Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51875 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere | 08118-201 | Nucli antic | 41.4795700,2.3188200 | 443129 | 4592220 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||||
| 51953 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-10 | XX-XXI | <p>A la casa rectoral de Sant Pere del Masnou s'hi conserven els arxius de la parròquia de Sant Pere i de la parròquia del Pilar. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. Els llibres més antics són de l'any 1939, ja que els anteriors es van cremar durant la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08118-207 | Plaça de l'església, 5 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar l'arxiu existent.</p> | 41.4814100,2.3218300 | 443382 | 4592422 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51931 | Xalets racionalistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes | <p>AA.VV (1999). La tradición renovada. Ed. COAC. Barcelona, pàg. 165. BOHIGAS, Oriol (1970).Arquitectura española de la Segunda República. Tusquets editor. Barcelona, pàg. 91. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu Col·legi d'Arquitectes de Catalunya</p> | XX | <p>Conjunt racionalista de quatre habitatges unifamiliars, delimitats per la plaça Espanya a migdia, el carrer Pau Casals a ponent, el carrer Ramon Fabra a llevant i el carrer Silveri Fàbregas al nord. El projecte inicial preveia la construcció de sis habitatges, quatre adossats i dos aïllats, però només es van fer els quatre primers. Estan envoltades de jardí i tenen un marcat sentit horitzontal reforçat per un ràfec continu. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta plana practicable. A les façanes es combinen les obertures en sentit vertical i en sentit horitzontal.</p> | 08118-174 | Pl. Espanya, 1-2 / carrer pau Casals, 2 / c. Roman Fabra, 1-3 | 41.4828200,2.3148600 | 442801 | 4592584 | 1936 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Maria Puig Gairalt | 120|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||
| 52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51955 | Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08118-209 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4853800,2.3105800 | 442446 | 4592871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 52029 | Arxiu del Casino del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-casino-del-masnou | XIX-XX | <p>Fons documental i fotogràfic format per la pròpia activitat de l'entitat, fundada l'any 1875. Actualment és difícil saber l'abast d'aquest arxiu ja que no està classificat, però inclou els llibres d'actes, els estatuts, la documentació administrativa i la documentació que genera l'organització d'activitats. En aquest cas cal destacar la col·lecció de fotografies. A la sala de juntes hi ha 129 fotografies emmarcades, en blanc i negre, la més antigues de les quals és de 1912. També hi ha una sèrie d'àlbums fotogràfics classificats per anys de les diverses activitats del centre. També hi ha una sèrie de cartells originals de diferents etapes, recolzats a la paret.</p> | 08118-283 | Carrer Barcelona, 1 | <p>La societat recreativa i cultural El casino fou fundada l'any 1875. L'actual seu fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch.</p> | 41.4790600,2.3186200 | 443112 | 4592164 | 1875 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51841 | Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antich | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaca la torre de defensa de planta quadrada annexa a l'extrem nord oriental i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades. De la façana en destaquen el portal adovellat de punt rodó amb arc rebaixat de l'obertura, finestres de tradició gòtico-renaixentista, una de llinda recta decorada amb un rostre de dona i l'altra d'arc conopial, amb rostres d'àngels; i el rellotge de sol, amb la inscripció 'Nulla fluat cujus non memniscere velis'. A ponent hi ha altres edificis destinats als treballs agrícoles o la masoveria. Entre la masia i aquests edificis hi ha una connexió a l'alçada del primer pis. Més a ponent també hi ha una gran bassa de planta rectangular. Encara es continuen treballant els horts propers.</p> | 08118-95 | Carrer Camil Fabra, 45 | 41.4743000,2.3004100 | 441587 | 4591647 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51842 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-1 | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MURAY, Joan (2003). Can Teixidor. XX segles d'història viva. Ed. Katelani 2000, S.L. Vilassar de Mar. El Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | XV-XIX | <p>Masia ubicada en un petit turó de 30 metres, arran de mar formada per diverses edificacions, d'entre les que destaquen una torre de defensa, la capella i el molí amb la seva bassa, i encerclada per un closa. Les construccions s'aixequen en tres dels quatre costats i al mig hi ha un gran pati. La portalada d'entrada és d'estil clàssic, amb dues columnes jòniques, que l'emmarquen. Des del pati, a mà esquerra hi ha la capella, després un abeurador, un safareig, la comuna (construïda l'any 1851 segons consta en una inscripció llatina que es pot llegir a la seva paret) i una dependència de la casa. L'edifici principal és de planta irregular formada per diversos cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a ponent. La porta d'accés és adovellada de punt rodó. Al seu damunt hi ha una finestra gòtica XXXX Escut nobiliari de Gaietà de Planella, amb els quarters dels seus quatre cognoms. A la planta baixa el vestíbul fa de distribuïdor d'espais: a la dreta la cuina i les dependències dels masovers i a l'esquerra el celler Aquest té forma de 'L' i es compon de dues parts, en la primera es conserven les premses, els cups i les botes i la segona part, s'ha reconvertit en un auditori, amb volta catalana. En aquest celler també hi ha l'entrada a un passadís que travessa el pati i va a parar fora la closa. Unes escales ubicades enfrontades al portal donen accés a la planta pis. La primera estança és un saló amb mobiliari isabelí que fa de repartidor amb les altres estances. Hi ha una finestra amb festejador a la façana de ponent. D'aquí s'accedeix a cinc estances: la cambra principal, coneguda amb el nom de cambra del canonge; un menjador amb llar de foc, la biblioteca, un passadís per anar a una altra cambra, a la terrassa, a la bassa i a l'hort; i un altre passadís que va a una cuina, a un petit menjador i a unes escales per accedir al pis superior. A la tercera planta hi ha cambres amb mobiliari divers i l'accés al tram final de la torre. La capella està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i fou construïda l'any 1666. Hi fou enterrat Gaietà de Planella, comte de Llar, l'any 1863. L'accés al molí s'ha de fer des de cotes més baixes, gairebé a nivell del mar. Es tracta d'un molí de dues pedres mogudes per l'aigua de la bassa, situada al nivell de la primera planta de la casa. Aquesta bassa té vuit cents metres quadrats de superfície.</p> | 08118-96 | Carrer Camil Fabra, 28 | <p>El primer document que en fa referència és de l'any 1343, es tracta d'una venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb el que es coneix, que va fer Jaume de Sant Climent a Pere des Pla. Un altre document del segle XV (1434) identifica el moliner amb el nom de Francesc Torra. Durant dos segles hi ha un buit documental, però a partir del segle XVII es pot constatar que aquesta finca ha estat possessió de la mateixa família i descendents, primer els Teixidor i després els Planella. L'any 1668, les terres passen de ser propietat de Galvany a Jaume Teixidor, ciutadà Honrat de Barcelona i membre del braç Reial del Consell de Cent. L'any 1863, el seu darrer propietari directe, Gaietà de Planella i de Fiveller, Llar i Bru, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, nomenà tres marmessors, que s'han anat succeint fins els nostres dies. El molí es va continuar utilitzant fins l'any 1957, així com el forn de fer pa.</p> | 41.4750800,2.3024600 | 441759 | 4591732 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un mosaic on apareix el text de la inauguració del primer tren a Espanya, 1848. | 94|96|98|99|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51854 | Plàtan del cementiri (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-cementiri-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli i corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. A uns 3,60 metres d'alçada surten set branques imponents que conformen la capçada. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. Mesura uns 14 metres d'alçada aproximadament, per 2,70m de volt de canó i 2,85 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar als 13 metres. | 08118-108 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4850000,2.3107800 | 442462 | 4592828 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest espècimen destaca d'un grup de sis plataners, molt més petits. En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni, mancaven dos arbres d'un conjunt de vuit. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51942 | Pollancre de Bell Resguard (Populus nigra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-bell-resguard-populus-nigra | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de ribera que es troba plantat aïllat com a element ornamental pel seu aspecte espectacular. Mesura 30 metres d'alçada, per 1,90 metres de volt de canó i 2,15 metres de volt de soca. L'escorça es presenta molt esquerdada i fosca al seu interior. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Les fulles dentades d'aquest arbre poden tenir una forma oval o romboïdal. | 08118-185 | Carrer Josep Pla, s/n | Arbre propi de la vegetació de ribera, que es pot trobar a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica. Acostuma a viure prop de les lleres dels rius, llacs i embassaments, i el podem trobar plantat entre el nivell del mar i els 1.300metres d'altitud. La fusta d'aquest arbre és molt tova i lleugera; és per aquest fet que s'utilitza per la elaboració de la pasta de paper o per fer embalatges, com les capses per a formatges. | 41.4840100,2.3203900 | 443264 | 4592712 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51874 | Barraca de vinya dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-jardins-de-lluis-companys | XIX | Porta tapiada, parament esquerdejat i pintades | Barraca de vinya de planta rectangular (2,75 x 3,65 m) amb la coberta en forma de tartana. La seva alçada màxima és 2,90 metres. La façana principal està orientada a migdia, però té la porta tapiada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat. | 08118-200 | Jardins de Lluís Companys | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4790300,2.3163400 | 442921 | 4592162 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 52027 | Barraca de cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sastret | XIX | entorn degradat i en desús des de fa temps | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta de volta. La façana principal està orientada a migdia, amb l'entrada arquejada de mig punt i porta de fusta tancada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat i pintat però són fets de paredat mixt amb pedres irregulars i maons. L'entrada també té emmarcament de maons. | 08118-281 | Camí del Mig, 8 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4865900,2.3304500 | 444106 | 4592992 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 52041 | Barraca de can Peluchón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-peluchon | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de tartana feta a base de maons plans. Té un pou al costat de 40 metres de fondària. L'acabat del parament és arrebossat i pintat. La meitat posterior està tapada per un cobert que s'hi recolza sense malmetre-la. A l'interior hi ha uns fogons d'obra entrant a mà esquerra i un armari cantoner de fusta al fons de la barraca. A la façana posterior hi ha una petita obertura. El sostre està pintat amb línies de colors. | 08118-295 | Carrer Fra Juníper Serra, 33 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4858300,2.3194600 | 443188 | 4592915 | 1869 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pare del propietari actual va comprar la finca als anys 30. Llavors hi havia molts garrofers i utilitzaven la barraca com a magatzem de les garrofes. Fins que va deixar de ser rentable. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51977 | Base de premsa de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-malet | XVIII-XIX | Base de premsa rectangular, possiblement de vi, feta de granit d'una sola peça. Està situada en un lateral dels jardins de Can Malet, al costat de l'escala que dóna accés al carrer de Tomàs Vives. Conserva els encaixos per les bigues laterals i el decantador picat a la mateixa pedra. | 08118-231 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4796400,2.3192300 | 443163 | 4592228 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51961 | Base de premsa de Cal Ros de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-cal-ros-de-les-cabres | XVIII-XIX | Un extrem està trencat | Base de premsa, possiblement de vi, feta de granit. Està situada a sota de la palmera que hi ha al costat de la masia de Cal Ros de les Cabres. Només es conserva en tres quartes parts, l'extrem esquerre està trencat i desaparegut, però conserva el brollador. | 08118-215 | Cal Ros de les Cabres (carrer Jaume I, s/n) | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 52019 | Búnquer del Torrent d'en Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-torrent-den-gayo | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que el búnquer que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1999) han igualat la coberta i eliminat la canal. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-273 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4814400,2.3306700 | 444120 | 4592420 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52020 | Búnquer de la riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-de-teia | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que els búnquers que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1998) han igualat la coberta i eliminat la canal. Té una inclinació d'uns 25º . Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-274 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4831500,2.3387500 | 444796 | 4592605 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52018 | Búnquer d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-docata | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat i queda al bell mig del nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta és lleugerament còncava i presenta al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-272 | Passeig de Prat de la Riba, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4795800,2.3225000 | 443436 | 4592219 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52016 | Búnquer del Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-mas-antich | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. La paret est està reaprofitada per posar-hi unes dutxes de platja. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-270 | Carrer de Camil Fabra, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4739900,2.3011900 | 441652 | 4591612 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52017 | Búnquer de la riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-dalella | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. Una escala de set graons i una paret de formigó tapen tot el costat de llevant del búnquer. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-271 | Carrer de Camil Fabra, davant la riera d'Alella | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4761500,2.3077900 | 442205 | 4591848 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51965 | Capella de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-malet | MURAY, Joan (1999) La capella de sant Antoni (1736) de can Rogent,a can Casas, dins Històries de la vila.. del Masnou. Estudis maresmencs / Història. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 215-217. | XIX-XX | Capella inserida en el mur meridional que delimita els jardins de can Malet que és mitger amb la part posterior de l'Ajuntament. Està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, Composició arquitectònica en relleu amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua de genolls a terra amb l'Infant Jesús en braços, emmarcat per dues pilastres coronades per un arquitrau i un frontó circular. Tot fet a base de trencadís de colors. | 08118-219 | Jardins de can Malet | L'advocació a Sant Antoni de Pàdua, era deguda al costum que hi havia, al Masnou per part de les puntaires i dones que cosien, de resar el rosari al carrer, davant les imatges del sant durant la seva festivitat. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51910 | Carrer del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pou | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Carrer entès com a espai públic peatonal de dimensions reduïdes al voltant del qual s'organitzen a un costat cases entre mitgeres amb la façana orientada a migdia, mentre que a l'altre hi ha els corresponents patis particulars delimitats per murs mitgers. En un d'aquests patis hi ha un pou que és el que dóna nom al carrer. El nivell en què s'ubica és inferior al dels dos carrers perpendiculars (Torrent d'Umbert i carrer dels Enamorats) i que es guanya amb dos trams d'escales. Al costat d'un d'aquests trams hi ha un pedrís. El paviment és de toves (peces quadrades de terra cuita). | 08118-153 | Carrer del Pou | 41.4777600,2.3110400 | 442478 | 4592024 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51917 | Av. Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-del-carme | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Buenos Aires i el carrer Sant Francesc d'Assís. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Els paviments són heterogenis entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'un cert interès a nivell urbà. | 08118-160 | Av. Mare de Déu del Carme | 41.4787300,2.3146900 | 442783 | 4592129 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51915 | Les Seixanta Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. | 08118-158 | Av. Joan XXIII | 41.4783400,2.3116400 | 442528 | 4592088 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51972 | Can Flotats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flotats | XX | Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües amb ràfec. La casa està envoltada de jardí i s'ubica a la cantonada del carrer Fontanills amb el carrer Pintor Miquel Villà. La planta baixa està a una cota superior del carrer i per accedir-hi es remunta una doble escalinata que dóna a una terrassa amb balustrada d'obra. La façana es disposa de forma simètrica a partir de tres eixos de verticalitat: a la planta baixa hi ha la porta d'accés centrada amb una finestra a cada banda, totes adintellades. A la planta pis, destaca un balcó continu, amb barana de balustrada d'obra amb la part central curvilínia, amb tres obertures d'arc de mig punt protegides amb persianes de llibret de fusta. Coronant la façana ,en l'eix central, sobresurt un plafó de rajoles (6 x 3) representant la mare de Déu amb el fill en braços. | 08118-226 | Carrer Fontanills, 61 | 41.4820200,2.3218300 | 443382 | 4592490 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51972-foto-08118-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51972-foto-08118-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51972-foto-08118-226-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51979 | Finques Espadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finques-espadas | XIX | Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta soterrani, planta baixa sobre elevada, planta pis i golfes, que ocupen la part central de la superfície, deixant terrat pla costat i costat, i amb la coberta de teules inclinada a dues aigües. A la façana principal s'obre una porta d'accés a la planta baixa i un balcó amb obertura a la planta pisi barana de balustrada d'obra. El balcó està suportat per dues columnes d'estil jònic. A la façana meridional, s'obre un pati al que s'accedeix per una escala, centrada en relació a la porta d'accés, que supera el desnivell. Aquest pati està envoltat per una balustrada d'obra. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa i l'emblema de l'empresa, amb el número 48 en el coronament. | 08118-233 | Passeig Prat de la Riba, 48 | En aquesta finca visqueren Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagès, capitans, d'entre altres vaixells, del Ciro, de l'Ocata i del Nueva Paula, els quals, durant el segle XIX formaren part de la florent Marina Mercant del Masnou comerciant amb el continent americà. | 41.4799800,2.3225700 | 443442 | 4592263 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana ha estat decorat en reformes recents | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51922 | Can Comellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comellas-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa aïllada de planta rectangular enretirada del pla del carrer per un pati davanter, composta per un cos principal de planta baixa i coberta plana practicable, a mode de terrat, i un altre cos secundari separat pel jardí i alineat al pla del carrer Sant Francesc d'Assís. Aquest darrer volum acaba formant part del mur de tancament de la parcel·la i pren més presència que l'edificació principal elevant-se un pis més. La planta baixa és lliure i exterior, i l'accés a l'interior del primer pis es realitza per mitjà d'una escala exterior. La façana de l'edificació principal, encarada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits per una porta centrada i dues finestres laterals protegides per persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat llis amb un sòcol i relleus florals decorant la part superior de les llindes de les finestres. Una marquesina de ferro i vidre protegeix la porta d'accés. Una balustrada d'obra corona la façana, actuant de barana de la coberta. | 08118-165 | carrer St. Francesc d'Assís, 27 i 29 | 41.4788900,2.3168100 | 442960 | 4592146 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rep el nom perquè hi va viure el compositor i pintor Joan Comelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51995 | Casa del carrer Buenos Aires, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-buenos-aires-30 | XX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures són d'arc de mig punt. I les finestres de la planta pis són balconeres, amb una barana baixa de ferro de protecció. El coronament de la façana, damunt la cornisa, hi ha una balustrada que actua de barana del terrat. L'acabat superficial dels parament de la façana és estucat i pintat amb esgrafiats ornamentals de motius florals damunt les llindes de les obertures i la data de 1923 entre les dues finestres de la planta pis. | 08118-249 | Carrer Buenos Aires, 30 | Casa de cós transformada l'any 1923. | 41.4796000,2.3142500 | 442747 | 4592226 | 1923 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51919 | Casa del carrer St. Francesc d'Assís, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-francesc-dassis-39 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. L'acabat superficial dels paraments de la façana és estucat i pintat de blanc, sense cap element que sobresurti. Per la posició de final d'illa, l'edificació gira i dóna resposta al Passatge Rector Pineda amb una façana secundària on preval el ple sobre el buit i amb la formació d'un petit terrat. A causa de la topografia hi ha un gran desnivell i tot el conjunt es recolza sobre un gran mur de pedra, fet de parament mixt que acompanya el passatge. | 08118-162 | Carrer St. Francesc d'Assís, 39 | 41.4789000,2.3164500 | 442930 | 4592147 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51808 | Casa del carrer Barcelona, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-72 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular, actualment enretirada del pla de carrer, que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica que es defineix a la planta baixa per una porta d'accés adintellada i un apetita finestra lateral a mitja alçada, protegida per una reixa i una persiana de llibret de fusta; i a la planta pis per una finestra seguint l'eix de la porta. Tant la porta com la finestra de la planta pis tenen els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada. L'acabament superficial del parament és un arrebossat llis i pintat sense motllures ni relleus. | 08118-51 | Carrer Barcelona, 72 | 41.4777500,2.3130300 | 442644 | 4592022 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta sembla haver estat escapçada per la construcció veïna. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51747 | Casa del carrer de Josep Llimona, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-josep-llimona-2 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada i que només comparteix mitgera amb la casa del costat de ponent. És de planta rectangular alineada al pla de carrer i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es disposa de forma tradicional en aquest tipus de construccions que no han estat modificades amb noves obertures. Així, trobem a la planta baixa de la porta d'accés al costat esquerre i una petita finestra amb reixa al seu costat. La porta és més gran del normal i té els brancals, el llindar i la llinda de pedra vista treballada. A la planta pis, només hi ha una petita obertura amb l'ampit esculpit, damunt la porta d'entrada, protegida per una persiana de llibret de fusta. Per la façana de llevant s'ha afegit un petit cos que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat pla. La façana posterior que dóna a les escales del carrer Sant Francesc d'Assís és de caràcter molt secundari i només hi ha una petita obertura. L'acabat superficial dels parament és un estucat llis i pintat. | 08118-59 | Carrer de Josep Llimona, 2 | 41.4791800,2.3178000 | 443043 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51814 | Casa del carrer Barcelona, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-25 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada, de planta rectangular alineada al pla del carrer Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica de línies senzilles, sense detalls ornamentals a destacar. A la planta baixa hi ha la porta d'accés de llinda recta i una finestra al lateral. Aquesta finestra té un tancament de fusta de dimensions d'una porta de doble ventall. A la planta pis, hi ha dues obertures una de quadrada de petites dimensions i una altra més gran protegida amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament de les façanes és un estucat llis i pintat. | 08118-57 | Carrer Barcelona, 25 | 41.4785000,2.3163100 | 442918 | 4592103 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51971 | Casa del carrer Mestres Villà, 109 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestres-villa-109 | XIX | Casa de cós entre mitgeres, de planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes ; amb la coberta de teules àrabs que havia estat a dues aigües, però que a la meitat de migdia s'ha convertit en un terrat català; el carener és paral·lel a la façana principal. La façana es disposa mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició simètrica: porta d'accés de major grandària amb els brancals i la llinda de pedra i una finestra a mitja alçada en la planta baixa amb reixa de ferro; dues obertures en la planta pis, amb ampit de pedra treballada, i dues petites obertures a les golfes; totes protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana és arrebossat. | 08118-225 | Carrer Mestres Villà, 109 | 41.4815100,2.3231500 | 443492 | 4592433 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51971-foto-08118-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51971-foto-08118-225-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51756 | Casa del carrer St. Agustí, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-agusti-1 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Fa temps que no està habitada. | Casa entre mitgeres alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Doctor Botey; és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa de forma asimètrica: en planta baixa amb la porta d'entrada amb la llinda, llindars i brancals de pedra vista treballada i la finestra arquejada; i en la planta pis amb un balcó amb reixa de ferro i una finestra tapiada amb l'ampit, la llinda i els brancals també de pedra vista treballada. Damunt la llinda de la porta hi ha l'any 1829 esgrafiat. La façana lateral segueix un esquema on preval el ple sobre el buit amb només dues petites obertures. | 08118-68 | Carrer St. Agustí, 1 | 41.4809800,2.3260700 | 443735 | 4592372 | 1829 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51978 | Casa del Passeig Prat de la Riba, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-prat-de-la-riba-58 | XIX | Casa entre mitgeres alineada al pla del carrer, de planta rectangular. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de dos eixos de verticalitat: a la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra al costat amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta i a la planta pis, hi ha dues obertures. Totes les obertures excepte la finestra de la planta baixa, tenen un arc carpanell i les finestres del pis l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Per damunt hi ha una cornisa suportada per quatre carteles. El parament de la façana fa un relleu a modus de franges en la part baixa i en el tram de les finestres superiors i és llis en la zona intermèdia. | 08118-232 | Passeig Prat de la Riba, 58 | 41.4801500,2.3233000 | 443503 | 4592281 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51935 | Casa del carrer d'Adrà, 37-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dadra-37-39 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres alineat al pla del carrer Adrà amb pati al davant de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta plana a modus de terrat pla. La façana es compon simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés amb una finestra a cada costat amb protecció de reixa. En el primer pis destaca l'element més característic de l'edifici, un balcó corregut d'obra amb balustrada amb quatre obertures. La segona planta pis té la façana enretirada del pla de les dues primeres plantes, amb un petit terrat entre una i altra façana protegit amb una barana de balustrada d'obra. El coronament de la façana es fa amb una altra balustrada delimitada per dos pinacles als extrems. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiat imitant carreus posats a portell i un lleuger recreixement al voltant de les obertures amb una línia corba al damunt de la llinda. | 08118-178 | Carrer d'Adrà, 37-39 | 41.4795500,2.3192900 | 443168 | 4592218 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51969 | Casa del carrer Fontanills, 71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-fontanills-71 | XX | Casa entre mitgeres de planta quadrangular amb la coberta de teules àrabs a tres vessants amb ràfec. La façana de llevant està compartida amb la casa del número 73 mentre que les altres tres façanes estan envoltades de jardí. La façana principal, orientada a migdia es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. Està coronada per una mena de frontó mixt amb un plafó de rajola al centre. A la planta baixa la porta d'accés està centrada amb obertures a cada costat. Per damunt de la porta en el mateix eix, sobresurt una tribuna de cinc costats amb obertures en tres d'ells, amb la coberta de teules. També està flanquejada per sengles obertures, tant les de baix com les de dalt són de llinda recta. | 08118-223 | Carrer Fontanills, 71 | 41.4821500,2.3224500 | 443434 | 4592504 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51969-foto-08118-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51969-foto-08118-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51985 | Casa del passeig Roman Fabra, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-roman-fabra-2 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Lluís Millet que consta únicament de planta baixa i acabada amb una coberta plana practicable a mode de terrat amb una balustrada d'obra que corona la façana. La façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana meridional dóna al carrer Lluís Millet, la façana de ponent és la principal, tot i que l'accés es fa per una porta de la façana septentrional que queda mig oculta per l'edificació veïna. La façana principal, es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat, que es tradueix en quatre finestres. El parament és un estucat amb relleus imitant carreus posats a portell. | 08118-239 | Passeig Roman Fabra, 2 | 41.4799100,2.3168400 | 442964 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51820 | Casa del carrer Barcelona, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-63 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | reforma realitzada l'any 2000 | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral, d'arc carpanell; a la planta pis una balconada suportada per quatre mènsules treballades que uneix dues obertures, amb barana de ferro; a la segona planta s'obren dues finestres més petites, també d'arc rebaixat. Les finestres tenen persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat que a la planta pis és en relleu de franges horitzontals i destaca un esgrafiat amb les dates 1898 - 2000. Totes les obertures tenen un recreixement emmarcant-les, damunt les llindes de les obertures de la primera planta adopten forma de frontó clàssic amb acroteres. Entre el primer i el segon pis, hi ha una doble motllura dentellada. Les dues finestres de la planta superior queden centrades per quatre pilastres cadascuna, dues per banda que acaben amb les respectives carteles que suporten la cornisa. El coronament és una balustrada que actua d'ampit del terrat en dos trams. | 08118-74 | Carrer Barcelona, 63 | 41.4779200,2.3135900 | 442691 | 4592040 | 1898 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51819 | Can Sust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sust | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix a la planta baixa d'una porta d'accés i una finestra reixada lateral, d'arc rebaixat; a la planta pis i centrada un balcó amb barana de fusta i obertura d'arc rebaixat; a la segona planta s'obren tres finestres més petites, també d'arc rebaixat. Les finestres tenen persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat i destaca un esgrafiat damunt la finestra del balcó amb la data 1922 i la franja a la part inferior de la cornisa. El coronament és una balustrada que actua d'ampit del terrat amb pilars laterals amb gerres de pedra ornamentals. | 08118-73 | Carrer Barcelona, 67 | 41.4778600,2.3132900 | 442666 | 4592034 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51819-foto-08118-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51819-foto-08118-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51824 | Can Bilonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bilonet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra reixada al costat; i a la planta pis amb un balcó continu de baranes de ferro, dues finestres i subjectat per quatre mènsules treballades. La façana és coronada amb una cornisa subjectada per quatre mènsules i amb una balustrada a mode d'acroteri. L'acabat superficial del parament és estucat en relleu imitant carreus posats a portell i recreixement de brancals i llinda amb ornamentació floral. | 08118-78 | Carrer Lluís Millet, 34 | 41.4795000,2.3153400 | 442838 | 4592215 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51824-foto-08118-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51824-foto-08118-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51806 | Casa del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-13 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb la coberta plana practicable a mode de terrat català en la seva meitat meridional i inclinada de teules àrabs en la meitat septentrional, ja que l'estructura original de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es modificà a posteriori. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i en la planta pis amb dues finestres amb barana baixa de ferro a mode de balconera. Totes les obertures estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat amb relleu emmarcant les obertures i esgrafiats amb motius florals sota la cornisa. | 08118-49 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 13 | 41.4775300,2.3117900 | 442540 | 4591998 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51806-foto-08118-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51806-foto-08118-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51921 | Casa del carrer St. Francesc d'Assís, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-francesc-dassis-26 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis. La coberta, que en origen era inclinada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, és plana practicable a mode de terrat en la meitat meridional i inclinada de teules en el tram septentrional. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra lateral a mitja alçada amb reixa de ferro; i a la planta pis amb dues finestres de llinda recta. L'acabament superficial del parament és arrebossat llis del que només sobresurten els ampits de les finestres de la planta pis suportats amb dues carteles. | 08118-164 | Carrer St. Francesc d'Assís, 26 | 41.4790800,2.3165200 | 442936 | 4592167 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51921-foto-08118-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51921-foto-08118-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51813 | Casa del carrer Lluís Millet, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-lluis-millet-37 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer Lluís Millet que consta de planta baixa i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica, només trencada per una porta d'accés secundària a l'extrem lateral esquerre. La resta es defineix a partir de tres obertures generades amb un ritme on, al centre s'hi troba la porta d'accés i als laterals dues finestres amb balconera. El capcer de la façana forma una barana que corona el conjunt, de formes sinuoses i combinant parament d'obra i elements de ferro forjat. L'acabament del parament és un estucat amb un cert relleu imitant carreus posats a portell, sanefes florals damunt les llindes i sota la cornisa i un esgrafiat central on hi ha la data de 1923. | 08118-56 | Carrer Lluís Millet, 37 | 41.4793900,2.3157300 | 442871 | 4592202 | 1923 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.