Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
51892 Cedres de Can Villamar o can Guarino https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-villamar-o-can-guarino PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor. 08118-135 Av. Cusí i Fortunet, 30 El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres. És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta). La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia. En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre. 41.4834600,2.3199800 443229 4592651 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51894 Jardins de Caramar; Parc del trenet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-caramar-parc-del-trenet PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Espai on es localitzen gran varietat de plantes i arbres representatius de les zones àrides, mediterrànies, i humides. Separat per un pont de fusta i baranes de ferro s'observa un estanyol amb plantes presents a les zones humides com el jonc o jonc boval (Scirpus holoschoenus) i papirus (Cyperos papyrus). A l'altra banda d'aquest es troben representadesles espècies més característiques i pròpies d'un palmerar com la palmera de Canàries (Phoenix canariensis) o la palmera datilera (Phoenix datylifera), la washingtònia (Washingtonia robusta) o el Trachycarpus fortunei i la platanera (Musa) En un tercer parterre es troba la vegetació típicament mediterrània i de sotabosc. Els arbres plantats més representatius del conjunt són l'olivera (Olea europea), el pi pinyoner (Pinus pinea), l'alzina surera (Quercum suber), el llorer (Laurus nobilis), el xiprés (Cypressus sempervirens), o el garrofer (Ceratonia siliqua). El sotabosc estaria representat per varis tipus de lavàndules, el romaní (Rosmarinus officinalis), el romaní rastrer (Rosmarinus prostrata) ), la farigola (Thymus vulgaris) o la salvia (Salvia officinalis) i Finalment hi ha un parterre representatiu de les zones àrides, amb espècies com el margalló (Chamerops humilis) , el dasirilion (Dasylirion sp), l'Aloe sp, l' Agare sp i l'Opuntia sp entre altres. També, en un dels extrems del pont, hi ha un grup representatiu del gènere Cupressus. En direcció sud-oest, un cop passats els parterres, hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis). Aquests jardins estan envoltats per una via on hi circula un trenet. 08118-137 Av. Cusí i Fortunet, 30 41.4827100,2.3198100 443214 4592568 2000 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart també es poden observar alguns testimonis arqueològics del Masnou com pedres de molí romanes. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51895 Can Guarino-Villamar https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guarino-villamar ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Edifici aïllat als quatre vents compost principalment per dos cossos rectangulars als que s'hi afegeixen elements complementaris. En el punt d'encreuament d'aquests dos cossos perpendiculars s'aixeca una torre més alta que la resta del conjunt. El coronament es fa amb cobertes de mansarda de pissarra. Les obertures s'agrupen per nivells, a la planta baixa es tracta de grans arcades a mode de porxo interior, a la planta pis finestres d'arc rebaixat i a les golfes mansardes arquejades. L'acabament superficial dels paraments és un estucat llis a excepció de relleus en franges horitzontals en certs trams concrets com cantonades, torre i planta baixa. A l'interior destaca el menjador i la capella. A l'exterior destaca el jardí que envolta la finca, una terrassa semicircular amb barana de balustres, una bassa ornamental, l'entrada i la casa dels masovers. 08118-138 Av. Cusí i Fortunet, 30 Edifici projectat per Enric Sagnier l'any 1906 per encàrrec de Ricardo Guarino que comprà el terreny l'any 1900. Aquest es va casar amb Rita Garcia de Chamsors i de Can Sors. Al no tenir fills, la va heretar el nebot Josep Garcia Sensat. 41.4827700,2.3205500 443276 4592574 1906 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Sagnier Vilavecchia La vídua de l'arquitecte manifestà que tots els plànols es van cremar en una data indeterminada. 99|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51893 Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. 08118-136 Av. Cusí i Fortunet, 34 Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. 41.4831000,2.3197600 443210 4592611 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51890 Alberg Josep M. Batista i Roca; Can Fontanills https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-josep-m-batista-i-roca-can-fontanills ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada que consta de semisoterrani, dos pisos i golfes amb la coberta de teules vidrades negres a quatre vessants, de la que sobresurten quatre petites obertures a mode de mansardes, que il·luminen les golfes. La façana principal, orientada a migdia, és presidida per un porxo porticat sobre columnes toscanes, al que s'hi accedeix per una escalinata amb balustrades. Aquest porxo actua de terrassa de la planta pis. Totes les obertures es defineixen amb arcs rebaixats. A l'interior s'han mantingut els elements més interessants dels espais comuns com la llar de foc i les fusteries. A la part del darrera hi ha l'edifici de l'antiga capella format per dos cossos: un de rectangular que és la capella pròpiament dita, i l'altre, la torre de l'antic campanar actualment convertida en dipòsit d'aigua. 08118-133 Av. Cusí i Fortunet, 48-52 Francisco Fontanills Maristany, que era un comerciant amb Amèrica, fou el promotor de l'encàrrec l'any 1922. Durant la Guerra Civil es va incautar, com moltes altres propietats. A principis dels anys 40 (1943-44) la va comprar la Sección Femenina per 3 milions de pessetes. Hi tenien una llar d'infants i una escola de Corte i confección. Amb els traspassos dels anys 80 del segle passat de l'Estat a la Generalitat va passar a Joventut i Ensenyament. El 1984 va ser destinat a alberg juvenil amb el nom d'Alberg de Joventut Josep M. Batista i Roca. 41.4851400,2.3216300 443368 4592837 1922 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pere Jordi Bassegoda 106|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51889 Garrofer (Ceratonia siliqua L.) https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. 08118-132 Av. Cusí i Fortunet, 52 Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. 41.4861200,2.3213900 443349 4592946 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51937 Cal Senyor Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-jordi SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici residencial d'un únic volum situat entre el passeig Prat de la Riba, l'avinguda Joan Maragall i el carrer sant Agustí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta plana en forma de terrat català. La faça del passeig Prat de la Riba es desenvolupa a partir d'una composició simètrica a partir d'un eix central que divideix la finestra arquejada de la planta baixa i el balcó de balustrada amb dues obertures de la planta pis. La façana de l'av. Joan Maragall també té una composició simètrica on destaca el coronament superior del terrat, el balcó central i la porta d'entrada. El parament de les façanes està estucat de color salmó amb esgrafiats geomètrics amb barcos de vela com a motius més interessants. 08118-180 Av. Joan Maragall, 1 41.4793300,2.3176400 443030 4592194 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51937-foto-08118-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51937-foto-08118-180-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51915 Les Seixanta Escales https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XVIII-XIX Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. 08118-158 Av. Joan XXIII 41.4783400,2.3116400 442528 4592088 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51852 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-4 RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Cementiri de planta rectangular format per tres espais diferenciats arquitectònicament: espai d'accés i acollida o avant cementiri, espai principal definit per les illes dels panteons, i un espai simètric amb l'avant cementiri a la part posterior de la capella. Tot el recinte es troba envoltat perimetralment per un mur. El cementiri tal i com es coneix ara és fruit de diverses ampliacions. La més important fou la construcció de la capella dels Dolors, l'any 1908, i l'ampliació del cementiri per la seva part nord (per darrera la capella). El disseny de la capella és de Bonaventura Bassegoda i Amigó i es va poder construir gràcies al patrocini de Bonaventura Fontanills i Rosés. Paral·lelament a la seva construcció es va decidir ampliar el cementiri pel nord. La part central és la més rellevant. És una zona de planta quadrada amb un espai central dividit en quatre illes on hi ha els panteons; al mig es va col·locar la creu de terme de l'antic cementiri. Aquesta zona queda a una cota superior del passadís que l'envolta i que dóna accés als nínxols. Per accedir-hi hi ha disposades quatre escalinates. L'avant cementiri, dissenyat per Miquel Garriga, fou modificat els anys 80 del passat segles, afegint-hi sales destinades al personal i la construcció de l'actual sala de vetlles, donant continuïtat a la porxada de Miquel garriga i Roca. 08118-106 Av. Joan XXIII, 112-114 L'any 1865 el cementiri situat a la sagrera de l'església de Sant Pere, s'havia fet petit, no hi cabia cap més difunt. Per aquest motiu, la Junta local de Sanitat va decidir traslladar-lo als afores del poble. La tria del terreny va motivar disputes entre l'Ajuntament i la propietària dels terrenys escollits pel consistori, Francisca Sors i Matas. Aquesta va cedir gratuïtament uns altres terrenys de la seva propietat que no dividien la seva hisenda per la meitat. El projecte de disseny del nou cementiri recaigué en l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, que va elaborar els plànols entre 1867 i 1868. L'elevat cost del projecte en va alentir la seva construcció i el disseny final fou el resultat de modificacions i alteracions posteriors. L'esplendor del recinte, convertit en un veritable museu, s'assoleix durant la primera dècada del segle XX mercès a la construcció dels monumentals panteons de les famílies benestants masnovines; la major part projectats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda. D'ell és la capella neoromànica, obra del 1907 sufragada per Bonaventura Fontanills, on hi ha enterrada la seva germana. 41.4857900,2.3104600 442436 4592916 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Miquel Garriga i Roca i Bonaventura Bassegoda i Amigó 116|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51853 Xiprers del cementiri (Cupressus sempervirens) https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-cupressus-sempervirens PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Grup de 7 arbres alineats a l'entrada principal del cementiri municipal. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. 08118-107 Av. Joan XXIII, 112-114 Aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on fa molt de vent, s'acostuma a utilitzar en plantacions alineades per tal de frenar-lo. 41.4848200,2.3106100 442448 4592808 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51854 Plàtan del cementiri (Platanus hybrida) https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-cementiri-platanus-hybrida PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arbre caducifoli i corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. A uns 3,60 metres d'alçada surten set branques imponents que conformen la capçada. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. Mesura uns 14 metres d'alçada aproximadament, per 2,70m de volt de canó i 2,85 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar als 13 metres. 08118-108 Av. Joan XXIII, 112-114 Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. 41.4850000,2.3107800 442462 4592828 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest espècimen destaca d'un grup de sis plataners, molt més petits. En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni, mancaven dos arbres d'un conjunt de vuit. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51917 Av. Mare de Déu del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-del-carme ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XVIII-XIX Carrer peatonal que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Buenos Aires i el carrer Sant Francesc d'Assís. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Els paviments són heterogenis entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'un cert interès a nivell urbà. 08118-160 Av. Mare de Déu del Carme 41.4787300,2.3146900 442783 4592129 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52023 Monument a Lluís Millet https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. XX té grafits i tacs Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. 08118-277 Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. 41.4828500,2.3197600 443210 4592584 08118 El Masnou Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51932 Can Cots https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-1 ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular però amb la suma de diversos volums amb la coberta plana amb baranes de tub, de línies senzilles i obertures que emfasitzen la horitzontalitat. 08118-175 Avinguda Cusí i Fortunet, 38 41.4816900,2.3218500 443384 4592453 1934 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 120|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52034 Casa de l'avinguda Cusí i Fortunet, 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-cusi-i-fortunet-40 ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. XX Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular i envoltat de jardí. Consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. Aquesta façana destaca per estar formada per un frontó triangular suportat per quatre columnes amb capitells jònics a mode de porxo d'alçada desproporcionada. 08118-288 Avinguda Cusí i Fortunet, 40 41.4842800,2.3203500 443261 4592742 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 106|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51856 Can Genové https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genove ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici aïllat, als quatre vents, de planta rectangular amb la façana de ponent alineada al carrer Joan XXIII i les altres envoltades de jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani obert al jardí posterior; i acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, excepte la planta superior, on hi ha tres grups de tres petites obertures d'arc rebaixat. La planta baixa es defineix amb la porta d'entrada enretirada del pla de façana, precedida d'un vestíbul obert. A cada costat hi ha finestres amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi ha a l'eix central, una balconera i als costats balcons amb barana de ferro. Aquestes obertures estan protegides per persianes de llibret de fusta. Les façanes presenten una disminució de l'alçada de cada planta, ben senyalades per motllures a nivell del forjat, a més de les que ressegueixen els punts d'arrencada de les llindes, els arcs rebaixats i les finestres de la última planta. 08118-110 Avinguda de Joan XXIII, 16 La casa estava connectada per un subterrani amb els jardins que tenien al carrer Buenos Aires / Lluís Millet, amb dos accessos pel safareig i pel carrer. Hi havia un gran portal de ferro forjat i un safareig. 41.4793500,2.3130500 442647 4592199 1880 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gaietà Bohigas i Monravà El disseny original del jardí s'atribueix a Gaietà Bohigas i Monravà, però la construcció de blocs d'habitatges n'ha disminuït les proporcions. 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51876 Figures festives: els gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-els-gegants-i-capgrossos XX El grup de les figures festives del costumari masnoví està format per la parella de gegants i deu capgrossos. La parella de gegants són en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. Tenen setanta anys d'antiguitat i per tal de conservar-los millor, es va decidir fer-ne una còpia actual, que és la que surt a les festes. Es tracta d'una parella de gegants comtals fets de cartró pedra i fusta (l'esquelet) que mesuren 3,45 (Pere) i 3,20 (Eulàlia) i pesen 60 i 50 kg respectivament. La parella nova pesa 50 i 40 kg ja que estan fets de fibra de vidre. Surten per la Festa Major de Sant Pere i extraordinàriament a petició d'entitats en dates especialment assenyalades. Ballen el ball anomenat 'Ball dels gegants del Masnou' amb música i coreografia de Josep Fàbregas, que també és el cap de la colla gegantera. Els deu capgrossos també són de cartró pedra i s'anomenen garrofer, català, cuiner ros, cuiner moreno, negre, moro, cubana, pagès, guapa i gordo. 08118-202 Baixada del port, s/n Els gegants foren un regal al poble del senyor Joan Santigosa que era drapaire especialitzat en desballestar indústries. Els va comprar i els va donar al poble, mentre que la seva dona, que era modista, els va fer els vestits. Els noms fan referència als patrons de la vila (Sant Pere i Santa Eulàlia) i els sobrenoms als oficis dels seus benefactors. Es van construir a la casa Ingenio de Barcelona a l'any 1939. La parella nova són fets a la casa Sarandaca de Granollers, l'any 2000. Els capgrossos, excepte el gordo que és de l'any 1939, són una mica posteriors ja que van patir una inundació que els va malmetre i es van haver de tornar a fer. 41.4802800,2.3218200 443380 4592297 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51994 Cases del carrer Buenos Aires, 8, 10, 12, 14, 16 i 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-buenos-aires-8-10-12-14-16-i-18 XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concreten en l'afegit d'una planta pis o dues (és el cas de la casa del número 14), la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable o l'alteració de les obertures. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. D'aquesta descripció tipològica, la que difereix més és la casa del número 14, que ha transformat la coberta, afegint-hi una planta i transformant una part en terrat pla practicable. També ha afegit una balconada i el parament és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell. Per contra, la casa menys transformada és la del número 18, que conserva el seu aspecte més originari. 08118-248 Buenos Aires, 8, 10, 12, 14, 16 i 18 41.4797100,2.3148200 442795 4592238 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52033 Església Maricel https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. XX Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. 08118-287 C. Almeria, 20 41.4865600,2.3071500 442161 4593004 1983 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51961 Base de premsa de Cal Ros de les Cabres https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-cal-ros-de-les-cabres XVIII-XIX Un extrem està trencat Base de premsa, possiblement de vi, feta de granit. Està situada a sota de la palmera que hi ha al costat de la masia de Cal Ros de les Cabres. Només es conserva en tres quartes parts, l'extrem esquerre està trencat i desaparegut, però conserva el brollador. 08118-215 Cal Ros de les Cabres (carrer Jaume I, s/n) 41.4827500,2.3157200 442873 4592575 08118 El Masnou Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51908 Jardí de la Vil·la Anita o cal Sastret https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-villa-anita-o-cal-sastret PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. Jardins d'on cal destacar tres àmbits. El primer, ubicat a la façana principal, amb un seguit d'espècies de la família de les Cycadaceae i Arecaceae, destacant dues ciques (Cyca revoluta) plantades en composició ornamental a banda i banda de la magnífica escala que dóna accés al jardí des de la casa. Es caracteritzen per una gran corona de fulles compostes i un estípit d'uns dos metres d'alçada. Són gimnospermes dioiques perennes, amb grans fulles pinnades compostes. Per altra banda destaquen dues imponents palmeres datileres (Phoenis dactylifera). Es tracta d'una palmera dioica, amb un tronc únic, que mesura uns 20 metres d'alçada i 40 cm de volta de canó. En alguns indrets, aquest tronc presenta deformacions característiques d'aquesta espècie. Les fulles són pinades, de 6 a 7 metres de longitud. Les flors masculines són de color crema i les femenines de color groc. El fruit conegut amb el nom de dàtil, té una forma ovoide i mesura entre 3 i 9 cm de longitud. Són de color taronja, i la seva carn és molt dolça. Cal esmentar una palmera de Canàries (Phoenix canariensis), de la qual només queda el tronc, ja que ha estat afectada per una plaga d'insectes conegut com escarbat morrut. L'alçada mitjana d'aquesta palmera era d'uns 13 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. El segon àmbit seria a l'entrada de la finca pel barri principal situat a orient. Un cop dins, s'observa un pati de pedres, amb un grup de til·lers de dimensions importants. Aquests mesuren uns 10 metres d'alçada sense la capçada, i una volta de canó d'un metre aproximadament a 1,40 m. Són arbres relativament vells, El tronc és recte. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. Envoltant aquests arbres hi ha tot un seguit d'arbusts, rosers, geranis, etc. Finalment, el tercer àmbit es troba ubicat al darrera de la casa, d'on destaquen dos pins pinyoners (Pinus pinea). Mesuren aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,80 cm de volt de canó i 1,850 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. 08118-151 Camí del Mig, 8 El coneixement modern de les ciques va començar al segle IX amb el recull de dos naturalistes àrabs que deien que el gènere de les 'Cycas' era utilitzat per a la producció de farina a la Índia. Al selge XVI, Femao Lopez de Castanheda i Francis Drake, localitzaran ciques a Moluccas, on menjaven les llavors. L'any 1576, Giovanni Lerio, va arribar al Brasil i va observar una planta coneguda com “ayrius”, classificada actualment com a pertanyent al gènera Zamia. Les ciques fóren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann l'any 1834, i serien incloses en el gènere Encephalartos. El nom genèric faria referència al llevat obtingut dels estípits. Durant els viatges arreu del món, en els segles XVIII i XIX botànics com C.J. Chamberlain van estudiar aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Aquest naturalista publicà el resultat de l'estudi l'any 1929 amb el llibre 'The Living Cycads'. Una dada molt important és el registre fòssil de les ciques, datades del permià primerenc, fa 280 milions d'anys. Pel que fa a la palmera datilera, alguns exemplrs poden tenir més de 300 anys. Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. Del pi pinyoner es pot dir que aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. 41.4866100,2.3313100 444178 4592993 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51909 Vil·la Anita; La Torreta; Cal Sastret https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-la-torreta-cal-sastret ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada amb annexos adossats als escaires de forma simètrica i que consta de planta baixa i planta pis. Un cos central s'eleva amb una coberta amb rajoles policromades, a quatre vessants. S'ubica al cim d'un petit turó que domina el paisatge amb control visual directe del mar. És envoltat de jardí i terrasses que s'adapten al pendent del terreny amb importants murs de contenció. La façana principal és orientada a migdia i una escalinata amb balustrades dóna accés a la porta principal. La composició de les obertures és simètrica amb la porta centrada i dues finestres laterals, totes d'arc de mig punt i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana té relleus decoratius de formes arquitectòniques, pilastres entre les obertures i imitació de carreus a les cantoneres. Una balustrada a mode d'acroteri corona la façana. A l'escaire nord-est hi ha la torre d'un pou que sobresurt de l'alçada de l'edifici amb coberta de rajoles policromades als quatre vents. 08118-152 Camí del Mig, 8 Reformada a principis de segle XX (1903-05). 41.4866000,2.3314800 444192 4592992 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52027 Barraca de cal Sastret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sastret XIX entorn degradat i en desús des de fa temps Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta de volta. La façana principal està orientada a migdia, amb l'entrada arquejada de mig punt i porta de fusta tancada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat i pintat però són fets de paredat mixt amb pedres irregulars i maons. L'entrada també té emmarcament de maons. 08118-281 Camí del Mig, 8 La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. 41.4865900,2.3304500 444106 4592992 1900 08118 El Masnou Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51939 Can Mundiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mundiu SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres als costats; i a la planta pis amb tres finestres de llinda recta i ampits sobresortint suportats amb carteles. La porta d'accés té un arc escarser amb motllura fet de maons posats a llibret. Els brancals són fets amb el mateix sistema. El parament de la façana és llis i és coronat amb una cornisa motllurada amb recreixement del mur tapant la coberta. Porta l'any 1870 pintat a la façana. Al costat dret hi ha un altre cos annex d'una únic planta amb la coberta de teules àrabs amb coberta inclinada decreixent en direcció a la façana de llevant. Davant hi ha una era amb dues moreres. 08118-182 Camí del Mig, 9 41.4800900,2.3174300 443013 4592279 1870 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51765 Cal Perdut de Baix o El Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-baix-o-el-palau Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. II aC-V dC troballes antigues i que es desconeix el que pot haver-hi i el seu estat de conservació. Establiment rural d'època romana documentat arrel de la troballa de material constructiu i ceràmica romana realitzada per Cristòfol Ferrer l'any 1935. Posteriorment , amb motiu dels treballs d'anivellament realitzats l'any 1944 als camps anomenats El Palau, Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, Josep Maria Cuyàs descobrí noves restes romanes descrites per l'autor com fragments de teules, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada. 08118-8 Camí del Mig, s/n Descobert l'any 1935 per Cristòfol Ferrer. 41.4864300,2.3411700 445001 4592967 08118 El Masnou Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Una bona part d'aquest jaciment està dins el terme municipal de Teià. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51764 Riera de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. II aC-V dC parcialment destruït Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. 08118-7 Camí del mig Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. 41.4840800,2.3374500 444688 4592709 08118 El Masnou Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51769 Carrer St. Pere (tram oest) https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-st-pere-tram-oest SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular enretirades del pla de carrer i amb pati davanter. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concreten en la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable o en l'afegit o modificació d'alguna obertura. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. Cada casa va acompanyada d'un pati davanter alineat al pla de carrer i que genera un espai exterior característic d'un urbanisme molt concret i específic, de planta rectangular i limitats per murs baixos i tanques. 08118-12 Carrer St. Pere 102, 100, 98,96, 92, 90, 88, 86, 80, 78, 76, 74, 72, 70, 68, 66, 62, 60, 58, 56, 54 41.4786400,2.3139200 442719 4592120 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51769-foto-08118-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51769-foto-08118-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51769-foto-08118-12-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51980 Casa del carrer Adrà, 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-adra-31 XX Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat. La façana es disposa simètricament, excepte a la planta baixa, a partir de dos eixos de verticalitat. En el primer pis, hi ha un balcó continu amb barana de ferro i dues obertures i a la planta superior, hi ha dues obertures amb balconera. El parament de la façana és discontinu, en el tram inferior és un esgrafiat imitant carreus posats a portell; el parament del tram és llis. Destaca l'esgrafiat entre les dues balconeres del segon pis, on es veu la data en xifres romanes de l'any 1923 'MCMXXIII', encerclat per motius florals. La cornisa superior és dentellada. 08118-234 Carrer Adrà, 31 41.4799800,2.3220000 443395 4592263 1923 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51980-foto-08118-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51980-foto-08118-234-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51847 Plataners (Platanus hybrida) https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-platanus-hybrida PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Conjunt d' arbres utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda de la carretera d'Alella o carrer Amadeu, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 15 i 25 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. 08118-101 Carrer Amadeu, s/n (carretera d'Alella) Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. 41.4793400,2.3053900 442007 4592203 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51866 El Casino https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-1 ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BOHIGAS, Oriol (1973). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Eeditorial Lumen. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-815, C-817 i C-Edificis emblemàtics I. XVI-XX L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals. Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del 'hall', uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII 08118-120 Carrer Barcelona, 1 Seu de la societat recreativa i cultural El casino, fundada l'any 1875. Fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch. 41.4792400,2.3188300 443129 4592183 1904 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Bonaventura Bassegoda i Amigó El mas tenia una torre de guaita de planta quadrada al costat. 94|98|105|119|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52029 Arxiu del Casino del Masnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-casino-del-masnou XIX-XX <p>Fons documental i fotogràfic format per la pròpia activitat de l'entitat, fundada l'any 1875. Actualment és difícil saber l'abast d'aquest arxiu ja que no està classificat, però inclou els llibres d'actes, els estatuts, la documentació administrativa i la documentació que genera l'organització d'activitats. En aquest cas cal destacar la col·lecció de fotografies. A la sala de juntes hi ha 129 fotografies emmarcades, en blanc i negre, la més antigues de les quals és de 1912. També hi ha una sèrie d'àlbums fotogràfics classificats per anys de les diverses activitats del centre. També hi ha una sèrie de cartells originals de diferents etapes, recolzats a la paret.</p> 08118-283 Carrer Barcelona, 1 <p>La societat recreativa i cultural El casino fou fundada l'any 1875. L'actual seu fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch.</p> 41.4790600,2.3186200 443112 4592164 1875 08118 El Masnou Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51923 Casa del carrer Barcelona, 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-16 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Habitatge entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb pati davanter que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta composta de teules àrabs. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix en planta baixa amb porta d'accés i finestra lateral; en el primer pis un balcó continu amb barana de ferro i dues obertures; a la planta superior per una galeria de tres finestres separades per columnetes. La façana s'acaba amb una cornisa adintellada. L'acabat del parament és un estucat llis amb un recreixement a les llindes. 08118-166 Carrer Barcelona, 16 41.4787300,2.3170300 442979 4592128 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51923-foto-08118-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51923-foto-08118-166-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51862 Can Torrubia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrubia SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici de planta rectangular definit per un sol volum enretirat del pal de carrer, compost de planta baixa i dos plantes pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica definida per tres eixos de verticalitat, definits a la planta baixa amb la porta d'accés centrada i dues obertures als laterals. Les tres obertures del primer pis tenen balcó amb barana de ferro, sostingut per dues mènsules. L'acabat del parament és un estucat amb un cert relleu que varia segons el pis en què es troba, en planta baixa imitant carreus posats a portell, i en les plantes superiors a mode de franges horitzontals. Damunt les llindes destaca l'ornamentació de motius florals. 08118-116 Carrer Barcelona, 17 Era la casa del metge del poble. Ara hi ha apartaments. 41.4786800,2.3169300 442970 4592122 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51825 Cal Sastret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-0 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que només comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat; les altres tres façanes lliures. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra reixada al costat; i a les plantes pis amb un balcó de baranes de ferro, suportat per dues mènsules treballades i una finestra al costat. L'acabat superficial del parament és estucat en relleu imitant carreus posats a portell i recreixement motllurat de brancals i llinda. Els brancals, llindar i llinda de la porta d'accés són de pedra vista treballada. 08118-79 Carrer Barcelona, 24 41.4785500,2.3163800 442924 4592108 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51825-foto-08118-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51825-foto-08118-79-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51814 Casa del carrer Barcelona, 25 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-25 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XVIII-XIX Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada, de planta rectangular alineada al pla del carrer Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica de línies senzilles, sense detalls ornamentals a destacar. A la planta baixa hi ha la porta d'accés de llinda recta i una finestra al lateral. Aquesta finestra té un tancament de fusta de dimensions d'una porta de doble ventall. A la planta pis, hi ha dues obertures una de quadrada de petites dimensions i una altra més gran protegida amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament de les façanes és un estucat llis i pintat. 08118-57 Carrer Barcelona, 25 41.4785000,2.3163100 442918 4592103 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51814-foto-08118-57-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51823 Casa Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-palau GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. Disposa d'un pati davanter, delimitat per una barana de ferro. La planta baixa està a una cota superior del nivell del carrer i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix amb dues obertures per planta. A la planta baixa amb un aporta d'accés al lateral dret i una finestra més gran que la resta.; en els dos pisos superiors hi ha una obertura amb balcó amb barana de ferro i una balconera. Totes les obertures són d'arc carpanell i al seu damunt hi ha un motiu floral en relleu. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat llis amb motius florals que es ressalten amb la combinació de colors en què estan pintats. El coronament és una balustrada d'obra que actua d'ampit del terrat. 08118-77 Carrer Barcelona, 45 41.4782900,2.3149000 442800 4592081 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51823-foto-08118-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51823-foto-08118-77-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Pere Andreu També es coneguda com can Framis 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51993 Casinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/casinet XIX Edifici destinat a la representació d'espectacles de planta rectangular i de gran alçada, necessària per ubicar-hi una platea amb tribuna i escenari. Té la façana de llevant oberta a la Plaça de la Llibertat i la façana de migdia al carrer Barcelona. Les seves façanes es generen a partir d'una disposició geomètrica de les obertures i els motius ornamentals: esgrafiats de formes geomètriques als costats emmarcats per relleus imitant carreus. Aquests motius es repeteixen en franges verticals. El parament de la façana és en franges horitzontals a la planta baixa i llis en la part superior on es troba l'ornamentació descrita. 08118-247 Carrer Barcelona, 5 41.4789700,2.3179900 443059 4592154 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51916 Casa del carrer Barcelona, 52 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-52 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XX Casa entre mitgeres de planta rectangular amb diferents reculades respecte el pla de façana i enretirada del carrer per un jardí davanter; que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. El volum que es genera és de línies senzilles acompanyat d'un seguit de terrasses on es combinen obertures rectangulars i verticals amb tribunes. El sentit d'horitzontalitat de la casa ve marcat per la continuïtat de les cornises i es potencia amb el pintat, en els plans de façana, d'unes franges horitzontals d'un to més fosc que el del pal de façana. El pati davanter és delimitat per una tanca de ferro forjat alineada al pla de carrer. Hi ha un accés directe des de l'exterior a la primera planta mitjançant una escala de ferro d'un sol tram. 08118-159 Carrer Barcelona, 52 41.4781100,2.3142400 442745 4592061 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51857 Can Sanahuja; Casa Eulàlia Matas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanahuja-casa-eulalia-matas ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PALAREA, Jordi (2002). Una delicada pieza de orfebrería, dins La Vanguardia. Barcelona, 28 d'abril de 2002, pàg. 14. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. XIX Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb pati davanter; consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de simetria en planta baixa i primer pis. A la planta baixa, que està a una cota més alta que el nivell del carrer, destaca el porxo de l'entrada amb dracs encastats que és la base del balcó de la primera planta. Aquest balcó s'allarga a tot l'ample de façana i té dues obertures amb guardapols esculpits de pedra decorats amb motius floral. Al mig de les dues obertures hi ha l'escut de Catalunya esculpit. També destaca la finestra amb mainell de la planta baixa i la galeria d'arquets de mig punt del pis superior. Corona la façana l'ampit de pedra del terrat, amb decoració calada amb motius vegetals i gerros de terracota als flancs. L'acabat superficial del parament de la façana és amb esgrafiats florals sobre fons groc. A l'interior es barregen diferents estils historicistes propis de l'època. A la planta baixa hi ha una sala d'estar, el menjador i un pati interior d'estil neoàrab cobert amb un lucernari de vidre. A la segona planta hi ha una gran sala de músiques presidida per un piano francès de 1849, un bany amb sanitaris d'època i un dormitori fet amb fusta de jacaranda. A la planta superior hi ha un estudi dormitori fet amb mobles de barco. Els mobles, els estucats de les parets i els sostres, fets amb fusta de caoba cubana són obra de Josep Ribas i la resta de decoració interior de Josep Canudas. 08118-111 Carrer Barcelona, 53 La família Matas va regalar aquesta casa a la seva filla, Eulàlia Matas, amb motiu del seu casament amb un membre de la família Sanahuja. Pels Matas fou la seva manera de mostrar el seu poder econòmic i sembla que es van plantejar pavimentar el terra amb duros de plata. 41.4780700,2.3141400 442737 4592057 1900 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Domènec Boada Piera 105|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51820 Casa del carrer Barcelona, 63 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-63 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX reforma realitzada l'any 2000 Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral, d'arc carpanell; a la planta pis una balconada suportada per quatre mènsules treballades que uneix dues obertures, amb barana de ferro; a la segona planta s'obren dues finestres més petites, també d'arc rebaixat. Les finestres tenen persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat que a la planta pis és en relleu de franges horitzontals i destaca un esgrafiat amb les dates 1898 - 2000. Totes les obertures tenen un recreixement emmarcant-les, damunt les llindes de les obertures de la primera planta adopten forma de frontó clàssic amb acroteres. Entre el primer i el segon pis, hi ha una doble motllura dentellada. Les dues finestres de la planta superior queden centrades per quatre pilastres cadascuna, dues per banda que acaben amb les respectives carteles que suporten la cornisa. El coronament és una balustrada que actua d'ampit del terrat en dos trams. 08118-74 Carrer Barcelona, 63 41.4779200,2.3135900 442691 4592040 1898 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 99|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51819 Can Sust https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sust SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra arquitectes, scp. Inèdit. XX Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix a la planta baixa d'una porta d'accés i una finestra reixada lateral, d'arc rebaixat; a la planta pis i centrada un balcó amb barana de fusta i obertura d'arc rebaixat; a la segona planta s'obren tres finestres més petites, també d'arc rebaixat. Les finestres tenen persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat i destaca un esgrafiat damunt la finestra del balcó amb la data 1922 i la franja a la part inferior de la cornisa. El coronament és una balustrada que actua d'ampit del terrat amb pilars laterals amb gerres de pedra ornamentals. 08118-73 Carrer Barcelona, 67 41.4778600,2.3132900 442666 4592034 1922 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51819-foto-08118-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51819-foto-08118-73-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51808 Casa del carrer Barcelona, 72 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-72 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XVIII-XIX Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular, actualment enretirada del pla de carrer, que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica que es defineix a la planta baixa per una porta d'accés adintellada i un apetita finestra lateral a mitja alçada, protegida per una reixa i una persiana de llibret de fusta; i a la planta pis per una finestra seguint l'eix de la porta. Tant la porta com la finestra de la planta pis tenen els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada. L'acabament superficial del parament és un arrebossat llis i pintat sense motllures ni relleus. 08118-51 Carrer Barcelona, 72 41.4777500,2.3130300 442644 4592022 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51808-foto-08118-51-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La porta sembla haver estat escapçada per la construcció veïna. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52035 Font del mercat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mercat XX Font urbana de ferro colat amb un basament quadrat i cos octogonal damunt el qual hi ha una base revestida de rajoles on hi hauria d'haver algun element ornamental que s'ha perdut. La pica sobresurt en el frontal i està revestida de rajoles valencianes de la vela de colors groc i verd. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. 08118-289 Carrer Barcelona, s/n 41.4784700,2.3164600 442931 4592099 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51798 Carrer Bergantí Caupolican https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-berganti-caupolican SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de cases de cós entre mitgeres del carrer Bergantí Caupolican. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i pis, en aquest cas; generalment amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, però en algun cas ha estat modificada i presenta el vessant meridional a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis, i sovint estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Algunes obertures s'han modificat en els darrers anys sense respectar la tipologia dels edificis. Originàriament aquestes cases tenien una única obertura a la planta pis; però amb el temps se n'han anat afegint. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. Les cases dels números 11 i 19 presenten l'estructura tipològica més originària o menys modificada. Entre les dues cases hi ha una diferència notable en la finestra de la planta pis. Mentre la del número 19 manté l'ampit, brancals i llinda de pedra vista treballada i la del número 11 ha estat modificada amb un ampit suportat per dues carteles i els brancals i la llinda no són visibles. Per contra, les cases amb els números 13 i 17 han estat força transformades amb posterioritat a la seva construcció. En el cas del número 13, les transformacions es centren en la planta baixa. . 08118-41 Carrer Bergantí Caupolican 7, 9, 11, 13, 17 i 19 41.4807800,2.3250100 443647 4592350 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51798-foto-08118-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51798-foto-08118-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51798-foto-08118-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51975 Cases del carrer Bergantí Caupolican, 27, 29, 31 i 33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-berganti-caupolican-27-29-31-i-33 XIX Cases de cós entre mitgeres, alineades al pla de carrer, de planta rectangular, planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'un ritme repetitiu d'obertures: porta i finestra a la planta baixa i una o dues obertures a la planta pis. Destaca la casa del número 27,ja que es tracta d'una tipologia diferent. Es tracta de la transformació de dues cases de cós en un únic volum de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa asimètricament amb una planta baixa, on hi ha la porta arquejada en el costat esquerre i dues finestres protegides amb reixa de ferro, i una planta pis amb dues finestres. El coronament és una balustrada d'obra. Damunt la porta hi ha un plafó de rajoles on es llegeix l'any 1720, que segurament indica la data de les antigues edificacions. També hi ha un altre plafó amb la representació del Bergantí Caupolican. 08118-229 Carrer Bergantí Caupolican, 27, 29, 31 i 33 En una de les cases hi ha un plafó amb l'any 1720 que segurament indica la data de construcció de les primeres cases de cós del carrer. 41.4810200,2.3256800 443703 4592377 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51928 Ca n'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhorta SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Casa entre mitgeres que fa cantonada i de planta, gairebé, quadrada alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat, a la planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres laterals, i a la planta pis amb un balcó central i dues obertures als costats. Els paraments estan estucats i pintats ressaltant els emmarcaments de les obertures amb un to més fosc; exceptuant un sòcol de pedra. 08118-171 Carrer Bonaventura Bassegoda, 12 41.4814500,2.3221600 443409 4592427 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51812 Carrer Buenos Aires 4 i 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-buenos-aires-4-i-6 SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat que a la planta baixa es defineix amb la porta d'accés en un costat i una finestra reixada a l'altra, i a la planta pis amb dues obertures amb l'ampit esculpit. El parament de la façana en el tram de la planta baixa és un estucat amb relleu imitant carreus posats a portell, i en la planta pis és un estucat a mode de maons de tonalitats rogenques. Totes les obertures estan emmarcades per un recrescut en llindes i brancals pintat de blanc. 08118-55 Carrer Buenos Aires 4 i 6 41.4797500,2.3150000 442810 4592243 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51812-foto-08118-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51812-foto-08118-55-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51995 Casa del carrer Buenos Aires, 30 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-buenos-aires-30 XX Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures són d'arc de mig punt. I les finestres de la planta pis són balconeres, amb una barana baixa de ferro de protecció. El coronament de la façana, damunt la cornisa, hi ha una balustrada que actua de barana del terrat. L'acabat superficial dels parament de la façana és estucat i pintat amb esgrafiats ornamentals de motius florals damunt les llindes de les obertures i la data de 1923 entre les dues finestres de la planta pis. 08118-249 Carrer Buenos Aires, 30 Casa de cós transformada l'any 1923. 41.4796000,2.3142500 442747 4592226 1923 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51800 Carrer Camil Fabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-camil-fabra SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. XIX Conjunt d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, alineada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'entrada, normalment arquejada, i una finestra lateral; i en planta pis en una o dues obertures, segons el cas. La majoria tenen la porta d'accés més gran del normal, ja que es tracta d'entrades a magatzems o garatges, algunes de les quals s'han adequat com habitatges. 08118-43 Carrer Camil Fabra 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5 i 4 41.4763300,2.3070200 442141 4591868 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51800-foto-08118-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51800-foto-08118-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Una de les cases era la casa 'Santacana dels Carros' on es feien carruatges. 98 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51849 Can Targa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. XVI Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal rodó adovellat i dues finestres amb els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada originals, així com les cantoneres treballades en pedra. A la façana de ponent també hi ha una finestra original amb una espitllera per sota l'ampit. També destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal. 08118-103 Carrer Camil Fabra, 15 Sembla que el nom prové d'un capità pirata del segle XIX capturat pel propietari de la casa, el mariner Josep Sampere. A finals del segle XIX hi havia una destil·leria de licors i al darrera la casa una font on s'hi anava d'excursió. 41.4760700,2.3064000 442089 4591840 08118 El Masnou Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2022-04-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5