Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54277 | Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallcarquera | <p>AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. p.236-237. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 343. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.213 i 216. p. 104. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 243. PLADEVALL-VIGUÉ 1978. p. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 82. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993.http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana</p> | XII-XVIII | <p>Edifici aïllat amb un cos de 7 metres per 15 metres, envoltat per un mur de pedra. Es tracta d'una església d'una sola nau amb un campanar de torre i un absis semi-circular, però amb una nau lateral afegida al segle XVII separada per columnes. Presenta una teulada a doble vessant i quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt; amb un embigat de fusta al campanar i amb una coberta de volta força apuntada amb quatre contraforts externs al mur sud per tal de sustentar l'estructura. A la façana principal hi ha la porta d'accés, aquesta és rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit. Al damunt, una finestra amb llinda de pedra a la part inferior de la qual neixen dos arquets. L'església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d'allargar el presbiteri. Té afegida, a la part de migdia, una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura al portal de ponent. Es tracta d'una edificació d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.</p> | 08134-1 | Vall de Vallcàrquera | <p>És una antiga parròquia rural que està situada a la 'vallis carcera' o vall reclosa, entre els contraforts de Tagamanent i el turó de Monteugues. Documentada indirectament l'any 1078 quan s'esmenta la parrochiam Sancti Petri de Vallecarcara, l'església romànica de Sant Pere era un edifici d'una sola nau, a la qual es va afegir posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. Encara avui conserva un absis de planta semicircular i llis per fora, cobert amb una volta de quart d'esfera. La volta de la nau és de perfil apuntat, característic de l'estil romànic tardà, i tant aquesta com l'absis estan coberts per una teulada a dues vessants feta de teula aràbiga. D'aquesta època romànica resten també dues finestres absidals de doble esqueixada, una finestra geminada al a façana principal de ponent i els paraments íntegres dels murs nord i est. L'aparell a l'interior i l'exterior és desigual, regular en alguns trams i molt irregular en altres. Inicialment era filial o sufragània de l'església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació al 966, quan el comte Miró va unir l'església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma una nova unió que es va fer el 1139 de l'església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de 'Sant Pere de Valle Charchara' i Sant Cristòfor de Monteugues, al monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de 'Vall Carcera' l'any 1074. Probablement, encara que no s'ha trobat la dotalia corresponent, l'església romànica de Sant Pere fou consagrada com la de Sant Pau de Montmany a finals del segle XII. La dependència del monestir de l'Estany es confirma encara el 1464, en què l'abat de l'Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l'església. L'any 1508 el campanar de Sant Pere tenia dues campanes 'bones i adornades'. La teulada que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Dins del temple hi havia un altar principal de pedra amb una ara consagrada, decorada amb cinc tovalles, una d'elles estripada. El pal·li sobre l'altar i davant del retaule, era de vellut de color burell i tenia un frontal amb cortina; el bisbe disposà que el pal·li fos a dues cares, una de fusta blanca i l'altra de teixit negre. També hi havia un bon cor. Davant de l'altar hi havia dues llànties, una d'elles trencada, penjant del sostre, que mantenien enceses els parroquians segons un antic costum. Una llàntia cremava sempre i l'altre només els dissabtes a la nit i diumenges, quan es feia missa. També penjava del sostre una campaneta, que sonava quan es feia transubstanciació i, a prop, un clasicum amb nou campanetes. La visita també fa referència a una altra campaneta portàtil. L'altar de Santa Maria era de fusta, sense ara i sense hostiari, cobert per tres tovalloles i un parell de pal·lis estampats, un dels pal·lis estava en bon estat i l'altre era 'vero antiquissimo'. Darrera l'altar hi havia una retaule amb la imatge de la verge en fusta coberta amb un mantell de roba de color verd. L'altar no tenia cor.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal. El camí per anar-hi, d'un o dos km de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer del Figaró, passada la font del molí. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i diversos elements escultòrics. L'edifici es troba envoltat per un recinte emmurallat a mode de sagrera que limita amb el mas Xicola i l'antic camí d'accés. Al tractar-se d'una antiga església parroquial es documenta aquest espai com a zona de necròpolis i és fàcil documentar en superfície algunes restes humanes. A l'entrada hi ha dos grans xiprers que afecten a les restes així com les evidències d'una part de cementiri més modern i l'estructura de l'antiga rectoria adossada a tramuntana. (Continuació història) L'altar de Sant Llop era de pedra, amb una ara petita que podia contenir el calze i l'hòstia. Obert per tres tovalloles, una estripada i dotat d'un bon cor i un pal·li estampat, al davant tenia un canelobre de ferro i una brandonera amb sis ciris que anaven a càrrec dels parroquians; a més hi havia un ciri pasqual, un altre mantingut pels joves de la parròquia, i encara un altre de les dones de Santa Maria, aquests dos últims de mediocris magnitudinis. Penjaven del sostre unes làmpades de vidre on cremava l'oli consagrat al sant. La font baptismal del temple era de pedra, amb dos vasos, un ple d'aigua i l'altre buit, fet de terra pintada de color blanc. La font havia estat traslladada l'any 1423 des del sector nord de l'església cap a migdia, a prop de l'entrada, a causa de les goteres; en tot cas, un cop reinstal·lada s'havia obert amb un 'cohopertorium'. Un altra vas servia per a la cerimònia de la transubstanciació. Dins de la sagristia es trobaven els crismalia o utensilis destinats a administrar els sagraments. Els olis sants eren en una caixa de fusta que guardava tres anforelles d'estany. També hi havia dos calzes, un d'argent i l'altre de peltre, amb les seves corresponents patenes, la de peltre en mal estat. Una creu daurada amb la seva corresponent tovallola i una altra creu més petita d'argent daurat i peu; una corona d'argent blanc de bon pes; una llàntia per administrar l'extremunció; i finalment, les casulles i altres vestimentes de capellans. Entre les possessions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera cal esmentar els llibres de la sagristia, entre els quals hi havia antics manuscrits en pergamí i les més recents incorporacions d'exemplars impresos. L'any 1508, l'església ja comptava amb un missal de paper de 'inpressura' al costat d'un missal 'pergameneum', i amb un 'ordinari de inpressura i un altre pergameneum anticum', la resta dels llibres era en pergamí. Es tracta dels primers llibres impressos dels quals es té notícia en aquestes visites pastorals, dels quals es pot destacar com ràpidament converteixen els volums en pergamí en antics o obsolets. El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, Sant Llop, Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936. La parroquialitat es va traslladar, entre 1845 i 1849, a la nova església de Sant Rafael, del poble de Figaró. El 1961 s'inicià una restauració que no va continuar i des del 2000 l'Ajuntament porta a terme un programa d'adequació i rehabilitació de l'entorn més immediat i del retaule. | 85|92|94|96|119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54278 | Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. 1998.El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Cristòfol de Monteugues. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 344. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 215. p. 103. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, 1974; PLADEVALL-VIGUÉ 1978, P. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 84. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 344.</p> | XI-XVI | <p>Actualment l'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior. L'aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Aquest edifici es troba situat sobre un petit turó i tancat per un petit recinte situat a l'espai d'accés i adossat a la mateixa capella.</p> | 08134-2 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat 'singulis annis ex antiquissima possessione' per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic.</p> | 41.7162900,2.2999400 | 441766 | 4618514 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m snm. S'accedeix per una pista d'uns 3 Km que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, Km 39 després de les indústries Sati. També s'hi accedeix des del Figaró a través de can Plans i direcció el collet i la creu de Can Plans i per Vallcàrquera des de Dosrius per una pista poc accessible. Hi ha notícies de l'existència d'un capitell procedent d'aquesta església que malauradament ha desaparegut. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||
| 54287 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, utilitza diversos desnivells de terra i presenta diferents alçades per davant i per darrera. La façana de darrera té 4 pisos. Coberta amb teulada composta de la qual sobresurt una torre mirador de planta quadrada i coberta a 4 aigües. Els vèrtex de la teulada són rajola vidriada en verd i àmbar. Hi ha boles vidriades d'igual color que coronen l'estructura. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc.</p> | 08134-11 | Nucli del Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7232500,2.2738500 | 439602 | 4619304 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54288 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici aïllat de tipologia ciutat, jardí, amb un petit jardí al voltant i diverses terrasses. Utilitza el desnivell del terreny i presenta diferents alçades al davant i al darrera. La façana del carrer consta de planta baixa i golfa mentre que la façana del darrera té 3 pisos. Té planta complexa amb cossos rectangulars que sobresurten i teulada composta. De la façana sobresurt una petita torre amb coberta a dues vessants. Té forjats tant a portes i finestres amb elements sinuosos de caire geomètric i floral. La casa està pintada de blanc i té decoració de ceràmica amb alternances de blanc i blau, formant franges horitzontals. La teulada segueix la mateixa decoració. La construcció es realitza amb murs de maó pintat, coberta rajola vidriada. A la façana de migdia es conserva el medalló de ceràmica amb l'escena de la mare de Déu i el Nen i a sota en un rectangle de rajola blava les lletres AVE MARIA. Per molta gent la casa és coneguda amb el nom popular de l'Ave Maria.</p> | 08134-12 | Nucli del Figaró | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7230800,2.2739600 | 439611 | 4619286 | 1908 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54289 | Església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. O.Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.214. p.105. MADURELL I MARIMON, 1979. El Figueró. Programa de Festa Major. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, A. El Figueró a GGCC vol. 6. BCN. 1981. Fotos: Arxiu Cuspinera AHUAD.</p> | XIX | <p>Edifici situat entre parets mitgeres. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, i una nau coberta amb volta apuntada. L'absis és semi-circular. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb 4 arcades a la nau. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou. El capcer presenta un perfil escalonat, amb un campanar d'espadanya amb dos buits. A l'interior es conserva un retaule i imatges modernes posteriors a la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08134-13 | Nucli del Figaró. Plaça de l'Església | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael, esmentada per primera vegada l'any 1508. L'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. La capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, llavors es converteix en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. Aquesta funciona actualment com a església parroquial i va ser durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936, que també va ser utilitzada com a centre per a refugiats.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 1838-41 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54290 | Cases carretera de Ribes, N-152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carretera-de-ribes-n-152 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Conjunt de cases aïllades de tipologia ciutat- jardí. Es situen en una zona plana al costat de la carretera. Totes dues són de planta baixa i un pis d'alçada. Les cobertes són compostes i juguen amb columnes de cossos que sobresurten. En el seu llenguatge decoratiu apareixen molts elements de tipus clàssic. Hi ha columnetes en els porxos d'entrada. En conjunt creen un carrer harmònic.</p> | 08134-14 | Nucli del Figaró. Carretera de Barcelona. N-152; actual carretera de Ribes | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208100,2.2725900 | 439495 | 4619034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54290-foto-08134-14-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta fitxa s'ha considerat perquè consta en l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Fan referència a Can Cornet i Can Prat o ca l'Artigues. | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54291 | Can Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventureta | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici construït en un terreny amb un pendent pronunciat. Aquesta estructura fa angle entre dos carres i comparteix mitgera. Utilitza el desnivell i presenta dues alçades desiguals a les dues façanes. La del carrer major, planta baixa i tres pisos; mentre que l'altra presenta dos pisos. De l'angle cantoner surt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per un element arquitectònic decoratiu i de forma esfèrica. El pis superior de la torre presenta unes finestres d'arc rebaixat. Mentre que el pis noble conserva un gran balcó que també fa angle seguint la cantonada de l'edifici, fet de ferro forjat i a sota, amb socarrats de ceràmica. Les obertures principals tenen un emmarcament d'arc conopial.</p> | 08134-15 | Nucli del Figaró. C/ Major, 1 | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217100,2.2733900 | 439562 | 4619134 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54292 | Hotel Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-congost | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat dins el teixit urbà. Estructura a quatre vents format per planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants. Destaca l'ús de la rajola vidrada com a element decoratiu a les parets i finestres. En general destaca per les seves grans proporcions, es tracta d'una planta rectangular i coronada amb una coberta composta a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos superiors i aprofita el desnivell del terreny per el soterrani. En aquest punt sobresurt una torre mirador. Una finestra d'arc de mig punt partida en tres espais dóna unitat al pis superior de l'edifici amb altres finestres similars. Obertures i emmarcament de maó. Tots els capcers tenen frontó. L'espai interior s'organitza en recepció, menjador i cuina, sala d'estar i altres dependències; mentre que a la resta dels pisos es disposen les habitacions individuals o dobles organitzades en passadissos. Tot i que actualment és una residència per la tercera edat, conserva el nom d'hotel i la seva estructura. Aquesta tot i que no és l'original si que ha mantingut una línia i ha posat en evidència una de les activitats econòmiques més rellevants del municipi en època moderna: l'hostalatge i allotjament dels viatgers.</p> | 08134-16 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. L'hotel Congost, construït als anys 20, és un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. L'edifici va ser reformat i ampliat el 1921 per Manuel J. Raspall. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Entre el 1936 i el 1939 l'Hotel Congost va allotjar nombrosos refugiats de la guerra vinguts d'arreu de la península. Després es va convertir en un Hotel per passar a ser una residència de la tercera edat.</p> | 41.7213700,2.2727200 | 439506 | 4619097 | 1921 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54292-foto-08134-16-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54293 | Can Delgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delgado | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Casa de baixos i pis. Teulada aiguavessa a façana. I sota el ràfec hi ha decoracions amb rajola vidriada de motius geomètrics, així als vessants de les finestres. Les tres portes del pis es comuniquen per un balcó de ferro. A baix, hi ha una porta amb dues finestres més.</p> | 08134-17 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat per dos plafons amb les inicials JC 1894 i TA 1914, respectivament al·ludint potser els diferents amos que van emprendre la construcció i restauració de la casa en dues èpoques successives.Casa d'estiueig que destaca per l'adopció de solucions constructives modernistes i, sobretot noucentistes, entre les quals cal assenyalar unes atractives decoracions de rajola amb motius geomètrics i dos medallons situats entre les portes que donen al balcó de ferro forjat: les inicials JC 1894 i TA 1914 dels medallons fan al·lusió als amos que van construir i restaurar la casa en aquestes dates. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208700,2.2729600 | 439526 | 4619041 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54298 | L'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar-0 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. Arxiu Cuspinera, AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XX | <p>Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes conegudes com el mas Ullar, Uià o Ullà. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. Edifici aïllat amb un cos de planta complexa i dos cossos rectangulars que segueixen una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La façana principal està orientada a migdia i ponent. Portal adovellat coronat per una finestra amb arc conopial lobulat. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga, amb el carener horitzontal a la façana i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Adossat un altre cos cobert amb teulada a doble vessant i grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa i golfes. Només es deuria habitar la planta noble que té grans obertures i terrasses; així com una galeria a migdia. Aquest espai actualment encara és habitat, tot i que ja no funciona com a masia. Tota l'estructura presenta un acabat arrebossat, amb elements ornamentals de caire molt simple a la zona de les obertures, tant de portes com de finestres a base de marcar les llindes i els brancals amb una franja pintada en blanc. El següent cos adossat sembla de factura més moderna, està format per diverses dependències, amb obertures de punt rodó en obra i una balconada. Les altres estructures es troben isolades i corresponen a antics annexes ramaders de planta rectangular i allargada, el basament dels quals és en pedra lligada amb morter de calç rematat per murs i coberta de maons.</p> | 08134-22 | Montmany | <p>Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Consta al fogatge de 1553 on apareix documentat Salvador Ullar però no consta en el fogatge anterior de 1497. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar però sembla ser que un cos és més antic que el cos de les galeries. Es conserva documentació escrita des de la baixa edat mitjana. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. L'Ullà és probablement una de les cases amb més història de Figaró-Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble. La vall de Montmany va ser habitada per grans masos que actuaven com a centres econòmics de caràcter autàrquic, aquest és el cas de l'Ullà, can Oliveres, el Prat, etc. Si tenim en compte que l'Ullà es troba molt a prop de l'església de Sant Pau, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà, documentat a la zona amb el jaciment dels Sots Ferèstecs. Al 1883 Francesc Maspons i Labrós fent referència a l'Ullar deia que fou per causa de passar per allà el camí de Bertí 'que sos amos hagin tingut que sufrir en eixos últims temps de guerra disgustos terribles, doncs, degut a dita circumstància i al caràcter franc i agradós de aquells, no passava partida de carlins o comuna de tropa que no anés a raure en ella, ocasionant-los-hi vexacions continues i perill imminent de port, pus més de quatre vegades sentiren xiular les bales per damunt sa teulada'.</p> | 41.7127200,2.2468700 | 437348 | 4618155 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada sobre un turó al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i està habitada. És, junt amb la parròquia de Montmany, l'altre punt de referència dels Sots Feréstecs. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54300 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-4 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23.n. 216. p. 104. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.PLADEVALL, A. 1984. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. p. 237.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici aïllat amb una era enrajolada al davant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els portals són en llinda recta, igual que les finestres i obertures del primer pis. Es tracta d'una masia de planta absilical, amb teulat a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Cos afegit perpendicular a una galeria de dos pisos i que amaga la porta principal original d'arc de mig punt adovellada. A la dreta i formant part de la casa hi ha la capella dedicada a Sant Pere. La coberta està formada per una teulada de doble vessant amb ràfec a la catalana. Rellotge de sol pintat a la façana. Alguna finestra amb llinda de fusta i una al mur lateral amb els dos muntants que formen un arc deprimit que cobreix a manera de mènsula. A l'interior s'ha conservat l'estructura original de la rectoria, l'entrada, la sala noble, la capella, una sala d'arcs de mig punt i de pedra vista; així com altres dependències auxiliars.</p> | 08134-24 | Vall de Vallcàrquera | <p>Adossat al cos principal es construí, en època més moderna, probablement al segle XVIII, una solana amb grans arcs de mig punt de rajol, de manera que l'actual conjunt té planta en forma de L. A la llinda de la porta hi ha l'anagrama de crist i una data de 1750. També hi ha altres inscripcions sobre la porta principal amb cronologies dels segles XVI al XVIII. Actualment la rectoria es troba restaurada i adequada per a l'Escola de Natura. Forma part de les infrastructures del Parc Natural del Montseny dins l'àmbit de l'educació ambiental, funció que compleix com escola de Natura. Propietat de la Diputació de Barcelona i situada al Parc Natural del Montseny, al vell mig de la vall de Vallcàrquera, l'Escola de natura és un equipament fruit de la rehabilitació de l'antiga rectoria. Gestionat per la cooperativa Aprèn, Serveis Ambientals, l'equipament disposa de servei de cuina, sales de treball, feixes d'esbarjo, equip audiovisual, calefacció i té una capacitat de 48 places, distribuïdes en habitacions de 4 o 6 places amb lavabos i dutxes pròpies.</p> | 41.7260200,2.2936900 | 441255 | 4619598 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rectoria situada a la petita vall de Vallcàrquera, s'hi accedeix pel camí de Vallcàrquera un cop passada l'església continuem en direcció a Can Puig, la rectoria queda a sobre mateix de la carretera. Casal situat a la plana de Vallcàrquera. Gavín documenta una capella a la Rectoria de Vallcàrquera dedicada a Sant Pere. A sobre la Rectoria, Jaume Oliver ha documentat la presència d'abundants fragments d'escoria, evidències que es podrien relacionar amb la manipulació de matèria prima, ja ben evident amb les mines del Socau i la presència d'una possible estructura de farga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54301 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-6 | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de baixos més dos pisos i sense golfes. Té corrals pel bestiar a la part del darrera i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana. Hi ha un rellotge de sol datat mig despintat. Llindes de finestra a les finestres de les parets laterals. A la façana: porta d'arc de mig punt adovellada, quatre finestres d'arc conopial i una amb l'arc conopial molt accentuat. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, a la cuina, llar de foc i al costat el forn de pa, avui en desús i amb data de la casa inscrita. Embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08134-25 | Vall de Vallcàrquera | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217 on s'esmenten els masos de Vallcàrquera essent dels més antics juntament amb el mas Caprec, Església i Xicola. Ja en època moderna les referències són més freqüents i aquest mas apareix documentat en els dominis dels Centelles a Vallcàrquera el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat en tres llocs de la casa 1727 (a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa). Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada. El masover que hi viu ja va néixer a aquesta casa el 1932. El rellotge de sol porta la data de 1819. La casa ha estat restaurada i ampliada recentment.</p> | 41.7274900,2.2978000 | 441598 | 4619759 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54303 | Can Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dosrius | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. La propietària ha intentat mantenir l'estructura original, amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i les corts o quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla, es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures coberts amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions. Poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08134-27 | Vall de Vallcàrquera | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera del segle XVII segons la referència de la propietària Sra. Angela Sanz tot i que el mas apareix a la documentació des del 1307 com a mas de Vallcàrquera. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Centelles a Vallcàrquera l'any 1540 amb el mas Dosrius, el mas ça Font i el Molner. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius i aquestes referències es faran més o menys continues al llarg de l'època moderna i contemporània esdevenint un dels masos més influents de la zona. A la parròquia de Vallcàrquera, a finals el segle XVII les cases noves també es feien a 'los bachs del sot de Vallcàrcara', en terres del mas Dosrius, i al 'soley del sot de Vallcarca'. El desenvolupament dels nuclis urbans va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats.</p> | 41.7251000,2.2971500 | 441542 | 4619494 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54309 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-3 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BRUGUES, S. 1924.Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Font situada a un 10 metres al nord-oest del Molí de Xicola, recull les aigües de la vessant de tramuntana i desaigua a la mateixa riera de Vallcàrquera. L'estructura de la font està formada per una roda de molí parcialment encastada al terra i una petita banqueta construïda a mode de receptor on només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. La roda porta inscrita FONT DEL MOLÍ i la data de 1927.</p> | 08134-33 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera i el seu accés es caracteriza per tractar-se d'una zona humida amb nombrosos afloraments hidràulics, aquest és el cas de la Font del Molí i les fonts veïnes de la Font del Gaig i la Font del Castanyer. És hàbil pensar que aquests punts on afloren d'aigües naturals han estat coneguts i utilitzats per abastir les diverses comunitats humanes al llarg del temps.</p> | 41.7262500,2.2861900 | 440631 | 4619629 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54313 | Can Vallcorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallcorba | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil de planta quadrada, tres façanes i mitgera, consta de planta baixa i dos pisos amb un petit terrat. La coberta és a 4 vessants. Les façanes presenten decoració simètrica i són coronades per un potent ràfec. Les finestres i balcons són de pedra i arc pla. A la façana del carrer major conserva un portal amb arc de mig punt adovellat; mentre que a la façana de ponent hi ha un rellotge de sol. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de mida mitjana que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana.</p> | 08134-37 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat constructivament al XVIII. Al costat nord hi ha la placa dedicada a Francesc Ribas, nomenat fill adoptiu del Figaró per la construcció del baixador del ferrocarril i del pont sobre el riu Congost. Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7220000,2.2731900 | 439546 | 4619166 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54315 | Pi pinyer del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-del-sot-del-bac | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>El tronc presenta algunes perforacions de picots que podrien haver estat causades per la colònia de picot garser gros que està instal·lada als àlbars de la bassa del Bac. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni i que segurament té algunes larves de barrinadors al tronc que han estat l'objectiu dels picots. A la capçada es pot veure una branca morta que reforça aquesta hipòtesi. L'amidament de l'arbre ha estat molt dificultosa pel fet d'estar rodejat d'una espessa bardissa quasi infranquejable i alguns dels paràmetres inclosos són una aproximació.Alçada: 19-20m Volta de canó: 2,65m Diàmetre: 0,84 m Volta de soca: 3,30 m Capçada: 20 m Alçada de la primera ramificació: 10 m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m</p> | 08134-39 | Sot del Bac. Montmany | <p>Aquest arbres es va salvar de l'incendi de 1994 gràcies a la seva alçada que fa fer que la capçada no quedés afectada. Cal dir que justament en aquell punt es va poder detenir el foc evitant la seva propagació pel Sot del Bac.</p> | 41.7275600,2.2659800 | 438951 | 4619789 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores a sobre del talús del costat esquerra del camí del sot del Bac. En un punt on va arribar l'incendi de 1994. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54316 | Pi pinyer de la font dels Castanyers o del Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-dels-castanyers-o-del-castanyer | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alçada: 21m Volta de canó: 2,45m Diàmetre: 0,78m Volta de soca: 3,45m Capçada: 0,78m Alçada de la primera ramificació: 3,45m Nombre de branques a la primera ramificació:-</p> | 08134-40 | Vallcàrquera | 41.7250400,2.2891800 | 440879 | 4619493 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la clariana que trobem davant la font dels Castanyers, amb la base del tronc tapada per unes bardisses. Aquest arbres seria més popular si es desbrosses aquesta esplanada i quedés al descobert la base del tronc. Aquesta iniciativa augmentaria l'interès d'aquest racó. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54317 | Pi pinyer de can Zidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-zidro | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pi pinyer, pinus pinea. Pinàcies. Afores. A uns 50 m al nord de les ruïnes de can Zidró. Alçada: 14m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,00m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m</p> | 08134-41 | Vallcàrquera | <p>Aquest pi no és d'unes dimensions excepcionals però té un port molt atractiu i destaca la seva capçada des del camí que va a can Gil, sobresortint entre un bosc d'alzines. L'indret on hi ha les ruïnes de can Zidró és un dels racons poc visitats del municipi i té alguns elements atractius com aquest pi la font de can Zidró i el gorg del Carcabà. Segons Pere Mateu i Joan Dosrius aquest pi era conegut com el dels Tudons per la tendència que tenien aquests ocells a posar-se a les branques.</p> | 41.7275300,2.3002500 | 441802 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54318 | Pi blanc del carrer de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-del-carrer-de-la-garriga | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinus halepensis pinacies.Alçada: 18m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,30m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 7m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-42 | Nucli del Figaró | <p>Aquest arbre perd una mica de presència pel fet d'estar clarament tombat cap a un costat i pel fet d'estar rodejat d'alguns dels cedres més grans del poble. Segons Ramon Viver aquest exemplar és el que resta d'una filera de pins de bona mida que en el passat eren la continuïtat del desaparegut pont de Can Rubinat. A l'actualitat és un arbre prou conegut per una part de la població ja que és un lloc on molta gent hi aparca el cotxe, encara que potser per la mateixa raó potser no és un arbre massa valorat. Pel fet d'estar en una zona d'aparcament provoca un excés de trepig que pot afectar l'arbre, a l'igual que la manca d'escossell. De fet els pins blancs no són arbres massa apreciats segurament pel seu aspecte una mica desmanegat i per l'acumulació de branques mortes, que aquest exemplar també té i desapareixen el seu port a diferència d'altres espècies de pins.</p> | 41.7198900,2.2727500 | 439507 | 4618932 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54319 | Sapina de la carena de la vinya d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sapina-de-la-carena-de-la-vinya-den-roca | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinassa. Pinus nigra. Sapina-pinàcies. Afores. A 700m sobre la carena de la vinya d'en Roca, pel sot d'un camí de desembosc molt tapat. La carena de la vinya d'en Roca comença l'aiguabarreig del torrent que baixa pel sot de ca l'Hosta i del que baixa pel sot de la font dels Pastors. Alçada: 15m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 3,10m Capçada: 1,20m Alçada de la primera ramificació: 7-8m Nombre de branques a la primera ramificació: - Aquest exemplar és el més gran d'un grup de 10 sapines que sembla que van ser força populars segurament perquè al créixer a la carena es devien fer molt aparents, sobretot anys enrera que aquesta carena devia estar més aclarida. Cal destacar que aquestes sapines, tot i no tenir una mida excepcional, eren presents en el record de diversos veïns de Vallcàrquera com en Joan Dosrius i en Pere Mateu.</p> | 08134-43 | Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix les sapines volen terrenys més planers per fer-se grans. Segons ell no hi ha exemplars més grans perquè es van tallar molts exemplars notables de diverses espècies de pins fa uns 30 anys. A més. I també segons ell, les sapines de Vallcàrquera semblen afectades per alguna malura i alguns exemplars es moren. Tots aquests fets reforcen encara més la catalogació de la Sapina de la Vinya d'en Roca, encara que no tingui una mida excepcional.</p> | 41.7271600,2.3029600 | 442027 | 4619719 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés fins a l'inici de la carena es fa per un camí que netegen els caçadors cada temporada per fer batudes de senglars. Aquest fet fa que sigui un arbre de difícil accés fet que s'agreuja perquè la carena té un tram de fort pendent. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54320 | Cedre de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Cedre de l'Himàlaia. Cedrus deodara. Pinàcies. Alçada: 19m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,30m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació:- És un exemplar molt atractiu amb una capçada que recobreix gran part d'aquest jardí i que es fa molt present des del carrer. Si no destaca més és perquè el jardí on és queda per sota del nivell de la carretera de Ribes. Les branques més baixes pràcticament toquen a terra pels extrems i com a dada rellevant en cara no s'ha escapçat com passa freqüentment en molts exemplars d'aquesta espècie.</p> | 08134-44 | Nucli Figaró | <p>És un arbre de jardins particulars més populars del municipi i segurament encara ho era més quan el que és ara el carrer de la Garriga enllaçava amb el pont d'en Rubinat.</p> | 41.7200200,2.2729900 | 439527 | 4618946 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí particular de Can Bertran. Casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54321 | Xiprer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Xiprer de Monterrey. Cuspressus cf. Macrocarpa. Cupressàcies Alçada: 20m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 5,2m Capçada: 18-19m Alçada de la primera ramificació: 6m(les més baixes es van tallar) Nombre de branques a la primera ramificació:- És dalt d'un talús i alineat amb altres arbres notables com poden ser els cedres de l'Atlas que hi ha a l'entrada de la finca. Segurament es tracta de l'arbre més gran del municipi si considerem tots els paràmetres conjuntament. Tot i que no queda del tot clar si es tracta d'un xiprer de Monterrey (cupressus cf. Macrocarpa) d'un xiprer comú (cupressus sempervirens) o bé d'un híbrid d'aquests, ens inclinem més per la primera opció.</p> | 08134-45 | Nucli Figaró | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a tocar de la tanca que separa els jardins de la carretera de Montmany, després de passar els coberts dels cotxes i una caseta. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54323 | Alzina de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puig | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies. Alçada: 15m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 3,2m Volta de soca: 3,2m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m No llueix tant com podria ja que està sota un talús i el tronc no es veu massa bé des del camí. Juntament amb els dos peus més petits que l'acompanyen formen el que de lluny sembla una gran i única capçada.</p> | 08134-47 | Vall de Vallcàrquera | <p>La Maria Soler de can Puig va explicar que la seva sogra la va salvar quan van passar el cablejat elèctric. La capçada és molt densa i frondosa, amb un fullatge inusualment compacte. L'arbre ha petit esporgues lleugeres que deuen haver servit per eliminar alguna branca puntualment. Es recomana mantenir les condicions actuals de l'entorn de l'arbre. Controlar que l'aparició de fulles seques no vagi a més.</p> | 41.7274000,2.2974900 | 441572 | 4619749 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Puig, sobre can Cisco sent-hi l'exemplar d'un grup de tres, proper a la casa. En un marge prop del camí de Vallcàrquera al costat de l'entrada de Can Puig. El marge sobre el que està ubicat és relativament pla en la part superior i amb pendent fort a la part inferior, recobert per un sotabosc d'heura. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54324 | Surera de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-grau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina surera, surera, suro quercus suber. Fagàcies Alçada: 10m Volta de canó: 2,4m Diàmetre: 0,76m Volta de soca: 3m Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i no tenir una mida excepcional té un port força atractiu, és l'únic peu d'aquesta zona del municipi i es fa evident des del camí. Té la capçada una mica més densa del que és habitual en aquesta espècie. Sembla que fa temps que no hi han extret suro.</p> | 08134-48 | Vall de Vallcàrquera | <p>En Ramon Coma, propietari de la casa, va presentar una instància a l'Ajuntament per tal que tingués en consideració l'arbre. Un valor afegit d'aquest arbre és que aquesta casa haurà d'esdevenir pròximament una casa de turisme rural i per tant l'arbre podrà complir una major funció divulgativa de la que ara se li està donant en alguns dels itineraris que es fan des de l'Escola de Natura de Vallcàrquera. L'arbre es troba aïllat en un espai obert, en un marge amb pendent considerable, al costat del camí que accedeix a can Grau. Aquest arbre no ha patit gaires treballs d'esporga i només s'han realitzat algunes aclarides esporàdiques, segurament relacionades amb l'extracció del suro.</p> | 41.7295200,2.3019600 | 441946 | 4619981 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54324-foto-08134-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Grau. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54325 | Roure de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-gallicant | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 17m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,8m Capçada: 12-15m Alçada de la primera ramificació: 6m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m No és un roure excepcional però està ubicat en veïnat i per tant és un arbre que podria ser força popular. Creiem que si actualment no ho és més, és perquè uns tumors al tronc no el fan massa atractiu i per la deixadesa de l'entorn de l'arbre. Tot i no ser excepcionalment gran és un dels roures de major mida del municipi. Hem mesurat la volta de canó a 0'50 m de terra per evitar els tumors que podrien falsejar les mides donant uns valors sobredimensionats.</p> | 08134-49 | Nucli Figaró | 41.7169800,2.2722000 | 439459 | 4618609 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 54326 | Roure de can Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-parraubis | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies Alçada: 16m Volta de canó: 2,35m Diàmetre: 0,75m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 4m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un roure de bona mida per créixer com ho fa dins d'un bosc. Segurament s'ha beneficiat de la presència del rec i de la gran humitat d'aquest petit sot. El punt en que el trobem és un retall d'esplèndid bosc d'alzines i roures que ocupava en e lpassat els racons obacs de Vallcàrquera. Acompanyant al roure trobem algunes alzines de bona mida i, al torrent, alguns avellaners. Aquest roure no es deixa veure des d'altres punts de la vall, ja que es troba força ensotat.</p> | 08134-50 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es va localitzar gràcies a la informació de la Maria Soler de can Puig.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al marge dret del sot de les timbes, sobre el rec i a uns 50 m de can Parraubis. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54327 | Roure de Tres Besses del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-besses-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 3,6m Diàmetre: - Volta de soca: 6,1m Capçada: 25-18m Alçada de la primera ramificació: 1,30m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m L'indret on trobem aquest roure és força inaccessible. A la tardor, però, quan els castanyers que té davant han perdut la fulla, la gran alçada del roure llueix de forma espectacular des d'alguns punts de Vallcàrquera. Aquesta capçada és molt irregular i precisament les branques tenen una disposició que dóna molt volum a l'arbre percebent-se molt gran des de Dosrius. Com és un arbre que es ramifica molt avall no assoleix les dimensions que esperaríem en un arbre que supera els 6m de volta de soca. A l'indret on trobem l'arbre hi ha també un parell de soques impressionants de castanyer de les que han rebrotat múltiples besses.</p> | 08134-51 | Vall de Vallcàrquera | 41.7236700,2.2999000 | 441769 | 4619333 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les envistes de Dosrius, enfilat al vessant contrari per sobre d'una perxada de castanyers. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54328 | Castanyer del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-ciment | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 11m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 6,0m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.</p> | 08134-52 | Vall de Vallcàrquera | <p>Sabem per en Genís Mateu i per en Pere Mateu que ja fa molts anys que hi és el ciment. Cap dels informadors sap dir-nos quan s'ha posat el ciment. Per altra banda, l'arbre també és conegut gràcies a la popularitat de la recol·lecció de la castanya. Les castanyes d'aquest arbre són recollides per molts visitants i per alguns figaronencs. Tot i que segurament és l'exemplar més gruixut del municipi podem catalogar-lo de discret comparant-lo amb el castanyer gros de can Cuc que està a la vall de Vallforners (Cànoves i Samalús).</p> | 41.7266100,2.2819200 | 440276 | 4619672 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54328-foto-08134-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al camí de Vallcàrquera, al costat esquerra i uns metres abans del rètol d'entrada del parc natural. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54329 | Castanyer de Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-gil | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,75m Diàmetre: 0,88m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 1,2m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Tot i no ser un arbre de grans dimensions es tracta d'un exemplar atractiu que no està carvocat, creix en una zona del municipi on no hi ha més castanyers i es fa força evident al ser al costat d'un camí. A ramificar-se a poca alçada l'arbre no té massa presència i té una mida més aviat discreta.</p> | 08134-53 | Vall de Vallcàrquera | <p>El propietari, igual que en el cas de la surera de can Grau, també va sol·licitar per instància que es tingués present quan es redactés el catàleg. Sembla que pot tenir alguns problemes de salut ja que es veu que els picots han fet forats en diversos punts del tronc.</p> | 41.7303800,2.3029000 | 442025 | 4620076 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54329-foto-08134-53-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54330 | Castanyer del sot del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-sot-del-bosc-negre | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies Alçada: 15m Volta de canó: 2,5m Diàmetre: 0,8m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 0,9m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-54 | Vall de Vallcàrquera | <p>El trobem en un punt ideal per parar a fer un descans en la dura pujada que fa el PR C-33 i per tant és força conegut pels excursionistes i passejants de la zona. Per tant, tot i que es tracta d'un exemplar de mida excepcional per ser un castanyer, té un important valor afegit. Aquesta petita fondalada presenta una avellanosa de gran interès en la que a part d'avellaners i castanyers també podem trobar alguns peus de boixgrèvol.</p> | 41.7232900,2.3036400 | 442080 | 4619288 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al costat esquerra del camí que puja des de Vallcàrquera a la creu de can Plans. És una fondalada que els mapes anomenen sot del bosc Negre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54331 | Lledoner de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliveres | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 9m Volta de canó: 5,2m Diàmetre: 1,66m Volta de soca: 7,4m Capçada: 13-15m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Aquest és l'arbre amb la volta de canó més gran del municipi. Tanmateix, no és un exemplar d'una gran presència perquè està completament cavorcat i té una alçada discreta. En ser buit, diverses generacions d'infants s'han ficat a l'interior esdevenint un arbre força popular. Tot i la seva ubicació en els jardins de ca n'Oliveres, és un punt de lliure accés. L'arbre s'alça al costat mateix del camí que passa davant del casal i la masoveria de ca n'Oliveres. Aquest arbre que és molt present per la majoria de veïns. En Josep Barrera, que ha treballat molts anys a la finca de can Oliveres, no ens ha sabut dir la raó de perquè està cavorcat i sempre l'ha vist així. Sabem que quan la família actualment propietària de la finca va anar a viure l'any 1914 l'arbre ja era gran. Uns anys enrera, un estiu molt sec, semblava que l'arbre es moria i el masover el va revifar tirant aigua dins el forat.</p> | 08134-55 | Montmany | <p>Sembla que a les masies del Figaró, els lledoners es plantaven per fer forques i mànecs d'eines. A la Garriga és un arbre molt estès pel clima, més adient als seus requeriments ambientals. En aquest municipi hem sabut de la visita de forcaires que es dedicaven a fabricar forques de forma itinerant pels pobles. Al Figaró no hem pogut detectar que s'hi apropessin, però és probable que ho fessin els veïnats de Gallicant i de ca n'Oliveres on l'arbre és més abundant.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54331-foto-08134-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entrant pel camí que arriba des del Figaró a mà esquerra sobre un talús i amb un llarg pedrís a sota. Lledoner celtis australis. Ulmàcies | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54332 | Lledoner de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-dosrius | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 13m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 2,3m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m És un exemplar que tot i que no té les dimensions de l'anterior té un port força més atractiu ja que no està cavorcat. El lledoner és una espècie molt abundant als municipis propers de la plana del Vallès i del vessant sud del Montseny com la garriga, etc. Al Figaró, però, ja no troba les condicions més idònies segurament per els baixes temperatures hivernals. A part d'aquest exemplar i del de ca n'Oliveres pràcticament només trobem un exemplar de bona mida a Gallicant a la part baixa de la Riereta.</p> | 08134-56 | Vall de Vallcàrquera | <p>Tot i això en el passat les masies agrícoles de la zona havien de tenir un lledoner que els hi subministrava vares per fer els mànecs de les eines i que els permetia fer forques. Aquest fet fa que els lledoners vinculats amb un mas tinguin també un valor etnològic afegit. En aquest sentit també cal recordar la tradició catalana de plantar un lledoner cada vegada que naixia un primogènit.</p> | 41.7252800,2.2970100 | 441530 | 4619514 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al costat de la masia de can Dosrius, en el tancat de l'euga. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54333 | Pollancre de la font dels Gitanos I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-i | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,10m Diàmetre: 0'99m Volta de soca: 4'20m Capçada: 13m Alçada de la primera ramificació: 11m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-57 | Nucli del Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54333-foto-08134-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54334 | Pollancre de la font dels Gitanos II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-ii | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 23m Volta de canó: 2'9m Diàmetre: 0'92m Volta de soca: 3'7m Capçada: 15m Alçada de la primera ramificació: 12m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-58 | Nucli Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54334-foto-08134-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54336 | Salze blanc del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-blanc-del-congost | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: - Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 1,80m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m En aquest cas el valor d'aquest peu rau en el fet que es tracta de l'exemplar més gran d'una espècie que a dia d'avui és escassa al municipi. Aquesta escassetat segurament és fruit del mal estat del bosc de ribera al Congost ja que creiem que en la primera línia d'aquest bosc, i moltes vegades a la mateixa llera del riu, abans devia ser relativament abundant.</p> | 08134-60 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>Tot i que els salzes blancs es poden fer arbres, i d'una bona mida, en moltes ocasions els trobem en forma arbustiva rebrotant després dels efectes devastadors d'una riuada. En aquest sentit el valor local d'aquest peu de mida relativament discreta però amb clara forma arbòria remarcable. A la base del tronc té una gran acumulació de sorra i branques que ha anat retenint en successius aiguats. Aquest fet ha impossibilitat la mesura correcta per la soca d'aquest exemplar.</p> | 41.7150200,2.2704500 | 439311 | 4618393 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | ongost, a l'alçada de Gallicant, just per sota la nau de l'empresa EUROFUSTA. Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54337 | Gatell del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gatell-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Gatell salix atrocinerea. Salicàcies. Alçada: 12-13m Volta de canó: 1,90m Diàmetre: 0,61m Volta de soca: 2,60m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 1,8m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Aquest és un arbre magnífic en molts aspectes, tant per la morfologia del port com les dimensions que ateny tractant-se d'un gatell. Encara que és un dels pocs exemplars inclosos en aquest catàleg no supera els 2 m de volta de canó segurament és un dels exemplars de dimensions més notables ja que els gatells no acostumen a passar de ser un arbre petit.</p> | 08134-61 | Vall de Vallcàrquera | <p>S'ha de dir que tota la capçalera de la Vall de Vallcàrquera i dels diversos torrents i afluents hi ha gatells vells de bones dimensions, alguns però amb un port molt desmanegat, ja que el tronc sembla que té tendència a esqueixar-se. En el cas del gatell del Socau ens trobem davant d'un exemplar en perfecte estat i que té el valor afegit de ser-hi en un punt on el camí accedeix al torrent.</p> | 41.7240200,2.2980600 | 441616 | 4619373 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Just després de creuar el torrent del Socau, abans d'enfilar el camí cap a les ruïnes de la casa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54338 | Freixe de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bosc | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Freixe de fulla petita. Fraxinus angustifolia. Oleàcies. Alçada: 20m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,70m Capçada: 15-16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Als voltants de can Bosc hi ha com a mínim 3 freixes més de mides més que notables. Potser no són tan alts però tenen prop de 2 m de volta de canó.</p> | 08134-62 | Riera de Vallcàrquera | <p>En Francesc Boix, veí de can Bosc, és conscient del valor testimonial dels feixes de la finca, segurament els més grans del municipi. A tota la vall del Congost, des d'Aiguafreda a la Garriga els freixes de fulla petita eren abundants tant al Congost com a les rieres de Picamena, Martinet i Vallcàrquera, però avui dia sembla que aquests són els exemplars més grans que resten.</p> | 41.7270000,2.2808900 | 440191 | 4619716 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54339 | Vern del gorg dels horts d'en Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vern-del-gorg-dels-horts-den-genis | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Vern. Alnus glutinosa. Betulàcies Alçada: 20m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: 2,50m Capçada: 13m Alçada de la primera ramificació: 4m Nombre de branques a la primera ramificació: - No es tracta d'un arbre de gran mida perquè els verns poden arribar a ser molt més grans. Malgrat tot, aquest és un exemplar que creix en un racó especial com és aquest petit gorg, i és un dels pocs exemplars que es troba en bon estat de salut en aquest sector de la riera i un dels més grans. Aquest arbre està situat en la platgeta del gorguet que hi ha sota la passera d'accés als horts d'en Genís Mateu. Està acompanyat d'altres verns i diversos arbres de ribera. Tots aquests arbres de ribera formen un conjunt a banda i banda de la riera de forma desordenada, espontània i natural. L'arbre presenta un bon estat, amb un bon creixement i bon desenvolupament. No es pot dir el mateix de tots els exemplars que l'acompanyen ja que fins i tot trobem molts peus morts. Sembla que una de les causes podria ser l'assecament d'aquest tram de la riera durant alguns dels darrers estius, sobretot el 2003 que va disminuir les aportacions d'aigua necessàries per els arbres.</p> | 08134-63 | Riera de Vallcàrquera | <p>L'exemplar catalogat presenta una ferida a nivell de coll produïda per algun tipus de cablejat, que ha desaparegut a l'actualitat. La ferida és superficial i no creiem que sigui problemàtica. Alguns verns, inclòs aquest, han tret rebrots a la zona del tronc principal que pot ser indicativa d'algun mecanisme de reacció de l'arbre. La presència de verns als boscos de ribera de les comarques barcelonines és avui en dia escassa, i per tant no podem deixar de ressenyar l'interessant fragment de verneda que ressegueix gran part del tram baix de la riera de Vallcàrquera, des del gorg del Polvorí fins a l'aiguabarreig amb el Congost. Podríem considerar que el vern és un bon indicador del bon estat ecològic de la riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7269900,2.2808300 | 440186 | 4619715 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54339-foto-08134-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al gorg que hi ha a la part baixa de la riera de Vallcàrquera, concretament sota la passera que permet accedir als horts d'en Genís Mateu. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54340 | Til·ler de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-sant-cristofol | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Til·ler, tell (tilia platyphyllos). Família Tiliàcies Alçada: 14m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 3,70m Capçada: 18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m L'estat de l'arbre està molt condicionat pel intens trepig i potser també el tragi de bestiar, ara mermat. Aquest exemplar encara conserva un estat de salut que podem catalogar d'acceptable tot i que té alguna branca morta.</p> | 08134-64 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El conjunt d'arbres d'aquest pla està molt envellit i la majoria d'exemplars no es troben en massa bon estat. A part d'aquest til·ler n'hi ha un altra peu que està mort, algunes robínies i algunes nogueres americanes.</p> | 41.7160900,2.2999100 | 441763 | 4618492 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54340-foto-08134-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores, al pla de davant l'església de Sant Cristòfol de Monteugues. L'exemplar queda prop del petit turonet de Sant Cristòfol. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54342 | Servera de la font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servera-de-la-font-de-santa-maria | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Servera. Sorbus domestica. Rosàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 1,15m Diàmetre: 0,37m Volta de soca: 1,50m Capçada: 7-10m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Les serveres són arbres que assoleixen mides discretes i per tant aquest exemplar es pot considerar notable tot i les seves modestes dimensions. El tronc està carvocat a prop de la base i en el punt on es ramifica. Aquest fet i la presència d'algunes branques mortes ens fa pensar que es tracta d'un exemplar vell. Les serveres són abundants al municipi en qualsevol bosc humit tant de la banda dels cingles com del Montseny, però quasi sempre es tracta d'arbres petits.</p> | 08134-66 | Montmany | <p>Aquest exemplar és recordat des de sempre per Josep Vilardebò, veí de Figaró i antic habitant de la Rovira.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montmany. En unes feixes que queden per sobre l'església de Sant Pau de Montmany, anant cap el torrent de la Rovira. A prop de la font de Santa Maria. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54343 | Robínia de la font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/robinia-de-la-font-den-llanes | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Robina, falsa acàcia. Robina pseudoacacia. Pailionàcies. Alçada: 20m Volta de canó: 2,95m Diàmetre: 0,94m Volta de soca: 4,05m Capçada: 9-13m Alçada de la primera ramificació: 3,5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m En general, l'arbre presenta un estat força dolent. Presenta ferides i cavitats al tronc i al coll, amb processos de podridura força avançats. També se'n observen la a capçada. Es detecta despreniment de l'escorça en alguns punts i també algunes esquerdes. La presència de tumors i de diverses protuberàncies indiquen l'existència de problemes fisiològics. També trobem branques trencades, seques i mortes i alguns monyons a la capçada. Darrerament s'han esporgat algunes branques que es dirigien cap a la casa veïna.</p> | 08134-67 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta plaça és un dels racons més encisadors del casc urbà del Figaró, en part gràcies a la presència d'aquest arbre i de l'atractiu til·ler que l'acompanya. Tot i que les robínies no són uns arbres molt estimats a la zona pel seu caràcter invasor, aquest exemplar es valora de forma diferent i fins i tot rep el nom més apreciat d'acàcia. Tanmateix, però, la gent té més present en aquesta placeta el til·ler que la pròpia robínia segurament fruit de l'atractiu del primer i sobretot de l'accessibilitat de les branques. Aquest arbre ha patit diversos escapçats al llarg dels anys, alguns molt severs.</p> | 41.7191600,2.2768100 | 439844 | 4618848 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54344 | Plàtan de la font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-dels-enamorats | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,60m Capçada: 20-24m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 1m En aquesta fondalada hi ha un conjunt d'arbres de bona mida entre les que podem comptar una dotzena d'alzines destacables, un altra plàtan més prim però encara més alt i un roure considerable. Aquest plàtan deu portar força records entre la població del Figaró, ja que en el passat la font rajava, l'accés estava obert i l'indret gaudia d'una certa popularitat.</p> | 08134-68 | Montmany | <p>Curiosament només ens ha fet esment de l'arbre en Josep Barrera i sembla que entre el veïnat aquest s'ha perdut en la memòria a un ritme més ràpid que la font i el camí per accedir-hi.</p> | 41.7114300,2.2619000 | 438597 | 4618001 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al fondal on hi ha la font dels Enamorats, en la finca de ca n'Oliveres i prop del torrent de Maries. Es tracta del peu més proper a l'antiga font. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54345 | Plàtan de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-landreu | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 14m Volta de canó: 3,00m Diàmetre: 0,96m Volta de soca: 4,30m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m És un arbre amb un port destacable, no gaire alt però amb un tronc força gruixut. És l'exemplar de plàtan més notable del nucli urbà però tot i així molt lluny d'alguns exemplars de pobles veïns com els plàtans de la Sínia, al municipi de la Garriga.</p> | 08134-69 | Nucli del Figaró | <p>Aquest era l'arbre més present per a la població consultada quan se'ls preguntava per exemplars notoris de jardins privats.</p> | 41.7252600,2.2740200 | 439618 | 4619528 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Al mig del jardí de ca l'Andreu, amb forta presència des de la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54347 | Riera de Vallcàrquera i Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallcarquera-i-riereta | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Situada a meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera que porta el mateix nom, als peus del turó de Tagamanent. Discorre per la vessant més meridional de la Vall de Vallcàrquera per travessar a la banda de tramuntana al Pont de la Font del Molí, i baixar d'una manera més o menys abrupta fins can Bosc per acabar desembocant al Congost en el tram conegut com la Riereta.</p> | 08134-71 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d'alzinar litoral i muntanyenc. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès.</p> | 41.7268600,2.2817900 | 440266 | 4619700 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54350 | Pont de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jordi | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aquest pont ferroviari es troba sobre la línia de Barcelona-Puigcerdà, és una estructura construïda per a salvar diversos obstacles físics: el pas del riu Congost i la vall que s'obre a Gallicant. Tradicionalment es creu que el tram de la Garriga a Sant Martí de Centelles va ser dissenyats i projectats per enginyers civils del grup Eiffel, segons alguns autors per el mateix Gustav Eiffel. Els pont presenta una estructura de metall aixecada sobre uns pilars que estan fets de formigó i maçoneria. Presenta l'estructura bàsica de tauler, que és la part de l'estructura que suporta la circulació. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos. Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny i les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps. La magnitud principal del pont és la llum, d'uns 15-20 metres de longitud entre recolzaments i que condiciona el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. L'anomenat Pont de Sant Jordi comprèn el pas de la carretera de sortida del Figaró cap a Gallicant i vers la Garriga, en una de les llums, mentre que en les dues següents té pas el riu Congost per després salvar el desnivell i passar la foradada abans d'arribar a l'estació del Figaró. La via del ferrocarril és, en tot el tram, un rail convencional, un monorail. La propulsió pot venir de diverses fonts, unitats múltiples autopropulsades o, en el seu origen per una locomotora. Aquest pas, juntament amb el de Can Palau a la Garriga, la Fontmolsa de Tagamanent, i el de la Rovira de Centelles és dels més complicats a nivell arquitectònic i tècnic.</p> | 08134-74 | Nucli de Figaró | <p>La construcció d'aquest viaducte de finals del segle XIX suposà un gran impacte a tot el municipi fins la seva entrada al poble. El pont sobre el riu Congost va suposar una important millora de seguretat i de connexió viària al municipi, garantint el corredor ferroviari Barcelona-Vic Puigcerdà dins el pla d'infrastructures ferroviàries de l'estat. El Figaró és una petita població que es va originar al voltant de l'hostal del Figaró i la seva capella, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'Estació és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí.</p> | 41.7156300,2.2715100 | 439400 | 4618460 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Equip Eiffel. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc