Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54310 | Mina del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Catalunya artística 113. p. 528. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PORTALS, J. 2004. La febre dels minerals al Montseny al voltant del 1900. Monografies del Montseny n. 19. Amics del Montseny. p.157-164. Tagamanent, full n. 364-X, Diputació de Barcelona. Servei de Parcs 1985. E: 1/10.000. Inf oral.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p>Actualment es pot veure des del camí estant la boca de la mina excavada a la roca del turó. A l'interior de la mina es poden veure els rierols d'aigua que s'escola a través de les parets de la roca excavada. La boca medeix uns 170 m d'alçada per 1'60 m d'amplada i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten diverses entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació.</p> | 08134-34 | Vallcàrquera | <p>Mines de mineral de ferro o de magnetita que estigueren en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins l'antic camí ral del Congost, al darrera de la Torre de Can Parera. Són nombrosos els municipis del Montseny que evidencien certa activitat minera a l'inici del segle XX. Tot i que el Montseny no és una muntanya rica en minerals, la seva explotació ha estat, des de sempre, més o menys reeixida amb diverses iniciatives. Es té constància de l'aprofitament del ferro i el coure en les fargues de Tordera, Gualba i Arbúcies, etc. Geològicament el jaciment és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions. Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments així com els diversos accessos a les mines. La seva localització dins dels límits del parc natural del Montseny en pot facilitar la preservació i difusió de les singulars característiques geològiques. La mineralització representada pertany a la tipologia de dipòsit a tenir en compte arreu dels Catalànids, tant des del punt de vista geològic com econòmic. Tradicionalment bona part de la mineria a Catalunya s'ha concentrat en l'extracció de minerals de Pb, Zn, F i Ba en aquest tipus de filons. Quan aquest tipus d'explotacions van deixar de ser rentables es van abandonar vers el 1930-40.</p> | 41.7240500,2.2975700 | 441576 | 4619377 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Sortint del Figaró seguint la riera de Vallcàrquera amunt, fins a Sant Pere i can Xicola, Dosrius i les mines del Socau, a la desembocadura del sot del Moro, a la riera de Vallcàrquera. La mina és visible des del camí a mà dreta. Davant la boca de la mina es documenta una gran esplanada, sota mateix del camí. Aquest espai presenta un sediment de color fosc, negrós que, segons informadors orals, estaria causat per la neteja de les vagonetes, que es creu que es faria en aquest punt. Tot i que també hi ha gent del poble que creu que allà mateix també hi havia hagut una plaça carbonera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 54278 | Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. 1998.El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Cristòfol de Monteugues. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 344. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 215. p. 103. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, 1974; PLADEVALL-VIGUÉ 1978, P. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 84. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 344.</p> | XI-XVI | <p>Actualment l'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior. L'aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Aquest edifici es troba situat sobre un petit turó i tancat per un petit recinte situat a l'espai d'accés i adossat a la mateixa capella.</p> | 08134-2 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat 'singulis annis ex antiquissima possessione' per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic.</p> | 41.7162900,2.2999400 | 441766 | 4618514 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m snm. S'accedeix per una pista d'uns 3 Km que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, Km 39 després de les indústries Sati. També s'hi accedeix des del Figaró a través de can Plans i direcció el collet i la creu de Can Plans i per Vallcàrquera des de Dosrius per una pista poc accessible. Hi ha notícies de l'existència d'un capitell procedent d'aquesta església que malauradament ha desaparegut. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54486 | Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carme | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic que es troba a mitja carena de la coneguda zona del Carme del Figaró. Conjunt de petites formacions càrstiques on destaca una bauma, l'entorn de la qual ha estat condicionada amb una tanca i una barana de fusta per a realitzar-hi un petit aplec el dia de la Mare de Déu del Carme. Aquesta cavitat presenta una entrada de secció poligonal amb un fons no gaire profund i que s'estreny al fons de la formació, a uns 4 metres de la boca. Al terra hi ha un sediment sorrenc, que es desconeix si és original o aportat. L'accés es troba tancat per una vallat de metall i un candau. A l'interior es poden veure diversos objectes litúrgics de caire popular (flors de plàstic, ciris i petites veles o palmatòries, etc.). Aquest espai es troba vorejat per un entorn immediat que es caracteritza per la presència de roures i alzines i que està adequat pels visitants i excursionistes, amb bancs de pedra i papereres.</p> | 08134-210 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>Es desconeix si aquest espai va ser ocupat amb anterioritat. Segurament havia servit de cau o refugi d'animals tot i que també podia haver estat utilitzat com a refugi pels humans. Caldria no descartar-lo com a possible àrea d'expectativa arqueològica. La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Als anys 50 es realitzava en aquest indret la festa de la Mare de Déu del Carme, on participaven els habitants del Figaró i principalment els escolars. Aquesta tradició sembla que es va originar al mateix segle XX, tot i que es desconeix si amb anterioritat s'hi feia cap altra activitat. Mare de Déu del Carme o del Carmel es documenta des del segle XIII, en hebreu significa 'aquella que cultiva el camp' tot i que també es documenta com la patrona de la gent de mar.</p> | 41.7163300,2.2761800 | 439789 | 4618535 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54486-foto-08134-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la Font d'en Llanes queda un camí tancat per una valla a mà dreta, cal prendre aquest camí que pujant per la carena porta a primer terme a unes escales de pedra que et deixen al peu de la Cova, o en segon terme, a dalt la carena, punt en el qual, pots baixar a la bauma per un petit sender. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||||
| 54476 | Font de ca l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lantic | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Als peus de la plaça del carrer de ca l'Antic, i abans de pujar les escales que porten a la mateixa casa hi ha una petita font arrecerada i construïda. El mur de contenció on s'obre la font està format per un conjunt de pedres sense desbastar de morfologia irregular, on s'utilitza pedra de tosquera i altres pedres de procedència local amb finalitats ornamentals. Aquestes aparentment estan bastides en pedra seca, tot i que es troben lligades amb ciment per la part interna. El broc, de metall i de petites dimensions, es troba al centre de la composició, amb un petit suport construït i decorat amb línies incises que formen un reixat. A la base hi ha una petita pica, construïda seguint la mateix tècnica que la resta de la font. Tot i que en el moment de la visita aquesta no rajava, la presència de molsa a la zona del vessador fa pensar en un funcionament més o menys continuat. Al costat, en el mur de contenció on hi ha les escales de Ca l'Antic hi ha un rètol que diu F.C.V. FONT DE CASA ANTIC, en una porta de metall que segurament alberga un petit dipòsit, i al costat un cartell que adverteix que es tracta d'aigua sense garantia sanitària.</p> | 08134-200 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font, recentment modificada, es troba dins el que seria l'antiga bassa del Molí del Mig o de Can Cortés, actualment reconvertida en plaça pública. L'estructura es troba arrecerada a l'extrem nord-est d'aquest espai públic i tot i haver sofert nombroses modificacions es pot relacionar amb l'antic mas Antic i la xarxa de captació i aprofitament dels recursos hidràulics documentada al nucli del Figaró des del segle XIV. Es tracta d'un espai que de ben segur va ser amortitzat en època moderna i que actualment ha mantingut parcialment la seva funció social com a font urbana.</p> | 41.7211600,2.2735000 | 439571 | 4619073 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54476-foto-08134-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A sobre hi ha una passera que mena a Ca l'Antic on s'hi troba un antic fanal que formava part de l'enllumenat públic i que s'ha mantingut com element decoratiu. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54411 | Capelleta a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-puiggracios | <p>GAVÍN BARCELÓ, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.222. p.106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | <p>Als peus del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, lloc on la tradició diu que s'hi trobà la verge. Aquesta estructura correspon a una construcció feta amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Presenta una coberta en obra, formada per blocs de pedra de petites dimensions, poc treballats i lligats amb abundant moter de calç, de dues vessant. La capella ha estat modificada en diverses ocasions, com ho demostren les reformes del seus paraments.</p> | 08134-135 | Puiggraciós | <p>Petita capelleta situada gairebé a sota de la Torre de Telegrafia Òptica, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana venerada al Santuari de Puiggraciós. Aquesta capella, anomenada Santa Maria del Puig, va originar la construcció de l'actual santuari. Aquest, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany i suposadament trobada a l'indret on hi ha l'actual capella. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la capella ja que s'observen nombroses reparacions en el seus paraments.</p> | 41.7059600,2.2483800 | 437467 | 4617403 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La tradició oral esmenta la presència d'una cova sota la capella, on suposadament es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós, i que a través d'aquesta hi hauria un pas que permetria accedir a través de sota els cingles de Bertí a la banda del castell de Montmany. Sobre l'església de Sant Pau, en un collet a 701 m d'alçada que té una torre de telègraf construïda al 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m d'altitud) hi ha el Santuari de la mare de Déu de Puiggraciós, residència des de 1973 d'una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||
| 54324 | Surera de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-grau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina surera, surera, suro quercus suber. Fagàcies Alçada: 10m Volta de canó: 2,4m Diàmetre: 0,76m Volta de soca: 3m Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i no tenir una mida excepcional té un port força atractiu, és l'únic peu d'aquesta zona del municipi i es fa evident des del camí. Té la capçada una mica més densa del que és habitual en aquesta espècie. Sembla que fa temps que no hi han extret suro.</p> | 08134-48 | Vall de Vallcàrquera | <p>En Ramon Coma, propietari de la casa, va presentar una instància a l'Ajuntament per tal que tingués en consideració l'arbre. Un valor afegit d'aquest arbre és que aquesta casa haurà d'esdevenir pròximament una casa de turisme rural i per tant l'arbre podrà complir una major funció divulgativa de la que ara se li està donant en alguns dels itineraris que es fan des de l'Escola de Natura de Vallcàrquera. L'arbre es troba aïllat en un espai obert, en un marge amb pendent considerable, al costat del camí que accedeix a can Grau. Aquest arbre no ha patit gaires treballs d'esporga i només s'han realitzat algunes aclarides esporàdiques, segurament relacionades amb l'extracció del suro.</p> | 41.7295200,2.3019600 | 441946 | 4619981 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54324-foto-08134-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Grau. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 54323 | Alzina de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puig | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies. Alçada: 15m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 3,2m Volta de soca: 3,2m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m No llueix tant com podria ja que està sota un talús i el tronc no es veu massa bé des del camí. Juntament amb els dos peus més petits que l'acompanyen formen el que de lluny sembla una gran i única capçada.</p> | 08134-47 | Vall de Vallcàrquera | <p>La Maria Soler de can Puig va explicar que la seva sogra la va salvar quan van passar el cablejat elèctric. La capçada és molt densa i frondosa, amb un fullatge inusualment compacte. L'arbre ha petit esporgues lleugeres que deuen haver servit per eliminar alguna branca puntualment. Es recomana mantenir les condicions actuals de l'entorn de l'arbre. Controlar que l'aparició de fulles seques no vagi a més.</p> | 41.7274000,2.2974900 | 441572 | 4619749 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Puig, sobre can Cisco sent-hi l'exemplar d'un grup de tres, proper a la casa. En un marge prop del camí de Vallcàrquera al costat de l'entrada de Can Puig. El marge sobre el que està ubicat és relativament pla en la part superior i amb pendent fort a la part inferior, recobert per un sotabosc d'heura. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54316 | Pi pinyer de la font dels Castanyers o del Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-dels-castanyers-o-del-castanyer | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alçada: 21m Volta de canó: 2,45m Diàmetre: 0,78m Volta de soca: 3,45m Capçada: 0,78m Alçada de la primera ramificació: 3,45m Nombre de branques a la primera ramificació:-</p> | 08134-40 | Vallcàrquera | 41.7250400,2.2891800 | 440879 | 4619493 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la clariana que trobem davant la font dels Castanyers, amb la base del tronc tapada per unes bardisses. Aquest arbres seria més popular si es desbrosses aquesta esplanada i quedés al descobert la base del tronc. Aquesta iniciativa augmentaria l'interès d'aquest racó. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||
| 54464 | Vil·la Pepita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-pepita-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquest conjunt va ser projectat com a dos edificis independents i diversos annexos (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, està format per dos cossos adossats d'estructura simètrica però disposició inversa. El tret diferenciador està format pel coronament de cada cos, on destaca un plafó enrajolat amb el nom VILLA PEPITA. El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d'un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici, s'alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics. A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.</p> | 08134-188 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta casa d'estiueig, pertanyent a la mateixa família, va ser una de les cases d'estiueg modernistes construïdes el 1915 per l'arquitecte Raspall. Vil·la Pepita, igual que vil·la Rosita és un bon exemple de l'arquitectura noucentista del municipi, construïda el 1915 per l'arquitecte M.J. Raspall i Mayol, presenta la grandiositat i la riquesa dels espais i els elements decoratius. En destaquen la torre mirador, que sobresurt de la teulada; les teules vidriades de diferents colors, que dibuixen a la teulada diverses figures geomètriques. Quan el tren arribà al poble del Figaró, cap el 1875, un nou concepte de vida va transformar el poble. Al cantó de migdia del municipi es construïren grans torres i palauets, seguint les més modernes tendències arquitectòniques: el noucentisme i el modernisme. Aquest fenomen, bàsicament burgès i d'iniciativa privada va sorgir amb la intenció de cercar la modernitat però amb els elements de la cultura pròpia; a través dels diversos elements arquitectònics i ornamentals (ceràmica, maó vist, policromia, vidrieres multicolors, pedra artificial, ferro forjat, etc.); la reinterpretació del gòtic, de les formes exòtiques i orientals, amb influències de l'art mudèjar i musulmà; l'eliminació de la sensació de feixuguesa i el treball amb els volums; la temàtica naturalista (flors, insectes, aus, nimfes, etc.).</p> | 41.7206100,2.2737200 | 439589 | 4619011 | 1915 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54464-foto-08134-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54464-foto-08134-188-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | J. Raspall. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 54465 | Vil·la Rosita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosita-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquest conjunt va ser projectat com a dos edificis independents i diversos annexos (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, està format per dos cossos adossats d'estructura simètrica però disposició inversa. El tret diferenciador està format pel coronament de cada cos, on destaca un plafó enrajolat amb el nom VILLA ROSITA. El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d'un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici, s'alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics. A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.</p> | 08134-189 | Nucli del Figaró | <p>Vil·la Rosita annexada a vil·la Pepita és un bon exemple de l'arquitectura noucentista del municipi. Construïda el 1915 per l'arquitecte M.J. Raspall i Mayol, presenta la grandiositat i la riquesa dels espais i els elements decoratius. En destaquen la torre mirador, que sobresurt de la teulada; les teules vidriades de diferents colors, que dibuixen a la teulada diversos elements geomètrics. Quan el tren arribà al poble del Figaró, cap el 1875, un nou concepte de vida va transformar el poble. Al cantó de migdia del municipi es construïren grans torres i palauets, seguint les més modernes tendències arquitectòniques: el noucentisme i el modernisme. Aquest fenomen, bàsicament burgès i d'iniciativa privada va sorgir amb la intenció de cercar la modernitat però amb els elements de la cultura pròpia; a través dels diversos elements arquitectònics i ornamentals (ceràmica, maó vist, policromia, vidrieres multicolors, pedra artificial, ferro forjat, etc.); la reinterpretació del gòtic, de les formes exòtiques i orientals, amb influències de l'art mudèjar i musulmà; l'eliminació de la sensació de feixuguesa i el treball amb els volums; la temàtica naturalista (flors, insectes, aus, nimfes, etc.).</p> | 41.7205200,2.2736800 | 439585 | 4619001 | 1915 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54465-foto-08134-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54465-foto-08134-189-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | J. Raspall | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 54425 | Can Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest edifici està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural sobre la Riera de Vallcàrquera. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. Tot i que les façanes han estat arrebossades i pintades recentment. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'uns petits graons. En aquesta façana també hi obren dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis, sense elements ornamentals. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior.</p> | 08134-149 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293500,2.3014500 | 441903 | 4619963 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54498 | Cal Vesi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vesi | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Desapareguda | <p>Aquest petit edifici, segons diversos informadors orals, es troba sota la bassa o 'piscina' de la propietat dels Castellseguer, prop de la Caseta del Seguer. Es localitza sota la mateixa bassa i es diu que quan aquesta sobreeixia, l'aigua passava per sobre l'antic mas. Actualment la coberta vegetal formada per abundants matolls i esbarzers fa impossible l'accés a la zona. A nivell visual i des de l'altra carena es pot intuir la presència d'algun fragment de mur que podria pertànyer a aquesta edificació.</p> | 08134-222 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim, relacionat amb la hidrografia, no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental, ni en diversa documentació parroquial. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés. Actualment és es troba en estat ruinós i cobert per abundant vegetació que fa impossible accedir a la documentació de l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants.</p> | 41.7302100,2.2814100 | 440237 | 4620072 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54374 | Cal Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parraubis | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest.</p> | 08134-98 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques de can Parraubis són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'can Parraubis' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54350 | Pont de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jordi | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aquest pont ferroviari es troba sobre la línia de Barcelona-Puigcerdà, és una estructura construïda per a salvar diversos obstacles físics: el pas del riu Congost i la vall que s'obre a Gallicant. Tradicionalment es creu que el tram de la Garriga a Sant Martí de Centelles va ser dissenyats i projectats per enginyers civils del grup Eiffel, segons alguns autors per el mateix Gustav Eiffel. Els pont presenta una estructura de metall aixecada sobre uns pilars que estan fets de formigó i maçoneria. Presenta l'estructura bàsica de tauler, que és la part de l'estructura que suporta la circulació. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos. Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny i les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps. La magnitud principal del pont és la llum, d'uns 15-20 metres de longitud entre recolzaments i que condiciona el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. L'anomenat Pont de Sant Jordi comprèn el pas de la carretera de sortida del Figaró cap a Gallicant i vers la Garriga, en una de les llums, mentre que en les dues següents té pas el riu Congost per després salvar el desnivell i passar la foradada abans d'arribar a l'estació del Figaró. La via del ferrocarril és, en tot el tram, un rail convencional, un monorail. La propulsió pot venir de diverses fonts, unitats múltiples autopropulsades o, en el seu origen per una locomotora. Aquest pas, juntament amb el de Can Palau a la Garriga, la Fontmolsa de Tagamanent, i el de la Rovira de Centelles és dels més complicats a nivell arquitectònic i tècnic.</p> | 08134-74 | Nucli de Figaró | <p>La construcció d'aquest viaducte de finals del segle XIX suposà un gran impacte a tot el municipi fins la seva entrada al poble. El pont sobre el riu Congost va suposar una important millora de seguretat i de connexió viària al municipi, garantint el corredor ferroviari Barcelona-Vic Puigcerdà dins el pla d'infrastructures ferroviàries de l'estat. El Figaró és una petita població que es va originar al voltant de l'hostal del Figaró i la seva capella, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'Estació és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí.</p> | 41.7156300,2.2715100 | 439400 | 4618460 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Equip Eiffel. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54458 | Festa Major del Santuari de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants dels municipis de l'Ametlla i la Garriga. No es tracta d'una festa habitual ja que l'entorn només està presidit pel Santuari de Puiggraciós i els actes, tot i que repartits en més d'un dia, no solen ser freqüentats pels mateixos parroquians. En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda.</p> | 08134-182 | Puiggraciós | <p>La Festa Major de Puiggraciós ja es feia l'any 1733, en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686 i, possiblement, de la consagració del propi santuari el 3 de setembre de 1711. Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV inicialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines i és un dels dos punts centrals de la novel·la dels Sots Ferèstecs de Raimon Casellas.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54458-foto-08134-182-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54516 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-5 | <p>AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161.</p> | XVII-XVIII | Recentment ha estat adquirida per la Diputació de Barcelona. | <p>Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades.</p> | 08134-240 | Sobre Vallcàrquera | <p>Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional.</p> | 41.7319300,2.2885300 | 440831 | 4620258 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54516-foto-08134-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54516-foto-08134-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54408 | Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta construcció presenta una planta irregular. Es trata de diversos cossos annexats amb la voluntat de seguir la tipologia d'un castell i units entre ells. La coberta de l'edifici és plana i presenta uns merlets a nivell decoratiu i que estroben a tota la cornisa i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i totalment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Aquest edifici està tancat dins un petit recinte emmurallat, i a dins alberga un petit jardi.</p> | 08134-132 | Nucli del Figaró | <p>Els corrents modernistes i noucentistes aplicats a l'arquitectura van arribar al Figaró a mans dels nombrosos estiuejants que s'hi ban construir una segona residència. Seguint la influència del romanticisme i el neoclassicisme es van acabar combinant bona part d'aquests elements en algunes de les noves edificacions realitzades, i aquest és el cas del Castell del Rubinat. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54487 | Cobert al camí de la Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-al-cami-de-la-cova-del-carme | XX | Parcialment desapareguda | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, així com algunes pedres aprofitades de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Conserva la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant. En conjunt, constitueix una estructura de planta rectangular i tres murs entrelligats l'accés al qual no està tancat sinó que resta obert. Al davant, i una mica apartat en una esplanada propera, hi ha una taula i dos bancs en obra.</p> | 08134-211 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, uns revolts més amunt. Per la seva factura aquesta construcció es pot datar en algun moment incert del segle XX, per passar a ser amortitzada i abandonada al llarg del mateix segle.</p> | 41.7179300,2.2761100 | 439785 | 4618712 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54491 | Pahissa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-carme | XX | Elements desapareguts | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, tot i part del basament està fet amb pedres aprofitades de l'entorn més immediat, bastament treballades i lligada amb abundant morter de calç. Conserva tota la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant i disposada perpendicular a l'estructura. En conjunt, constitueix un petit edifici de planta rectangular i quatre murs entrelligats amb un accés obert per una porta senzilla de fusta. A l'interior hi ha una sola estança on hi ha diversos objectes en un estat de semi abandó (cadires, algun moble, etc.) i abundant palla fet que evidencia el seu ús temporal com a paller. Tot i que segurament també hauria estat emprat com a magatzem o cobert.</p> | 08134-215 | Nucli del Figaró | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, prop de la casa, en una esplanada uns metres més al sud. Aquesta construcció, de factura contemporània, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada a la de la casa del Carme, que hauria funcionat com a habitatge i petita explotació agrícola, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.7176600,2.2758300 | 439761 | 4618682 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54364 | Forn de calç de can Oliveres o la Llorença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-oliveres-o-la-llorenca | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | Parcialment enrunada | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en rajols disposats a plecs de llibre. A grans trets podem dir que es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 4 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular- ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refractari. Per damunt de la boca, antigament hi havia una paret de pedra. Aquesta boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn ca n'Oliveres la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, parcialment cobert per la vegetació.</p> | 08134-88 | Montmany | <p>Fins fa uns 60 anys aquest forn encara funcionava. Era un dels més importants de la zona del Congost, juntament amb la Fontmolsa de Tagamanent, avui desapareguda. Construcció vertical cilíndrica excavada al terra, tenia accés per la part superior, per on s'abocava la pedra, i per la part inferior, on hi havia la boca del forn. La part frontal, així com la boca es troba molt deteriorada a causa de les esllavissades del terreny. El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7144300,2.2581300 | 438286 | 4618336 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54364-foto-08134-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en un marge dret al damunt del mas Oliveres. S'accedeix per la carretera de Figaró a Montmany, un cop passat el trencant del cementiri municipal trobarem el forn sota la carretera. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 54437 | Forn de calç del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-romani | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí sota el castell de Montmany. Es tracta d'una doble estructura circular i cilíndrica, assentada sobre el terreny natural, de mesures considerables. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar cada una de l'estructura. A excepció de la volta, que aquesta es troba enrunada.</p> | 08134-161 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7209300,2.2491200 | 437543 | 4619065 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54466 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta masia consta d'un cos central de planta rectangular d'uns 16 m per 14 m i diverses dependències annexes, situades a la part de darrera la casa, i antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com habitatge. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. Tota l'estructura ha estat recentment restaurada i no es pot observar el parament original ja que les façanes han estat arrebossades i pintades. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els muntants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener.</p> | 08134-190 | Nucli del Figaró | <p>Mas o petita explotació agrícola que es trobava fora el nucli original del Figaró. Aquest presenta una estructura original del segle XVIII. La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la ocupació del territori de la Vall del Congost des de l'edat mitjana i amb els veïns masos de Cal Fuster del Rec, Can General, etc. Aquest mas, datat del segles XVIII formaria part de les segones explotacions agrícola- ramaderes documentades a la zona amb una cronologia ben documentada pel segle XVIII, però segurament anterior. La documentació sobre aquest mas, conegut com Cal Toni consta ja en les fonts d'època contemporània. L'evolució arquitectònica del mas és difícil de seguir ja que les recents reformes arquitectòniques han cobert els seus paraments. Tot i així, la distribució interna del mas és la mateixa i aquesta es basa en una entrada, cuina i corts per la part baixa i la sala i les diverses habitacions al primer pis. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas en un context d'època contemporània.</p> | 41.7218300,2.2747000 | 439671 | 4619146 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54467 | Can Fuster del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-del-rec | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada a la part alta del Figaró amb un pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 10 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a doble vessant feta amb teula aràbiga i petits ràfecs de fusta; i amb el carener orientat perpendicular a la façana de migdia. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i on s'hi troba la llinda inscrita PERE JOAN VILARDEBÒ 1611; i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. Tota l'estructura es troba per sota el nivell de circulació del carrer Mossèn Cinto Verdaguer i s'ha d'associar a una petita explotació isolada i de caràcter agrícola-ramadera que, donat l'auge constructiu del segle XX, va quedar dins el poble.</p> | 08134-191 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta masia del segle XVII presenta un portal adovellat amb la inscripció PERE JOAN VILARDEBÒ 1611. El nom de la casa fa referència al pas de la sèquia procedent de Vallcàrquera i que ja existia l'any 1078. La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la ocupació del territori de la Vall del Congost des de l'edat mitjana. Aquest antic mas formaria part de les primeres explotacions agrícola- ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas, conegut com Cal Fuster del Rec, per ofici i pel pas del rec que regava les hortes i portava aigua als molins, es troba recollida en les diverses fonts (fogatges, capbreus, arxiu parroquial) tot i que no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet es posa en relleu en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1611. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7224500,2.2741700 | 439628 | 4619215 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54467-foto-08134-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54467-foto-08134-191-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54453 | Portal de can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-gambus | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquesta porta es un exemple de la forta influència modernista i noucentista en l'adequació dels diversos espais privats al municipi del Figaró. La seva construcció està associada al mas Gambús al qual pertany. Dins els terrenys de Can Gambús els propietaris de la finca van fer projectar una extensa tanca amb una porta principal i diverses seccions. Tot i que es desconeix l'arquitecte, aquest possiblement fou el mateix que va edificar la casa. La forma de la tanca es ondulada amb la base construïda amb pedra i un reixat en metall. A banda i banda es troben diverses figures antropomorfes sobre els brancals laterals de la porta. Es tracta concretament de dos nens esculpits en pedra i amb marcats trets d'influència humanista i realista a escala reduïda i que es troben realitzant activitats de caire lúdic i festiu.</p> | 08134-177 | Nucli del Figaró | <p>Portal monumental que dóna accés als jardins de can Gambús i a la casa dels guardes. La seva monumentalitat contrasta amb les figures dels nens jugant amb el gos a l'esquerra i les nenes llegint a la dreta el llibre de Obra pòstuma de mossèn Jacint Verdaguer. Escenes que interpreten les activitats pròpies de l'estiueig.</p> | 41.7230000,2.2741400 | 439626 | 4619277 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54453-foto-08134-177-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54473 | Pujada dels Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-dels-ases | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Aquesta pujada es troba parcialment fossilitzada a l'actual Carrer de Vallcàrquera i era coneguda popularment com la pujada dels Ases. El topònim emprat des d'època moderna fa referència a les característiques del camí, ja que aquest era força estret tortuós i molt pronunciat seguint les forts pendents que conformen l'orografia del municipi. Però també fa referència al mitjà de transport utilitzat, és la dir la força de tracció animal feta per ases o mules i que permetia l'intercanvi de béns i mercaderies amb la zona més muntanyenca. Així doncs aquesta via comunicava el nucli antic de Figaró amb la part alta on hi havia els masos cal Fuster del Rec, cal Toni i posteriorment s'hi va construir can Gambús i altres cases d'estiueig. Aquest camí, seguia el pas del rec i era el vial més conegut i emprat per accedir a Sant Pere de Vallcàrquera.</p> | 08134-197 | Nucli del Figaró | <p>La Pujada dels Ases forma part d'una xarxa de camins i passos que facilitaven la comunicació entre les parts altes del municipi amb la vall del Congost, ja de per si prou dificultosa. Malgrat que la documentació local mostra que la via més important de la zona era el Camí del Congost, i aquest apareix a la primera meitat del segle XVI com a camí reial, els nombrosos camins secundaris acabaran conformant la veritable estructuració territorial. Cal assenyalar l'existència de nombrosos camins, estrictament locals, que uneixen els masos entre ells, o els masos amb la corresponent església parroquial o les diferents partides. Pels camins transitaven les persones, les produccions i rendes, els exèrcits reials i senyorials, així com els bestiars transhumants. Per això els camins eren un element de primera importància per al funcionament de l'odre feudal i estatal. Entre els segles XI i XIII aquests camins s'esmenten amb molta més freqüència que el camí del Congost. Al 1021 ja s'esmenta una via a la zona de Monteugues, al 1187 una altra que discorre entre els masos de Pere d'Ullar i Pere de Puig, el 1217 una via missaderia (camí de missa) entre el mas Rovira i Sant Pau de Montmany els anys 1317 i 1322. Una altra via documentada és la de les Pereres al Truyol a Vallcàrquera el 1371. Al llarg del segles XV, XVI i XVII les referències a camins i vies seran més constants, per exemple al 1525 s'esmenta la via a les Cases Jussanes de Montmany al 1525 i que es torna a documentar al 1628 com a via publica que discorre de Montmany a la Riera del Congost. A la zona de Vallcàrquera, al 1540 s'esmenta una via publica que passa sobre el mas rònec de la Coma i el mas Araponchs i segurament aquesta via era el camí principal de la vall de Vallcàrquera i ja deuria ser una via empedrada al segle XI, com indica un document del 1078. Tot i que la Pujada dels Ases no figuri en la documentació d'època moderna la seva existència queda clarament emmarcada en aquesta xarxa plenament consolidada als segles XVII i XVIII.</p> | 41.7261200,2.3254200 | 443894 | 4619588 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54473-foto-08134-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54473-foto-08134-197-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 54304 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | Extrems trencats i coberts de vegatació | <p>Aqüeducte o pont situat una mica més amunt del pont que creua la riera de Vallcàrquera i a la dreta d'aquesta. Format per 5 arcs de mig punt amb l'intradós de rajola i fet de pedra sense desgastar. Els arcs neixen de pilastres a l'extrem de l'esquerra continua un tros de mur massís ja sense arc. Els extrems estan trencats i coberts de vegetació.</p> | 08134-28 | Vall de Vallcàrquera | <p>Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l'alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l'estructura de l'aqüeducte.</p> | 41.7256400,2.2966200 | 441498 | 4619554 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54493 | Bassa de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-valls | XX | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas de Can Valls. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba adossat una estructura en obra i totxana, parcialment enderrocada i coberta de matolls i esbarzers, però que faria les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas can Valls, tot i que de forma provisional.</p> | 08134-217 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera. Una mica més avall es documenta un altra bassa, també construïda i que, tot i que es troba en ruïnes, hauria complementat la tasca de recollida de les aigües pluvials. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un petit aqüeducte que portaria aigua corrent al mateix mas i que respon a una reforma tardana datada en un moment indeterminat d'inicis del segle XX.</p> | 41.7181100,2.3063600 | 442301 | 4618711 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54493-foto-08134-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54504 | Passera de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-riereta | <p>AADD. 1993. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Mallorca. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. AYMAMÍ, G.1998. Camins antics. Camins d'història. Abadia de Montserrat. Llibre de Motxilla, 61. Barcelona. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Camí empedrat format per lloses i carreus de pedra local ben desbastats i col·locats sobre el terreny prèviament preparat, segurament amb sorra de la mateixa llera del torrent. Aquests presenten un alt grau d'erosió ja sigui pel pas del temps o pel mateix curs de l'aigua. D'aquets camins empedrats es poden diferenciar els de ferradura i els de carro Una diferència apreciables entre el camí de carro i el de ferradura apareixen quan un torrent es presenta com un obstacle a salvar, essent necessari travessar-lo. En aquest cas el camí de ferradura tant es perllonga dins el jaç del torrent en forma de pedres grosses, de superficie aplanada, anomenades passadors, com continuar amb l'empedrat per dins el camí i en canvi quan és el camí de carro el que topa amb el torrent l'empedrat sempre continua pel llit d'aquet, formant un gual. En aquest cas l'empedrat només es documenta al tram de la riereta i es desconeix si el camí presenta més trams construïts.</p> | 08134-228 | Nucli del Figaró. La Riereta | <p>La tècnica constructiva d'aquesta passera dificulta en gran mesura l'establiment de la seva cronologia, ja que aquesta pot recular a l'època medieval. Es tracta d'una obra civil pública que presenta doble morfologia. Un camí de carro sense asfaltar i més estret que salva la Riereta amb una passera construïda. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques.</p> | 41.7257900,2.2750400 | 439703 | 4619586 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54504-foto-08134-228-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54479 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-valldeneu-a-puiggracios | <p>AMADES, J. 1989. Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editors. Barcelona. Vol. I (p.139) Vol. III (p.326 i 328) i Vol. IV (p.159). OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | Ple de xaragalls | <p>Carena de la Pedra Dreta (km 9.53, 2:20h, 718m). A mestral s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, girem cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat. Es creua una pista, que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu. El corriol ara és força aixaragallat i transita per un bosc de pins i alzines.</p> | 08134-203 | Puiggraciós i Montmany | <p>Via transitable que uneix dos punts d'interès religiós. Per una banda Sant Pere de Valldeneu a Sant Martí de Centelles i el Santuari de Puiggraciós sobre Sant Pau de Montmany. Aquest recorregut implica una gran varietat de camins: n'hi ha d'amples i d'altres tan estrets que just hi passa una persona; n'hi ha de molt elaborats i també camins que s'han obert pel pas repetit de caçadors i contrabandistes; per això resulta difícil establir un únic criteri de classificació. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques. Serà a finals del segle XIX quan es documenta la tradició d'anar de Valldeneu a Puiggraciós. Per costum, el 25 de desembre s'aplegaven tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l'església de Montmany. En acabar el cant de l'evangeli, des del carrer, fora de l'església una veu cantava les dotze i de seguida, una altra, des de dins exclamava Jesús és nat!. Els pastors es lliuraven a mostres de gran alegria. Al peu del cancell feien un ball rodó ben repicat amb llurs esclops ferrats, tancant enmig el pobre manyac, dut pel qui feia de majoral i que no parava de belar i de fer sonar la borromba que duia penjada al coll. Tots els pastors duien els sarrons plens d'ofrenes les quals lliuraven al nadó a l'hora de l'ofertori. No les oferien directament, les donaven a una pastora que formava part de la colla i ella les oferia al celebrant.</p> | 41.7277900,2.2542500 | 437976 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54479-foto-08134-203-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54293 | Can Delgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delgado | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Casa de baixos i pis. Teulada aiguavessa a façana. I sota el ràfec hi ha decoracions amb rajola vidriada de motius geomètrics, així als vessants de les finestres. Les tres portes del pis es comuniquen per un balcó de ferro. A baix, hi ha una porta amb dues finestres més.</p> | 08134-17 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat per dos plafons amb les inicials JC 1894 i TA 1914, respectivament al·ludint potser els diferents amos que van emprendre la construcció i restauració de la casa en dues èpoques successives.Casa d'estiueig que destaca per l'adopció de solucions constructives modernistes i, sobretot noucentistes, entre les quals cal assenyalar unes atractives decoracions de rajola amb motius geomètrics i dos medallons situats entre les portes que donen al balcó de ferro forjat: les inicials JC 1894 i TA 1914 dels medallons fan al·lusió als amos que van construir i restaurar la casa en aquestes dates. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208700,2.2729600 | 439526 | 4619041 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54426 | Can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gambus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Casal format per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o pati. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. Cal assenyalar que la sobrietat exterior de l'edifici difereix de l'espai interior, aquest decorat amb abundants elements modernistes i noucentistes. Les altres construccions associades al cos principal són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada a la casa dels masovers, coberts i petits magatzems. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire lúdic o d'esbarjo.</p> | 08134-150 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès com és Can Gambús i les seves propietats.</p> | 41.7258500,2.2890400 | 440868 | 4619583 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 54330 | Castanyer del sot del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-sot-del-bosc-negre | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies Alçada: 15m Volta de canó: 2,5m Diàmetre: 0,8m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 0,9m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-54 | Vall de Vallcàrquera | <p>El trobem en un punt ideal per parar a fer un descans en la dura pujada que fa el PR C-33 i per tant és força conegut pels excursionistes i passejants de la zona. Per tant, tot i que es tracta d'un exemplar de mida excepcional per ser un castanyer, té un important valor afegit. Aquesta petita fondalada presenta una avellanosa de gran interès en la que a part d'avellaners i castanyers també podem trobar alguns peus de boixgrèvol.</p> | 41.7232900,2.3036400 | 442080 | 4619288 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al costat esquerra del camí que puja des de Vallcàrquera a la creu de can Plans. És una fondalada que els mapes anomenen sot del bosc Negre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54328 | Castanyer del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-ciment | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 11m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 6,0m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.</p> | 08134-52 | Vall de Vallcàrquera | <p>Sabem per en Genís Mateu i per en Pere Mateu que ja fa molts anys que hi és el ciment. Cap dels informadors sap dir-nos quan s'ha posat el ciment. Per altra banda, l'arbre també és conegut gràcies a la popularitat de la recol·lecció de la castanya. Les castanyes d'aquest arbre són recollides per molts visitants i per alguns figaronencs. Tot i que segurament és l'exemplar més gruixut del municipi podem catalogar-lo de discret comparant-lo amb el castanyer gros de can Cuc que està a la vall de Vallforners (Cànoves i Samalús).</p> | 41.7266100,2.2819200 | 440276 | 4619672 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54328-foto-08134-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al camí de Vallcàrquera, al costat esquerra i uns metres abans del rètol d'entrada del parc natural. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 54329 | Castanyer de Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-gil | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,75m Diàmetre: 0,88m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 1,2m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Tot i no ser un arbre de grans dimensions es tracta d'un exemplar atractiu que no està carvocat, creix en una zona del municipi on no hi ha més castanyers i es fa força evident al ser al costat d'un camí. A ramificar-se a poca alçada l'arbre no té massa presència i té una mida més aviat discreta.</p> | 08134-53 | Vall de Vallcàrquera | <p>El propietari, igual que en el cas de la surera de can Grau, també va sol·licitar per instància que es tingués present quan es redactés el catàleg. Sembla que pot tenir alguns problemes de salut ja que es veu que els picots han fet forats en diversos punts del tronc.</p> | 41.7303800,2.3029000 | 442025 | 4620076 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54329-foto-08134-53-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54320 | Cedre de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Cedre de l'Himàlaia. Cedrus deodara. Pinàcies. Alçada: 19m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,30m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació:- És un exemplar molt atractiu amb una capçada que recobreix gran part d'aquest jardí i que es fa molt present des del carrer. Si no destaca més és perquè el jardí on és queda per sota del nivell de la carretera de Ribes. Les branques més baixes pràcticament toquen a terra pels extrems i com a dada rellevant en cara no s'ha escapçat com passa freqüentment en molts exemplars d'aquesta espècie.</p> | 08134-44 | Nucli Figaró | <p>És un arbre de jardins particulars més populars del municipi i segurament encara ho era més quan el que és ara el carrer de la Garriga enllaçava amb el pont d'en Rubinat.</p> | 41.7200200,2.2729900 | 439527 | 4618946 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí particular de Can Bertran. Casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 54469 | El Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-socau | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | En estat ruïnós | <p>Conjunt arquitectònic format per dos edifici de planta baixa i primer pis sota teulada. Coberta a dues vessants i orientada d'est a oest, tot i que actualment es troba en runes i només queda el costat est de l'edifici original. Els dos cossos presenten una planta quadrada, murs de pedra irregular lligada amb fang i amb cantoneres diferenciades amb carreus de grans dimensions i ben tallats. Els murs havien estat arrebossats com ho demostren les parets internes. Els trespols estan derruïts o semiderruïts. Façana principal a migdia conserva la porta amb brancals de pedra i llinda de fusta. També diverses obertures on destaca una finestra a la planta baixa amb elements monolítics i una altra finestra a la primera planta amb elements monolítics; el brancal del costat dret correspon a un elements arquitectònic reaprofitat, possiblement una llinda. Hi ha una altra finestra amb elements de pedra (menys un brancal, refet amb pedra i maó massís). Hi ha una cos afegit al nord de la casa. Aquest, més derruït presenta unes obertures amb pedra i maó massís. Segueix la mateixa tònica de pedra irregular lligada amb fang i cantoneres diferenciades, tot i que el mur oest està pràcticament esfondrat. En aquest costat hi havia hagut una estructura adossada, de la qual només en resten alguns trams de mur, pràcticament enderrocats.</p> | 08134-193 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques del Socau són força recents, de mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX ja que aquest no apareix en els diversos fogatges i capbreus d'època medieval i moderna. Serà sobretot al segle XX amb l'explotació de les mines del Socau que aquest edifici, ja existent adquireix un nou rol. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim respon a l'entorn natural conegut com el Socau. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7236700,2.2999000 | 441769 | 4619333 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54469-foto-08134-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54469-foto-08134-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54469-foto-08134-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 252,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml