Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54682 | El Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-petit | <p>https://www.bestiari.cat/figura/drac-petit-de-montornes/ ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | <p>El Drac Petit de Montornès del Vallès pertany a la Colla de Drac i Diables. Es va fer per que els nens petits de la colla el poguessin dur. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla i fa participar als nens. Es tracta d'una figura de 7 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte juganers ja que està pintat de vius colors i porta una campaneta a la cua. Balla sempre durant el correfoc infantil, el dissabte de la Festa Major.</p> | 08136-166 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En l'acte del seu naixement, durant la Festa Major de 2009, va sortir d'un ou que es va posar davant de l'Ajuntament, en obrir-se, el primer ball va ser el Ball del Drac Petit que li ha quedat com a ball propi. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesana Dolors Sans.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 2009 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54682-foto-08136-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Dolors Sans | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54582 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-1 | <p>IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | XII-XX | <p>Jaciment situat al nucli urbà de Montornès situada als voltants de l'església, al vessant NO del turó de can Corbera i Sant Miquel. En fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura. De tota manera, és segur que a l'església i voltants, cas de realitzar-se excavacions arqueològiques apareixerien restes medievals.</p> | 08136-66 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic es situa dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurisdicció del castell de Montornès. En origen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. El segle XIX s'inicia el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà que anà baixant des del nucli primitiu cap el riu. El 1962 es va construir el polígon Riera Marsà (actualment Concentració Industrial Vallesana) amb la construcció d'un nucli urbà específic de cases bloc per a habitatges obrers. Actualment tots dos nuclis ja han arribat a connectar, mal que bé, pel pont sobre el Mogent.</p> | 41.5402400,2.2675700 | 438907 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54629 | Can Monteis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monteis | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SENYOR SEBASTIÀ MONTEIS, estiu 2005 BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos dels quals el segon, probablement, sigui una remunta posterior. La façana és arrebossada amb guardapols de ceràmica envernissada al terç superior de les obertures originals. Aquests guardapols acaben en una llàgrima de ceràmica verda a l'extrem inferior. Les reixes de les finestres de la planta baixa són de brèndoles de ferro forjat amb abombament al terç inferior i treball helicoïdal a la resta. A la planta baixa hi ha la porta i una finestra que semblen correspondre a la construcció original i una porta ampla de data posterior per a vehicles. A la primera planta hi havia originàriament quatre buits, encara que ara n'hi ha un de tapiat. El que hi ha sobre la porta és un balcó amb brèndoles de ferro forjat rectes amb decoració al peu. A sobre de les finestres hi ha centrats sengles respiralls de ceràmica. Al damunt s'observa un fris continu o sanefa de rajoles amb un escaquejat de ceràmica blanca i blava.</p> | 08136-113 | Carrer Major, 18 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa, aixecada l'any 1907, va ser una de les primeres que es van construir al carrer. Per això, abans que el carrer tingués un nom oficial (carrer de Lluís Estapà), se'l coneixia popularment com a carrer d'en Sebastià, que era el propietari de la casa. A can Monteis s'hi va instal·lar durant la guerra la Cooperativa de la Unió de Rabassaires.</p> | 41.5424500,2.2656100 | 438746 | 4599237 | 1907 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54629-foto-08136-113-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Davant de la casa comença el carrer del Riu Mogent, que fou l'entrada principal del poble quan es construï la carretera a l'any 1913 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54611 | Ca l'Ollé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolle | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SENYOR SEBASTIÀ MONTEIS, estiu 2005 ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, de gran volum, amb coberta a dues vessants i façanes planes, arrebossades i pintades de color ocre. De tot el conjunt, en destaca la façana amb cinc eixos de composició vertical. Al coronament hi ha tres frontons curvilinis emmarcats mitjançant sengles pilastres i dues franges planes. La disposició dels buits correspon també a aquesta composició, especialment a la planta pis, amb cinc finestres idèntiques. A la planta baixa, els cinc eixos es marquen per les dues portes d'accés i els tres aparadors que ajuden a emfasitzar la verticalitat de l'edifici. Al frontó central hi ha pintada en color blanc i lletres del primer terç del segle XX la llegenda següent: 'CAL OLLÉ. Any 1930'. Tots els buits, tant de les finestres de la planta pis com de les portes i finestres de la planta baixa, estan emmarcats i pintats de color blanc.</p> | 08136-95 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 25. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ca l'Ollé és l'establiment que van construir l'any 1930 els successors de la botiga de Can Galbanyet que, des de feia molts anys, estava situada a la plaça de Joaquim Mir. Ca l'Ollé, a peu de carretera, va dinamitzar la vida social de la zona perquè va ser bar, botiga, estanc i bústia de correus alhora, un local de molta concurrència.</p> | 41.5432100,2.2644900 | 438653 | 4599323 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54611-foto-08136-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54611-foto-08136-95-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54642 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera | <p>GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Encara que no es cita expressament la Sagrera dins la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya és evident que si ens trobem davant d'una sagrera, de la que fins hi tot, ens ha pervingut el nom, tractant-se d'una zona d'expectativa arqueològica important, ja que en ella es realitzaven les operacions d'emmagatzematge i de fossar col·lectius. D'altra banda recordar que tal com indica Bacaria (1983), en fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura.</p> | 08136-126 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada per la treva de Deu. El poble antic de Montornès s'esten sobre un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En orígen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà.</p> | 41.5403400,2.2678600 | 438931 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54667 | Mina d'en Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pallares | <p>Escriptura de la compra de 1923 i escriptura de la constitució de servituds de 1949. AMMV. 3.2.1.2. (1949) cx. 796</p> | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació. | <p>La mina d'en Pallarès és una excavació construïda sota terra per captar aigües i conduir-les per a usos agrícoles i domèstics cap al nucli de població de Montornès. La mina té uns 30 m de llargada i en una tercera part està revestida d'obra. Es troba al subsòl de la vinya d'en Pallarès, avui d'en Pepet Xic, situada entre can Sala i la casa de Torre Sola, a pocs metres del torrent de Farners. En aquest indret de vinya hi ha un registre de la mina i també un pou. A partir d'aquí, una conducció 459 metres, actualment en desús, traslladava l'aigua cap al repartidor principal del poble que estava situat a la planta baixa de l'edifici de les antigues escoles a la plaça de Pintor Mir.</p> | 08136-151 | Vinya d'en Pepet Xic. C/ Mariana Pineda). 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es desconeix quan va ser construïda la mina d'en Pallarès, però sabem que a principis del segle XX era del propietari barceloní Antonio Sitges i Julià, el qual l'any 1923 la va vendre a l'Ajuntament per 4.500 pessetes. Com que més tard, l'any 1939, Antonio Sitges, vengué la finca de forma fragmentada a diversos nous propietaris, l'Ajuntament va signar un conveni amb ells per tal d'actualitzar l'acord registral i ratificar el règim de servituds que comportava el pas de la conducció per les terres de caràcter privat. Està clar que l'Ajuntament es va voler fer càrrec de l'aigua potable que arribava a les cases mitjançant fonts públiques per tal de garantir el proveïment controlat d'aquest bé de primera necessitat que és l'aigua. La mina d'en Pallarès alimentava el dipòsit o repartidor de les antigues escoles, i d'aquí es distribuïa l'aigua cap a les fonts d'ús públic. Hi havia dues fonts al carrer d'Antoni d'Argila, avui carrer de Francesc Macià, i també una font a cadascun d'aquests indrets: carrer d'en Capella, carrer de Sant Isidre i carrer Estrella. També n'hi havia dues al carrer Major: la de cal fuster i la del Pont de la Mandra. Una més a la plaça Joaquim Mir i una altra davant de cal Vermell al carrer del Sol. Amb les obres d'urbanització del sector Castell – Can Comas a finals de segle XX, la conducció que portava l'aigua de la mina d'en Pallarès va quedar tallada a l'alçada del carrer de Consell de Cent.</p> | 41.5364600,2.2688200 | 439008 | 4598570 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54684 | Dansa de la batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-la-batalla | <p>Bertran i Alcalde, Xavier. Els Gegants de Montornès del Vallès. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1993.</p> | <p>El Ball dels Gegants de Montornès del Vallès, anomenat 'La Dansa de la Batalla' és una representació solemnial del conflicte bèl·lic que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Aquesta batalla va ser una de les darreres que va enfrontar els remences amb la noblesa catalana. Els remences encapçalats per Bartomeu Sala, originari de Montornès, van aconseguir una victòria sonada sobre l'exèrcit de la Diputació, una victòria que va obrir les portes a la sentència arbitral de Guadalupe (1496), inici de l'abolició del feudalisme a Catalunya. La dansa comença presentant el cabdill remença, en Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit presenta el comandant de l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, el veguer Pere Anton de Rocacrespa (c.5-8). Aquest preludi s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c.9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i timbal), s'enfronta a l'exèrcit del veguer, enemic de la pagesia (c.22-33, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliura amb força creixent (c 33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c.42-46), lluita amb una gran contundència entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sí que afluixa el veguer (c.46-50), que finalment cau mort. En aquest punt la coreografia inclou la posició en horitzontal del gegant que representa el veguer, la qual cosa suposa una coordinació i un esforç considerable, de manera que esdevé el moment més important del ball. Finalment les tropes remences celebren la victòria i reben l'homenatge de l'exèrcit dels nobles (c.51-58). La peça musical, per a gralles, caixa i timbal, és original d'Enric Montsant i Damià, composta l'any 1989 i ha estat editada en el 3r Tradicionàrius (1990). Coreografia creada pels Geganters de Montornès.</p> | 08136-168 | Plaça de Joan Miró. Montornès del Vallès. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. Aquell mateix dia es va estrenar la dansa de la Batalla. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades de gegants de diferents pobles en què en Bartomeu i en Pere Anton, els amfitrions, dansen el ball propi i característic que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences, un ball que ha esdevingut un element identitari de primer ordre. La dansa de la Batalla té lloc sempre a la plaça de Joan Miró el diumenge de Festa Major al migdia (normalment coincideix amb el tercer diumenge del mes de setembre).</p> | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | De la música: Enric Montsant i Damià. De la coreografia: Colla de Geganters de Montornès | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54538 | Menjars tradicionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> | 08136-22 | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54619 | Conjunt habitatges carrer Major 8 a 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-habitatges-carrer-major-8-a-14 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Conjunt d'habitatges de diversa tipologia, però en general de planta baixa i pis, façanes planes, arrebossades i pintades i amb buits verticals de llindes planes, amb l'aiguavès de la teulada dirigit a les façanes principal i posterior. En destaca la número 12-14 ,cal Fuster (FUSTERIA FÀBREGAS), que conserva els elements d'origen, i, especialment les eines de la seva dedicació a la feina de fuster, com poden ser un gran ribot i una gran serra.</p> | 08136-103 | C/ Major 8 a 14 - 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges que van anar creixent a tocar el carrer Major, com a conseqüència de l'obertura de la carretera, la qual cosa va contribuir a traslladar a aquest indret el nou centre neuràlgic de la vila. D'entre tots aquests edificis, en la memòria col·lectiva en destaca el corresponent a cal Fuster (números 12 i 14), del qual encara hi son visibles un gran ribot i una serra. El fuster es deia Fàbregues, i abans de fuster havia estat boter (BELTRAN I ALCALDE (1985: 164, 257). 'El Senyor Fàbregas feia les bótes de vi, a més de les caixes dels morts i de feines diverses de fusteria que acabaren sent l'activitat principal' (BELTRAN I ALCALDE 1985: 265). A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).</p> | 41.5426900,2.2650000 | 438695 | 4599264 | 1925 ca | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54630 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-9 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de cases que presenten la façana principal al carrer Major i les façanes posteriors al passatge de l'Ajuntament. A més de les edificacions que disposen de fitxa pròpia es poden destacar els següents edificis: Número 20, casa que encara que reformada conserva la volumetria; números 22 i 24, Can Paleta (amb la inscripció 'PM' a la façana), núms. 7, 9, 8 i 10, També són inventariables la part de darrera de les cases parells (4, 6, etc). També són inventariables els números 40 i 48 (amb la inscripció 'PB'). Al número 51 hi havia la masia de Can Torrents, de la família Riera-Marsà, que tenia poca terra al voltant., però sí tota la plana dreta del Mogent (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 08136-114 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).</p> | 41.5426900,2.2648100 | 438679 | 4599265 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54630-foto-08136-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54638 | Conjunt d'habitatges al carrer de Sant Isidre, números 6-8-10-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-al-carrer-de-sant-isidre-numeros-6-8-10-14 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, llevat del darrer que presenta una façana de capçalera. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis amb coberta amb dues vessants Les obertures de planta baixa es troben força reformades i no és possible apreciar eixos de composició consolidats unitaris a tot el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que per un valor intrínsec.</p> | 08136-122 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els carrers Estrella, Anselm Clavé i Sant Isidre pertanyien a la masia de Can Torrents (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5433200,2.2655600 | 438742 | 4599334 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54638-foto-08136-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54668 | Costums desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Xavier Beltran i Alcalde recull un munt de costums ja desapareguts i que encara es trobaven en ús als anys de la postguerra al poble de Montornès. S'esmenten els següents: 1- PER COMBATRE LES MOSQUES I MOSQUITS es plantaven eucaliptus al pati davanter de la casa i alfàbrega a les jardineres: deien que els foragitava. A l'interior de les cases, el remei consistia a penjar del sostre un manat de fulles de falguera, ja que la seva frescor atreia els insectes, que cobrien el fullam S'envoltava tot amb un sac i es mataven a cops o ofegant-los sota l'aigua (BELTRAN I ALCALDE 1985: 244). 2.- EL ROURE DE CAN COLL. Per assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, s'anava antigament a fer-los a sota un roure immens que hi havia sota Can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix, i en aquest camp, hom hi ha plantat successivament vinya i cirerers, però la tradició segueix afirmant que cap d'aquests conreus aconsegueix créixer amb normalitat en aquell tros (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3- De les PLANTES MEDICINALS LOCALS, es coneixen els efectes medicinals que la saviesa popular els hi ha vingut donant, així per exemple: l'arrel de malví i la camamilla curaven el mal de ventre, el marduix el mal d'orella, la flor de saüc els constipats (en tisana o saumeri), les fulles d'atzavara com a emplastre directe, curaven les cremades, i de vegades s'untaven amb oli de neu (barreja de neu verge i oli d'oliva) (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3-TRADICIONS DE LA NIT DE SANT JOAN: 3.1.- Curació d'herniats amb els troncs de roure la nit de Sant Joan, amb el següent ritus: 'pare, padrí i criatura anaven a buscar un roure jove, i amb el destral obrien el tronc en tota la seva llargada i hi introduïen dues falquer per mantenir les meitats separades. Pel forat del mig, hi passaven l'infant tres vegades, dient cada cop: 'Trencat te'l dono Curat te'l prenc'. Després enfaixaven el tronc del roure amb la mateixa faixa de la criatura, i tornaven a casa segurs de la curació (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3.2- Per saber què portaria l'any es tiraven sota el llit, també a la nit de Sant Joan a les dotze en punt, tres faves, una de ben pelada, l'altra amb mitja pell, i l'altra sense pelar. A les fosques i a les palpentes, es buscava fins que la mà trobava una de les faves. Si era pelada, senyal certa que seria un any de desgràcies, si era la que tenia pell, tot seria bona sort. La tercera indicava una situació ni bona ni dolenta (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246-247). 4. PREVISIÓ CLIMÀTICA. Per preveure quan vindrien les pluges es representava un mes, i la seva sucositat indicava sense error la humitat que el mes portaria (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 5. EL SALPÀS era el remei adequat quan el bestiar o les persones emmalaltien sense explicació coneguda. El capellà venia a la casa, resava unes oracions, i enganxava al costat de la porta un grapat de sal remullada amb aigua beneita. Amb això foragitaven els dimonis (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 6.- BENEDICCIÓ DE CAMPS. Amb això s'intentava defugir la plaga de la destructora cuca de l'alfals. El mossèn passava pels camps ruixant-los amb aigua beneita. L'eficàcia de la benedicció i el fet de fer-la cap al vint de juny, concedint amb la fi del cicle vital de l'eruga de l'alfals, asseguraven l'èxit del remei. 7- REMEIS I ORACIONS PER GUARIR. 71. Per curar una llúpia o quist de greix, el millor era rentar-se bé la pell de sobre amb aigua d'una font mentre es deia: Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la vostra potestat que se'm curi això ben aviat'. 7.2.Per treure's les berrugues, calia fer un forat a terra i fregar-se-les amb fulles de vimetera, tres vegades, dient cada cop_ 'Es treia aquí (tot fregant) Berruga aquí (senyalant el forat)' Després es tapava el forat i es resaven uns parenostres.</p> | 08136-152 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>(Continuació descripció) -Quaresma: les criatures passaven pels voltants de Sant Josep, per les cases dels veïns i parents serrant la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, portant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, després de la pregunta ritual: '¿Cantem o no cantem?', mentre cantaven: 'Serra la vella 'caldo' d'estella mestressa proteu ous que demà serà dijous. Mestressa porteu cansalada Que la serra està embussada, Mestressa porteu vi Que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, Els bons ous pels escolans, Els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aquí baix a la riera Hi ha un home que ens espera Amb un grapat d'ametlles a la mà. Com un ca, com un gos, Com un perro, perro, perro; Com un ca, com un gos, com un 'perro' rabiós. Virolet Sant pere, Virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, La catutxutxa ens cau: Colliu-me-la si us plau.' Les famílies visitades obsequiaven als nens amb ous, ametlles, confits, etc. -Setmana Santa, SALPÀS, enganxant a la porta de les cases i corts un grapat de sal mullada amb aigua beneita, per tal de protegir persones i animals d'influències malignes. Els escolans ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: 'Un pessic de bacallà la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada La Quaresma és acabada. Sal i aigua!' Durant tota la Setmana Santa les campanes quedaven boca enlaire i fermades, i es marcaven les fores fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant es 'mataven els jueus'. En un moment determinat de la cerimònia s'apagaven els llums i tothom feia tan soroll com podia. Amb xerracs, colpejant els bancs de l'església,.. Desprès d'una estona de gresca, s'encenien els llums i l'ofici religiós seguia. A les nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'església fent torns de dos homes. A les tardes hi havia cerimònia i el cant del Via-Crucis. El Dissabte de Resurrecció (Dissabte Sant) les caramelles sortien al carrer a cantar per les cases Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les famílies més riques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i figues seques. Amb el que es recollia es pagava un berenar o un viatge. El diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari. 10. RITUS APOTROPÀIC. En el transcurs de la feina de camp, s'ha detectat un costum constructiu que te a veure amb els ritus relacionats amb la protecció de les cases. Així, s'han trobat remats protectors en el carener d'algunes teulades, com pot ser a ca l'Ametller o cal Ferrer.</p> | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | (Continuació descripció) 8. CICLE VITAL. 8.1. Es celebraven tirant confits a la canalla a la sortida de l'església, que ja els esperava cridant: '¡tireu confits que estan podrits!. 8.2. Era obligat que els dos primers fills fossin apadrinats pels avis i àvies, fins al punt que les paraules avi i padrí eren quasi sinònims. Al migdia, es feia un bon àpat que reunia tota la família. 8.3. Les parelles de joves es posaven a festejar per comú acord, si bé calia que la noia en parlés a casa seva i els pares donessin permís perquè el xicot anés a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de diumenge i les festes, i molts capvespres si la feina i la distància ho permetien. 8.4. El casament es celebrava amb un bon àpat (conills, gallines,..) es una de les dues cases, encara que el convit es pagava entre les dues famílies. Després de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxaven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home posés la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). 8.5. COSTUMS DE DEFUNCIÓ. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a mà per quatre homes sofre dues fustes creuades, fins que va arribar el cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i s'anava al cementiri. 9. CICLE FESTIU. Les festes tradicionals seguien el calendari agrícola religiós, marcat pel ritme dels conreus i les feines del camp. Es celebraven a Montornès les següent festes: -15 de maig, Sant Isidre, amb missa solemne i processó, precedida pels dos gramòfons, o estendards vermells seguits de les banderes dels sants i els cordonistes, tabernacle, amb la imatge de Sant Isidre i quatre llums i l'orquestra i el tàlem, darrera del qual anava l'autoritat, i encara darrera els homes i finalment les dones. Cantant-s'hi els goigs de Sant Isidre. La festa es completava amb ball. -Corpus. Processó que s'esperava amb altars al carrer i una taula coberta amb imatges i flors, posant branques de pollancre a les parets i ginesta per terra. Algun any es veien alguna catifa de flors. El recorregut de la processó, que tradicionalment es limitava al barri vell, s'anà allargant amb els anys pels carrers nous, a fi de passar per totes les cases que havien parat altars. -24 de juny, Sant Joan. Es feia revetlla i s'encenien fogueres, algun any fins i tot dalt el Castell. Hi havia ball, on s'alternaven el ball robat, d'escombra, la pava, dels innocents, etc. -25 de juliol, Sant Jaume, també amb fogueres, la celebració, encara d'importància menor era semblant a la de Sant Joan. -Sant Miquel, 29 de setembre, es feia a Vallromanes, i des d'allí sortia una romeria a la capella de dalt el Castell. La processó que sortia de Vallromanes es deturava al turó de la Salve a resar aquesta oració, i continuava fins al Castell. -Festa Major per Sant Sadurní, 29 de novembre, amb envelats. -Nadal, àpat familiar i actes religiosos. S'anava a la Missa del Gall, on es presentaven un pastor i un rabadà que cantaven la nadala del rabadà. Tió i Reis. -Sant Anton, 17 de gener, amb la benedicció de les bèsties. Es portaven els animals fins a l'església, amb els carros ben guarnits, i després es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedró, o bé pel torrent (actual carrer Joan XXIII), carrer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurní. Als actes, hi participaven també els traginers que sovint creuaven el poble camí del Coll Mercader (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 253). -Carnestoltes, a meitat del febrer. Ball de disfresses, i a l'endemà, els nois sortien al carrer fent una imitació burlesca del ball: era el ball del berló. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54552 | Grup d'escultures al parc dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-descultures-al-parc-dels-castanyers | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Moltes d'elles es troben brutes de graffiti | <p>Al parc dels Castanyers hi ha una notable concentració d'escultura contemporània. Amb motiu de la novena edició del certamen anual d'art Mont-Art, dedicat l'any 1993 al medi ambient, diversos autors van crear obres per ser exposades permanentment a l'aire lliure. S'hi troben peces d'Elisa Arimany, Josep Guinovart, Agustí Penedés, Joan Pere, Joan Batlle, Jordi Camprubí, Salvador Joanpere, Antonio Ruiz i el grup 3D de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Algunes d'aquestes obres han estat traslladades a d'altres indrets del poble.</p> | 08136-36 | Parc dels Castanyers. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El parc dels Catanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia per can Millet i, anteriorment, per can Ramires. El jardí, amb espècies vegetals de valor i grandària considerables, va passar a ser propietat municipal. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques. L'any 2006 una de les obres, la de Josep Guinovart, va ser traslladada a la rotonda situada a la confluència de l'avinguda del riu Mogent i el carrer de la Llibertat. L'any 2011, l'escultura 'Laberint', d'Elisa Arimany, va ser traslladada a la rotonda del carrer Carles Riba.</p> | 41.5457700,2.2688600 | 439020 | 4599604 | 1993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Diversos | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 54588 | Can Sayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sayol | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'edificis que formen un nucli d'habitatge amb una finca agrícola de 60 quarteres, entre la riera de Vallromanes, les terres de can Xec i la carretera. La casa més antiga, la dels masovers, és una construcció gran amb coberta a doble vessant. La façana principal dóna al sud, té dues portes i tres finestres petites. Es conserva força bé la distribució interna original. A l'esquerra del mas antic hi ha una casa d'estiueig per al gaudi dels propietaris. Construïda probablement a principis de segle XX, era una casa blanca únicament de planta baixa. Cap als anys 40 es va engrandir amb un nivell superior. Can Saiol té una era molt antiga, un pou, una torre d'aigua circular feta de pedra i de factura recent (1957) i diverses zones de jardí i d'arbrat.</p> | 08136-72 | Carretera de Sant Adrià del Besòs - la Roca, Km 19,18. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa pairal és, segurament, del segle XVIII. La data marcada en una rajola de sota teulada ho confirmaria: 1764. Antigament hi tenien una premsa on s'hi llegia 'any 1808'. Al llibre del cadastre de 1861 hi figurava com a propietari Ramon Sayol, que també tenia una casa al nucli antic del poble. Des d'aleshores, siguin quines siguin les famílies propietàries o masoveres, sempre s'ha conegut com a can Saiol. Antigament la finca era plena de vinya i avellaners. Sempre s'hi va fer conreu de secà. Enmig dels camps hi havia la mina de la font de Sant Esteve. Al llarg de les darreres dècades, i fins al 2007, va ser una explotació ramadera molt important.</p> | 41.5475200,2.2808700 | 440023 | 4599790 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | També es coneix amb el topònim Saiol. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54614 | Cal Quadro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quadro | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, aïllat, amb coberta a doble vessant. La façana principal presenta obertures quadrangulars, especialment grans a la planta baixa. Destaca al centre de l'eix llarg una tribuna avançada sobre la porta principal. A l'edifici central s'hi han afegit altres cossos, allà on antigament hi havia els estables.</p> | 08136-98 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La carretera es va construir l'any 1913, passava per terrenys de la Torre o Manso Calders i travessava unes vinyes. Superat el pont del torrent de Vinyes Velles, el vial girava en direcció a Can Parera. L'encreuament de la carretera i el carrer Major es va convertir en una zona central del poble on s'hi van construir cases i fàbriques. Cal Quadro, conjuntament amb can Marcelino i cal Ferrer, va ser una de les primeres. Va ser aixecada per Jaume Pi Armadans cap a 1926. Sobre la porta hi ha la inscripció 'JP'.</p> | 41.5427100,2.2641600 | 438625 | 4599267 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54614-foto-08136-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54614-foto-08136-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54614-foto-08136-98-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54643 | Plaça de Joaquim Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-joaquim-mir | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Plaça oberta amb una línia de façanes antigues per la banda que dóna a l'absis de l'església de Sant Sadurní. Aquestes construccions de caire tradicional estan en diferent estat de conservació i comparteixen l'espai amb blocs de pisos de nova planta. Destaca la presència dels barris davanters de les cases, que ofereixen un major esponjament a la zona. Els edificis presenten planta baixa i pis, amb terrats plans o coberta a doble vessant, amb un o dos eixos de composició vertical i una tipologia datable entre final del segle XIX i el primer terç del segle XX. La casa més propera a l'església, que era l'antic forn, s'ha restaurat eliminant l'arrebossat de façana i afegint-hi guardapols de formigó vist.</p> | 08136-127 | Plaça de Joaquim Mir. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta plaça va ser el centre del poble antic. Des de 1897 s'anomenava plaça de la Constitució. Cap a 1950 va ser batejada amb el nom actual, en record de l'artista Joaquim Mir i Trinxet que, entre 1913 i 1920, va passar temporades a Montornès pintant racons, paisatges i personatges. Aquí hi havia la casa de l'Ajuntament. Fins l'any 1930, el primer pis servia d'estudi per als nois. Era una plaça comercial. El forn estava situat a la cantonada amb la Baixada de l'església; els queviures i tabacs a can Galbanyet, local amb cafè i sala ball que va ser la seu de la primera associació del poble, la Societat Coral la Lira. Començant el carrer de Céllecs hi havia la carnisseria. També es va instal·lar a la plaça la primera centraleta telefònica. El número 5 actual era cal Barber. A principi del segle XX hi tenia un rètol on es llegia: 'barbería y alpargatería / alpargatas y calcetines a peseta'. A la dècada dels anys 40 es va produir un canvi important: les botigues es van traslladar al nou centre del poble (al carrer Major i a la carretera).</p> | 41.5402400,2.2679100 | 438935 | 4598990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54658 | Carrer de l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestrella | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>El carrer de l'Estrella és un dels perpendiculars a l'antic nucli de Montornès dins de l'eixample de principis del segle XX. Hi destaca el conjunt de façanes corresponents als números senars. Les més remarcables són les pertanyents als números 21, 23, 25, 29, 31, 33 i 35. A aquests edificis caldria afegir la casa del número 37 i la reixa de la finestra del número 41. Encara que no es tracti d'un conjunt unitari, és evident la forta personalitat del carrer.</p> | 08136-142 | Carrer de l'Estrella. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els terrenys del carrer de l'Estrella pertanyien a can Torrents. És un dels carrers centenaris del poble, obert en l'època d'expansió del nucli antic al llarg del segle XIX. També es coneixia popularment com a carrer de can Pep, per la botiga de queviures que hi havia antigament. S'hi han conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les cases de la part sud han estat en bona part substituïdes per habitatges de blocs de pisos. És aquest, un dels carrers centenaris del poble. S'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alinien mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos.</p> | 41.5420000,2.2664900 | 438819 | 4599187 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54658-foto-08136-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta del conjunt més extens de tota la zona de l'eixample de Montornés. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54659 | Can Pompilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pompilio | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | Es troba ben conservat. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos que presenta dos eixos de composició vertical a la planta baixa i al primer pis, i tres eixos a la planta segona i al coronament. L'eix principal és a l'esquerra amb la porta i un balcó amb barana de copa i brèndoles helicoïdals de ferro forjat. L'eix de la dreta està format per una finestra a la planta baixa i un balcó ampitador a la planta pis. En aquest cas, la barana està constituïda per una gelosia calada d'obra ornamentada amb motius florals. Totes les llindes tenen coberta plana, però destaquen pel guardapols alt i pel fet que, en planta baixa, tenen una sanefa amb relleus vegetals sobre la llinda. A la planta alta, a més del guardapols, s'observa un fals arc convex apuntat. A la segona planta es veuen tres petites finestres rectangulars verticals amb guardapols. El coronament es fa mitjançant tres petits frontons, al centre dels quals hi ha sengles medallons d'obra. En conjunt, és la façana més representativa de l'estil modernista a Montornès.</p> | 08136-143 | Carrer de l'Estrella, 21. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa, que antigament era el número 22, és en un dels carrers centenaris del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic a finals del segle XIX. Can Pompilio també s'havia anomenat can Comas.</p> | 41.5420100,2.2662000 | 438794 | 4599188 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Abans tenia el número 22, segons consta en una placa antiga a la façana | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54661 | Cal Sidro Cassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-casso | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes amb un plafó llis d'obra com a coronament de la façana principal. Presenta tres eixos de composició vertical, emfasitzats pels dos canalons de desguàs que baixen entre aquests. L'eix central està format per la porta d'accés, sobre la qual hi ha un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat rectes i a la part superior una petita finestra rectangular. Els dos eixos laterals presenten la mateixa composició, però en lloc de porta hi ha grans finestrals a la planta baixa, finestra a la planta primera i finestró a la segona. Totes les obertures són de llinda plana i guardapols amb esgrafiat sobre la llinda; entre aquests destaca el que hi ha sobre el finestró de l'eix central on es pot llegir '1885'. Els finestrals de la planta baixa, que són convexos, estan coberts per un remat apuntat còncau amb esgrafiats.</p> | 08136-145 | Carrer de l'Estrella, 25. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos. Els terrenys on es va obrir aquest carrer pertanyen a la masia de can Torrents (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 243).</p> | 41.5419300,2.2664000 | 438811 | 4599179 | 1885 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54661-foto-08136-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54661-foto-08136-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54662 | Casa 29 del carrer Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-29-del-carrer-estrella | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | Ha patit una restauració excessiva | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes que, en origen, tenia tres eixos de composició vertical i que ha estat relativament reformat pel que fa a l'estructura de la façana. L'eix central de l'edificació ha estat variat a l'entrada, tot fent-la més petita i afegint-hi una finestra. A la primera planta presenta un balcó amb baranes fetes de brendolat de ferro forjat recte. A les golfes hi ha una petita obertura d'arc de punt rodó. L'eix de l'esquerra s'ha modificat en planta baixa per fer una porta de garatge, mentre que la planta alta conserva una finestra de llinda plana. A la part superior hi ha un finestró de llinda d'arc de punt rodó. L'eix de la dreta s'ha canviat en planta baixa i s'ha desplaçat l'obertura cap a la dreta. Ha estat suprimit el primer arrebossat de la façana i s'han fet guardapols amb ciment.</p> | 08136-146 | Carrer de l'Estrella, 29. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. La façana destaca per l'ús d'elements ornamentals propis de l'estil modernista. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos. Els terrenys on es va obrir aquest carrer pertanyen a la masia de can Torrents (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5418800,2.2665300 | 438822 | 4599173 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54662-foto-08136-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54662-foto-08136-146-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54663 | Can Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | Caldria una intervenció que posés en valor els elements antics de l'edifici. | <p>Edifici entre mitgeres que, en origen, era de planta baixa i pis i, amb posterioritat, va ser objecte d'una remunta, probablement després de la Guerra Civil, atesa la tipologia de les finestres de la planta afegida. La planta baixa és la que està més reformada per lús comercial que se li ha donat. La primera planta presenta un tipus d'arrebossat típic de finals del segle XIX amb franges planes. S'observa que l'edifici sencer devia tenir tres eixos complets de composició amb un balcó central de brèndoles de ferro forjat i guardapols a les obertures. Els esgrafiats d'aquests guardapols recorden els de l'edifici del número 25 del mateix carrer. Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos.</p> | 08136-147 | Carrer de l'Estrella, 31. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, als baixos de la casa hi havia una coneguda botiga de queviures que s'anomenava can Pep i d'aquí en ve el nom.</p> | 41.5418600,2.2666200 | 438829 | 4599171 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54663-foto-08136-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54663-foto-08136-147-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Els baixos, molt remodelats estan ocupats per un restaurant-xarcuteria | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54664 | Can Pau Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-vicens | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La façana és plana, i està arrebossada i decorada amb falsos carreus. A les cantonades hi ha carreus bossellats que fan de marc a tot el conjunt compositiu a partir de la primera planta. La verticalitat del conjunt ve determinada per la porta principal, emmarcada, a sobre de la qual s'alcen dos buits, també emmarcats i amb guardapols que donen accés a una balconada. Al damunt hi ha sengles finestretes horitzontals. La barana és de ferro forjat decorada amb elements geomètrics i vegetals, bàsicament reganyols. Aquesta balconada recolza la volada a sobre de quatre mènsules decorades amb motius clàssics, que es repeteixen de manera més estilitzada i en número de set permòdols al coronament de la façana. La cornisa està rematada per una barana d'obra de fàbrica de disset brèndoles, decorades amb motius geomètrics, i tres plaques de gres disposades en forma vertical, dues als extrems i una al centre. La del mig conté un cercle en relleu col·locat a manera d'escut nu. Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos.</p> | 08136-148 | Carrer de l'Estrella, 33. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa és en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli inicial a finals del segle XIX. La façana és un senzill exemple de l'estil historicista d'abast popular. Can Pau Vicens també s'havia anomenat can Ramírez.</p> | 41.5418300,2.2666800 | 438834 | 4599168 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54664-foto-08136-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54664-foto-08136-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54664-foto-08136-148-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Abans tenia el número 10, segons consta en una placa antiga a la façana | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54665 | Ca la Clareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-clareta | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres que conserva l'estructura original de planta baixa, pis i golfes. La façana és plana, arrebossada. La casa correspon a un tipus d'arquitectura rural en àmbit urbà, que desenvolupa elements particulars vinculats amb la tradició agrària, com pot ser la galeria de cinc finestrals d'arc de punt rodó que hi ha a la part més alta. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i presenta un ràfec molt avançat. L'eix vertical de la composició arquitectònica és a la dreta i ve assenyalat per la porta d'accés i el balcó de la planta pis. A més de la galeria, destaca el balcó de buit vertical amb barana de ferro forjat de tres cossos horitzontals decorats amb divuit flors de pètals remarcats. L'immoble conserva la porta d'accés original que és de fusta i està clavetejada.</p> | 08136-149 | Carrer de l'Estrella, 37. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos. Potser aquesta casa sigui la que actualment presenta millor conservats elements propis de la tipologia d'àmbit agrari traspassada a un entorn urbà. Els terrenys on es va obrir aquest carrer pertanyen a la masia de can Torrents (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5418100,2.2667500 | 438840 | 4599165 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54665-foto-08136-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54665-foto-08136-149-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Antigament era el número 37 del mateix carrer (conserva la placa de numeració) | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54517 | Barraca amb pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amb-pou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XX | Força abandonada. La maquinària està rovellada i plena de brutícia. | <p>Caseta per a l'aprofitament i extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer del riu Congost. Presenta la coberta disposada a dues vessants, i els murs estan fets de totxo. La porta té llinda i amb una finestra en ull de bou en una de les capçaleres. Pel costat E es poden veure diferents estructures per pujar, emmagatzemar i distribuir l'aigua de rec.</p> | 08136-1 | Pàrking discoteca EI-BI-SI 08170 - Montornès del Vallès | <p>El riu Congost, que a Montmeló rep el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs, forma l'extrem NO del terme. El seu règim depèn de les pluges del Montseny occidental i des de Balenyà porta un volum variable, però en arribar a la Garriga entra en el règim d'intermitència, car les aigües minven notablement o resta totalment sec a causa de l'evaporació, les filtracions i les derivacions per a recs. Això no obstant, el corrent subterrani és important i permet els regadius al curs mitjà i inferior, fonamentals per a l'agricultura vallesana. El règim pluviomètric de la seva conca hidrogràfica, malgrat que no es reflecteixi en el corrent superficial, és bàsic per a les disponibilitats d'aigües subàlvies per a l'abastament domèstic, industrial i agrícola.</p> | 41.5726500,2.2813100 | 440083 | 4602579 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Es troba al centre d'un aparcament en superfície pavimentat amb asfalt, la qual cosa descontextualitza totalment l'element | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54651 | Jaciment de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-masferrer | <p>BACARÍA, A. (1983) 'Can Masferrer', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | <p>Les restes arqueològiques apareixen sota el nivell d'edificació de la capella de Sant Jaume de Viladòrdila, al costat de can Masferrer. El lloc es excel·lent a les terrasses del riu Mogent, dominant una àmplia plana i amb bona possibilitat de regadiu. Ha aparegut nombrós material ceràmic romà de tipus industrial, sempre en superfície, la qual cosa fa dificil la datació, encara que la bibliografia data el jaciment com una vil·la d'època imperial. L'àrea de difusió de les troballes s'escampa pels voltants de la casa i en els camps de ponent de la mateixa. La casa està bastida sobre estructures romanes. La capella, amb entrada orientada a l'est presenta sota els murs S i O restes d'un paviment d'opus signinum bastant fi.</p> | 08136-135 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Existeixen materials ceràmics al Museu de Granollers. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54623 | Turó de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galbany | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.PARDO, J. (1983) 'Turó de can Galbany', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>El turó de can Galbany està situat entre can Genís, can Galbany i la riera de Vallromanes. És un turó granític aplanat, situat al NE del poblat de Sant Miquel, a l'actual barri del Castell. La morfologia del conjunt, la presència d'enterraments i les troballes de ceràmica fan pensar en un petit nucli d'assentament. De fet, hi ha notícies que fa uns cinquanta anys s'hi reconeixien estructures que formaven un carrer. Es podria parlar d'una possible vil·la romana a la zona. Mentre es feien els fonaments de les cases d'estiueg que es van construir als terrenys de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Està dipositat al Museu de Granollers.</p> | 08136-107 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt a prop, als voltants de can Cuberot, va trobar-se una sepultura de tègula romana. L'any 1954, en remoure les terres per fer la casa anomenada de can Blanc, també van sorgir diversos fragments de ceràmica d'època romana i postromana. Tot plegat fa pensar en la possible existència d'una necròpolis o cementiri en aquesta zona. Aquesta hipòtesi guanya arguments si es dóna crèdit a una informació que ha arribat als nostres dies per via oral. Segons que explicava l'historiador Jordi Sales, l'any 1818 l'amo de can Cuberot, Miquel Colsada, va trobar més de seixanta 48calaveres i ossos humans, alguns dels quals estaven dins de caixes fetes d'obra cuita i pedra. S'explica que la descoberta es va produir mentre l'home plantava una vinya a la finca de can Galbany.</p> | 41.5386400,2.2788900 | 439850 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54623-foto-08136-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54653 | Jaciment Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casa-blanca | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'La Casa Blanca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>Hi ha notícies de què en fer uns fonaments, d'uns dos metres de profunditat, per abastir el xalet, van apareixer enterraments de llosses de pedra formant una caixa, amb restes de ceràmica romana. Per la zona s'han localitzat, superficialment, alguns fragments de terrissa romana. De les sepultures només va arribar la informació de la seva aparició, lliurada al Sr. Estrada i Garriga, per un manobre que es deia Pedro, el 18-7-1954.</p> | 08136-137 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5453300,2.2539000 | 437772 | 4599565 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54653-foto-08136-137-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Dona la impressió que J. Pardo (1983) no localitza el jaciment amb precisió. El mateix autor ofereix les coordenades de la Casa Blanca, però probablement es refereix a un xalet de la zona. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54622 | Can Cuberot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuberot | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'Can Cuberot', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Situat al vessant NO del turó granític situat al SE del molí de Montornés. Zona en estat de semi-parcel·lació. La finca està localitzada a uns 200 metres de les piscines i al N de l'urbanització del barri del Castell. Hi ha notícies de que pels voltants de la casa va aparèixer una sepultura de 'tegula' romana. Actualment es localitzen, molt esporàdicament, algun fragment de tegula molt rodat. No hi ha informació sobre cap estructura. Segons informació del Sr. Pere Vallmitjana Bonet, propietari de la finca, a l'est de la casa , en una zona que antigament havia estat ocupada per vinya i, actualment, per un bosquet de pins, hi apareixien nombrosos fragments d'ossos humans, sense altres tipus de restes.</p> | 08136-106 | Camí de can Cuberot, 08170 - Montornès del Vallès | 41.5436100,2.2788400 | 439850 | 4599357 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54622-foto-08136-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54622-foto-08136-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54688 | La Cremada de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cremada-de-lajuntament | <p>Altimira, Ramon. Diables de Montornès del Vallès, 1985-95. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1995.</p> | XX | <p>Espectacle piro-musical organitzat per la Colla de Diables de Montornès que tanca l'acte d'inici de la Festa Major, just després del pregó. Es realitza a la façana de l'Ajuntament i fa tot l'efecte que es crema l'edifici. Ha esdevingut un dels actes més populars i representatius de la Festa Major.</p> | 08136-172 | Ajuntament de Montornès del Vallès. Av. De la Llibertat, 2. | <p>A iniciativa de la Colla de Diables de Montornès, l'any 1988, va tenir lloc la primera cremada de l'Ajuntament i, atès l'èxit, s'ha realitzat cada any sense interrupció. La realització de la Cremada de l'Ajuntament té lloc anualment el tercer cap de setmana de setembre, coincidint amb la Festa Major.</p> | 41.5453300,2.2671500 | 438877 | 4599556 | 1988 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54688-foto-08136-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Colla de Diables de Montornès | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54652 | Jaciment Polígon Riera Marsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-riera-marsa | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Polígon Riera Marsà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963) 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril (Santa Eulàlia de Ronçana)', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Zona en muntanya on es troben grans blocs d'habitatges per a residència obrera. Es troben ente les valls del Mogent i del Congost. No sé sap amb precisió el lloc de la troballa, tan sols que en fer els habitatges van aparèixer restes arqueològiques. Les restes eren sitges amb tegulae i fragments d'àmfora.</p> | 08136-136 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El polígon Riera-Marsà es va aprovar l'any 1962 i inaugurat l'any 1964, essent promogut per Nicolau Riera-Marsà, propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Un cop aprovada la construcció del Polígon Industrial, comprà el Turó de les Tres Creus i la carena de la Serra d'en Parellada. Quan s'iniciaren les obres va venir gran quantitat de treballadors de fora per construir les fàbriques i les vivendes de la 'Ciudad Satélite', a un quilòmetre del centre de Montornès, i quan van estar acabades foren substituïts pels immigrants que venien, sobre tot d'Andalusia, a treballar a les fàbriques. Els habitatges es van concebre com a residència obrera per als treballadors del polígon (actualment Concentració Industrial Vallesana). Aquesta ciutat satèl·lit queda al Nord del nucli urbà, separada pel riu Mogent, per bé qu en aquests darres anys hi ha hagut una política d'anar apropant tots dos nuclis de poblament. La indústria alimentària Riera-Marsá neix a Catalunya l'any 1943. Aquesta gran firma del ram de l'alimentació, va passar a anomenar-se més tard, Nabisco Brands España. Amb el temps, la companya va adquirir marques molt reconegudes i de gran valor pels consumidors espanyols, com ara, Artiach, Marbú, Loste i Fontaneda d'entre altres.La empresai niciava així un imparable creixement fins convertir-se en un auténtic gegant del sector de l'alimentació. Avui, United Biscuits produeix conserves y postres, encara que és el segment de les galetes el que genera fins un 60% de le sventes del Grup alimentari.</p> | 41.5488800,2.2613900 | 438400 | 4599954 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54652-foto-08136-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Actualment no s'observa cap tipus d material, ja que la zona es troba completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54609 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-2 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Montornès del Vallès' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | <p>Hi ha un nucli petit al costat de l'església i la seva sagrera (des de la plaça de Joaquim Mir fins a la Baixada de l'església i el carrer Nou) que forma el rovell de l'ou de Montornès. A aquest conjunt, s'hi va afegir l'eixample del segle XIX i XX, que va davallar des d'aquest nucli inicial cap al riu Mogent. Des d'un punt de vista arquitectònic no hi ha cap peça excepcional, queden poques edificacions de caire tradicional que confereixen certa personalitat al conjunt. La majoria de cases antigues han estat substituïdes per moderns blocs de pisos.</p> | 08136-93 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic s'estén dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa. Es va formar al voltant de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera a partir dels segles XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En origen el poble va ser nomenat Palau d'Ametlla, però al segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions als segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà. L'ajuntament des de molt antic estava en aquesta zona, però l'any 1944 es va traslladar a can Saurina, a tocar de la carretera. Poc a poc, el nucli antic va anar perdent centralitat.</p> | 41.5402400,2.2675900 | 438909 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54605 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-0 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Antic Ajuntament de la Vila' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XX | <p>Edifici neoclàssic d'estructura rectangular amb la part central coronada per un frontó triangular independent de la teulada a quatre vessants. Als angles del frontó hi ha craters plens de fruites. És un edifici que té els paraments arrebossats; amb la façana simètrica que presenta cinc eixos verticals de composició. Els eixos exteriors presenten, en planta baixa, una finestra amb arc rebaixat i pilar quadrat al centre. S'accedeix a la porta principal mitjançant quatre graons i la porta està guarnida amb dues falses pilastres que sostenen un guardapols amb cornisa.</p> | 08136-89 | Plaça de Joaquim Mir, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Era una escola de dues unitats, per a nois i noies, projectada per l'arquitecte Magí Rius l'any 1884. La fase de construcció va patir molts entrebancs i aturades i no es va inaugurar fins l'any 1930. Abans d'aquesta data els nois assistien a classe en una casa de la plaça de la Constitució, mentre que les noies anaven a la primera casa del carrer Nou. L'edifici va ser l'únic equipament escolar de Montornès fins a l'any 1964.</p> | 41.5398400,2.2679500 | 438938 | 4598946 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'IPAC de la Generalitat l'edifici apareix, per error, com ANTIC AJUNTAMENT. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54521 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal de planta rectangular en direcció est-oest, amb coberta a dues vessants a nord i sud. S'observa un rellotge de sol en forma circular a la façana. El barri davanter està protegit per una tanca d'obra i brendolat recte de ferro a la part superior. A banda i banda, la casa ha sofert moltes ampliacions: estables, un altre habitatge i un local que va servir de restaurant entre 1965 i 1975, aproximadament.</p> | 08136-5 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Un plànol de l'any 1747, conservat al monestir de Sant Pere de les Puel·les, dóna notícia de can Quirze com a Hostal del Racó. Era un lloc de parada de viatjants i carruatges perquè just pel davant hi passava el camí Ral que anava de Barcelona a Granollers. Prop de can Quirze i cap al sector est, hi ha cal Pastor, can Roina (avui enrunada) i can Tacó. Aquesta darrera casa ja pertany al municipi de Montmeló.</p> | 41.5496600,2.2590200 | 438203 | 4600043 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment es troba al costat de l'entrada de la Concentració Industrial Vallesana. Can Quirze te un rellotge de sol | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54522 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb coberta a dues vessants. En origen la teulada estava partida, però s'hi va construir un aixecament fins a regular les dues vessants. Les cantonades estan fetes de carreus de pedra vista. Les obertures són allargades en sentit vertical. A la façana sobresurt un balcó amb l'ampit partit fet de material d'obra.</p> | 08136-6 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Cal Pastor és un mas relativament modern que s'alça a mig vessant del turó d'en Roina. Era conegut per la vinya que es conreava a la finca, des de la casa fins al cim. No es coneix l'origen del nom. Se sap que durant molts anys hi va viure una dona que va enviudar dues vegades i que a Montmeló se la coneixia amb el sobrenom de 'la Pastora'.</p> | 41.5498100,2.2585900 | 438167 | 4600059 | 1962-197 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54522-foto-08136-6-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54524 | Riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> | 08136-8 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> | 41.5449200,2.2582300 | 438132 | 4599517 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54525 | Bosc de ribera al riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | L'espai de conservació és molt petit, caldria una acció per estendre el bosc per la llera del riu | <p>Massa arbòria disposada en fileres que creix a banda i banda de la llera del riu Mogent, allà on es troben la plana de Can Vilaró i el corrent fluvial. És un cas típic de bosc de ribera amb exemplars de plàtans d'ombra i pollancres alts i ben formats. Es tracta d'un conjunt vegetal d'important interès natural i paisagístic.</p> | 08136-9 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.</p> | 41.5476600,2.2668500 | 438854 | 4599815 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54527 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> | 08136-11 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> | 41.5642100,2.2765500 | 439678 | 4601645 | 1966 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54530 | Turons de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> | 08136-14 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5526300,2.2600900 | 438295 | 4600371 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54531 | Pont de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> | 08136-15 | Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> | 41.5463300,2.2501400 | 437459 | 4599679 | 1959 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54535 | Torre d'aigua de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> | 08136-19 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> | 41.5580900,2.2766300 | 439679 | 4600966 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54537 | Alzina de Repsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-repsol | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Aquesta alzina presenta una capçada regular i es troba en un ambient relativament degradat. Està situada molt a prop de ca l'Arnau. L'alzina es va plantar, probablement, per fitar el límit de la propietat amb el camí. L'arbre va obrir al març de 2006 el Catàleg municipal d'arbres protegits per preservar-la dels treballs d'urbanització del sector industrial de can Parellada.</p> | 08136-21 | C/ de l'alzina | 41.5635000,2.2765300 | 439676 | 4601567 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54537-foto-08136-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Aquesta alzina ha estat inventariada com a Arbre d'Interès Local del municipi amb el número 1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54540 | Refugi antiaeri a ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-a-ca-larnau | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Actualment es troba tapiada. | <p>Galeria subterrània de gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d'un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones que té dos accessos. L'entrada principal és ben visible a pocs metres de ca l'Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Al darrera, una escala descendeix a la galeria que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l'empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Aquest equipament militar conté bona part dels elements característics d'aquesta mena de construccions de la Guerra Civil.</p> | 08136-24 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Durant els primers mesos de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir l'aeròdrom 329 a la plana al·luvial del riu Congost. Ca l'Arnau es va convertir en la caserna del destacament d'aviació. Ben bé al costat s'hi va contruir aquesta galeria com a equipament defensiu. És el refugi que van utilitzar els treballadors i els militars del camp. En un moment indeterminat de la postguerra, els accessos van quedar tapiats. El febrer de 2006, en el marc de les accions de restabliment de la memòria històrica i coincidint amb el 75è aniversari de la proclamació de la II República, es va obrir de nou la galeria. En una primera exploració es va constatar que l'espai es troba en bon estat de conservació. En un futur, hom preveu museïtzar aquest espai d'alt interès històric. Al Camí Ral, al polígon industrial el Congost, ja dins el terme de Granollers, s'hi localitza l'altre refugi conegut del camp. Estava situat enmig del bosc de can Pantiquet, a tocar de la pista d'aterratge. Actualment està tancat amb una reixa, des de la qual s'albiren unes escales amb parets de totxo vist. A pocs metres hi ha un respirall troncocònic cobert per una cúpula circular.</p> | 41.5639500,2.2767600 | 439696 | 4601616 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54540-foto-08136-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54541 | Can Bosquerons de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons-de-baix | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Al bell mig d'una rotonda al polígon industrial de Can Bosquerons, totalment aïllada i descontextualitzada, hi ha la masia de can Bosquerons de Baix. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular i dues alçades i golfes, amb coberta a dues vessants. Ha perdut diverses construccions auxiliars, especialment a la part posterior de l'edifici. A l'oest del cos principal hi ha una galeria correguda adossada, amb arcs de punt rodó. La galeria presenta una escala exterior que tapa part de la façana principal. Aquesta està emfasitzada horitzontalment per sengles línies d'imposta. La superior crea amb el ràfec un timpà amb tres buits arquejats al seu interior. El central, sobre d'un respirall, és de majors proporcions que els laterals. L'eix central de l'edifici està format a les golfes per aquest arc. La primera planta està marcada per un balcó amb ampit de brèndoles de ferro corbades. La porta principal marca l'eix en planta baixa, on es llegeix 'J.M. / BAR'.</p> | 08136-25 | Carrer de Can Bosquerons, 7. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa construïda per la família Manils de Montmeló, a mitjan segle XX. Va ser un centre agrícola i ramader important situat just a la plana, vora el riu Besòs.</p> | 41.5442700,2.2438600 | 436933 | 4599455 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54542 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> | 08136-26 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> | 41.5456700,2.2420900 | 436787 | 4599612 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54544 | Can Badenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badenes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici unifamiliar aïllat amb coberta de dues vessants, les quals presenten a la part més propera al carener una inclinació suau. A partir de mitja vessant la inclinació de desguàs és més pronunciada. A l'extrem, el faldó disminueix novament la inclinació. El frontal del carener presenta un petit tremujal cap a la façana principal. El carener està rematat per dues boles de ceràmica arquitectònica. Al davant de la façana en planta baixa hi ha un petit cos avançat en forma de pavelló, i a la primera planta tres finestres amb coberta d'arc de punt rodó amb porticons. Les dues finestres laterals estan alineades horitzontalment i la central està més elevada, la qual cosa confereix una certa esveltesa a l'edifici.</p> | 08136-28 | Carrer de les Moreres, 16. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Als anys 30 del segle passat, els propietaris de ca l'Ametller van parcel·lar i vendre solars prop del Rierot, actual riera de Vallromanes. Molt a prop d'aquest torrent, s'hi va construir aquesta torre d'estiu. És coneguda com a can Badenes perquè un dels primers propietaris va ser un metge anomenat així. Anteriorment era coneguda com a 'ca la francesa'.</p> | 41.5517100,2.2798500 | 439942 | 4600255 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54545 | Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> | 08136-29 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> | 41.5520400,2.2804500 | 439992 | 4600292 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml