Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
51757 Pinacoteca municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-municipal XIX-XX Col·lecció de pintura d'artistes locals i foranis que s'ha format fruit de les donacions directes i les efectuades pels artistes que exposen al Museu. La donació més rellevants de les quals és la del senyor Emili Sala Barberà. Està formada per quadres del segle XIX i XX de tècniques variades (aquarel·la, oli sobre tela, oli sobre fusta, oli sobre paper, ...), amb autors com Josep Pineda, J. Mongay, A. Jacobsen, Ramón Padró Pedret, Vicenç Oliveras, Pere Pujadas Roig, Moix Solé, etc. 08118-69 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A La col·lecció havia estat ubicada a la Casa de Cultura 41.4827500,2.3157200 442873 4592575 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51871 Mines d'aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua XVIII-XIX Mina de Can Malet i Mina Cresta adequades a la visita pública amb entrada per la plaça d'Ocata, des d'on s'endinsen fins a 30 metres pel sector principal del qual en surten mines derivades i accessos a registres o pous d'abastiment. Les galeries estan excavades en el sauló i, en aquest cas, s'han reforçat les parets laterals amb obra de maons i volta d'entibada o de maó pla. 08118-197 Plaça d'Ocata, s/n El Masnou és un poble que s'abastia d'aigua a través de pous i mines fins ben entrat el segle XX. Durant la Guerra Civil es va utilitzar de refugi antiaeri. Van funcionar fins la dècada de 1960-70. Aquestes mines es van inaugurar per la visita pública el febrer de l'any 1999. 41.4777800,2.3109200 442468 4592027 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51876 Figures festives: els gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-els-gegants-i-capgrossos XX El grup de les figures festives del costumari masnoví està format per la parella de gegants i deu capgrossos. La parella de gegants són en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. Tenen setanta anys d'antiguitat i per tal de conservar-los millor, es va decidir fer-ne una còpia actual, que és la que surt a les festes. Es tracta d'una parella de gegants comtals fets de cartró pedra i fusta (l'esquelet) que mesuren 3,45 (Pere) i 3,20 (Eulàlia) i pesen 60 i 50 kg respectivament. La parella nova pesa 50 i 40 kg ja que estan fets de fibra de vidre. Surten per la Festa Major de Sant Pere i extraordinàriament a petició d'entitats en dates especialment assenyalades. Ballen el ball anomenat 'Ball dels gegants del Masnou' amb música i coreografia de Josep Fàbregas, que també és el cap de la colla gegantera. Els deu capgrossos també són de cartró pedra i s'anomenen garrofer, català, cuiner ros, cuiner moreno, negre, moro, cubana, pagès, guapa i gordo. 08118-202 Baixada del port, s/n Els gegants foren un regal al poble del senyor Joan Santigosa que era drapaire especialitzat en desballestar indústries. Els va comprar i els va donar al poble, mentre que la seva dona, que era modista, els va fer els vestits. Els noms fan referència als patrons de la vila (Sant Pere i Santa Eulàlia) i els sobrenoms als oficis dels seus benefactors. Es van construir a la casa Ingenio de Barcelona a l'any 1939. La parella nova són fets a la casa Sarandaca de Granollers, l'any 2000. Els capgrossos, excepte el gordo que és de l'any 1939, són una mica posteriors ja que van patir una inundació que els va malmetre i es van haver de tornar a fer. 41.4802800,2.3218200 443380 4592297 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51947 Arxiu municipal fotogràfic https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-fotografic ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. XX Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. Les imatges antigues que es conserven permeten descobrir com era el Masnou des de finals del segle XIX. La temàtica d'aquestes imatges abasta tots els temes locals: festes, carrers, cases, consistori, la seva gent, etc. Es nodreix de donacions de particulars antigues i recents. 08118-190 Carrer Sant Francesc d'Assís, 28 Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4809900,2.3268000 443796 4592372 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51950 Col·lecció arqueològica del museu de Nàutica del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-nautica-del-masnou ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció arqueològica es comença a crear des del principi del museu. Els membres voluntaris del museu es van agrupar en diverses àrees, segons els propis interessos, per tal de fer treballs de camp i d'estudi. Una de les principals àrees fou la d'arqueologia, amb la realització d'excavacions. En el fons arqueològic del museu hi ha objectes de diferents procedències i èpoques històriques, però a l'exposició permanent es mostra aquells objectes que pertanyen a jaciments o troballes ubicades dins el terme municipal del Masnou o zones adjacents. Tots ells ajuden a situar el Masnou en les seves primeres fases d'ocupació i de desenvolupament econòmic, bàsicament dins el món ibèric de la laietana, la romanització i el món romà. 08118-204 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4820800,2.3246700 443619 4592495 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-3.jpg Física Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. 80|81|83|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51951 Col·lecció històrica del museu de Nàutica del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-de-nautica-del-masnou ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. XVIII-XX Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció històrica del museu està formada per multiplicitat d'objectes que testimonien una època, una manera de viure o d'entendre el món, amb una especial atenció en aquells objectes que fan referència a la relació de la vila amb el mar (mariners, pescadors, mestres d'aixa, etc). 08118-205 Carrer Josep Pujades Truch, 1 A Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4808000,2.3260100 443730 4592352 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. 98|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51952 Arxiu històric municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal-0 Museu municipal de nàutica. Arxiu històric municipal El Masnou. Tríptic de presentació. XVIII El fons de l'Arxiu històric municipal del Masnou comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons es poden agrupar en cinc apartats: fons municipal, fons del jutjat de Pau del Masnou, fons documentals marítims, cartografia i material gràfic i arxiu d'imatges. A més a més, disposa d'una biblioteca auxiliar que recull edicions municipals, obres sobre temes locals i comarcals, obres d'autors locals, col·leccions administratives (repertoris de legislació municipal), obres de referència (diccionaris) i publicacions sobre temes de nàutica. Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1812. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: 1. Administració general; 2. Hisenda; 3. Proveïments; 4. Beneficència i assistència social; 5. Sanitat; 6. Obres i urbanisme; 7. Seguretat pública; 8. Servei militar; 9. Població i cens; 10. Eleccions; 11. Instrucció pública; 12. Cultura; 13. Serveis agropecuaris. El fons del jutjat de pau es divideix en: 1. Matèria civil (1820-1948); 2. Matèria penal (1849-1945); 3. Matèria governativa (1852-1945); 4. Administració interna (1836-1947); 5. Registre civil (1870-1946). El fons documentals marítims està format per: 1. Cartes nàutiques ( XVIII-XX); 2. Diaris de navegació (XVIII-XX) i 3. Títols de pilot (XIX). En l'apartat de cartografia i material gràfic, hi ha mapes, plànols, gravats, dibuixos, cartells, etc, referits al municipi. Finalment, disposa d'un arxiu d'imatges amb fotografies, pel·lícules de cinema o vídeos referides a l'àmbit d'actuació de l'arxiu. 08118-206 Carrer Sant Francesc d'Assís, 28 L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1995 es va fer un preinventari dels 1.100 lligalls i del material bibliogràfic, amb el resultat de 1.421 registres. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. 41.4792000,2.3192300 443163 4592179 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51953 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-10 XX-XXI <p>A la casa rectoral de Sant Pere del Masnou s'hi conserven els arxius de la parròquia de Sant Pere i de la parròquia del Pilar. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. Els llibres més antics són de l'any 1939, ja que els anteriors es van cremar durant la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> 08118-207 Plaça de l'església, 5 <p>Durant la Guerra Civil es va cremar l'arxiu existent.</p> 41.4814100,2.3218300 443382 4592422 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51955 Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIX-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> 08118-209 Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.4853800,2.3105800 442446 4592871 08118 El Masnou Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51965 Capella de can Malet https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-malet MURAY, Joan (1999) La capella de sant Antoni (1736) de can Rogent,a can Casas, dins Històries de la vila.. del Masnou. Estudis maresmencs / Història. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 215-217. XIX-XX Capella inserida en el mur meridional que delimita els jardins de can Malet que és mitger amb la part posterior de l'Ajuntament. Està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, Composició arquitectònica en relleu amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua de genolls a terra amb l'Infant Jesús en braços, emmarcat per dues pilastres coronades per un arquitrau i un frontó circular. Tot fet a base de trencadís de colors. 08118-219 Jardins de can Malet L'advocació a Sant Antoni de Pàdua, era deguda al costum que hi havia, al Masnou per part de les puntaires i dones que cosien, de resar el rosari al carrer, davant les imatges del sant durant la seva festivitat. 41.4792200,2.3191400 443155 4592181 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51976 Pedra de molí de Can Malet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-de-can-malet XVIII-XIX Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en el parterre central dels jardins de Can Malet, darrera el pal de la senyera. 08118-230 Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) 41.4795800,2.3193700 443175 4592221 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51977 Base de premsa de Can Malet https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-malet XVIII-XIX Base de premsa rectangular, possiblement de vi, feta de granit d'una sola peça. Està situada en un lateral dels jardins de Can Malet, al costat de l'escala que dóna accés al carrer de Tomàs Vives. Conserva els encaixos per les bigues laterals i el decantador picat a la mateixa pedra. 08118-231 Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) 41.4796400,2.3192300 443163 4592228 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51996 Panteó Família Pagès i Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. 08118-250 Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau 41.4851800,2.3107100 442457 4592848 1926 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg Física Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51997 Panteó de Josep Gibernau i Maristany https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gibernau-i-maristany RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Panteó de planta quadrada que s'organitza al voltant de la caixa d'escala que mena a la cripta. L'element principal és la porta d'accés amb un arc de mig punt i està protegida per una reixa de ferro forjat amb el nom del propietari i, al damunt, hi ha un medalló on es llegeixen les inicials RIP. A la part posterior hi ha una creu de pedra accentuada amb un basament i decorada amb unes garlandes a la meitat del fust. Els braços de la creu tenen un aspecte floriforme. Tot l'espai exterior és delimitat per uns pilars de secció poligonal units per unes barres metàl·liques. 08118-251 Panteó 3, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Josep Gibernau, l'any 1915, va comprar el solar per fer-se el panteó per 600 ptes. i va encarregar els plànols a Bonaventura Bassegoda i Amigó. 41.4852000,2.3108200 442466 4592850 1920 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-3.jpg Física Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Bonaventura Bassegoda i Amigó Originàriament hi havia als costats de la porta unes cadenes de ferro que impedien l'accés a la coberta de la cripta i que tenien uns medallons penjats amb la lletra G de Gibernau. Malauradament van ser objecte de robatori. 105|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51998 Panteó d'Agustina Parés i Botey https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dagustina-pares-i-botey RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX El disseny de Josep Simó era una cripta de planta quadrada amb una llosa plana al damunt i una reixa de ferro envoltant l'espai. El cenotafi s'encarrega més tard per dignificar més el panteó, donant-li l'aspecte visible actualment. Aquest cenotafi és l'element més destacat. Adopta la forma de templet enaltit per un podi de grans dimensions on s'ubiquen quatre pilars que subjecten una volta de creueria coronada amb una creu. L'entaulament presenta unes formes esglaonades a la part inferior que conformen els arcs i està decorat amb un fris amb incisions en forma de creu grega, motius vegetals en relleu i uns medallons amb al·legories de les virtuts. A la part frontal hi ha una àncora acompanyada de la frase 'Ruega y espera en el Señor'. En un lateral hi ha el tercer ull, al·legoria de l'omnipresència de Déu. Aquest emblema s'acompanya per les inicials de Deo Optimo Maximo (DOM). Al costat oposat hi ha un altre medalló amb un calze i una Sagrada Forma acompanyat de la inscripció 'La Fe conforta tu pesar'. A la part posterior hi ha la imatge del Sagrat Cor amb la frase 'Dios premia la Caridad'. Aquesta estructura de tabernacle cobreix una escena escultòrica amb una creu al fons, amb una imatge de Sant Agustí, en un costat, i de Sant Josep, a l'altre. 08118-252 Panteó 6, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Agustina Parés i Botey demanava, l'any 1874, a l'Ajuntament l'autorització per començar les obres del panteó i va encarregar els plànols a Josep Simó i Fontcuberta. L'any 1880 va encarregar el cenotafi que hi ha damunt la cripta, però no se'n coneix l'autor, tot i que podria tractar-se de Fausto Baratta. 41.4852200,2.3107000 442456 4592853 1880 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Simó i Fontcuberta 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51999 Panteó Família Majó i Ribas https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. 08118-253 Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. 41.4852600,2.3109300 442475 4592857 1929 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg Física Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Francesc Solà i Gené 106|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52000 Panteó de Rosa Estapé Umbert https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-rosa-estape-umbert RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX s'han perdut part dels elements escultòrics. Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció de les inicials de Rosa Estapé de Maristany. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos cossos cúbics sobre pòdium. En el cos superior hi ha una fornícula que conté un bust del capità Maristany. L'exterior és emmarcat per branques de llorer i roure i símbols del triomf i la victòria. En els laterals hi ha al·legories referents a la figura de Pere Antoni Maristany. La part superior ha estat malmesa pel pas del temps, s'apunta la possibilitat (RICO, Miquel i ROIG , Marta: 2008; 74) que estigués rematat per un obelisc o una creu. Als peus d'aquest element, hi ha assegut, un àngel, que descansa d'un coixí ricament ornamentat. Aquest, mentre agafa les sagrades escriptures amb una mà, amb l'altra apunta el cel. Actualment ha perdut les ales. 08118-254 Panteó 11, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Panteó construït per iniciativa de Rosa Estapé Umbert per dignificar la memòria del seu marit, Pere Antoni Maristany i Bertran, que fou alcalde del Masnou entre 1833 i 1834. Va encarregar el disseny del projecte a Josep Simó Fontcuberta. 41.4852800,2.3106800 442454 4592859 1871 08118 El Masnou Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52001 Panteó de Josep Casals i Casals i família https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. 08118-255 Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. 41.4853100,2.3109200 442474 4592863 1929 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52002 Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX una centella en va malmetre una part. Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. 08118-256 Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. 41.4853100,2.3106600 442453 4592863 1870 08118 El Masnou Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52003 Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX-XX Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). 08118-257 Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. 41.4854200,2.3105100 442440 4592875 1904 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52004 Panteó de Joan Millet i Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. 08118-258 Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. 41.4854700,2.3105000 442439 4592881 1885 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52005 Panteó de Vicenç Pedret i família https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. 08118-259 Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. 41.4854400,2.3102400 442418 4592877 1957 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pere Ricart i Biot 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52006 Panteó d'Antònia Maristany i Galceran https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. 08118-260 Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. 41.4855300,2.3104800 442438 4592887 1889 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Miquel Collet F. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52008 Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-estaper-cuyas-del-bosch RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX-XX Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu. El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt. El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana. 08118-262 Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior. 41.4856100,2.3104500 442435 4592896 1905 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52009 Panteó de la família Muñoz de Miguel https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-munoz-de-miguel RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Panteó de planta rectangular plantejat com una capella de dos nivells. Tot el perímetre és delimitat per un mur de pissarra amb accés a la façana de ponent, amb una porta metàl·lica i una placa de bronze amb el nom de la família en relleu, realitzada per Josep M. Subirachs. A l'interior hi ha un petit jardinet que precedeix l'espai d'oratori, de planta quadrada i amb coberta piramidal de formigó armat. 08118-263 Panteó 14-15, illa 3ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Joaquín Muñoz Aristizábal va encarregar la construcció d'aquest panteó ja que tot i no néixer al Masnou hi estava molt vinculat, sobretot a partir de l'any 1966 quan va comprar-hi una casa. Va ser un dels promotors de la construcció del port, i fundador i president del Club Nàutic Masnou. 41.4855700,2.3108100 442465 4592891 1972 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Benito Miró i Llort i Josep M. Subirachs i Sitjar 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52010 Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. 08118-264 Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. 41.4851300,2.3103800 442429 4592843 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52011 Panteó de Francesca Sors de Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XIX Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada 08118-265 Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. 41.4852500,2.3105700 442445 4592856 1873 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg Física Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52012 Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. XX Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. 08118-266 Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. 41.4853000,2.3103500 442427 4592862 1908 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52029 Arxiu del Casino del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-casino-del-masnou XIX-XX <p>Fons documental i fotogràfic format per la pròpia activitat de l'entitat, fundada l'any 1875. Actualment és difícil saber l'abast d'aquest arxiu ja que no està classificat, però inclou els llibres d'actes, els estatuts, la documentació administrativa i la documentació que genera l'organització d'activitats. En aquest cas cal destacar la col·lecció de fotografies. A la sala de juntes hi ha 129 fotografies emmarcades, en blanc i negre, la més antigues de les quals és de 1912. També hi ha una sèrie d'àlbums fotogràfics classificats per anys de les diverses activitats del centre. També hi ha una sèrie de cartells originals de diferents etapes, recolzats a la paret.</p> 08118-283 Carrer Barcelona, 1 <p>La societat recreativa i cultural El casino fou fundada l'any 1875. L'actual seu fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch.</p> 41.4790600,2.3186200 443112 4592164 1875 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
52041 Barraca de can Peluchón https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-peluchon XIX Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de tartana feta a base de maons plans. Té un pou al costat de 40 metres de fondària. L'acabat del parament és arrebossat i pintat. La meitat posterior està tapada per un cobert que s'hi recolza sense malmetre-la. A l'interior hi ha uns fogons d'obra entrant a mà esquerra i un armari cantoner de fusta al fons de la barraca. A la façana posterior hi ha una petita obertura. El sostre està pintat amb línies de colors. 08118-295 Carrer Fra Juníper Serra, 33 La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. 41.4858300,2.3194600 443188 4592915 1869 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El pare del propietari actual va comprar la finca als anys 30. Llavors hi havia molts garrofers i utilitzaven la barraca com a magatzem de les garrofes. Fins que va deixar de ser rentable. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51747 Casa del carrer de Josep Llimona, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-josep-llimona-2 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada i que només comparteix mitgera amb la casa del costat de ponent. És de planta rectangular alineada al pla de carrer i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es disposa de forma tradicional en aquest tipus de construccions que no han estat modificades amb noves obertures. Així, trobem a la planta baixa de la porta d'accés al costat esquerre i una petita finestra amb reixa al seu costat. La porta és més gran del normal i té els brancals, el llindar i la llinda de pedra vista treballada. A la planta pis, només hi ha una petita obertura amb l'ampit esculpit, damunt la porta d'entrada, protegida per una persiana de llibret de fusta. Per la façana de llevant s'ha afegit un petit cos que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat pla. La façana posterior que dóna a les escales del carrer Sant Francesc d'Assís és de caràcter molt secundari i només hi ha una petita obertura. L'acabat superficial dels parament és un estucat llis i pintat. 08118-59 Carrer de Josep Llimona, 2 41.4791800,2.3178000 443043 4592177 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|119 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51748 Can Bargilet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargilet SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Casa entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter i posterior. Consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis i acabada en pla a mode de terrat, exceptuant un afegit posterior que acaba amb coberta inclinada a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa amb una composició simètrica a partir de dos eixos verticals que a la planta baixa es concreten amb la porta d'accés i una finestra lateral enreixada i a la planta superior amb dues finestres de llinda recta amb l'ampit que sobresurt i està suportat per dues carteles. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El coronament de la façana és una balustrada d'obra que va substituir l'original en el seu moment, i que estava feta de rajoles, donat el mal estat en que es trobava aquesta. El parament de la façana en el tram de la planta baixa és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell i llis en el tram de la planta pis. Hi ha esgrafiat a la part superior, l'any de construcció (1852). Al davant hi ha un pati enrajolat delimitat per un mur baix amb una reixa de ferro. A la part posterior també hi ha un pati en forma de 'L' ja que es posa per darrera de la casa del costat. 08118-60 Plaça Jaume Bertran, 2 El promotor i propietari de la casa fou el mestre d'obres Ignasi Collell que se la va fer ell mateix l'any 1852. 41.4794600,2.3179100 443053 4592208 1852 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ignasi Collell Antiga casa de la família Bertran que dona nom a la plaça. 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51749 Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya-3-4-i-6 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de tres edificacions de planta rectangular alineades al pla de carrer i que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en dos casos i d'un en l'altre; només trencada per una obertura feta a posteriori per adequar un comerç. Aquesta composició es defineix a les plantes superiors per la combinació de dues finestres de llinda recta amb baranes de ferro i persianes de llibret o de corda. L'acabat superficial dels paraments del conjunt és estucat llis. La casa del número 3 es diferencia de les altres en la seva amplada, molt més estreta, i la seva alçada. Només té dues obertures: la porta a la planta baixa i una balconada a la planta pis. Les cases 4 i 6 tenen un coronament de la façana amb una barana d'obra damunt la cornisa a mode d'acrótera. 08118-61 Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 41.4798100,2.3175500 443023 4592248 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51750 Cases del carrer St. Miquel, 27 i 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-st-miquel-27-i-29 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Cases entre mitgeres de planta rectangular alineades a l pla de carrer que consta únicament de planta baixa amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal (septentrional) i una zona de coberta plana practicable que dóna a la façana de migdia La composició de les façanes és simètrica a partir de tres eixos que coincideixen amb les obertures: una porta d'accés centrada i dues finestres laterals; és de línies senzilles amb detalls ornamentals molt bàsics, sense elements sobresortints del pla de façana. L'acabat superficial dels paraments és estucat pintat amb una cornisa retrancajada i amb obertures per ventilar la coberta. Hi ha un sòcol de pedra afegit a posteriori. Pati al darrera. 08118-62 Carrer St. Miquel, 27 i 29 Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 30. 41.4809800,2.3174500 443016 4592377 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51750-foto-08118-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51750-foto-08118-62-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51751 Casa del carrer Fontanills, 87 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-fontanills-87 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i coberta plana a mode de terrat català. La façana es compon a partir de dos eixos asimètrics, amb la porta d'accés a l'esquerra i una finestra amb balustrada d'obra i protecció de persiana de llibret de fusta, ambdues obertures són adintellades i tenen un recrescut a mode de guardapols amb coronament ondulat i un motiu vegetal central. La part inferior de la façana és un sòcol d'aplacat de pedra; la part principal és un estucat pla de color beige clar; per damunt de les obertures hi ha una cornisa amb motllures treballades i un coronament amb balustrada d'obra. 08118-63 Carrer Fontanills, 87 41.4824300,2.3236000 443530 4592534 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51751-foto-08118-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51751-foto-08118-63-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51753 Passatge St. Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-st-jaume SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de dues cases de cós de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: a la planta baixa amb una porta d'entrada i una finestra lateral i a la planta pis combinant finestres. Les cases conserven les portes originàries amb els brancals, llindes i llindars de pedra granítica treballada. Les finestres de la planta baixa tenen una reixa protectora de ferro. Les dues finestres de la casa número 4 conserva visibles els dos ampits. Aquestes dues cases es troben situades en un petit passatge tallat per una edificació moderna que no va respectar les alineacions originàries. A més conserven al seu davant el característic hort/jardí d'aquestes construccions. Tot plegat manté un aire molt interessant com a mostra d'arquitectura i urbanisme del segle XIX. 08118-65 Passatge St. Jaume, 2-4 41.4816500,2.3243600 443593 4592447 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51754 Carrer del Capità Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-capita-mirambell SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós del carrer Capità Mirambell. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: a la planta baixa amb una porta d'entrada i una finestra lateral i a la planta pis combinant finestres i, en ocasions, balcons. Les cases que conserven les obertures originàries tenen els brancals, ampits, llindes i llindars de pedra granítica treballada. Les finestres de la planta baixa tenen una reixa protectora de ferro. 08118-66 Carrer del Capità Mirambell 9, 11, 15, 21, 23 i 25 41.4815600,2.3253200 443673 4592437 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51754-foto-08118-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51754-foto-08118-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51754-foto-08118-66-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51755 Carrer de St. Bru https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-st-bru SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós del carrer Sant Bru. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i planta pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una finestra, en la planta pis. El parament de la façana és arrebossat pintat, amb varietat cromàtica sense decoració. Els ampits de les finestres de les plantes pis, són fets d'obra i sobresurten. No hi ha brancals ni llindes visibles. 08118-67 Carrer de St. Bru, 1,3, 5, 7, 9 41.4810700,2.3247600 443626 4592383 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51755-foto-08118-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51755-foto-08118-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51755-foto-08118-67-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51756 Casa del carrer St. Agustí, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-agusti-1 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Fa temps que no està habitada. Casa entre mitgeres alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Doctor Botey; és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa de forma asimètrica: en planta baixa amb la porta d'entrada amb la llinda, llindars i brancals de pedra vista treballada i la finestra arquejada; i en la planta pis amb un balcó amb reixa de ferro i una finestra tapiada amb l'ampit, la llinda i els brancals també de pedra vista treballada. Damunt la llinda de la porta hi ha l'any 1829 esgrafiat. La façana lateral segueix un esquema on preval el ple sobre el buit amb només dues petites obertures. 08118-68 Carrer St. Agustí, 1 41.4809800,2.3260700 443735 4592372 1829 08118 El Masnou Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51756-foto-08118-68-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51766 Carrer Sant Cristòfol del 18 al 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofol-del-18-al-34 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular del carrer Sant Cristòfol que fa un retranqueig formant dos espais diferenciats: el primer correspon a les cases amb els números 32 i 34; i el segon als números del 18 al 30. En el primer tram les façanes de les cases estan enretirades del pla de carrer i al davant tenen un petit pati delimitat per murs mitjaners. En el segon tram les façanes estan alineades al pla del carrer i els patis estan a l'altre costat del carrer. Les cases consten de planta baixa i planta pis, a excepció d'algunes que han sofert modificacions afegint-hi una planta pis, i s'acaben amb coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia; tot i que algunes han transformat la meitat sud de la coberta en un terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Destaca per la seva divergència morfològica la casa del número 32 que reprodueix la forma d'una masia amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. També destaca la tribuna i el balcó de la casa del número 20. 08118-9 Carrer Sant Cristòfol del 18 al 34 41.4780000,2.3112100 442492 4592051 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51766-foto-08118-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51766-foto-08118-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51766-foto-08118-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51773 Carrer St. Francesc d'Assís https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-st-francesc-dassis SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concreten en la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable o en l'afegit o modificació d'alguna obertura. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis, alguna amb balcó. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. La casa del número 62 manté algunes diferències tipològiques amb la resta, ja que es tracta d'una casa amb una amplada de cos i mig, que la façana es distribueix a partir de tres eixos de simetria; definits a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres laterals, mentre que a la planta pis destaca el balcó central, amb barana de ferro i les dues finestres laterals. 08118-16 Carrer St. Francesc d'Assís 56, 58, 60 i 64 41.4788000,2.3152400 442829 4592137 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51773-foto-08118-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51773-foto-08118-16-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51774 Carrer St. Francesc d'Assís https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-st-francesc-dassis-0 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular enretirades del pla de carrer i amb pati davanter i posterior. Consten de planta baixa i planta pis, a excepció de les cases amb els números 44 i 46 que consten de planta baixa, dos pisos i golfes la primera, i planta baixa, pis i golfes la segona. Acaben amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Tot i que la majoria han modificat part de la coberta en un terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. Cada casa va acompanyada d'un pati davanter alineat al pla de carrer i que genera un espai exterior característic d'un urbanisme molt concret i específic, de planta rectangular i limitats per murs baixos i tanques. Destaca la casa del número 34 que és més gran, té una amplada de dos cossos i a la façana hi ha un rellotge de sol. Les façanes de les cases dels números 38 i 40 tenen una disposició simètrica entre elles, col·locant la porta i les obertures de forma simètrica i complementària. Destaquen també els balcons amb baranes de ferro de les finestres de la casa del número 44. 08118-17 Carrer St. Francesc d'Assís 34, 36, 38, 40, 44 i 46 41.4789700,2.3159300 442887 4592155 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51774-foto-08118-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51774-foto-08118-17-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51775 Carrer St. Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-st-josep SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular enretirades del pla de carrer i amb pati davanter i posterior. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concreten en l'afegit d'una planta pis o dues (és el cas de la casa del número 28) o la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. Cada casa va acompanyada d'un pati davanter alineat al pla de carrer i que genera un espai exterior característic d'un urbanisme molt concret i específic, de planta rectangular i limitats per murs baixos i tanques. Destaca una tribuna amb vidriera de la casa número 22 i les balconades amb barana de ferro de les cases números 28 i 30. 08118-18 Carrer St. Josep 32, 30, 28, 26 i 24 41.4793700,2.3168400 442963 4592199 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51775-foto-08118-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51775-foto-08118-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51775-foto-08118-18-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51776 Carrer St. Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-st-josep-0 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Cases de cós entre mitgeres de planta rectangular enretirades del pla de carrer i amb pati davanter i posterior. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concretes en l'afegit d'una planta pis (és el cas de la casa del número 16) o la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. Cada casa va acompanyada d'un pati davanter alineat al pla de carrer i que genera un espai exterior característic d'un urbanisme molt concret i específic, de planta rectangular i limitats per murs baixos i tanques. 08118-19 Carrer St. Josep 18, 16, 12 i 10 41.4794600,2.3173300 443004 4592209 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51776-foto-08118-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51776-foto-08118-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51776-foto-08118-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51777 Cases d'en Puig i Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-puig-i-roca SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i planta pis i acabades amb una coberta plana practicable a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada al costat i a la planta pis dos balcons semicirculars. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament és un estucat amb relleus formant franges horitzontals i ordits geomètrics al voltant de les obertures. L'edificació que fa cantonada amb la plaça Marcel Monteys fa un recreixement del volum i alçada i el seu programa decoratiu es diferencia de la resta del conjunt amb una simplificació de formes i motius. 08118-20 Passeig Roman Fabra 6, 8, 10, 12 i 14 Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 20 i 30. Durant la República van comptar amb el suport municipal per fomentar l'habitatge. 41.4803000,2.3166700 442950 4592302 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51778 Carrer la Gaditana https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-la-gaditana SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases entre mitgeres, amb patis davanters i posteriors, de planta rectangular enretirades del pla de carrer que consten de planta baixa i pis o planta baixa i dos pisos, segons els casos, i acabades amb coberta plana practicable a mode de terrat o inclinades de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada al costat i a la planta pis dues obertures. Sovint les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. 08118-21 Carrer la Gaditana 22, 20, 18, 2 i 4 41.4804900,2.3172900 443002 4592323 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51778-foto-08118-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51778-foto-08118-21-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51779 Carrer Roger de Flor https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-roger-de-flor SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Conjunt de cases del carrer Roger de Flor. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i planta pis; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues obertures en la planta pis amb balcons semicirculars de dimensions reduïdes i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera. 08118-22 Carrer Roger de Flor 20, 18, 16, 14 i 12 Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 20 i 30. Durant la República van comptar amb el suport municipal per fomentar l'habitatge. 41.4798000,2.3181700 443075 4592246 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51779-foto-08118-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51779-foto-08118-22-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51781 Carrer de l'Esperança https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesperanca SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Conjunt de cases de cós entre mitgeres amb patis davanters i la façana principal enretirada del pla de carrer. Es defineixen de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tot i que en algun cas, l'aiguavés de migdia està tallat i la coberta passa a ser plana practicable a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: en la planta superior combinant dues finestres de característiques idèntiques i en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra. El parament de les façanes és un estucat pintat de colors diversos i relleus segons els casos. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. 08118-24 Carrer de l'Esperança 18, 16, 14, 12 i 10 41.4803500,2.3183600 443091 4592307 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51781-foto-08118-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51781-foto-08118-24-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51791 Carrer d'Adrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dadra SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres del carrer Adrà. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i pis; generalment amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, però en algun cas ha estat modificada i la presenta a mode de terrat pla. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis, i sovint estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Algunes obertures s'han modificat en els darrers anys sense respectar la tipologia dels edificis. Originàriament aquestes cases tenien una única obertura a la planta pis; però amb el temps se n'han anat afegint. Es caracteritzen per tenir l'ampit, els brancals i la llinda de pedra vista i treballada. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. 08118-34 Carrer d'Adrà 7, 9, 11, 13, 15, 19 i 21 41.4798700,2.3213900 443344 4592252 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51791-foto-08118-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51791-foto-08118-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51791-foto-08118-34-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51796 Carrer de St. Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-st-antoni SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres del carrer Sant Antoni. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i pis, o planta baixa, pis i golfes en el cas del número 21; generalment amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, però en algun cas ha estat modificada i la presenta a mode de terrat pla. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis, i sovint estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Algunes obertures s'han modificat en els darrers anys sense respectar la tipologia dels edificis. Originàriament aquestes cases tenien una única obertura a la planta pis; però amb el temps se n'han anat afegint. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. La casa del número 33 presenta l'estructura tipològica més originària o menys modificada. Per contra, la casa amb el número 21, presenta més diferències a aquesta tipologia. Fa cantonada amb el carrer Mare de Déu de Montserrat i consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra al costat. En la planta pis i a les golfes dues finestres per planta, a les golfes més petites. En totes sobresurt l'ampit suportat per dues carteles a la planta pis. 08118-39 Carrer de St. Antoni 9, 11, 13, 21, 23, 25, 27, 29, 33 i 35 41.4807100,2.3242800 443586 4592343 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51796-foto-08118-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51796-foto-08118-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51796-foto-08118-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml