Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51839 | Laboratoris Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-cusi | BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | L'edifici originari tenia una planta rectangular i constava de planta baixa i planta pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. S'estructurava en un cos principal de planta irregular amb planta baixa i pis que s'estenia a cada banda amb dos cossos laterals de planta baixa, amb una composició simètrica. La façana principal es generava amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat en el cos central i tres eixos a cada lateral. Aquesta composició estava centrada per la porta d'accés, d'estil neoclàssic emmarcada per quatre columnes i un frontó circular. A cada costat de la porta s'obren dues finestres. A la planta pis hi ha cinc obertures més. Totes les finestres d'aquest cos central són de llinda recta. Per contra, les obertures dels cossos laterals, tres per banda, són d'arc de mig punt. Totes les finestres estan protegides per persianes de llibret de fusta. La façana del cos central estava coronada per una balustrada d'obra amb quatre grans hídries ornamentals. Les façanes dels laterals també està coronada per balustrades que fan de barana del terrat. L'any 1932, es va fer una ampliació considerable que consistí en afegir una planta en els dos cossos laterals i afegir dos cossos més a cada costat, de planta baixa i planta pis. Totes les noves obertures mantenen el ritme compositiu de l'edifici originari, però totes són de llinda recta. Per contra, les balustrades originals passen a ser un recrescut de la façana per damunt de la cornisa. Al darrera s'hi construí les cases dels treballadors. | 08118-93 | Carrer Camil Fabra, 58 | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva indústria farmacèutica l'any 1925, juntament amb la residència familiar i per necessitats de l'empresa fou ampliat l'any 1932. | 41.4745700,2.2968300 | 441288 | 4591680 | 1925 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51959 | Font de la Mina Cresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-cresta | XX | No conserva el brollador | Font feta a la paret septentrional de la plaça d'Ocata, al costat de la mina, i aprofitant el desnivell amb el carrer Jaume I. Està construïda de maçoneria de petits carreus regulars de granit gris. El brollador, que s'ha perdut, està emmarcat per un plafó de carreus acabat en arc de mig punt que s'enfonsa uns 40 cm del pla de la paret. Aquesta amplada és aprofitada per fer-hi la pica, amb el mateix material. A terra, hi ha un petit podi que serveix per recollir les aigües sobreres i desaiguar-les. També està fet de carreus de granit gris. A la dreta hi ha un plafó de ceràmica format per sis rajoles on es llegeix 'Font de la mina Cresta. Plaça d'Ocata'. | 08118-213 | Plaça d'Ocata | 41.4750000,2.2969300 | 441297 | 4591727 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51840 | Can Cusí - Bellamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi-bellamar | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | 1925 | Edificació residencial aïllada formada per un cos principal de planta rectangular d'una única alçada al qual s'afegeixen de forma perpendicular dos pavellons de planta rectangular i d'una única planta. Sobre el cos principal s'allotja un petit prisma de dos pisos a través del qual s'accedeix a la coberta. El conjunt s'emplaça sobre una terrassa que unifica la cota de la planta baixa en una topografia en pendent en direcció al mar en la destaquen els arcs sobre pilars fent de porxo. | 08118-94 | Carrer Camil Fabra, 58 c | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva residència l'any 1925. | 41.4738400,2.2977300 | 441363 | 4591598 | XX | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51840-foto-08118-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51840-foto-08118-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricart Giralt Casadessús | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51758 | Can Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- II d | no es coneix on i com es troben les restes. | Per les troballes referenciades a la bibliografia es tractaria de la part residencial d'una vil·la romana originada en època republicana i es perllongaria fins el segle II d. C. Les notícies més detallades corresponen a J. M. Cuyàs que fa referència a la troballa d'enterraments, àmfores, un mosaic policrom, un hipocaust de banys, ceràmica indeterminada. També diu que durant la construcció d'una piscina a la casa aparegueren fragments d'àmfora, estuc vermell, vidres, aplacats de marbre, Terra Sigil·lata i Campaniana A. Però la ubicació de les restes resulta imprecisa i de vegades contradictòria. Per tant, és difícil determinar-la amb exactitud. | 08118-1 | Carrer Camil Fabra, 58 | La primera notícia sobre el jaciment és de l'any 1977 i la proporciona l'arqueòleg badaloní J. M. Cuyàs. Les seves dades són recollides per M. Prevosti (1981) i O. Olesti(1995). Però no s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, en les seves diverses fases (1987 i 2008) no ha servit per aportar novetats. Encara que es va trobar una escultura d'una dona. | 41.4746000,2.2977400 | 441364 | 4591682 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51841 | Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antich | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaca la torre de defensa de planta quadrada annexa a l'extrem nord oriental i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades. De la façana en destaquen el portal adovellat de punt rodó amb arc rebaixat de l'obertura, finestres de tradició gòtico-renaixentista, una de llinda recta decorada amb un rostre de dona i l'altra d'arc conopial, amb rostres d'àngels; i el rellotge de sol, amb la inscripció 'Nulla fluat cujus non memniscere velis'. A ponent hi ha altres edificis destinats als treballs agrícoles o la masoveria. Entre la masia i aquests edificis hi ha una connexió a l'alçada del primer pis. Més a ponent també hi ha una gran bassa de planta rectangular. Encara es continuen treballant els horts propers.</p> | 08118-95 | Carrer Camil Fabra, 45 | 41.4743000,2.3004100 | 441587 | 4591647 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 52016 | Búnquer del Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-mas-antich | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. La paret est està reaprofitada per posar-hi unes dutxes de platja. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-270 | Carrer de Camil Fabra, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4739900,2.3011900 | 441652 | 4591612 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51759 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-0 | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. MAYA, J. L. i PONS, E, (1983). El bronze final, dins l'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-VdC | zona urbanitzada | Establiment rural d'època romana tipus vil·la que tindria el seu origen a finals del segle II aC i mantindria una llarga ocupació fins a finals d'època romana. Fou localitzat a partir de troballes casuals i a les excavacions arqueològiques realitzades, l'any 1960 i 1970, pel senyor Lluís Galera. Aquestes intervencions permeteren documentar un conjunt de murs que delimitaven un mínim de tres àmbits. El material ceràmic documentat que predomina és la Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A. L'any 1970 s'excavaren dues sitges que proporcionaren Campaniana A, Terra Sigil·lada Aretina, Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A, C i D. | 08118-2 | Urbanització Can Teixidor | L'any 1970 la urbanització de la zona va destruir aquestes restes. | 41.4758800,2.3020600 | 441726 | 4591822 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51964 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-0 | XX | No raja | Font exempta construïda en forma de prisma fet de paredat. D'un dels costats s'observa dos brolladors, un de tub i un altre de polsador. L'aigua anava a parar en una pica que sobresurt del cos del prisma, feta de pedra granítica. Per damunt d'aquesta construcció s'alça una torreta d'obra de planta rectangular, on es bombejava l'aigua. En el costat de migdia d'aquesta torreta hi ha un plafó de ceràmica de dotze rajoles on es pot llegir el nom de la font: Font de l'Ase. | 08118-218 | Carrer Sant Bru, cantonada carrer Mare de Déu de Núria | 41.4750900,2.3024300 | 441756 | 4591734 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51842 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-1 | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MURAY, Joan (2003). Can Teixidor. XX segles d'història viva. Ed. Katelani 2000, S.L. Vilassar de Mar. El Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | XV-XIX | <p>Masia ubicada en un petit turó de 30 metres, arran de mar formada per diverses edificacions, d'entre les que destaquen una torre de defensa, la capella i el molí amb la seva bassa, i encerclada per un closa. Les construccions s'aixequen en tres dels quatre costats i al mig hi ha un gran pati. La portalada d'entrada és d'estil clàssic, amb dues columnes jòniques, que l'emmarquen. Des del pati, a mà esquerra hi ha la capella, després un abeurador, un safareig, la comuna (construïda l'any 1851 segons consta en una inscripció llatina que es pot llegir a la seva paret) i una dependència de la casa. L'edifici principal és de planta irregular formada per diversos cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a ponent. La porta d'accés és adovellada de punt rodó. Al seu damunt hi ha una finestra gòtica XXXX Escut nobiliari de Gaietà de Planella, amb els quarters dels seus quatre cognoms. A la planta baixa el vestíbul fa de distribuïdor d'espais: a la dreta la cuina i les dependències dels masovers i a l'esquerra el celler Aquest té forma de 'L' i es compon de dues parts, en la primera es conserven les premses, els cups i les botes i la segona part, s'ha reconvertit en un auditori, amb volta catalana. En aquest celler també hi ha l'entrada a un passadís que travessa el pati i va a parar fora la closa. Unes escales ubicades enfrontades al portal donen accés a la planta pis. La primera estança és un saló amb mobiliari isabelí que fa de repartidor amb les altres estances. Hi ha una finestra amb festejador a la façana de ponent. D'aquí s'accedeix a cinc estances: la cambra principal, coneguda amb el nom de cambra del canonge; un menjador amb llar de foc, la biblioteca, un passadís per anar a una altra cambra, a la terrassa, a la bassa i a l'hort; i un altre passadís que va a una cuina, a un petit menjador i a unes escales per accedir al pis superior. A la tercera planta hi ha cambres amb mobiliari divers i l'accés al tram final de la torre. La capella està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i fou construïda l'any 1666. Hi fou enterrat Gaietà de Planella, comte de Llar, l'any 1863. L'accés al molí s'ha de fer des de cotes més baixes, gairebé a nivell del mar. Es tracta d'un molí de dues pedres mogudes per l'aigua de la bassa, situada al nivell de la primera planta de la casa. Aquesta bassa té vuit cents metres quadrats de superfície.</p> | 08118-96 | Carrer Camil Fabra, 28 | <p>El primer document que en fa referència és de l'any 1343, es tracta d'una venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb el que es coneix, que va fer Jaume de Sant Climent a Pere des Pla. Un altre document del segle XV (1434) identifica el moliner amb el nom de Francesc Torra. Durant dos segles hi ha un buit documental, però a partir del segle XVII es pot constatar que aquesta finca ha estat possessió de la mateixa família i descendents, primer els Teixidor i després els Planella. L'any 1668, les terres passen de ser propietat de Galvany a Jaume Teixidor, ciutadà Honrat de Barcelona i membre del braç Reial del Consell de Cent. L'any 1863, el seu darrer propietari directe, Gaietà de Planella i de Fiveller, Llar i Bru, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, nomenà tres marmessors, que s'han anat succeint fins els nostres dies. El molí es va continuar utilitzant fins l'any 1957, així com el forn de fer pa.</p> | 41.4750800,2.3024600 | 441759 | 4591732 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un mosaic on apareix el text de la inauguració del primer tren a Espanya, 1848. | 94|96|98|99|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||
| 51760 | Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-resguard | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-IIdC | zona urbanitzada | Jaciment d'època romana, possiblement es tracta de la part rústica d'una vil·la romana, erigida en època republicana amb una continuïtat, com a mínim, fins a època alt imperial. Fou documentat, a principis dels anys 80, en fer unes obres que permeteren localitzar fragments d'opus signinum i material ceràmic dispers, format per àmfora i teules. L'any 1986 es localitzaren més paviments d'opus signinum amb restes de murs associats i estrats d'amortització que contenien ceràmica d'època romana (àmfores, dolies, teules i Terra Sigil·lada). | 08118-3 | Entre els carrers Rosa Sensat, Joan Carles I i Constitució | El Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, aturà els treballs d'urbanització i propicià una actuació d'urgència per tal de documentar les restes afectades. L'any 1986 es va realitzar una segona intervenció per tal de delimitar l'extensió del jaciment. | 41.4793800,2.3032100 | 441825 | 4592209 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51844 | Jardins del Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-parc-del-llac | LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera. La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet. Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran. També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres. | 08118-98 | Passeig Joan Carles I, s/n | Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4787500,2.3036900 | 441865 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc. | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51845 | Casa del Marquès del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 | XX | Edifici aïllat als quatre vents, de planta quadrangular que consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos segons el tram. A la façana de llevant hi ha l'entrada principal precedida d'una escalinata amb barana de balustrada acabades amb dos pilars que sustenten sengles fanals. Les obertures, sobretot de la façana principal, són arquejades i es completen amb pilastres, balustrades i arcs de mig punt. Destaquen les dues grans torres octogonals que flanquegen la façana principal, coronades amb coberta piramidal de pissarra. El parament és estucat de color vermellós en relleu imitant maons vistos, combinat amb trams llisos de color beige entorn les obertures i en el tram de la planta baixa. | 08118-99 | Passeig de Joan Carles I, s/n | Fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4780700,2.3043800 | 441922 | 4592063 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Viñals i Sabaté | Actualment l'envolten vials, però abans havia estat envoltat de jardins. L'actual seu del Club Esportiu Masnou era la casa dels masovers. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51847 | Plataners (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda de la carretera d'Alella o carrer Amadeu, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 15 i 25 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-101 | Carrer Amadeu, s/n (carretera d'Alella) | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4793400,2.3053900 | 442007 | 4592203 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51848 | Ca l'Aymà; Bell-resguard; El Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-layma-bell-resguard-el-castellet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XIX-XX | Edifici aïllat als quatre vents format per diversos cossos, amb alçades i volums diversos. El cos principal es defineix a partir d'una planta rectangular perpendicular a la línia de costa que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta inclinada a dues aigües amagada per un recreixement de l'ampit. Aquest cos principal va acompanyat de dues torres de dos i tres pisos respectivament. El volum més alt i més enretirat acumula les obertures a la part superior i es corona amb una coberta piramidal de teules esmaltades policromades, mentre que la torre davantera s'acaba amb un ampit emmerletat. Els paraments de les façanes combinen l'estucat llis blanc amb el maó vist de color vermellós. Un element remarcable és la tribuna poligonal situada a l'escaire dels dos cossos principals. | 08118-102 | Carrer Camil Fabra, 21 | Va ser projectat per l'enginyer Jordi Cot el 1907, amb la promoció d'Antònia Pagès, vídua de l'Aymà, de Barcelona. Entre els anys 1965 i 1969 s'utilitzà com hotel, conegut amb el nom d'Hotel Castellet. | 41.4760500,2.3059600 | 442052 | 4591838 | 1907 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Cot i Cot | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51849 | Can Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal rodó adovellat i dues finestres amb els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada originals, així com les cantoneres treballades en pedra. A la façana de ponent també hi ha una finestra original amb una espitllera per sota l'ampit. També destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal. | 08118-103 | Carrer Camil Fabra, 15 | Sembla que el nom prové d'un capità pirata del segle XIX capturat pel propietari de la casa, el mariner Josep Sampere. A finals del segle XIX hi havia una destil·leria de licors i al darrera la casa una font on s'hi anava d'excursió. | 41.4760700,2.3064000 | 442089 | 4591840 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51800 | Carrer Camil Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-camil-fabra | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, alineada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'entrada, normalment arquejada, i una finestra lateral; i en planta pis en una o dues obertures, segons el cas. La majoria tenen la porta d'accés més gran del normal, ja que es tracta d'entrades a magatzems o garatges, algunes de les quals s'han adequat com habitatges. | 08118-43 | Carrer Camil Fabra 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5 i 4 | 41.4763300,2.3070200 | 442141 | 4591868 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51800-foto-08118-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51800-foto-08118-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una de les cases era la casa 'Santacana dels Carros' on es feien carruatges. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 52033 | Església Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. | 08118-287 | C. Almeria, 20 | 41.4865600,2.3071500 | 442161 | 4593004 | 1983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau | El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52017 | Búnquer de la riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-dalella | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. Una escala de set graons i una paret de formigó tapen tot el costat de llevant del búnquer. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-271 | Carrer de Camil Fabra, davant la riera d'Alella | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4761500,2.3077900 | 442205 | 4591848 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51801 | Can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xala | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | pateix una ocupació il·legal per part d'un moviment juvenil | Edifici definit per un únic volum de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i amb una coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs, carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i amb ràfec. En el costat dret, s'aixeca una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. La façana de migdia es genera a partir d'una composició simètrica definida per les obertures de les plantes superior, trencada a la planta baixa amb dues portes de dimensions considerables i una finestra protegida per una reixa. Les finestres del primer pis són de llinda recta i tenen guardapols motllurades en forma d'arc conopial i les finestres del segon pis són d'arc conopial, l'obertura que correspon al cos de la torre té un balcó. Totes tenen una barana baixa de ferro. El pis superior de la torre té una doble obertura separada per una columneta amb arc lobulats. El parament superior de la torre és coronat amb un ampit a mode de merlets. | 08118-44 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 51 | Un antic mas es va reformar per fer-hi un celler de vi. | 41.4771700,2.3090700 | 442313 | 4591960 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut a nivell local com ca n'Humet, perquè hi va viure l'alcalde Humet, per diferenciar-la de la resta de la zona que també rep el nom de can Xala. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51802 | Cases del carrer Mossèn Cinto Verdaguer 47, 46, 44 i 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-47-46-44-i-43 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter que tenen un mateix origen tipològic que cal buscar en les cases de cós, però que s'han transformat individualment seguint patrons diferents. Al seu davant disposen de patis rectangulars a pla de carrer i que generen un espai exterior particular i característic. La casa del número 46 és la més destacable per les transformacions del segle XIX. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; a la primera planta amb un balcó continu amb dues obertures; a la segona planta amb dos balcons i a les golfes amb dues obertures rectangulars. Totes les obertures són arquejades amb arc escarser i els balcons estan suportats per mènsules treballades amb caps de dona. | 08118-45 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 47, 46, 44 i 43 | 41.4772000,2.3093300 | 442334 | 4591963 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51802-foto-08118-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51802-foto-08118-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51804 | Fàbrica de can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-xala | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt industrial format per diversos volums on destaquen les naus centrals de planta rectangular que consten de planta baixa i dos o tres pisos, acabades amb cobertes en pendent a dues aigües a excepció d'un tram en el que s'acaba amb una coberta dentada. El ritme del dentat d'aquesta darrera coberta es trasllada a la façana i fa que es generi la seqüència d'obertures resultant, o només les finestres inferiors són practicables. El mòdul d'obertures arquejades es repeteix en tot el conjunt, però l'aspecte del parament encarats a mar es diferencia pel color salmonós amb franges horitzontals rogenques,a diferència de l'estucat vist de la resta de façanes. Destaca la xemeneia de bòvila que sobresurt i esdevé una referència visual des de diversos punts. | 08118-47 | Carrer Lluís Millet, s/n | 41.4777900,2.3095800 | 442356 | 4592029 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51956 | La Nimfa del Masnou. Escultura del Mil·lenni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nimfa-del-masnou-escultura-del-millenni | XX | Escultura commemorativa feta de ferro envellit que representa la cara d'una nimfa, col·locada damunt un peu piramidal de marbre d'uns 3 metres d'alçada en el qual s'hi pot llegir un poema de Josep Pujades Truch que diu: 'Masnou dels meus amors! Vila xamosa, la més blanca, joliu i esplendorosa que déu posà somrient ran de la mar, penyora de lleialtat i d'honradesa, espill de caritat, font de noblesa, de la costa joiell el més preciat. Terra de braus marins i barons savis que han dut arreu del món ton nom triomfant, i de noies d'ulls clars i rojos llavis que t'omplen tot d'encís i dolç encant. Feliç qui, del gran món, lluny de l'escòria, de sa vida, a prop teu arriba al fi, que és passar d'una glòria a l'altra glòria poder a ton redós viure i morí'. A sota hi ha una placa de coure on s'hi pot llegir 'Amb motiu del canvi de segle i de l'arribada del nou mil·lenni i coincidint amb el 175 è aniversari de govern municipal, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, ha inaugurat l'escultura 'La Nimfa del Masnou' , essent alcalde de la vila l'Il·lustríssim Senyor Josep Azuara. El Masnou, 28 d'octubre de 2000'. Al costat de migdia hi ha el títol de l'obra i el nom i la signatura de l'autor; al costat septentrional hi ha gravat l'any 2000. A tots els costats es repeteix un mateix motiu esquemàtic representació de la marinada i les ones del mar. | 08118-210 | Jardins de la Nimfa del Masnou | 41.4858100,2.3095200 | 442358 | 4592919 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Alumà | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 52014 | Font de la plaça del c. Pere Genové amb Capità Antonio Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-c-pere-genove-amb-capita-antonio-pages | XX | Font pública feta d'obra amb un cos vertical on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador, amb una pica semi circular amb la vora de pedres vistes. Damunt el brollador hi ha una rajola amb l'escut del Masnou. | 08118-268 | Carrer Pere Genové cantonada carrer Capità Antonio Pagès | 41.4833100,2.3096100 | 442363 | 4592641 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51989 | Pedra de molí dels Jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-dels-jardins-de-lluis-companys | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en un parterre dels jardins de Lluís Companys. | 08118-243 | Jardins de Lluís Companys | 41.4853600,2.3096200 | 442366 | 4592869 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51990 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-3 | XX | Hi ha algun grafit | Monument commemoratiu dedicat a Lluís Companys consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede situat al mig d'un parterre de gespa de 4 x 4 metres, enlairat i delimitat per un mur de maons posats a sardinell. Hi ha col·locades dues plaques: una metàl·lica al costat de ponent i una altra de marbre al costat septentrional. A la primera, posada per Esquerra Republicana de Catalunya, es llegeix: ' A la memòria del president màrtir de Catalunya, molt honorable Lluís Companys i Jover. 1882-1940'remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. A la de marbre diu: ' Al Molt Honorable Sr. Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya des de l'1 de gener de 1934 fins el 15 d'octubre de 1940 / El Masnou 22 d'abril de 1995'. | 08118-244 | Jardins de Lluís Companys | Inaugurat el 23 d'octubre de 1993. Posteriorment, el 22 d'abril de 1995 es va col·locar una altra placa. | 41.4854600,2.3097400 | 442376 | 4592880 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51870 | Font del Passatge Marià Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-passatge-maria-rosell | XIX | no raja aigua | Font que s'adapta arquitectònicament a la façana est de l'Ajuntament, en l'espai entre dues columnes, sota un arc de mig punt. És de pedra amb parament col·locat al trencajunt on hi ha l'any 1868 gravat i amb una pica de pedra treballada col·locada damunt un basament que la situa a mitja alçada. No conserva els brollador, que originalment eren dos. Damunt la font hi ha un plafó de quatre rajoles amb la imatge d'un barco de vela. | 08118-196 | Passatge Marià Rosell, s/n | 41.4838800,2.3098500 | 442384 | 4592704 | 1868 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51803 | Can Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisa | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Conjunt de construccions format per dos grups diferenciats: el primer conformat per un seguit d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que consten de planta baixa i planta pis; i un segon volum definit per una planta en forma de 'L' separada del vial per un espai lliure comú. Aquest segon grup consta de planta baixa i dos pisos i sembla la part més antiga. Les obertures més antigues, conserven els ampits, brancals i llindes de pedra vista treballada. Altres finestres s'han obert modernament. La façana és coronada per un recreixement del parament on s'observa l'any 1711 pintat. | 08118-46 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 32, 33, 34, 36, 37, 38, 39 i 40 | 41.4773800,2.3101600 | 442404 | 4591983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 52022 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-0 | XIX | Està molt malmès estructuralment i li manquen parts. | Safareig amb pou al costat situat en el carrer Lluís Millet, darrera el carrer Mare de Déu de la Pau. És de planta de quart de cercle amb el pou circular. És construït amb maons i els paraments arrebossats, tot i que es troba en molt mal estat. Disposa de la corresponent rentadora feta de maons plans i dues piques de distribució de l'aigua: una circular i l'altra trapezoïdal. El pou està tapat. | 08118-276 | Carrer Lluís Millet, s/n | En molts carrers antics hi havia safareigs comunals per rentar la roba que van anar desapareixen amb la construcció de noves cases, sobretot en les parcel·les davanteres de les cases de cós. | 41.4781900,2.3102500 | 442412 | 4592072 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51850 | El Comodoro; Casa Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comodoro-casa-carreras | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular que es desenvolupa amb dos retranquejos a mode de volums sobresortints amb un doble pla de façana que es repeteix a la façana posterior. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. Destaca el balcó amb barana d'obra amb calats del pla de façana dret. A la planta superior les obertures s'agrupen formant finestrals separats per columnes. Per damunt la cornisa motllurada hi ha l'ampit de la coberta fet d'obra i en mal estat de conservació; en alguns llocs s'ha perdut del tot. | 08118-104 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 30 | 41.4774300,2.3104000 | 442424 | 4591988 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51850-foto-08118-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51850-foto-08118-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51805 | Carrer Mare de Déu de la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mare-de-deu-de-la-pau | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX-XX | Conjunt tancat format per sis habitatges que formen una unitat, amb un espai comunitari en forma de carrer estret o pas peatonal amb voreres al que s'accedeix a través d'uns graons i aïllant-se del Torrent d'Umbert. Està format per unitats de planta rectangular de planta baixa o planta baixa i pis i cobertes de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes és molt simple, sense elements ornamentals destacables i el parament és un arrebossat pintat. El pas peatonal que vertebra aquest conjunt té quatre metres d'amplada, al final hi ha un altre tram d'escales que dóna sortida al conjunt, al costat d'una torreta semicircular. Les façanes laterals que tanquen el conjunt són secundàries i tenen poques obertures. | 08118-48 | Carrer Mare de Déu de la Pau | Té l'aspecte de petita colònia construïda per encabir-hi treballadors, potser de la fàbrica del costat (Can Xala). | 41.4781300,2.3104800 | 442431 | 4592066 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51805-foto-08118-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51805-foto-08118-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 52008 | Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-estaper-cuyas-del-bosch | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu. El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt. El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana. | 08118-262 | Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior. | 41.4856100,2.3104500 | 442435 | 4592896 | 1905 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany | L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51852 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-4 | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Cementiri de planta rectangular format per tres espais diferenciats arquitectònicament: espai d'accés i acollida o avant cementiri, espai principal definit per les illes dels panteons, i un espai simètric amb l'avant cementiri a la part posterior de la capella. Tot el recinte es troba envoltat perimetralment per un mur. El cementiri tal i com es coneix ara és fruit de diverses ampliacions. La més important fou la construcció de la capella dels Dolors, l'any 1908, i l'ampliació del cementiri per la seva part nord (per darrera la capella). El disseny de la capella és de Bonaventura Bassegoda i Amigó i es va poder construir gràcies al patrocini de Bonaventura Fontanills i Rosés. Paral·lelament a la seva construcció es va decidir ampliar el cementiri pel nord. La part central és la més rellevant. És una zona de planta quadrada amb un espai central dividit en quatre illes on hi ha els panteons; al mig es va col·locar la creu de terme de l'antic cementiri. Aquesta zona queda a una cota superior del passadís que l'envolta i que dóna accés als nínxols. Per accedir-hi hi ha disposades quatre escalinates. L'avant cementiri, dissenyat per Miquel Garriga, fou modificat els anys 80 del passat segles, afegint-hi sales destinades al personal i la construcció de l'actual sala de vetlles, donant continuïtat a la porxada de Miquel garriga i Roca. | 08118-106 | Av. Joan XXIII, 112-114 | L'any 1865 el cementiri situat a la sagrera de l'església de Sant Pere, s'havia fet petit, no hi cabia cap més difunt. Per aquest motiu, la Junta local de Sanitat va decidir traslladar-lo als afores del poble. La tria del terreny va motivar disputes entre l'Ajuntament i la propietària dels terrenys escollits pel consistori, Francisca Sors i Matas. Aquesta va cedir gratuïtament uns altres terrenys de la seva propietat que no dividien la seva hisenda per la meitat. El projecte de disseny del nou cementiri recaigué en l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, que va elaborar els plànols entre 1867 i 1868. L'elevat cost del projecte en va alentir la seva construcció i el disseny final fou el resultat de modificacions i alteracions posteriors. L'esplendor del recinte, convertit en un veritable museu, s'assoleix durant la primera dècada del segle XX mercès a la construcció dels monumentals panteons de les famílies benestants masnovines; la major part projectats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda. D'ell és la capella neoromànica, obra del 1907 sufragada per Bonaventura Fontanills, on hi ha enterrada la seva germana. | 41.4857900,2.3104600 | 442436 | 4592916 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 52006 | Panteó d'Antònia Maristany i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. | 08118-260 | Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. | 41.4855300,2.3104800 | 442438 | 4592887 | 1889 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Collet F. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52004 | Panteó de Joan Millet i Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. | 08118-258 | Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. | 41.4854700,2.3105000 | 442439 | 4592881 | 1885 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52003 | Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). | 08118-257 | Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. | 41.4854200,2.3105100 | 442440 | 4592875 | 1904 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 52011 | Panteó de Francesca Sors de Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada | 08118-265 | Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852500,2.3105700 | 442445 | 4592856 | 1873 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi | Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51955 | Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08118-209 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4853800,2.3105800 | 442446 | 4592871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml