Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51898 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-0 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,60 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca aproximadament. Es troba a l'interior del pati d'una casa. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-141 | Carrer St. Felip, 115 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4811000,2.3231500 | 443492 | 4592387 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51898-foto-08118-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51899 | Can Framis, Casa Salvador Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-framis-casa-salvador-millet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815, C-816 i C-Edificis emblemàtics | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta volada per la façana, de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana s'inspira en l'arquitectura renaixentista, especialment la decoració escultòrica a les llindes del pis principal i les obertures de la planta superior, a mode de galeria de solana. La porta queda inscrita dins un gran arc ogival que inclou unes obertures laterals enreixades. En el primer pis destaca un balcó continu amb les dues obertures i una reixa de ferro forjat. També destaca la decoració de la barbacana a base de rajoles blaves i blanques, les motllures amb motius vegetals dels dintells de les balconeres i l'escut central amb les inicials S.M de Salvador Millet. L'acabat de tot el parament és un estucat de color terrós amb relleu imitant l'aparell de maons. | 08118-142 | Carrer St. Felip, 61 | El promotor de l'obra fou Salvador Millet. | 41.4806800,2.3214500 | 443349 | 4592342 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Fatjó Torras | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51900 | Casa Bassegoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bassegoda | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-818 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer que consta de planta baixa, dos pisos i amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es disposa simètricament: a la planta baixa, la porta d'accés i la finestra lateral enreixada; el pis principal s'obre amb dos grans balcons d'arcs apuntats ornats amb ceràmica i un escut esculpit de Sant Jordi entremig. Als mosaics ceràmics es poden observar una rosa i un compàs, símbols de la professió d'arquitecte. El pis superior, de menor alçada, presenta una galeria de quatre arcs carpanells entre columnes. Corona l'edifici la barana del terrat, que combina l'obra i el ferro. | 08118-143 | Carrer St. Felip, 105 | Fou la casa de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda Amigó que la va projectar. Però antigament era coneguda com ca l'Antònia de la Llet. | 41.4810200,2.3228000 | 443462 | 4592378 | 1909 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda Amigó | També coneguda com a Can Joan de la llet | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51901 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics II. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb un jardí lateral. La façana de llevant comparteix la mitgera amb la casa del costat, la de ponent dóna al jardí, la meridional és la façana principal que dóna al passeig Prat de la Riba i la façana septentrional dóna al carrer del darrera (Sant Antoni). És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i un terrat pla en la zona meridional de la coberta i inclinada de teules en la meitat septentrional. La façana es disposa simètricament on a la planta baixa es disposa la porta d'accés i una finestra geminada lateral. En els dos pisos hi ha un balcó i una finestra amb balconera. De totes maneres, originalment, en el lloc del balcó de la primera planta hi havia hagut una vitrina modernista. L'element més destacat és la decoració de la façana i de la tanca, a base de franges horitzontals fetes amb un esgrafiat recrescut i rajoles vidrades sobre un parament de maons vermells. El pati lateral està tancat perimetral amb un mur baix. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa. | 08118-144 | Passeig Prat de la Riba, 71-72 | Edifici encarregat per Fèlix Maristany que en fou el primer propietari. | 41.4803700,2.3242900 | 443586 | 4592305 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Sabater i Juli Maria Fossas Martínez | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51902 | Pi (pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-1 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba plantat a l'interior del pati d'una casa. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-145 | Carrer Pere Grau, 116 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4809900,2.3244700 | 443602 | 4592374 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51903 | Cal Ros de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La seva composició és simètrica a partir de dos eixos verticals, només trencada per una petita obertura lateral en la planta pis. A la planta baixa es disposen dues portes molt properes entre elles definides per arcs rebaixats. A la planta pis hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra granítica treballada, situades molt a prop del volat de la coberta. Entre les dues finestres hi ha un rellotge de sol pintat. En les altres façanes hi ha un predomini el ple sobre el buit, amb pautes més lliures en les que les obertures es disposen de forma més anàrquica i amb una morfologia més diversa. Els paraments de les façanes és un arrebossat sense detalls ornamentals ni elements sobresortint. Els emmarcaments de les obertures es destaquen amb pintura. | 08118-146 | Carrer Jaume I, s/n | A finals del segle XIX i principis del XX pertanyia a Thomas Morrison, que fou el descobridor de les restes arqueològiques. Fou restaurada l'any 1992 amb el finançament de la direcció general d'arquitectura i habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Masnou. | 41.4822700,2.3248100 | 443631 | 4592516 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre les dues portes de la planta baixa, hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció en lletra capital: 'Cal ros de les cabres / Masia edificada al segle XIX sobre les restes d'una vil·la romana anomenada villa Taliano en honor del patrici que la va construir. Rehabilitada per la direcció general d'arquitectura i habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Masnou l'any 1992'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51904 | Ca l'Orfila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorfila | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta composta per dos cossos un quadrangular i l'altre rectangular; el primer consta de planta baixa, planta pis i coberta plana practicable a mode de terrat amb distància entre forjats superior a tres metres; el segon cos consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb ràfec. A la part superior del cos més alt, hi ha una obertura més gran que la resta en forma de volta d'arc apuntat emmarcat amb maons posat a llibret. Les altres obertures també tenen el llinda amb aquest sistema ornamental, a excepció de les obertes recentment a causa de la reconversió de l'edifici. | 08118-147 | Carrer Joan Miró / Av. Generalitat de Catalunya | 41.4829200,2.3248600 | 443636 | 4592588 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la seu de la policia local.La façana principal està construïda amb pedres provinents del jaciment romà de Cal Ros. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51905 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-2 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal una poda de la brancada inferior de la capçada per tal d'evitar que amb el vent o la pluja pugui esqueixar-se alguna branca. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 10 metres d'alçada, per 1,50 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba ubicat a l'interior d'una parcel·la. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-148 | Carrer Ciutat Vila Jardí, 28-30 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4842100,2.3256000 | 443699 | 4592731 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51906 | Can Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gayo | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica on destaca, descentrada, la porta d'accés adovellada amb una finestra enreixada a mitja alçada a cada costat. A la planta pis, hi ha tres obertures i un rellotge de sol pintat. A les altres façanes hi destaca el ple sobre el buit amb una disposició més anàrquica de les obertures, però on destaquen els ampits, brancals i llindes de pedra vista treballada. A la part posterior hi ha adossat un petit cos de planta baixa destinat a magatzem. | 08118-149 | Carrer del Torrent del Gayo, 5 | 41.4841400,2.3287800 | 443964 | 4592721 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51908 | Jardí de la Vil·la Anita o cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-villa-anita-o-cal-sastret | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Jardins d'on cal destacar tres àmbits. El primer, ubicat a la façana principal, amb un seguit d'espècies de la família de les Cycadaceae i Arecaceae, destacant dues ciques (Cyca revoluta) plantades en composició ornamental a banda i banda de la magnífica escala que dóna accés al jardí des de la casa. Es caracteritzen per una gran corona de fulles compostes i un estípit d'uns dos metres d'alçada. Són gimnospermes dioiques perennes, amb grans fulles pinnades compostes. Per altra banda destaquen dues imponents palmeres datileres (Phoenis dactylifera). Es tracta d'una palmera dioica, amb un tronc únic, que mesura uns 20 metres d'alçada i 40 cm de volta de canó. En alguns indrets, aquest tronc presenta deformacions característiques d'aquesta espècie. Les fulles són pinades, de 6 a 7 metres de longitud. Les flors masculines són de color crema i les femenines de color groc. El fruit conegut amb el nom de dàtil, té una forma ovoide i mesura entre 3 i 9 cm de longitud. Són de color taronja, i la seva carn és molt dolça. Cal esmentar una palmera de Canàries (Phoenix canariensis), de la qual només queda el tronc, ja que ha estat afectada per una plaga d'insectes conegut com escarbat morrut. L'alçada mitjana d'aquesta palmera era d'uns 13 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. El segon àmbit seria a l'entrada de la finca pel barri principal situat a orient. Un cop dins, s'observa un pati de pedres, amb un grup de til·lers de dimensions importants. Aquests mesuren uns 10 metres d'alçada sense la capçada, i una volta de canó d'un metre aproximadament a 1,40 m. Són arbres relativament vells, El tronc és recte. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. Envoltant aquests arbres hi ha tot un seguit d'arbusts, rosers, geranis, etc. Finalment, el tercer àmbit es troba ubicat al darrera de la casa, d'on destaquen dos pins pinyoners (Pinus pinea). Mesuren aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,80 cm de volt de canó i 1,850 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-151 | Camí del Mig, 8 | El coneixement modern de les ciques va començar al segle IX amb el recull de dos naturalistes àrabs que deien que el gènere de les 'Cycas' era utilitzat per a la producció de farina a la Índia. Al selge XVI, Femao Lopez de Castanheda i Francis Drake, localitzaran ciques a Moluccas, on menjaven les llavors. L'any 1576, Giovanni Lerio, va arribar al Brasil i va observar una planta coneguda com “ayrius”, classificada actualment com a pertanyent al gènera Zamia. Les ciques fóren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann l'any 1834, i serien incloses en el gènere Encephalartos. El nom genèric faria referència al llevat obtingut dels estípits. Durant els viatges arreu del món, en els segles XVIII i XIX botànics com C.J. Chamberlain van estudiar aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Aquest naturalista publicà el resultat de l'estudi l'any 1929 amb el llibre 'The Living Cycads'. Una dada molt important és el registre fòssil de les ciques, datades del permià primerenc, fa 280 milions d'anys. Pel que fa a la palmera datilera, alguns exemplrs poden tenir més de 300 anys. Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. Del pi pinyoner es pot dir que aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4866100,2.3313100 | 444178 | 4592993 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51909 | Vil·la Anita; La Torreta; Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-la-torreta-cal-sastret | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada amb annexos adossats als escaires de forma simètrica i que consta de planta baixa i planta pis. Un cos central s'eleva amb una coberta amb rajoles policromades, a quatre vessants. S'ubica al cim d'un petit turó que domina el paisatge amb control visual directe del mar. És envoltat de jardí i terrasses que s'adapten al pendent del terreny amb importants murs de contenció. La façana principal és orientada a migdia i una escalinata amb balustrades dóna accés a la porta principal. La composició de les obertures és simètrica amb la porta centrada i dues finestres laterals, totes d'arc de mig punt i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana té relleus decoratius de formes arquitectòniques, pilastres entre les obertures i imitació de carreus a les cantoneres. Una balustrada a mode d'acroteri corona la façana. A l'escaire nord-est hi ha la torre d'un pou que sobresurt de l'alçada de l'edifici amb coberta de rajoles policromades als quatre vents. | 08118-152 | Camí del Mig, 8 | Reformada a principis de segle XX (1903-05). | 41.4866000,2.3314800 | 444192 | 4592992 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51910 | Carrer del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pou | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Carrer entès com a espai públic peatonal de dimensions reduïdes al voltant del qual s'organitzen a un costat cases entre mitgeres amb la façana orientada a migdia, mentre que a l'altre hi ha els corresponents patis particulars delimitats per murs mitgers. En un d'aquests patis hi ha un pou que és el que dóna nom al carrer. El nivell en què s'ubica és inferior al dels dos carrers perpendiculars (Torrent d'Umbert i carrer dels Enamorats) i que es guanya amb dos trams d'escales. Al costat d'un d'aquests trams hi ha un pedrís. El paviment és de toves (peces quadrades de terra cuita). | 08118-153 | Carrer del Pou | 41.4777600,2.3110400 | 442478 | 4592024 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51911 | Escales del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-primer-de-maig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Rafael de Casanova i a migdia pel carrer de Sant Cristòfol. El recorregut, estret i de forta pendent, es desenvolupa en tres trams de catorze graons cadascun, acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. L'acabat és de pedra natural tallada i col·locada tant en l'estesa com en la contrapetja. A nivell urbà no destaca cap element a excepció de les baranes de ferro laterals, empotrades en els murs i una font entre el carrer Rafael Casanovas i Lluís Millet. | 08118-154 | Carrer Primer de Maig | 41.4780000,2.3116000 | 442525 | 4592051 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51912 | Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-millet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Davant disposa d'un pati alineat al pla de carrer i delimitat per una barana de balustrada. La planta baixa queda a una cota superior del nivell del carrer que es supera mitjançant una escala central. Aquest desnivell produeix un espai aprofitat com a planta baixa amb façana alineada al pla de carrer i independent del cos principal de la casa; actuant a l'hora de terrassa d'aquesta. En aquest espai hi ha dos locals (fusteria i habitatge) que es comuniquen per sota. Hi vivien els masovers Per Costa i Margarita Noms. La façana de la casa es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una porta d'accés central amb finestres lateral; a la planta pis per un balcó centrat i dues obertures laterals. | 08118-155 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 4-5 | 41.4778300,2.3124300 | 442594 | 4592031 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51912-foto-08118-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51912-foto-08118-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51913 | Casa del carrer Lluís Millet, 122 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-lluis-millet-122 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer Lluís Millet que consta de planta baixa i dos plantes pis i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per la porta d'accés al centre, d'arc escarser, i dues finestres laterals amb reixes de ferro forjat; a la planta pis amb tres balcons amb barana de ferro i obertures d'arc carpanell; i a la planta superior tres balconeres més. Damunt la cornisa hi ha una balustrada que actua de barana de la coberta. L'acabament del parament és un estucat llis sense motllures ni relleus. A l'interior hi presenta decoració amb motius i vitralls modernistes. | 08118-156 | Carrer Lluís Millet, 122 | 41.4787700,2.3121500 | 442571 | 4592136 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51913-foto-08118-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51913-foto-08118-156-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51914 | Escales del carrer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-gaudi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, que comunica el final de l'avinguda Joan XXIII amb el carrer de Barcelona. El recorregut es desenvolupa fent un colze en el que el primer tram esdevé un pendent, mentre que en l'altre es generen un seguit d'escales suaus, agrupades en conjunts o trams de dos o tres graons. En l'espai central hi ha unes baranes metàl·liques generadores d'un cert ritme que té per final una font de ferro colat. Les façanes que acompanyen són secundàries on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. A nivell urbà no destaca cap element a excepció del paviment, que per la seva posició crea dos àmbits, un de central i l'altre als extrems amb els laterals a mode de voreres. També hi ha una font. | 08118-157 | Carrer Gaudí | 41.4779400,2.3131400 | 442653 | 4592043 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51915 | Les Seixanta Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. | 08118-158 | Av. Joan XXIII | 41.4783400,2.3116400 | 442528 | 4592088 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51916 | Casa del carrer Barcelona, 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-52 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb diferents reculades respecte el pla de façana i enretirada del carrer per un jardí davanter; que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. El volum que es genera és de línies senzilles acompanyat d'un seguit de terrasses on es combinen obertures rectangulars i verticals amb tribunes. El sentit d'horitzontalitat de la casa ve marcat per la continuïtat de les cornises i es potencia amb el pintat, en els plans de façana, d'unes franges horitzontals d'un to més fosc que el del pal de façana. El pati davanter és delimitat per una tanca de ferro forjat alineada al pla de carrer. Hi ha un accés directe des de l'exterior a la primera planta mitjançant una escala de ferro d'un sol tram. | 08118-159 | Carrer Barcelona, 52 | 41.4781100,2.3142400 | 442745 | 4592061 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51917 | Av. Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-del-carme | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Buenos Aires i el carrer Sant Francesc d'Assís. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Els paviments són heterogenis entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'un cert interès a nivell urbà. | 08118-160 | Av. Mare de Déu del Carme | 41.4787300,2.3146900 | 442783 | 4592129 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51918 | Passatge Rector Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-rector-pineda | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Passatge peatonal que es genera en pendent comunicant el carrer Barcelona amb el carrer de Sant Francesc d'Assís passant per darrera la plaça on hi havia l'antic mercat. El recorregut en pendent, de forma sinuosa, estret i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per murs de paredat mixt, en algun cas molt alts, pràcticament cecs, a excepció d'algunes portes i petites obertures, i culmina amb unes escales que comuniquen el tram superior del passatge amb el carrer Sant Francesc d'Assís. La trobada amb el carrer Barcelona es fa a través de dos punts: pel Passatge Rector Pineda i pel Passatge d'Anselm Clavé. Els paviments s'han unificat recentment entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'interès a nivell urbà. | 08118-161 | Passatge Rector Pineda i Passatge d'Anselm Clavé | 41.4788700,2.3161900 | 442909 | 4592144 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51919 | Casa del carrer St. Francesc d'Assís, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-francesc-dassis-39 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. L'acabat superficial dels paraments de la façana és estucat i pintat de blanc, sense cap element que sobresurti. Per la posició de final d'illa, l'edificació gira i dóna resposta al Passatge Rector Pineda amb una façana secundària on preval el ple sobre el buit i amb la formació d'un petit terrat. A causa de la topografia hi ha un gran desnivell i tot el conjunt es recolza sobre un gran mur de pedra, fet de parament mixt que acompanya el passatge. | 08118-162 | Carrer St. Francesc d'Assís, 39 | 41.4789000,2.3164500 | 442930 | 4592147 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51919-foto-08118-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51920 | Mirador de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-de-lesglesia | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Espai públic de planta quadrada en forma de plaça urbanitzada damunt un edifici públic (l'actual arxiu municipal), donat el gran desnivell del terreny en aquest indret. La plaça actua de mirador davant del mar, amb l'església de sant Pere al seu darrera, que és el punt més alt del turó. La barana, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d'acer galvanitzat. Per impedir l'accés de vehicles hi ha unes pilones també d'acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça. | 08118-163 | Plaça de l'església | Reformat a l'any 2000 | 41.4790600,2.3163100 | 442919 | 4592165 | 1957 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51921 | Casa del carrer St. Francesc d'Assís, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-francesc-dassis-26 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis. La coberta, que en origen era inclinada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, és plana practicable a mode de terrat en la meitat meridional i inclinada de teules en el tram septentrional. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra lateral a mitja alçada amb reixa de ferro; i a la planta pis amb dues finestres de llinda recta. L'acabament superficial del parament és arrebossat llis del que només sobresurten els ampits de les finestres de la planta pis suportats amb dues carteles. | 08118-164 | Carrer St. Francesc d'Assís, 26 | 41.4790800,2.3165200 | 442936 | 4592167 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51921-foto-08118-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51921-foto-08118-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51922 | Can Comellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comellas-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa aïllada de planta rectangular enretirada del pla del carrer per un pati davanter, composta per un cos principal de planta baixa i coberta plana practicable, a mode de terrat, i un altre cos secundari separat pel jardí i alineat al pla del carrer Sant Francesc d'Assís. Aquest darrer volum acaba formant part del mur de tancament de la parcel·la i pren més presència que l'edificació principal elevant-se un pis més. La planta baixa és lliure i exterior, i l'accés a l'interior del primer pis es realitza per mitjà d'una escala exterior. La façana de l'edificació principal, encarada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits per una porta centrada i dues finestres laterals protegides per persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat llis amb un sòcol i relleus florals decorant la part superior de les llindes de les finestres. Una marquesina de ferro i vidre protegeix la porta d'accés. Una balustrada d'obra corona la façana, actuant de barana de la coberta. | 08118-165 | carrer St. Francesc d'Assís, 27 i 29 | 41.4788900,2.3168100 | 442960 | 4592146 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rep el nom perquè hi va viure el compositor i pintor Joan Comelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51923 | Casa del carrer Barcelona, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-16 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Habitatge entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb pati davanter que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta composta de teules àrabs. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica que es defineix en planta baixa amb porta d'accés i finestra lateral; en el primer pis un balcó continu amb barana de ferro i dues obertures; a la planta superior per una galeria de tres finestres separades per columnetes. La façana s'acaba amb una cornisa adintellada. L'acabat del parament és un estucat llis amb un recreixement a les llindes. | 08118-166 | Carrer Barcelona, 16 | 41.4787300,2.3170300 | 442979 | 4592128 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51923-foto-08118-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51923-foto-08118-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51924 | Can Parala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parala | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada, de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva tipologia respon a la de mas català que s'ha inserit dins una trama urbana desenvolupada a posteriori. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica que ha patit modificacions posteriors que n'han desvirtuat la seva tipologia constructiva. Destaquen les finestres de la planta pis; una conserva els brancals, l'ampit i la llinda de pedra vista treballada, l'altra només en conserva l'ampit. Són els únics elements que en denoten la seva antiguitat. | 08118-167 | Carrer St. Francesc d'Assís, 6-8 | 41.4792600,2.3171800 | 442992 | 4592187 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51924-foto-08118-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51924-foto-08118-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51924-foto-08118-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51925 | Escales de St. Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-st-francesc-dassis | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I | XVII-XIX | Escales públiques que comuniquen la plaça Jaume Bertran amb el carrer Santa Anna, Sant Francesc d'Assís i carrer Sant Josep per salvar el desnivell del turó on s'edificà l'església de Sant Pere, al voltant de la qual s'estructurà un dels nuclis més antics de població. El recorregut és sinuós i les escales estan formades per graons amples de voreres de pedra vista i amb separacions generoses acompanyades de murs cecs, culminant en la part més alta, amb una torre d'aigües de la Mina Pollador i pertanyent a la casa de Can Margarit. Hi ha dues buguenvíl·lees que decoren les escales i que han estat molt reproduïdes convertint-se en un racó emblemàtic del poble. | 08118-168 | Carrer Escales de St. Francesc | La torre pertany a la casa que fou de la família Sampera, capitans de marina, i des d'ella es podien veure tots els vaixells que entravan i sortien del port. | 41.4791000,2.3173900 | 443009 | 4592169 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51926 | Plaça de la Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-llibertat | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX-XX | Plaça pública de planta rectangular delimitada a migdia pel carrer de Barcelona i per edificacions en els altres costats, destacant el costat de ponent en el que hi té façana l'edifici de l'antic Casinet. L'espai resultant es pot entendre com un conjunt d'unitats de diferents àmbits creats per a diversos usos. D'una banda es genera un espai de pas i estacionament de vehicles, i de l'altre costat la plaça pròpiament dita. Aquests dos espais estan separats per una alineació de plataners i mobiliari urbà, com bancs i els fanals. Hi ha un canvi contrastat entre el paviment de la vorera del carrer Barcelona i el de la plaça, que passa d'uns panots blancs i rogencs, a un paviment grisós més senzill. A l'extrem septentrional hi ha un pas i una escala pública que comunica amb el carrer de Josep Llimona i salva el canvi de cota entre els dos espais. | 08118-169 | Plaça de la Llibertat | 41.4790200,2.3182100 | 443077 | 4592159 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels espais emblemàtics del municipi. Hi havia hagut una torre de defensa i entitats assenyalades com el partit polític local, Gent del Masnou. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51927 | Antic Hostal de can Ramon; Ca l'Emilio dels ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-can-ramon-ca-lemilio-dels-ous | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, format per un cos principal simètric amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel ala façana principal i un altre cos adjacent que conforma una terrassa a nivell del primer pis amb barana de balustrada i que, en planta baixa, genera un espai de resguard cobert emmarcat per una gran arcada. La façana principal orientada a migdia, es genera amb una composició simètrica: a la planta baixa es situa la porta d'accés i una finestra amb reixa i en les plantes superiors es defineixen un seguit d'obertures rectangulars, la majoria amb l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Les façanes laterals són secundàries i tenen poques obertures i petites. Destaca el pati davanter delimitat per un petit mur amb reixa de ferro que fa de nexe d'unió entre la plaça, l'edifici i les escales del carrer Sant Francesc d'Assís. | 08118-170 | Pl. Jaume Bertran, s/n | Havia estat un hostal, d'aquí li ve el nom. | 41.4816600,2.3258900 | 443721 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pati porxat correspon a l'espai on s'aturaven els carruatges | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51928 | Ca n'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhorta | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que fa cantonada i de planta, gairebé, quadrada alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat, a la planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres laterals, i a la planta pis amb un balcó central i dues obertures als costats. Els paraments estan estucats i pintats ressaltant els emmarcaments de les obertures amb un to més fosc; exceptuant un sòcol de pedra. | 08118-171 | Carrer Bonaventura Bassegoda, 12 | 41.4814500,2.3221600 | 443409 | 4592427 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51928-foto-08118-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51929 | Casa de la plaça Catalunya, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-catalunya-10 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb pati davanter i de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La planta baixa i el pati queden a una cota superior del nivell del carrer. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a la planta baixa amb la porta d'accés arquejada i amb els brancals, el llinda i la llinda de pedra vista treballada i una finestra amb reixa de ferro al seu costat esquerre; i a la planta pis amb dues finestres, una més petita que l'altra. La més gran, que està damunt la porta d'accés, té els brancals, l'ampit i la llinda de pedra vista treballada. La façana de ponent és secundària i preval el ple sobre el buit, amb una única obertura molt petita. El pati està delimitat per una barana de ferro i s'hi accedeix per unes escales situades en sentit paral·lel a la façana i al carrer. | 08118-172 | Plaça Catalunya, 10 | 41.4813600,2.3218300 | 443382 | 4592417 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51930 | Casa del carrer de La Gaditana, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-gaditana-2-4 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres, amb pati davanter i posterior, de planta rectangular enretirada del pla de carrer que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. És un edifici dividit interiorment en dos habitatges que fa cantonada amb el carrer Roger de Flor. La planta baixa i el pati davanter que es perllonga estan a una cota superior al carrer. La façana principal es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Tota la façana està estucada imitant carreus posats a portell i el coronament és una balustrada d'obra. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. | 08118-173 | Carrer de La Gaditana, 2-4 | 41.4811700,2.3221200 | 443406 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51930-foto-08118-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51930-foto-08118-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51931 | Xalets racionalistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes | <p>AA.VV (1999). La tradición renovada. Ed. COAC. Barcelona, pàg. 165. BOHIGAS, Oriol (1970).Arquitectura española de la Segunda República. Tusquets editor. Barcelona, pàg. 91. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu Col·legi d'Arquitectes de Catalunya</p> | XX | <p>Conjunt racionalista de quatre habitatges unifamiliars, delimitats per la plaça Espanya a migdia, el carrer Pau Casals a ponent, el carrer Ramon Fabra a llevant i el carrer Silveri Fàbregas al nord. El projecte inicial preveia la construcció de sis habitatges, quatre adossats i dos aïllats, però només es van fer els quatre primers. Estan envoltades de jardí i tenen un marcat sentit horitzontal reforçat per un ràfec continu. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta plana practicable. A les façanes es combinen les obertures en sentit vertical i en sentit horitzontal.</p> | 08118-174 | Pl. Espanya, 1-2 / carrer pau Casals, 2 / c. Roman Fabra, 1-3 | 41.4828200,2.3148600 | 442801 | 4592584 | 1936 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Maria Puig Gairalt | 120|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51932 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular però amb la suma de diversos volums amb la coberta plana amb baranes de tub, de línies senzilles i obertures que emfasitzen la horitzontalitat. | 08118-175 | Avinguda Cusí i Fortunet, 38 | 41.4816900,2.3218500 | 443384 | 4592453 | 1934 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51933 | Casa del carrer Fontanills, 65-67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-fontanills-65-67 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i acabada amb una coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana de ponent comparteix la mitgera amb la casa del costat, però les altres tres façanes estan envoltades de jardí. La façana principal es compon de forma simètricament a partir de tres eixos verticals i està coronada amb una balustrada d'obra. A la planta baixa es disposa de la porta d'accés centrada amb sengles finestres als costats. En el primer pis, damunt la porta d'accés, en l'eix central de simetria, s'obre un balcó amb barana de ferro. En el pis superior es disposa de tres obertures, seguint els tres eixos de simetria. Totes les finestres són d'arc carpanell i estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana és un estucat pla amb esgrafiats de motius geomètrics imitant carreus en els laterals, a la planta baixa i a les obertures de la planta baixa definint uns arcs adovellats. Damunt les obertures de les plantes superiors, els esgrafiats són sanefes de motius vegetals. | 08118-176 | Carrer Fontanills, 65-67 | 41.4820400,2.3246900 | 443621 | 4592490 | 1924 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51933-foto-08118-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51933-foto-08118-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51934 | Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-docata | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai públic de planta quadrada delimitat pel carrer Mestres Villà a migdia, el carrer Jaume I al nord i per façanes de cases en els costats de llevant i ponent. Des del carrer Mestres Villà s'hi accedeix, per superar el desnivell, a través d'una escala ascendent amb una font al lateral dret. Des del carrer Jaume I s'hi accedeix a través d'una escala descendent. A cadascun dels seus costat s'aixequen sengles construccions de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta plana. Al costat NE hi ha el monument a Ramon Trias Fargas i en el costat NO hi ha una altra font i l'entrada a les mines d'aigua. Als laterals de llevant i ponent de la plaça hi ha dues alineacions d'arbres (plataners) i bancs de fusta paral·lels a les façanes d'habitatges. El paviment és de panots de colors blanc i vermell, fent dibuixos geomètrics. | 08118-177 | Plaça d'Ocata | Al segle XIX s'hi feia mercat. | 41.4809200,2.3247100 | 443622 | 4592366 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51935 | Casa del carrer d'Adrà, 37-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dadra-37-39 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres alineat al pla del carrer Adrà amb pati al davant de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta plana a modus de terrat pla. La façana es compon simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés amb una finestra a cada costat amb protecció de reixa. En el primer pis destaca l'element més característic de l'edifici, un balcó corregut d'obra amb balustrada amb quatre obertures. La segona planta pis té la façana enretirada del pla de les dues primeres plantes, amb un petit terrat entre una i altra façana protegit amb una barana de balustrada d'obra. El coronament de la façana es fa amb una altra balustrada delimitada per dos pinacles als extrems. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiat imitant carreus posats a portell i un lleuger recreixement al voltant de les obertures amb una línia corba al damunt de la llinda. | 08118-178 | Carrer d'Adrà, 37-39 | 41.4795500,2.3192900 | 443168 | 4592218 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51936 | Casa del carrer de Pere Grau, 103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pere-grau-103 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineat al pla del carrer i que fa cantonada amb el carrer Mare de Déu de Montserrat. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat. A la porta i a les finestres es conserven vitralls modernistes. La façana principal es defineix a partir d'una composició en planta pis d'obertures de llinda recta i un balcó amb balustrada d'obra; i en planta baixa, d'una porta d'accés i dues finestres als costats, tots d'arc carpanell. A la façana de ponent domina el pla sobre el buit on només s'obren dues petites obertures. | 08118-179 | Carrer Pere Grau, 103 | Hi va haver instal·lada l'Acadèmia Bosch | 41.4817700,2.3248600 | 443635 | 4592460 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51936-foto-08118-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51936-foto-08118-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51937 | Cal Senyor Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-jordi | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici residencial d'un únic volum situat entre el passeig Prat de la Riba, l'avinguda Joan Maragall i el carrer sant Agustí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta plana en forma de terrat català. La faça del passeig Prat de la Riba es desenvolupa a partir d'una composició simètrica a partir d'un eix central que divideix la finestra arquejada de la planta baixa i el balcó de balustrada amb dues obertures de la planta pis. La façana de l'av. Joan Maragall també té una composició simètrica on destaca el coronament superior del terrat, el balcó central i la porta d'entrada. El parament de les façanes està estucat de color salmó amb esgrafiats geomètrics amb barcos de vela com a motius més interessants. | 08118-180 | Av. Joan Maragall, 1 | 41.4793300,2.3176400 | 443030 | 4592194 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51937-foto-08118-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51937-foto-08118-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51938 | Horta Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-puig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es disposa a partir d'una composició simètrica: definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada amb finestres als costat, més grans que les tres finestres de la planta pis, protegides per persianes de llibret de fusta. En el seu coronament es perllonga el parament de la façana a mode d'acrótera, amb motiu central de línies corbades on es llegeix 'Huerta Puig'. A les façanes laterals predomina el ple sobre el buit amb poques obertures de petit tamany. Hi ha un cos adjacent de planta baixa i coberta inclinada a un vessant a llevant i d'altres dependències agrícoles a ponent amb una bassa de planta quadrada. | 08118-181 | Carrer d'Agricultura, 6 | 41.4799700,2.3175700 | 443025 | 4592265 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51939 | Can Mundiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mundiu | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres als costats; i a la planta pis amb tres finestres de llinda recta i ampits sobresortint suportats amb carteles. La porta d'accés té un arc escarser amb motllura fet de maons posats a llibret. Els brancals són fets amb el mateix sistema. El parament de la façana és llis i és coronat amb una cornisa motllurada amb recreixement del mur tapant la coberta. Porta l'any 1870 pintat a la façana. Al costat dret hi ha un altre cos annex d'una únic planta amb la coberta de teules àrabs amb coberta inclinada decreixent en direcció a la façana de llevant. Davant hi ha una era amb dues moreres. | 08118-182 | Camí del Mig, 9 | 41.4800900,2.3174300 | 443013 | 4592279 | 1870 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51939-foto-08118-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51940 | Til·lers del parc infantil Bell Resguard (Tilia X Europaea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-parc-infantil-bell-resguard-tilia-x-europaea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de tres arbres del gènere Tilia segurament híbrid natural, utilitzat com a espècie ornamental de parcs i jardins i en carrers, per l'ombra i l'aroma que en desprenen bàsicament les seves flors. Són arbres relativament joves, amb una alçària considerable, d' aproximadament 18 metres. El tronc és recte i mesura entre 50 o 60 cm. de volt de canó i el mateix es pot dir del volt de soca. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. | 08118-183 | Passeig Joan Carles I, s/n | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord. La flor d'aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats. De les seves fulles, un cop descompostes, se'n obté un humus amb un alt contingut mineral. En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 41.4805700,2.3175700 | 443025 | 4592332 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51941 | Plàtans del carrer Josep Pla (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51942 | Pollancre de Bell Resguard (Populus nigra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-bell-resguard-populus-nigra | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de ribera que es troba plantat aïllat com a element ornamental pel seu aspecte espectacular. Mesura 30 metres d'alçada, per 1,90 metres de volt de canó i 2,15 metres de volt de soca. L'escorça es presenta molt esquerdada i fosca al seu interior. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Les fulles dentades d'aquest arbre poden tenir una forma oval o romboïdal. | 08118-185 | Carrer Josep Pla, s/n | Arbre propi de la vegetació de ribera, que es pot trobar a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica. Acostuma a viure prop de les lleres dels rius, llacs i embassaments, i el podem trobar plantat entre el nivell del mar i els 1.300metres d'altitud. La fusta d'aquest arbre és molt tova i lleugera; és per aquest fet que s'utilitza per la elaboració de la pasta de paper o per fer embalatges, com les capses per a formatges. | 41.4840100,2.3203900 | 443264 | 4592712 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51943 | Eucaliptus de l'escola bressol (Eucalyptus globulus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lescola-bressol-eucalyptus-globulus | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Vàries de les branques s'han assecat i mort. També, presenta algun tipus de malaltia que fa que les seves fulles es vagin tornant grogues i s'assequin. | Eucaliptus que es troba plantat al patí de l'escola. Mesura 22 metres d'alçada, per 3 metres de volt de canó i 3,30 metres de volt de soca. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la•la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. | 08118-186 | Carrer Pagès Millet, 12-14 | Gènere d'arbres que comprèn 520 espècies diferents. L' eucaliptus és originari de Tasmània i Austràlia, però la seva difusió es va estendre per tot el continent Europeu, sobretot perquè va ser utilitzat per eliminar la humitat de les zones pantanoses i acabar així amb les febres pal·lúdiques. Va ser descobert per Labrillardière al segle XVIII i introduït a Europa cap allà l'any 1856. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. També és utilitzat en l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper. | 41.4820600,2.3221000 | 443405 | 4592494 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una espècie que competeix ecològicament amb les espècies autòctones, ja que no tenen competència en la capacitat d'absorció d'aigua i nutrients,i a causa de la rica composició en substàncies i essències antisèptiques de les seves fulles, entre altres, provoquen un efecte herbicida entre la resta de vegetació autòctona. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51946 | Araucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/araucaria | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc. | 08118-189 | Carrer Mestres Villà, 2 | Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile). En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts. La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys. En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris. | 41.4810000,2.3239600 | 443559 | 4592375 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51947 | Arxiu municipal fotogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-fotografic | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | XX | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. Les imatges antigues que es conserven permeten descobrir com era el Masnou des de finals del segle XIX. La temàtica d'aquestes imatges abasta tots els temes locals: festes, carrers, cases, consistori, la seva gent, etc. Es nodreix de donacions de particulars antigues i recents. | 08118-190 | Carrer Sant Francesc d'Assís, 28 | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4809900,2.3268000 | 443796 | 4592372 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51948 | Platanar del Casino (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platanar-del-casino-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (25 peus) situats en el pati particular de l'entitat El Casino utilitzats com a ornamentals per tal de proporcionar ombra al pati durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 13 i 17 metres d'alçada total,l'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-191 | Carrer Tomàs Vives, 36 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4835300,2.3302200 | 444084 | 4592652 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51949 | Magnòlies del carrer Pere Grau (Magnolia garndiflora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolies-del-carrer-pere-grau-magnolia-garndiflora | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt format per dos arbres joves d'uns 8 anys d'edat, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 6 i 7 metres d'alçada, per 50 a 60 cm de volt de canó i 70 centímetres de volt de soca. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-192 | Carrer Pere Grau, s/n | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4849900,2.3311900 | 444166 | 4592814 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc