Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52001 | Panteó de Josep Casals i Casals i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. | 08118-255 | Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. | 41.4853100,2.3109200 | 442474 | 4592863 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 52003 | Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). | 08118-257 | Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. | 41.4854200,2.3105100 | 442440 | 4592875 | 1904 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52004 | Panteó de Joan Millet i Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. | 08118-258 | Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. | 41.4854700,2.3105000 | 442439 | 4592881 | 1885 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52006 | Panteó d'Antònia Maristany i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. | 08118-260 | Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. | 41.4855300,2.3104800 | 442438 | 4592887 | 1889 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Collet F. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52008 | Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-estaper-cuyas-del-bosch | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu. El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt. El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana. | 08118-262 | Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior. | 41.4856100,2.3104500 | 442435 | 4592896 | 1905 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany | L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 52009 | Panteó de la família Muñoz de Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-munoz-de-miguel | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta rectangular plantejat com una capella de dos nivells. Tot el perímetre és delimitat per un mur de pissarra amb accés a la façana de ponent, amb una porta metàl·lica i una placa de bronze amb el nom de la família en relleu, realitzada per Josep M. Subirachs. A l'interior hi ha un petit jardinet que precedeix l'espai d'oratori, de planta quadrada i amb coberta piramidal de formigó armat. | 08118-263 | Panteó 14-15, illa 3ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joaquín Muñoz Aristizábal va encarregar la construcció d'aquest panteó ja que tot i no néixer al Masnou hi estava molt vinculat, sobretot a partir de l'any 1966 quan va comprar-hi una casa. Va ser un dels promotors de la construcció del port, i fundador i president del Club Nàutic Masnou. | 41.4855700,2.3108100 | 442465 | 4592891 | 1972 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Benito Miró i Llort i Josep M. Subirachs i Sitjar | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52011 | Panteó de Francesca Sors de Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada | 08118-265 | Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852500,2.3105700 | 442445 | 4592856 | 1873 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi | Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52014 | Font de la plaça del c. Pere Genové amb Capità Antonio Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-c-pere-genove-amb-capita-antonio-pages | XX | Font pública feta d'obra amb un cos vertical on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador, amb una pica semi circular amb la vora de pedres vistes. Damunt el brollador hi ha una rajola amb l'escut del Masnou. | 08118-268 | Carrer Pere Genové cantonada carrer Capità Antonio Pagès | 41.4833100,2.3096100 | 442363 | 4592641 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52016 | Búnquer del Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-mas-antich | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. La paret est està reaprofitada per posar-hi unes dutxes de platja. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-270 | Carrer de Camil Fabra, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4739900,2.3011900 | 441652 | 4591612 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52017 | Búnquer de la riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-dalella | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. Una escala de set graons i una paret de formigó tapen tot el costat de llevant del búnquer. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-271 | Carrer de Camil Fabra, davant la riera d'Alella | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4761500,2.3077900 | 442205 | 4591848 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52018 | Búnquer d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-docata | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat i queda al bell mig del nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta és lleugerament còncava i presenta al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-272 | Passeig de Prat de la Riba, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4795800,2.3225000 | 443436 | 4592219 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52019 | Búnquer del Torrent d'en Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-torrent-den-gayo | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que el búnquer que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1999) han igualat la coberta i eliminat la canal. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-273 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4814400,2.3306700 | 444120 | 4592420 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52020 | Búnquer de la riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-de-teia | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que els búnquers que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1998) han igualat la coberta i eliminat la canal. Té una inclinació d'uns 25º . Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-274 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4831500,2.3387500 | 444796 | 4592605 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52021 | Cases del carrer del Carme, 26 i 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-carme-26-i-28 | XVIII-XIX | Grup de dues cases una de cós i l'altre de mig cós, de planta rectangular amb planta baixa i planta pis, amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana de ponent fa cantonada amb el carrer del Carme. Les façanes es defineixen a la planta baixa amb dues portes i una finestra lateral i dues obertures a la planta pis. Al davant de la façana es genera un espai públic anivellat, donat el desnivell del terreny. | 08118-275 | Carrer del Carme, 26 i 28 | 41.4790800,2.3144900 | 442767 | 4592168 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52022 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-0 | XIX | Està molt malmès estructuralment i li manquen parts. | Safareig amb pou al costat situat en el carrer Lluís Millet, darrera el carrer Mare de Déu de la Pau. És de planta de quart de cercle amb el pou circular. És construït amb maons i els paraments arrebossats, tot i que es troba en molt mal estat. Disposa de la corresponent rentadora feta de maons plans i dues piques de distribució de l'aigua: una circular i l'altra trapezoïdal. El pou està tapat. | 08118-276 | Carrer Lluís Millet, s/n | En molts carrers antics hi havia safareigs comunals per rentar la roba que van anar desapareixen amb la construcció de noves cases, sobretot en les parcel·les davanteres de les cases de cós. | 41.4781900,2.3102500 | 442412 | 4592072 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52023 | Monument a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet | ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. | XX | té grafits i tacs | Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. | 08118-277 | Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) | Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. | 41.4828500,2.3197600 | 443210 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52027 | Barraca de cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sastret | XIX | entorn degradat i en desús des de fa temps | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta de volta. La façana principal està orientada a migdia, amb l'entrada arquejada de mig punt i porta de fusta tancada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat i pintat però són fets de paredat mixt amb pedres irregulars i maons. L'entrada també té emmarcament de maons. | 08118-281 | Camí del Mig, 8 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4865900,2.3304500 | 444106 | 4592992 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52028 | Xemeneies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies | XX | Dues xemeneies industrials còniques fetes de maons, d'una trentena de metres d'alçada. Tenen abraçadores de fixació cada 1,20 metres aproximadament i escales externes. Formen part de la fàbrica de vidre Ramon Clemente, S.A | 08118-282 | Carrer República Argentina, 13 | 41.4833000,2.3268800 | 443805 | 4592629 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52028-foto-08118-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52029 | Arxiu del Casino del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-casino-del-masnou | XIX-XX | <p>Fons documental i fotogràfic format per la pròpia activitat de l'entitat, fundada l'any 1875. Actualment és difícil saber l'abast d'aquest arxiu ja que no està classificat, però inclou els llibres d'actes, els estatuts, la documentació administrativa i la documentació que genera l'organització d'activitats. En aquest cas cal destacar la col·lecció de fotografies. A la sala de juntes hi ha 129 fotografies emmarcades, en blanc i negre, la més antigues de les quals és de 1912. També hi ha una sèrie d'àlbums fotogràfics classificats per anys de les diverses activitats del centre. També hi ha una sèrie de cartells originals de diferents etapes, recolzats a la paret.</p> | 08118-283 | Carrer Barcelona, 1 | <p>La societat recreativa i cultural El casino fou fundada l'any 1875. L'actual seu fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch.</p> | 41.4790600,2.3186200 | 443112 | 4592164 | 1875 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52030 | Font del carrer de Roman Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-roman-fabra | XX | Font pública ubicada al carrer de Roman Fabra a la cantonada del carrer Navarra. És formada per dos cossos: la base on hi ha la pica i un basament rectangular amb el brollador. La Pica és de planta quadrada, feta de pedra amb els costats de maons posats a sardinell i els escaires de maons plans quadrats. El basament del brollador és revestit de rajola valenciana de colors negre i taronja col·locats fent un rombe central, per sota del brollador. | 08118-284 | Carrer de Roman Fabra, s/n | 41.4811300,2.3161100 | 442904 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52031 | Font del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere | XX | Font pública ubicada al carrer de Sant Pere a la cantonada del carrer Mare de Déu del Carme. És formada per dos cossos col·locats damunt un basament de pedra vista treballada de 20 cm. El cos principal és rectangular d'uns 80 cm d'alçada rectangular revestit de rajola valenciana de color blau marí, amb unes franges verticals de color ocre. La pica és de planta quadrada, feta de pedra pintada de blau marí. | 08118-285 | Carrer Sant Pere | 41.4788200,2.3146900 | 442783 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52032 | Font del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-primer-de-maig | XX | grafits | Font d'obra en forma de fornícula situada a la paret lateral del carrer Primer de Maig. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-286 | Carrer Primer de Maig / carrer Rafael de Casanova | 41.4781700,2.3116700 | 442531 | 4592069 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 52033 | Església Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. | 08118-287 | C. Almeria, 20 | 41.4865600,2.3071500 | 442161 | 4593004 | 1983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau | El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 52034 | Casa de l'avinguda Cusí i Fortunet, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-cusi-i-fortunet-40 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular i envoltat de jardí. Consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. Aquesta façana destaca per estar formada per un frontó triangular suportat per quatre columnes amb capitells jònics a mode de porxo d'alçada desproporcionada. | 08118-288 | Avinguda Cusí i Fortunet, 40 | 41.4842800,2.3203500 | 443261 | 4592742 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 52035 | Font del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mercat | XX | Font urbana de ferro colat amb un basament quadrat i cos octogonal damunt el qual hi ha una base revestida de rajoles on hi hauria d'haver algun element ornamental que s'ha perdut. La pica sobresurt en el frontal i està revestida de rajoles valencianes de la vela de colors groc i verd. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-289 | Carrer Barcelona, s/n | 41.4784700,2.3164600 | 442931 | 4592099 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 52036 | El cantaire del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantaire-del-masnou | XIX | Vals amb lletra de J. Casas i música de Joan Costa, conegut amb el nom de vals de les Pepones, que s'ha documentat que es ballava als anys 20 del segle passat. La lletra diu: 1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar, i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró, el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, Quan ell va dir: si sols estéssim t'agradaria molt més el meu cant. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. | 08118-290 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52036-foto-08118-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada a l'Arxiu municipal del Masnou per Rosa Pagès | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 52038 | Galetes de barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galetes-de-barco | XIX | Galetes fetes pels viatges a Amèrica durant l'època del comerç amb aquest continent. Eren quadrades o rodones i es guardaven en capses de llauna estanyada, i es col·locaven a dins de bocois de fusta. Es feien amb aigua, farina, llevat i comí. Es posen tots els ingredients en un bol ben barrejats fins a obtenir una pasta fina i elàstica, s'ha de deixar fermentar uns 20 minuts. Cal estirar la pasta, ha de quedar molt prima, després donar-li la forma amb les mans. Cal escalfar el forn entre 200 i 210 graus i marcar les galetes amb un punxó gros perquè no es bufin. Posar les galetes al forn entre 45 i 50 minuts aproximadament. Un cop fredes ja es poden consumir. Per tal que es conservin millor s'han de guardar en un lloc sec i en un recipient de llauna. | 08118-292 | Carrer Prat de la Riba, 44 | La seva fabricació es produeix des del segle XIX. També es coneix amb el nom de galetes de mariner. | 41.4798400,2.3222100 | 443412 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment només les produeixen a Can Banqué. | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52039 | Masnovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masnovina | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Postres de pa de pessic a la base enrotllada amb crema catalana i un bany de licor de conyac. Per sobre s'hi afegeix crema catalana cremada i un toc final de gelatina de poma. | 08118-293 | Carrer Pere Grau, 59 | Dolors Pla va batejar aquest pastís amb el nom de masnovines. Les masnovines s'elaboren al Masnou des de 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pastisseria Miquel (Miquel Garolera Rius) C. Pere Grau, 59Pastisseria - confiteria La Moreneta (Josep Castillo Bassas) C. Itàlia, 31 | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52040 | Torró Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-ocata | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Torró trufat amb cointreau elaborat exclusivament per la pastisseria Miquel del Masnou, amb xocolata pura del 70 %. Està disponible tot l'any, tot i que és un producte propi de les festes de Nadal. | 08118-294 | Carrer Pere Grau, 59 | Aquest torró és una creació de Joan Bernat a l'any 1952. Aquest li ensenya o transmet els seus coneixements a Lluís Martí i aquest a Miquel Garolera, l'any 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 52041 | Barraca de can Peluchón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-peluchon | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de tartana feta a base de maons plans. Té un pou al costat de 40 metres de fondària. L'acabat del parament és arrebossat i pintat. La meitat posterior està tapada per un cobert que s'hi recolza sense malmetre-la. A l'interior hi ha uns fogons d'obra entrant a mà esquerra i un armari cantoner de fusta al fons de la barraca. A la façana posterior hi ha una petita obertura. El sostre està pintat amb línies de colors. | 08118-295 | Carrer Fra Juníper Serra, 33 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4858300,2.3194600 | 443188 | 4592915 | 1869 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pare del propietari actual va comprar la finca als anys 30. Llavors hi havia molts garrofers i utilitzaven la barraca com a magatzem de les garrofes. Fins que va deixar de ser rentable. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.