Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54534 | Sant Jaume de Viladòrdila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI | Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. | <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> | 08136-18 | Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> | 41.5573400,2.2759900 | 439625 | 4600883 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 83|85|92|93|94|80 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54601 | Camí antic de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-vallromanes-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que enfila cap a l'est de la vila en direcció a Vallromanes. Antigament partia de la plaça de Joaquim Mir, que es deia plaça de la Constitució, i seguia pel carrer de Jaume I i pel Camí de la Justada -ara urbanitzats- tot travessant el barri del Castell. Actualment només resta un tram de camí de sauló granític entre el torrent de les Bruixes i la riera de Vallromanes, punt on acaba el terme municipal de Montornès. El camí també travessa un turonet allargassat amb torretes anomenat la Justada, sovint escrit també l'Ajustada.</p> | 08136-85 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el nucli antic del poble amb Vallromanes, parròquia i veïnat adscrit a Montornès fins a 1933. Es tracta d'un camí planer que travessava la riera de Vallromanes -també anomenada Rierot- per l'actual zona del golf d'aquesta població. Per aquesta via Montornès quedava enllaçat amb Vilassar, Teià, Alella, el Masnou, etc. El topònim de la Justada apareix en plànols molt antics. Sembla que aquest nom faria al·lusió a un possible pacte històric entre contendents situats a un costat i a l'altre del turó. L'antic camí de Vallromanes no té res a veure amb l'actual carrer de Vallromanes. La carretera de Sant Adrià - la Roca va ser construïda l'any 1913, i fins aleshores Montornès havia estat una vila arraconada a muntanya i pèssimament comunicada. Els únics senders transitables eren, fins aquell moment, el camí de Martorelles (cap a muntanya), el camí cap al riu Mogent que anava a buscar el Camí Ral que unia Granollers amb Barcelona (cap a la plana), i el camí de Vallromanes (cap a l'est).</p> | 41.5401800,2.2786000 | 439827 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54601-foto-08136-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54615 | Fanal del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-del-carrer-major | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Fanal singular. És davant de can Saurina, torre d'estiueig de principis del segle XX, que posteriorment va ser l'edifici de l'Ajuntament i, fins fa poc, Casal dels Avis. Està sustentat per un tronc fet d'obra i pedra vista encintat i arrebossat, de forma prismàtica i de planta quadrada, amb un banc corregut a totes les cares. El fanal pròpiament dit es compon de diverses tulipes, les més petites pengen d'una estructura feta de roleus de ferro forjat, i n'hi ha una de més gran que remata el conjunt.</p> | 08136-99 | Confluència de l'avinguda de l'Onze de Setembre amb el carrer Major. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest fanal va ser construït per en Pepó (Josep Viñallonga Duran), que era paleta i regentava un establiment amb habitacions al carrer Major. Va rebre l'encàrrec del Consistori que amb aquest element volia dignificar la placeta que quedava davant l'edifici que aleshores era l'Ajuntament. Es creu que va ser construït a la dècada de 1950.</p> | 41.5428800,2.2643600 | 438642 | 4599286 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54615-foto-08136-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54615-foto-08136-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54615-foto-08136-99-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54532 | Can Tacó - Turó d'en Roina. Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taco-turo-den-roina-mons-observans | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | II i I aC | <p>El castellum de Can Tacó - Turó d'en Roina és un enclavament romà de caràcter militar construït al segle II aC, en ple període republicà. Situat en un petita elevació (117 metres), era un mirador privilegiat per controlar les importants rutes en la confluència dels rius Mogent i Congost. Per la seva ubicació, avui dia el jaciment està compartit administrativament pels municipis de Montornès i de Montmeló. L'espai arqueològic té una superfície de 1.740 metres quadrats, de planta rectangular. Està disposat en diverses terrasses i s'hi distingeixen dos cossos constructius amb un mínim de catorze àmbits, delimitats per un mur perimetral que tenia funcions de muralla. S'ha localitzat un baluard i una poterna, i s'ha excavat, de forma íntegra, una gran cisterna. A l'àmbit 5, probablement l'estança més gran i luxosa del castellum, hi ha parets amb restes de decoració d'estil pompeià, consistents en estucs i part d'una motllura denticulada. És un jaciment molt singular pel seu caràcter militar i per la seva cronologia (correspon a l'etapa més bèl·lica i antiga del procés de romanització). Hi ha molt pocs exemples d'assentaments d'aquest tipus a la península ibèrica. Hi devia residir una guarnició de soldats durant uns 80 anys. Després els edificis van ser desmantellats i van restar deshabitats.</p> | 08136-16 | Turó d'en Roina. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Descobert l'any 1944, el jaciment va ser excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella que van treballar sobre tres cales i van trobar un ganivet de sílex, fragments de mosaics i restes de muralla. L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'opus testaceum, una placa de plom i estucs vermells. A la dècada dels anys 80, l'arqueòleg J. Sanmartí va trobar restes de ceràmica ibèrica i campaniana. L'assentament s'està excavant des de 2003 dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès i de Montmeló. L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5514800,2.2586500 | 438174 | 4600245 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | L'octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||
| 54533 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer. Finestres' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVI | Es pot observar en fotografies antigues que la finestra esquerra de la darrera planta ha estat moguda per centrar-la a l'eix de composició i que s'han fet malbé unes finestres d'arc rebaixat d'una galeria assecador. A la fitxa d'IPAC s'indica que es poden apreciar restes d'esgrafiats a façana, actualment no s'observen. | <p>Masia de tres plantes amb coberta a quatre vessants, de façana rectangular amb tres eixos verticals de composició i eix de simetria al voltant de la porta principal coberta amb arc de punt rodó. Els eixos verticals contenen en planta baixa i pis finestres gòtiques flamígeres amb decoració esculpida. Les laterals de la primera planta són idèntiques, amb els blocs de pedra que formen els brancals treballats en la part interior en forma de motllures, i el dental d'arc rebaixat i guardapols d'arc conopial. La finestra de la dreta conserva, a més, la cresteria amb motius vegetals. Al mig d'aquesta obertura, dos animals sostenen l'escut dels Masferrer. La finestra central presenta arc pla i guardapols en forma d'arc flamboiant, al centre del qual hi ha un escut, sostingut per dues figures humanes. Les finestres de la planta superior són obertures quadrangulars de data recent.</p> | 08136-17 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement és l'edifici amb més història de tot Montornès. Es coneix ja en època romana, quan potser devia formar part d'una vila o finca agrícola dedicada als conreus dels aiguamolls del Mogent i als camps de l'actual serra de Can Parellada. Després de la presència musulmana, va tornar a ser una casa important, per això hi ha un document de l'any 970 que ja la cita amb el nom de Vilar d'Abdelà. Posteriorment és anomenada Vilar d'Ordila, potser referint-se a la producció cerealística dels seus camps. Va ser propietat de la família Boada fins l'any 1488 en què va passar a la família Masferrer. L'any 1674 va pertànyer a la família Perpinyà, i ja al segle XIX als Simó i Palau. Actualment l'Ajuntament en té la titularitat. És una construcció renaixentista molt notable que no pot considerar-se aïllada de la capella de Sant Jaume que s'aixeca al costat i forma part inseparable de la seva història.</p> | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A IPAC les finestres presenten protecció específica. L'edifici presenta un clar paral·lel amb un altre que hi ha al centre de Granollers, a la plaça de la Porxada de Granollers, amb finestres que tenen la mateixa decoració i distribució | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54575 | Can Xerracan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerracan | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració abusiva que li ha fet perdre la major part dels seus elements patrimonials | <p>Edifici que havia estat residència d'estiu. Va ser objecte d'una restauració que va modificar tota l'estructura interna i, de manera notable, la fesomia externa, especialment de la façana posterior. Tenia, en origen, tres cossos, dels quals el central era de tres plantes i amb coberta a doble vessant. A la planta baixa només presenta l'obertura de la porta, amb llinda d'arc escarser i brancals, i arc marcat per dovelles de pedra granítica. A la primera planta hi ha una parella de finestres geminades, amb llinda plana, mentre que la planta superior està emfasitzada per una línia de sis finestretes amb llinda de punt rodó que continuen així mateix per les façanes laterals i posterior. En aquesta darrera, s'observen tres eixos de composició, formats per conjunts de dobles finestres verticals corregudes que abasten les plantes baixa i primera. L'edifici es complementa amb el jardí, on es conserven elements de la finca primitiva, entre els quals destaquen dos pous i una petita capella.</p> | 08136-59 | Plaça dels Països Catalans, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antiga casa pairal, probablement del segle XIX, que va ser completament reformada com a casa d'estiueig, abans de la guerra, per una família barcelonina. El mestre de cases Arturo Feliu va ser l'encarregat de les reformes. A banda d'agafar un pis més, singular pel tipus de finestra, hi va construir una capella i un galliner. L'any 1983 Can Xerracan va passar a ser propietat municipal. La planta baixa i el primer pis acullen la Galeria d'Art de Can Xerracan i a la segona planta hi ha els estudis de l'emissora municipal, Ràdio Montornès.</p> | 41.5400000,2.2634800 | 438566 | 4598967 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54581 | Terminus augustalis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terminus-augustalis | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPArqC (1999) 'Terminus Augustalis' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. JÁRREGA, R.; RODÀ, I. (1999): 'El 'Terminus Augustalis' de Montornès: noves dades epigràfiques' Lauro, núm. 16, pp. 5-12, Granollers: Museu de Granollers. MAYER, M.; RODÀ, I. (2002) 'Darreres troballes i estat actual de la recerca epigràfica a Catalunya', Tribuna d'Arqueologia 1998-1999, pp. 277-285, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | I dC | El gres es troba malmès, amb diversos cops i signes de desgast. Es conserva la caixa de grípia a la part superior del bloc A i ha saltat part de la línia ! De la cara frontal. | <p>Pedra de terme d'època romana, del primer quart de segle I dC., formada per dos blocs de gres i un coronament motllurat que acaba en pulvinum a la manera d'un altar. La cara posterior hauria estat adossada a alguna altra estructura, ja que es troba grollerament desbastada. Fa gairebé 2 metres d'alçada, uns 90 centímetres d'amplada i uns 45 de fondària. Té un text inscrit a la cara frontal del mig (TERMI[VS] AUGUSTALIS) i un altre a la cara lateral esquerra del mateix bloc (NEN[N]SIUM). Es tracta d'una fita termenal d'època de l'emperador August que delimitava el territori de dues ciutats. Com que el text està seccionat, no es pot saber de quines ciutats es tractava. Tanmateix, per proximitat geogràfica, podrien ser Iluro, Baetulo, Lauro, Barcino...</p> | 08136-65 | Lloc/adreça: C. Major, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monument epigràfic va ser localitzat l'any 1998 als jardins de l'empresa Eaton Livia, SA, situada al Polígon Industrial el Raiguer. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el va identificar com a un senyal de la via pública, conegut amb el nom de terminus augustalis. Per la seva forma i el seu volum, és un exemplar únic a Catalunya. Va estar exposat a la Galeria Municipal de Can Xerracan. L'any 2007 se'n va fer una rèplica que es va col·locar enmig de la rotonda situada a la cruïlla de les avingudes de la Llibertat, de Can Vilaró i d'Ernest Lluch. L'any 2017 es va traslladar de manera permanent a Can Saurina, al carrer Major, on es pot observar des de la via pública, ja que s'ha instal·lat una gran vitrina amb aquest objectiu.</p> | 41.5428200,2.2644600 | 438650 | 4599279 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | La identificació d'aquesta inscripció és de gran interès, ja que es tracta del primer testimoni epigràfic que permet ajudar a conèixer una mica millor la distribució administrativa en un moment històric ben precís i permet documentar per primera vegada un terme territorial romà a Catalunya, constituint, per tant, una dada per intentar interpretar millor la geografia política d'aquest sector de l'antiga Hispània Citerior en època de l'emperador August. | 83|80 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54583 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració inadequada. | <p>El Molí és una petita construcció aïllada amb dues plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. L'edifici ha estat arrebossat amb ciment encara que s'han deixat a la vista part dels paraments amb pedra (còdols de riera), especialment a la part baixa de la paret oest. La porta està precedida per un porxo suportat per dues pilastres de maó actual.</p> | 08136-67 | Avinguda d'Icària, 7 - 9. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Molí és un casa relativament moderna, construïda per la família Cuadradas i Martras, just acabada la guerra, entre 1940 i 1941. Els membres d'aquesta família havien estat molt temps els masovers d'una casa que hi havia a la zona de l'edifici actual de la Telefònica (a l'avinguda de la Llibertat) i que s'anomenava el Molí, justament perquè havia tingut dues moles farineres. Quan van canviar de casa es van endur el nom a sobre: 'els de cal Molí'. A final dels anys 90, amb la urbanització de la zona de la Bòbila, la casa va passar a ser propietat del municipi. S'hi van dur a terme reformes i actualment és un centre educatiu.</p> | 41.5412900,2.2721400 | 439289 | 4599104 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54583-foto-08136-67-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment, són dependències de Protecció Civil. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54584 | Estendart de la Lira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendart-de-la-lira | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. SOCIETAT CORAL LA LIRA (1982). La Lira 75 aniversari. 1907-1982. Montornès del Vallès: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Ensenya corporativa de l'entitat local centenària Societat Coral la Lira. El drap brodat, fet de vellut i seda, presenta el nom complet de la institució amb lletres gòtiques típiques del modernisme. Els mots 'LA LIRA' apareixen sobre un rombe vermell que també conté l'escut de la ciutat de Barcelona i la torre del castell. L'estendard està coronat per una peça ornamental metàl·lica amb la representació d'una branca de llorer i d'una lira.</p> | 08136-68 | Seu social de la Lira. Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 15 de maig de 1908, diada de Sant Isidre, Antoni d'Argila, propietari agrícola de can Vilaró, va obsequiar el cor d'homes de la Lira amb un penó. L'estendard va ser confegit molt probablement a la casa Medina de la Rambla de Barcelona. L'any 1917, Josep d'Argila va sufragar les despeses per afegir al penó inicial el medalló metàl·lic que corona l'ensenya (llorer i lira). L'estendard va presidir totes les actuacions del cor fins que cap als anys 90 va ser substituït per un de més modern que conserva els mateixos elements identificatius. A causa del deteriorament provocat pel pas del temps, l'emblema centenari es custodia en una vitrina de la seu social i surt només en ocasió d'algun acte molt rellevant. L'estendard és el símbol de la Lira, una societat que va néixer l'any 1907 com a coral claveriana, però que amb el temps va esdevenir l'entitat cultural, lúdica i esportiva més important del poble. L'any 2007 l'associació va celebrar el centenari i va estrenar una comparsa que s'afegeix a les figures festives d'arrel tradicional de Montornès: els cavallins.</p> | 41.5430400,2.2667500 | 438841 | 4599302 | 1908 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54587 | Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. La seu de l'Arxiu te sala de consulta, biblioteca auxiliar, taller, despatx i dipòsit; aquest equipament custodia la documentació considerada històrica, mentre que al dipòsit de la seu central de l'Ajuntament es conserva la documentació administrativa més recent. Els fons que es custodien a l'Arxiu Municipal són de procedències diverses. El principal és el fons de l'Ajuntament de la vila. Es tracta de la documentació generada i rebuda per la institució del govern local des del segle XIX fins a l'actualitat. Ocupa aproximadament uns 700 metres lineals. El document més antic que es conserva és l'amillarament de 1861. A més d'aquest nucli central de la pròpia institució, han ingressat a l'Arxiu Municipal alguns fons personals, patrimonials i d'entitats, els més importants dels quals són: Fons de la Mutualitat de Sant Isidre Fons de la masia de Can Masferrer Fons del mas de la Torre (Manso Calders) Fons de la nissaga dels Montornès. L'Speculo de 1764 Fons del Sindicat Agrícola de Montornès Fons de la Lliga de Propietaris de Montornès Fons de l'Ateneu Obrer Montornesenc Fons del Patronat Local d'Homenatge a la Vellesa Fons fotogràfic Bernardo López</p> | 08136-71 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Arxiu Municipal existeix des de temps molt reculats, però no és fins l'any 2003 que s'organitza amb criteris arxivístics i en aplicació de la Llei d'Arxius aprovada pel parlament de Catalunya l'any 2001. Un tractament adequat dels fons permet el dret d'accés dels ciutadans a la informació i contribueix a la millora de l'administració. L'Arxiu té un horari diari d'obertura al públic. A més, es duen a terme accions de difusió i promoció d'estudis d'història local i de recuperació de la memòria col·lectiva, especialment a partir de la producció de documentals, l'organització de tallers i tertúlies, i la convocatòria de beques i la corresponent publicació dels treballs més destacats. L'any 2003 l'Ajuntament va adquirir el fons de can Masferrer i al 2010 l'Speculo de 1764 dels Montornès. D'altra banda són nombroses les aportacions de les persones del poble quant a fotografies i documentació diversa. L'abril del 2012 s'inaugurà la seu actual de l'Arxiu Històric, al carrer de la Pau número 10.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / OPC Diputació de Barcelona | L'Arxiu aplega documentació en diversos formats i suports. A més dels documents en paper, els digitalitzats i els electrònics, hi ha materials que es tracten diferenciadament: Hemeroteca. Butlletins municipals, publicacions, revistes, programes de Festa Major, etc. Secció de pergamins. Àpoques, establiments, concòrdies i testaments del segle XIV al XIX, procedents del fons de la masia de Can Masferrer i del fons de Manso Calders. Col·lecció de fotografies. Imatges de temàtica montornesenca, des dels inicis del segle XX fins als nostres dies, proveïda bàsicament per cessions o donacions de persones del terme. Secció de Gràfics. Cartells, plànols, mapes, fulls volants, material cartogràfic, impresos de diversa tipologia, materials relacionats sempre amb la vida local i l'activitat social de totes les èpoques. Materials fílmics. Audiovisuals, pel·lícules, documentals, entrevistes, filmacions d'actes... | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54602 | Fons documental de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIV- XX | <p>Fons patrimonial d'alt interès per a la història local. Està format per 48 pergamins i més d'un centenar de documents en paper. Els més antics daten del segle XIV, alguns dels quals donen notícia de fets de 1280. El fons permet resseguir la línia evolutiva de les nissagues que van regentar can Masferrer durant més de sis segles: els Buada, els Masferrer, els Perpinyà i els Simon i Palau. A banda de la documentació que dóna fe de la successió familiar (testaments, capítols matrimonials, arbres genealògics, etc.), n'hi ha també de tipus judicial amb un bon nombre de plets, i de tipus econòmic, referida a les terres i a l'explotació agrícola.</p> | 08136-86 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2003, l'Ajuntament de Montornès va adquirir el conjunt de documents procedents de can Masferrer al darrer propietari de la masia. Aquest fons conté els documents més antics que custodia l'Arxiu Municipal. L'Arxiu és la institució responsable del tractament i la difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, així com també de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, com és el cas del fons de can Masferrer.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54605 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-0 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Antic Ajuntament de la Vila' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XX | <p>Edifici neoclàssic d'estructura rectangular amb la part central coronada per un frontó triangular independent de la teulada a quatre vessants. Als angles del frontó hi ha craters plens de fruites. És un edifici que té els paraments arrebossats; amb la façana simètrica que presenta cinc eixos verticals de composició. Els eixos exteriors presenten, en planta baixa, una finestra amb arc rebaixat i pilar quadrat al centre. S'accedeix a la porta principal mitjançant quatre graons i la porta està guarnida amb dues falses pilastres que sostenen un guardapols amb cornisa.</p> | 08136-89 | Plaça de Joaquim Mir, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Era una escola de dues unitats, per a nois i noies, projectada per l'arquitecte Magí Rius l'any 1884. La fase de construcció va patir molts entrebancs i aturades i no es va inaugurar fins l'any 1930. Abans d'aquesta data els nois assistien a classe en una casa de la plaça de la Constitució, mentre que les noies anaven a la primera casa del carrer Nou. L'edifici va ser l'únic equipament escolar de Montornès fins a l'any 1964.</p> | 41.5398400,2.2679500 | 438938 | 4598946 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'IPAC de la Generalitat l'edifici apareix, per error, com ANTIC AJUNTAMENT. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54672 | Col·lecció municipal d'art contemporani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-contemporani | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>L'Ajuntament de Montornès del Vallès disposa de més d'una vuitantena d'obres pictòriques, algunes de les quals estan exposades a diferents dependències municipals. Són peces del segle XX de diversos estils i valors. S'hi troben obres de Josep Grau Garriga, Josep Guinovart, Romà Vallès, Jordi Cerdà, Claude Jeanmart, Mima Sant, Pere Salinas, Jordi Camprubí i Sergi Portela, entre molts d'altres.</p> | 08136-156 | Diverses dependències municipals | <p>Aquesta col·lecció s'ha anat formant a partir de donacions i adquisicions. Tant les edicions de certàmens artístics (Mont-Art i Germinart) com les exposicions individuals organitzades a la galeria municipal han propiciat el pas per Montornès d'artistes de renom que sovint han deixat obra al poble.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-2.jpg | Física | Abstracció|Informalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 111|114|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54680 | Col·lecció d'objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva objectes procedents de Montornès, de diferents intervencions arqueològiques. Concretament de l'antiga bòbila de can Torrents, restes de tres esquelets, un descobert l'any 1923, el segon l'any 1940 i el tercer el 1941. També l'aixovar que els acompanyava, un ganivet sencer, un altre de fragmentat, una punta de fletxa de sílex, i un collaret de nou denes de calaïta. També es conserva material procedent del poblat de Sant Miquel (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC), fruit de les excavacions realitzades a partir de 1999. Entre els objectes hi ha: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. També es conserva material d'aquest jaciment al Museu de Granollers i al mateix Ajuntament de Montornès.</p> | 08136-164 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 80|81|82 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54683 | Col·lecció d'objectes al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-de-granollers | <p>Al Museu de Granollers es conserven part dels objectes extrets d'excavacions realitzades al terme de Montornès. Concretament de l'antiga bòbila de can Joca, on es va trobar un sepulcre de fossa del neolític a l'interior del qual hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE; així com una gran quantitat d'objectes associats a l'individu: entre d'altres, vint-i-una denes d'un collaret de calaïta (que està exposat permanentment), tres puntes de sageta de sílex, vuit fragments de ganivets també de sílex, sis destrals, i deu fragments de ceràmica. També es conserva material procedent del turó de Can Galbany i del poblat de Sant Miquel. Concretament, del turó de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Del poblat de Sant Miquel es conserva un lot d'objectes que tenen el número d'inventari 1722, format per fragments ceràmics d'època ibèrica, fruit d'una prospecció i que van ingressar al Museu l'any 1978.</p> | 08136-167 | Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54688 | La Cremada de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cremada-de-lajuntament | <p>Altimira, Ramon. Diables de Montornès del Vallès, 1985-95. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1995.</p> | XX | <p>Espectacle piro-musical organitzat per la Colla de Diables de Montornès que tanca l'acte d'inici de la Festa Major, just després del pregó. Es realitza a la façana de l'Ajuntament i fa tot l'efecte que es crema l'edifici. Ha esdevingut un dels actes més populars i representatius de la Festa Major.</p> | 08136-172 | Ajuntament de Montornès del Vallès. Av. De la Llibertat, 2. | <p>A iniciativa de la Colla de Diables de Montornès, l'any 1988, va tenir lloc la primera cremada de l'Ajuntament i, atès l'èxit, s'ha realitzat cada any sense interrupció. La realització de la Cremada de l'Ajuntament té lloc anualment el tercer cap de setmana de setembre, coincidint amb la Festa Major.</p> | 41.5453300,2.2671500 | 438877 | 4599556 | 1988 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54688-foto-08136-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Colla de Diables de Montornès | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54689 | Escut heràldic de can Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mas-ferrer | <p>'Els Masferrer, Estudi d'una nissaga benestant del Vallès, de Xavier Ciurans i Vinyeta, Ed. per PAMSA, 2010, amb el patrocini de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. 'Origen i escuts de cognoms catalans' d'Armand de Fluvià, Ed. Diari Avui, 1989. 'Índex de càrregues heràldiques' en el Nobiliari General Català (NGC), de Fèlix Domènech i Rora, de Roser Tey i Freixa, 2006. Alguns volums editats per la SCGHSVN, 1994-2006. 'Heràldica Catalana, des de l'any 1150 al 1550', de Martí de Riquer, 2 volums. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983. 'Armoria Catalana... 1515-1836', de Francisco José Morales Roca, Ed. Stemmata, Agrupación de Bibliofilos de Barcelona, Barcelona 2003.</p> | XVIII | <p>L'escut consta de sis quarters on es poden identificar les 'armes' de sis famílies diferents que van ser propietàries de la Masia. El primer d'ells fa referència als Masferrer, i consta d'una banda amb tres ferradures acompanyada de dues estrelles. El segon quarter correspon als Ramis de Sant Celoni, i podem veure un braç natural agafant un ram florit. El tercer és l'emblema dels Sala de Vic, o Sala-Sassala, on podem veure una banda fent de partició, amb un llangardaix o un ocell coronat a la part superior i un castell a la inferior. Al quart podem veure el llinatge dels Milans, d'Arenys de Mar, amb un lleó rampant. El cinquè és polèmic per la falta de referents, però tot indica que pertany als Perpinyà o als Sant Pere. Es pot identificar un arbre, probablement un pi, i dues pinyes als costats, aquesta fórmula genera dubtes. Per últim, i en posició central, es pot veure, ara sí, la família dels Perpinyà de Girona, amb un partit flamejat que consta de cinc flames. Aquest escussó sobre el tot ens fa adonar de la importància del llinatge Perpinyà sobre els altres llinatges que componen l'escut. Les seves mides són de 38 cm d'amplada x 77 cm d'alçada i un gruix de 12 cm.</p> | 08136-173 | C. de la Pau, 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tot indica que l'escut va ser esculpit als voltants de l'any 1750, any en què hagué l'enllaç de Joan Pau de Perpinyà i Santpere amb Teresa de Ramis i de Milans, a mitjans del segle XVIII. La ubicació original de l'escut el trobem a la Masia de Masferrer, concretament a la façana de la capella que hi ha just al costat, Sant Jaume de Viladordila. Masferrer és una imponent masia de perímetre rectangular i tres plantes. És un edifici renaixentista de gran importància. Destaquen de manera especial les finestres de pedra tallada i el portal de la petita capella de Sant Jaume. La nissaga dels Masferrer dóna el seu nom a la casa des de 1488, en què va comprar la finca als Boada. Posteriorment va ser regentada durant dos segles per la família Perpinyà, i avui és propietat del municipi, que, després de reformar-la l'any 2002, la destina a diversos serveis. Aquesta masia és un dels edificis de Montornès amb més història ja que probablement va ser una vil·la romana i després un important mas medieval anomenat successivament Vilar d'Abdelà i Vilar d'Ordila. L'escut es va retirar de la façana de Sant Jaume en el moment que van començar les reformes per tal de protegir-lo i garantir la seva conservació.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 1750 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Es va restaurar l'any 2013. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54678 | Els Gegants de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-montornes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>Els gegants són dues figures masculines de final de l'Edat Mitjana. Bartomeu Sala, nascut a Montornès, va ser el líder de la pagesia que va encapçalar la darrera victòria remença prop del castell de Sant Miquel contra l'exèrcit de la Diputació de Barcelona. Pere Anton de Rocacrespa era el noble que va dirigir l'exèrcit esmentat i que va ser derrotat el 4 de gener de 1485. Bartomeu Sala és una figura de 3,75 metres d'alçada i 40 quilos de pes. Vesteix camisa blava, samarra beix i faldó negre de pana. Duu una faixa i una barretina vermelles. Porta cabells i bigoti de color castany. La seva mà dreta agafa una forca de quatre puntes. Pere Anton de Rocacrespa és una figura de 3,80 metres i 49 quilos de pes. Vesteix una brusa de roba de damasc, amb escut al pit i malla de llana i fil. Porta capa curta i faldó grisós. La mà dreta empunya una espasa. Va protegit amb armadura i un casc amb una àliga al centre, els ulls de la qual són dues pedres vermelles de bijuteria. Ambdós gegants tenen el cavallet de fusta i estan fets amb polièster i fibra de vidre.</p> | 08136-162 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. L'Ajuntament, diverses entitats i la recent fundada colla local de geganters van fer possible la creació d'aquesta parella amb l'objectiu d'incorporar-la a l'imaginari festiu del poble com a element identitari d'arrel tradicional. Van ser construïts als tallers Sarandaca de Granollers l'any 1989. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades en què en Bartomeu i en Pere Anton dansen un ball propi que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences. La primera sortida dels gegants va ser a l'aplec de Manresa de 1990. El 1991 van pujar al castell de Sant Miquel i el 1992 van assistir a l'Estadi Olímpic en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54682 | El Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-petit | <p>https://www.bestiari.cat/figura/drac-petit-de-montornes/ ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | <p>El Drac Petit de Montornès del Vallès pertany a la Colla de Drac i Diables. Es va fer per que els nens petits de la colla el poguessin dur. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla i fa participar als nens. Es tracta d'una figura de 7 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte juganers ja que està pintat de vius colors i porta una campaneta a la cua. Balla sempre durant el correfoc infantil, el dissabte de la Festa Major.</p> | 08136-166 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En l'acte del seu naixement, durant la Festa Major de 2009, va sortir d'un ou que es va posar davant de l'Ajuntament, en obrir-se, el primer ball va ser el Ball del Drac Petit que li ha quedat com a ball propi. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesana Dolors Sans.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 2009 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54682-foto-08136-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Dolors Sans | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54686 | Els Tres Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-capgrossos | XX | <p>El primer capgrós que es va construir és en Quico Llons Porta i va néixer el 18 de setembre de 1990, realitzat per Ramon Aumedes del taller Sarandaca. Els altres dos són en Miquel Castellet i en Ramunet 'El Napi'. Tots dos es van gestar en els tallers infantils del casal de cultura, organitzats per la pròpia Colla dels Gegants de Montornès, on els nois i noies van realitzar maquetes amb fang, paper i altres materials. Un cop treballades i triades les maquetes, l'artesà que va construir el capgrós Miquel Castellet va ser Vicenç Torcal i el qui va donar vida a en Ramunet va ser en Juan José Carrasco.</p> | 08136-170 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tots dos capgrossos van sortir per primera vegada el 16 de setembre de 2001.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Vicenç Torcal i Juan José Carrasco | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54687 | En Banyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-banyetes | XX | <p>En Banyetes és el gegantó de la Colla de Diables de Montornès. Representa un diable amb caputxa, banyes i una forca a la mà. El vestit i la forca són idèntics als que porten els diables. La seva fesomia és la de Ramon Altimira, activista montornesenc que va ser nou anys cap de la Colla de Gegants i disset anys cap de Colla de Diables, fundador dels Gegants de Montornès i promotor de concerts i actes de cultura popular i tradicional. En Banyetes és obra de Ramon Aumedes, està fet de fibra de vidre i polièster, amb un pes de 18 kilos i una alçada de 2,55 m.</p> | 08136-171 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En Banyetes va ser presentat el 16 de setembre de 1995, enmig de la celebració dels primers deu anys de la Colla de Diables, apadrinat pels Gegantons de la Garriga i Can Duran de Canovelles. Té ball propi des de 2007. Amb música de Jordi Delgado i coreografia dels portadors del gegantó, es titula Ball d'en Banyetes. Des del 2008 participa en el ball propi de la Colla infantil de Diables que s'executa davant l'Ajuntament al final del seguici de Festa Major. En aquest cas la música del ball propi és de Marc Cazorla i Daniel Garrido. En Banyetes, des de 1999 compta amb una gegantona que li és companya inseparable: l'Angeleta. De tota manera en Banyetes pertany a la Colla de Diables; en canvi l'Angeleta és de la Colla de Gegants. En Banyetes és un element pacífic en el marc dels correfocs i està cedit al llarg de l'any a la Colla dels Geganters de Montornès que el llueixen en les sortides habituals, on fa parella amb l'Angeleta. Té un paper destacat per Festa Major. Participa amb els diables al correfoc infantil del dissabte en el que és l'únic acte en que tira foc. Protagonitza la cursa d'en Banyetes un cop arribat a la plaça de Pau Picasso al finalitzar el correfoc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1995 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54687-foto-08136-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54537 | Alzina de Repsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-repsol | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Aquesta alzina presenta una capçada regular i es troba en un ambient relativament degradat. Està situada molt a prop de ca l'Arnau. L'alzina es va plantar, probablement, per fitar el límit de la propietat amb el camí. L'arbre va obrir al març de 2006 el Catàleg municipal d'arbres protegits per preservar-la dels treballs d'urbanització del sector industrial de can Parellada.</p> | 08136-21 | C/ de l'alzina | 41.5635000,2.2765300 | 439676 | 4601567 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54537-foto-08136-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Aquesta alzina ha estat inventariada com a Arbre d'Interès Local del municipi amb el número 1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54548 | Alzines de ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant de ca l'Ametller hi ha un grup d'alzines plantades en línia amb una capçada relativament alta i estreta. Les alzines més voluminoses acostumen a trobar-se prop dels masos on tenen, a més, una funció ornamental i d'ombra. Aquest és el cas de les alzines de ca l'Ametller.</p> | 08136-32 | Carrer dels Cirerers, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481800,2.2789800 | 439866 | 4599864 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54552 | Grup d'escultures al parc dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-descultures-al-parc-dels-castanyers | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Moltes d'elles es troben brutes de graffiti | <p>Al parc dels Castanyers hi ha una notable concentració d'escultura contemporània. Amb motiu de la novena edició del certamen anual d'art Mont-Art, dedicat l'any 1993 al medi ambient, diversos autors van crear obres per ser exposades permanentment a l'aire lliure. S'hi troben peces d'Elisa Arimany, Josep Guinovart, Agustí Penedés, Joan Pere, Joan Batlle, Jordi Camprubí, Salvador Joanpere, Antonio Ruiz i el grup 3D de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Algunes d'aquestes obres han estat traslladades a d'altres indrets del poble.</p> | 08136-36 | Parc dels Castanyers. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El parc dels Catanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia per can Millet i, anteriorment, per can Ramires. El jardí, amb espècies vegetals de valor i grandària considerables, va passar a ser propietat municipal. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques. L'any 2006 una de les obres, la de Josep Guinovart, va ser traslladada a la rotonda situada a la confluència de l'avinguda del riu Mogent i el carrer de la Llibertat. L'any 2011, l'escultura 'Laberint', d'Elisa Arimany, va ser traslladada a la rotonda del carrer Carles Riba.</p> | 41.5457700,2.2688600 | 439020 | 4599604 | 1993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Diversos | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 54553 | Escultura de l'exposició Paisatge Urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lexposicio-paisatge-urba | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup escultòric en bronze, d'estil naturalista, on s'aprecien dues figures humanes d'edat infantil, una de masculina i l'altra de femenina, cobertes amb túniques. La masculina posa les mans al braç i a l'espatlla de la femenina, i aquesta, al seu torn, es posa la mà esquerra al cor. Les dues miren somrients cap al cel.</p> | 08136-37 | Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1979, l'Ajuntament va convidar l'escultor Antonio Cañete a mostrar a Montornès l'exposició Paisatge urbà que recentment havia estat presentada a la plaça de Catalunya de Barcelona. Els jardins de la casa consistorial van acollir més d'una desena d'escultures en bronze que representaven personatges de la vida quotidiana a les ciutats. Un cop acabada l'exposició, l'artista va donar el conjunt dels dos infants al Consistori. Dins la mostra original aquests dos personatges miraven el globus que duia una senyora. Antonio Cañete Sánchez va néixer l'any 1947 a Lucena (Córdoba). Als dinou anys va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on resideix. És membre del prestigiós grup de la galeria d'art Sammer Gallery.</p> | 41.5450400,2.2673400 | 438892 | 4599524 | 1979 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Antonio Cañete Sánchez | 103|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54557 | Escultura d'homenatge al Marc. Mont-Art 1990 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-al-marc-mont-art-1990 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura abstracta composta per tres estructures d'acer corten que formen els peus, a manera de trípode, d'un quadrat de bronze que reprodueix un marc clàssic de fusta amb relleus a partir del qual es visualitza el nucli antic de Montornès.</p> | 08136-41 | Rambla de Sant Sadurní. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Entre 1984 i 1993 Montornès va organitzar un certamen anual d'art contemporani pel qual van passar primeres figures de les arts plàstiques. Diverses edicions del Mont-Art -així s'anomenava la trobada- van comptar amb la presència de l'artista català internacional Josep Grau Garriga. Després de les mostres i els tallers que va fer a Montornès, Grau Garriga va deixar aquesta obra al poble. Nascut l'any 1929, la seva dilatada trajectòria artística inclou l'escultura, la pintura, el dibuix i, especialment, el tapís.</p> | 41.5447600,2.2665100 | 438823 | 4599493 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | J. Grau Garriga | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54591 | Alzines de can Xec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-xec | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant la masia de can Xec, sobre el camí, hi ha dues alzines velles, arrenglerades, una a cada banda. Són altes i presenten les capçades ben desenvolupades, marcant una fita clara al camí. Les alzines poden viure més de cinc-cents anys. Com a conseqüència de l'explotació forestal, les més grosses no solen trobar-se enmig del bosc, sinó prop dels masos, amb una clara funció ornamental.</p> | 08136-75 | Carrer de Vallromanes, 53. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5424900,2.2758000 | 439596 | 4599235 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54592 | Lledoners de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-galbany | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al voltant de can Galbany es poden observar uns quants exemplars de lledoners de diferents grandàries. El lledoner és una espècie conreada tradicionalment a la zona de la mediterrània que, en els darrers decennis, ha estat substituïda pel plàtan d'ombra.</p> | 08136-76 | Camí de can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lledoner (Celtis australis) pertany a la família de les Ulmàcies (Om, ...) i presenta més de 80 espècies al món. Podem trobar-ne representants a Amèrica del Nord (lledoners de Louisiana, Virgínia, ...), a les Antilles (lledoners amb flors petites i fulles com les del llimoner, ...), a l'Àfrica (Celtis prantlii, C. durandii, ...) i els orientals (Celtis cinnamonea, ...).Forma part del conjunt d'arbres conreuats tradicionalment a l'entorn de la Mediterrània. A l'època romana ja s'utilitzava el nom de Celtis per designar el lledoner. A l'Edat Mitjana era una espècie molt present, i a partir del segle XVIII apareix a les grans ciutats, però al segle XIX, tot i les seves reconegudes qualitats, se la substitueix pel plàtan.</p> | 41.5386400,2.2784400 | 439812 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54654 | Alzines de ca l'Espassell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lespassell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al jardí de ca l'Espasell hi ha una alzina de gran capçada i extraordinàriament frondosa acompanyada d'altres exemplars més petits, probablement rebrots de la primera.</p> | 08136-138 | Camí antic de Martorelles, 6 - 8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ja hi ha constància d'aquesta alzina en fotografies de principis del segle XX. Aquest era un mas petit, al qual corresponia també una part del bosc de les Vinyes Velles (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5389500,2.2670200 | 438860 | 4598848 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54654-foto-08136-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54669 | Escultura Homenatge a García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-garcia-lorca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura situada al barri de Montornès Nord, a la plaça que porta el nom del poeta andalús, Federico García Lorca. Es tracta d'un bloc de pedra de riu que descansa sobre una base quadrada enlairada mitjançant quatre columnetes als extrems. A la peanya es llegeix, a cada un dels costats 'FEDERICO / GARCÍA / LORCA / 1898 - 1936'.</p> | 08136-153 | Pça. Federico García Lorca 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1998 durant la celebració de la festa major d'hivern de Sant Sadurní, Montornès del Vallès va retre homenatge a Federico García Lorca, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. L'escultura, creació de l'artista local Jordi Camprubí, recorda l'efemèride i la figura de l'escriptor de la Generació del 27. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5546400,2.2688700 | 439029 | 4600588 | 1998 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54675 | Escultura Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ametlla | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura de ferro colat amb un pes aproximat de 4.000 quilos, situada dins la rotonda d'entrada al poble per l'avinguda de Barcelona. Mesura 3 metres i mig d'alçada i representa un ametlló gegant. Per un dels costats, la closca està trencada i en el punt en què s'endevina la presència de la llavor interna, s'hi marca en relleu una gran 'M', la lletra inicial de Montornès. La pell de l'escultura conté diversos orificis pensats per afavorir un joc d'il·luminacions.</p> | 08136-159 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'escultura 'Ametlla' és obra de l'artista Jordi Camprubí i es va instal·lar l'abril de 2007. Respon a l'encàrrec que va rebre de l'Ajuntament de crear una obra que fes al·lusió al passat medieval de la població. Cal notar que el nom antic de Montornès del Vallès era Palau d'Ametlla. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i durant uns anys va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5438500,2.2595700 | 438243 | 4599397 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54676 | Escultura de Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-blas-infante | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura en bronze del bust de Blas Infante, realitzada per l'artista José Romano. L'obra està formada per dues peces: el bust del polític andalús i la columna sobre la qual reposa. La mida de la peça arriba als dos metres.</p> | 08136-160 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Per iniciativa del Centro Cultural Andaluz de Montornès del Vallès, el dia 27 d'abril de 2003 es va presentar aquesta escultura d'homenatge al fundador del nacionalisme modern andalús, afusellat a Sevilla l'agost de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Està ubicada en una placeta enjardinada que hi ha a l'encreuament dels passatges de Sant Miquel i de la Bòbila, molt a prop de la seu social de l'entitat promotora. A l'entorn del monument s'hi van plantar nou oliveres que simbolitzen les vuit províncies andaluses i Catalunya. A l'acte d'inauguració hi va assistir un nét de Blas Infante, Francisco Javier Delmas Infante.</p> | 41.5412600,2.2713700 | 439225 | 4599101 | 2003 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | José Romano | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54519 | Camp d'aviació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GESALÍ, David (inèdit) L'aeròdrom 329, Beca de recerca històrica de Montornès.</p> | XX | <p>Camp molt pla situat al nord del municipi on avui hi ha els polígons industrials del Raiguer, el Congost i el sector de Can Parellada. Es tracta d'una zona de terrasses al·luvials del riu Congost que, a més, va ser aplanada l'any 1938, en plena Guerra Civil, per tal d'establir-hi un aeròdrom militar. De llargada, mesurava més d'un quilòmetre, entre ca l'Arnau i el turó de les Tres Creus. L'amplada era la que hi ha entre la via del tren i el marge del riu Congost. Un cop acabada la guerra, el camp es va abandonar i els terrenys van tornar a mans dels antics propietaris. Des de llavors ençà aquesta gran plana ha estat molt reformada perquè ha esdevingut una zona industrial de gran importància travessada per un eix viari de primer ordre, l'Autopista AP-7.</p> | 08136-3 | Polígons industrials del Raiguer i del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>A principis de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir un aeròdrom de mida mitjana a la zona del Raiguer. Moltes persones de Montornès, i també de Montmeló i Palou, van haver de treballar en l'esplanació del camp. Tot sembla indicar que el juny de 1938 l'aeròdrom ja era operatiu. L'aeròdrom 329 -aquest era el seu nom oficial- va funcionar a ple rendiment com a camp d'entrenament dels pilots a la rereguarda. El 27 de gener de 1939 s'hi va enlairar el darrer avió. El dia abans, Barcelona havia caigut a mans de les tropes nacionals. El camp tenia un destacament militar que s'allotjava a ca l'Arnau, el casalot que els feia de caserna d'Estat Major. Al voltant de l'aeròdrom hi havia construccions de defensa i dos refugis subterranis.</p> | 41.5615600,2.2735700 | 439427 | 4601353 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54571 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XVI | Restaurada abusivament | <p>Masia formada per diversos cossos. El principal, que presenta planta baixa i primer pis, té una planta rectangular allargada, amb porta al centre de la cara orientada al sud. Aquesta façana conté tres eixos de composició vertical. El central està marcat per la porta amb brancals i dovelles de pedra que formen un arc escarser, d'una proporció relativament estreta. Les finestres són d'arc pla amb dovelles pintades en blau grisós. La masia conserva el barri i la porta d'accés al pati, però el contingut està molt refet i adaptat a l'ús actual de l'edifici.</p> | 08136-55 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement, ca n'Oliver és una de les masies més antigues de Montornès, que es pot datar cap al segle XVI. Els diferents masovers que hi van passar servien els senyors que habitaven a la Torre Tavernera, amos del castell. La finca de ca n'Oliver era una de les més grans del terme ja que comprenia part del poble actual. S'estenia des del carrer de Joan XXIII, amunt cap a muntanya, fins a la carena del Montcau. Hi predominava el conreu de secà i el treball al bosc. L'any 1979 es va convertir en restaurant. Des d'aleshores s'ha anat ampliant i s'han dut a terme intervencions d'adequació a la nova utilitat de l'immoble.</p> | 41.5371200,2.2647400 | 438668 | 4598646 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54578 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XV-XIX | Restaurat abusivament per a convertir-lo en restaurant. | <p>Edifici de gran volum amb diferents cossos. El cos principal té forma basilical amb dues plantes, golfes i coberta a dues vessants. La façana està descentrada cap a la dreta, és molt ampla i de llinda plana. Al damunt hi ha un balcó amb brèndoles de ferro. Al centre de la façana, a la banda alta, i sota el carener, hi ha un rellotge de sol, el fons del qual és un mosaic de rajoles pintades on hi ha representat el cèlebre pagès remença Bartomeu Sala amb una forca a la mà. El mosaic està emmarcat per una trepa amb motius vegetals en blau. Sota la masia hi ha una mina d'aigua, a l'entrada de la qual la paret està coberta amb rajola decorada i policromada, emmarcada amb dues pilastres arrebossades, i un petit frontó circular. El conducte interior presenta un perfil rectangular amb coberta de volta de canó contínua. En un dels coberts annexos de la masia, es conserven vehicles i objectes relacionats amb la vida a pagès de fa uns anys. Hi ha un conjunt d'eines agrícoles, un gran alambí de coure i una col·lecció de carruatges de tota mena.</p> | 08136-62 | Carrer de Mariana Pineda, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'actual masia de can Sala és molt gran i probablement resultat d'una reforma del segle XIX. En aquest lloc hi havia hagut un mas molt antic que ja al segle XV tenia el nom de can Sala. Així consta als fogatges de 1497 i de 1553 que es custodien a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La pervivència centenària del nom Sala fa pensar en la possible relació de la casa amb el cabdill remença Bartomeu Sala, nascut a Montornès. Els xalets del barri del Castell formaven part de la finca de can Sala. Tota aquesta zona es coneixia com el Pedregar de can Sala per l'abundància de licorella a la zona.</p> | 41.5368400,2.2727200 | 439333 | 4598610 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54667 | Mina d'en Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pallares | <p>Escriptura de la compra de 1923 i escriptura de la constitució de servituds de 1949. AMMV. 3.2.1.2. (1949) cx. 796</p> | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació. | <p>La mina d'en Pallarès és una excavació construïda sota terra per captar aigües i conduir-les per a usos agrícoles i domèstics cap al nucli de població de Montornès. La mina té uns 30 m de llargada i en una tercera part està revestida d'obra. Es troba al subsòl de la vinya d'en Pallarès, avui d'en Pepet Xic, situada entre can Sala i la casa de Torre Sola, a pocs metres del torrent de Farners. En aquest indret de vinya hi ha un registre de la mina i també un pou. A partir d'aquí, una conducció 459 metres, actualment en desús, traslladava l'aigua cap al repartidor principal del poble que estava situat a la planta baixa de l'edifici de les antigues escoles a la plaça de Pintor Mir.</p> | 08136-151 | Vinya d'en Pepet Xic. C/ Mariana Pineda). 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es desconeix quan va ser construïda la mina d'en Pallarès, però sabem que a principis del segle XX era del propietari barceloní Antonio Sitges i Julià, el qual l'any 1923 la va vendre a l'Ajuntament per 4.500 pessetes. Com que més tard, l'any 1939, Antonio Sitges, vengué la finca de forma fragmentada a diversos nous propietaris, l'Ajuntament va signar un conveni amb ells per tal d'actualitzar l'acord registral i ratificar el règim de servituds que comportava el pas de la conducció per les terres de caràcter privat. Està clar que l'Ajuntament es va voler fer càrrec de l'aigua potable que arribava a les cases mitjançant fonts públiques per tal de garantir el proveïment controlat d'aquest bé de primera necessitat que és l'aigua. La mina d'en Pallarès alimentava el dipòsit o repartidor de les antigues escoles, i d'aquí es distribuïa l'aigua cap a les fonts d'ús públic. Hi havia dues fonts al carrer d'Antoni d'Argila, avui carrer de Francesc Macià, i també una font a cadascun d'aquests indrets: carrer d'en Capella, carrer de Sant Isidre i carrer Estrella. També n'hi havia dues al carrer Major: la de cal fuster i la del Pont de la Mandra. Una més a la plaça Joaquim Mir i una altra davant de cal Vermell al carrer del Sol. Amb les obres d'urbanització del sector Castell – Can Comas a finals de segle XX, la conducció que portava l'aigua de la mina d'en Pallarès va quedar tallada a l'alçada del carrer de Consell de Cent.</p> | 41.5364600,2.2688200 | 439008 | 4598570 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||
| 54606 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Església Parroquial de Sant Sadurní' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. 'La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní', dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. 'El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès', dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | X - XX | La façana i part de la nau són del segle XX | <p>La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix '1690'. Una altra finestra té la inscripció '1708'. Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08136-90 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 54607 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'edifici de la Rectoria està molt a prop de l'església de Sant Sadurní. Presenta tres cossos amb nombrosos eixos de composició vertical. Es tracta d'un edifici de postguerra, amb arrebossat, pintat imitant carreus a totes les obertures, on es combinen els arcs de punt rodó amb els plans, de forma que dominen els primers a la façana principal mentre que els altres ho fan a la resta de façanes. La combinació d'avançament i enfonsament de cossos permet crear terrasses a la part que dóna al carrer, i porxos a la part interior del recinte. A la façana nord de l'edifici hi ha una placa de la Santa Missió de l'any 1962.</p> | 08136-91 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Rectoria, inaugurada l'any 1946, es va construir amb les aportacions dels feligresos de la parròquia als primers anys de la postguerra. L'antiga rectoria havia quedat totalment destruïda després de l'incendi que va patir el juliol de 1936.</p> | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'interior de l'edifici es troba l'Arxiu Parroquial i algunes estàtues de sants. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54521 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal de planta rectangular en direcció est-oest, amb coberta a dues vessants a nord i sud. S'observa un rellotge de sol en forma circular a la façana. El barri davanter està protegit per una tanca d'obra i brendolat recte de ferro a la part superior. A banda i banda, la casa ha sofert moltes ampliacions: estables, un altre habitatge i un local que va servir de restaurant entre 1965 i 1975, aproximadament.</p> | 08136-5 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Un plànol de l'any 1747, conservat al monestir de Sant Pere de les Puel·les, dóna notícia de can Quirze com a Hostal del Racó. Era un lloc de parada de viatjants i carruatges perquè just pel davant hi passava el camí Ral que anava de Barcelona a Granollers. Prop de can Quirze i cap al sector est, hi ha cal Pastor, can Roina (avui enrunada) i can Tacó. Aquesta darrera casa ja pertany al municipi de Montmeló.</p> | 41.5496600,2.2590200 | 438203 | 4600043 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment es troba al costat de l'entrada de la Concentració Industrial Vallesana. Can Quirze te un rellotge de sol | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54522 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb coberta a dues vessants. En origen la teulada estava partida, però s'hi va construir un aixecament fins a regular les dues vessants. Les cantonades estan fetes de carreus de pedra vista. Les obertures són allargades en sentit vertical. A la façana sobresurt un balcó amb l'ampit partit fet de material d'obra.</p> | 08136-6 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Cal Pastor és un mas relativament modern que s'alça a mig vessant del turó d'en Roina. Era conegut per la vinya que es conreava a la finca, des de la casa fins al cim. No es coneix l'origen del nom. Se sap que durant molts anys hi va viure una dona que va enviudar dues vegades i que a Montmeló se la coneixia amb el sobrenom de 'la Pastora'.</p> | 41.5498100,2.2585900 | 438167 | 4600059 | 1962-197 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54522-foto-08136-6-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54527 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> | 08136-11 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> | 41.5642100,2.2765500 | 439678 | 4601645 | 1966 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml