Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54377 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-4 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, que es troba ubicat al centre d'un terreny tancat per un mur perimetral i amb una zona ajardinada. El cos principal està format per una estructura rectangular coberta amb teulada i coberta a 4 aigües. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc. Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada és el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur.</p> | 08134-101 | Nucli de Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7243100,2.2733000 | 439557 | 4619423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54379 | Can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-vell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Reformada | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-103 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquest mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7230200,2.2818500 | 440267 | 4619273 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54380 | Can Torrapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrapa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Es troba en procés de restauració. | <p>Edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina.</p> | 08134-104 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>A la llinda de fusta d'una de les portes es pot llegir la data de 1761. Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.7232300,2.2840200 | 440448 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54381 | Casanova del Perrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-perrot | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Alguns elements despareguts | <p>Edifici conegut com la Serra, la Casanova o la Casanova del Perrot, es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-105 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7224300,2.2854500 | 440566 | 4619205 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A davant la casa es documenten gravats a la roca natural, principalment motius geomètrics (creus). Tot i que la seva atribució i cronologia són dubtoses, podrien correspondre a les marques de picapedrer realitzades en el procés d'extracció de pedra per a la construcció del mateix mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54382 | Can Pons camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures que responen a possibles murs. Per la disposició de les filades s'intueix una estança de planta rectangular amb la coberta desapareguda. Els murs estan formats per pedres irregular, bastament treballades i disposades formant filades més o menys regulars i de mides diverses, lligada amb fang i morter de calç. Queden dempeus el basament d'algun mur ja que la resta està molt enderrocada. Al voltant es documenten nombrosos enderrocs i abundants feixes i bancals que indiquen una explotació agrícola d'aquest territori.</p> | 08134-106 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XIX. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7233000,2.2800200 | 440115 | 4619306 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54382-foto-08134-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54385 | Can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | En procés de rehabilitació. | <p>Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a a pahissa o magatzem.</p> | 08134-109 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Plans s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia. Situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues i ja apareix documentat al 1306. La seva presència en les diverses fonts documentals posa en evidència la importància d'aquet gran mas. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment el mas és una masoveria, amb presència d'aviram i un petit hort, i l'edifici es troba en procés de rehabilitació.</p> | 41.7177300,2.2861900 | 440623 | 4618683 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54386 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-5 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08134-110 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.</p> | 41.7173500,2.3051100 | 442197 | 4618628 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En procés de rehabilitació. Una llegenda esmenta que al segle XIV aquest mas va refugiar durant unatemporada al famós bandoler Serrallonga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54389 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, situada al peu de la Plaça Major, entre el carrer Major i el Carrer de Vic. Aquesta estructura es troba adossada a les escales que porten a la plaça de l'església, i forma un cos afegit al centre de les mateixes. En un espai rectangular fet en maçoneria i maó es troba esculpit en marbre un cap de lleó entre dos corns de la abundància girats cap avall, sobre una pica i un peu decorat amb elements florals i vegetals. L'estructura de maó presenta uns plafons amb restes de policromia que decoren l'escena i formen un fons; on s'entreveu el color blau i negre. Aquest espai acaba coronat amb formes lobulades en maó a la part interna i pedra per la banda exterior. Aquestes pedres estan disposades formant motllures en plec de llibre i, al darrera, ja hi ha el mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars que conforma l'escala. Al centre hi ha la sortida principal, amb un suport format per un cap de lleó, de la boca del qual n'hauria de sortir l'aigua, i a la part baixa hi ha una pica de recaptació de forma semicircular encastada al suport i al peu; tot i que aquest té una funció bàsicament ornamental.</p> | 08134-113 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font de trets modernistes, va ser bastida a la primera meitat del segle XX, en el moment de reorganització del centre històric del Figaró amb la construcció dels grans casals noucentistes en diversos punts del municpi. Aquesta es troba al centre del poble, dins la plaça major i molt a prop de la plaça de l'església. A nivell documental s'esmenta la presència d'una plaça al veïnat del Figaró al primer quart del segle XVI com a 'platea del Figuero' (1520-1533) o 'platea publica vulgariter dicta del Figero' 1554-1555. L'adjectiu pública indica que la plaça s'ha convertit en el lloc habitual de reunió dels habitants del terme de Montmany. La transició entre les reunions a les eres dels masos dels batlles i la consolidació de la plaça pública com a lloc de reunió es donaria possiblement al darrer quart del segle XV, just després de la crisi on també té lloc la reorganització del domini del senyor de Centelles. El lloc de 'a Figueró' s'esmenta per primera vegada al 1313, fent referència al lloc on viu la concubina del rector Comes de Monteugues. El locatiu fa pensar que en aquesta època ja hi havia un petit nucli de poblament i que la vall del Congost no estava totalment despoblada. A partir de 1483 nombrosos establiments fets als pagesos del terme tenen lloc dins de l'hospici o hostal de Figaró i aquest hauria ajudat a fixar el poblament en aquest punt del Congost. A Montmany, després de l'esment de la platea publicha dicta del Figaro, són habituals els esments del veïnat l'any 1557, l'any 1564 i 1586, senyal de la consolidació de l'assentament al Congost des de mitjan segle XVI. La urbanització i el procés de modulació del municipi es va acabar de gestar als segles XVII i XVIII per acabar consolidant-se al llarg del segle XX.</p> | 41.7218100,2.2733600 | 439560 | 4619145 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54391 | El Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-dalt | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Les restes conservades d'aquest edifici, conegut com el Prat de Dalt o del Castell dels Moros, Cal Molist o ca l'Alcaide es limiten a quatre estructures ubicades sota les construccions metàl·liques que ha construit l'actual propietari sobre aquets terrenys. Són visibles una sèrie de murs en pedra. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre d'un possible edifici associat a les restes de la capella castral del Castell de Montmany.</p> | 08134-115 | Montmany. Sot del Bac | <p>La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX, sense que s'esmenti el nom o apareixent amb el mateix nom que el Castell dels Moros o del Prat. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment, o en el període anterior i associat al funcionament del Castell de Montmany. Segurament l'activitat principal d'aquesta zona es centra en una agricultura incipient, una ramaderia i sobretot una important l'explotació forestal. Prop del penyassegat on s'assenta la casa s'hi troben ubicades les restes de la capella castral del Castell de Montmany. La capella del castell de Montmany es documenta des del 1247, sota l'advocació ja esmentada de Sant Miquel Arcàngel, guardià armat del paradís. En la visita pastoral de l'any 1588, s'esmenta com a església eremitana. La capella es deuria enrunar juntament amb la fortalesa al llarg del segle XIX, i es troba en mol mal estat de conservació dins aquesta propietat privada.</p> | 41.7232200,2.2492000 | 437552 | 4619319 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El propietari no permet accedir al seus terrenys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54394 | Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuspinera | <p>AADD. 1949. Plànol de l'Instituto Geografico y Catastral. Mapa Nacional Topografico Parcelario. 1:5000. AADD. 1988.Conservació del cadastre de la riquesa rústica. Montmany. Polígon 1. Diputació de Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.</p> | 08134-118 | Montmany | <p>Edifici que apareix referenciat a la planimetria municipal del 1949 i que ha desaparegut de la memòria col·lectiva. La Cuspinera és el topònim que rep una petita elevació muntanyenca situada a la banda nord-est de l'antiga parròquia Sant Pau de Montmany, als peus del Castell de Montmany. Aquesta estructura no consta en el plànol de 1924, fet per BRUGUÉS, S. fet que permet pensar que de ben segur aquesta ja es trobava en estat ruïnós. El seu avançat estat de destrucció fa pensar en un ràpid abandonament del mas o en una important erosió dels murs i de la resta d'estructures que conformaven la casa. La documentació d'època moderna i contemporània tampoc permet fer gaires puntualitzacions sobre aquest edifici, ja que amb el topònim de Cuspinera no consta cap casa ni cap explotació agrària. Les característiques arquitectòniques conservades fan pensar que es tractava d'una petita edificació bastida en un moment indeterminat d'època moderna. Els murs, bastament lligats amb morter de calç i les restes d'arrebossat; així com alguns fragments de rajola i teula aràbiga fan pensar en una fàbrica propera a la utilitzada en els segles XVII i XVIII.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54395 | Can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 218. p. 106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08134-119 | Montmany | <p>La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'interior conserva una capella oratori dedicat a Sant Martí de Tours, amb un petit altar i un retaule. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54396 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-3 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVI-XX | Enrunada | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-120 | Montmany | <p>La masia de la Rovira s'aixeca als peus dels Cingles de Bertí, sobre els límits del terme municipal del Figaró; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. El nom d'aquesta antiga masia recorda els roures que eren i són abundants a les zones obagues de Montseny. Runes d'aquesta antiga casa, que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs.</p> | 41.7105600,2.2410600 | 436862 | 4617919 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54398 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un primer pis. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar el mas original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, associats a annexes ramaders. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08134-122 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>La toponímia medieval també mostra la presència de jaciments de metall, considerat genèricament com a ferro. D'aquí prové sense dubte, el nom del mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540. Sembla que aquest desapareix de la documentació moderna i contemporània.</p> | 41.7141400,2.3046100 | 442152 | 4618272 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'edifici es troba situat sota el camíque passa per davant la Font de Ferreres, s'ha d'arribar dalt la pujada on hi ha la mateixa font, i sobre el revolt s'intueix un petit corriol que porta fins a les restes de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54399 | Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-geroni | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus, conegut com Can Geroni o cal Jeroni. Tenia una estructura rectangular formada per planta baixa i un primer pis. La coberta es troba totalment desapareguda. Els murs són de pedra irregular predominant les pedres planes o quadrangulars i de mides diverses, lligada amb fang o morter de calç; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus part dels murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. S'entreveu un tram o cos afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Al voltant es documenten una sèrie d'enderrocs que podrien correspondre als antics annexes ramaders.</p> | 08134-123 | Vall de Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a Sant Pere de Vallcàrquera es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici. S'observa alguna reforma façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord.</p> | 41.7292100,2.3009600 | 441862 | 4619948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54405 | Cal Pèl Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pel-roig | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una part dels elements reformats | <p>Edifici molt modificat format per una planta baixa i un primer pis, conegut com cal Pèl Roig, Pere Roig o can Peu Roig. Tota l'estructura presenta una coberta a doble vessant orientada en direcció sud-oest nord-est. La fàbrica dels murs originals no resta visible ja que l'antic edifici s'ha convertit en un xalet de segona residència. Es manté una mica l'estructura original de les façanes i la disposició de les obertures. Façana sud-est és la principal i presenta una finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Mentre que a la façana sud- oest s'observen dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. La façana nord- oest no es pot visualitzar totalment ja que hi ha una estructura annexa adossada, es tracta d'un petit cobert construït en obra i de factura contemporània. La darrera façana, la nord- est. Presenta un interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics diferenciats.</p> | 08134-129 | Montmany | <p>Cal assenyar que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Roig amb nombroses variacions, no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, ni als diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, actualment remodelada i convertida en habitatge. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.7179000,2.2469000 | 437355 | 4618730 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54406 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici, conegut com la Casa Blanca o can Puça indistintament, de planta rectangular i exempt format per una planta baixa, un primer pis i una planta sota coberta; amb diversos annexes ramaders. El cos principal presenta una coberta de teula aràbifa a doble vessant, orientada de nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la banda l'est. És en aquesta façana on hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; i on les obertures es disposen de forma més o menys simètrica al llarg del parament. Aquest és el cas de la finestra que hi ha sota coberta i de la finestra oberta a la dreta de la porta i de factura recent. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord) i amb la construcció de diversos cossos isolats a mode de quadres i que actualment s'utilitzen per el bestiar, sobretot cavalls.</p> | 08134-130 | Montmany | <p>Igual que bona part de les construccions de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, el topònim d'aquest mas no és present en els diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII, o en un moment immediatament anterior. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos més o menys propers entre ells. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent i és en aquest moment que es documenten algunes de les reformes més importants.</p> | 41.7193500,2.2484700 | 437487 | 4618890 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54407 | Ca l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | Part dels elements desapareguts | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada i les diverses dependències agrícoles i ramaderes que amb el temps van anar desapareixent al quedar el mas dins el centre del poble. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. A causa del desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant de l'edifici s'obren els antics jardins i algunes petites edificacions de caràcter auxiliar i força malmeses que en dificulten la seva valoració.</p> | 08134-131 | Nucli del Figaró | <p>El mas Antic va ser un dels masos més influents del Figaró, amb abundants propietats i recursos. Tot i que la primera evidència escrita sobre el mas Antic data de l'època baix medieval aquesta segurament és més reculada i es pot situar en el segle XIII. La casa forta de Ca l'Antic apareix junt a altres masos més en el fogatge de 1497 i en el del 6 octubre de 1553 on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera un tal Pere Antic o Antich. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del nucli del Figaró, junt a les famílies Figueró i Xicola i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador de la família Antic er en la construcció de la nova església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna, essent alguns membres de la família batlles reials i ocupant nombrosos càrrecs importants al llarg de l'època moderna. Posteriorment, a finals del segle XIX i XX el mas es va adequar a les noves corrents del modernisme i noucentisme i a més de nombroses reformes s'hi va construir uns jardins privats. Actualment el mas pertany a la família Aparicio i es troba en molt mal estat de conservació.</p> | 41.7213300,2.2735600 | 439576 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54407-foto-08134-131-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54408 | Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta construcció presenta una planta irregular. Es trata de diversos cossos annexats amb la voluntat de seguir la tipologia d'un castell i units entre ells. La coberta de l'edifici és plana i presenta uns merlets a nivell decoratiu i que estroben a tota la cornisa i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i totalment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Aquest edifici està tancat dins un petit recinte emmurallat, i a dins alberga un petit jardi.</p> | 08134-132 | Nucli del Figaró | <p>Els corrents modernistes i noucentistes aplicats a l'arquitectura van arribar al Figaró a mans dels nombrosos estiuejants que s'hi ban construir una segona residència. Seguint la influència del romanticisme i el neoclassicisme es van acabar combinant bona part d'aquests elements en algunes de les noves edificacions realitzades, i aquest és el cas del Castell del Rubinat. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54410 | Retaule de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>FULL MUNICIPAL N.18 Edició trimestral Abril de 2005. Ajuntament de Figaró-Montmany. Presentació de resultats del projecte Vallcàrquera 21. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | En procés de restauració. | <p>El retaule major dedicat a Sant Pere ocupava tot l'absis central, en tenim una breu descripció feta pel prevere Roviralta: 'Está dedicado al titular San Pedro. Consta de cuatro pisos ú órdenes que llegan del suelo hasta el techo, ocupando todo el ábside. La fecha de su construcción tiene lugar en el siglo XVI, esculpida en el zócalo, indica al su gusto arquitectónico. El orden bajo, tiene además de la mesa central, las gradas y el pequeño sagrario de la exposición, un zócalo o plafón con lienzos al óleo. El primero alto consta de cinco compartimientos verticales, de los que el centro ostenta la imagen de escultura, de tamaño natural, del titular; los dos á ella más próximos, sendos lienzos con escenas de la vida del santo, y los dos remotos son nichos con otras imágenes de escultura en ellos. La misma disposición presenta el segundo orden alto, sólo que el nicho central cobija á la Virgen de Montserrat. El tercer alto no tiene más que tres compartimientos, con un crucifijo en el del medio, y lienzos en los dos restantes. Los adornos no son pocos, están trazados según el gusto barroco, con columnitas, frontones partidos con volutas, llamados frontones volutados...' El cos inferior del retaule està, dividit en cases o departaments, en cadascun dels quals hi ha, pintada o en relleu, una figura o una escena que pot ésser relacionada amb el personatge o el tema religiós al qual és dedicat el retaule. Actualment aquest es troba desmuntat i en procés d'estudi, dins el projecte de Vallcàrquera 21, on a més de salvaguardar el retaule es van troba dues representacions més tardanes, del segle XIX i datades en un moment indeterminat després de la Guerra del Francès, de Sant Lluc i Sant Mateu. Aquestes van ser encarregades pels vilatans del Figaró a través del vot del poble i en el marc de la festivitat dels Sants Patrons.</p> | 08134-134 | Vall de Vallcàrquera | <p>A la diada dels Sants Patrons de 2005 es va presentar a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera els primers resultats del projecte 'Vallcàrquera 21' de recuperació i valorització del patrimoni cultural i natural de Vallcàrquera: el retaule de Sant Pere, l'entorn de la capella i del molí de can Xicola, els camins tradicionals. Aquest projecte és una de les línies de treball principals del Pla de Desenvolupament Local i es fa amb col·laboració de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. Durant la restauració del retaule de Sant Pere s'han trobat uns pintures del segle XIX que representen a Sant Lluc i Sant Mateu amb els vivents de l'Apocalipsi. Les pintures han estat identificades per la tècnica restauradora Sra. Ester Turà com les restes de la representació pictòrica del Vot de Poble realitzat al 1812 pels parroquians de Vallcàrquera i que instituí la Processó dels Sants Patrons. Pla Els treballs de restauració són un dels projectes del pla, entre el qual també hi ha l'arrenjament i l'adequació de l'entorn de la mateixa església. El Departament de Cultura de la Generalitat ha atorgat una subvenció per a la continuació de la restauració del retaule renaixentista de Sant Pere de Vallcàrquera (segle XVI). Els treballs de restauració són un dels projectes del Pla de Desenvolupament Local 2004-2007. En el decurs del desmuntatge de retaule es va recuperar la data del mateix, al aparèixer pintat l'any 1595. Actualment s'estan acabant els treballs de restauració del retaule de Sant Pere de Vallcàrquera que es duen a terme en el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix i es té previst que aquest es dipositi a l'església parroquial de Figaró.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 1595 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-3.jpg | Física | Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es té previst que el retaule es dipositi a l'església parroquial del Figaró. | 95|98|99|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54411 | Capelleta a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-puiggracios | <p>GAVÍN BARCELÓ, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.222. p.106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | <p>Als peus del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, lloc on la tradició diu que s'hi trobà la verge. Aquesta estructura correspon a una construcció feta amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Presenta una coberta en obra, formada per blocs de pedra de petites dimensions, poc treballats i lligats amb abundant moter de calç, de dues vessant. La capella ha estat modificada en diverses ocasions, com ho demostren les reformes del seus paraments.</p> | 08134-135 | Puiggraciós | <p>Petita capelleta situada gairebé a sota de la Torre de Telegrafia Òptica, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana venerada al Santuari de Puiggraciós. Aquesta capella, anomenada Santa Maria del Puig, va originar la construcció de l'actual santuari. Aquest, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany i suposadament trobada a l'indret on hi ha l'actual capella. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la capella ja que s'observen nombroses reparacions en el seus paraments.</p> | 41.7059600,2.2483800 | 437467 | 4617403 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La tradició oral esmenta la presència d'una cova sota la capella, on suposadament es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós, i que a través d'aquesta hi hauria un pas que permetria accedir a través de sota els cingles de Bertí a la banda del castell de Montmany. Sobre l'església de Sant Pau, en un collet a 701 m d'alçada que té una torre de telègraf construïda al 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m d'altitud) hi ha el Santuari de la mare de Déu de Puiggraciós, residència des de 1973 d'una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54413 | Mina d'aigua de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural sobre el mas Oliveres. L'accés es realitza a través del camí que puja per sobre el mas i porta a unes hortes. En aquest punt es localitza gran mur construït en pedra, que recorda una feixa però que mena a una altra estructura construïda amb una porta d'accés formada per un reixat. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç, actualment tancada. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua, i també se'n documenta un altre més avall que funcionaria com a recol·lector. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons, ja que aquesta està tancada, per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-137 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i gestió de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Un dels propietaris del mas Oliveres per tal d'evitar problemes de captació d'aigües va fer construir aquesta mina, segons un gravat a la reixa de la porta, fou J. Sala amb la data MCMXXIII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica i bàsicament per regar les hortes del davant.</p> | 41.7132100,2.2598900 | 438431 | 4618200 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54414 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Part desapareguda | <p>Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat a Can Zidró . Aquest edifici presenta una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructes properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-138 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb el veí can Zidró. L'auge constructiu que pateix aquesta zona al llarg de l'època moderna es pot situar en un context de petits arrendataris relativament enriquits que decideixen comprar un terreny i construir-se una casa pròpia. Aquest establiment s'ha d'associar a una petita explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinada per el funcionament de la Riera de Vallcàrquera en aquest punt.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54415 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Aquest edifici va patir importants reformes i actualment s'utilitza pel turisme rural. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà sobre la Riera de Vallcàrquera i amb les diverses terres de conreu al voltant, aquestes formades per alguns bancals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.</p> | 08134-139 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques d'aquest mas són força recents, no apareix esmentat a la documentació dels fogatges dels segles XV i XVI i no en trobarem referències amb aquest nom fins a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt a causa de les nombroses reformes realitzades en els seus paraments. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera que no s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7293800,2.3020900 | 441956 | 4619966 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54416 | Can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matamoros | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com can Matamoros (nom actual), però que per molta gent era Can Pere Planes o Pere Plana. Es tracta d'una casa de petites dimensions orientada est-oest i assentat sobre una plataforma sobre la Riera de Vallcàrquera. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'organitza en base una porta rectangular, de fatura senzilla i dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Aquest espai presenta un mur perimetral que tanca part del mas amb ell mateix.</p> | 08134-140 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, el seu topònim no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV. Actualment és conegut com a can Matamoros, nom dels propietaris actuals com així indica un cartell situat a la casa. Antigament era anomenat can Pere Planes o Pere Plana, fent referència a la posició de la mateixa casa, situada en un indret força planer. Tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament d'algunes de les grans propietats de la zona del Montseny. L'auge constructiu que pateix aquesta zona es pot situar en un context de petits arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia a la zona de Sant Pere de Vallcàrquera. Aquest establiment s'ha d'associar a una explotació que es dedicaria a tasques agrícoles i ramaderes, des d'una de les zones més privilegiades de la contrada.</p> | 41.7250200,2.2933400 | 441225 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54416-foto-08134-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54417 | Can Rifà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | En runes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i un primer pis. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra. Restes d'un cos adossat al sud- est i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o estables.</p> | 08134-141 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Rifà o Refà si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV, concretament al 1553. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció datada del mateix segle XV, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de les propietats i de les grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest assentament apareix associat a una petita explotació que es dedicaria a les tasques de caire agrícola i ramader d'abast local.</p> | 41.7291300,2.3011500 | 441878 | 4619938 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54418 | Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarda | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | S'ha perdut el camí d'accés al mas. | <p>En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació, aquesta formada bàsicament per matoll i bardisses. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas.</p> | 08134-142 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, al no aparèixer en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinat pel propi funcionament de la Riera de Vallcàrquera, ben propera a can Vileta, can Rifà i altres petits nuclis de poblament.</p> | 41.7293700,2.3011600 | 441879 | 4619965 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba al peu del camí que porta a Can Gil, parcialment reblerta pel sediment del mateix camí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54419 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-5 | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | 1936, XX | <p>El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.</p> | 08134-143 | Montmany | <p>Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.</p> | 41.7184100,2.2675300 | 439072 | 4618772 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54419-foto-08134-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54420 | Creu de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cuspinera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Creu situada sobre el turó de la Cuspinera, visible des de bona part del municipi per la seva altitiud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda amb uns bancals o graons en obra feta amb pedra local i ciment i amb un revestiment en marbre en els dos darrers graons L'estructura, en metall, presenta una secció rectangular amb les arestes desiguals i un suport també en metall relligat amb un filferro. A la roca de la base es pot observar una placa amb la llegenda 'EL FIGARÓ LA CREU I LA SENYERA SEMPRE UNITS AMB LA CUSPINERA AVP 11 DE SETEMBRE DE 1995'. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat sudest de la base hi ha una bandera de Catalunya, amb les 4 barres, onejant.</p> | 08134-144 | Montmany | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de Figaró i Montmany al Castell de Montmany i al Sot del Bac i és un punt de referència del poble. Tot aquest turó es va cremar en el decurs dels focs del 1994, fet que encara fa més visible l'estructura i la necessitat de revaloritzar la zona.</p> | 41.7231100,2.2648600 | 438854 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54421 | Creu de can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-plans | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XX | <p>Creu situada al Coll de Can Plans, punt de referència de la zona. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 30 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda en un basament en pedra i dos graons en obra feta amb pedra local i relligats amb ciment. L'estructura, en metall, presenta una secció circular i es disposa a mode de creu llatina amb les arestes desiguals A la pedra de la base es pot observar una llegenda gravada, amb dues grafies diferents de traç irregular i mig esborrades on es llegeix 'POTE..CUBE..BELLET i AZDU 1970', dubtós. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat de la base hi ha marcat el pas del GR.</p> | 08134-145 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esplanada situada al contrafort de ponent de Roca Sentella on s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat i que no porta cap mena d'inscripció, però sembla que recorda la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada a l'encreuament de camins que porta des de Figaró i Vallcàrquera a Sant Cristòfol de Monteugues, en l'anomenat Coll de can Plans.</p> | 41.7188600,2.2918000 | 441091 | 4618805 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Diuen que aquesta creu recorda la mort d'un infant per l'atac d'un llop. És una expliació fantasiosa però que recorda la presència d'aquests animals a final del segle XIX al Montseny. Poc després aquests foren exterminats pels seus atacs als ramats. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54422 | Creu camí de can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-cami-de-can-general-vell | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX, 1936. | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible. Els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08134-146 | Nucli del Figaró. Camí de pomeretes | <p>A la llegenda, totalment il·legible i malmesa per la vista humana es fa referència a l'assassinat del rector de la Garriga, Mossèn Ramon, durant la Guerra Civil Espanyola.</p> | 41.7206900,2.2777900 | 439927 | 4619017 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54423 | Creu dins Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dins-sant-pere-de-vallcarquera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una mica deteriorada | <p>Creu de ferro, possiblement ubicada a l'exterior de Sant Pere de Vallcàrquera i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08134-147 | Vall de Vallcàrquera | <p>No es conserva tota la creu sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de padró o de recordatori associada a l'antiga església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida; mentre que aquesta de factura més senzilla sembla formar part de l'equipament del recinte cultual.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54424 | Can Tarres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures visibles conegut com Can Tarres o can Tarrers. Tot i que la coberta es troba desapareguda, la seva proximitat a can Vileta i les restes conservades ens fan pensar que aquest petit edifici seguiria les directrius de l'altra casa esmentada. És a dir una planta baixa on es disposaria el rebedor, les quadres o magatzems i la cuina; i un primer pis on es distribuirien les diverses habitacions. Bona part d'aquesta estructura conforma la plataforma d'accés a les cases que resten senceres. La coberta es troba desapareguda en la seva totalitat, i es conserva l'arrencament del que hauria estat el forn del mas i per tant l'espai domèstic associat a la cuina. Els murs restants segueixen la tècnica connstructiva de la disposició de carreus, de procedència local i factura més o menys acurada disposats en filades horitzontals i lligats amb abundant morter de calç. Les refeccions estan fetes amb maons i totxana i queda dempeus els murs nord i est; la resta està molt enderrocada.</p> | 08134-148 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293200,2.3017600 | 441929 | 4619959 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54425 | Can Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest edifici està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural sobre la Riera de Vallcàrquera. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. Tot i que les façanes han estat arrebossades i pintades recentment. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'uns petits graons. En aquesta façana també hi obren dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis, sense elements ornamentals. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior.</p> | 08134-149 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293500,2.3014500 | 441903 | 4619963 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54426 | Can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gambus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Casal format per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o pati. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. Cal assenyalar que la sobrietat exterior de l'edifici difereix de l'espai interior, aquest decorat amb abundants elements modernistes i noucentistes. Les altres construccions associades al cos principal són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada a la casa dels masovers, coberts i petits magatzems. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire lúdic o d'esbarjo.</p> | 08134-150 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès com és Can Gambús i les seves propietats.</p> | 41.7258500,2.2890400 | 440868 | 4619583 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/