Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75699 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-1 | Barri del Vicenç, 08510 | <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> | 41.9915400,2.2990400 | 441940 | 4649075 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75700 | Can Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boixeda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | La masia original ha estat recentment reformada. La majoria de coberts i estables s'han construït de nou. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum original presenta la coberta de teula de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits en pedra i les llindes planes. Diverses finestres però, han estat reformades i tenen els emmarcaments arrebossats. Les més genuïnes estan situades al pis superior, tant a la façana principal com a la posterior. De la façana de ponent destaca la galeria oberta al pis, formada per quatre arcs rebaixats que donen accés a una terrassa descoberta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter. La façana principal presenta un placat de pedra a mode de revestiment de recent factura. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, actualment reformat. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum auxiliar amb la coberta de teula de dos vessants, que consta de planta baixa i pis. La planta baixa, força reformada, presenta obertures rectangulars emmarcades en fusta i un revestiment exterior arrebossat i emblanquinat. El pis, en canvi, està obert a l'exterior i es troba cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits en maons. La resta de la construcció és bastida en pedra sense treballar lligada amb morter. A la façana posterior es conserven dues obertures originals situades al pis que presenten els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta. Davant d'aquest parament hi ha adossat un cobert longitudinal reformat, que també s'adossa a la façana de ponent del cos principal. El conjunt es completa amb diversos volums auxiliars on es desenvolupava l'activitat agro-ramadera. Són bastits amb totxo i tenen les cobertes de fibrociment. A l'extrem de migdia del conjunt destaca la bassa, de planta més o menys trapezoïdal.</p> | 08116-2 | Barri de les Cases Noves, 08510 | <p>Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda. Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas. Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.</p> | 41.9909500,2.3208100 | 443743 | 4648994 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75701 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> | XIX | <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> | 08116-3 | La Prada, 08510 | <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> | 41.9831200,2.2995100 | 441972 | 4648139 | 1875 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75702 | Capella de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> | 08116-4 | Zona Salou, 08510 | <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> | 41.9755300,2.3154800 | 443288 | 4647286 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75704 | Creu de la carretera de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu | XX | <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> | 08116-6 | Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 | 41.9976400,2.3040200 | 442358 | 4649748 | 1936 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 75705 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> | 08116-7 | Plans del Coll, 08510 | <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> | 41.9898300,2.2862000 | 440875 | 4648893 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75706 | El Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | El conjunt ha estat completament rehabilitat en els últims anys. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i barbacana sostinguda per colls de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés d'arc carpanell adovellats, mentre que al pis hi ha una finestra geminada rectangular bastida en pedra, amb columneta central i situada al bell mig del parament. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments en pedra. Totes aquestes obertures presenten els ampits motllurats i les llindes decorades amb arcs conopials. La construcció està arrebossada i pintada amb el mateix color que la masia principal.</p> | 08116-8 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9810600,2.2940200 | 441515 | 4647914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75707 | El Pla de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda | <p>AADD (2010): 'Premi literari Miquel Arimany', a El Masienc, butlletí informatiu de les Masies de Roda, núm 8, Ajuntament de les Masies de Roda, pàg. 18. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | L'any 1752 es realitzaren obres de reforma i ampliació. L'any 1923 s'amplià l'entrada i es bastiren les arcades actuals. | <p>Masia formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Consta d'un volum rectangular amb la coberta de teula de quatre vessants, situat a la banda de tramuntana de la construcció, que alhora presenta un petit cos adossat a la façana nord, amb teulada de tres aigües. El sector sud de la construcció presenta, a la banda de llevant, un cos de planta quadrada amb la coberta de tres vessants, i a la banda de ponent, un cos de planta i teulada pentagonal. Tots dos cossos estan units per un volum rectangular central, cobert per una terrassa al nivell superior. En general, la construcció està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb alguna part soterrada degut al desnivell del terreny. Totes les obertures presents a l'edifici són rectangulars o bé d'arc de mig punt, exceptuant les finestres de la planta baixa del cos pentagonal. La façana principal presenta dos arcs de mig punt arrebossats al cos situat al centre del parament, al que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors de pedra. Damunt seu hi ha una terrassa descoberta amb balustrada de pedra. El cos de llevant presenta finestrals rectangulars emmarcats en carreus de pedra a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una galeria de quatre arcs de mig punt, sostinguts per columnes, coberta per un embigat de fusta. El cos pentagonal presenta finestres rectangulars a la planta baixa, amb les llindes esglaonades. La central presenta una inscripció gravada: 'JOSEP ARISA ANY: 1923'. Al pis hi ha tres finestres balconeres de mig punt, protegides amb baranes de fusta. De la resta de paraments destaquen les obertures de la façana de llevant de la masia, totes rectangulars. A la planta baixa hi ha petites finestres bastides amb quatre carreus mentre que als pisos superiors es combinen les finestres simples, amb els ampits motllurats, i finestres balconeres. Del cos adossat a tramuntana cal destacar la galeria del nivell superior, oberta a l'exterior mitjançant obertures d'arc deprimit còncau, amb les llindes de fusta i protegides per baranes de fusta. A tramuntana de l'edifici hi ha un pati tancat al que s'accedeix pel costat de ponent, mitjançant una porta rectangular amb els brancals bastits en maons, la qual està protegida per una teulada de dos vessants. Presenta la data 1926 damunt del portal. Aquest espai de pati està delimitat al nord per tres volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats mentre que els volums auxiliars més antics estan bastits en pedra i amb les obertures fetes en maons.</p> | 08116-9 | Camp del Sot, 08510. | <p>L'origen del mas Pla es remunta al segle XIII. La nissaga Pla apareix documentada l'any 1208 en relació a Bernat de Pla de la parròquia de Sant Pere de Roda. A finals del segle XVI, el Pla apareix mencionat en un llistat de masos del terme i, posteriorment, en el Cartoral de Roda corresponent als anys 1639-1651, el qual inventaria els masos situats en el terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. La família Pla s'emparentà, al llarg del temps, amb les famílies Corcó de Manlleu, Llafrenca de les Masies de Roda, Fàbrega de Castellterçol i els Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. L'època d'esplendor econòmica del Pla s'inicia a mitjans del segle XVIII fins la dècada dels seixanta del segle XIX, sobretot amb la gestió de Pau Pla i Llafrenca. A principis del segle XIX, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat el Mas Pla i les seves masoveries de Masdamunt, Granotera i Pla Xic o Pla Condal, propietat de Pau Pla i Llafrenca. El Mas Monjo i Casserres també foren masoveries de la propietat del mas, aquest últim adquirit l'any 1774. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es recullen les tributacions que Pau Pla i Llafrenca havia de fer per les seves propietats (ROVIRA, 2005: 134). Destaca el fet que les masoveries de Masdamunt, Pla Xic i Granotera es consideren de tercera categoria, mentre que el Mas Monjo i Casserres són de segona. A mitjans del segle XIX, la propietat del mas Pla passa a la família Arisa, emparentada amb els Pla pel matrimoni de dos dels seus descendents. En aquest moment, la finca es recuperà, així com les masoveries subsidiàries i les terres de conreu. En Josep Arisa Solerdelloveres encarregà l'any 1923 a l'arquitecte Miquel Pallàs Sala una reforma de la finca. S'amplià l'entrada i es construïren les arcades actuals. Es té notícia que la casa del Pla havia disposat d'una capella particular bastida al segle XVIII i dedicada a Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier, on s'hi feia missa pels veïns de la zona. Com anècdota cal destacar que les cendres de l'escriptor català Miquel Arimany (1920-1996) foren escampades dins l'heretat.</p> | 41.9963800,2.3166600 | 443404 | 4649600 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75708 | El Pla de Roda - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants. El cos situat a migdia presenta el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa destaca el portal d'accés i una finestra al seu costat, mentre que al pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de fusta. Les cantonades estan decorades per dues filades bastides en pedra desbastada. Adossat a la façana principal hi ha un antic brollador de pedra, el qual compta amb un brollador per omplir-lo. El cos principal, situat al nord de la construcció, presenta el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés a l'interior que té els brancals bastits en pedra desbastada. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. La construcció està arrebossada i emblanquinada, i està situada al costat de ponent de la masia, a la que es troba unida mitjançant un petit arc rebaixat adovellat.</p> | 08116-10 | Camp del Sot, 08510. | <p>Tot i que no s'han trobat referències històriques directes d'aquesta edificació, la seva construcció va directament relacionada amb el mas Pla. És probable que la masoveria es bastís a mitjans de segle XIX, quan la finca superà la seva etapa d'abandó i inicià la seva recuperació, la de les seves masoveries subsidiàries i la de les terres.</p> | 41.9963700,2.3163800 | 443381 | 4649599 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75709 | El Pla Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-xic | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII,XX | La casa es reformà l'any 1965 i fou rehabilitada completament l'any 2005. | <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'L, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures presents a la construcció són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, les obertures estan ordenades seguint tres eixos verticals descentrats respecte el carener. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada: 'PLA CONDAL IHS 1630'. El portal està emmarcat per dues finestres de diferents dimensions bastides amb carreus de pedra, llindes planes i ampits motllurats. Al pis hi ha tres finestres de les mateixes característiques, tot i que la central presenta la data 1695 gravada a la llinda (és probable que faci referència a una ampliació o reforma). La resta de paraments també han estat arranjats amb l'obertura de noves finestres i la reforma de les anteriors. Tenen una característica en comú, els ampits estan formats per lloses de pedra. El cos adossat a l'extrem de ponent de la façana principal s'utilitza com a garatge. A l'extrem de llevant s'observa un contrafort de reforç. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca.</p> | 08116-11 | Carrer Cooperació, 08510. | <p>La construcció de la casa data de mitjans del segle XVII, en concret l'any 1630 tal i com indica la llinda del portal d'accés, mentre que a la llinda d'una de les finestres del pis hi ha la inscripció 1695. A principis del segle XIX, la masia apareix mencionada amb el nom de Pla Xic en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). En aquest moment és propietat de Pau Pla i Llafrenca i poc després passà a mans del seu nét Ramon Pla i Vila. En aquest sentit, cal indicar que la nissaga dels Pla, amos del mas del Pla, van adquirir diverses masoveries en època moderna, entre elles el Pla Xic. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 es documenta que la masoveria del Pla Xic, juntament amb la de Masdamunt i la Granotera, eren de tercera categoria. Després de la Guerra Civil, l'any 1939, els propietaris que hi anaren a viure tenien casualment el mateix cognom que el nom de la casa. El proper nucli de cases unifamiliars construïdes recentment, i que formen part de la població de Roda de Ter, han adoptat el nom actual de la casa, Pla Xic, com el nom del barri.</p> | 41.9912100,2.3150000 | 443262 | 4649027 | 1630 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el nom de Pla Condal. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 75710 | El Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII, XX | Fa aproximadament uns 35 anys, l'edifici va patir un procés de restauració que la deixà en perfecte estat. | <p>Gran masia de planta en forma de 'L', que consta de quatre cossos adossats amb un petit pati davanter tancat a mode de barri. L'edifici principal presenta la coberta de dos vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés a l'interior presenta la llinda gravada amb la data 1784. A banda i banda de la façana principal hi ha dos cossos adossats amb les teulades de dos aiguavessos, que delimiten el pati interior lateralment. Destaca l'edifici de llevant, distribuït en dos nivells i del que destaquen els grans finestrals d'arcs escarsers sostinguts per pilars de planta quadrada, situats al pis. Actualment tenen sortida a un balcó corregut delimitat per una barana de fusta, tot i que en origen formaven part d'una galeria oberta a l'exterior. A nivell decoratiu destaca un escut de pedra amb les quatre barres, situat al bell mig de les obertures. L'últim cos que delimita el pati està situat a la part frontal del conjunt i actualment s'utilitza de garatge i magatzem. Presenta la coberta de teula de quatre vessants, sostinguda per un embigat de fusta, i està distribuït en planta baixa i pis. Unes escales exteriors donen accés al nivell superior, obert a l'exterior. Per últim, el portal d'accés a l'interior del pati és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben tallats i protegit per una teulada ondulada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Completant el conjunt hi ha diverses edificacions aïllades utilitzades per a l'activitat ramadera i com a magatzems.</p> | 08116-12 | Plans del Coll, 08510 | <p>El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per 'mesurones' de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un 'Anomac' que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.</p> | 41.9884700,2.2937000 | 441495 | 4648737 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75711 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El cos principal, rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis destaca un balcó exempt rehabilitat, al que s'accedeix des d'un finestral rectangular amb l'emmarcament de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1829. Les finestres de les golfes són de petites dimensions i tenen els emmarcaments arrebossats. Cal destacar la façana de ponent, donat que conserva diverses finestres bastides amb carreus de pedra i llindes planes incloent-hi l'obertura de la sala, situada al pis i amb un festejador intern. A l'interior, la sala presenta diverses portes que la comuniquen amb la resta d'estances de la planta, les quals estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes majoritàriament decorades. Destaquen dues portes datades els anys 1650 i 1797, i una obertura de mig punt adovellada que dóna accés a la sala des de les escales de pedra que pugen del vestíbul. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats. Adossats a la banda de llevant de la façana principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. El primer volum tanca l'espai de pati interior o barri que es troba situat davant la façana principal. Està pavimentat amb grans blocs de pedra ben desbastats i s'hi accedeix mitjançant un gran portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una creu central i l'any 1638. De la planta baixa destaca un portal rectangular amb els brancals fets de maons, mentre que al pis hi ha una galeria oberta mitjançant tres grans arcs rebaixats i coberta per un embigat de fusta interior. La construcció està bastida amb còdols de riu lligats amb morter i diverses refeccions amb maons. Des d'aquesta galeria s'accedeix a una terrassa que es comunica amb l'altre volum. La façana principal, orientada al sud, presenta dos grans portals d'accés de mig punt amb els emmarcaments motllurats en pedra. Al pis, les obertures són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i tenen sortida a un balcó corregut que envolta el perímetre lliure de la construcció. Presenta la barana de ferro treballat i la llosana decorada amb trencadís de ceràmica vidrada de diversos colors. La resta de façanes presenten el mateix tipus d'obertures i emmarcaments que els de la façana principal. La construcció presenta un placat exterior a mode de carreus de pedra combinat amb revestiments arrebossats. El conjunt es completa amb una sèrie d'edificacions auxiliars utilitzades per a l'activitat agro-ramadera, situades a ponent de la construcció original. Les més antigues estan bastides en pedra lligada amb morter i amb les cobertes de teula de dos vessants, mentre que les més modernes són construïdes amb obra ceràmica i les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-13 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La masia del Torrent apareix mencionada en diversos documents ja des de la baixa Edat Mitjana. En concret fou construïda a mitjans del segle XIV. A finals del segle XVI, el nom del Torrent apareix en una llista dels masos més recurrents del terme. A principis del segle XIX, el mas apareix mencionat en el llistat de la concòrdia relacionat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). Es menciona el mas Torrent o Torrents, propietat de Josep Torrent. A principis del segle XX, en la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, apareix mencionat el mas com a propietat de Joan i Ramon Torrent. Es té notícia que diverses noies de masos petits de Folgueroles i Vilanova de Sau s'ocupaven com a servei domèstic en masos benestants de Les Masies. Un d'aquests masos era el Torrent. Segons Josep Arderiu, del mas Puigcendre, el Torrent és una de les principals explotacions agràries del municipi, concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia, des de ben entrat el segle XX.</p> | 41.9870900,2.3035200 | 442307 | 4648577 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75713 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | L'abundant vegetació de la zona fa que l'estructura estigui malmesa. Presenta una esquerda al bell mig del mur i un petit enderrocament a la part inferior de l'estructura. Les lloses que fan de bancs estan força inclinades, degut a la força de les arrels. | <p>Font situada a llevant del mas Macià, en un desnivell del terreny entre el paratge de la Prada i el Puigsabró, completament coberta per l'abundant vegetació de la zona que ha condicionat el seu estat de conservació. Està formada per un mur de planta rectangular d'uns dos metres d'alçada, inserit en un talús del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides sense treballar lligada amb morter de calç. A la part inferior de l'estructura hi ha una obertura quadrada delimitada per tres pedres ben desbastades, decorades amb una motllura en el punt de l'obertura. La llinda presenta la data 1789, tot i que està força degradada. La pedra de la part inferior està desbastada i treballada a mode de canal. A l'interior s'observa el brollador, constituït per una pedra allargada que presenta un petit canal al mig per on discorre l'aigua. Adossades en perpendicular als extrems del mur hi ha dues grans lloses de pedra disposades a mode de bancs per seure.</p> | 08116-15 | Paratge de la Prada, 08510 | <p>En origen, la font havia estat propietat de la finca del Macià, tot i que en vendre's aquesta part de les terres passà a mans del nou propietari.</p> | 41.9815100,2.2965900 | 441728 | 4647963 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 75714 | La Carrera del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-16 | Serrat del Vicenç, 08510 | <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> | 41.9915900,2.2981700 | 441868 | 4649081 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75715 | La Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-17 | BV-5222 (km. 2), 08510. | <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> | 41.9938400,2.3074900 | 442642 | 4649324 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75716 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | El revestiment del cos principal està un pèl degradat i deixa el parament de terra del pis superior vist. | <p>Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La part més genuïna es correspon amb el cos central, el qual presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada i damunt seu una petita finestra rectangular amb l'emmarcament emblanquinat. Les obertures del cos adossat a ponent també són rectangulars i estan bastides amb maons. El cos adossat a llevant, en canvi, presenta obertures d'arc rebaixat, tot i que també estan construïdes amb maons, igual que les cantonades de tot el volum. A la part posterior de la construcció hi ha un cobert adossat destinat, en origen, al bestiar. El cos principal presenta la planta baixa bastida en pedra lligada amb morter, mentre que el pis és bastit en terra. Un revestiment arrebossat un xic degradat protegeix els paraments exteriors. En canvi, els cossos laterals estan bastits en pedra sense treballar lligada amb abundant morter. El conjunt el completen també unes edificacions construïdes en totxo, algunes amb un acabat arrebossat, i les cobertes de plaques de fobrociment, utlitzades per a l'explotació agro-ramadera. El mas compta amb dues basses per emmagatzemar aigua.</p> | 08116-18 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>L'única referència del mas indica que a mitjans del segle XX, la Mesquita era propietat de Joan Escarrabill i els seus fills, que també eren masovers del Fontserè. És probable que fos construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.9904500,2.3232300 | 443943 | 4648937 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75718 | La Teuleria del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. | <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> | 08116-20 | Zona del Bac de Roda, 08510. | <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> | 41.9910100,2.3042900 | 442375 | 4649012 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75719 | Les Rieres del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. En general, les obertures són rectangulars, de diverses mides i estan bastides amb maons. Destaca el portal d'accés principal, descentrat respecte l'eix del carener. Es tracta d'una gran obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1771 i un motiu decoratiu central. Del pis destaca la terrassa, oberta tant a la façana principal com a la lateral, i coberta per un embigat de fusta, rastells i rajola plana. La construcció està bastida en pedra de riu sense treballar, lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades decorades amb maons. La façana principal combina el parament de pedra amb un revestiment arrebossat força matusser. A la resta de paraments s'observen diverses reformes i refeccions bastides amb maons i totxo. Al costat de la masia hi ha un edifici auxiliar de planta rectangular, amb la coberta d'un sol aiguavés i distribuït en dues plantes, que en origen estava destinat a quadres i pallissa.</p> | 08116-21 | Plans del Coll, 08510. | <p>L'única referència que es coneix es troba a la façana principal, on es conserva la llinda gravada amb la data 1771. Fa relativament poc temps, la façana principal va ser rehabilitada. El topònim de la casa sembla indicar la possibilitat que es tractés d'una de les masoveries vinculades al mas Pujolar, aquest últim situat a escassa distància al nord de la construcció.</p> | 41.9871000,2.2911500 | 441283 | 4648587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75720 | Masdemunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdemunt | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Hi ha diverses parts exteriors de l'edifici malmeses. | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que algunes d'elles han estat reformades i presenten els emmarcaments arrebossats. El volum més genuí està situat al bell mig del conjunt i presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que està bastit en pedra sense treballar lligada amb morter. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions i reformes posteriors, i combinen la construcció en pedra i morter amb reformes bastides en totxo. Cal destacar la coberta de l'edifici, de bigues de fusta i voladís, i la façana de ponent, on hi ha dues grans finestres balconeres amb baranes de ferro. El conjunt es completa amb dues edificacions aïllades destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-22 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>Els Pla Llafrenca, propietaris del mas Pla, adquiriren el Masdemunt com a masoveria cap a finals del segle XVIII. De fet, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat com a masoveria del mas Pla juntament amb la Granotera i el Pla Xic. En el Reial Cadastre de l'any 1813, dins la relació de tributacions del mas Pla, la masoveria del Masdamunt apareix anomenada com casa de tercera categoria.</p> | 41.9922700,2.3185700 | 443559 | 4649143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75722 | Monòlit de Quiquet Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-quiquet-ribas | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2009). 'En record de Quiquet Ribas' a El Masienc, Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, número 5, Les Masies de Roda, p. 3.</p> | XX | <p>Monòlit format per dos prismes de marbre de base triangular, superposats i amb diferent orientació. El prisma inferior és llis i de dimensions més petites, mentre que el superior presenta tres plaques de metall a cada una de les seves cares. La principal ressa 'EL MUNICIPI DE LES MASIES DE RODA AL SEU ALCALDE FRANCESC RIBAS SANGLAS (QUIQUET)'. Aquesta placa està rematada per l'escut de la vila coronat. Les altres dues plaques fan referència a la gestió i trajectòria al servei del municipi: '30 ANYS DE GESTIÓ 1969-1999' i '30 ANYS DE DEDICACIÓ 1969-1999'.</p> | 08116-24 | Plaça d'en Quiquet, 08510. | <p>El monòlit fou inaugurat el 3 d'octubre de 1999 en motiu dels 30 anys de Quiquet Ribas com alcalde del municipi. L'acte fou ofert per l'Ajuntament de les Masies de Roda i hi assistiren el propi homenatjat (que aleshores tenia 82 anys) i diverses personalitats del món de les institucions públiques, l'administració i l'esportiu, donada la seva vinculació amb el Futbol Club Barcelona.</p> | 41.9960400,2.2957500 | 441672 | 4649576 | 1999 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-3.jpg | Inexistent | Minimalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 118|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75723 | Palanca de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-malars | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.</p> | XIX-XX | L'estructura està en bones condicions, tot i que deixada degut a la seva falta d'ús. | <p>Palanca que dóna accés a la colònia i fàbrica tèxtil de Malars (dins del terme municipal de Gurb), salvant el cabal del riu Gurri. De fet, una part de l'estructura pertany al terme de Gurb mentre que l'altra està dins del terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una passera elevada de ferro, amb barana inclosa, que comunica el camí de Malars amb els edificis de la colònia. L'accés des del camí es fa mitjançant unes escales d'obra. La passera està sostinguda per grans pilons troncocònics bastits en formigó i fixats dins la llera del riu i també a les ribes d'aquest.</p> | 08116-25 | Paratge de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Encara que no es tenen referències històriques de l'any de la construcció de la palanca, la seva història va lligada amb la colònia de Malars. La colònia tèxtil de Malars fou una de les primeres fàbriques de la comarca i es documenta que el 1827 Gaspar demanà una nova concessió d'aigües per augmentar la producció de cardar cotó. Vers el 1837 el complex fabril fou incendiat pel carlí Tristany. Posteriorment fou rehabilitada i constava de 2 edificis i algunes cases amb maquinaria accionada amb energia hidràulica mitjançant rodes de fusta. En un principi la colònia era formada 25 habitatges i la fàbrica. Entre els edificis destacaven una església, un economat, una fonda i una escola. Actualment sols resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. L'any 1996 va ser subhastada per 46 milions de pessetes.</p> | 41.9837400,2.2917600 | 441330 | 4648213 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75724 | Passera del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XIX-XX | <p>Passera situada damunt del torrent de la Font de la Teula, que comunica el paratge de la Guàrdia de les Masies de Roda amb la població de Roda de Ter. Està formada per tres grans lloses de pedra desbastades, actualment sostingudes per dues bigues de formigó.</p> | 08116-26 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9873200,2.3041000 | 442356 | 4648603 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 75725 | Inscripció a Josep Casals y Callis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-josep-casals-y-callis | XX | <p>Placa commemorativa que aprofita una gran roca situada al fons d'un talús, el qual finalitza a les aigües de l'embassament de Sau. La placa presenta una planta semicircular excavada a la roca i la següent inscripció: 'A.C.S EN JOSEPH CASALS Y CALLIS DE CASA CATALA DE VICH MORT NEGAT EN AQUESTA PLATJA A 6 D'AGOST DE 1901'. Està coronada per una creu de ferro situada a la part superior de la roca i es troba protegida per una barana de ferro.</p> | 08116-27 | Zona de la font de les Bruixes, 08510. | 41.9694400,2.3116700 | 442967 | 4646612 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 75726 | Pont del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XVII-XVIII | <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> | 08116-28 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9898900,2.3041200 | 442360 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75728 | Resclosa de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX | L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. | <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08116-30 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> | 41.9860600,2.2934600 | 441473 | 4648470 | 1826 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75729 | Resclosa de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-malars | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Malars pertany al terme municipal de Gurb, tot i que una part de la seva resclosa es troba dins del terme de les Masies de Roda. Aquest tram té una forma rectilínia i presenta actualment una de les comportes, probablement de descàrrega de fons. La resclosa està bastida en formigó i la comporta es correspon amb una estructura de formigó i ferro.</p> | 08116-31 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Possiblement ja existia una petita resclosa relacionada amb l'antic molí fariner i draper inicial. La resclosa actual es va rehabilitar entre el 1986 i el 1990. L'empresa constructora va ser Prat i Homs de Vic. Durant els segles XIX-XX, la resclosa s'utilitzava per agafar aigua per a la fàbrica tèxtil de Malars. Des del 1996, l'aigua s'agafa per produir electricitat.</p> | 41.9854300,2.2891700 | 441117 | 4648403 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75730 | Sant Miquel de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-guardia | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007): 'Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. Guia gratuïta'. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre tramades per arcs torals sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una cornisa motllurada recorre el perímetre de l'església, al nivell dels capitells. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. A l'extrem sud-est hi ha adossada la sagristia, amb la coberta exterior d'un sol vessant. Tant la porta d'accés a l'interior des del presbiteri com la finestra orientada a l'exterior del temple presenten les llindes gravades l'any 1786. De la mateixa manera, el portal d'accés a l'interior del campanar, situat al presbiteri, presenta la mateixa data gravada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc escarser bastit en pedra, damunt del qual hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. El campanar de torre, adossat a la sagristia, és de planta quadrada, amb la coberta de pavelló i quatre finestrals allargats de mig punt, situats a la part superior de cada un dels paraments. La construcció està bastida amb carreuons ben desbastats disposats en filades regulars, exceptuant la part superior que sustenta la coberta, bastida amb còdols i pedra sense treballar. A les cantonades hi ha carreus ben treballats.</p> | 08116-32 | Barri del Vicenç, 08510. | <p>Les primeres notícies de l'església són de l'any 1012, mentre que el paratge de la Guàrdia consta des del 927. Amb anterioritat a l'any 1050 figurava com a parròquia independent. L'any 1116, el bisbe de Vic Ramon Gausfred la va donar al monestir de Sant Pere de Casserres, passant a ser sufragània d'aquest. En aquest sentit, el rector de Roda tingué problemes amb l'esmentat monestir, cosa que motivà que l'any 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. A partir del segle XIV consta com a sufragània de la parròquia de Sant Pere de Roda, la qual cosa motivà algun conflicte. Abans del 1050 figurava com a parròquia però deixà aquesta condició abans del 1330. Es sap que durant la baixa Edat Mitjana hi havia un petit nucli rural habitat al voltant de l'església, format pel mateix temple, un petit cementiri amb una placeta, una bassa i tres o quatre cases ocupades. Funcionalment, el temple feia serveis religiosos i de culte a les masies de l'entorn a canvi del pagament dels censals. L'església fou restaurada l'any 1786, tal i com indiquen les llindes del portal de la sagristia i del campanar. Fins l'any 1936 es conservava una imatge gòtica d'alabastre que fou amagada pels propietaris en motiu de la guerra. Finalitzat el conflicte només se'n trobaren els trossos. A l'exterior s'hi conservaven les tombes dels antics propietaris, les quals formaven part de l'antic cementiri que fou traslladat als anys 60. L'actual està situat a pocs metres de distància a llevant del temple.</p> | 41.9930100,2.2935000 | 441483 | 4649242 | 1786 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant el mes de maig de 2010, l'església fou objecte d'una intervenció que consistí en el repicat dels revestiments arrebossats exteriors que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera l'obra vista. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75731 | Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-dhorta | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. CASTELLÀ, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Ermita d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis poligonal de tres cares orientat a llevant. La nau, d'uns 5 metres d'amplada per 12 metres de longitud, està coberta per una volta apuntada de perfil molt rebaixat recolzada als murs laterals, mentre que la volta i la capçalera de l'absis estan dividits per motllures decorades que alhora integren les imatges religioses de l'espai. De fet, tot l'interior del temple està decorat amb motllures rectilínies que tracen figures geomètriques. Adossada a la banda de tramuntana de l'absis hi ha la sagristia, d'uns 16 metres de llargada i actualment reformada, a la que s'accedeix mitjançant dues obertures d'arc apuntat, ornamentades amb el mateix tipus de motllures que decoren l'interior del temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc apuntat bastit en maons, damunt del qual hi ha un rosetó amb el mateix tipus d'emmarcament. Està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull bastit en pedra i maons. El parament està bastit amb pedra ben desbastada disposada en filades regulars, amb les cantonades decorades en maons. La resta de façanes es troben arrebossades i pintades. Tots els paraments estan protegits per barbacanes sostingudes amb colls de fusta.</p> | 08116-33 | Paratge de la Serra Llarga, 08510. | <p>En origen, l'ermita fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou, tot i que a finals del segle XIX es comença a utilitzar com a ermita de la colònia Còdol-Dret, degut a la seva proximitat. Era propietat de la societat 'Bosch Hermanos, Llusá i Cía' i pertanyia al conjunt colonial. Malauradament, el mes de juliol de l'any 1936, un incendi destruí l'arxiu parroquial, fet que impedeix donar dades històriques concretes sobre l'edifici. Després de la Guerra Civil, la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l'empresa Unión Industrial Algodonera S.A. (UIASA), tot i que fins fa poc temps es creia que havia estat restaurada per Julio Muñoz, amo de la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). En la restauració hi va col·laborar mossèn Guiteres de la parròquia de la 'Calle' de Vic, per indicació del Bisbat. Les imatges de Sant Salvador i Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil, foren col·locades durant aquest treballs, incloent posteriorment la imatge de Sant Julio quan la colònia de Còdol-Dret entrà a la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). Després de la restauració, la capella fou inaugurada el 21 de novembre de 1943 en presència del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, entre d'altres autoritats. Des de 1943 fins a 1963, cada diumenge a les dotze s'hi feia missa i en festes importants també s'assistia al temple. Després del tancament de la colònia, el temple quedà semiabandonat fins l'any 1987 quan l'adquirí l'actual propietari Josep Montmany. Novament fou restaurada destacant l'interior, la portalada d'entrada i part del mobiliari. Actualment s'hi fa l'Aplec de Sant Salvador cada segon diumenge de maig i una missa el 18 de març, dia de Sant Salvador.</p> | 41.9820600,2.3233600 | 443946 | 4648006 | 1943 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75732 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 | XIX-XX | El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. | <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> | 08116-34 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | 41.9892300,2.3035300 | 442310 | 4648815 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75733 | Fontserè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontsere | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | El revestiment arrebossat de la façana principal està un xic malmès. | <p>Masia de planta irregular formada per quatre grans cossos adossats. El cos original és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus, descentrat respecte l'eix del carener. Al pis, les finestres són rectangulars, amb els brancals fets de carreus i les llindes planes. La del damunt del portal és d'arc conopial i presenta una motllura decorativa a l'intradós. De les golfes destaca una obertura asimètrica actualment reformada, que correspon a una galeria oberta a la cantonada sud-oest de la construcció. La resta de paraments de l'edifici presenten obertures rectangulars, destacant les de la façana posterior donat que estan bastides en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un cobert bastit en totxo, amb la coberta de fibrociment. La masia està construïda en pedra disposada en filades més o menys regulars, lligada amb morter. Un revestiment arrebossat un xic malmès protegeix el parament de la façana principal. Emmarcant aquest mur hi ha dos cossos que delimiten l'espai d'era davanter, protegida per una tanca. El cos situat a tramuntana presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. En origen, el nivell inferior estava destinat a les corts i quadres, mentre que el pis, obert a l'exterior, està cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. El volum adossat a migdia del cos principal té la coberta de teula de dos vessants i consta de planta baixa i pis. Tot i que la façana orientada a l'interior del conjunt està força transformada, la resta de paraments conserven la tipologia original. Destaca l'obertura de mig punt bastida en maons, situada al pis i orientada a l'exterior del conjunt. Aquest cos està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. Adossat darrera d'aquest volum hi ha un cos rectangular allargat, bastit en totxo i destinat, en origen, al bestiar. El conjunt el formen també unes edificacions aïllades construïdes amb totxo, que presenten les cobertes de fibrociment i estan destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-35 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>En diversos documents conservats corresponents a la baixa Edat Mitjana, sobretot capbreus i llevadors, ja apareix mencionat el nom del mas Fontserè. La primera menció directa al mas apareix l'any 1414. En el Cartoral de Roda corresponent al període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme fora del nucli urbà, torna a aparèixer anomenat. Posteriorment també apareix en una llista de masos del terme municipal corresponent a finals del segle XVI. A finals del segle XVII hi ha constància que el mas sofrí algunes obres de reforma i ampliació. En el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareix el mas Fontserè i el Bosch de Fontserè de Joan Pebre. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 sabem que el Bosch de Fontserè estava catalogat com a 'Casas Nuevas' i que el mas Fontserè era propietat de Castelló de Folgueroles. A principis dels anys 40 del segle XX, el masover del Fontserè Joan Escarrabill, comprà el mas a Bonaventura Cerdà, de Ripoll. També tenia en propietat per compra el mas de la Mesquita.</p> | 41.9900200,2.3249900 | 444088 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75813 | Canal de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-lobra | <p>CONSORCI ALBA-TER (n.d):'La ruta del Ter'. Obtinguda el 30 d'abril de 2010. http://www.rutadelter.cat/</p> | XIX-XX | Alguns trams del camí estan embrossats. | <p>Canal d'aigua situat al marge de tramuntana del riu Ter, entre el paratge de Malars i la fàbrica de l'Obra a qui subministrava, situada dins del terme municipal de Roda de Ter. De fet, neix a partir de l'edifici de la resclosa. El canal amida aproximadament 930 metres de longitud i discorre en paral·lel al riu, del que està separat mitjançant un mur bastit amb rierencs lligats amb morter de calç. El canal es troba descobert a la part propera a la fàbrica i en determinats trams intermitjos, mentre que les parts cobertes corresponen a petites voltes rebaixades bastides amb maons, còdols de riu i morter. Aproximadament cada tres metres i mig, el canal compta amb un pou o sobreeixidor utilitzat per a la recollida d'aigua de pluja. Aquests pous són de planta quadrada, amb les cantonades arrodonides i la part superior bastida en maons, tot i que en algunes ocasions es fonamenten damunt d'un basament bastit amb rierencs lligats amb morter. En total es comptabilitzen uns 7 pous.</p> | 08116-115 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Aquest canal es va construïr entre els anys 1826 i 1845. Subministrava aigua a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, des de la resclosa construïda per aquest motiu. La fàbrica, propietat de Pere Moret en origen, tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars. El traçat coincideix amb la ruta de senders GR 210 camí vora Ter</p> | 41.9852500,2.2989500 | 441927 | 4648376 | 1845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El canal de l'obra és també conegut com Camí del Pous i abasta Sender vora Ter-GR 210, des de la resclosa de l'Obra fins a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 75815 | Claustre de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XX | <p>Claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de l'ermita de Santa Magdalena. Està format per quatre ales distribuïdes al voltant d'un petit pati rectangular central, que presenta un bassi de pedra circular al bell mig. Les ales són de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants, l'interior més llarg que l'exterior. S'obren al pati mitjançant quatre arcades de mig punt adovellades, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos, i que presenten els angles escairats. L'ala de tramuntana presenta un gran portal adovellat de mig punt, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, que comunica el claustre amb el temple. Al seu costat hi ha una espiera bastida amb carreus de pedra escairats i treballats, que dóna al presbiteri. L'ala de ponent, actual accés obert al claustre des de l'exterior, presenta un mur de poca alçada a mode de banc corregut, sobre el que s'assenten dos pilars bastits amb carreus desbastats, que sostenen la coberta del volum. Precedint l'ala de migdia hi ha un espai rectangular obert a mode d'atri, comunicat amb el claustre mitjançant quatre arcs de mig punt de les mateixes característiques que els anteriors. Pel que fa a l'ala de llevant, coberta per un sostre de bigues i llates de fusta idèntic al de la resta del claustre, cal mencionar el portal que el comunica amb l'exterior, situat a l'extrem de migdia del parament. Aquest és d'obertura rectangular per la cara interna, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'exterior, el portal és d'arc escarser i està bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell, amb la clau destacada. El paviment interior del claustre és bastit amb lloses de pedra desbastades. L'aparell és de pedra de mida mitjana desbastada, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb abundant morter. En determinades zones del parament hi ha fragments de material constructiu utilitzat per regularitzar.</p> | 08116-117 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Vers el 1955, l'ermita fou restaurada donat que durant la Guerra Civil quedà força malmesa. També es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. L'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena. En origen, aquest convent estava situat al final del carrer Manlleu de Vic. Posteriorment, vers el 1984, el claustre fou cobert amb teules, finalitzant així la seva construcció per part dels familiars de Baurier.</p> | 41.9714300,2.3207400 | 443720 | 4646827 | 1984 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75816 | Ara d'altar de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Ara d'altar situada a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'una taula d'altar monolítica de planta rectangular, que s'assenta damunt d'un basament de pedra lleugerament troncopiramidal. La taula presenta les cantonades arrodonides i un encaix rectangular en baix relleu damunt la seva superfície. Cal destacar, també damunt la taula, la presència d'una creu llatina de ferro restituïda situada damunt d'un capitell octogonal reaprofitat.</p> | 08116-118 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena.</p> | 41.9715900,2.3208300 | 443728 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75817 | Font de la Cargolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cargolera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | Una de les cantonades de l'estructura està trencada i la tapa també. | <p>Font formada per un bassi de planta rectangular de pedra, que presenta una tapadora de fibrociment actualment malmesa. L'estructura es troba soterrada respecte el nivell dels camps i està delimitada per grans pedres de la zona sense treballar. Alhora, el bassi s'adossa a un petit talús d'on brolla l'aigua naturalment. Aquest talús delimita una zona d'horta situada al mig dels camps de conreu.</p> | 08116-119 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element. La seva datació no s'ha pogut determinar.</p> | 41.9929900,2.3225000 | 443885 | 4649220 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 75819 | El Vicenç - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVI | Els revestiments exteriors estan força degradats i deixen veure el parament de terra amb la que es construí l'edificació. La coberta està esfondrada i les obertures de la planta baixa tapiades. Els revestiments arrebossats estan molt degradats, deixant veure el parament. | <p>Edifici força malmès de planta rectangular situat a l'entrada del conjunt arquitectònic del Vicenç. Presenta la coberta de teula de dues vessants, tot i que actualment està esfondrada, i consta de planta baixa i pis. Les obertures són majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa força reformades i tapiades. Al pis, les finestres conserven les llindes planes formades per bigues de fusta. A l'interior, una part de la coberta encara conserva el sostre de bigues i llates de fusta original. La construcció està bastida en tovots de terra disposats a trencajunt, amb un possible sòcol de pedra que l'aïllaria de les humitats. Aquest parament estava protegit per un revestiment arrebossat i pintat força malmès actualment. A la banda de tramuntana de la masoveria hi ha un altre edifici rectangular amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les corts pel bestiar.</p> | 08116-121 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>El Vicenç és un antic mas bastit a finals del segle XVI, que ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del temps. Una d'aquestes ampliacions fou la construcció de la masoveria, l'any 1632.</p> | 41.9929600,2.2930100 | 441442 | 4649236 | 1632 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75821 | La Granotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granotera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan un xic degradats | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. La part originària està situada a la banda de llevant de la construcció. Consta de dos cossos adossats, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, destaquen dos portals d'accés a l'interior, un a cada extrem del parament. El de llevant està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana de pedra, mentre que el de ponent té els emmarcaments arrebossats i la llinda plana de fusta. El conjunt es completa amb dues petites finestres amb les llindes i els ampits de fusta. A l'oest, damunt del portal relacionat amb les tasques agrícoles, hi ha una galeria oberta amb un pilar central que sosté la coberta de llates i bigues de fusta que la cobreix. Una senzilla barana de ferro de barrots delimita i protegeix la caiguda des de la galeria. Adossat a la part inferior de la façana hi ha un abeurador de pedra. La construcció és bastida en pedra sense treballar i maons, lligats amb morter. Les façanes presenten un revestiment arrebossat que les protegeix. Els cossos adossats a la banda de ponent de la construcció són de factura més moderna, estan bastits amb totxo i ciment, i presenten cobertes d'un i dos vessants de teula. Estaven destinats a les tasques agro-ramaderes. A escassa distància a ponent del conjunt hi ha un porxo obert de recent factura.</p> | 08116-123 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>Durant l'Edat Moderna, els Pla Llafrenca del mas el Pla de Roda van adquirir vàries masoveries com el Masdamunt, el Pla Xic, el mas Monjo i la Granotera. En el llistat de la concòrdia aparegut poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareixen les cases de pagès del terme, i entre elles s'anomena la Granotera com a masoveria del Mas Pla. En aquesta època és propietat de Ramón Pla i Vila. En el repartiment cadastral pel cobrament del Reial Cadastre de l'any 1813, la Granotera apareix com una de les masoveries de Pau Pla i Llafrenca, per la qual pagava com a casa de tercera categoria.</p> | 41.9964600,2.3210800 | 443770 | 4649606 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75822 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-0 | XIX-XX | <p>Ermita de planta quadrangular integrada al bell mig de les dues filades de nínxols que conformen el cementiri de la població. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra desbastats, i la dovella clau destacada. Damunt del portal hi ha un òcul circular adovellat a mode de rosetó. La part inferior del parament presenta un sòcol del mateix tipus de pedra que basteix les obertures. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures, amb una creu de ferro al bell mig de la testera. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-124 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>No es tenen referències històriques d'aquesta construcció.</p> | 41.9924200,2.2957900 | 441672 | 4649174 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 75823 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> | 08116-125 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75824 | Les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-graus-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 2006. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca', Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter.</p> | III aC | La reproducció que es troba en l'emplaçament original ha estat arrencada i solament es visible el negatiu de la rèplica. L'original va ser consolidada, restaurada i traslladada entre els dies 18-31 desembre 2003. | <p>Inscripció ibèrica situada a la paret d'una balma que domina el riu Ter. Segons els estudis duts a terme es pot situar aquesta inscripció al segle III a.C. i, tot i que hi ha algunes lletres que no es poden gairebé llegir. En essència, la inscripció es pot transcriure com: 'BERIKARS BARKAR BULDUMANTIR'.</p> | 08116-126 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La inscripció va ser localitzada per la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda l'any 1973 i es tracta d'una de les dues úniques inscripcions rupestres que es troben al principat. 'Fou estudiada pel doctor Joan Maluquer de Motes l'any 1976. Segons aquest, per la seva situació elevada, la inscripció podria tenir un caràcter d'ofrena al Ter i per tant relacionar-se amb un santuari. També especificà que la seva paleografia és tardana i influenciada per l'escriptura monetal, situant així la seva cronologia entorn del segle III aC. Les excavacions al jaciment de l'Esquerda i l'evolució en l'estudi de la cultura ibèrica van portar Imma Ollich i Montserrat Rocafiguera (1991) a interpretar aquesta inscripció com una marca del territori, vinculada a la tribu ibèrica dels Ausetans, i a relacionar el seu significat amb el riu Ter i el poblat de l'Esquerda. Els darrers estudis de Montserrat de Rocafiguera (1995) van intentar desxifrar el contingut total de la inscripció. Segons Rocafiguera, les dues darreres lletres (Ti-R) recordarien fonèticament el nom del riu. A més a més, cal tenir en compte que la paraula Ter no deriva del llatí, sinó que segons els filòlegs formaria part del substrat indígena pre-llatí, juntament amb molts altres topònims de la comarca d'Osona com Torelló, Taradell, Gurb o Gurri' (CC.AA, 2006). L'any 2003, entre els dies del 18 al 31 de desembre, es va consolidar, restaurar i traslladar la peça al Museu Arqueològic de Roda de Ter, on encara hi resta.</p> | 41.9810800,2.3170400 | 443422 | 4647901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La peça original està dipositada, provisionalment, al Museu Arqueològic de l'Esquerda de Roda de Ter. El que s'apreciava 'in situ' al jaciment era una reproducció, donat que actualment ha estat arrencada. S'ha de mencionar que en alguna bibliografia consultada el topònim de LES GRAUS està mal escrit i el substitueixen per ELS GRAUS. Les fotos emprades per a la realització de la fitxa han estat cedides pel Museu Arqueològic de l'Esquerda i realitzades per Agustí Gamarra y Maria Ocaña. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 75848 | Parets adjacents de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-adjacents-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Murs amb obertures situats a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'uns murs de traçat rectilini situats damunt del talús que marca el desnivell del turó on s'assenta l'ermita. Les estructures, pertanyents a una edificació probablement civil, estan bastides amb lloses de pedra sense treballar, disposades de forma més o menys regular, i lligades amb morter. Destaca el portal de grans dimensions, d'obertura rectangular per la cara exterior i d'arc escarser a l'interior, en aquest cas bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Exteriorment, el portal està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1769. Unes motllures geomètriques decoren tota la superfície del portal, i unes escales de pedra hi donen accés. Al costat de migdia del portal destaca un carreu de pedra calcària gravat, encastat al mur. A continuació hi ha tres obertures obertes al mur, corresponents a diverses tipologies. Primerament destaca una finestra rectangular bastida amb quatre carreus allargats de pedra picada. A continuació hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellada amb l'ampit motllurat, la qual està tapiada. Per últim, una finestra rectangular bastida amb carreus ben desbastats, amb els angles motllurats. La llinda està gravada amb la data 1619.</p> | 08116-150 | Península de Salou, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena. És en aquest moment que es recuperen també els murs i elements mencionats, instal·lant-los als voltants de la zona enjardinada que acompanya el temple. Segons les dates gravades a les llindes, aquests elements foren bastits els anys 1619 i 1769.</p> | 41.9715900,2.3206200 | 443710 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75796 | Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XII-XX | <p>Ermita de planta rectangular amb capelles laterals i absis carrat capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó emblanquinada sostinguda als murs laterals, bastits en pedra desbastada disposada en filades més o menys regulars. La coberta de l'absis també és de canó, tot i que de dimensions més reduïdes que la volta de la nau. Les dues capelles laterals estan situades a la banda de tramuntana d'aquesta nau. La de l'extrem de ponent està coberta per una volta d'aresta emblanquinada i s'obre a la nau mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat. La capella de l'extrem de llevant, en canvi, està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. L'obertura cap a la nau és d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. Al bell mig del mur de migdia de la nau principal hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés al claustre del conjunt. La il·luminació es fa mitjançant una finestra rectangular oberta al mur de migdia del presbiteri i dues petites finestres atrompetades situades a la capella de llevant. Al fons de l'absis, la imatge de santa Magdalena està inserida dins d'una fornícula de mig punt oberta al mur. Tot el paviment interior del temple està bastit amb grans lloses de pedra ben desbastades. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Damunt seu hi ha una petita finestra de punt rodó adovellada i amb l'ampit de pedra. L'eix del carener està rematat per una creu llatina de pedra. Adossat entre l'absis i la capella lateral de l'extrem de llevant hi ha el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal. Està distribuït en tres nivells separats mitjançant cornises de pedra, amb un aparell de pedra irregular al nivell més baix i un parament de carreus de pedra ben desbastats als pisos superiors. A l'últim nivell s'obren quatre finestrals de mig punt per les campanes, rematats per petites creus de pedra situades a la cornisa de la coberta. La construcció està majoritàriament bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben escairats.</p> | 08116-98 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX, la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. El 1960 s'hi adossà el claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> | 41.9715100,2.3207100 | 443718 | 4646836 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat/Jacob Casquete Rodríguez | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 75734 | Pou de glaç de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> | XVI-XVII | A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. | <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> | 08116-36 | Península de Salou, 08510. | <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> | 41.9661000,2.3210100 | 443738 | 4646235 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc