Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49305 | Llinda de cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-salomons | XVII-XVIII | <p>Llinda d'una finestra de la masia de cal Salomons amb un curiós gravat d'una cara. La finestra es troba a la façana posterior (nord), al primer pis. Es tracta d'una llinda que encaixa perfectament en l'emmarcament de la finestra; és a dir, que és un element originari i no pas reaprofitat. La decoració conforma una mena de frontó dins el qual hi ha el gravat rodó amb dos ulls i una boca molt esquemàtics. Desconeixem el simbolisme d'aquest element atípic. Pel fet de trobar-se a la façana nord (associada de manera natural amb l'hivern i amb la nit) tal vegada tindria alguna relació amb la lluna. Una altra interpretació seria com a esperit protector de la casa. Pel context i la tipologia constructiva, podria datar-se als segles XVII-XVIII, sense que descartem, però, una datació més antiga.</p> | 08090-13 | Masia de cal Salomons. Sector sud-est del terme de Gaià | <p>Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat.</p> | 41.9124300,1.9447400 | 412486 | 4640592 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49401 | Font del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genesca | Entorn abandonat, coberta per la vegetació | Font emplaçada a la riera de Gaià en el punt de confluència amb un torrent menor, uns 300 metres al nord de la masia de Genescà. La font raja per un broc encastat en un parapet d'obra que ha quedat perdut enmig de l'espessa vegetació al seu voltant. Aquesta era una font molt popular anys enrere, i hi venia gent d'arreu, però cap a la dècada de 1970 es va deixar perdre. | 08090-109 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9157900,1.9124100 | 409809 | 4640998 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||
| 49426 | Pou de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tiet | XIX-XX | Pou d'aigua resguardat dins d'una barraca feta de maó, enmig d'una vinya pertanyent a la casa del cal Tiet, del nucli de Galera. L'aigua d'aquest pou era molt bona i, antigament, molta gent de Galera venia a buscar aquí l'aigua que feia servir per al consum de boca. | 08090-134 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8912600 | 408055 | 4640976 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49455 | Festa Major de Sant Bartomeu de la Vall de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-bartomeu-de-la-vall-de-vilaramo | FONT, Montse (2016). 'Relacions socials i festes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 237-238. | XIX-XXI | La Festa Major de les cases que s'apleguen al voltant de l'església de Sant Bartomeu de Vilaramó, situada al costat de la gran masia de la Vall de Vilaramó, se celebra el 24 d'agost, que és la diada dedicada a sant Bartomeu Apòstol. Antigament aquesta festa tenia molt lluïment. Totes les famílies dels masos de l'entorn anaven a dinar a la casa de la Vall, i a la tarda feien ball. Darrerament encara se celebra la missa i un àpat, però la festa ha anat adquirint un caire més familiar, centrat en la masia de la Vall de Vilaramó. | 08090-163 | La Vall de Vilaramó | L'església de Sant Bartomeu de Vilaramó es va construir el segle XVIII per iniciativa del propietaris del mas de la Vall de Vilaramó. La festa major ja es feia com a mínim des de la dècada de 1910. En aquests temps reculats es feia missa a la capella, amb assistència de totes les famílies dels masos de l'entorn, que després es quedaven a dinar a la casa de la Vall. A la tarda es feia ball a l'era, amb una orquestra que durant molts anys venia de Puig-reig. Fins i tot algun any van muntar un envelat. De manera molt seguida, el dia 26 que és Sant Esteve, continuaven les celebracions, en aquesta ocasió a l'església de Sant Esteve de Vilaramó, que era la parròquia. Cal dir també que els diumenges i dies de festa solien fer ball a la Vall de Vilaramó. Van començar amb els mossos i les minyones, i més endavant venia gent de fora que es desplaçaven a peu: de Merlès, de Sant Feliu Sasserra o de les colònies veïnes. Més tard van comprar una gramola i fins i tot llogaven una orquestra. Els que ballaven pagaven deu pessetes per parella. El ball sempre s'havia d'acabar a les dotze de la nit. Cal dir que entre 1928 i 1963 aproximadament a la Vall de Vilaramó hi havia un establiment amb forn de pa, botiga i hostal. Era, doncs, un nucli molt concorregut per gent de totes procedències. | 41.9629900,1.9419100 | 412320 | 4646208 | 08090 | Gaià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de VilaramóFotografia facilitada per Enric Armengou Vall de Vilaramó | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 49470 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-gaia | BADIA, Josep M i altres (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 172-178, 217-221 | XX | Fons documental de l'arxiu parroquial de Gaià va ser destruït de manera gairebé total durant la Guerra Civil de 1936. Tot el que en resta actualment són alguns documents posteriors, que es conserven a l'edifici de la Rectoria, actualment adaptat com a restaurant. En un parell de caixes es conserven documents de les parròquies de Santa Maria de Gaià i també de la de sant Esteve de Vilaramó. Cronològicament, van des del 1939 fins a 1965. Entre d'altres, hi ha esborranys i anotacions de baptismes, matrimonis i defuncions, però no hi ha cap Llibre Sagramental. Hi ha també llibretes de consuetes, de comptes, de confraries i d'Acció Catòlica. | 08090-178 | Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9167300,1.9253400 | 410883 | 4641089 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49478 | Cal Servereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-servereta | BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286, 288. BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 86, 88, 198-199. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XIX-XX | Molt remodelada | Casa que forma part del raval de Galera. És una casa situada a l'extrem dels carrers Gramulà i Major, pel costat de llevant entre mitgeres. Es tracta d'una casa pagesa d'estil popular però que ha estat substancialment remodelada, de manera que pràcticament tota la construcció és moderna i obrada amb totxo. De la part antiga se'n conserva l'estructura i part de la paret de pedra del carrer Major. | 08090-186 | Carrer Major, 39. Galera | Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Segons dades del Cadastre i del Registre de la Propietat recopilades per Ramon M. Vila, el solar d'aquesta casa es va establir l'any 1782 i el 1803 s'hi va construir la casa. El primer titular era Joan Taulats, que pagava un cens de 13 Reals. Uns anís més tard hi vivien els seus fills i néts: Jaume Taulats Sallés, Joan Magdalena i Eugènia. | 41.9131100,1.8871800 | 407713 | 4640728 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 49488 | Cal Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi | BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286, 288. BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 86, 88, 198-199. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XIX-XX | Amb la remodelació ha perdut la fesomia tradicional | Casa que forma part del raval de Galera. Pel costat esquerre es situa entre mitgeres, mentre que al costat dret queda lliure, en el punt on el carrer Gramulà forma una petita placeta. La casa té una façana alineada al carrer Gramulà i una altra a la placeta, on hi ha el portal. Es tracta d'una casa pagesa d'estil popular que ha estat força remodelada en els darrers anys, de manera que en bona part la tipologia tradicional ha quedat desdibuixada. Incialment tenia el mateix propietari que cal Felip i cal Cristinu. La casa conserva els volums i l'estructura originàries, sobretot a la planta baixa, però les façanes s'han arrebossat de nou i les obertures s'han refet. A la part baixa conserva visible part del mur de pedra originari així com un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Té inscrita la data de 1803. | 08090-196 | Carrer Gramulà, 18. Galera | Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Segons dades del Cadastre i del Registre de la Propietat recopilades per Ramon M. Vila, el solar d'aquesta casa es va establir l'any 1774. Inicialment era la mateixa que cal Felip. El titular era Marc Verdaguer, que pagava un cens de 4 Reals. La casa es va construir el 1803, i poc després la part nord es va segregar, donant lloc a cal Cristinu, que dóna al carrer Major. El 1851 hi consta Pere Antoni Verdaguer, i el 1853 Antoni i Jaume Freixa, Antoni Freixa i Josep Freixa. | 41.9126000,1.8877600 | 407760 | 4640670 | 1803 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 49489 | Cal Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riereta | BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286, 288. BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 86, 88, 198-199. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XIX-XX | Amb la remodelació ha perdut la fesomia tradicional | Casa que forma part del raval de Galera. És un habitatge entre mitgeres, amb la façana principal alineada al carrer Gramulà, en el punt on aquest forma una petita placeta. Es tracta d'una casa pagesa d'estil popular que ha estat profundament reformada en els darrers anys, de manera que la seva tipologia tradicional ha quedat desdibuixada. Conserva, però, els volums i l'estructura originàries, sobretot a la planta baixa. | 08090-197 | Carrer Gramulà, 14. Galera | Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Segons dades del Cadastre i del Registre de la Propietat recopilades per Ramon M. Vila, el solar d'aquesta casa es va establir l'any 1774 i el 1803 s'hi va construir la casa. El titular del primer solar era Ramon Grifol, que pagava un cens de 12 Reals. L'any 1851 hi consten Antònia Espinal, Josep Reig Casòliva i Josep Escudé Riera. | 41.9126300,1.8878900 | 407771 | 4640674 | 1803 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 49501 | Cal Cacahuero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cacahuero | BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286, 288. BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 86, 88, 198-199. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XX | Casa que forma part del raval de Galera. És un habitatge parcialment entre mitgeres, amb la façana principal alineada al Camí de l'Era. Consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una casa pagesa popular que ha estat substancialment remodelada. La façana principal, de pedra, conserva més o menys la tipologia originària. | 08090-209 | Camí de l'Era, 4. Galera | Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Els terrenys on ara hi ha la casa eren la part posterior de la finca de cal Patilles, una casa que fa uns anys es va enderrocar. Segons dades del Cadastre i del Registre de la Propietat recopilades per Ramon M. Vila, el solar de cal Patilles es va establir l'any 1782. El primer titular era Isidre Codina, que era paleta, i pagava un cens de 12 Reals. Posteriorment es va segregar la finca de cal Cacahuero. El primer titular va ser Climent Conangla Armengou, i posteriorment hi consten Josep Conangla Vilà i Lluís Conangle Canals. | 41.9129100,1.8889700 | 407861 | 4640704 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49505 | Barraca de ca l'Agnesó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lagneso | XX | Barraca construïda amb maó sota una balma que hi ha vora el riu Llobregat, propera a l'indret on hi ha el pou de captació de l'aigua corrent que es subministra al nucli de Galera. Van construir la barraca els propietaris de la casa de Galera coneguda com ca l'Agnesó. | 08090-213 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9110600,1.8840700 | 407452 | 4640503 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49508 | Barraca de camp de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-camp-de-cal-cisteller | XIX-XX | Barraca de pedra i arrebossada amb ciment, de planta rectangular i amb coberta d'uralita a doble vessant. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Cisteller o cal Cintet. Es troba emplaçada en una vinya on hi ha identificat un jaciment arqueològic ibero-romà denominat Clot de l'Oli. | 08090-216 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9054300,1.8902900 | 407960 | 4639872 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. VilaBarraca amb fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA), amb el nom 'Barraca de camp'. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49532 | Font de cal Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-cansalada | Entorn abandonat | Font situada vora el torrent anomenat precisament de la Font de can Cansalada, en una zona propera a Galera. Antigament era molt popular, fins que a poca distància s'hi va instal·lar una macro-granja. Actualment, la font es troba pràcticament coberta per la vegetació que hi ha vora el torrent. Els terrenys són propietat de la casa de Galera coneguda com cal Cansalada. | 08090-240 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9062700,1.8943600 | 408299 | 4639961 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49536 | La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonteta-1 | Entorn en estat d'abandó | Font emplaçada en una fondalada per on discorre el torrent del Clot de l'Oli, uns 500 m a l'est del nucli de Galera. Es troba en una posició enclotada i rajava per un broc, però actualment l'entorn es troba molt cobert per la vegetació. Aquesta era l'única font que hi havia dins el terme de Galera. Uns 80 m torrent avall hi ha el pontet i la barraca anomenats de cal Jan de l'Hort. | 08090-244 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9123200,1.8950000 | 408360 | 4640632 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||
| 49568 | Viver del Soler de Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-del-soler-de-lloberes | XX | Bassa o viver emplaçat a la masia del Soler de Lloberes, concretament al sud del conjunt, vora un jardinet d'inspiració modernista. Aquesta bassa, construïda a la dècada de 1920 pels qui llavors n'eren propietaris: Francesc Soler de Lloberes Comalrena i el seu fill Antoni Soler de Lloberes Puig, rep l'aigua de la font anomenada de sota Sant Jordi mitjançant una canalització d'uns dos km. Es tracta d'una bassa força gran, d'uns 20 metres de llarg i d'una profunditat considerable. Al voltant de la bassa hi ha els horts de la masia. | 08090-276 | Masia del Soler de Lloberes. Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9254200,1.9555100 | 413396 | 4642023 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Mercè Castells Soler | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49569 | Rellotge de sol del Soler de Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-soler-de-lloberes | XX | Rellotge de sol emplaçat al Soler de Lloberes; concretament a la part alta de la façana sud d'aquesta masia. Aquesta façana es va construir l'any 1910, igual que el rellotge, que porta aquesta mateixa data. La superfície del rellotge adopta una forma quadrada amb un coronament semi-circular. Les inscripcions de les ratlles i els números són en blau i ocre. El rellotge està firmat per un tal O. Palau. | 08090-277 | Masia del Soler de Lloberes. Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9256800,1.9556800 | 413411 | 4642052 | 1910 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | O. Palau | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49585 | Serrat de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-caritat | BADIA, Josep M.; ESTRUCH, Maria (2016). 'Toponímia', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 13. | Petit turó o serrat, emplaçat uns 750 m al nord-est de l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al costat de l'actual pista asfaltada que transcorre pel nord-oest del terme municipal. Es tracta d'un turonet amb el cim ample i pla, actualment ocupat per un bosc jove de pins. En documents antics, com a mínim des del segle XVI, apareix amb el nom de 'Puig Caritat', i actualment es coneix com a Serrat de la Caritat. Ja en aquest segle consta que els hereus de la Vall de Vilaramó repartien pa als captaires que demanaven caritat. I és possible que la tradició fos més àmplia i inclogués altres tipus de caritat. Al segle XX, però, ja no hi ha records directes d'aquesta pràctica. Els captaires devien aprofitar el fet que és un turó molt visible i al costat mateix del camí que conduïa cap a l'església de Sant Esteve de Vilaramó. Pel costat de llevant del turó hi passava el camí de carro, i pel costat de ponent una marrada pels que feien el camí a peu. Entremig quedava el Serrat o puig de la Caritat. | 08090-293 | Sector nord-est del terme de Gaià | El topònim Serrat de la Caritat és documentat com a mínim des del 1562. En aquest any Valentí Vall de Vilaramó, hereu de la masia amb aquest mateix nom, en el seu testament manà que 'sia donada una quartera de blat en pa cuyt per charitat en lo puix de les caritats lo die del divendres Sant a les persones que allí se convocaran per amor de Jesucrist'. I també indica que facin el mateix els futurs hereus de la casa (BADIA; ESTRUCH, 2016: 13). | 41.9514700,1.9382400 | 412000 | 4644933 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49588 | Pont del Molí del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-vilaro | XX | Pont sobre la riera de Merlès emplaçat vora el Molí del Vilaró. Es tracta d'un pont de pedra, d'uns 20 metres de llarg i que consta de tres arcs de punt rodó. La riera de Merlès fa de línia divisòria entre els termes municipals de Gaià i Puig-reig, de manera que el pont es troba dividit entre els dos termes. Aquest pont es va construir a la dècada de 1930, sufragat pels diferents veïns de la zona. El feien servir els que feien el camí de carro que comunicava entre la zona de Sant Esteva de Vilaramó i Puig-reig. | 08090-296 | Sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9440400,1.9013100 | 408929 | 4644147 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49621 | Goigs de Santa Àgueda del castell de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-agueda-del-castell-de-gaia | BADIA, Josep M; ESTRUCH, Maria; FONT, Montse; TORRES, Jordi i altres (2016). 'Arquitectura', 'Relacions socials i festes', 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes','Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 171-172, 231, 263-265, 299-301. | XX | Els goigs es canten el dia de l'aplec | Goigs que des del 1986 es canten a la capella de Santa Àgata el dia de la seva festivitat, el 5 de febrer. Aquesta capella s'emplaça al lloc on es conserven les restes del castell de Gaià. Després d'un temps en què va estar abandonada, l'any 1986 se'n va inaugurar la restauració, i des d'aleshores s'hi fa un aplec per la diada de la santa. Durant l'aplec es diu missa, es canten els goigs i s'ofereix un refrigeri. Els goigs són una composició d'aquell mateix any (1986), amb lletra de mossèn Sebastià Codina i Padrós, que és considerat una autoritat en el món dels goigs. La música és d'un tal Santi, i els goigs s'acompanyen de dibuixos de Vicenç Mas. No es tracta, per tant, d'uns goigs tradicionals, sinó que el seu autor els hi ha conferit un caràcter patriòtic que al·ludeix a la història del castell de Gaià tot unint el seu destí als avatars de la nació catalana. Diuen els goigs: 'La noblesa de la Terra / ha bastit castells arreu / i ha enlairat en cada serra / la senyera de la creu.' El nou país s'ha de refer dels estralls causats per la dominació sarraïna, i el castell és símbol d'aquesta reconstrucció: 'Uns edils fan rebombori, / són d'empenta i serenor, / i edifiquen el cimbori, / la peanya i el pedró'. Després vénen mals temps, la influència creixent de Castella, i la fortalesa entra en declivi: 'Vénen guerres i malures, / gent de fora i malvestat / i el Castell de les altures / s'enderroca colltorçat. / Qui no sent la melangia / recerat al vostre altar?' Finalment, la nació reneix i la capella és recuperada, amb un aplec que compta amb degustació de vins i menges: 'Uns que estimen Catalunya / han furgat el cim vençut / i un respir de nou retrunya / dins l'esquerpa solitud. El cimal avui floria... / començant a despertar'. (...) La patrona para taula / i ens ha ofert els millors vins / i ens adreça la paraula: / Sou a casa, entreu a dins / que els bons vins de Bonhomia / sempre fa de bon tastar'. S'acaben els goigs amb la tornada que clou cada estrofa: 'Sadolleu la rodalia / amb el goig, la fe i el pa'. L'argument dels goigs queda força lluny de la visió tradicional de Santa Àgata. Segons la memòria popular, l'emplaçament de la capella i la dedicació a Santa Àgata obeïen al fet que aquesta santa era la patrona de les dones, incloses les bruixes, i també era advocada contra les pedregades i calamitats naturals. Segons la creença popular, la santa tenia controlades les bruixes i no permetia que provoquessin malvestats. Així, des d'aquest emplaçament dominant la capella exercia una mena d'escut protector envers el territori de l'entorn i venia a ser com un complement del comunidor que hi havia al costat de l'església parroquial (TORRES; FONT, 2016: 263). D'altra banda, cal matisar que en els goigs Santa Àgata es considera la capella del castell. Si bé hi ha indicis d'una probable capella primitiva, que segurament estaria relacionada amb el castell i que no sabem a qui estaria dedicada, la construcció actual és força moderna i sembla feta entorn del segle XIX. | 08090-329 | Capella de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià | La capella de Santa Àgata es troba erigida al lloc hi havia hagut el castell de Gaià i un anterior poblat ibèric. No coneixem notícies documentals de la capella que, per la seva tipologia constructiva, podria deduir-se que fou construïda al segle XIX. Era situada dins la propietat del mas Noguera, el qual va heretar els drets del castell de Gaià. Ja al segle XX, després d'un temps que la capella quedés abandonada, la propietària Teresa Miralda Domingo i el seu cunyat i administrador en van promoure i finançar la restauració l'any 1983. Hi van intervenir veïns i grups d'escoltes de Barcelona i Navàs. El 1986 es va beneir la capella i la nova imatge de santa Àgata. Josep Matamala Bruch va esculpir la llinda que hi ha sobre la porta, amb l'any de la inauguració. Llavors es va iniciar el costum de fer-hi un aplec anual, per la festa de la santa, el 5 de febrer. Pel que fa a l'autor de la lletra dels goigs, Mossèn Sebastià Codina Padrós va néixer a Muntanyola (Osona) el 1929. És rector de la parròquia de Sant Pere de Vacarisses, autor de més de cent goigs i considerat una autoritat en la matèria. | 41.9189000,1.9195800 | 410408 | 4641336 | 1986 | 08090 | Gaià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Sebastià Codina Padrós (lletra); Santi (música) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 49622 | Llegenda del Serrat de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-laliga | TORRES, Jordi; FONT, Montse (2016). 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 265-266. | XIX-XX | Llegenda més o menys arrelada | Llegenda o tradició oral que s'explica en relació amb aquest emblemàtic turó del terme de Gaià que té un cim més o menys rocós i abrupte. Es tracta d'una història arquetípica que es basa en el fet que les bruixes adoptarien diferents formes d'animals per cometre les seves malifetes. Amb diferents variants, es troba molt estesa en llocs on hi ha tradició de bruixes. S'explica que el dia de Sant Pere (29 de juny) apareixia una àliga una mica més gran que les normals i rondava per aquells verals. Mentre la gent de la banda de ponent del serrat anaven a missa veien l'àliga que anava donant voltes damunt del serrat i, quan eren dins de l'església, l'animalot desapareixia. Quan arribaven a casa, trobaven la mula morta. El mateix fet es repetia el dia de Sant Andreu (30 de novembre), però a l'hivern l'àliga actuava a la banda de llevant. Això va durar fins que un dia un dels nois de la contrada en comptes d'anar a missa com tothom es va quedar a casa, va agafar una escopeta i es va posar a l'aguait. Tot d'una va veure que l'ocellot des del cim del serrat es dirigia a casa seva i entrava directe a l'estable, on tenien la mula. El noi va entrar-hi i va veure l'animalot posat damunt del cap de la mula que li deia: 'Mula, muleta, ets molt maqueta, però has de morir'. Però aquesta vegada, en el moment que l'ocell va acabar de dir les paraules, el noi va engegar-li un tret. L'àliga va fer un crit i va desaparèixer. Al dia següent, una dona gran d'una casa veïna va aparèixer molt mal ferida i al cap de poc moria. La mula es va salvar, i la bruixa va morir. Des d'aleshores mai més no va morir cap mula ni per Sant Pere ni per Sant Andreu. I arran d'aquest fet el turó és conegut com el Serrat de l'Àliga (TORRES; FONT, 2016: 265). | 08090-330 | Serrat de l'Àliga, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9190500,1.9039100 | 409109 | 4641369 | 08090 | Gaià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49623 | El Fantasma del cementiri de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fantasma-del-cementiri-de-gaia | TORRES, Jordi; FONT, Montse (2016). 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 267. | XIX-XX | Tradició recollida en el llibre de Gaià | Història que havia sentit explicar un veí de Gaià, concretament Modest Gabarrós. Al poble s'havia mort una criatura al carrer de Gaià i la família no va tenir diners per pagar el funeral. Sembla que al cementiri hi sortia un fantasma, i un dia un veí del carrer, el de cal Jepet, li va dir a la família que miraria de solucionar el problema. Així que un vespre se'n va anar cap al cementiri i hi va trobar un home amb un llum i tapat amb un llençol. Li va dir que es tragués el llençol o li engegaria un tret. De sota el llençol en va sortir el campaner, que li va explicar que el capellà li feia fer tot això. L'endemà el de cal Jepet va anar a veure el capellà i li va pagar els diners del funeral. I li va dir que si no s'acabava aquella comèdia la pròxima vegada li tiraria un tret per més capellà que fos (TORRES; FONT, 2016: 267). | 08090-331 | Cementiri de Gaià, al sector central del terme de Gaià | 41.9176800,1.9185900 | 410324 | 4641202 | 08090 | Gaià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49624 | Goigs de la Mare de Déu de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-gaia | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294-296. | XIX | Goigs que ja no es canten | Goigs que tradicionalment es cantaven a la parròquia de Santa Maria de Gaià, dedicats a la Mare de Déu. La seva festa es celebrava litúrgicament per la Marededéu de setembre (el 8 de setembre), dia de les marededéus trobades. Actualment durant la missa de festa major es fa concert i els goigs ja no es canten. Els versos dels goigs fan referència significativa a la protecció de camps i terres: 'Protegiu amb mà segura / nostres masies i camps, / deslliurant-nos de malura, / de pedregades i llamps'. O bé: 'Atorgueu-nos, piadosa, / ara i sempre el vostra ajut, / enviant pluja abundosa / quan el camp estigui eixut'. La tornada en cada estrofa diu: 'Sigueu-nos sempre advocada, / Mare de Déu de Gaià'. Finalment, els goigs posen de relleu el patronatge de la Verge sobre el poble: 'Puix que tota la contrada / per Patrona us proclamà: / Sigueu-nos sempre advocada, / Mare de Déu de Gaià'. | 08090-332 | Església parroquial de Santa Maria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9166200,1.9258400 | 410924 | 4641077 | 08090 | Gaià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49625 | Goigs de Sant Esteve de la parròquia de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-de-la-parroquia-de-vilaramo | ESTRUCH, Maria; FONT, Montse i altres (2016). 'Relacions socials i festes', 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 236, 297-298. | XIX-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó per la festivitat d'aquest sant, el 26 de desembre, el dia després de Nadal. Com a mínim fins els anys cinquanta per aquelles dates se celebrava la festa major d'aquesta parròquia, que consistia fonamentalment en missa i balls. Actualment només es fa missa, en la qual es canten els goigs. Sant Esteve Màrtir és considerat el primer màrtir del cristianisme; per això se'l coneix amb l'apel·latiu de protomàrtir, i és conegut sobretot per l'episodi del seu apedregament o lapidació a les rodalies de Jerusalem. Els versos dels goigs fan referència, entre d'altres temes, a aquest fet: 'Les turbes amotinades / us treuen en despoblat / i arremeten a pedrades / contra Vós amb crueltat'. Cada estrofa es clou amb la tornada: 'Sigueu sempre nostra guia, Sant Esteve gloriós'. El sant és reconegut com a patró de les terres de Vilaramó: 'Per aquesta rodalia / que us venera per patró, / vetlleu sempre nit i dia, / protegiu Vilaramó, / el poble que en Vós confia / us aclama fervorós'. I especialment se l'invoca com a protector dels conreus: 'Beneïu nostres anyades, / nostres vinyes i conreu, / guardeu-nos de pedregades, / que els fruits abundin arreu; / quan la tempesta es congria / sigui allunyada per Vós. Sigueu sempre nostra guia / Sant Esteve gloriós'. | 08090-333 | Església de Sant Esteve de Vilaramó, al sector nord-est del terme de Gaià | Sant Esteve de Vilaramó és una església romànica de transició al gòtic, situada a la vall de Vilaramó. Durant molt temps va ser parròquia de la part nord del terme de Gaià. Des del segle XVI com a mínim, la parròquia incloïa els masos que havien format part de Santa Margarita de Tortafè i que no pertanyien al castell de Gaià ni a l'actual municipi. Després d'un temps de no ser parròquia, el 1878 l'església va recuperar aquesta categoria i durant aquests anys es va engrandir. Actualment s'hi diu missa tres cops a l'any. | 41.9480600,1.9307300 | 411373 | 4644562 | 08090 | Gaià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 49626 | Goigs del Màrtir Sant Jordi (capella de Sant Jordi de Lloberes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-martir-sant-jordi-capella-de-sant-jordi-de-lloberes | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 301-303. | XIX-XX | Goigs que es continuen cantant | Goigs que tradicionalment es canten a la capella de Sant Jordi de Lloberes per la festivitat d'aquest sant, el 23 d'abril. Es tracta d'una capella rural, probablement de principis del segle XIII, però d'origen més antic. De fet, és la capella més antiga del bisbat de Vic dedicada al patró de Catalunya. Ja consta amb aquesta advocació l'any 1053. Antigament depenia de l'església de Sant Miquel de Terradelles, la qual era sufragània de la de Gaià. Després de la Guerra Civil de 1936 va restar sense culte fins el 1964, quan els propietaris del mas Soler de Lloberes, que en tenen la possessió almenys des del segle XVIII, la van restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi, quan es canten els goigs. Els versos dels goigs fan referència a la llegenda ja coneguda atribuïda al patró de Catalunya, i inclouen també una al·lusió a aquells elements als quals fèiem esment: l'església de Sant Miquel de Terradelles i el mas Soler de Lloberes. Diuen els goigs: 'Beneïu aquesta terra / dels contorns de Sant Miquel / i el Soler, eixa masia / que us venera amb tot anhel'. I continua amb la tornada: 'Puix del Cel en sou pujat / a gaudir l'etern repòs: / protegiu eix Principat, / Sant Jordi, màrtir gloriós'. | 08090-334 | Capella de Sant Jordi de Lloberes, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9408200,1.9634800 | 414078 | 4643725 | 08090 | Gaià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49633 | Festa Major de Sant Esteve de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-esteve-de-vilaramo | FONT, Montse (2016). 'Relacions socials i festes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 236. | XX | Festa desaparguda | Festa Major d'aquesta antiga parròquia, que aglutinava la part nord del terme de Gaià i que es va fer fins ben entrat el segle XX. Se celebrava el 26 de desembre, per Sant Esteve. Feien missa i, a la sortida, es feien balls al matí i a la tarda. A la nit la gresca i el ball continuaven a la masia de la Vall de Vilaramó. Els balls es feien a la placeta que hi ha davant de l'església. Portaven una orquestra que solia venir de Puig-reig. Cal dir que el 1878 l'església de Sant Esteve de Vilaramó va recuperar la categoria de parròquia que ja havia tingut durant l'edat mitjana. La festa encara es va celebrar fins entorn de 1952. | 08090-341 | A l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9480600,1.9307300 | 411373 | 4644562 | 08090 | Gaià | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de VilaramóFoto d'un ball sota la Caseta de Sant Esteve de Vilaramó, anys 1950 (Arxiu Pau Tort Estrada) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 49636 | La Majordoma del Rector de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-majordoma-del-rector-de-gaia | ORRIOLS, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, Col·lecció Camí Ral, núm. 5. P. 57. TORRES, Jordi; FONT, Montse (2016). 'Màgia i bruixeria. Llegendes i contes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 266-267. | XVII | Tradició recollida al llibre sobre Gaià | Història o tradició oral que s'explica sobre Monserrada Fàbregas en relació a uns fets de bruixeria esdevinguts al segle XVII, durant el moment àlgid de la persecució de bruixes. No es tracta d'una llegenda pròpiament, ja que la protagonista va existir i els fets estan documentats amb força detall en els processos contra bruixes que van tenir lloc a Sant Feliu Sasserra. Oferim aquí la versió que es recull al llibre 'Gaià, t'estimo', dintre d'un seguit de llegendes i contes relacionats amb bruixes. La seva història, però, es recull en altres publicacions i reflecteix molt bé la ignomínia que van haver de patir moltes dones com ella que tenien contacte amb remeis naturals i amb pràctiques màgiques de tradició ancestral durant la brutal repressió que es va exercir en aquesta època. Montserrada Fàbrega va néixer a Gurb i era casada amb un paraire de Sant Feliu Sasserra. Quan tot just tenia quaranta anys va enviudar i des d'aleshores se la coneixia amb el sobrenom de la Graciana. Curiosament, com la Graciana de Barrenetxea, l'abadessa de les bruixes de Zugarramurdi. Era una dona instruïda i que exercia la feina amb eficàcia, sense descuidar mai, però, els propis interessos. Va anar a servir a la rectoria de Gaià i esdevingué, així, la majordoma del rector de la parròquia. Era bona administradora, remeiera i llevadora, però vet aquí que en un moment donat s'enemistà amb algun dels grans propietaris del terme. Des d'aleshores se li van atribuir algunes malifetes relacionades amb la bruixeria. Hauria donat golls a la filla del ferrer de Gaià: una malaltia que era coneguda com un mal d'ull o d'embruixament. Després la van acusar de pedregades i de matar bestiar. Però el rector no es creia tot això i la anava mantenint com a majordoma. Fins que algunes persones influents a la parròquia aconsellaren al rector que prescindís dels serveis de la Graciana i, per estalviar-se problemes, la va recomanar com a majordoma al gran patrici del castell de la Sala de Sant Feliu Sasserra, on va exercir el càrrec amb la mateixa eficàcia que ho havia fet a Gaià. Al cap d'uns anys, però, va discutir amb la noble dama Esperança Sala de Sant Salvador, sogra del patrici Francesc Sala, al servei del qual ella estava. Des d'aquell dia la Graciana va caure en desgràcia i la van acusar de tenir amistat amb la Marquesa Vila i la Felipa Gallifa, ambdues considerades bruixes. També se l'acusà de tenir grana de falguera (una llavor que es creia que tenia grans poders i podia proporcionar riqueses), i d'iniciar sexualment el fill del patrici Sala mitjançant aquesta llavor. Fou detinguda quan encara no tenia seixanta anys, a finals de 1618, juntament amb les dues altres bruixes. Van ser jutjades per la cúria del Consell dels Jurats del Lluçanès; foren torturades i condemnades a morir penjades al Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra (TORRES; FONT, 2016: 266). | 08090-344 | Rectoria de Gaià, al nucli de Gaià | 41.9166100,1.9254400 | 410891 | 4641076 | 08090 | Gaià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 49293 | El Mestre de Galera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mestre-de-galera | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 293, 304. | XIX-XX | Tradició amb un arrelament popular feble | Tirallonga de rodolins encadenats, sense música i d'autor desconegut, que estaven en el record dels habitants de Gaià. Es tracta d'un tipus de composició popular i anònima, sovint espontània, que era recitada en trobades de jovent o bé a les cases durant les vetlles d'hivern o prenent la fresca a l'estiu. També eren objecte de concursos i podien fer referència a un personatge del veïnat, com és el cas del mestre de Galera, o bé a persones famoses, noies casadores, etc. Els pastors solien ser grans mestres de rodolins encadenats o de corrandes (quan eren cantats). L'últim terç del segle XIX i primer del XX va ser un temps molt prolífic per aquest gènere (ESTRUCH, 2016: 293). Així doncs, els rodolins del Mestre de Galera fan així: 'El mestre de Galera / és un home de carrera. / Passant pel camí de Gaià / dues bales li van tirar, / però com que anava tan lleuger / no li van fer re. / D'espantat que va quedar, / al Genescar se'n va anar. / Al Genescar el varen retornar / amb un got de vi que li van donar. / Quan l'Ajuntament se'n va assabentar, / el sometent es va aixecar: / Ja surten els de Galera, / tots per baix a la riera; / surten els de Gaià, / tots amb un fusell a cada mà. / Els de cal Geperut van pensar veure'l / i van haver vist un ruc. / Els de cal Cisteller / no van haver vist re. / Els de l'Abellar de Dalt / amb l'escopeta a punt d'assalt. / Els del Joanic / el van vetllar fins a mitjanit. / El Lluís de l'Abellar / va dir que pel camí de Gaià / no s'hi podia passar.' | 08090-1 | Raval de Galera | 41.9128300,1.8877500 | 407760 | 4640696 | 08090 | Gaià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49293-foto-08090-1-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 49294 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 29. | XIX | en ruïna | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, que està emplaçada prop del nucli de Gaià i de l'actual carretera. Se'n conserven dempeus els murs nord i, parcialment, est, mentre que la resta s'han esfondrat i tan sols en queden els fonaments i enderrocs. Sembla que la casa tenia una planta més o menys quadrada i disposava de planta baixa més un pis. De la façana principal, que es trobaria a migdia, pràcticament no en queden rastres. Es conserven fonaments dels murs de compartimentació interior. Els murs són de pedra a la planta baixa i de tàpia a la planta superior. Es conserva una finestra, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. Al mur posterior hi ha adossat un cos cilíndric corresponent a un pou. A la part sud s'estén una petita esplanada on aflora la roca que devia servir d'era. | 08090-2 | Prop del nucli de Gaià | No coneixem notícies antigues d'aquest petit mas que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. A la façana del mas Genescar es conserva una llinda procedent de cal Quirze que té gravat l'any 1841. Podria ser que aquest fos l'any de construcció de la casa, però no descartem un origen al segle XVIII o encara anterior. Almenys des de principis del segle XX era una masoveria del Genescar, mas força proper. Quan entorn de 1925 Josep Capdevila Font (avi de l'actual propietari) va comprar el Genescar ja incloïa la possessió de cal Quirze. Els últims masovers van ser una família de cognom Romà, que hi va habitar fins els anys de la postguerra aproximadament. Posteriorment la casa va entrar en un procés d'enrunament. | 41.9134000,1.9229900 | 410683 | 4640722 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Capdevila Forné, del Genescar | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49295 | El Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genesca | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 67.1. | XIII-XX | Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que es troba emplaçada vora la riera de Gaià, prop de la seva confluència amb altres torrents que formen una vall per on han passat històricament els camins i on hi ha el nucli de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat al nord un cos amb galeria porxada (eixida) i altres coberts i, a l'oest, l'antiga masoveria, tot formant un clos tancat amb pati central. El cos residencial principal és fruit de múltiples ampliacions. La façana davantera, encarada a ponent, és força austera i reflecteix una evolució en diverses fases (la més antiga a la part central on hi ha el portal). Antigament, sobre el portal hi havia una finestra més petita i la llinda amb tres arquets que ara és més avall. Aquesta llinda sembla correspondre a una finestra geminada gòtica. La llosa amb relleu de petxina que s'ha encastat a sota es guardava a les golfes. A mitjans de segle XX aquesta part es va remodelar per donar-li l'aspecte actual. La façana sud presenta igualment una distribució irregular que reflecteix successives ampliacions i reformes. Té un rellotge de sol modern (amb data de 2014) i, a la part final, dos contraforts. A la façana nord hi ha una gran cisterna. A l'interior de la casa hi ha dos cellers, un sobreposat a l'altre, i es conserven dues tines petites o tinardons. El cos de l'eixida, de dues plantes, conserva les obertures amb una barana de fusta a la parta alta. El seu mur posterior té finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La masoveria és una construcció adossada als coberts però pràcticament aïllada, amb planta baixa més dos pisos. Al sud té adossat un cos, actualment transformat en terrassa, que conserva cinc tines. Fora del clos tancat, al sud de la casa, trobem una era enrajolada, una magnífica pallissa oberta amb un gran arc de mig punt, així com altres coberts de pedra i un sector amb naus d'una granja moderna. | 08090-3 | Prop del nucli de Gaià | Probablement l'església de Sant Andreu del Genescar és anterior al mas. Segons Josep M. Badia, en època alt-medieval devia ser sufragània de la parroquial de Gaià i donar servei a una colla de masos al seu voltant. Tanmateix, cal dir que la parroquial es troba molt a prop d'aquí. Fins fa poc no es coneixia cap referència documental antiga de la capella del Genescar, però Josep BADIA (2016: 185), l'ha pogut documentar en una deixa testamentària de l'any 1362. La deixa és de Jaume de Villagayano a 'Sancti Andre de Solerio'. Cal advertir que el nom primitiu del mas Genescar era Soler. Tanmateix, l'església és anterior a aquesta data: romànica del segle XII. Avui continua vinculada al mas Genescà. Pel que fa al mas, segons dades recopilades per Josep M. Badia, ja existia al segle XIII. Concretament, apareix en un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1255. Ja hem dit que llavors s'anomenava Solario. L'hereu aquesta en aquesta data era un tal Pere. Estava inclòs en la parròquia de Santa Maria de Gaià. En el fogatge de 1553 en aquest mas hi consta Jaume Gineschar. Per tant, en època baix-medieval ja devia passar a denominar-se Genescà. Un cop superada la crisi baix-medieval, al segle XVI el Genescà va iniciar un procés per absorvir diferents masos rònecs del seu entorn i poder conrear, així, les terres abandonades. Al segle XVII, segons dades del capbreu del castell de Gaià de 1692-93, els propietaris encara eren la família Genescar, concretament Jacint Genescar. Aquests anys l'heretat incloïa tres masos secundaris situats a la mateixa parròquia: Berunyols (mas que ja no existeix i que era situat al sud de l'Oliva), l'Oliva i Ventalló (era a l'est del Genescà). A més, també tenia un altre mas situat a la parròquia de Sant Pere de Monistrol. D'aquesta manera, s'havia convertit en un dels masos principals del terme de Gaià. Al segle XVIII, segons el cadastre de 1741 tenia 117 quarteres de terreny i continuava sent un dels sis masos més grans. Ja al segle XIX, el 1883, segons el Registre de la Riquesa tenia dues masoveries: l'Oliva i el Puig. En total les seves terres ocupaven una superfície de 230,96 ha, de les quals el 40 % eren conreades per parcers. Aquest any el propietari era Ramon Parcerisa. Probablement el 1874 (segons la inscripció d'una llinda) es va construir la masoveria,tot i que en dades del cadastre consta l'any 1822. No sabem què va passar després, però els masos l'Oliva i el Puig es van perdre i, entorn de 1925, Josep Capdevila Font va comprar el Genescar. Llavors l'heretat només incloïa una altra casa que funcionava com a masoveria: cal Quirze. Josep era fill del Soler de Lloberes i havia estat a Salomons. El propietari anterior del Genescà era un home conegut com el Músic de l'Ametlla, que vivia en aquesta colònia propera a Navàs. A partir d'aleshores la propietat del Genescà ha passat als hereus de Josep Capdevila: Joan Capdevila Teixidó i després Josep M. Capdevila Forné, actual propietari que continua al capdavant de l'explotació pagesa. Durant els darrers anys s'han construït les granges fora del recinte, cosa que ha permès que les construccions tradicionals hagin mantingut el seu aspecte exterior pràcticament sense canvis, llevat de la reforma al portal principal ja comentada. Pel que fa a la masoveria, en una temporada no gaire llarga encara hi havia masovers. Entorn de la dècada de 1870 va servir com a segona residència d'una família de Barcelona, i actualment és la residència dels propietaris. | 41.9130900,1.9127700 | 409835 | 4640698 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49295-foto-08090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49295-foto-08090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49295-foto-08090-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda de la façana de la masoveria: 1874A la llinda de la finestra sobre el portal principal: 1841 (aquesta llinda prové de cal Quirze)Al portal principal: 1822Informació oral facilitada per Josep M. Capdevila Forné | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49296 | El Genescà (masoveria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genesca-masoveria | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 67.2. | XIX-XX | Masoveria del Genescà, situada al costat de la casa principal del mas. El conjunt del mas forma un clos tancat amb pati central que inclou la casa antiga, una eixida i coberts i, a l'oest, la masoveria. Es tracta d'una construcció força gran i regular, que ha estat aixecada en una sola fase, l'any 1874 segons la inscripció d'una llinda. És de planta rectangular i està adossada als coberts pel costat nord. Disposa de tres plantes. La façana principal, encarada a llevant, té una distribució perfectament simètrica, amb tres eixos d'obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana posterior manté aquesta mateixa estructura tripartita. La façana sud té diverses obertures i s'adossa a un cos amb terrassa que conserva cinc tines. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. | 08090-4 | Masia El Genescà. Prop del nucli de Gaià | Probablement l'església de Sant Andreu del Genescar és anterior al mas. Segons Josep M. Badia, en època alt-medieval devia ser sufragània de la parroquial de Gaià i donar servei a una colla de masos al seu voltant. Tanmateix, cal dir que la parroquial es troba molt a prop d'aquí. Fins fa poc no es coneixia cap referència documental antiga de la capella del Genescar, però Josep BADIA (2016: 185), l'ha pogut documentar en una deixa testamentària de l'any 1362. La deixa és de Jaume de Villagayano a 'Sancti Andre de Solerio'. Cal advertir que el nom primitiu del mas Genescar era Soler. Tanmateix, l'església és anterior a aquesta data: romànica del segle XII. Avui continua vinculada al mas Genescà. Pel que fa al mas, segons dades recopilades per Josep M. Badia, ja existia al segle XIII. Concretament, apareix en un document de l'Arxiu Episcopal de Vic de l'any 1255. Ja hem dit que llavors s'anomenava Solario. L'hereu aquesta en aquesta data era un tal Pere. Estava inclòs en la parròquia de Santa Maria de Gaià. En el fogatge de 1553 en aquest mas hi consta Jaume Gineschar. Per tant, en època baix-medieval ja devia passar a denominar-se Genescà. Un cop superada la crisi baix-medieval, al segle XVI el Genescà va iniciar un procés per absorvir diferents masos rònecs del seu entorn i poder conrear, així, les terres abandonades. Al segle XVII, segons dades del capbreu del castell de Gaià de 1692-93, els propietaris encara eren la família Genescar, concretament Jacint Genescar. Aquests anys l'heretat incloïa tres masos secundaris situats a la mateixa parròquia: Berunyols (mas que ja no existeix i que era situat al sud de l'Oliva), l'Oliva i Ventalló (era a l'est del Genescà). A més, també tenia un altre mas situat a la parròquia de Sant Pere de Monistrol. D'aquesta manera, s'havia convertit en un dels masos principals del terme de Gaià. Al segle XVIII, segons el cadastre de 1741 tenia 117 quarteres de terreny i continuava sent un dels sis masos més grans. Ja al segle XIX, el 1883, segons el Registre de la Riquesa tenia dues masoveries: l'Oliva i el Puig. En total les seves terres ocupaven una superfície de 230,96 ha, de les quals el 40 % eren conreades per parcers. Aquest any el propietari era Ramon Parcerisa. Probablement el 1874 (segons la inscripció d'una llinda) es va construir la masoveria, tot i que en dades del cadastre consta l'any 1822. No sabem què va passar després, però els masos l'Oliva i el Puig es van perdre i, entorn de 1925, Josep Capdevila Font va comprar el Genescar. Llavors l'heretat només incloïa una altra casa que funcionava com a masoveria: cal Quirze. Josep era fill del Soler de Lloberes i havia estat a Salomons. El propietari anterior del Genescà era un home conegut com el Músic de l'Ametlla, que vivia en aquesta colònia propera a Navàs. A partir d'aleshores la propietat del Genescà ha passat als hereus de Josep Capdevila: Joan Capdevila Teixidó i després Josep M. Capdevila Forné, actual propietari que continua al capdavant de l'explotació pagesa. Durant els darrers anys s'han construït les granges fora del recinte, cosa que ha permès que les construccions tradicionals hagin mantingut el seu aspecte exterior pràcticament sense canvis, llevat de la reforma al portal principal ja comentada. Pel que fa a la masoveria, en una temporada no gaire llarga encara hi havia masovers. Entorn de la dècada de 1870 va servir com a segona residència d'una família de Barcelona, i actualment és la residència dels propietaris. | 41.9130900,1.9123900 | 409804 | 4640699 | 1874 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49296-foto-08090-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49296-foto-08090-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49296-foto-08090-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda de la façana: 1874 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49297 | Església de Sant Andreu del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu-del-genesca | BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 185-187. BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre (1984). 'Sant Andreu de Genescar', Catalunya Romànica, vol. XI, 'El Bages', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 257. | XII-XV | Restaurada el 2010 | Capella romànica de finals del segle XII que es troba emplaçada cent metres al nord-oest del Genescà, en un turonet que domina la plana on hi ha aquest mas. És una església d'una sola nau amb absis rectangular que no acaba d'encaixar bé amb la resta de l'edifici. Està orientada a llevant però amb l'eix lleugerament desviat al nord. Originàriament l'absis era semicircular i es desconeix per quin motiu i en quin moment es va canviar; tal vegada al segle XV. De l'absis antic encara en resten alguns fragments corresponents al basament. L'obra del nou absis es distingeix clarament perquè els murs tenen menys gruixària i l'aparell és més regular. La capella té un portal a la façana de migdia, amb arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent hi ha una altra porta, també amb arc de mig punt adovellat però més baixa. Aquest era el portal primitiu, que en algun moment va ser tapiat i recentment es tornà a obrir. Al seu damunt hi ha una finestra en forma de creu. El campanar d'espadanya, que no és el primitiu, ha estat desplaçat i ara corona el mur afegit de llevant. L'aparell és fet amb carreus més o menys regulars i disposats en filades. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó amb llunetes, que arrenca d'una simple cornisa. Modernament s'hi construí un arc ogival que marca l'espai del presbiteri,sobreelevat amb dos graons. Al centre de la volta sobre l'altar es conserva un vestigi minúscul d'una pintura amb data de 1793. El paviment és de rajols. | 08090-5 | Prop de la masia de Genescà | És probable que en època alt-medieval aquesta capella, situada al costat del mas avui dit Genescà, servís una colla de masos al seu voltant i fos sufragània de Santa Maria de Gaià. Fins fa poc no es coneixia cap referència documental d'aquesta capella en època medieval. Josep BADIA (2016: 185), però, la troba documentada en una deixa testamentària de l'any 1362. La deixa és de Jaume de Villagayano a “Sancti Andree de Solerio”. Cal advertir que el nom primitiu del mas Genescà, que està documentat com a mínim des del segle XIII, era Soler. En els segles XVII i XVIII Sant Andreu de Genescar és definida com una capella rural. Segons indica la data pintada a la volta, el sostre es devia fer nou el 1793. La capella va ser restaurada el 2010. Actualment s'hi diu missa per la festa de Sant Andreu, el novembre, i està vinculada al mas Genescà. | 41.9136600,1.9115800 | 409737 | 4640763 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49297-foto-08090-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49297-foto-08090-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49297-foto-08090-5-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada: Sant Andreu de Ginestar o de Genescar | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49298 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-0 | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 83. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 47. | XVIII-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada prop d'un torrent que desemboca a la riera de Gaià. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada amb un cobert adossat a la dreta i una altre de més petit a l'esquerra. Disposa de planta baixa més dos pisos. La casa ha estat bastida en diverses fases. El nucli originari és al centre. Després es va ampliar per darrera, cap a l'esquerra i, finalment, l'actual propietari hi va construir el cos adossat a la dreta, que consta d'una terrassa coberta, feta amb pedra tot imitant l'estil tradicional. Per tant, la distribució de la casa és força irregular. La façana principal, encarada a migdia, té el portal a un costat i tres obertures a la primera planta, dues de les quals s'han transformat en balcons. Al segon pis s'hi ha obert un ampli finestral. La llinda de fusta del cobert de la dreta, que conserva una creu gravada, originàriament es trobava a l'entrada de la casa. La resta de façanes pràcticament no té obertures, i les que hi ha són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa ha conservat exteriorment les característiques constructives tradicionals. | 08090-6 | Sector proper al nucli de Gaià, vora el camí de Sant Esteve de Vilaramó | No coneixem notícies gaire antigues d'aquesta casa. Les dues inscripcions en llindes que s'hi conserven semblarien indicar que fou construïda al segle XVIII, cosa que lliga amb l'aspecte i les característiques de la construcció, sense que es pugui descartar un origen anterior. L'any 1883 cal Geperut consta en el Registre de la Riquesa com una de les tres masoveries de Vilaró, junt amb cal Vinyavella i Termallarga. El propietari del Vilaró, que s'havia consolidat com un dels masos grans del terme de Gaià, era Miquel Vilaseca. Al llarg del segle XX cal Geperut va continuar sent una masoveria, i els últims masovers eren els actuals propietaris de l'Oliva. El 1985 Lluís Canudas va comprar la casa a Núria i Montserrat Bars Serra, de Barcelona. L'actual propietari l'ha rehabilitada conservant el seu aspecte tradicional. | 41.9291400,1.9163700 | 410156 | 4642477 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49298-foto-08090-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49298-foto-08090-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49298-foto-08090-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda que hi havia a la façana davantera: 1714Inscripció en una llinda encastada a la façana posterior: 1779Informació oral facilitada per Lluís Canudas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49299 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-3 | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 66, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 27. | XIII-XX | Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba el nucli de Gaià. Consta d'un cos residencial amb coberts als dos costats que s'allarguen per la banda sud en forma de U, deixant un estret corredor entremig. L'habitatge és de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada a migdia, es troba molt coberta per heures i altres elements que li donen un aspecte heterogeni. Sembla que la casa s'ha anat allargant cap a l'est i ha estat objecte de diverses reparacions. Les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però també n'hi ha amb maó. Les diverses inscripcions a les llindes indiquen que el cos residencial s'hauria ampliat fins a les dimensions actuals ja al segle XVIII, tot i que després s'hi haurien fet modificacions, com la del portal el 1850, o una part obrada amb maó a la planta superior. Les façanes nord i oest tenen petits cossos adossats, com ara una comuna. Els coberts de la banda sud semblen força moderns; el més gran és obrat amb totxo. Tot i el seu aspecte desendreçat, la masia ha conservat exteriorment les característiques constructives originàries. | 08090-7 | Sector proper al nucli de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament apareix en un document de l'Arxiu Espiscopal de Vic de l'any 1231, amb el mateix nom de la Sala. L'hereu era un tal Pere, i la casa formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, estava en possessió del mas Vilagaià, juntament amb els masos Badia, la Roca i la Rierola (aquests dos últims de la parròquia de Sant Pere de Monistrol). Cal destacar que el propietari del mas Vilagaià, Jaume Vilomara, n'era el senyor directe; és a dir que no tenia cap altre senyor per damunt seu i podia cobrar tots els censos. Al final del segle XVIII el propietari de Vilagaià, que el 1774 aconseguí el títol nobiliari de Baró de Vilagaià, fou un personatge molt influent al municipi, ja que va impulsar un gran nombre d'establiments pagesos en algunes de les seves terres. Concretament, el carrer del Pla de Forn es construí en terres de la Sala. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de l'any 1883, la Sala continuava formant part de Vilagaià. Llavors les terres de la Sala ascendien a 69,53 ha, de les quals 26 eren conreades per parcers, que vivien majoritàriament al Pla del Forn. Al segle XX la Sala ha continuat sent una possessió del baró de Vilagaià. Hi vivien masovers, que a la segona meitat del segle eren la família Bruc; concretament Joan Bruc i també el seu fill. Actualment hi viu Agustí Argemí, que fa de col·lector del baró. | 41.9128100,1.9275100 | 411057 | 4640652 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49299-foto-08090-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49299-foto-08090-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49299-foto-08090-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1850Llinda de la finestra de la façana est: 1760Informació oral facilitada per Josep Font i Josep Matamala | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49300 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-1 | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 66, 84, 194. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 37. | XIV-XIX | Interior en estat precari | Masia de molt petites dimensions que té un origen medieval i s'ha mantingut pràcticament sense créixer. Es troba emplaçada a l'extrem d'un petit altiplà vora un torrent que desemboca a la riera de Gaià. La casa presenta un aspecte arcaic i auster, però amb refeccions modernes. La façana principal, encarada al sud-oest, probablement conserva una part medieval. El parament, a pedra vista, és fet de carreus molt petits simplement devastats i disposats més o menys en filades. En un moment donat es va haver de refer una part de mur, probablement a causa d'alguna esquerda. La part de llevant és la més regular i podria correspondre a l'obra medieval. El portal és amb arc escarser i la finestra superior és emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. Els dos elements són posteriors a l'obra medieval. La façana del darrere és una obra ja dels segles XIX i XX, amb més finestres, que són emmarcades amb maó. Part d'aquest mur també ha estat refet amb maó. Devia tractar-se d'un mas molt modest, pràcticament sense coberts auxiliars. Només hi ha un tancat davanter i, a ponent, una petita cambra adossada amb volta de pedra. L'interior de la casa conserva les característiques constructives tradicionals, però es troba en mal estat. | 08090-8 | Sector proper al nucli de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, s'esmenta en un document de l'any 1309 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb el mateix nom d'Oliva. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII, en un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, consta que l'Oliva era una possessió del Genescar, juntament amb dos masos més. En el Registre de la Riquesa de 1883 continua en mans del Genescar, juntament amb el Puig. Les terres de l'Oliva abastaven un total de 49,85 ha, 15 de les quals eren conreades per parcers. Els actuals propietaris havien estat els últims masovers de la casa propera de cal Geperut. | 41.9253800,1.9143700 | 409985 | 4642061 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49300-foto-08090-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49300-foto-08090-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49300-foto-08090-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49301 | Pregones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregones | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 67, 72, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 26. | XIV-XX | Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, emplaçada en una petita esplanada vora la riera o barranc que adopta el mateix nom. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) amb coberts adossats a ambdós costats i a la part posterior. Malgrat que la casa es deu haver anat confeccionant en diverses etapes al llarg del temps actualment presenta una distribució molt regular, que probablement és obra d'una reestructuració general feta l'any 1802, tal com suggereix una inscripció de la façana. La part més antiga, en canvi, ha quedat poc visible. Fruit d'això, l'habitatge adopta una estructura en base a tres crugies, amb tres eixos d'obertures. La façana principal, encarada al sud-oest, té un portal amb llinda i brancals de pedra, igual que les finestres del primer pis. Les finestres del segons pis, en canvi, són emmarcades amb maó i deuen correspondre a una ampliació posterior. Els murs són arrebossats, amb carreus a les cantoneres. A la port posterior, on l'arrebossat és pintat de blanc, se li ha afegit un ampli cobert d'una sola planta. | 08090-9 | Sector proper al nucli de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, el un document de 1317 apareix ja amb el nom de Pregones i com a pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Gaià. És ben probable que el nom de Pregones faci referència a la vall profunda i enclotada on es troba la masia. En el fogatge de 1553 hi consta el nom de Caterina Pregones. Per tant, com és habitual, la família que hi vivia havia adoptat el nom del mas. Al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, apareix amb el nom de Soler de Pregones. Llavors els propietaris eren la família Riera: Joan Riera i el seu fill Francesc Riera, de Cornet. L'heretat tenia un mas secundari, anomenat Cremats, i pagava de cens 8 sous i 6 diners. Al segle XVIII, segons dades del cadastre de 1741, el mas tenia 150 quarteres, cosa que el convertia en el quart més gran del terme. Al segle XIX , segons el Registre de la Riquesa de 1883, les propietats havien descendit a 87 ha i ja no hi consten masos secundaris. Continuava sent un dels masos extensos en propietats, i un 27 % de les seves terres eren conreades directament pel seu propietari, que aquest any era Josep Cabanas, d'Olvan. A mitjans de segle XX el propietari era un tal Bargalló, conegut com el Saló, de Prats de Lluçanès. Quan aquest morí el mas passà a la seva filla, que és l'actual propietària. Fins a la dècada de 1960 la casa estava habitada per masovers. | 41.9170400,1.9355500 | 411730 | 4641113 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49301-foto-08090-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49301-foto-08090-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49301-foto-08090-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres noms: Cal PragonesLlinda sobre el portal principal: 1802 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49302 | Cal Serra (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-casa-nova | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 20. | XX | Construcció en bon estat però amb materials que contenen aluminosi | Casa de pagès que és la successora de cal Serra Vell, construïda ex novo l'any 1943 en un emplaçament més favorable que l'antiga, al costat de la carretera en el context de la vall de la riera de Cornet. Es tracta d'una edificació singular perquè s'inspira en el model clàssic d'una masia però està feta amb maó i materials moderns. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i uns coberts annexos amb planta en forma de ela, situats al sud i llevant. L'habitatge és d'estructura simètrica i regular, amb dues façanes destacades. Una és encarada al nord-est, mirant a la carretera, i presenta un ritme regular d'obertures de les quals destaca una galeria amb tres balcons centrals al primer pis i un altre al superior. L'altra és en la banda oposada i presenta unes obertures menys vistoses. L'edificació dels coberts segueix les mateixes característiques constructives, però la planta semisoterrània, on hi ha un femer, és feta amb pedra i coberta amb volta de maó. El sector de la pallissa és oberta amb dos arcs i també conté elements de pedra, per exemple als pilars. | 08090-10 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | La casa originària de cal Serra es troba 100 metres al sud de cal Pons i pràcticament no en queda res. Cal dir que antigament en aquest sector eren quatre els masos que hi havia: cal Salomons, cal Pons, cal Sastre i cal Serra. Cal Sastre estava entre cal Pons i cal Serra. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, cal Serra ja existia al segle XIV. Concretament, s'esmenta en un pergamí de 1370 de l'arxiu del Prat de Cornet amb el nom de Pellicer, i aquell any l'hereu era un tal P. Guillem. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, el mas era conegut com a Serra Pelliser, l'hereu era Joan Serra i pagava de cens quatre sous. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el propietari és Josep Vilaseca Buixadera i les terres del mas abastaven 57,99 ha. Es tractava, doncs, d'un mas de dimensions mitjanes o modestes. Entorn de la dècada de 1930 la propietària era Antònia Vilaseca Santamaria. Els anys de postguerra cal Serra es trobava en condicions molt precàries i amenaçava ruïna, de manera que el 1943 (segons una inscripció) es va construir la casa de nou en un emplaçament més còmode, al costat de l'actual pista que segueix la vall de la riera de Cornet. Però alguns membres de la família van marxar ja cap a Balsareny. Eren diversos germans i alguns van viure-hi fins que es van casar. Entorn de 1962 la casa era buida i s'hi va traslladar la família Bruc, procedent de Viranes, que s'hi va estar fins els volts de l'any 2000. Pel que fa a la casa vella de cal Serra, a la dècada de 1960, Josep Vilarmau, propietari del Soler de Lloberes, la va adquirir i decidí aterrar-la per motius de seguretat, ja que es trobava en ruïnes. | 41.9084100,1.9445700 | 412466 | 4640146 | 1943 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l'òcul de ventilació de les golfes: 1943Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer de cal Pons, per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms i per Jaume Calvet Vilaseca | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||
| 49303 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85, 195. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 19. | XIII-XX | Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori amb bon domini visual de l'entorn: la vall de la riera de Cornet. Cal Pons és molt a la vora d'un altre antic mas, cal Salomons, en una situació encara una mica més alta. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i un gran cobert situat al costat de migdia, gairebé enganxat a la façana d'aquest sector. La façana principal, encarada a llevant, té un portal adovellat i, al primer pis, diverses finestres amb ampit de pedra. La central s'ha transformat en balcó. La construcció actual deu ser majoritàriament del segle XVIII (1721 segons la data del portal), i posteriorment devia ampliar-se cap a migdia. L'altra façana destacada es troba en aquesta banda, amb una galeria de quatre arcades que ha quedat pràcticament tapada pel cobert adjacent. La resta de façanes presenten finestres al primer pis (alguna deixa entreveure llinda i brancals de pedra). Els murs són de pedra i arrebossats. El cobert situat al sud va construir-se el 1934, segons indica una inscripció. Al nord i oest hi ha altres coberts auxiliars. La masia ha conservat els volums i les característiques constructives tradicionals, sense ampliacions modernes. | 08090-11 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, apareix esmentat en un pergamí de l'any 1259 de l'Arxiu del Prat de Cornet, amb la denominació llatinitzada de Poncis. Llavors l'hereu era un tal Pere i el mas pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 el mas és denominat Pons de Comadoms, i l'hereu és llavors Pere Pons. Posseïa altres masos secundaris o terres d'altres masos: Puigdot (que es trobava al nord de cal Pons), Quatre terres i Tres terres. Més tard, cal Pons fou absorvit pels grans propietaris del Soler de Lloberes, que així aconseguien unificar dos masos veïns, ja que el de Salomons feia temps que formava part d'aquesta heretat. Així, segons el Registre de la Riquesa de 1883, cal Pons és una de les tres masoveries del Soler de Lloberes, juntament amb Salomons i Sant Jordi. En aquest registre s'especifica que les terres de cal Pons abastaven una superfície de 25,49 ha, conreades sense la participació de parcers. En canvi, el mas veí de Salomons només tenia 4 ha. A la dècada de 1930 el propietari era Josep Vilarmau Moratones i vivia a Manresa. El seu hereu fou Joan Vilarmau Coll, i els fills d'aquest Josep i Rosa Vilarmau Vila. En aquesta època cal Pons era habitat per masovers. Entorn de 1959 s'hi van instal·lar els Ferrer, l'actual família de masovers. Ramon Ferrer Vilanova era pastor de cal Roca, de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles, i venia sovint a pasturar els ramats per aquestes terres. Interessat en trobar una casa que oferís més facilitats perquè la seva filla pogués anar a l'escola, va fer tractes amb Josep Vilarmau per entrar com a masover. La seva filla, M. Carme Ferrer Capdevila, i el seu marit continuen de masovers a cal Pons i encara tenen ramats. | 41.9118100,1.9453600 | 412536 | 4640522 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1721.A la porta del cobert sud: JVM 1934Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer CapdevilaTambé s'escriu, en alguns casos, cal Ponç | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49304 | Cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salomons | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 59, 68, 85, 195. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 18. | XIV-XX | Recentment rehabilitada | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori amb bon domini visual de l'entorn: la vall de la riera de Cornet. Cal Salomons és molt a la vora d'un altre antic mas, cal Pons, que està en una posició una mica més baixa. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i dos coberts situats a ponent, amb un estret corredor entre aquests i la casa. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal amb arc escarser i finestres al primer pis emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les façanes han estat arrebossades amb ciment, per la qual cosa es fa difícil deduir l'evolució de la construcció. Probablement devia ampliar-se cap a ambdós costats. A ponent amb una eixida que dóna al corredor. Cal Salomons ha estat una masoveria del Soler de Lloberes com a mínim des del segle XVII, i això devia limitar la seva capacitat de creixement. A l'nterior, la planta baixa conserva alguns elements antics: pica d'oli, menjadores... La resta de l'habitatge ha estat reformat recentment. El cobert posterior és antic, fet de pedra; mentre que el davanter és força recent, ja obrat amb maó. A la façana posterior de la casa es conserva una curiosa llinda, en una petita finestra, que té gravada una cara esquemàtica. En aquesta part posterior afloren els fonaments d'una anterior construcció que podria ser força antiga, però de funció desconeguda. Tal vegada és alguna part de l'antic mas o bé podria tractar-se de les restes d'una vil·la romana. En aquest sentit, cal dir que uns 300 m al sud-oest hi ha identificat un jaciment d'època ibero-romana, anomenat Menalvens per la proximitat amb el mas que té aquest nom. És versemblant suposar que el nucli d'aquesta possible vil·la es trobés al turó on hi ha cal Salomons i cal Pons. | 08090-12 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | Tal com hem esmentat, a uns 300 metres d'aquest mas hi ha localitzat un jaciment d'època ibero-romana (Menalvens), i no es pot descartar que cal Salomons tingui el seu origen en una vil·la romana. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat. | 41.9123500,1.9447000 | 412482 | 4640583 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pau Castan i Josep M. Badia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49306 | Coll de Comadoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-comadoms | BADIA, Josep M; TORRES, Jordi (2016). 'Camins històrics', 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 28, 60, 68, 85 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 16.1, 16.2. ORDEIG MATA, Ramon (1995). Oristà i la seva història, Vic. | XIV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada a la punta d'una altiplà que es troba a l'extrem sud-est del terme de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta pràcticament rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i un gran conjunt de coberts que es troben al sud-oest, deixant només un estret corredor entre els coberts i la casa. La masia té l'aspecte d'un gran casal obrat majoritàriament al segle XVIII i amb importants ampliacions al XIX. El nucli originari es troba a ponent, on es conserva l'antic portal adovellat, actualment dins d'una estança dels baixos. D'aquí la casa es devia ampliar cap a diferents bandes i, ja al segle XIX (1885) s'habilità l'actual façana principal, que compta amb un portal fet amb arc escarser i unes galeries a l'extrem sud. També en aquesta època s'hi van fer altres obres, com el cos adossat al nord o la pallissa. En el sector nord de la casa antigament hi havia la masoveria, mentre que la resta de l'habitatge l'ocupaven els propietaris, que no han deixat mai de residir a la masia. Els murs de la casa són de maçoneria, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra a la façana nord-est, mentre que a les parts ampliades al segle XIX, que són la majoria, els emmarcaments són amb maó. A la façana nord-est la casa té una eixida amb terrasses, adaptades modernament, que donen accés directament al primer pis. Al nord, al voltant de l'era, hi ha altres coberts aïllats, com ara una magnífica pallissa amb portal de punt rodó. | 08090-14 | Sector sud-est del terme de Gaià | Segons s'esmenta en el llibre sobre Oristà de l'historiador ORDEIG i MATA (1995), hi ha notícies sobre l'existència del Coll de Comadoms de l'any 900. D'altra banda, Antònia Coll afirma que la casa originària era en un lloc diferent de l'actual. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas apareix documentat al segle XIV. Concretament s'esmenta en un document de 1317 de l'Arxiu parroquial del Mojal, ja com a 'Col de Comadons'. Com a excepció, formava part de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles, però dins del terme del castell de Gaià. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, es designa com a Coll de Comadoms Subirà. L'hereu era Josep Coll, i posseïa tres masos secundaris: Coll de Comadoms Jussà (un mas que devia trobar-se en una cota més baixa però del qual els actuals propietaris no en tenen cap record), Viranes (només la meitat de les terres) i les Salades. La família Coll ha continuat al capdavant del mas fins a l'actualitat. El 1805, segons una inscripció de la casa, el propietari era J H Coll i Puixoriol. A finals del segle XIX el propietari era Josep Coll Torra, casat amb Àngela Pont. En aquest moment es van fer importants reformes i ampliacions. Tal com hem dit, es construí una nova façana (1885), la pallissa (1894) i es devia ampliar i remodelar tota la casa. Posteriorment, el nucli del mas pràcticament no ha sofert modificacions exteriors. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 el Coll de Comadoms ja no tenia els masos associats i la seva heretat abastava 78,93 ha, cosa que el situava com un mas de tamany mitjà. Josep Coll conreava directament totes les terres, sense l'ajuda de cap parcer. Tanmateix, aquestes dades podrien ser inexactes ja que, segons els propietaris, els masos Viranes i Salades no han deixat mai de ser de Coll de Comadons. Aquests masos eren portats per masovers. L'hereu del matrimoni entre Josep i Àngela va ser Josep Coll Pont, que es casà amb Cinta Pujols. El seu fill i hereu fou Josep Coll Pujols, nascut el 1934 i actual propietari. Es casà amb Maria Carme Prat Puigoriol. El seu fill és Joan Coll Prat. Tots continuen residint al Coll de Comadons. Pel que fa a la masoveria, fins a principis de segle XX encara hi vivia una família. Entorn de 1930 van marxar i la noia es va casar un tall Terradellas, d'ofici paleta. La seva filla és Mercè Terradellas, que va ser regidora a l'Ajuntament de Balsareny i més tard alt càrrec de la Generalitat de Catalunya a les dècades de 1990 i 2000. | 41.9151100,1.9717100 | 414726 | 4640862 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa al portal principal: Josep Coll Torra, Àngela Coll de PontLlinda encastada a l'eixida nord-oest, procedent d'algun altre indret de la casa: J H COLL Y PUIXORIOL ME FECIT ANY 1805.Inscripció a la pallissa: 1894Placa de marbre a la façana nord-oest de la lliga del bon mot: 'Alabat sia Déu. Per vostra pròpia dignitat i respecte als altres parleu bé'.Informació facilitada per Josep Coll Pujols i Joan Coll Prat | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49307 | Viranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viranes | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 17. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes que ja existia, com a mínim, al segle XVII. Es troba emplaçada al costat d'un torrent que desemboca a la riera de Cornet, al sud de l'altiplà que s'estén a l'extrem sud-est del terme de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) més un cobert aïllat situat al nord. La casa devia sofrir una remodelació important l'any 1800, tal com indica una inscripció a la façana. En aquest moment l'obra es va fer encara amb pedra, i posteriorment, ja entrat el segle XX, la casa va ser sobrealçada i remodelada de nou, en aquest cas amb obra feta de maó. La façana principal, encarada a migdia, reflecteix aquestes dues fases. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra, igual que la finestra que hi ha al seu damunt. A la façana de ponent la casa s'ha dotat amb una àmplia galeria amb baranes de ferro. La façana oposada, a llevant, sembla remodelada molt recentment, amb bona part d'obra feta de maó. La façana posterior té un petit cos adossat corresponent a un pou. El cobert posterior és obrat amb totxo, probablement a mitjans de segle XX, i té un femer. | 08090-15 | Sector sud-est del terme de Gaià | Les primeres notícies sobre aquesta casa són del segle XVII, però no es pot descartar que tingui un origen anterior i que antigament fos coneguda amb un altre nom. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 consta que Viranes (però només la meitat de les seves terres) pertanyia al Coll de Comadoms, juntament amb les Salades. Aleshores el propietari era Josep Coll. Tal com indica la inscripció de la façana principal, l'any 1800 s'hi devia fer una remodelació important. A principis del segle XX el propietari era un tal Sobregrau, del poble de Gallifa, que tenia moltes terres a la zona del Vallès Oriental i, per la zona de Gaià, posseïa Sant Miquel de Terradelles i Terradellets, a més de Viranes. Aquest tal Sobregrau es va vendre aquestes tres propietats entorn de la dècada de 1920. Els propietaris del Coll de Comadoms van adquirir Viranes. Aleshores de la casa en tenien cura masovers. Hi va viure Josep Bruc Clusellas, que va néixer entorn de 1930 i va marxar-ne quan es va casar, entorn de 1965, per anar a cal Serra. Després la casa va restar un temps abandonada i actualment té un ús com a segona residència. Durant els anys de la guerra prop de Viranes hi havia un amagatall on s'hi refugiaven emboscats. | 41.9117700,1.9584400 | 413621 | 4640505 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49307-foto-08090-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la finestra sobre el portal principal: 1800Informació oral facilitada per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms, i per Josep Font | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49308 | Les Salades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-salades | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 21. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que es troba emplaçada al nord de l'altiplà que s'estén a l'extrem sud-est del terme de Gaià. Tan sols consta d'un cos residencial, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. Té l'aspecte d'una casa modesta, de característiques similars a la veïna de Viranes, però una mica més petita. Totes dues eren masoveries del Coll de Comadoms. La casa s'assenta sobre un terreny amb desnivell, de manera que la part posterior té l'entrada directament al primer pis. La base de la construcció és de pedra i la part alta és feta amb maó. Bona part dels murs són arrebossats amb ciment, cosa que fa més difícil deduir la seva evolució. La part més antiga devia ser a l'angle sud-est, on hi trobem un senzill portal amb llinda de fusta. La resta d'obertures són emmarcades amb maó i amb llindes de fusta. Ja ben entrat el segle XX la casa es devia sobrealçar i remodelar amb obra feta de maó, que té la particularitat de tenir els maons col·locats no en pla, com és habitual, sinó verticalment. | 08090-16 | Sector sud-est del terme de Gaià | Segons notícies recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament s'esmenta en un document del monestir de la Portella de 1376, amb el nom de Les Salines. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. El nom de les Salines és ben suggerent, però no el sabem relacionar amb cap jaciment de sal en concret. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 consta que les Salades pertanyia al Coll de Comadoms, juntament amb Viranes. Aleshores el propietari era Josep Coll. En el Registre de la Riquesa de 1883 no consta que el Coll de Comadoms tingués masos secundaris o masoveries, però podria tractar-se d'una dada inexacta ja que, segons els propietaris, Viranes i Salades no han deixat mai de ser de Coll de Comadons. De la casa en tenien cura masovers. Ja al segle XX el masover era un tal Salvador Llopis, que es dedicava, junt amb el seu fill, a fer de carboner. Tenien diverses carboneres a les rodalies de la casa. Entorn de 1955 van marxar de les Salades. | 41.9189900,1.9647000 | 414150 | 4641300 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49308-foto-08090-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49308-foto-08090-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49308-foto-08090-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49309 | Cal Serra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-vell | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85. | XIV-XX | Arrasat | Antiga masia que és l'origen de la casa nova de cal Serra, de la qual només en queda un mur ja que la resta va ser arrasada fa uns anys. Estava situada 100 metres al sud de cal Pons, just al lloc on el camí fa un giravolt molt tancat. De l'antiga edificació només se'n conserva un mur de pedra amb un portal. Per la seves característiques, no devia correspondre al cos principal sinó a algun cobert. L'indret on hi havia la construcció principal ha quedat totalment arrasat i ara forma un petit replà al límit sud del turonet, amb escassos vestigis de fonaments i enderrocs. | 08090-17 | Sector sud-est del terme de Gaià | La casa originària de cal Serra es troba 100 metres al sud de cal Pons i pràcticament no en queda res. Cal dir que antigament en aquest sector eren quatre els masos que hi havia: cal Salomons, cal Pons, cal Sastre i cal Serra. Cal Sastre estava entre cal Pons i cal Serra. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, cal Serra ja existia al segle XIV. Concretament, s'esmenta en un pergamí de 1370 de l'arxiu del Prat de Cornet amb el nom de Pellicer, i aquell any l'hereu era un tal P. Guillem. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, el mas era conegut com a Serra Pelliser, l'hereu era Joan Serra i pagava de cens quatre sous. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el propietari és Josep Vilaseca Buixadera i les terres del mas abastaven 57,99 ha. Es tractava, doncs, d'un mas de dimensions mitjanes o modestes. Entorn de la dècada de 1930 la propietària era Antònia Vilaseca Santamaria. Els anys de postguerra cal Serra es trobava en condicions molt precàries i amenaçava ruïna, de manera que el 1943 (segons una inscripció) es va construir la casa de nou en un emplaçament més còmode, al costat de l'actual pista que segueix la vall de la riera de Cornet. Però alguns membres de la família van marxar ja cap a Balsareny. Eren diversos germans i alguns van viure-hi fins que es van casar. Entorn de 1962 la casa era buida i s'hi va traslladar la família Bruc, procedent de Viranes, que s'hi va estar fins els volts de l'any 2000. Pel que fa a la casa vella de cal Serra, a la dècada de 1960, Josep Vilarmau, propietari del Soler de Lloberes, la va adquirir i decidí aterrar-la per motius de seguretat, ja que es trobava en ruïnes. | 41.9106500,1.9448800 | 412495 | 4640394 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49309-foto-08090-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49309-foto-08090-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49309-foto-08090-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer de cal Pons i per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49310 | Cal Manalvens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manalvens | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 68, 84 | XII-XIX | En ruïna | Masia de dimensions petites, d'origen medieval i actualment en ruïnes. Es troba emplaçatda en un turonet a l'extrem occidental de l'altiplà que s'estén al sud-est del terme de Gaià. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres, especialment els del costat nord i est. La casa tenia una planta aproximadament quadrada, i queden vestigis d'enderrocs al seu interior i a l'entorn, així com d'alguns marges. Els murs de la casa són de maçoneria. Possiblement l'entrada principal era a migdia, però aquest és un dels sectors més esfondrats. Al costat de llevant la casa té adossada una tina del segle XIX. Per la seva tipologia constructiva cal Manalvens podria ser una construcció majoritàriament dels segles XVIII-XIX. | 08090-18 | Sector sud-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XII; concretament s'esmenta en un pergamí de l'Arxiu de Prat del Cornet de l'any 1140 amb el nom llatinitzat de Menalventos. Aquest any l'hereu era un tal Ramon, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, Manalvens havia absorvit el mas de cal Sastre (situat prop de cal Pons i avui desaparegut) i tenia terres de Tresserra mitjana i 'Quatre Terres'. El propietari era Jaume Manolvents. Per documentació conservada a l'arxiu de l'antic mas Prat sabem que a principis del segle XIX hi va haver un enllaç matrimonial entre pubilla i hereu dels masos Prat i Manalvens. Concretament, l'any 1816 el propietari era Jaume Prat (fill de Joan Prat i de Maria Prat) es casà amb Antònia Soler de Lloberes. La salut de Jaume era precària i, segons consta en informes, no va fer el servei militar per aquest motiu. Va morir el 1826 sense haver tingut fills. Una mica abans, el 1820, hi havia hagut un casament entre la germana de Jaume, (Rosa Prat Torroella) i l'hereu de Manalvens (Jaume Manalvens Genescar). Arran de la mort del propietari del Prat l'heretat va acabar passant a la seva germana. Des d'aleshores els propietaris van portar el cognom de Menalvens i, en un procés gradual, van acabar residint al Prat, mentre que a Menalvens hi van quedar masovers. Segons dades del Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres de Manalvens abastaven 60,22 ha. La casa va estar habitada per masovers fins els anys 1930 aproximadament. | 41.9097400,1.9405200 | 412132 | 4640298 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas s'ha escrit de molt diverses maneres: Menalvens, Manalvens, Manalbens, Manovens, Manubens, cal ManovensInformació facilitada per Jaume Riba Costa, del Prat de Cornet | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49311 | Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 66, 84. | XIV-XIX | En ruïna | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval i actualment en estat de ruïna. Es troba emplaçada en una zona boscosa entre el torrent de Pregones i la riera de Cornet. L'edificació, que es situa al cim d'un promontori, es conserva força sencera, tot i que la teulada s'ha esfondrat parcialment. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), coberts adossats a la banda de migdia i un cobert aïllat al nord-oest. És un edifici molt auster, pràcticament sense finestres (o de mida molt petita) i ha conservat la fesomia tradicional, gairebé sense ampliacions recents. La façana principal, encarada a migdia, presenta un senzill portal rematat amb arc escarser i diverses obertures del tipus espitllera. Les dues façanes laterals tenen tan sols una finestra central, emmarcada amb llindes i brancals de pedra. La façana nord, que està parcialment coberta d'heura, té més obertures i més grans. Els murs són de pedra, en algun punt amb carreus petits ben escairats i en d'altres parts amb restes d'arrebossat. A la façana nord es conserva una tina adossada i, a l'oest, les restes d'un forn de pa. En general es tracta d'una edificació força regular i homogènia, i es fa difícil destriar-ne les parts que podrien correspondre al mas medieval. Tanmateix, l'obra sembla majoritàriament dels segles XVIII-XIX. | 08090-19 | Sector sud del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un document de 1273 de l'Arxiu Espiscopal de Vic amb la denominació d'Abadia. Llavors l'hereu era un tal Berenguer, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. És possible que durant la crisi baix-medieval quedés com un mas rònec. La qüestió és que a finals del segle XVII havia estat absorvit pel mas Vilagaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, el mas Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola (aquests dos últims de la parròquia de Sant Pere de Monistrol). El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les heretats principals del terme. En el Registre de la Riquesa de 1883 Badia continuava sota la possessió de Vilagaià, igual que els altres masos esmentats. Aleshores les terres de Badia abastaven una superfície de 86,35 ha, 18 de les quals eren conreades per parcers. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada; concretament, entorn de 1955 encara hi vivia Enric Brima, que feia de masover. | 41.9032500,1.9244400 | 410789 | 4639594 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Matamala | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49312 | Creu del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll | <p>TORRES, Jordi; PARERA, Elisabeth; FONT, Montse i altres (2016). 'Camins històrics', 'Històries i contalles', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 28, 273.</p> | XX | <p>Creu situada en un encreuament de camins, prop de la masia del Coll de Comadoms, en record d'uns fets recollits per la memòria popular, que afirma que en aquest indret hi va morir un soldat borbònic en una batalla d'una guerra carlina. La creu és formada per una grada circular amb tres graons sobre la qual s'aixeca una columna revestida de pedra amb una senzilla creu de ferro al damunt. A les grades s'hi poden llegir les inscripcions dels anís 1933 i 1999. La tradició no és molt precisa. Segons explica l'Antònia del Coll de Comadoms, en aquest indret hi va haver una batalla entre liberals i carlins, i es diu que hi va morir un soldat borbònic. Vora la creu hi ha una balma (Balma de la Creu) que hauria servit de refugi i on encara es poden veure uns forats a la roca que s'atribueixen als trets. S'explica que l'haurien enterrat allà mateix, i en record hi van plantar una creu de fusta. L'any 1933 es va col·locar una altra creu al costat del camí, i posteriorment n'hi van haver d'altres de fusta en substitució de les que s'havien fet malbé. Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms, recorda que de petits els feien resar un credo cada vegada que passaven vora la creu. La creu actual es va posar al lloc l'any 1999 per part dels propietaris del Coll de Comadoms.</p> | 08090-20 | Prop de la masia de Coll de Comadoms, al sector sud-est del terme de Gaià | 41.9180600,1.9702100 | 414605 | 4641191 | 1999 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49312-49312-foto-08090-20-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||
| 49313 | Balma de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-creu | TORRES, Jordi; PARERA, Elisabeth; FONT, Montse i altres (2016). 'Camins històrics', 'Històries i contalles', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 28, 273. | Balma situada en un turonet vora la masia de Coll de Comadoms, molt a prop de la creu anomenada del Coll que, segons la tradició popular, es va aixecar en record d'un soldat borbònic mort en una batalla d'una guerra carlina. La Balma de la Creu hauria servit de refugi en aquest episodi. La balma, encarada al sud-est, té un bon domini visual sobre l'encreuament de camins que hi ha als seus peus i també sobre la plana que s'estén entorn del Coll de Comadoms. La roca que conforma el sostre de la balma té una llargada d'uns deu metres i és força espectacular, ja que té una profunditat considerable. A la part esquerra de la paret de la roca s'hi poden veure un seguit de línies amb forats circulars de diferents mides que la tradició diu que s'haurien produït a conseqüència dels trets, ja que recorden les marques que deixa una perdigonada. Cal dir però que, si bé no tots, la majoria d'aquests forats alineats semblen fruit de l'erosió natural. | 08090-21 | Prop de la masia de Coll de Comadoms, al sector sud-est del terme de Gaià | 41.9184700,1.9689600 | 414502 | 4641238 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49313-foto-08090-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49313-foto-08090-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 49314 | Molí del Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castellet | BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', 'Els molins', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 61, 160-162. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 14. | XIII-XX | En estat de semi-ruïna, extremament precari | Antic molí fariner, d'origen medieval i avui en estat de semi-ruïna, que es troba situat a la riba esquerra del riu Llobregat, a l'altra banda de la fàbrica Forcada, situada ja en terme de Navàs. Del molí se'n conserva la resclosa i l'edificació de l'habitatge junt amb les dependències del molí. La resclosa es troba 100 metres al nord, vora l'actual pont de la carretera. El rec està molt perdut, enmig d'un espès tram de vegetació de ribera. Aquest molí no tenia bassa, ja que el Llobregat proveïa un cabal abundant que no feia necessari haver d'acumular l'aigua. Fins fa uns anys, al costat del molí hi havia un pont per on travessava el Llobregat el camí de Navàs a Gaià. Cal ressaltar com a punt d'interès que es conserva la maquinària del molí, per bé que en un estat extremament precari. L'edificació adopta una planta irregular. La part sud-est correspon al cos residencial (amb planta baixa més un pis) i la part nord-oest a les dependències de treball del molí. La façana principal, encarada vers el sud-oest, presenta un portal, al seu damunt un balcó amb dues portes i, a la part superior, una cornisa amb motllures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de pedra a la part baixa i de tàpia a la part superior. A la part de darrera de la casa s'ha perdut la teulada i part dels murs s'han esfondrat. L'interior es troba ple d'enderrocs i en un estat molt precari. Pel que fa a les dependències del molí, estan formades per dos cossos adossats. El que es troba més al sud té al nivell inferior el carcabà, que és la part més antiga, i la construcció ha estat sobrealçada modernament amb totxo. El cos situat més al nord és probablement una ampliació del segle XIX, amb les obertures emmarcades amb maó. En el nivell inferior d'aquestes dependències es conserva bona part de la maquinària del molí, per bé que en estat ruïnós. Entorn d'una estança semisoterrània amb un arc apuntat hi trobem la roda hidràulica, l'eix i una mola. Tot això envoltat d'altres mecanismes i engranatges adaptats en una fase més moderna, quan es va reforçar l'estructura amb bigues de ferro. A la part ampliada del segle XIX hi trobem altres màquines més modernes. El pis superior d'aquestes dependències, on hi havia la mola, està parcialment esfondrat. El molí de Castellet conté una barreja d'èpoques, però possiblement la part del carcabà és una obra d'origen medieval, mentre que la casa, tal com indica una llinda, seria majoritàriament del segle XVIII amb reformes i ampliacions al XIX i XX, moment en què el molí encara estava actiu. Al sud de l'edificació principal hi ha diversos coberts aïllats de construcció antiga. | 08090-22 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el Molí de Castellet ja apareix documentat amb aquesta mateixa denominació l'any 1254, quan l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà donà permís a R. Torrents per bastir un molí al mas Riera de Gaià, que es troba 200 m al nord. El molí formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. El molí devia continuar funcionant en els segles posteriors, tot i que no en coneixem notícies documentals. Segons la inscripció del portal, l'any 1788 es devia ampliar, i l'edifici reflecteix que als segles XIX i XX hi hagué noves ampliacions. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 el molí continuava sent propietat del mas Riera. Pocs anys després, el 1897 la família Forcada va posar en funcionament la primera fàbrica tèxtil de Navàs, justament a la riba oposada del Llobregat. Per aquest motiu els promotors de la fàbrica Forcada van comprar el molí i els drets de la concessió d'aigües es van modificar, amb un repartiment entre un cabal major que anava destinat a la fàbrica i un volum inferior d'aigua que es destinava al molí. Els horts parcel·lats que hi ha al costat del molí eren per a directius i treballadors de la fàbrica. El molí va estar actiu fins ben entrat el segle XX. Els últims moliners van ser la família Bover Sellarés, i en coneixem força detalls gràcies al llibre 'Gaià t'estimo'. Procedien de Santa Creu de Joglars, del molí del Puig. El pare es deia Joaquim Bover Tarrés. Durant la Guerra Civil Joaquim va ser assassinat quan era a Barcelona, a les oficines centrals de la fàbrica Forcada. Va ser conduït junt amb altres homes al cementiri de Montcada, on els van matar. Aleshores el seu fill i hereu, Josep Bover Armengol, juntament amb la seva muller, va ser qui va tirar endavant el molí. En aquell temps hi van arribar a viure deu persones. En temps de guerra al molí s'hi feia farina per al pa i, més endavant, es va dedicar també a fer-ne per al bestiar, barrejant la farina i la pela. La farina la cobraven a 10 cèntims per quilo, i n'havien de donar la meitat a l'amo, ja que ells eren masovers. Aleshores els propietaris eren els de cal Rosset. Aquest era un lloc de pas de la gent que anava cap a Gaià, Pinós, Prats de Lluçanès i altres pobles, ja que al costat hi havia el pont, de manera que sovint la família dels moliners tenien gent que es quedava a dinar, per exemple capellans o la Guàrdia Civil. L'any 1945 s'havia inaugurat el pont per on travessava el camí que anava de Navàs cap a Gaià. El pont se'l va endur una riuada i ara no en queden rastres. Era un pont força baix i, quan hi havia riuades, quedava cobert per l'aigua del Llobregat. Durant aquests temps al molí de Castellet van rebre coaccions d'alguna persona relacionada amb les farineres que volia fer-se amb tota la clientela de la contrada. Eren la mateixa gent que van instigar un atemptat que hi va haver al molí del Vilaró. Pel fet de no quedar tan aïllats, els del molí de Castellet no van córrer tan mala sort. Tot i això, per aquest motiu s'havien vist obligats a moldre de nit. I també pel fet que no s'atrapaven la feina. D'altra banda, tot i que no era la seva intenció, Josep Bover Armengol es va veure més o menys obligat a ser alcalde de Gaià durant uns anys. Ja entrats a la dècada dels seixanta la família va veure clar que s'havien acabat els temps per a un molí tradicional i, l'any 1968, decidiren traslladar-se a Navàs, on van posar una petita botiga que encara regenten. El molí va passar a l'Agència Tributària i, en una subhasta pública, el 2011 fou adquirit per Hilatura Forcada S.A. Posteriorment fou adquirit per l'actual propietari, Joan Carxat Balagué, que el 2012 presentà un projecte per rehabilitar el molí i tornar-lo a posar en funcionament amb un enfocament d'energia renovable que inclou una proposta didàctica i de turisme rural. | 41.8997500,1.8870900 | 407686 | 4639244 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1788Informació i documentació facilitada per Joan Carxat Balagué | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49315 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-2 | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 13.1 | XIII-XX | Estructuralment no s'observen mancances greus però li caldria una rehabilitació | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada sobre un barranc del congost que forma el riu Llobregat, molt a prop també de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb Planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts al nord i al sud, els de la part davantera formant un clos tancat. La façana principal de l'habitatge, encarada al sud-est, ha quedat tapada parcialment pels coberts laterals, però a la part central s'hi pot veure el portal, adovellat, i diverses finestres distribuïdes irregularment, que estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La construcció és fruit de diverses ampliacions, però en bona part podria ser obra de finals del segle XVII, segons diverses inscripcions. Els murs són de pedra i en part també de tàpia, i conserven l'arrebossat tradicional. En el cobert posterior hi ha una premsa de vi i diverses tines. Cal dir que la masia estava molt especialitzada en la producció de vi, i conserva en total vuit tines. L'interior de la casa, sense reformar, conserva les característiques constructives tradicionals. A la planta baixa hi ha el celler, amb diverses bótes de fusta; un parell de grans dimensions. Molt a prop de la casa principal, al sud-est, s'aixeca la masoveria que, segons una llinda, és una construcció de 1851. Més al sud hi ha una magnífica era enrajolada, de forma rectangular i dividida en dues parts: una corresponia a l'amo i altra al masover. | 08090-23 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1254 de l'Arxiu de Bagà amb la denominació de Zariera. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Aquest mateix any l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va donar permís a R. Torrents per bastir un molí en terres del mas. Es tracta del Molí actualment denominat de Castellet, que es troba 200 m al sud. En el fogatge de 1553 hi consta que el cap de casa del mas era Pere Riera. No coneixem més notícies d'aquesta família de cognom Riera. Per una escriptura de la casa que encara es conserva sabem que, entorn del segle XVIII, el mas pertanyia a uns presbíters. Per tant, sembla que durant un temps va ser propietat d'alguna comunitat eclesiàstica, tal vegada el bisbat de Solsona. L'actual propietària havia sentit a dir que la masia feia el vi per a aquest bisbat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, la Riera era propietat Rosa Cots Suñer, de Manresa, que també posseïa el mas de cal Tiquet i el molí de Castellet, que va estar en actiu fins els volts de 1965. La superfície de les terres del mas ascendia a 64,30 ha, i un 32 % eren conreades per parcers. Tal com informa la inscripció de la llinda, el 1851 s'aixecà la construcció de la masoveria. Els últims masovers, però, vivien a la casa principal. L'home es deia Alfons Ribera i venia de la casa anomenada la Barraca. Hi van ser fins els volts de 1983, quan Esteve Serra Serra i la seva muller Maria Rosa Casas Corominas van comprar la masia a Plàcida Busoms, de Gironella. La masia ja estava en males condicions, però hi van viure uns anys mentre construïen una casa nova, uns metres al sud-est. | 41.9012000,1.8872400 | 407701 | 4639405 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda en una estança interior: 1691Llinda d'un finestral: 1680Llinda de la masoveria: 1851Informació oral facilitada per Maria Rosa Casas Corominas | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 49316 | La Riera (masoveria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-masoveria | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 13.2 | XIX | Coberta parcialment renovada | Masoveria de la Riera, emplaçada pocs metres al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una construcció aïllada que, segons informa la llinda del portal, es va construir l'any 1851, sembla que en una sola fase. És de planta quadrada, i consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est, té un portal amb una curiosa llinda de forma arquejada amb una inscripció ornamentada amb unes formes esquemàtiques. Es tracta d'una casa molt senzilla, feta majoritàriament de tàpia, amb sòlids carreus a les cantoneres. Pràcticament no té finestres i tampoc cap més element decoratiu. La part dreta era dedicada a dependències de treball, i a la façana posterior té adossat un petit cos corresponent a un pou. | 08090-24 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1254 de l'Arxiu de Bagà amb la denominació de Zariera. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Aquest mateix any l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va donar permís a R. Torrents per bastir un molí en terres del mas. Es tracta del Molí actualment denominat de Castellet, que es troba 200 m al sud. En el fogatge de 1553 hi consta que el cap de casa del mas era Pere Riera. No coneixem més notícies d'aquesta família de cognom Riera. Per una escriptura de la casa que encara es conserva sabem que, entorn del segle XVIII, el mas pertanyia a uns presbíters. Per tant, sembla que durant un temps va ser propietat d'alguna comunitat eclesiàstica, tal vegada el bisbat de Solsona. L'actual propietària havia sentit a dir que la masia feia el vi per a aquest bisbat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, la Riera era propietat Rosa Cots Suñer, de Manresa, que també posseïa el mas de cal Tiquet i el molí de Castellet, que va estar en actiu fins els volts de 1965. La superfície de les terres del mas ascendia a 64,30 ha, i un 32 % eren conreades per parcers. Tal com informa la inscripció de la llinda, el 1851 s'aixecà la construcció de la masoveria. Els últims masovers, però, vivien a la casa principal. L'home es deia Alfons Ribera i venia de la casa anomenada la Barraca. Hi van ser fins els volts de 1983, quan Esteve Serra Serra i la seva muller Maria Rosa Casas Corominas van comprar la masia a Plàcida Busoms, de Gironella. La masia ja estava en males condicions, però hi van viure uns anys mentre construïen una casa nova, uns metres al sud-est. | 41.9011700,1.8875400 | 407726 | 4639402 | 1851 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49316-foto-08090-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49316-foto-08090-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal: 1851Informació oral facilitada per Maria Rosa Casas Corominas | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||
| 49317 | La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 7.1, 7.2 | XVIII-XX | Masia de dimensions mitjanes que ha estat força remodelada en els darrers anys però que conserva elements originaris interessants. Es troba emplaçada en un petit replà vora la vall del Llobregat. Consta d'un cos residencial, amb dos cossos adossats en forma de L (de planta baixa més dos pisos) més un altre edificació aïllada corresponent a l'antiga pallissa i les corts de porcs. El cos residencial ha estat ampliat a la dècada de 1950, quan s'hi va afegir la part posterior com a residència per als propietaris, mentre que la part davantera quedava per als masovers. L'obra es va dotar d'una estètica unitària de regust ruralista, caracteritzada per les parets pintades de blanc i ressaltant els diferents emmarcaments de les obertures amb pedra o maó. En aquest moment es va sobrealçar també el cos antic i se'n va remodelar la façana, de manera que ara es conserva una finestra i una porta antigues, amb llindes i brancals de pedra, mentre que la resta són obertures modernes, fruit d'una recomposició de la façana, que s'ha dotat també d'un porxo davanter. La part que ha conservat millor l'estructura originària és l'antic celler, situat als baixos de ponent. S'hi conserven dues tines cilíndriques, avui obertes i visibles, i dues de més petites i quadrades (aquestes últimes sembla que destinades a l'elaboració de vinagre). A la casa encara hi ha unes tres tines més que es mantenen cobertes. A llevant la construcció de l'antiga pallissa (obra de 1950) és formada per un cos amb dues plantes amb diverses arcades emmarcades amb dovelles que dibuixen un perfil dentellat en contrast amb la paret blanca. Adossat hi ha el cos de les porquerisses, d'una sola planta. Tot aquest conjunt ha estat adequat com a allotjament rural amb el nom de la Païssa, i s'han aprofitat les antigues compartimentacions per encabir-hi les habitacions. L'entorn de la casa és enjardinat i terrassat amb uns marges de pedra seca de gran qualitat. | 08090-25 | Sector oest del terme de Gaià | No coneixem notícies antigues d'aquesta casa, que podria ser una construcció del segle XVIII sense que descartem, però, un origen més antic. De fet, en la inscripció del portal hi consta l'any 1713. En el Registre de la Riquesa de 1883 la casa de la Plana consta com a propietat de Josep Vilaseca, de Sallent, que també posseïa la casa de cal Ceba. L'heretat de la Plana abastava 75,67 ha, 26 de les quals eren conreades per 10 parcers. Fonamentalment estava dedicada a la vinya, i alguns d'aquests parcers sembla que tenien les seves tines enmig dels camps. A mitjans de segle XX els propietaris eren la família Perramon, de Manresa. Concretament, el 1950 Miquel Perramon va construir la pallissa i les corts de porcs, i entorn d'aquest any va fer també altres obres importants: el cos adossat posterior com a casa per als propietaris, l'enjardinament i la piscina, l'aterrassament de l'entorn i els marges de pedra seca... Després dels Perramon la propietat va passar a un tal Escrigues i, entorn de 1990, van adquirir la casa Miquel Casanovas Anglada i la seva muller Antònia Antonell Reguant, de Terrassa. Aquesta família ha continuat l'adequació i millora de la casa i l'entorn. Des de 2004 tenen obert l'establiment de turisme rural amb el nom de la Païssa. | 41.9260800,1.8865300 | 407678 | 4642168 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49317-foto-08090-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49317-foto-08090-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49317-foto-08090-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1713Inscripció en una pedra de la pallissa: MPG 1950 | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 49318 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-0 | Anònim (2001). Festa Major de Galera, programa. BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286. BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 88, 197. | XVIII-XX | Conjunt de dues cases de pagès adossades i alineades que formen un petit carrer. Es troben emplaçades en un turonet allargassat prop de l'actual carretera i de l'antic camí que anava de Navàs a Gaià. Es tracta de dues cases modestes, de petites dimensions i de característiques semblants, en base a un model de casa pagesa popular. Les dues s'han allargat pels extrems. La que es troba a ponent és el Serrat i la de llevant es coneix com cal Cisteller. La tipologia és pràcticament idèntica. Consten de planta baixa més un pis, que és força baix. A la planta baixa hi tenen dependències de treball, cadascuna amb una tina que es troba situada al lateral i que desguassa en un celler posterior, en un terreny amb desnivell. Al primer pis hi ha els habitatges, amb habitacions força petites. Les façanes principals s'encaren vers migdia. La casa que ha conservat millor la forma originària és el Serrat. Té un portal i finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Al costat té un balcó i altres finestres i, més enllà, un altre portal aixoplugat sota un petit porxo. Cal Cisteller presenta una estructura similar, però la porta i finestra principals s'han fet de nou i, a l'extrem, s'hi ha afegit un cos lleugerament més alt. Els murs són de pedra a la part baixa i les parts altes majoritàriament són fetes amb maó. Per la part posterior les cases pràcticament no tenen obertures. A l'altra banda del carrer hi ha diversos coberts de construcció més recent, fets majoritàriament amb maó. | 08090-26 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Les dues cases conegudes com el Serrat les van construir dos germans, de cognom Matamala, pels volts de l'any 1700. Es tractava d'un establiment en terres del mas Riera. Quan van morir les van deixar com a donació al bisbat de Vic. L'any 1760 les va comprar la família Taulats, que n'han conservat la propietat fins el dia d'avui. Pel que fa a cal Cisteller, la família que l'habitava eren parents amb els Taulats. L'últim membre d'aquesta família que va viure a la casa fou Celestino Camprubí Taulats, que va marxar a Galera a la dècada de 1960. Es diu que durant la Guerra Civil una bomba va impactar contra la casa del Serrat. Precisament en aquests anys el llavors hereu, Joan Taulats Riera, va començar a escriure un interessant dietari en el qual narra alguns dels fets socials i polítics esdevinguts durant la Guerra Civil i també en els anys posteriors. Fins l'any 1967 una de les cases tenia una premsa de fusta. Cal dir que en el llibre 'Gaià t'estimo' hi ha una confusió respecte a les cases del Serrat. S'hi afirma que el serrat és un dels establiments promoguts pel baró de Vilagaià al final del segle XVIII, com Galera i el Pla del Forn. L'equívoc es deu al fet que prop de Galera hi ha un petit turó conegut com el Serrat de Joanich, el qual s'ha confós amb aquest altre indret conegut simplement com el Serrat.. | 41.9014400,1.8997600 | 408740 | 4639419 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 252,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml