Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51758 | Can Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- II d | no es coneix on i com es troben les restes. | Per les troballes referenciades a la bibliografia es tractaria de la part residencial d'una vil·la romana originada en època republicana i es perllongaria fins el segle II d. C. Les notícies més detallades corresponen a J. M. Cuyàs que fa referència a la troballa d'enterraments, àmfores, un mosaic policrom, un hipocaust de banys, ceràmica indeterminada. També diu que durant la construcció d'una piscina a la casa aparegueren fragments d'àmfora, estuc vermell, vidres, aplacats de marbre, Terra Sigil·lata i Campaniana A. Però la ubicació de les restes resulta imprecisa i de vegades contradictòria. Per tant, és difícil determinar-la amb exactitud. | 08118-1 | Carrer Camil Fabra, 58 | La primera notícia sobre el jaciment és de l'any 1977 i la proporciona l'arqueòleg badaloní J. M. Cuyàs. Les seves dades són recollides per M. Prevosti (1981) i O. Olesti(1995). Però no s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, en les seves diverses fases (1987 i 2008) no ha servit per aportar novetats. Encara que es va trobar una escultura d'una dona. | 41.4746000,2.2977400 | 441364 | 4591682 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51759 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-0 | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. MAYA, J. L. i PONS, E, (1983). El bronze final, dins l'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-VdC | zona urbanitzada | Establiment rural d'època romana tipus vil·la que tindria el seu origen a finals del segle II aC i mantindria una llarga ocupació fins a finals d'època romana. Fou localitzat a partir de troballes casuals i a les excavacions arqueològiques realitzades, l'any 1960 i 1970, pel senyor Lluís Galera. Aquestes intervencions permeteren documentar un conjunt de murs que delimitaven un mínim de tres àmbits. El material ceràmic documentat que predomina és la Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A. L'any 1970 s'excavaren dues sitges que proporcionaren Campaniana A, Terra Sigil·lada Aretina, Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A, C i D. | 08118-2 | Urbanització Can Teixidor | L'any 1970 la urbanització de la zona va destruir aquestes restes. | 41.4758800,2.3020600 | 441726 | 4591822 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51760 | Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-resguard | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-IIdC | zona urbanitzada | Jaciment d'època romana, possiblement es tracta de la part rústica d'una vil·la romana, erigida en època republicana amb una continuïtat, com a mínim, fins a època alt imperial. Fou documentat, a principis dels anys 80, en fer unes obres que permeteren localitzar fragments d'opus signinum i material ceràmic dispers, format per àmfora i teules. L'any 1986 es localitzaren més paviments d'opus signinum amb restes de murs associats i estrats d'amortització que contenien ceràmica d'època romana (àmfores, dolies, teules i Terra Sigil·lada). | 08118-3 | Entre els carrers Rosa Sensat, Joan Carles I i Constitució | El Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, aturà els treballs d'urbanització i propicià una actuació d'urgència per tal de documentar les restes afectades. L'any 1986 es va realitzar una segona intervenció per tal de delimitar l'extensió del jaciment. | 41.4793800,2.3032100 | 441825 | 4592209 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51761 | Desembocadura Torrent de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-torrent-de-lase | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- I dC | es desconeix el seu estat de conservació | Durant les tasques d'extracció de sorra de la platja aparegueren tres àmfores senceres, tipus Dressel 1, una moneda ibèrica amb la llegenda 'CESSE' i un morter de pedra granítica. La presència d'aquestes àmfores i, fins i tot, la moneda fan suposar l'existència d'un possible fondejador o ancoratge. Cal tenir present que el torrent de l'ase va directa a Cal Ros de les Cabres, important vil·la romana. | 08118-4 | Desguàs del torrent de l'Ase | 41.4800400,2.3249100 | 443638 | 4592268 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||
51762 | Cal Ros de les Cabres; Can Mandri; Verals de Colomines; Vil·la d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres-can-mandri-verals-de-colomines-villa-docata | ALBERTINI, E. (1913). Sculptures antigues du Conventus Tarraconensis, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-12). Barcelona. ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid. ANÒNIM (1901). Crònica del Centre, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , núm. 11. Barcelona. ANÒNIM (1900). Excursió a Ocata, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 10. Barcelona. BALIL, A. (1963). El poblamiento rural en el Conventus Tarraconensis, dins Celticum IX. Paris. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana: Barcelone et ses environs. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. CARRERAS CANDI, Francesc (1903). Les aigües i banys de Barcelona, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, II Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Excursió a la casa romana d'Ocata (Masnou), dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 14. Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Orígens de la riera d' Argentona. Barcelona. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CASADES, P. (1902). Descubrimientos arqueológicos en Ocata (Masnou), dins Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, III. Barcelona. CUOMO di CAPRIO, N. (1972). Proposta di classificazione delle fornaci per ceramica e laterizi nell'area italiana, della prehistoria a tutta l'epoca romana, 11. Sibrium . CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona. FERNÁNDEZ, P. (1972). Hallázgos arqueológicos, dins La Vanguardia del 18 d'octubre de 1972. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià . Argentona. GALERA, Ll.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts. Alella. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. GOMIS, C. (1980) La Província de Barcelona, dins Geografia General de Catalunya. Bilbao. JÁRREGA, R. (1988). El poblament tardo-romà a la zona de Rubí, dins Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 28. Rubí. JÁRREGA, R. (1987). Un possible taller i una nova estampilla amforal de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (Ocata - El Masnou, Maresme), dins El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. Badalona. le NY, F. (1988). Les fours de tuiliers Galloromains, dins Documents d'Archéologie Française, núm. 12. Paris. MARQUÈS, A.; RODRÍGUEZ, A. (1993). Època romana-antiguitat. Campanyes 1982-1989, dins Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Barcelona. MARQUÈS i SINCA, Anna (1989). Memòria d'excavacions Cal Ros. Direcció General del patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MAYER, M. ; RODÀ, I. (1996). Epigrafia, dins Fonaments, núm. 30-31.Barcelona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PELLICER, J. M. (1902). Mataró. Synthesis historial d'aquesta ciutat en relació ab sa major gloria las santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana Verges y Martres . Mataró. | IIaC-VdC | en part urbanitzat | Important vil·la d'època romana que s'erigeix al segle II aC i es manté productiva fins el baix imperi, amb una fase de màxim esplendor datada en el segle II dC. Fou descoberta en el segle XIX, l'any 1899, quan el seu propietari d'aleshores, Thomas Morrisson, va emprendre extenses excavacions, fruit de la seva relació i coneixença amb Puig i Cadafalch. Els resultats d'aquestes excavacions no es van publicar mai. El setembre de 1946, J. Serra Ràfols hi va dur a terme una excavació que permeté documentar un mosaic, i a sota un nivell de terra fosca amb abundants fragments de ceràmica ibèrica i campaniana. Xavier Barral, l'any 1978, va publicar un estudi dels mosaics documentats on apuntava l'existència de dues fases constructives: la primera a la segona meitat del segle II dC i la segona a la primera meitat del segle IV dC. Als anys 80 del segle passat es realitzaren diverses intervencions arqueològiques amb l'objectiu de delimitar l'abast territorial, històric i estratigràfic del jaciment. També, entre 1989 i 1990, tot i els treballs anteriors i a conseqüència d'unes obres realitzades sense control arqueològic al carrer Fontanills, es va realitzar una nova intervenció arqueològica destinada a documentar l'afectació que havien patit les restes i excavar dos forns i diversos murs amb paviments associats, que semblaven confirmar la presència d'un centre productor, juntament amb la notícia de l'existència d'un tercer forn a la cruïlla del carrer Sant Miquel i Verge de Núria i un abocador on apareixia àmfora del tipus Pascual 1. És possible que aprop de la vil·la romana hi hagués una necròpolis, ja que en el número 34 del carrer de Nostra Senyora de Montserrat es va descobrir un enterrament de tegulae i notícies anònimes de principis de segle XX, també parlen de monedes trobades en enterraments. | 08118-5 | Entre els carrers Santiago Rusiñol i Ciutat Vila Jardí | Fou descobert i excavat l'any 1899 per Thomas Morrisson que n'era el propietari. Aquests treballs no es van publicar i les restes documentades foren tapades l'any 1902 per la seva vídua. El 1946 fou excavat per J. Serra Ràfols. L'any 1959 consta que Lluís Galera, aficionat local, hi intervingué. No és fins els anys 80 (1984, 1986, 1989 i 1990) que s'hi tornen a fer excavacions. L'any 1992 s'efectua un control arqueològic de les feines de restauració de la masia. | 41.4824500,2.3249600 | 443644 | 4592536 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació bibliografia)PELLICER, J.M. (1930). Troballes arqueològiques. La il·lustració llevantina romànica de Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 43. Premià de Mar.PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. PREVOSTI, M.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1987). Algunes hipòtesis sobre els objectius i estratègies de la colonització romana a la costa central de Catalunya, dins les Jornades Internacionals d'Arqeueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Granollers.PUIG i CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY CASALS, J. (1934). L'Arquitectura Romana a Catalunya. Barcelona.RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona.SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.SERRA i PAGÈS, R. (1928). Crònica del centre, dins Butlletí C.E.C / Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1962). Joyas antiguas de Estañol (Gerona), dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 35-36. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Baetulo-Blanda. Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1960). Restos antiguos y columnas de procedencia barcelonesa descubiertas en la barriada de Sants, dins Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, núm. 1. Barcelona.SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1962). Estratos ibèricos debajo de villas romanas en la Costa Catalana, dins VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona.VICENS, F. (1948). Les restes romanes del Masnou, dins MUSEU. Mataró. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
51763 | Horta d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-den-puig | BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. REVILLA, Víctor (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I aC. - III dC.), dins Cuadernos de Arqueologia, núm. 8. Servei del llibre l'Estaquirot. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC-I dC | parcialment destruït | Jaciment que s'interpreta com un abocador d'un forn romà amb una producció majoritària d'àmfores tipus Pascual 1 i ecipients (dolies) o elements constructius (teules). Es relaciona amb la vil·la de Cal Ros de les Cabres i l'abundància d'aigua i argiles. Per desgràcia, quan es va detectar el jaciment ja s'havia rebaixat el terreny i destruït les possibles restes; per tant, només es va poder fer una recollida de material. | 08118-6 | Torrent de Can Gai, s/n | Jaciment descobert de forma fortuïta durant les obres de construcció de la nau del parc Central dels Serveis de manteniment (Sector Voramar I) del Masnou. L'any 1998, amb motiu del projecte de construcció d'una estació de servei es va fer un seguiment arqueològic que va donar resultats negatius pel que fa a la localització de noves restes romanes. | 41.4819900,2.3306200 | 444116 | 4592481 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51764 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia | ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. | II aC-V dC | parcialment destruït | Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. | 08118-7 | Camí del mig | Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. | 41.4840800,2.3374500 | 444688 | 4592709 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51765 | Cal Perdut de Baix o El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-baix-o-el-palau | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-V dC | troballes antigues i que es desconeix el que pot haver-hi i el seu estat de conservació. | Establiment rural d'època romana documentat arrel de la troballa de material constructiu i ceràmica romana realitzada per Cristòfol Ferrer l'any 1935. Posteriorment , amb motiu dels treballs d'anivellament realitzats l'any 1944 als camps anomenats El Palau, Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, Josep Maria Cuyàs descobrí noves restes romanes descrites per l'autor com fragments de teules, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada. | 08118-8 | Camí del Mig, s/n | Descobert l'any 1935 per Cristòfol Ferrer. | 41.4864300,2.3411700 | 445001 | 4592967 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una bona part d'aquest jaciment està dins el terme municipal de Teià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
51875 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere | 08118-201 | Nucli antic | 41.4795700,2.3188200 | 443129 | 4592220 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||||
51811 | Pi del carrer Navarra (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-navarra-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de tres arbres que semblen partir d'un mateix tronc, recordant el pi de les Tres Branques. Mesuren aproximadament uns 18 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-54 | Carrer Navarra, 82 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805800,2.3138300 | 442713 | 4592335 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El projecte del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou classifica els béns segons la seva protecció i en aquest cas es tracta d'un bé de protecció documental. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51853 | Xiprers del cementiri (Cupressus sempervirens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-cupressus-sempervirens | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 7 arbres alineats a l'entrada principal del cementiri municipal. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. | 08118-107 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on fa molt de vent, s'acostuma a utilitzar en plantacions alineades per tal de frenar-lo. | 41.4848200,2.3106100 | 442448 | 4592808 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51854 | Plàtan del cementiri (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-cementiri-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli i corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. A uns 3,60 metres d'alçada surten set branques imponents que conformen la capçada. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. Mesura uns 14 metres d'alçada aproximadament, per 2,70m de volt de canó i 2,85 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar als 13 metres. | 08118-108 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4850000,2.3107800 | 442462 | 4592828 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest espècimen destaca d'un grup de sis plataners, molt més petits. En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni, mancaven dos arbres d'un conjunt de vuit. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51855 | Palmeres (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dues palmeres (Phoenix canariensis) plantades a banda i banda d'una pèrgola de ferro. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'alçada mitja d'aquestes palmeres és d'uns 12 a 14 metres d'alçada. Mesura aproximadament un metre d'amplada. La base de les fulles, acostumen a mesurar entre quatre i cinc metres de llargada, formant al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana (Phoenix datylifera). Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. Tot i que d'aquesta espècie està essent atacada per una plaga d'insectes conegut com a escarabat morrut, en el moment del treball de camp, no semblen afectades. No s'observen colònies de cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). | 08118-109 | Plaça 11 de setembre | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4828800,2.3114800 | 442519 | 4592592 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51858 | Dos Pins (Pinus halepensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-pins-pinus-halepensis | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dos espècimens de pi blanc (Pinus halepensis) d'alçades compreses entre 10 i 12 metres, amb una volta de canó d'un metre aproximadament. Les branques i l'escorça són de color grisós. Per la seva proximitat al mar, les branques han agafat formes recargolades. Les fulles o agulles, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 centímetres de longitud, i tenen un color verd groguenc. Floreix entre els mesos d'abril i maig, i porta nombroses pinyes que mesuren entre 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames poc prominents. Acostumen a portar gran quantitat de pinyes, la llavor de les quals només és apreciada pels esquirols. | 08118-112 | Plaça d'Espanya | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals afavoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.4823600,2.3150900 | 442820 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51881 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi de grans dimensions que s'inclina des del jardí de la casa cap a l'exterior del carrer. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-124 | Carrer Tomàs Vives, 21-23 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805300,2.3189800 | 443143 | 4592327 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51882 | Palmera washingtonia (Washingtònia robusta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-washingtonia-washingtonia-robusta | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Exemplar de washingtònia robusta que s'alça solitària, perfectament erecte i amb les fulles formant una corona arrodonida. L'alçada es troba compresa entre els 18 i 19 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. | 08118-125 | Carrer Tomàs Vives, 16 | La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. | 41.4801500,2.3192500 | 443165 | 4592284 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51886 | Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimen de grans dimensions, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 9 i 11 metres d'alçada. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-129 | Carrer Pere Grau, 8 | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4798700,2.3205200 | 443271 | 4592252 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51889 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 | AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. | 08118-132 | Av. Cusí i Fortunet, 52 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4861200,2.3213900 | 443349 | 4592946 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51892 | Cedres de Can Villamar o can Guarino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-villamar-o-can-guarino | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor. | 08118-135 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres. És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta). La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia. En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre. | 41.4834600,2.3199800 | 443229 | 4592651 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51893 | Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. | 08118-136 | Av. Cusí i Fortunet, 34 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4831000,2.3197600 | 443210 | 4592611 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51894 | Jardins de Caramar; Parc del trenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-caramar-parc-del-trenet | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai on es localitzen gran varietat de plantes i arbres representatius de les zones àrides, mediterrànies, i humides. Separat per un pont de fusta i baranes de ferro s'observa un estanyol amb plantes presents a les zones humides com el jonc o jonc boval (Scirpus holoschoenus) i papirus (Cyperos papyrus). A l'altra banda d'aquest es troben representadesles espècies més característiques i pròpies d'un palmerar com la palmera de Canàries (Phoenix canariensis) o la palmera datilera (Phoenix datylifera), la washingtònia (Washingtonia robusta) o el Trachycarpus fortunei i la platanera (Musa) En un tercer parterre es troba la vegetació típicament mediterrània i de sotabosc. Els arbres plantats més representatius del conjunt són l'olivera (Olea europea), el pi pinyoner (Pinus pinea), l'alzina surera (Quercum suber), el llorer (Laurus nobilis), el xiprés (Cypressus sempervirens), o el garrofer (Ceratonia siliqua). El sotabosc estaria representat per varis tipus de lavàndules, el romaní (Rosmarinus officinalis), el romaní rastrer (Rosmarinus prostrata) ), la farigola (Thymus vulgaris) o la salvia (Salvia officinalis) i Finalment hi ha un parterre representatiu de les zones àrides, amb espècies com el margalló (Chamerops humilis) , el dasirilion (Dasylirion sp), l'Aloe sp, l' Agare sp i l'Opuntia sp entre altres. També, en un dels extrems del pont, hi ha un grup representatiu del gènere Cupressus. En direcció sud-oest, un cop passats els parterres, hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis). Aquests jardins estan envoltats per una via on hi circula un trenet. | 08118-137 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | 41.4827100,2.3198100 | 443214 | 4592568 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | també es poden observar alguns testimonis arqueològics del Masnou com pedres de molí romanes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||
51896 | Tarongers (Citrus aurantium subsp. Amara) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarongers-citrus-aurantium-subsp-amara | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d'arbres plantats en escocells. Mesuren entre 8 i 10 metres d'alçada, amb la capçada molt arrodonida i les tiges espinoses. Les fulles tenen un verd molt brillant i són aromàtiques, mesurant entre 5 i 10 cm de llarg. Tenen de forma el·líptica i simples. Les flors són de color blanc. La taronja té una finalitat decorativa. | 08118-139 | Carrer St. Felip | Aquest arbre originari de l'Àsia oriental (nord-est de l'Índia) es cultivat a l'àrea mediterrània des de l'antiguitat. Al segle X els àrabs van introduir el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que el taronger dolç serà introduït a les nostres terres pels genovesos. El taronger agre és un arbre apreciat en jardinera, per la bellesa i color de les seves fulles d'un verd intens així com per les seves flors i fruits. A més a més és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç a la terra i és més resistent a plagues i malalties. Les fulles del taronger agre tenen propietats sedants i amargues. | 41.4808600,2.3225100 | 443438 | 4592361 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51898 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-0 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,60 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca aproximadament. Es troba a l'interior del pati d'una casa. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-141 | Carrer St. Felip, 115 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4811000,2.3231500 | 443492 | 4592387 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51898-foto-08118-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51902 | Pi (pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-1 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba plantat a l'interior del pati d'una casa. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-145 | Carrer Pere Grau, 116 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4809900,2.3244700 | 443602 | 4592374 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51905 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-2 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal una poda de la brancada inferior de la capçada per tal d'evitar que amb el vent o la pluja pugui esqueixar-se alguna branca. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 10 metres d'alçada, per 1,50 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba ubicat a l'interior d'una parcel·la. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-148 | Carrer Ciutat Vila Jardí, 28-30 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4842100,2.3256000 | 443699 | 4592731 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||
51908 | Jardí de la Vil·la Anita o cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-villa-anita-o-cal-sastret | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Jardins d'on cal destacar tres àmbits. El primer, ubicat a la façana principal, amb un seguit d'espècies de la família de les Cycadaceae i Arecaceae, destacant dues ciques (Cyca revoluta) plantades en composició ornamental a banda i banda de la magnífica escala que dóna accés al jardí des de la casa. Es caracteritzen per una gran corona de fulles compostes i un estípit d'uns dos metres d'alçada. Són gimnospermes dioiques perennes, amb grans fulles pinnades compostes. Per altra banda destaquen dues imponents palmeres datileres (Phoenis dactylifera). Es tracta d'una palmera dioica, amb un tronc únic, que mesura uns 20 metres d'alçada i 40 cm de volta de canó. En alguns indrets, aquest tronc presenta deformacions característiques d'aquesta espècie. Les fulles són pinades, de 6 a 7 metres de longitud. Les flors masculines són de color crema i les femenines de color groc. El fruit conegut amb el nom de dàtil, té una forma ovoide i mesura entre 3 i 9 cm de longitud. Són de color taronja, i la seva carn és molt dolça. Cal esmentar una palmera de Canàries (Phoenix canariensis), de la qual només queda el tronc, ja que ha estat afectada per una plaga d'insectes conegut com escarbat morrut. L'alçada mitjana d'aquesta palmera era d'uns 13 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. El segon àmbit seria a l'entrada de la finca pel barri principal situat a orient. Un cop dins, s'observa un pati de pedres, amb un grup de til·lers de dimensions importants. Aquests mesuren uns 10 metres d'alçada sense la capçada, i una volta de canó d'un metre aproximadament a 1,40 m. Són arbres relativament vells, El tronc és recte. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. Envoltant aquests arbres hi ha tot un seguit d'arbusts, rosers, geranis, etc. Finalment, el tercer àmbit es troba ubicat al darrera de la casa, d'on destaquen dos pins pinyoners (Pinus pinea). Mesuren aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,80 cm de volt de canó i 1,850 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-151 | Camí del Mig, 8 | El coneixement modern de les ciques va començar al segle IX amb el recull de dos naturalistes àrabs que deien que el gènere de les 'Cycas' era utilitzat per a la producció de farina a la Índia. Al selge XVI, Femao Lopez de Castanheda i Francis Drake, localitzaran ciques a Moluccas, on menjaven les llavors. L'any 1576, Giovanni Lerio, va arribar al Brasil i va observar una planta coneguda com “ayrius”, classificada actualment com a pertanyent al gènera Zamia. Les ciques fóren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann l'any 1834, i serien incloses en el gènere Encephalartos. El nom genèric faria referència al llevat obtingut dels estípits. Durant els viatges arreu del món, en els segles XVIII i XIX botànics com C.J. Chamberlain van estudiar aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Aquest naturalista publicà el resultat de l'estudi l'any 1929 amb el llibre 'The Living Cycads'. Una dada molt important és el registre fòssil de les ciques, datades del permià primerenc, fa 280 milions d'anys. Pel que fa a la palmera datilera, alguns exemplrs poden tenir més de 300 anys. Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. Del pi pinyoner es pot dir que aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4866100,2.3313100 | 444178 | 4592993 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51942 | Pollancre de Bell Resguard (Populus nigra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-bell-resguard-populus-nigra | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de ribera que es troba plantat aïllat com a element ornamental pel seu aspecte espectacular. Mesura 30 metres d'alçada, per 1,90 metres de volt de canó i 2,15 metres de volt de soca. L'escorça es presenta molt esquerdada i fosca al seu interior. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Les fulles dentades d'aquest arbre poden tenir una forma oval o romboïdal. | 08118-185 | Carrer Josep Pla, s/n | Arbre propi de la vegetació de ribera, que es pot trobar a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica. Acostuma a viure prop de les lleres dels rius, llacs i embassaments, i el podem trobar plantat entre el nivell del mar i els 1.300metres d'altitud. La fusta d'aquest arbre és molt tova i lleugera; és per aquest fet que s'utilitza per la elaboració de la pasta de paper o per fer embalatges, com les capses per a formatges. | 41.4840100,2.3203900 | 443264 | 4592712 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51943 | Eucaliptus de l'escola bressol (Eucalyptus globulus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lescola-bressol-eucalyptus-globulus | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Vàries de les branques s'han assecat i mort. També, presenta algun tipus de malaltia que fa que les seves fulles es vagin tornant grogues i s'assequin. | Eucaliptus que es troba plantat al patí de l'escola. Mesura 22 metres d'alçada, per 3 metres de volt de canó i 3,30 metres de volt de soca. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la•la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. | 08118-186 | Carrer Pagès Millet, 12-14 | Gènere d'arbres que comprèn 520 espècies diferents. L' eucaliptus és originari de Tasmània i Austràlia, però la seva difusió es va estendre per tot el continent Europeu, sobretot perquè va ser utilitzat per eliminar la humitat de les zones pantanoses i acabar així amb les febres pal·lúdiques. Va ser descobert per Labrillardière al segle XVIII i introduït a Europa cap allà l'any 1856. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. També és utilitzat en l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper. | 41.4820600,2.3221000 | 443405 | 4592494 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una espècie que competeix ecològicament amb les espècies autòctones, ja que no tenen competència en la capacitat d'absorció d'aigua i nutrients,i a causa de la rica composició en substàncies i essències antisèptiques de les seves fulles, entre altres, provoquen un efecte herbicida entre la resta de vegetació autòctona. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
51946 | Araucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/araucaria | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc. | 08118-189 | Carrer Mestres Villà, 2 | Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile). En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts. La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys. En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris. | 41.4810000,2.3239600 | 443559 | 4592375 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||
51949 | Magnòlies del carrer Pere Grau (Magnolia garndiflora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolies-del-carrer-pere-grau-magnolia-garndiflora | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt format per dos arbres joves d'uns 8 anys d'edat, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 6 i 7 metres d'alçada, per 50 a 60 cm de volt de canó i 70 centímetres de volt de soca. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-192 | Carrer Pere Grau, s/n | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4849900,2.3311900 | 444166 | 4592814 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51844 | Jardins del Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-parc-del-llac | LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera. La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet. Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran. També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres. | 08118-98 | Passeig Joan Carles I, s/n | Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4787500,2.3036900 | 441865 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc. | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
51847 | Plataners (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda de la carretera d'Alella o carrer Amadeu, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 15 i 25 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-101 | Carrer Amadeu, s/n (carretera d'Alella) | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4793400,2.3053900 | 442007 | 4592203 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51883 | Jardins de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-malet | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Jardí de l'antiga masia de can malet situat entre l'edifici de l'Ajuntament i la llar d'avis de can Malet, delimitat al costat de ponent pel carrer Tomàs Vives, situat en una cota superior que salva unes escales. Hi ha un seguit de parterres que protegeixen la vegetació. Destaquen tres moreres (Morus alba), amb els troncs plens de nusos, utilitzades en ornament per l'ombra que proporciona durant els mesos d'estiu. Mesuren uns 7 metres d'alçada sense la capçada, amb una promig de 1,80 metres de volt de canó i 2 metres de volt de soca. Són arbres caducifolis de la família de les moràcies, amb les fulles dentades. Les flors formen espigues i els fruits, anomenats mores són comestibles. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són de color verd brillant i llustroses pel feix i més clares pel revés. Tenen una forma ovalada, senceres o lobulades i de marges dentats. En un altre àmbit destaquen dos pebrers bords (Schinus molle), del gènere schinus. Es tracta d'un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies, que mesura entre 5 a 7 metres d'alçada, amb una volt de canó d'uns 40 a 50 cm. Les fulles són lanceolades, alternades i pennades, arribant a mesurar fins als 30 cm de llargada. A més a més són aromàtiques. El fruit o baies tenen un aroma similar al del pebre, però només pot ser consumit en petites quantitats, ja que és lleugerament tòxic. Dins del jardí també hi trobem varis tipus de palmeres, de la família de les Arecàcies (Arecaceae). Destaca el margalló (Chamaerops humilis), única espècie autòctona dels Països Catalans i la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El margalló, destaca per les seves fulles grosses en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines, de flors grogues formant grapes o raïms densos i fruïts semblant als dàtils. També destaquen tres palmeres de Canàries, actualment afectades per la plaga de l'escarabat morrut. El seu tronc és alt i estilitzat,acabat en una corona de fulles, tot i que degut a l'atac d'aquest insecte, ha estat podada. L'alçada mitja d'aquest grup de palmeres és de 10 a 12 metres. El diàmetre no sobrepassa els 80 cm. Les fulles acostumen a mesurar uns 4 o 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc, en forma de ventall. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Finalment cal destacar una iuca, del gènere Yucca, ubicada en un racó del jardí. Té un plomat de fulles de color verd fosc que surten de les parts superiors del tronc. Les puntes de les fulles són lanceolades i senceres amb els extrems molt afilats. Les flors són de color blanc, agrupades en forma de vara. Mesura uns 3 metres d'alçada. | 08118-126 | Carrer Tomàs Vives, 37 | Les moreres (Morus alba) provenen de les zones temperades d'Àsia. Aquesta espècie des de temps antics era conreada per les seves fulles, aliment indispensable pels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen encara avui per la fabricació de la seda. Va ser introduït a Occident a partir del segle VI pels monjos nestorians. Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància coneguda amb el nom de làtex. No acostumen a sobrepassar els 15 metres d'alçada. Pel que fa al pebrer bord (Schinus molle), és originari de països com Bolívia, Xile i Perú. És molt apreciat com a arbre ornamental, i perquè després una olor molt agradable. Recorda el salze, tot i que aquest no necessita tanta quantitat d'aigua. El margalló és una espècie endèmica de les regions mediterrànies i protegida als Països Catalans. El tronxo del margalló és comestible i es pot barrejar amb mel. Sembla ser que les guineus aprecien els dàtils d'aquesta palmera. | 41.4796200,2.3194300 | 443180 | 4592225 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51940 | Til·lers del parc infantil Bell Resguard (Tilia X Europaea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-parc-infantil-bell-resguard-tilia-x-europaea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de tres arbres del gènere Tilia segurament híbrid natural, utilitzat com a espècie ornamental de parcs i jardins i en carrers, per l'ombra i l'aroma que en desprenen bàsicament les seves flors. Són arbres relativament joves, amb una alçària considerable, d' aproximadament 18 metres. El tronc és recte i mesura entre 50 o 60 cm. de volt de canó i el mateix es pot dir del volt de soca. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. | 08118-183 | Passeig Joan Carles I, s/n | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord. La flor d'aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats. De les seves fulles, un cop descompostes, se'n obté un humus amb un alt contingut mineral. En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 41.4805700,2.3175700 | 443025 | 4592332 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51941 | Plàtans del carrer Josep Pla (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51948 | Platanar del Casino (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platanar-del-casino-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (25 peus) situats en el pati particular de l'entitat El Casino utilitzats com a ornamentals per tal de proporcionar ombra al pati durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 13 i 17 metres d'alçada total,l'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-191 | Carrer Tomàs Vives, 36 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4835300,2.3302200 | 444084 | 4592652 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
51747 | Casa del carrer de Josep Llimona, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-josep-llimona-2 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada i que només comparteix mitgera amb la casa del costat de ponent. És de planta rectangular alineada al pla de carrer i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es disposa de forma tradicional en aquest tipus de construccions que no han estat modificades amb noves obertures. Així, trobem a la planta baixa de la porta d'accés al costat esquerre i una petita finestra amb reixa al seu costat. La porta és més gran del normal i té els brancals, el llindar i la llinda de pedra vista treballada. A la planta pis, només hi ha una petita obertura amb l'ampit esculpit, damunt la porta d'entrada, protegida per una persiana de llibret de fusta. Per la façana de llevant s'ha afegit un petit cos que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat pla. La façana posterior que dóna a les escales del carrer Sant Francesc d'Assís és de caràcter molt secundari i només hi ha una petita obertura. L'acabat superficial dels parament és un estucat llis i pintat. | 08118-59 | Carrer de Josep Llimona, 2 | 41.4791800,2.3178000 | 443043 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
51748 | Can Bargilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargilet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter i posterior. Consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis i acabada en pla a mode de terrat, exceptuant un afegit posterior que acaba amb coberta inclinada a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa amb una composició simètrica a partir de dos eixos verticals que a la planta baixa es concreten amb la porta d'accés i una finestra lateral enreixada i a la planta superior amb dues finestres de llinda recta amb l'ampit que sobresurt i està suportat per dues carteles. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El coronament de la façana és una balustrada d'obra que va substituir l'original en el seu moment, i que estava feta de rajoles, donat el mal estat en que es trobava aquesta. El parament de la façana en el tram de la planta baixa és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell i llis en el tram de la planta pis. Hi ha esgrafiat a la part superior, l'any de construcció (1852). Al davant hi ha un pati enrajolat delimitat per un mur baix amb una reixa de ferro. A la part posterior també hi ha un pati en forma de 'L' ja que es posa per darrera de la casa del costat. | 08118-60 | Plaça Jaume Bertran, 2 | El promotor i propietari de la casa fou el mestre d'obres Ignasi Collell que se la va fer ell mateix l'any 1852. | 41.4794600,2.3179100 | 443053 | 4592208 | 1852 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Collell | Antiga casa de la família Bertran que dona nom a la plaça. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
51751 | Casa del carrer Fontanills, 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-fontanills-87 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i coberta plana a mode de terrat català. La façana es compon a partir de dos eixos asimètrics, amb la porta d'accés a l'esquerra i una finestra amb balustrada d'obra i protecció de persiana de llibret de fusta, ambdues obertures són adintellades i tenen un recrescut a mode de guardapols amb coronament ondulat i un motiu vegetal central. La part inferior de la façana és un sòcol d'aplacat de pedra; la part principal és un estucat pla de color beige clar; per damunt de les obertures hi ha una cornisa amb motllures treballades i un coronament amb balustrada d'obra. | 08118-63 | Carrer Fontanills, 87 | 41.4824300,2.3236000 | 443530 | 4592534 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51751-foto-08118-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51751-foto-08118-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
51756 | Casa del carrer St. Agustí, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-agusti-1 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Fa temps que no està habitada. | Casa entre mitgeres alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Doctor Botey; és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa de forma asimètrica: en planta baixa amb la porta d'entrada amb la llinda, llindars i brancals de pedra vista treballada i la finestra arquejada; i en la planta pis amb un balcó amb reixa de ferro i una finestra tapiada amb l'ampit, la llinda i els brancals també de pedra vista treballada. Damunt la llinda de la porta hi ha l'any 1829 esgrafiat. La façana lateral segueix un esquema on preval el ple sobre el buit amb només dues petites obertures. | 08118-68 | Carrer St. Agustí, 1 | 41.4809800,2.3260700 | 443735 | 4592372 | 1829 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
51801 | Can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xala | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | pateix una ocupació il·legal per part d'un moviment juvenil | Edifici definit per un únic volum de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i amb una coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs, carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i amb ràfec. En el costat dret, s'aixeca una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. La façana de migdia es genera a partir d'una composició simètrica definida per les obertures de les plantes superior, trencada a la planta baixa amb dues portes de dimensions considerables i una finestra protegida per una reixa. Les finestres del primer pis són de llinda recta i tenen guardapols motllurades en forma d'arc conopial i les finestres del segon pis són d'arc conopial, l'obertura que correspon al cos de la torre té un balcó. Totes tenen una barana baixa de ferro. El pis superior de la torre té una doble obertura separada per una columneta amb arc lobulats. El parament superior de la torre és coronat amb un ampit a mode de merlets. | 08118-44 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 51 | Un antic mas es va reformar per fer-hi un celler de vi. | 41.4771700,2.3090700 | 442313 | 4591960 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut a nivell local com ca n'Humet, perquè hi va viure l'alcalde Humet, per diferenciar-la de la resta de la zona que també rep el nom de can Xala. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
51804 | Fàbrica de can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-xala | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt industrial format per diversos volums on destaquen les naus centrals de planta rectangular que consten de planta baixa i dos o tres pisos, acabades amb cobertes en pendent a dues aigües a excepció d'un tram en el que s'acaba amb una coberta dentada. El ritme del dentat d'aquesta darrera coberta es trasllada a la façana i fa que es generi la seqüència d'obertures resultant, o només les finestres inferiors són practicables. El mòdul d'obertures arquejades es repeteix en tot el conjunt, però l'aspecte del parament encarats a mar es diferencia pel color salmonós amb franges horitzontals rogenques,a diferència de l'estucat vist de la resta de façanes. Destaca la xemeneia de bòvila que sobresurt i esdevé una referència visual des de diversos punts. | 08118-47 | Carrer Lluís Millet, s/n | 41.4777900,2.3095800 | 442356 | 4592029 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
51806 | Casa del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-13 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb la coberta plana practicable a mode de terrat català en la seva meitat meridional i inclinada de teules àrabs en la meitat septentrional, ja que l'estructura original de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es modificà a posteriori. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i en la planta pis amb dues finestres amb barana baixa de ferro a mode de balconera. Totes les obertures estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat amb relleu emmarcant les obertures i esgrafiats amb motius florals sota la cornisa. | 08118-49 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 13 | 41.4775300,2.3117900 | 442540 | 4591998 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51806-foto-08118-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51806-foto-08118-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc