Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80935 | Sant Pere de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XX | Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals. | 08128-1 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església. | 41.7450500,1.9985600 | 416732 | 4621955 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses. | 85|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80936 | Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-monistrol-de-calders | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església. | 08128-2 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s/n. | Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80937 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII | Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca. | 08128-3 | Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari. | La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII. | 41.7582100,2.0032300 | 417138 | 4623411 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80938 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XIX | en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques. | 08128-4 | Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6. | L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80939 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-2 | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Es tracta d'un gran conjunt arquitectònic que ha sofert nombroses intervencions al llarg del temps, amb canvis d'ubicació d'elements arquitectònics importants la qual cosa dificulta una lectura coherent del conjunt. Les diferents construccions estan edificades tot adaptant-se al terreny i configurant una planta del conjunt més o menys de forma allargada, de sud-est a nord-oest, en el qual trobem la casa, pallers, coberts destinats a magatzem o corts, l'actual masoveria, i també una capella. Diverses de les construccions queden disposades dins un recinte clos per un mur de tancament de pedra, el qual compta amb més d'un portal d'accés. El portal principal dóna obertura a un pati o era amb construccions destinades a magatzems als laterals i a la part frontal, l'edifici principal, la casa, la qual queda situada a la zona central de tot el conjunt. La casa, l'edifici residencial principal, és de planta rectangular amb construccions adossades, s'articula en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i carener en paral·lel a la façana que és orientada a llevant. El portal d'accés de la façana principal és adovellat formant un arc de mig punt, en la mateixa façana s'observen diverses finestres amb emmarcaments de pedra i llinda monolítica. La façana oposada i les laterals han estat molt modificades amb la incorporació d'elements constructius de diversa procedència (finestrals gòtics, reixes de ferro forjat, etc.) la qual cosa atorga al conjunt un aspecte senyorívol. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, força malmès. De les dependències annexes destaquen dos grans arcs apuntats realitzats amb grans dovelles regulars en uns murs realitzats amb paredat comú. Al costat nord de la casa hi ha una petita capella, situada a l'extrem més septentrional de l'era que es configura en aquesta zona. | 08128-5 | A la zona oest del terme, a la Serra de Mussarra. | El mas el Bosc apareix esmentat en època medieval, al segle XII, en concret en una donació del 1112 feta pels senyors de Calders als monjos de Sant Benet de Bages. Posteriorment, en el fogatges de 1497 i de 1553 hi consta referenciat el cognom Bosc a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. Tot i això, el volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1570, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. Al llarg dels segles XVII i XVIII la casa experimentà diverses reformes i ampliacions. Al segle XVIII el mas passà a mans de la Comunitat de Preveres de Moià, la qual a finals d'aquesta centúria hi realitzà obres d'ampliació. També compta amb diverses actuacions realitzades al segle XX; període en el qual s'incorporà a l'edifici diferents pedres i elements arquitectònics d'altres masies, sembla que la majoria de masies properes enrunades. Documentalment és habitual que consti esmentada només com el Bosc, tot i això en alguns documents apareix amb l'afegit de Mussarra. | 41.7537700,2.0014400 | 416983 | 4622920 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici de la casa i la resta de dependències disposen de diversitat d'elements i peces arquitectòniques d'un ampli ventall cronològic, moltes de les quals sembla que no són originàries de la masia. Accés per pista forestal. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80940 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-6 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs. | Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements. | 08128-6 | al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars | La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. | 41.7493400,2.0174800 | 418311 | 4622413 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80941 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-5 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Alguns dels edificis mostren parts deteriorades, especialment visible en les estructures complementàries de l'explotació; a més, la casa principal fa anys que no està habitada. | Construcció aïllada, a quatre vents, que ha sofert al llarg del temps diverses ampliacions i modificacions que han modificat l'estructura original. Actualment presenta un cos d'edifici principal de planta gairebé quadrada i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos amb coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. A la part septentrional s'hi adossa un cos d'edifici on en un dels pilars de suport de la coberta de teules a una vessant realitzats amb grans carreus de pedra, hi ha inscrit en relleu la següent llegenda: 'JOSEPh COMA / FEV FER LA TINA / LO ANY 1824'. Actualment, aquest cos d'edifici es troba en un estrat de conservació força precari; aquest volum acull tres tines. Al cos d'edifici principal hi destaquen dues garites de defensa circulars muntades damunt tres semicercles de carreus de pedra, amb espitlleres als angles nord-oest i sud-est, és a dir, en l'eix diagonal de l'edifici, situades a l'alçada de la segona planta, la qual cosa confereix a l'edifici un caràcter senyorívol i de defensa. A la façana principal destaca el gran portal d'accés a l'interior, amb un gran arc de mig punt amb grans dovelles regulars muntades damunt uns grans brancals de grans carreus de pedra. La dovella central disposa l'escut de la casa amb la inscripció 'BARTOM / COMA /1590'. Els murs exteriors són de carreus de pedra força regulars disposats en filades, també força regulars. Els quatre angles de l'edifici estan reforçats amb una cantonera de grans carreus de pedra regulars. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta diverses tipologies i mesures, és a dir, poca unitat estilística motivada per les constants reformes i ampliacions que s'han produït. Així, damunt del portal d'accés s'observa una gran finestra amb notables emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals i llinda i ampit monolítics, elements motllurats a la cantonera. Altres finestres més petites amb emmarcaments similars es distribueixen per la façana destacant un balcó ampitador a la darrera planta, a tocar l'angle sud-oest de l'edifici. Les dues façanes restants presenten diverses finestres de les mateixes característiques, és a dir, amb brancals realitzats amb carreus de pedra regulars, llindes i ampits motllurats de pedra monolítica. A la zona de l'era es localitza una inscripció en un carreu amb la següent llegenda: '1883 / YNES COMA / SO FET ENRA / JOLAR LA ERA / EN JURIOL'. A tocar la casa es localitza la capella, un senzill edifici de planta rectangular i d'una nau, amb una petita sagristia adossada al mur de llevant. La llinda de la porta té la següent inscripció 'Dies fundationes die 4 de agost del any 1759'. També a tocar el cos principal de la casa es localitza una construcció de planta rectangular, sembla que corresponent a la masoveria del conjunt, organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a una sola vessant. Es tracta d'una senzilla construcció amb murs de pedra formant un paredat comú força irregular. En una de les finestres i inscrita a la llinda es pot llegir la data de '1795'. | 08128-7 | a la zona nord-est del terme municipal. | La nissaga Coma de Monistrol de Calders, apareix referenciada en el fogatges de 1497 i de 1553, dins la vegueria de Manresa. En data 1516 el propietari era Valentí Coma. El volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1590, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. La família Coma va comptar amb membres que van ocupar destacats càrrecs religiosos, com rector de l'església de Sant Jaume Apòstol de Barcelona, al 1696, o vicari general de la Diòcesi, al 1701. La gran masia que ens ha arribat avui dia és el resultat de diferents períodes constructius, que van anar modificant i ampliant el conjunt del mas, especialment des de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX. En aquest sentit, esmentar que al 1795 es construí la casa del masover, segons data inscrita en un carreu de l'edifici. Una altra ampliació fou al 1824 quan es bastí el cos de les tines, afegit a tocar de l'angle més nord de la masia. Al 1883 consta que es va enrajolar l'era, situada al sud de la casa principal, on es conserva una pedra que ho testimonia. A principis del 1900 la casa principal va partir un important incendi que afectà considerablement el seu interior, comportant que la casa restés abandonada fins als anys 60, període en que es van dur a terme algunes actuacions, com refer un dels forjats i la teulada. Aquestes actuacions es realitzaren arran del canvi de propietari, que a més de les esmentades reformes , va instal·lar un complex de jardineria i va construir part d'una infraestructura de ferrocarril a la finca que no va arribar a estar completada. Actualment, les instal·lacions de la jardineria i del ferrocarril estan abandonades. | 41.7803000,2.0310300 | 419476 | 4625837 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Coma conforma un gran complex format per diversitat d'edificis i construccions pròpies d'un gran mas, al qual, en aquesta cas, s'hi afegeixen tot un seguit d'estructures i elements que formaven part de l'antiga empresa de jardineria que hi tenien instal·lada els mateixos propietaris del mas. En aquest sentit, destacar l'existència d'estructures de diversos hivernacles, de parterres, diferents zones de planter d'arbres amb diversitat d'espècies, entre altres elements i estrucures que en formaven part. També fer esment a l'existència de restes d'una antiga estació de ferrocarril, situades prop de la masia, vers a migdia; el projecte d'aquest ferrocarril no es va arribar a completar, havia de comunicar el poble de Monistrol de Calders amb la masia. | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80942 | Mas Guardiola / La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guardiola-la-rectoria | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial i l'actual casa rectoral formen un conjunt arquitectònic que al llarg dels anys s'han anat juxtaposant. Els volums de la Casa Rectoral es corresponen amb l'antiga masia anomenada Mas Guardiola, documentada des del segle XII, i que en certa manera embolcalla la capçalera de l'església que té els seus orígens en l'època medieval (segles XI-XII). Modernament el mas Guardiola va passar a ser l'habitatge del rector tot ampliant els volums construïts i formant un cos indissociable de l'església. L'estructura principal del mas, és de planta basilical i de tres nivells en alçat; l'accés a l'interior s'efectua a través d'un gran portal de mig punt, adovellat, on es pot apreciar la següent inscripció tot seguint la corba de l'arc de mig punt: 'AVE MARIA PURISSIMA / SENS PECAT CONCEBUDA'. Aquest portal dóna accés a una zona de vestíbul cobert per una volta rebaixada. La construcció de la nau lateral de l'església amaga part de la façana del mas. Exteriorment presenta diverses obertures amb un tractament similar pel que fa als emmarcaments. És a dir, ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, brancals a base de carreus ben tallats i llindes monolítiques, i algunes amb petits elements ornamentals. Exteriorment s'observa una ampliació dels volums construïts de poc valor arquitectònic, però bastits damunt antics murs de pedra. A l'interior es conserven els espais antigament destinats a celler, forn, premsa, tines, etc. Alguns dels quals estan coberts per voltes rebaixades. Cal fer esment i destacar la presència d'un mur de planta arrodonida i carreuat regular que es pot observar des de l'interior de la planta baixa, el qual per dimensions i ubicació es correspondria amb la cara exterior de l'absis de l'església medieval. També són remarcables altres elements com són un tram de mur bastit amb 'opus spicatum' i un arc apuntat. L'accés al primer pis es realitza a través d'una escala de dos trams; el primer pis segueix l'estructura de volums de la planta baixa, és a dir, una gran sala central amb estances a cada costat. | 08128-8 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, 1. | Els orígens del mas Guardiola es remunten a l'època medieval, constant documentat al segle XII. Pel que fa a l'església, aquesta és d'origen romànic, dels segles XI-XII. La pròpia ubicació del mas, adossat a l'església parroquial sembla que seria determinant perquè en època moderna passés a ser la rectoria. Tot i els orígens medievals de la casa, la fisonomia general exterior està centrada per l'obra d'època moderna, junt amb ampliacions posteriors, tot i que part de la seva estructura conserva restes de l'edifici originari i de les diferents fases i períodes constructius que han atorgat l'aspecte global de l'edifici. En aquest sentit, tal i com s'ha esmentat a l'apartat de descripció, la planta baixa acull estructures i elements que caldria acabar de determinar-ne les cronologies, però entre les quals hi ha un mur de planta arrodonida que sembla que podria correspondre a l'absis de la església romànica, també es conserva un tros de mur fet amb 'opus spicatum', un arc apuntat, llindes i muntants d'obertures destacables, un forn, una tina, entre altres elements, que poden correspondre a un ampli ventall cronològic entre els segles XII i XVI-XVIII. Sembla que a nivell de planta primera també es conserven elements d'interès d'època moderna. El mas Guardiola es considera un dels masos més antics del poble, tal i com s'ha esmentat, consta documentat des del segle XII, època que es trobava en mans de la família Guardiola; hi ha la hipòtesi que al mas hi hagués hagut una guàrdia o torre de defensa, que podria haver determinat el nom de la masia i nissaga. Els Guardiola van rebre la concessió, per part del senyor de Calders, de l'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan, al 1440; tot i que sembla que ja en feien ús per fer funcionar un molí propietat del mas (sembla que correspondria amb un dels molins que amb el temps s'anomenaria molí del Solà). A finals del segle XVI l'hereva del mas Guardiola va contraure núpcies amb el del mas el Solà, un dels altres importants masos del poble. La unió de les dues famílies. La família Guardiola-Solà acabà instal·lant-se de manera definitiva a la masia el Solà, havent-hi realitzat obres d'ampliació. Sembla que entorn al 1700 el mas Guardiola va passar a ser rectoria i finalment passant a ser propietat de la parròquia. | 41.7597000,2.0142100 | 418052 | 4623566 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80943 | Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici d'habitatges de planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. Tot l'edifici presenta un tractaments de façanes idèntic amb una zona de sòcol on es mostra un paredat comú amb pedra vista, cantoneres de grans carreus de pedra escairada, i a la resta de superfície es disposa d'un revestiment a base d'un arrebossat simple i pintat de color siena. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una organització simètrica, amb tres eixos verticals d'obertures de diferents característiques. Així, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior està flanquejat per dues finestres rematades amb arc escarser igual que la del portal. Les finestres no tenen emmarcaments remarcables però el portal disposa de brancals i llinda realitzats amb carreus de pedra escairada. El primer pis disposa d'un balcó central amb una finestra a cada costat. La llosa del balcó és, probablement, de pedra artificial, amb una barana de barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Les llindes de les tres obertures són rectes i els emmarcaments no disposen d'elements decoratius. Al segon pis es disposen tres petites finestres, senzilles i sense emmarcaments remarcables. La façana lateral disposa d'un accés a un petit pati on es localitza un porxo tancat, talment com si es tractés d'una tribuna, amb una coberta plana amb accés des d'una obertura del primer pis. La terrassa del porxo té una barana de ferro senzilla. A més de la porta de sortida a la terrassa, en aquest nivell es disposen dues finestres, una a cada costat de la porta. Cap obertura té emmarcaments remarcables i les llindes són rectes. La segona planta disposa de tres obertures situades en l'eix de les del pis inferior. Dues d'elles son balcons ampitadors emmarcats dins de dues grans arcades de mig punt simulant una galeria; disposen de barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals simples i passamà de perfil metàl·lic. A l'altre extrem de la façana es localitza una senzilla finestra sense cap element a destacar. | 08128-9 | carretera de Sabadell, 8. | Cal Serni sembla un edifici bastit entre finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats; infraestructura viària que va ser determinant per afavorir el creixement del poble, i la construcció de nous edificis a redós de la carretera. Cal Serni és conegut per haver acollit un negoci familiar de servei de transport, sobretot de mercaderies, per carretera amb vehicles. Dels mitjans del segle XX, sobretot a partir dels anys 40, es conserven diverses fotografies de Cal Serni o dels vehicles, i en les que es poden veure alguns dels cotxes i sobretot camions que havia tingut l'empresa. Alguns dels tipus de serveis que es poden observar en les imatges publicades són des de transport de pals de fusta d'explotacions forestals, materials de pedra de les pedreres del municipi, entre altres. Cal Serni també havia estat un hostal. | 41.7589600,2.0113900 | 417817 | 4623487 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest edifici correspon a Cal Serni nou, a poca distància hi ha Cal Serni vell, de la mateixa família; la construcció de la carretera comportà l'afectació de la propietat de Cal Serni, propiciant la construcció d'aquest edifici, passant també a ser anomenat Cal Serni. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80944 | Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-sala | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent. | 08128-10 | a l'est del nucli urbà, passat el mas Saladich, seguint el camí de Granera. | Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural. | 41.7566900,2.0262500 | 419049 | 4623221 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80946 | Molí de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII? | Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa. | 08128-12 | sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre. | No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no. | 41.7556300,2.0217000 | 418670 | 4623107 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80947 | Molí del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-trull | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tant sols es conserven les restes dels forats de pal. | al lloc on es creu que hi havia el molí del Trull, avui dia no s'identifiquen restes arquitectòniques visibles, si que es conserven tot un seguit de forats de forma arrodonida excavats a la roca que conforma la mateixa llera del torrent. Aquests forats deurien correspondre als llocs d'encaix de pals de fusta que conformarien algunes de les estructures de l'antic molí, sembla que de la resclosa, tot i que també podrien ser d'altres elements com d'un canal, pont o altres estructures. Sembla que també a la zona hi havia una casa. De fet, s'esmenta que es conserven algunes restes escadusseres de parets que podrien correspondre a un habitatge, tot i que en el moment de la visita no s'han pogut localitzar. La bibliografia esmenta que podria tractar-se d'un molí d'oli. | 08128-13 | a la roca que forma part de la llera de la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Païssa. | 41.7716800,2.0184300 | 418418 | 4624892 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es creu que en aquest punt hi havia un pont o passera que permetés creuar el torrent per aquesta zona, ja que l'antic camí anomenat del Trull tenia continuïtat a l'altra banda del torrent. La zona on es localitzen aquestes restes és a tocar del punt on el torrent del Trull o de Vilaterçana vessa les seves aigües a la riera de la Golarda. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||||||
| 80948 | Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVI | Estructura arquitectònica a quatre vents que conserva elements d'època medieval malgrat les darreres reformes que han afegit elements com finestres, contraforts, etc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes. En principi només constava de dos nivells i l'espai de les golfes és el resultat d'una remunta posterior tal i com mostra l'organització de carreus de la façana i la partició de la coberta. Cal destacar que la part més antiga de la casa son els murs de la façana principal, uns murs realitzats a base de filades de petits carreus de pedra força regulars, la qual cosa li atorga un caràcter medieval. La coberta és de teules a tres vessants ja que una d'elles ha estat partida per la remunta de les golfes; el carener es disposa perpendicularment a la façana. El portal d'accés és adovellat de mig punt amb dovelles regulars que arrenquen d'uns brancals organitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats. A la planta baixa també es localitza una finestra amb els emmarcaments de pedra monolítica a la llinda i a l'ampit. Cal a dir que aquesta finestra és de nova construcció ja que no hi és present en antigues imatges de la masia. Les finestres de la planta pis també tenen les mateixes característiques. A la planta de les golfes presenta una petita finestra a la zona del capcer. Tant les dues façanes laterals com la posterior han estat objecte de reformes que probablement han desvirtuat l'aspecte original. Així, a la posterior s'observa un volum afegit, conssitent en un porxo amb terrassa amb barana de ferro de disseny senzill entre matxons de carreus de pedra. El porxo està format per quatre arcs de mig punt adovellats, al costat del qual es disposen uns contraforts que també es localitzen a les façanes laterals. Les finestres segueixen les característiques pròpies de les obertures de tradició medieval, amb un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i llinda monolítica que descansa damunt brancals de carreus de pedra escairada. A l'interior de la masia es conserva algun arc apuntat, part d'un mur amb 'opus spicatum' , junt amb altres elements d'interès. A pocs metres del mas es localitza la capella de Sant Pere amb restes d'època romànica que fan del lloc de Mussarra un dels més antics del municipi. La masia compta amb altres volums destinats a masoveria i coberts o magatzems. | 08128-14 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Les notícies referides a Mussarra es remunten a l'època medieval, en concret les referències són a l'església de Sant Pere de Mussarra, documentada al segle XI, depenent en aquella època del monestir de Sant Benet de Bages, domini que es mantingué fins el segle XVII. Al fogatge de 1553 consta la referència al cognom Mussarra, dins Monistrol de Calders a la partida de Manresa. Es creu que el mas potser contemporani a l'església de Sant Pere, tot i que l'edifici actual seria el resultat de les diferents fases constructives que pot haver experimentat i en el que s'hi poden observar elements de diferents períodes, tot i que manté una estructura força uniforme. | 41.7450800,1.9981800 | 416701 | 4621958 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les primeres notícies al lloc de Mussarra de l'època medieval, es troben sota la forma 'Almuçarra' (tot i que escrit de formes diverses), topònim d'origen àrab. | 95|96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80949 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. | La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. | 08128-15 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. | La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. | 41.7396600,2.0207400 | 418570 | 4621335 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80951 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | actualment no està habitada i l'estructura mostra signes de deteriorament. | Es tracta d'un conjunt força complex ja que és el resultat de diverses etapes constructives realitzades al llarg del temps. De totes les construccions sobresurt l'estructura del que sembla ser una torre de defensa, de planta rectangular i coberta amb teules formant una sola vessant. Treballada amb murs de pedra formant un paredat comú, presenta a la part superior i en una de les seves cares, dues espitlleres; en una altra presenta, com a element distintiu, una finestra treballada, amb emmarcaments de carreus de pedra motllurats i una llinda recta amb uns relleus de volutes decoratives. La resta de construccions es desenvolupen tot envoltant la torre, estructures articulades en alçat majoritàriament en planta baixa i dos pisos, sense gairebé obertures a la planta baixa. Un mur perimetral tanca el conjunt i mitjançant un gran portal dovellat s'accedeix a un pati interior; dit portal destaca per la regularitat de les dovelles que formen un arc de mig punt que descansa en brancals de grans carreus de pedra, escairats i ben tallats. Dels diferents volums construïts destaca el situat a l'esquerre del portal, un cos d'edifici que presenta, a la façana afrontada a l'exterior, un balcó amb llosa de pedra i barana de ferro de disseny simple, amb reganyols decoratius a la zona de sòcol. També té adossat un cos d'edifici de planta baixa amb una galeria superior amb quatre arcs de mig punt realitzats amb obra de totxana sense revestiment. A la zona oposada s'aixeca el volum principal del conjunt, de planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. Les obertures que s'observen són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables llevat d'un balcó ampitador i una finestra que disposen d'emmarcaments de carreus de pedra motllurada. En una de les façanes s'observa una intervenció realitzada molt probablement l'any 1909 tal i com es desprèn de la inscripció que es localitza a la zona del capcer de la façana. Dita intervenció va consistir en la modificació d'obertures de la primera i segona planta. En la primera s'observen tres balcons ampitadors rematats amb llindes en forma d'arc de ferradura que descansen damunt d'impostes i brancals fets de maó massís, la qual cosa contrasta amb el paredat comú dels murs. La barana dels balcons ampitadors és de balustres amb passamà ceràmics. A la planta superior es disposen tres parelles de finestres geminades apuntades en degradació, realitzades amb maó massís. La complexitat del conjunt queda palesa en les construccions que s'hi adossen i que s'han anat construint al voltant de la torre esmentada, on mostren diversos materials constructius com la pedra, el reble o el maó, tal i com s'ha comentat. Al costat del portal d'accés se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i un portal d'accés amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. A l'extrem sud-est del conjunt s'hi ubiquen altres volums corresponents a espais destinats sobretot a magatzem, estables i corts. | 08128-17 | a l'àrea central de la zona nord del terme municipal. | La masia de la Païssa mostra diversitat de fases constructives que assenyalen una evolució arquitectònica molt àmplia que abasta des d'època medieval fins actuacions contemporànies, a grans trets semblaria que pot ocupar un ventall cronològic des del segle XII fins al XIX i XX. Les darreres obres més destacades i visibles són les d'època modernista que van atorgar una fisonomia diferent al conjunt en les façanes nord i est, i que daten del 1909. Les referències documentals vinculades al mas i al seu llinatge són molt diverses, en aquest sentit consta publicat que el topònim és esmentat al segle XI. Posteriorment, consta que un fill del mas fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle XII. La bibliografia també fa menció que el mas havia tingut una capella durant l'època romànica (anterior a l'actual), la qual posteriorment es reconvertí en presó i més tard en estable. A l'any 1444 n'era propietari Pere Ramon 'Sapaysça'. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Arcís Païssa i Pere Pays, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas en aquests períodes. Documentalment l'indret de la Païssa, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. En diferents visites pastorals es fa menció als habitants del mas de l'incompliment del compromís de fer donació d'almoines per als pobres. Pel que fa a la torre, sembla que hauria pogut funcionar com a edifici defensiu en època del bandolerisme i també posteriorment durant les guerres carlines. Cap a les darreres dècades del segle XX va funcionar com a casa de colònies. | 41.7731300,2.0152800 | 418158 | 4625056 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la bibliografia es fa menció que a la dovella central de la porta principal de l'edifici residencial hi ha gravat l'escut familiar, disposat en posició invertida; una altra referència que es cita és que a la gran sala també de l'edifici principal hi consten algunes inscripcions a les portes d'accés a algunes cambres, datades els 1627 i el 1628. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80952 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-4 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII? | es troba en avançat estat d'enderroc. | Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny. | 08128-18 | a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc. | El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat. | 41.7516700,1.9954800 | 416485 | 4622693 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80952-foto-08128-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80953 | Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XI-XIX | es troba en procés d'enderroc. | Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta. | 08128-19 | a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. | Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861. | 41.7688500,2.0326900 | 419600 | 4624565 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80954 | El Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XV-XIX | Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. | 08128-20 | a l'extrem sud del terme municipal. | La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. | 41.7307800,2.0149900 | 418080 | 4620354 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80955 | Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIV-XIX | Es tracta d'un gran mas format per diverses construccions bastides a l'entorn de l'edifici principal, la casa, la qual queda emplaçada a la part central, amb ampliacions i volums adossats al costat sud-oest, i altres construccions unides a l'edifici principal a través d'un clos pel costat nord-est; a més d'altres edificis, com un paller i la casa dels masovers situats a pocs metres a tocar, a la banda oest i nord respectivament. L'edifici principal de l'antic mas és de planta rectangular, a quatre vents, organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la planta. A l'angle més de ponent d'aquest edifici primitiu s'hi construí una torre que ofereix al conjunt un aspecte de mas fortificat. La torre, de base quadrada de prop de vuit metres de costat, s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells, amb una escala de cargol que accedeix fins el darrer pis. Els paraments de l'edifici principal són fets amb filades regulars de pedra desbastada i col·locada al trenca-junt en una gran majoria, destacant especialment l'aparell de l'extrem més nord i més concretament el d'aquesta façana de tramuntana, en que es pot observar una major regularitat de l'aparell. Cal dir, que en les façanes més de llevant i ponent, s'hi poden apreciar traces de diferents actuacions, reformes, ampliacions,.. En relació a la torre, els murs són de paredat comú amb les quatre cantonades reforçades amb grans carreus de pedra. Adossat al cos principal en el costat nord, trobem un mur d'un sol nivell d'alçada amb un gran portal d'accés, rematat per una gran llinda adovellada muntada damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Aquest obra a un petit clos, que uneix la casa amb els coberts i annexes del costat de tramuntana, a la vegada que dona accés a la porta principal de la casa, situada a la façana nord, corresponent a un portal adovellat de mig punt. També en aquesta façana de la casa, destaca una petita finestreta, situada a la planta segona, feta amb quatre blocs monolítics, d'aquests el que actua de llinda conforma un arc de mig punt. Pel que fa a la resta d'obertures de la casa, trobem registres de diferents cronologies i per tant, amb diferents tipus d'acabat; en aquest sentit les obertures del cos principal no segueixen una lògica compositiva, segurament degut a les nombroses intervencions, ampliacions o reformes dutes a terme al llarg del temps. Podem observar des d'obertures del tipus espitllera fins a obertures que obren a balcons amb voladís; també fer esment a que a la façana més sud-est, en el nivell sota coberta, hi ha diverses obertures que formarien part d'una mena de galeria o assecador. A grans trets la majoria d'obertures de la casa i torre mostren unes característiques similars amb llindes monolítiques planes, unes sense cap element ornamental i altres amb alguna motllura senzilla. La torre disposa d'obertures distribuïdes uniformement, a planta baixa només una de petitona en una de les façanes; en els tres nivells restants, una obertura per nivell en cadascuna de les tres façanes visibles. A planta primera, una de les obertures obra a un balcó amb llosa de pedra i una altra, a una terrassa, amb accés també des de l'edifici principal; aquesta obertura té la data 1629 incisa en la llinda monolítica. Pel que fa a les finestres del darrer nivell són de mides menors i acabat més senzill. Com s'ha esmentat, totes aquetes obertures tenen les mateixes característiques; és a dir, brancals de grans carreus de pedra que sostenen unes llindes monolítiques i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el cas del balcó, aquest disposa d'una barana de ferro de forja de barrots simples i passamà senzill, també de ferro, amb reganyols decoratius a la zona del sòcol i sota el passamà. | 08128-21 | a l'àrea central de la zona est del terme municipal. | Els orígens del mas Rubió es remunten a l'època medieval, segons consta a la bibliografia, la primera notícia de la que es té constància del mas és del 1263. El mas Rubió consta en el fogatges de 1497 i de 1553, en els que hi figura 'Valentí' Rubió i Jaume Rubió, en cada cas. Arquitectònicament, la seva estructura mostra diferents fases constructives resultat de les obres que ha experimentat al llarg dels anys i que abasten un ampli ventall cronològic En aquest sentit, l'edifici conserva alguns elements segurament del període baix-medieval, tot i que les obres modernes, especialment les del segle XVII, amb la construcció de la torre i algunes actuacions a l'edifici principal, comportaren una ampliació i important modificació de l'aspecte del mas. Pel que fa a la torre en les referències publicades s'esmenta que la tradició oral atribueix la construcció de la torre a que l'hereu del mas estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadellls, aquest s'hagué d'amagar a Alpens, on el va trobà un pastor que li recomanà que es construís una torre per refugiar-se; aquesta obra fou molt costosa econòmicament obligant a l'hereu a vendre gran part de la finca. Les referències documentals al mas o a algunes persones del llinatge Rubió, són diverses, especialment a partir del segle XVIII i XIX, en documents de vendes de terres, creació de censals, etc. | 41.7544900,2.0385600 | 420070 | 4622965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'esmentada terrassa és una estructura de només una planta situada entre la torre i una façana lateral del cos principal, tot conformant un porxo a planta baixa; a la terrassa hi ha un pou i l'accés a una cisterna. A pocs metres del mas es localitza l'antiga casa dels masovers Dita casa, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener orientat el paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici, ha estat molt reformada. Presenta la part baixa uns murs de paredat i una planta pis amb un revestiment fet a base d'un arrebossat simple. Les portes i finestres no tenen cap tipus d'emmarcament remarcable.A l'interior de l'edifici principal es conserven elements arquitectònics remarcables; a la planta baixa de l'edifici trobem un arc d'apuntat i un espai del celler amb coberta de volta. Les estances de la planta baixa conserven el celler amb diversos elements d'interès com pot ser una premsa del segle XVIII, tines, botes, i també l'espai destinat a pastador i forn de pa, en el que es conserva l'estructura del forn. Dels nivells superiors es pot fer esment a la conservació de diversos elements propis dels masos com l'estructura de pedra d'un pica, alguns festejadors, o forjats de guix emmotllat amb representacions heràldiques, elements florals entre altres. També és d'interès l'existència d'alguns petit tram de mur construït en opus spicatum. | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80956 | Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XIX | El conjunt de construccions que conformen el mas l'encapçala un edifici residencial, de planta rectangular, al qual s'han anat afegint altres volums. L'edifici principal doncs, s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Aquesta presenta un portal d'accés a l'interior en forma d'arc de mig punt, adovellat i muntat damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Per la part posterior, en aquest cos principal s'hi ha afegit la remunta d'un pis superior; és a dir, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquesta façana posterior són simples i no presenten cap tipus d'organització. Tant aquest edifici com els volums afegits presenten una paraments coberts per pintura blanca llevat dels angles on es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra. És probable que els paraments estiguin realitzats amb el típic paredat comú d'aquestes construccions rurals. El conjunt presenta altres construccions adossades modernament sense cap tipus d'interès patrimonial. | 08128-22 | a l'extrem est del terme municipal, a peu de l'antic camí de Granera | Els orígens del mas Saladic es remunten a finals de l'època medieval, període en que rebia el nom de mas Moragues. En el fogatge de 1553 consta referenciat Valentí Moragues a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. En època moderna, arran de les crisis econòmiques, demogràfiques i sanitàries molts masos van quedar deshabitats; és en aquest context que segons Gustau Erill (ERILL,GUAL, MANENT:2006, p. 38-39), la família Saladic va adquirir alguns masos rònecs entre els quals el de Moragues i el Golobard. Erill recull que en la documentació consta que el mas Saladic va quedar enrunat i el mas Moragues dempeus, però que el que succeí és que la família Moragues s'havia extingit i havia sobreviscut la nissaga Saladic, la qual es traslladar a viure a l'antic mas Moragues passant a adoptar el nom d'aquesta família. Segons anota Erill, podria ser que l'antic mas Saladic es trobés al lloc on es situen les restes del Molí d'en Sala. La família Saladic comptava amb les finques dels antics masos rònecs esmentats i les del mas Moragues, llavors ja Saladic; degut a necessitats econòmiques, la família s'anà venent terres i establint parcel·les que afavoriren i permeteren l'important creixement del poble durant al segle XVIII. | 41.7569500,2.0208200 | 418598 | 4623254 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les fonts publicades consta que es conserven dues inscripcions, una de la data de 1664 en una finestra, i una segona, que hi diu 'JOSEP SIUROI 16 SALADIC 96'.Les terres i parcel·les venudes en les que es desenvolupà la urbanització del part del poble al segle XVIII, comprenia la zona de l'actual carrer del Torrent, i posteriorment també el carrer de la Mallola, carrer de la Vinya, part del carrer del Call,i el carrer de Sant Llogari. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80957 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XX | La masia està formada per un conjunt d'edificis que s'han anat construint al llarg del temps, formant un recinte interior a manera de pati tancat a l'exterior. Del conjunt destaca el volum que correspon a la construcció més antiga del mas, corresponent al cos nord-oriental. Sembla que la part situada al costat de ponent es tracta d'una ampliació del segle XVIII, en el que hi trobem una llinda amb la data 1741 incisa. A més, també compta amb altres parts de construcció més contemporània. La majoria d'aquests edificis s'organitzen en alçat en plana baixa i dos pisos i presenten plantes rectangulars i cadascun amb cobertes de teules de dues vessants. En relació al volum principal, l'estructura més antiga, la façana principal és orientada al sud, quedant dins el recinte clos. En aquesta façana trobem l'antiga porta d'accés a la masia, la qual està feta a base de grans dovelles que formen un gran arc de mig punt que recolza en brancals realitzats amb grans carreus de pedra, ben tallats i escairats. El tractament del murs de les façanes es molt divers, amb paraments de pedra vista i altres revestits per un arrebossat simple pintat. Pel que fa a les obertures, la seva factura respon a diverses tipologies, on s'alternen emmarcaments de pedra i d'obra vista, i un balcó amb llosa de pedra amb el cantell motllurat i una barana de ferro de disseny senzill. Les finestres amb emmarcaments de pedra se situen majoritàriament a la primera planta i gairebé totes presenten llindes rectes monolítiques que descansen damunt brancals de carreus de pedra, escairats i ben tallats, i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les que estan situades a la segona planta disposen d'emmarcaments realitzats amb obra vista de maó vist i que sobresurten lleugerament de la línia de façana i la llinda té forma d'arc escarser. En els interiors es conserven alguns elements destacables, com voltes de pedra i un arc apuntat. En altres dels volums més tardans, esmentar que hi podem observar alguna altra porta adovellada de mig punt i també alguna amb llinda plana monolítica. El conjunt ha estat adaptat com a restaurant, la qual cosa ha motivat una remodelació general dels espais exteriors. | 08128-23 | a tocar de la carretera de Sabadell, la B-124 al punt quilomètric 32,30 | Els orígens del mas el Solà sembla que es remunten a l'època medieval, tot i que l'estructura original degué experimentar importants modificacions, reformes i ampliacions al llarg dels segles. Pel que fa a les referències documentals publicades, es referencia la nissaga Solà en el fogatge del 1553, en concret s'esmenta a Francesc Solà. Cal dir que el nom del mas el Solà consta esmentat en èpoques anteriors, concretament al 1193 en el testament de Pere de Calders, en el que fa deixa de l'esmentat mas i el seu celler al seu fill. Tenint presents les darreres notícies publicades, hem de pensar que el llinatge Solà consta arrelat a Monistrol de Calders des d'època medieval, per bé que ha estat vinculat a diferents masos del municipi. En la bibliografia (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 16) s'especifica que l'actual mas el Solà antigament s'anomenava mas Balceres, el qual perdria aquest nom en ser comprat pels Solà-Guardiola que residien a la masia de Guardiola, situada adossada a l'església parroquial, la qual amb el temps passaria a ser casa rectoral. Es cita que en comprar el mas Balceres, la família Solà realitzà obres importants d'ampliació i reforma, sembla que aprofitant les restes de l'antic mas. Aquestes actuacions es degueren dur a terme al segle XVII. El mas el Solà fou una de les grans heretats del municipi, a la qual pertanyien dos molins, anomenats el de Dalt i el de Baix, dels que només es conserva una petita construcció i l'espai de l'antiga bassa del molí de Dalt; l'altra molí desaparegué amb la urbanització i construcció d'habitatges a la zona de l'Avinguda Doctor Tarrés. El mas el Solà consta vinculat també a la capella de Sant Joan, sembla que va ser capella privada de la família. Al llarg dels segles XVIII i XIX les referències documentals a la masia i família Solà sovintegen en vendes, establiments, com a testimonis en documents notarials, entre altres. | 41.7589000,2.0129300 | 417945 | 4623478 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80957-foto-08128-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | http://www.lamasiadelsola.com | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80958 | Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marfa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules organitzada en dos vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana. L'edifici es troba construït adossat al terreny natural, la paret de roca natural que configura un La disposició de les obertures en façana i les inscripcions en relleu d'algunes de les llindes demostren el grau de reformes que ha tingut l'edifici al llarg del temps. Així, a la planta baixa, les obertures s'organitzen de la següent manera: dos grans portals i tres finestres disposades alternativament. Els dos portals són de característiques ben diferents, el més meridional disposa d'una llinda adovellada en forma d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra escairats. El segon portal disposa motllures de mitja canya al cantell dels brancals i a la llinda, on hi ha un interessant relleu que mostra diverses eines de ferrer (inclusa, martells, ferradura, tenalles, etc.) disposades a cada costat del relleu d'una creu, sota de la qual es pot llegir 'JAVME PVIGMARTI FERRER 1778'. Les tres finestres d'aquesta planta baixa són senzilles i disposen de reixes de ferro de disseny senzill, amb emmarcaments de carreus de pedra als brancals i a la llinda. A la primera planta es disposen quatre finestres de característiques similars, amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de carreus motllurats al cantell i llindes monolítiques, tres de les quals incorporen les següents inscripcions: 'De mano y Pluma De Jo / seph Puig Marti Farrer / Vuy dia 12 De lañ /1741'. 'Juseph puigmarti farrer / dia 2 de maix de 1749'. 'JAVME PUIG MARTI / FERRER 1776'. En aquest nivell i centrat respecte l'amplada de la façana hi ha un rellotge de sol de disseny senzill esgrafiat damunt el revestiment que incorpora la data de 1892. Amb les dates d'aquestes tres inscripcions i del rellotge de sol es posa de manifest les nombroses modificacions que ha sofert l'edifici majoritàriament durant del segle XVIII. A la darrera planta es localitza un balcó ampitador flanquejat per dues finestres de característiques similars a les de la planta inferior, és a dir, emmarcaments de pedra amb ampits motllurats, llindes rectes monolítiques muntades damunt brancals de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La barana del balcó és de ferro, de disseny senzill. Els murs exteriors són de paredat comú i la façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. Pel que fa als interiors, consta que la plana baixa conserva espais que eren destinats al bestiar (estables), tines per al vi, entre altres; la planta primera per a ús d'habitatge i la darrera, les golfes situades sota coberta. | 08128-24 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Les característiques arquitectòniques de l'edifici, junt amb la cronologia que indiquen algunes de les llindes de la casa, permeten apuntar que l'edifici existia al segle XVII, i que al llarg dels segles posteriors, sobretot el segle XVIII i XIX, va experimentar obres d'ampliació i altres actuacions de reforma o millora. Segons consta publicat, a l'interior de la casa es conserva una llinda amb la data 1615 (de fet és la inscripció més antiga coneguda d'edificis del poble). Tal com indiquen les llindes, la casa va ser propietat de la nissaga Puigmartí, llinatge que perdurà durant anys a l'edifici; sembla que durant gran part de la seva història es van dedicar a l'ofici de ferrer; almenys fins el segle XVIII, ofici testimoniat també en les representacions d'objectes propis d'aquest ofici en algunes de les llindes. El cognom Puigmartí apareix en diversitat de documents dels segles XVIII i també XIX, entre els quals hi consta algun ferrer. La nissaga Puigmartí va esdevenir una destacada família del poble, en marxar cap a Barcelona, la casa va passar per diverses mans. A inicis del segle XX a la casa s'hi van instal·lar les monges Carmelites, període en el que es realitzaren algunes actuacions de reforma per tal d'adaptar alguns espais com a dependències per l'ensenyament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal dir que les característiques arquitectòniques i la cronologia de l'edifici fan pensar que en origen es deuria correspondre amb una casa aïllada, tipus masia, a la qual posteriorment s'adossaren altres edificis, segurament a partir de la configuració i creixement urbanístic del carrer on es troba ubicat. Cosa que fa pensar que Cal Marfà deu ser una de les primeres cases del nucli urbà d'aquesta zona. La casa de Cal Marfà havia rebut altres noms, entre els quals Cal Ferrer Vell. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80959 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges resultant d'una rehabilitació que ha transformat notablement el seu aspecte original. De planta rectangular s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel al carrer de la Vinya. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una intervenció força profunda. Així, a la part posterior s'observa un cos d'edifici que sobresurt en alçat de la resta, la qual cosa fa suposar una remunta. Els murs exterior estan formats per filades de petits carreus de pedra fins a l'alçada del forjat de la planta baixa (aproximadament), disposant de paredat comú a la resta de l'edifici. Documentació gràfica antiga mostra com l'obra dels murs perimetrals de l'edifici són de tàpia a partir de la primera planta, la qual cosa demostra el grau d'intervenció en l'edifici. La cantonera aixamfranada també és el resultat de la darrera intervenció, ja que antigues imatges mostren una cantonera formant angle. La disposició de les obertures de la façana principal no es correspon amb l'original. En l'actualitat presenta, a la planta baixa, un portal d'accés a l'edifici en forma d'arc de mig punt realitzat amb grans dovelles que descansen en uns brancals realitzats amb grans carreus i de cantells bisellats. A la primera planta es disposen tres finestres de característiques similars, amb emmarcaments de pedra, amb llindes i ampits monolítics, on hi destaca la llinda de la finestra central (situada damunt del portal) on hi té gravada la següent inscripció: 'FRANSCICO PONSA MES / TRA DE CASAS ANY 1773'. També destaquen els ampits monolítics d'aquestes tres finestres, motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta també es disposen tres finestres alineades amb les de la planta inferior i amb emmarcaments similars llevat dels ampits que no sobresurten de la línia de façana ni mostren motllures. La façana lateral presenta una finestra a la primera planta i un balcó ampitador a la segona, dues obertures centrades respecte l'amplada de la façana i disposen d'emmarcaments amb llindes i ampits monolítics. La façana posterior correspon al cos d'edifici que sobresurt en alçat, presenta una organització d'obertures irregular amb tres portals a la planta baixa, amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra i llindes rectes. A la primera planta es disposen tres finestres sense cap element destacable. A la segona planta presenta l'estructura de galeria amb tres obertures (finestres parelles) rematades per una llinda comuna, probablement d'obra aplacada de fusta. | 08128-25 | Carrer de la Vinya, 1. | Tal i com assenyala una llinda d'una finestra de la façana principal, la casa deu ser obra del segle XVIII, 1773 segons la inscripció de la llinda; moment que coincidiria amb un període amb la urbanització de gran part del carrer de la Vinya i en conjunt, en un segle en que s'experimentà un gran creixement del poble. | 41.7607500,2.0136600 | 418008 | 4623683 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici està ubicat a l'extrem de ponent del carrer de la Vinya, fent cantonada amb el carrer del Call.Sembla que el nom de la casa es podria deure al fet que era propietari, d'ofici mestre de cases. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80960 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües realitzades amb plaques de fibrociment ondulat i amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de paredat comú, irregular, tot ressaltant els emmarcaments de les obertures que estan realitzats amb obra de maó vist per tal de crear una bicromia que dóna caràcter a la façana. L'organització d'obertures és força simètrica, amb tres eixos verticals de portals a la planta baixa i a la planta superior, dues finestres que flanquegen un balcó ampitador. Els portals del baixos disposen del mateix tractament formal, és a dir, brancals de maó massís amb llinda en forma d'arc de ferradura, també de maó massís. El portal central és una mica més gran i sembla ser que ha estat objecte de modificacions ja que la zona interna de l'arc ha estat tapiat i revestit amb un arrebossat senzill tot emmarcant un escut de pedra artificial. En dit escut s'observa la silueta de l'església de Sant Feliu sobrer les quatre barres emmarcat en un cercle que l'envolta la següent llegenda: 'CENTRE PARROQUIAL / MONISTROL DE CALDERS'. Les tres obertures de la planta superior disposen de llindes en forma d'arc escarser i com en el cas de la planta baixa, la central és més ampla, a més de presentar la tipologia de balcó ampitador, amb una barana en forma de balustrada amb motius geomètrics realitzada amb pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. | 08128-26 | Carrer de l'Església, 3. | Edifici construït als anys trenta del segle XX, sembla que la façana és obra de l'any 1934, concretament del mestre d'obres Josep Pla, conegut amb el nom del Farràs, qui era admirador de l'arquitectura àrab, fet que es testimoniaria en l'ús d'algunes estructures o elements arquitectònics que recorden l'estil moresc. El mateix mestre de cases sembla que actuar en les obres de reforma i ampliació de la masia la Païssa, en la que també hi ha combinació de murs de pedra amb maó massís en els emmarcaments d'obertures. L'edifici actualment té funcions de sala de teatre, tot i que sembla que originàriament havia acollit una escola parroquial, i posteriorment, una sala de cinema. | 41.7598400,2.0135800 | 418000 | 4623582 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'emplaçament que ocupa aquest edifici és on anteriorment hi havia Ca l'Erola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80961 | Ca l'Emplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempla | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Presenta uns paraments realitzats amb paredat comú tot i que en algunes zones de la façana sembla que s'ha procedit a un aplacat amb pedra, segurament com a resultat de les darreres obres de reforma. De fet, hi ha diversos elements que confirmen una intervenció en l'edifici que probablement hagi modificat el seu aspecte original. Així, per exemple, l'amplada de la llinda d'una de les finestres situada a la segona planta no encaixa amb els brancals, indicant una ampliació de la llum de l'obertura; a més, a l'ampit de la finestra de la primera planta hi ha la data inscrita en relleu de 1996, suposem que corresponent amb alguna de les obres de reforma. En les obertures trobem altres dates inscrites, com la data de 1858 a la llinda de l'obertura del balcó de la segona planta. A la llinda de la finestra que no encaixa amb els brancals es pot llegir la següent inscripció: 'JOSEPH SIURÓ MESTRA / DE CASAS ANY 1793'. En conjunt, pel que fa a les obertures que presenta la façana principal destaquen, a la planta baixa, un portal d'accés a l'interior i una porta de més amplada, que obra a un local o garatge. Totes dues disposen de llindes rectes i monolítiques sobre muntants de carreus, però en el cas del portal amb elements més antics, llinda i brancals realitzats amb grans carreus regulars de pedra, ben tallats i escairats. A la primera planta s'organitza un balcó, situat damunt l'eix del portal de la planta baixa, i una finestra. El balcó és de llosa de pedra, amb un escàs voladís i barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà també de ferro simple. L'obertura que dóna al balcó disposa de brancals formats per grans carreus ben tallats i escairats que suporten una llinda monolítica; aquesta llinda disposa al centre d' un medalló de tipus floral on destaquen les inicials 'FU'. Al costat del balcó se situa la finestra amb la data gravada a l'ampit esmentada anteriorment. Els brancals són de grans carreus i la llinda és monolítica. La segona planta disposa d'una finestra, un balcó i dues finestres bessones rematades per arcs de mig punt que descansen damunt impostes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. La llosa del balcó és de pedra i disposa d'una barana de ferro de les mateixes característiques que les descrites a la planta inferior. Sota el ràfec de la coberta i a la zona de golfes es localitzen quatre ulls de bou el·líptics sense emmarcaments remarcables. El ràfec de la coberta sobresurt damunt diverses filades de maó massís i disposa d'un modern canaló per a la recollida d'aigües pluvials. Pel costat més nord-est l'edifici comparteix mitgera amb l'immoble veí, i per la part sud-oest, la façana obra a un pati, aquesta és de paredat comú, amb només una obertura a nivell de planta baixa; per la banda nord, l'edifici s'adossa en part al desnivell del terreny, essent visible només façana en els darrers nivells. Al costat sud, hi ha un mur de poca alçada, que s'adossa a la façana principal per aquest extrem, i en el que hi ha un accés per assolir un pati situat en aquest costat de la casa. El mur és de paredat comú, en el qual hi ha un portal, actualment tapiat, format per una llinda en arc de mig punt feta per tres grans dovelles de pedra que descansen sobre muntants de carreus. | 08128-27 | adossat al turó on hi ha el Parc del Serrat. Carrer Serrat, 27. | Una de les llindes de les obertures de la façana principal mostra la data 1793 inscrita, probablement la data de construcció de l'edifici; període coincident amb una època de creixement i gran desenvolupament urbanístic del poble. Tot i que, la façana central de l'edifici, també mostra altres dates inscrites, que farien referencia a ampliacions o reformes posteriors. | 41.7608800,2.0133200 | 417980 | 4623698 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80961-foto-08128-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta casa també ha estat coneguda amb el nom de Ca l'Emplà o Ca l'Amplà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80962 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Nau d'una antiga fàbrica tèxtil, tot i que avui dia les seves façanes es troben totalment arrebossades i no és visible el parament dels seus murs, manté el volum de l'antiga fàbrica junt amb l'ampliació que s'hi va fer a mitjans del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'un únic nivell de planta, amb coberta a dos vessants amb el carener en el sentit de l'eix longitudinal de l'edifici. Tot i que actualment la superfície exterior dels murs compten amb un revestiment senzill, les fotografies antigues ens permeten indicar que l'estrcutura és de murs de paredat comú, en els que hi havia els grans finestrals amb llindes en arc molt rebaixat, típics de les naus fabrils; aquestes obertures avui dia es troben modificades i en part tapiades conformant finestres de mides més petites. L'interior era una única nau oberta, sembla que en el darrer període amb un envà de compartimentació; consta que conserva l'encavallada de fusta del sostre. A l'extrem sud, la façana conserva l'estructura del portal d'accés, situat al centre del frontal, per bé que amb la superfície de les parets arrebossada, cosa que no permet veure els materials constructius; damunt el portal i just per sota de l'eix del carener, conserva tapiada una obertura circular. | 08128-28 | a la urbanització Masia Solà, sota la font dels Enamorats. | A inicis del segle XX Monistrol de Calders comptava amb les dues fàbriques tèxtils de l'industrial Clarassó, una situada dins el nucli, al carrer de la Vinya, i l'altra, a la Colònia Clarassó, a peu del riu i de la carretera que comunica amb Calders. Aquesta fàbrica va sorgir com a iniciativa dels veïns de Monistrol, sembla que per contrarestar el monopoli industrial exercit pel Sr. Clarassó. Els inicis de la Fàbrica de la Cooperativa es documenten l'any 1926, quan es va comprar el solar i es començà la construcció de l'edifici. Per la creació de la cooperativa s'empraren de model els estatuts d'una cooperativa del Masnou. El 1928 s'inicià l'activitat industrial. Es tractava d'una fàbrica que funcionava amb un motor elèctric i un sistema d'embarrat que feia funcionar els telers. La bibliografia recull que la cooperativa no era gaire rendible; l'any 1936 va entrar en decadència. Als anys 30, les instal·lacions es van llogar a l'empresa Cardona i Cia.; aquesta va ampliar l'edifici de la fàbrica uns metres per l'extrem nord. Finalment, es va vendre l'edifici a l'empresari barceloní Sr. Cardona. Més tard tornaria a canviar de propietari. Va continuar funcionant com a fàbrica tèxtil durants uns quants anys però en tancar definitivament es va reutilitzar l'espai per altres usos. | 41.7586400,2.0148200 | 418102 | 4623448 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment és utilitzada com a aparcament de vehicles i magatzem. L'edifici també és conegut amb el nom de la Fàbrica de la Cooperativa; de fet, el nom antic era la fàbrica de la Cooperativa Industrial Monistrolenca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80963 | Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX | Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. | 08128-29 | al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. | Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. | 41.7309000,2.0150700 | 418087 | 4620368 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80964 | Mare de Déu del Roser del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-bosc | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat. | 08128-30 | situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord. | Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic. | 41.7539000,2.0012800 | 416970 | 4622935 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80965 | Mare de Déu del Consol de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | tot i que en conjunt es conserva força bé, té algunes parts deteriorades. | A la zona nord del mas i a pocs metres de distància, se situa la capella que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda 'DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759'. Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior. La zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural. Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer i segons tradició popular, els personatges representats corresponen a treballadors de la casa. | 08128-31 | a la masia la Coma, a pocs metres al nord de la casa. | La capella va ser construïda al segle XVIII, 1752 segons data inscrita en la llinda de la porta d'accés; tot i que compta amb reformes posteriors, entre les quals actuacions del segle XX, com la decoració pictòrica de la zona del presbiteri. Consta que a finals del segle XIX es trobava sota l'advocació de la Mare de Déu de les Delícies. En alguns moments, ha restat sense culte i abandonada; tot i que als anys 70 del segle XX s'hi restablí el culte, actualment no té usos religiosos. | 41.7806800,2.0310400 | 419478 | 4625880 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les pintures murals que decoren la zona del presbiteri són obra de Josep Verdaguer, els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80966 | Sant Narcís de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-narcis-de-la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | actualment està abandonada. | Al costat oriental del portal d'accés al conjunt del mas de la Païssa se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana. El portal d'accés és força simple, amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629 la qual s'assenta damunt uns brancals de grans carreus de pedra escairada. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. Els paraments estan realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat simple força malmès. L'interior, força degradat, presenta la nau coberta per una volta de canó i els murs decorats amb elements de guix (impostes, cartel·les amb volutes, etc.) i restes de decoració amb pintures d'estil neoclàssic que representen elements geomètrics i florals. | 08128-32 | a la masia La Païssa, al costat sud-est del portal d'accés a l'era. | Església particular construïda al segle XVII, a l'època barroca, període del qual consten notícies que tenia un altar de fusta policromada i retaules laterals amb escenes de la vida de Sant Narcís i una talla del Sant situada en una fornícula central, a més, d'altres elements mobles. Al llarg dels anys la capella va experimentar algunes petites actuacions o reformes, entre les quals una actuació de decoració d'època neoclàssica. Sembla que al 1936 va ser profanada i ja no s'ha tornà a restablir el culte. En la bibliografia s'esmenta que la masia havia tingut una capella anterior, d'època romànica, la qual probablement hauria estat situada en un espai posteriorment habilitat com estable. Consta que fins el 1936, la masia conservava a la sala principal una talla de fusta policromada del segle XIII, suposadament un testimoni de l'antiga capella medieval. La tradició familiar explicava que es tractava de la figura del bisbe Sant Valentí. | 41.7730100,2.0154500 | 418172 | 4625043 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'advocació a Sant Narcís és un dels patrons dels pagesos. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80967 | Casalot del Serrat dels Ermots del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | en procés d'enderroc. | Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll. | 08128-33 | a tocar del límit del terme municipal amb Granera. | Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII. | 41.7395100,2.0359200 | 419832 | 4621304 | XVIII | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80967-foto-08128-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80968 | Carrer de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llogari | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El carrer de Sant Llogari mostra un traçat força recte, actualment està pavimentat amb asfalt i té un lleuger desnivell que pren major alçada vers l'extrem de llevant. El carrer de Sant Llogari i per tant, les cases que en formen part, estan situades en paral·lel a la riera de Sant Joan, en el seu marge nord. El carrer de Sant Llogari únicament té cases a les dues bandes en l'extrem més nord del carrer, tocant al carrer del Torrent i al de la Vinya; per tant, la majoria de les cases del carrer de Sant Llogari són orientades directament cap a la riera. Es tracta d'un conjunt urbanístic que junt amb la riera configuren una imatge panoràmica típica del poble. En conjunt, les cases que conformen el carrer mostren una tipologia molt homogènia, probablement la més regular de tot el nucli, essent un exemple força similar a la tipologia de casa barroca, encara que el carrer està configurat també per cases de cronologia posterior, en especial del segle XVIII. A grans trets, el tipus de casa present al carrer de Sant Llogari és una casa entre mitgeres, de planta baixa, una planta pis i una planta golfes o sota-coberta; tot i això també hi ha algú exemple de més alçada. Totes amb el carener paral·lel a la façana principal, per tant, al carrer de Sant Llogari. Pel que fa a les obertures, sobretot són obertures força àmplies, tant en portes com finestres, i també moltes cases amb balcons, la majoria amb voladís; destaca també la presència d'obertures de galeria a la darrera planta. Moltes de les obertures són de llindes monolítiques sobre muntants de carreus força ben tallats, algunes amb els angles treballats al biaix o amb decoracions molt simples; essent molt destacable la gran presència de llindes amb inscripcions sobretot de dates. Les parets de molts dels edificis compten amb un acabat de revestiment simple i pintat de color blanc, groc o ocres. Els interiors de moltes de les cases consta que conserven elements arquitectònics interessants com voltes, restes d'enllosats, llindes, entre altres. | 08128-34 | des de la zona central del nucli antic vers el sud-est. | La urbanització del carrer es produí resseguint el traçat del camí que comunica Monistrol de Calders amb Sant Llogari de Castellet, fet que li atorga nom al carrer. Es tracta d'un carrer construït en el segon gran període de creixement del poble, que s'iniciaria al segle XVII i perduraria durant tot el segle XVIII. Algunes de les dates que trobem en les llindes de les carreres del carrer de Sant Llogari són 1708, 1774, 1775, 1793 o 1801; en general, la ocupació de les parcel·les del carrer es produí cronològicament de ponent vers a llevant, les primeres les més properes al nucli, segons ens assenyalen les pròpies llindes de les cases. | 41.7598000,2.0157000 | 418176 | 4623576 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80968-foto-08128-34-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Molts edificis han experimentat una reforma en façana consistent en l'obertura d'una porta de major amplada per adequar un espai de la planta baixa com a garatge.El carrer de Sant Llogari en el seu extrem de ponent té continuïtat amb el carrer de la Vinya, resseguint també el marge de la riera de Sant Joan; en aquest carrer és la part posterior de les cases de la banda sud del carrer de la Vinya les que obren sobre la riera.Destaca la presència de diversos horts a redós de la riera de Sant Joan, ocupant la llera del torrent, una part dels quals ocupen la zona entre el carrer i la riera pròpiament. | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80969 | Creu del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | la creu del cementiri està ubicada a la zona central del conjunt. Es tracta d'una creu de pedra, formatda per una estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament. El pedestal és una base quadrada amb un esglaonat. | 08128-35 | al cementiri municipal, situat al nord del nucli urbà, a poca distància del camí de la Coma. | L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte. | 41.7648800,2.0165700 | 418255 | 4624139 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80969-foto-08128-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80969-foto-08128-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80970 | Moles de Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | una s'utilitza com a taula i l'altra com element decoratiu de la terrassa del bar que hi ha als baixos de la casa de Ca la Miquela. | Al porxo hi ha dues moltes de pedra, una és situada a l'angle sud del porxo i està disposada a manera de taula, sobre una base que li fa de suport. Aquesta peça és una mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central (que és l'element que transmet el moviment de rotació), conserva els canals radials que facilitaven el guiat de la farina de l'interior de la pedra cap a l'exterior. En aquest cas es tractaria de la mola volandera, té unes mides aproximades de 135,5 cm de diàmetre i un gruix entorn als 26,5 cm. L'altra mola està col·locada dreta, més o menys vertical, una mica encastada al terra i disposada de manera decorativa. En aquest cas, les mides són 133,5 cm de diàmetre i un gruix d'uns 15,5 cm aproximadament; en aquest cas disposa d'un forat central i també conserva les línies acanalades radials, tot i que més erosionades. | 08128-36 | al porxo del davant del bar Sport (de Ca la Miquela), Plaça de la pedrera, 6. | Desconeixem la procedència exacta d'aquestes moles, tot i que se sap que molt a prop hi havia dos molins, d'un dels quals, el molí de dalt del Solà encara conserva la bassa i una petita construcció; d'altra banda, també just davant del bar Sport hi havia la Pedrera, una taller de treball industrial de la pedra. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la data d'aquestes moles, són d'una tipologia que té una continuïtat llarga en el temps. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80971 | Llinda de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-marfa | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | Llinda d'una de les dues portes d'entrada a la casa de Cal Marfà, concretament l'accés situat més a la part més meridional de la façana. Es tracta d'una llinda plana monolítica, que per la part superior mostra un acabat en forma triangular. La llinda compta amb una cartel·la lleugerament sobresortida en la que hi podem observar un text i diversos elements dibuixats per incisió. A la part central hi ha una creu llatina sobre una base i a costat i costat diversos objecte i eines relacionats amb els ferrers: una enclusa, un martell, una destral, una falç, unes tenalles, un podall i una ferradura, entre altres; a la part inferior, el text 'JAUME PUIGMARTÍ FERRER 1778'. L'angle inferior de la llinda, igual que els muntants que completen l'emmarcament de la porta són decorats amb motllura arrodonida senzilla. | 08128-37 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | La casa del carrer Fèlix Estrada Saladic número 13, actualment rep el nom de Cal Marfà, tot i que anteriorment era coneguda com Cal Ferrer degut a que la família que hi vivia es dedicava a aquest ofici. El conjunt de llindes presents a la façana així ho referencien i especialment la llinda de la porta, en la que es representen diverses eines i objectes relacionats amb els ferrers. Les llindes de la façana tenen inscrites diferents dates del segle XVIII, que va de l'any 1741 al 1778. aquestes dates ens indiquen una reforma destacada de la façana i segurament del conjunt de la casa en aquest període, dues de les llindes són dels anys 40 i dues altres dels anys 70 del segle XVIII. La llinda interior corresponen a inicis del segle XVII tindria relació amb una altra fase constructiva, potser relacionada amb el moment de construcció de la casa pròpiament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Monistrol de Calders compta amb una extensa i destacada quantitat de llindes amb gravats a les façanes de moltes cases, essent les llindes de Cal Marfà unes de les peces més rellevants.Concretament, la casa de Cal Marfà compta amb cinc llindes amb inscripcions o gravats, de les quals quatre son ubicades a la façana principal de la casa i una a l'interior. A part de la llinda descrita a l'apartat de descripció, les tres llindes restants de la façana estan situades a nivell de la planta primera, totes són llindes planes monolítiques, per bé que amb diversos tractaments decoratius en els angles, unes amb motllures corbades amb acabats diferents i una amb l'angle treballat al biaix, totes aquestes són llindes corresponents a obertures de finestres. Una de les llindes té la inscripció 'Juseph Puig Martí Farrer - a 2 de maix de 1749'; una segona llinda conté la inscripció gravada 'Jaume Puig Martí - Ferrer 1776' i al mig del text una creu; la tercera llinda té el text 'De mano y pluma de Jo-seph Puig Martí Farrer - Vuy dia 12 de 1 del añ - 1741', entre mig del text hi ha una creu damunt del símbol de Maria i dalt de tot sembla que hi havia algun altre element dibuixat tot ornamentant la lletra 'y' del text.Pel que fa a la llinda interior, segons consta a la bibliografia (PIÑERO, PERARNAU: 1993) aquesta és la més antiga, amb una inscripció, en cursiva, que parla d'un Puig, i està datada al 1615. De fet, es considera que es tracta de la inscripció més antiga del nucli urbà de Monistrol. Les inscripcions de les llindes fan referència a la família Puigmarti, una nissaga de ferrers que es va instal·lar al mas i que n'eren els propietaris al segle XVIII. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80972 | Llinda de Ca la Bet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-bet | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | Es tracta d'una llinda situada a la planta baixa, coronant la porta d'entrada a la casa, es correspon amb una peça rectangular monolítica amb l'angle inferior treballat al biaix. Compta amb la inscripció «AN 1673» i, al centre de la data, el dibuix gravat d'unes tisores obertes. La presència d'aquest objecte a la llinda porta a pensar que en aquesta casa havia hagut un sastre; de fet, a més del nom del carrer del sastre, on hi ha ubicada la casa, consta que antigament també s'anomenava així la casa. | 08128-38 | Carrer del Sastre, 11. | La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII, tot i que en l'actualitat s'hi ha dut a terme una reforma important. | 41.7590100,2.0106300 | 417754 | 4623493 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici també consta escrit com a Ca l'Avet. | 119|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80973 | Llinda de Ca l'Estudiant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lestudiant | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | La llinda de Ca l'Estudiant, està situada a la planta baixa, concretament coronant la porta principal; es tracta d'una llinda plana monolítica amb una motllura senzilla a l'angle inferior, el qual es mostra acabat en punt rodó. En el frontal hi ha inscrita la data 1683, al centre de la qual s'observa una mena d'escut coronat de traça esquemàtica, dins el qual hi ha eines pròpies dels mestres de cases: un martell, un compàs i un angle. | 08128-39 | Carrer Nou, 15 i 17. | La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII. | 41.7595200,2.0103200 | 417729 | 4623550 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons consta a la bibliografia, anteriorment Ca l'Estudiant també era coneguda com a Cal Dretxu. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80974 | Llindes de Cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-cal-llirac | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | A la façana principal Cal Llirac hi trobem dues llindes amb inscripcions. Una a la porta principal i l'altra al balcó del primer pis. Es tracta de dues llindes planes monolítiques amb motllura senzilla a l'angle interior, mostrant un acabat arrodonit, acabat que també es reprodueix en els muntants d'ambdues obertures. Pel que fa a la llinda de la porta principal, mostra al centre un dibuix gravat de difícil interpretació, en la bibliografia s'esmenta a manera d'hipòtesis que podria representar una bota de cama alta i cosa que podria indentificar-se amb la casa d'un cuireter. Aquesta llinda té la data inscrita la data 1685, amb el dibuix al centre i amb petits rombes entre les xifres. Pel que fa la llinda de l'obertura de la planta primera, la qual dóna al un balcó, mostra la inscripció 'IASINTO» junt amb altres lletres a costat i costat del dibuix central. De fet, a la part central de la llinda hi ha rebaixat un quadrat dins el qual, en relleu, hi ha la data '1686' i al centre de la qual es desenvolupa un dibuix consistent en una creu sobre una base quadrangualar amb una aspa dins i damunt de tot una forma que sembla correspondre a un animal alat esquemàtic. | 08128-40 | Carrer del Sastre, 20. | Les referències a les dates 1685 i 1686 en dues de les llindes de la casa, ens indiquen que la casa pot ser originària d'aquest moment. De fet, de finals del segle XVII consten diverses referències en llindes de la zona del poble avall, on es localitza aquesta casa. | 41.7590100,2.0103800 | 417733 | 4623493 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80975 | Fita tritermenal de Monistrol de Calders, Calders i Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-de-monistrol-de-calders-calders-i-moia | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Calders i Moià; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. Es tracta d'un bloc de pedra format per una peça allargada col·locada verticalment i de secció més o menys triangular. A cadascuna de les tres cares hi ha incises les lletres indicadores de cada terme municipal. | 08128-41 | al límit nord-est del terme municipal, al vessant est del Pla de la Puntogaina. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. | 41.7905700,2.0340600 | 419741 | 4626975 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fites de terme del municipi de Monistrol de Calders són de tipologies diverses, responent al fet que algunes són antics límits conservats i no modificats arran de la creació del municipi i d'altres són justament del moment en que es configuraren els nous límits. Per tant, algunes de les altres pedres de terme poden ser de cronologies anteriors. Hi ha un conjunt ampli de les pedres del terme que compten amb una numeració en xifres aràbigues i les inicials del nom del municipi amb el que afronta en cadascuna de les cares; la majoria de les pedres amb aquestes característiques, són de l'època en que Monistrol de Calders encara formava part del municipi de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||||
| 80976 | Creu de terme o Pedró petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-pedro-petit | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | presenta parts força erosionades, el text inscrit al pilar no és totalment llegible. | Creu de terme formada per un basament de pedra i la creu de planxa de ferro. Es tracta d'una creu llatina, amb els extrems dels braços més amples i decorada a la zona del creuament amb un cercle i uns raigs. El suport de pedra on hi ha encastada la creu està compost per una base rectangular feta amb tres grans carreus, damunt una pilastra de secció quadrada amb part dels angles treballats al biaix i a sobre una peça a manera de capitell troncocònic de poca alçada on hi ha situada la creu. La pilastra mostra restes d'alguna inscripció o data incisa. | 08128-42 | al turonet on hi ha la font dels Enamorats, i a tocar de la urbanització del Solà. | Antigament, en aquest indret en motiu del dia de Santa Creu, el 3 de maig, es feia la benedicció amb salpàs del terme. El rector i els feligresos sortien de la parròquia en processó fins a la creu on es feia la cerimònia de benedicció. | 41.7587800,2.0155100 | 418159 | 4623463 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des de l'església parroquial seguir uns 140 metres el corriol que porta cap a la font dels Enamorats,. | 119|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80977 | Tombes dels rectors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-rectors | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | Les lloses que assenyalen les ubicacions de les tombes d'antics rectors de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders estan ubicades a la zona central de la nau de l'església, concretament l'espai que correspon al passadís central, amb els bancs a banda i banda. Es tracta d'un conjunt de lloses mortuòries en les que hi ha decoracions diverses, bàsicament amb elemens gravats conformant diferents dibuixos, com una calavera amb dos ossos creuats al darrera tot dins un forma ovalada i amb decoracions de volutes al seu voltant, un altre exemple és similar a l'anterior però dins l'oval hi ha una corona; altres lloses contenen inscripcions gravades que indiquen dades referents al sepeli, com el nom o referència de la família que hi ha sepultada i l'any; un exemple és 'SEO.P. DE. IASIO RUBIO. Y DELS. SEUS.1702.' o 'HIC IACET SE-PULTUS RDVS ISIDORUS RU-BIO'. | 08128-43 | a l'interior de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a la nau central. | Les sepultures daten bàsicament del període d'ampliació de l'església parroquial al segle XVIII. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80978 | Resclosa i canal de la fàbrica Clarassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-clarasso | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Es tracta d'una resclosa situada al riu de Calders, a l'alçada d'un quilòmetre aigües amunt d'on hi havia la fàbrica i colònia Clarassó. La presa és una estructura de planta lleugerament corbada amb un braç més allargat pel costat nord del riu, conformant l'inici del canal i on hi ha la comporta que regula l'entrada d'aigües a l'esmentat canal. El mur de la resclosa és d'obra, de pedra i morter, bastit lleugerament atalussat. El canal discorre entre el riu i la carretera, tot i que conformant un traçat més rectilini; part del traçat del canal discorre dins d'un túnel excavat directament a la roca. La presa es bastí per tal de conformar un embassament que permetés acumular i regular el cabal d'aigua que es conduïa vers la fàbrica tèxtil del Clarassó. | 08128-44 | al riu de Calders, en el seu pas per la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil Clarassó. | Sembla que la primera presa bastida a l'indret per tal de proveïr d'aigua l'antic molí de la Païssa, podria ser del segle XVI; la darrera notícia recollida referent a l'ús de la resclosa per proporcionar aigua pel molí és del 1900. Seria a principis del segle XX, amb la construcció de la fàbrica i la Colònia Clarassó que es va construir la nova presa, en el dimensionat que es conserva avui dia. De l'any 1904 data la primera notícia referida a la resclosa per abastir les instal·lacions fabrils. | 41.7699000,2.0090600 | 417637 | 4624703 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80978-foto-08128-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80978-foto-08128-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa també és coneguda amb el nom de resclosa dels Campassos; aproximadament en el mateix indret hi havia la resclosa del molí de la Païssa. Aquest molí estava situat a la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil, en un indret més proper al torrent però del qual no es conserva cap element visible. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80979 | Resclosa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Presa de contenció d'aigües formada per un mur d'obra, sembla que de pedra i morter, situada a la llera de la riera de la Golarda, aigües amunt de la masia la Coma. La presa no té molta alçada, és de forma corbada amb el desaiguàs a l'extrem nord-est, on s'inciaria el canal de conducció de les aigües. La presa reté les aigües de la Golarda conformant un petit embassament de forma allargada seguint la llera de la riera. | 08128-45 | a la zona nord-est del municipi; a la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Coma. | La construcció d'aquesta presa es va realitzar a mitjans del segle XX, la seva funció havia de ser d'acumulació d'aigua de rec per les hortes de la masia la Coma, situades al costat de la riera metres més avall de la presa i també per abastir la pròpia masia a partir del bombeig de l'aigua; segons expliquen aquest darrer ús no s'arribà a posar en funcionament. | 41.7764400,2.0401800 | 420232 | 4625400 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||||
| 80980 | Forn d'obra de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-coma | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | tot i que l'estructura es conserva molt sencera, aquesta està coberta de vegetació i presenta parts ensorrades. | Es tracta d'un forn construït en una zona amb un desnivell molt lleuger. No es pot veure totalment l'estructura pel volum de vegetació que l'envolta i cobreix parcialment, tot i així es pot observar que és una estructura de planta rectangular i alçat o secció de forma lleugerament troncocònica. Els murs són de carreus de pedra desbastats. A la part inferior del mur sud-oest hi ha dues boques d'accés a les cambres de combustió, són obertures de llindes en arc de mig punt fetes amb lloses i carreus allargats. Actualment la volta que dóna accés a les cambres està coberta de terra que no permet veure l'interior, semblaria que es tracta de dues cambres de cuita independents. | 08128-46 | uns 120 metres al nord-est de la masia la Coma, al peu d'un camp de pins. | No es coneix la data exacta de construcció d'aquest forn, es creu que podria ser obra dels segles XVIII i XIX, coincidint amb un període en que es realtizaren importants actuacions de reforma i construcció a la masia. És probable que també s'hagués emprat al segle XX ja que es conserva en força bon estat. | 41.7805900,2.0327200 | 419617 | 4625868 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80981 | Estació de ferrocarril de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Conjunt d'elements que conformen les restes d'una antiga estació i part de la via d'un ferrocarril. L'edifici de l'estació és l'element més visible, situat prop de l'entrada a la masia i a peu del sender GR-177; es tracta d'una gran nau de planta rectangular allargada, de més de 40 metres de llarg per més de 9 metres d'amplada, conserva el perímetre de les façanes tot i que no té teulada. Els murs de les façanes són de carreus desbastats i algunes pedres de tall més irregular, a la façana nord amb grans obertures amb llindes d'arc de mig punt fetes amb dovelles de pedra. Al pla que trobem sobre la zona on hi ha l'estació es conserven algunes restes de via de tren, raïls de ferro, travesseres, suports d'estructures de formigó, i també es pot resseguir un tram del traçat del ferrocarril des d'aquest punt fins al cingle del torrent de la Golarda. | 08128-47 | al sud de la masia la Coma, a peu del GR-177. | El ferrocarril de la Coma havia de comunicar aquesta masia amb el poble de Monistrol de Calders, no es va arribar a construir en la seva totalitat i va quedar en un projecte. Segons expliquen el tram entre la masia i fins el tall de roca que conforma el curs de la riera Golarda si que es va construir i expliquen que fins i tot va arribar a funcionar tot i que de manera quasi simbòlica o testimonial. El projecte data de mitjans de segle XX, dels anys 50 o 60, moment en que a la finca hi havia una gran explotació de jardinera en actiu i entre altres, havia de facilitar el transport de materials i de treballadors. | 41.7788500,2.0308600 | 419460 | 4625677 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80981-foto-08128-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80981-foto-08128-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||||
| 80982 | Forn d'obra del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. | Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. | 08128-48 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. | 41.7319400,2.0135000 | 417958 | 4620485 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | |||||||
| 80983 | Forn de calç del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-rossinyol | XVIII-XIX | encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment. | Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc. | 08128-49 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa. | 41.7344800,2.0118700 | 417826 | 4620768 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 | ||||||||
| 80984 | Forn de calç del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-den-sala | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tot i que és visible el forat de la cambra de cuita, en conjunt es troba malmès. | Restes d'un antic forn de calç tradicional del qual es conserva part de la cavitat excavada al terreny natural, és de planta circular d'uns tres metres de diàmetre i entorn als dos metres d'alçada. Aquest espai es correspondria a la cambra de cuita, on es col·locava la pedra calcària a coure; la cambra de combustió era a la part baixa, normalment formada amb la mateixa pedra que es col·locava per coure i s'alimentava per una boca situada a la part del davant de l'estructura del forn que permetia la càrrega de llenya. | 08128-50 | a la zona central del terme municipal, a l'est del poble. | Es tracta d'una estructura típica i força comuna de forn de calç tradicional, de dimensions no massa grans però també habituals en estructures de forn que es localitzen repartides pel territori. | 41.7742700,2.0254500 | 419005 | 4625173 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-12-28 03:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml