 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48895 Cal Via de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-via-de-lavella XIII-XIX Mas situat al nucli urbà de l'Avellà, de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre cap a migdia (S-SE). L'edifici compta amb planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la façana principal s'articulen en base a tres eixos verticals. Hi destaca el portal d'accés amb arc de mig punt de dovelles ben treballades. Les finestres de la planta primera i una de la planta segona tenen ampit de pedra treballada. Sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro de barres mig rectes, mig helicoïdals, amb aplics en forma de flor. Aquesta façana també conté un rellotge de sol que tractem separadament. La situació un tant desordenada de les obertures és conseqüència de la dilatada història de l'edifici. Molt possiblement, gran part de la façana avui visible es pot emmarcar dins del segle XVII, a excepció del balcó, afegit molt tardanament (probablement a finals del segle XIX o principis del XIX). Serien propis d'aquest segle XVII el portal dovellat i els ampits de les finestres de pedra treballada. No obstant això, tenim constància que el mas està documentat des del segle XIII i, en el seu interior, conserva vestigis de l'edifici original, com són una volta gòtica o la presència d'espitlleres. 08085-28 Barri de l'Avellà, 17 El Mas de l'Avellà, és esmentat el 1227 com a donació testamentària d'Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Segons el propietari de la casa, hi ha documents del segle XVI, cap el 1550, que posen de manifest la vida de pagès que es feia en aquell moment a Cal Via. La nissaga Via es mantingué relacionada amb l'edifici fins a la Guerra del Francès quan fou substituïda pel cognom Queralt en casar-se la pubilla de Cal Via amb un pubill procedent de Porquerisses. 41.4428700,1.6081000 383725 4588857 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-3.jpg Legal Modern|Popular|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 94|119|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48897 Can Fortuny de Font-rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fortuny-de-font-rubi ARNABAT, Ramon (1995). 'La Primera Guerra Carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, Vol. 20, 1994. Pàgs. 285-298. XVII Mas de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La distribució de les obertures de la façana principal s'ordena en tres eixos verticals si bé no respecta totalment la simetria. Hi destaca el portal amb arc de mig punt de dovelles de pedra ben treballades així com els ampits de les finestres, del mateix material. Alguns d'aquests ampits ha quedat isolat o visualment desplaçat en haver variat la distribució original de les finestres. El treball de la pedra dels ampits i el tipus de portalada dovellada fan pensar en una cronologia ca. El segle XVII, si més no per l'edifici que actualment veiem. 08085-30 Barri de Font-rubí de Dalt, 15 Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins ocuparen la casas per tal d'allotjar-hi la seu d'una Junta Carlina. 41.4365200,1.5878300 382020 4588179 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48899 Sant Andreu de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI-XII Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. 08085-32 41.4450700,1.6161700 384403 4589090 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 92|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48900 Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI-XII Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. 08085-33 La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. 41.4158300,1.6345000 385883 4585819 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 92|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48901 Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XII-XVIII Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. 08085-34 Grabuac L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. 41.3963100,1.6764400 389355 4583598 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg Legal Medieval|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 85|94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48902 Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. 08085-35 El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. 41.4312500,1.6558900 387697 4587503 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 85|92 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48905 Els pisos del Pau Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-del-pau-xic XX Edifidi d'habitatges de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent (O/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la façana, amb disposició de les obertures totalment simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés a l'escala de veïns, de llinda recta, flanquejat per dos grans finestrals d'arc de mig punt. La planta primera s'hi obre un balcó centrat i flanquejat per dues finestres, les tres obertures amb llinda recta. Sobre la cornisa, decorada amb rajola policroma de motius florals, se situa un coronament horitzontal la part central del qual està presidit per una forma semicircular més elevada que conté un plafó ceràmic de sis rajoles d'alçada per quatre rajoles d'amplada amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat ambla muntanya al fons. El passadís que duu a l'escala de veïns està pavimentat amb rajola hidràulica. La data de construcció de l'edifici, tot i que no està especificada, s'ha de situar en algun moment del primer quart del segle XX. 08085-38 Avinguda Catalunya, 24 - Guardiola de Font-rubí 41.4145800,1.6506900 387234 4585659 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48908 Església parroquial de Santa Maria de Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-bellver GALIMANY, Marc (2006). 'Santa Maria de Bellver'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 93, febrer 2006. Pàgs. 26-27. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVIII Església d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes i capçalera rectangular. Les seves mides aproximades en planta assoleixen uns 27 x 12 m. A cada banda hi trobem dos altars laterals. Té també un cor amb barana de fusta. Els portals són de pedra ben treballada. A la façana principal hi trobem la porta, amb arc escarser de pedra ben treballada, sobre el qual hi ha una petita fornícula que conté una imatge de la Mare de Déu. A la part superior de la façana s'obre un gran ull de bou i, finalment, hi trobem un coronament de línies corbes. El campanar és de base quadrada amb els pisos superiors de planta octogonal. Està rematat per una coberta de pavelló de vuit cares. A l'últim pis s'obren quatre obertures d'arc de mig punt, una d'elles tapiada. 08085-41 Barri de Santa Maria, 3 El 26 d'agost de 1152 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver. A principisdel segle XIV apareix també com Santa Maria de 'La Serra'. A mitjans del segle XVIII s'enderrocà l'antiga església romànica i s'edificà l'actual. Fins al 1936 la rectoria de Santa Maria conservava un arxiu que es remuntava al segle XIV però que fou completament destruït aquell any. 41.4238000,1.6612400 388131 4586669 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-3.jpg Legal Modern|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 94|96 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48909 Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio-0 LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVII-XIX Casa pairal de notables dimensions. Compta amb una planta rectangular lleugerament trapezoïdal, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada si bé no simètrica, trobant-se l'accés a l'edifici desplaçat cap a llevant. Aquest accés està format per una portalada de mig punt amb dovelles de molt bona factura. La resta d'obertures són totes allindades. A la planta primera hi trobem quatre balcons amb baranes de ferro que alternen les barres llises amb barres helicoïdals. Segons el propietari, aquests balcons s'obriren l'any 1932. A la planta corresponent a les golfes hi trobem, en línia amb els balcons de la planta primera, quatre obertures allindades simples. De la façana principal destaca, especialment, el portal dovellat, la factura del qual ens remet al segle XVII. També és destacable un rellotge de sol on hi consta la data, molt deteriorada, de 1855. L'estil del rellotge està completament torçat. Interiorment hi destaquen els paviments de toves conservats, una interessant llar de foc de rotllo i una premsa de vi doble encastada en la paret, amb uns imponents suports de pedra treballada. 08085-42 Barri de Mas Moió, 7 i 11 La documentació conservada demostra que existia ja al segle XV, ja que consta esmentada a la nòmina de veïns de l'any 1439. Des de mitjans del segle XVI pertany al mateix llinatge. És la casa mare de tots els Galimany del terme i del seu entorn. 41.4212900,1.6247700 385079 4586439 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48912 Masia Grabuac - Cal Fraret https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-grabuac-cal-fraret LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 203. XX Masia d'estructura basilical amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana s'ordenen de forma simètrica amb portal d'accés adovellat d'arc de mig punt i balconada amb balustres ceràmics al primer pis. Compta amb elements decoratius de caire modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i vitralls de colors. La construcció principal té adossada una torre circular de maó vist amb decoració de ceràmica vidrada. El conjunt es troba tancat per un baluard. Sembla que la reforma de la casa que li va atorgar l'aspecte actual comptà amb la intervenció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. 08085-45 Barri de Grabuac, 16 La història de la masia Grabuac es remunta a l'edat mitjana. L'edifici actual és producte d'una important reforma duta a terme a principis del segle XX. 41.3961900,1.6761800 389333 4583585 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich La foto de la façana ha estat extreta de la pàgina web següent:http://www.enoturismepenedes.cat/ca/guia-de-serveis/cellers-i-caves/celler-ludens-masia-grabuach 98|105 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48913 Pont de Cal Raimondet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet XIX-XX Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. 08085-46 41.4251500,1.6312300 385626 4586859 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48915 Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca. 08085-60 41.4515100,1.6171900 384499 4589804 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48916 Barraca de vinya n. 9154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-61 41.4299300,1.6076700 383666 4587421 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48917 Barraca de vinya n. 9155 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-62 41.4310600,1.6044800 383401 4587550 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48918 Cova de l'Arena o l'Arenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. 08085-63 Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. 41.4426900,1.5963200 382740 4588853 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48919 Barraca de vinya n. 9157 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-64 41.4280100,1.5966100 382738 4587222 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 184,23 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5