Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
56260 | Pont d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorpi | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | L'estructura del pont es troba en un bon estat de conservació. L'entorn però, presenta una vegetació abundant. | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2132, en el seu inici, direcció cap a Orpí. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-1 | Carretera BV - 2132 km 3. | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.6026000 | 383419 | 4598356 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró Ferrer. IN SITU SCP | Diputació de Barcelona | Es pot accedir a la part baixa del pont, per un camí que neix a la banda sud del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||
56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||
56262 | Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-carme | XIII | No s'observen deficiències en l'estructura. Solament cal esmentar l'acumulació de sediments en aquesta. | Just davant d'un dels ponts de la riera de Carme, ubicat a la carretera BV-2131 al km 8,5, hi trobem aquesta resclosa. Actualment per culpa dels sediments que hi ha en l'estructura, no es pot observar amb quins materials està feta, però possiblement siguin carreus de pedra ben treballats i lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 8 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada. Normalment si el nivell de l'aigua és baix, aquesta torna al riu per una obertura situada en un extrem de la resclosa, on se situa també l'inici del canal per on deriva l'aigua. Aquest canal, és conegut com el Rec de Carme. | 08152-3 | Riera de Carme | Es desconeix amb exactitud la data exacta en què es va construir la resclosa, però tot faria indicar que en aquest indret ja hi havia una resclosa, al segle XIII, ja que hi trobem una menció al Rec de Carme de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner. Es desconeix però, si posteriorment s'hi va fer algun tipus de modificació o reconstrucció. | 41.5282300,1.5891600 | 382297 | 4598359 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56263 | Pont de la Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-rec-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-4 | Carretera BV-2131 Km 8.5 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatant4es obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retards amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.5891800 | 382299 | 4598375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La vegetació entorn del pont és abundant, i dificulta la visió d'altres elements d'aquest. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56264 | Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-carme | XIII-XX | El propi canal es troba en bon estat de conservació, no així l'entorn en alguns dels trams. | El rec de Carme s'origina en una resclosa que s'ubica a la Riera de Carme, just a l'alçada del Km 8,5 de la carretera BV - 2131. En aquesta resclosa es pot observar el seu naixement, amb una estructura de pedra que deriva l'aigua cap al canal. Durant 6 km travessa el municipi d'Orpí, i entra a Carme, per tornar a desguassar l'aigua a la Riera de Carme, al nucli de Carme. Es pot observar durant el corregut que presenta una amplada que no arriba a 2 metres, i una fondària que deu arribar a 1 metre. En la major part del recorregut no s'observa estructura de pedra, sinó que és directament excavat al sòl. Presenta algunes estructures més modernes per a regular l'aigua, i per a derivar-la a altres recs. Tot i això, encara es poden trobar vestigis populars de construccions de pedra al seu entorn. Cal esmentar, l'abandó de l'entorn del Rec, durant el seu recorregut pel municipi d'Orpí. | 08152-5 | Paral·lel a la riera de Carme | La primera menció coneguda del Rec de Carme és de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner, tot i que es pensa que els orígens d'aquesta infraestructura hidràulica poden ser anteriors. El 1790 en els qüestionaris de Francisco de Zamora del municipi d'Orpí, no es fa cap menció al Rec, però si en el municipi Veí de Carme, on el Rec de Carme hi entra des d'Orpí. Madoz declara: 'El agua que se bebe en este lugar es de muchas fuentes que la circundan abundantemente, y como el agua que va a los molinos y fábricas de papel pasan por una assequia por el arrabal y por el pueblo, allí abreban y laban sus ropas con facilidad'. Però es possible que quan parla de la Riera de Carme, indirectament parli del Rec, ja que aquest també era utilitzat per als molins. ·El arroyo Carme da movimiento en los pueblos que recorre a un gran número de fábricas y Molinos, correspondiendo al término de Orpi 2 fábricas de papel, 1de hilados de lana, 1 Batan y 1 Molino de harina'. Les seves aigües, també servien per regar les hortes, o per a usos domèstics com rentar la roba o els estris i eines de les activitats econòmiques de les famílies. Actualment encara s'utilitza per regar algunes finques. Al municipi d'Orpí no s'hi ha pogut donar cap altre ús, a diferència de Carme, on s'ha fet una adequació per a un ús lúdic. | 41.5280700,1.5892600 | 382305 | 4598341 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56265 | La Fagina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fagina | XIX | L'estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions ubicat en una petita fondalada entre Cal Palet i les Granges de Cal Marrós. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i arrebossat. Algunes parts de les façanes, s'hi pot observar la utilització de maons, que ens indiquen una restauració posterior. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb teula àrab. Al seu entorn, hi trobem petites edificacions. La façana d'ingrés actual s'orienta a l'esta, i es situa a la planta de pis. Aquesta és d'obra senzilla i més contemporània, amb els brancals i la llinda de maons. Cal esmentar que aquesta façana se situa en un nivell més elevat del terreny, quedant la planta baixa soterrada. Adossat a aquesta façana, hi trobem dues construccions de forma arrodonida, una d'elles possiblement era un cup. Les finestres que hi trobem en la resta de la façana són d'una obra senzilla. La façana sud, cal destacar-hi a la part inferior, dos contraforts, un d'ells de grans dimensions. Pel tipus de materials emprats, s'intueix que aquests dos foren afegits posteriorment. Situat entre aquests dos, hi trobem una entrada senzilla, que possiblement fou l'original. La façana oest, presenta a la planta baixa dues obertures circulars, i tres contraforts. Aquests contraforts, a la part inferior, presenten obertures triangulars per tal que l'aigua circulés. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. La façana nord, no presenta cap element destacable. A l'entorn hi trobem diferents construccions agrícoles, així com una bassa quadrada i un pontet de pedra amb arc rebaixat per salvar el torrent de Cal Palet. | 08152-6 | La Fagina. 08787. Orpí | Tot i que no en tenim referències documentals o orals que ens ho demostrin, més que una masia, aquest edifici respon més a la tipologia d'un molí o d'alguna edificació on es desenvolupava alguna activitat industrial. La seva situació, a tocar del Torrent de Cal Palet, ens podria indicar una d'aquestes opcions, a més a més, el mateix nom de la casa, ens recorda al de 'Fassina', un indret on es destil·lava aiguardent. Tant si fos un molí, com si fos una fassina, era necessària la presència d'aigua, i la localització al costat del torrent, ens podria confirmar aquesta hipòtesi. Un altre indicador, seria que es troba ubicada al voltant d'una zona coneguda com el Pla de la Vinya, la vinya i l'aiguardent en zones com el Penedès i l'Anoia, anaven ben lligats. | 41.5350900,1.5814200 | 381664 | 4599131 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56265-foto-08152-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56266 | Pont de Cal Marrós Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marros-lluny | XX | Pont construït sobre el torrent de Cal Palet i que salva el gran desnivell que presenta el torrent en aquest indret. Es tracta d'un pont d'uns 30 metres de llarg, 10 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. És difícil concretar en la descripció de l'element, pel fet que es troba pràcticament cobert per la vegetació de l'entorn. Tot i això, s'intueix que es tracta d'un pont d'un sol ull, amb arc rebaixat. El material visible utilitzat en l'exterior són maons. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-7 | Cal Marrós Lluny. 08787. Orpí | 41.5336000,1.5913200 | 382487 | 4598952 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Exceptuant la part superior, la resta es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56267 | Cal Violant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-violant | XVIII-XX | Ha estat restaurat tot lo conjunt. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Al voltant del conjunt hi trobem una petita zona boscosa integrada en aquest. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A cada lateral, hi té una finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó central, i dues finestres als laterals. Finalment a la part superior de la façana, hi trobem la mateixa distribució, però amb una gran finestra amb arc de mig punt al centre. La façana oest, presenta diferents finestres a nivells diferents, i un cos adjunt en un extrem format per dues parts amb cobertes coincidents a una vessant. La façana nord, es troba totalment ocupada per una edificació adjunta de grans dimensions, que presenta coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada a la façana oest amb llinda de fusta. La façana est, es troba pràcticament ocupada per una edificació annexa, que en una reforma posterior, s'ha convertit en el nou accés a l'edifici. Amb aquest nou accés, s'hi accedeix per una escalinata de pedra que ens condueix fins a peu del camí. Les obertures que trobem en aquesta façana, són senzilles finestres amb llinda de fusta. Al nord-est del conjunt, hi trobem un portal d'entrada al conjunt. Cal esmentar que la major de l'entorn de la casa, es troba pavimentat. | 08152-8 | Cal Violant. 08787. Orpí | 41.5297500,1.5943400 | 382732 | 4598521 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56268 | Can d'en Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-den-pont | INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 17. Edificis industrials. | XVIII-XX | L'edifici s'ha restaurat, tot i això, encara no s'ha executat la darrera fase, amb el tancament de les obertures. Això provoca que l'edifici estigui a mercè de la climatologia Cal esmentar també, que la restauració de l'edifici, s'hauria pogut realitzar d'una manera més respectuosa. | Edifici de planta rectangular estreta i allargada amb teulada a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab.. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca i lligats amb morter. Té dos pisos amb grans finestrals amb arc de rajol a mode de galeria, tots de dimensions similars. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta dues entrades a la planta baixa. Aquesta distribució es repeteix a la façana oposada. L'interior s'ha adaptat a les noves necessitats pel qual s'havia restaurat l'edifici. | 08152-9 | Can d'en Pont. 08787. Orpí | La història de la fàbrica de Can d'en Pont, situa aquesta edificació paperera en el context del segle XVIII, concretament l'any 1765. Durant aquesta època Orpí es trobava sota l'arbitri del seu senyor, Ramon Ignasi de Padró i Argullol en l'etapa d'inici de l'expansió de la indústria paperera al municipi. L'any 1765 Segimon Borrull, paraire d'Igualada, aconsegueix l'establiment sobre l'ús de les aigües i sobre ½ jornal de terra per construir un molí bataner a la partida anomenada 'Camp del pont'. Així doncs, la història de la fàbrica de Can d'en Pont s'inicia partint d'un molí bataner que posteriorment serà reconvertit en un molí paperer, concretament l'any 1786 quan Segimon Borrull esdevé l'artífex de la venda de les instal·lacions de dos molins bataners que posseïa a Joan Serra, aquests són l'actual fàbrica de Cal Serra i la fàbrica de Can d'en Pont. Tot i això, l'actual nau que es conserva de la fàbrica fou construïda l'any 1910 sent una edificació més moderna que acollirà la fàbrica de Can d'en Pont fins a l'any 1970 quan el propietari de les fàbriques de Can d'en Pont i Cal Serra va ordenar el tancament de la fàbrica i el desplaçament dels treballadors de Can d'en Pont fins a Cal Serra. La història de Can d'en Pont finalitza actualment amb la compra del mirador per part de l'ajuntament d'Orpí, el qual durant la dècada del 2000 ha habilitat l'espai per convertir aquest antic mirador de paper en la sala de festes del municipi. Les obres han estat necessàries per reforçar l'estructura i construir nous murs en substitució dels que hi havia anteriorment, els quals es trobaven en estat de degradació. A data de 2014, s'està a l'espera de poder finalitzar les darreres actuacions de restauració i adequació per als nous usos establerts. | 41.5274600,1.5878100 | 382183 | 4598276 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56268-foto-08152-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56282 | Forn de Calç del Camí de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-feixes | XIX-XX | Només es conserva la cavitat. | Les restes d'aquest forn de Calç es troben situades en un dels revolts del camí que va d'Orpí a les Feixes, en una zona boscosa. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre i similars mesures d'alçada, excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de pedra( tot i que quasi no es conserva). L'interior es troba cobert de vegetació. No es conserva cap altre element del forn, com la boca o la coberta. | 08152-23 | Camí de Feixes | És possible que aquest forn de calç fos utilitzat tant per les cases del nucli d'Orpí, com per les diverses masies que trobem a la zona de Feixes. Un altre dels usos era la producció de calç per a les adoberies d'Igualada, per pintar i sulfatar. Un dels darrers habitants que va viure a Feixes,en Josep Calaf, explica en una entrevista tot el procés per a l'obtenció de calç, als forns d'aquesta zona. L'avi del Josep feia forns de calç, el Josep també hi havia treballat. Es tardava uns tres mesos a fer el clot i recollir tota la llenya que es necessitava. Esporgaven els pins i feien feixos de llenya que ells en deien fogots. Es feia un gran clot a terra dins del bosc, s'omplia de llenya, i a la part superior es bastia de pedra calcària a manera de cúpula, fins uns dos metres de gruix. A la part de baix hi havia una obertura per on hi anaven afegint llenya. De fora tenia l'aspecte d'una barraca amb una cúpula a la part superior. El Josep explica que era com una gran olla. Quan s'encenia el foc s'havia de mantenir durant una setmana, i calia estar allà a prop per anar-hi afegint llenya. Els que se'n cuidaven eren tres, tenien tota la llenya que calia per tota la setmana i dormien allà mateix al costat, al terra, en una cabana que es feien per l'ocasió. La llenya s'havia d'anar afegint sempre, però a la nit, n'hi posaven més perquè pogués aguantar almenys dues hores, i així, com que eren tres i s'anaven tornant, podien arribar a dormir quatre hores seguides. El foc havia de ser sempre viu. Començaven a encendre'l el diumenge a la nit, al cap de vuit dies ja estava, la pedra quedava rogent. Aquests forns s'anaven fent en funció d'on hi havia la llenya i al pedra calcaria. El Josep va començar a fer-ho als 7-8 anys, quan en tenia 14 anava a jornal. La calç que s'obtenia, servia per les adoberies, per pintar i per sulfatar. De cada forn en sortia tones de calç. Quan es desenfornava, la carregaven en carros que marxaven cap a Igualada, havien d'anar molt en compte que no els plogués ja que si s'arribava a mullar la calç, amb la reacció se'ls quedava fos el carro. | 41.5155300,1.5783600 | 381373 | 4596964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56282-foto-08152-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56283 | La Casa Alta de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-de-feixes | XV-XX | El conjunt es troba en general, en estat de ruïna, tot i això la major part de les parets encara estan dempeus. No conserva cap edifici la coberta. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s' albira amb claredat la serralada de Montserrat, i castells de l'entorn com el de Claramunt o Miralles. Es tractava d'unes de les cases més importants del municipi. La Casa Alta és un conjunt arquitectònic, actualment en ruïnes, format per la casa principal i edificacions annexes al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Al conjunt s'hi accedeix per un portal tancat per murs situat a l'oest del conjunt. Els murs i el portal estan fets amb carreus irregulars de pedra i disposats principalment en horitzontal, cal destacar les cantoneres, fetes amb grans carreus de pedra ben treballats. El portal presenta un arc escarser amb maons. El cos principal es situa al centre del conjunt, és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Més enllà de les diferents finestres senzilles que troben en les diferents façanes, cal destacar-hi alguns elements que hi trobem com la premsa encastada a la façana nord o el cup. Aquesta façana quedava tancada per un mur exterior. Però possiblement, els elements d'interès més destacables de la casa, els trobem al seu interior, on s'observen diferents voltes apuntades fetes amb carreus de pedra ben treballats que separaven algunes de les estances de la casa. A l'interior també hi trobem un forn de pa, que es conserva en perfectes condicions. No s'hi poden observar més elements a causa de l'estat de ruïna de l'edifici. Uns metres al sud de la casa, hi trobem una altra edificació de grans dimensions, de planta quadrada i de característiques constructives molt semblant a l'edifici principal. En aquest les plantes superiors estaven destinades també a l'habitatge i les inferiors a les activitats econòmiques de la família, sobretot l'agricultura i la ramadera. L'estat de ruïna és molt més elevat que la casa principal, però encara es poden observar alguns elements d'interès, com diverses voltes amb carreus de pedra ben treballats ( alguna d'elles lleugerament apuntades). No es poden observar altres elements a causa de l'estat de conservació en què es troba l'edifici. Pel camí d'accés al conjunt, trobem una altra edificació de planta rectangular, amb els murs fets carreus irregulars de pedra i disposats principalment en horitzontal, cal destacar les cantoneres, fetes amb grans carreus de pedra ben treballats. S'observa a la façana oest d'aquest ( la del camí), algun fragment de tàpia. No conserva la coberta. Aquest edifici estava destinat a usos agrícoles i ramaders. | 08152-24 | Feixes. 08787. Orpí | La primera referència documental on trobem mencionat Feixes és de l'any 1475(Segurament hi ha uns precedents més antics). Posteriorment a l'any 1574 surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Com a dada curiosa, el cognom Calaf correspon també al de la darrera família que hi va viure entorn l'any 1970. Surt constantment en la documentació en la resta de segles, sobretot en la documentació de l'Arxiu Parroquial o Actes Notarials. La informació més recent i detallada que disposem, correspon al segle XX, fins als anys 70. És en aquest moment quan marxa de Feixes, la darrera família que hi va viure. La historiadora de Santa Coloma de Queralt, la Montse Rimbau va fer una visita al gener de 2014 amb una de les persones que va viure a Feixes, en Josep Calaf. En el Bloc 'Tribus de la Segarra' , i en tres articles diferents, en Josep Calaf descriu fil per randa com era la vida a Feixes. Article 1: Els masos de Feixes del terme d'Orpí, entre la Llacuna i Carme http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/21_Els_masos_de_Feixes_del_terme_dOrpi%2C_entre_la_Llacuna_i_Carme_Primera_part.html Article 2: Els masos de Feixes 'terme d'Orpí' http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/26_Els_masos_de_Feixes_terme_dOrpi_Segona_part.html Article 3: La vida als masos de Feixes -Orpí- http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/1/31_La_vida_als_masos_de_Feixes_-Orpi-.html | 41.5151300,1.5901300 | 382354 | 4596903 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56283-foto-08152-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56284 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-0 | XVI-XX | Solament es conserven algunes estructures dempeus. Es troba cobert per la vegetació. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat, i castells de l'entorn com el de Claramunt o Miralles. Es tractava d'unes de les cases més importants del municipi, conjuntament amb la Casa Alta, situada a un centenar de metres. Poc queda del que havia estat aquesta casa, solament hi resta un mur amb una certa alçada, la resta no arriben al metre. Es troba totalment envaïda per la vegetació. Sorprèn la dimensió de l'edificació, ja que segons la documentació històrica, va molt lligada a la Casa Alta, tot i això, les dimensions de Cal Pons no és ni 1/3 que la Casa Alta. La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 08152-25 | Cal Pons. 08787. Orpí | La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 41.5156900,1.5934000 | 382628 | 4596961 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56285 | Font Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bertrana | XIX-XX | La font es troba en bon estat de conservació, El safareig en canvi, presenta algunes deficiències en l'estructura, i la vegetació està ocupant el seu espai. | S'ubica en una zona boscosa a la Serra d'Orpinell. S'hi arriba continuant el camí de Cal Pons. Es tracta d'un espai on hi trobem la font i un safareig. Integrada dins l'orografia, la font està formada per un mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt, a la part central inferior el brollador i al centre, a nivell de terra, una pica rectangular de pedra. Als laterals de la font hi ha petits murs de pedra que delimiten l'espai. Cal destacar-hi la inscripció de '10-9-1961 FONT BERTRANA'. Uns 10 metres davant de la font, hi trobem un safareig de planta rectangular. Fet amb carreus irregulars de pedra i arrebossat amb morter. Disposa d'un espai annex on es posaven per rentar la roba, i que coincideix amb l'únic pedrís que hi ha al rentador. Es proveïa de l'aigua de la font, que venia canalitzada per la cara sud. Actualment es troba quasi coberta de vegetació. Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 08152-26 | Serra d'Orpinell | Aquesta font conjuntament amb els pous que trobem per aquesta zona, servien per proporcionar aigua a les masies d'aquesta zona, incloent-hi possiblement masies del terme de la Llacuna. El safareig que és posterior a la font l'utilitzaven per rentar la roba els habitants d'aquestes masies. | 41.5161600,1.5960600 | 382851 | 4597010 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56285-foto-08152-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56286 | Cal Calaf de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-de-feixes | XVIII-XIX | L'estat de ruïna de tot el conjunt, cal afegir-hi la densa vegetació que el cobreix. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. La trobem a peu del camí. Com la majoria de cases que trobem a la zona de Feixes, es troba en un estat de conservació deficient. Constava de l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal era de planta quadrangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana d'ingrés s'orientava al sud, i presenta un arc adovellat escarser, on a la dovella central s'hi pot observar emmarcat 'MC 1879'. En aquesta mateixa façana encara són visibles dues finestres a la part superior. La resta de façanes no es poden observar els elements a causa de la poca alçada dels murs existents, i a la gran vegetació que els cobreix. A tocar de la façana nord ( a peu del camí), hi trobem una edificació annexa que conserva dempeus els murs, però sense cap element d'interès. | 08152-27 | Cal Calaf. 08787. Orpí | És complicat detallar la data exacta en què es va construir Cal Calaf. Principalment per què la casa important de la zona ( la Casa Alta), també era habitada pels Calaf, que eren parents de la casa de Cal Calaf, i la informació documental sempre cita a la Casa Alta ( manso Calaf, Calaff del Mansi de Feixes, Cal Calaf de Feixes, etc..). Tot i això, és possible que Cal Calaf fos de finals del segle XVIII o primera meitat del segle XIX. La inscripció que trobem a la dovella central de l'entrada 'MC 1879', però podria desmentir-nos la primera hipòtesi, i que fos construïda en aquesta època, moment en el qual l'activitat agrícola era important i es registra un augment demogràfic al municipi, i per extensió a la família Calaf, que necessitaria doncs una altra edificació propera per a la família. Les inicials que trobem a la dovella central, correspondrien possiblement a Manel Calaf i Valls. | 41.5142900,1.5882500 | 382196 | 4596813 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56287 | Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magina | XIX-XX | Tot i que l'estructura de l'edifici principal, així com la coberta es conserva, la manca de manteniment accelerarà el seu procés d'enrunament. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. L'accés es realitza per la façana sud a través d'un portal amb arc escarser i brancals de maons, i un mur que tanca l'espai entre la façana d'accés a l'edifici i un pati. El sector oest d'aquest mur es troba mig caigut. L'accés a l'interior de l'edifici es realitza per la façana sud, on trobem una entrada arc escarser fet de maons i brancals fets del mateix material, a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem dues finestres senzilles. La façana oest, presenta diferents obertures repartides en diferents nivells. Cal destacar les de la planta baixa, on solament la central no ha patit cap modificació. Com a element destacable d'aquesta, hi trobem l'arc escarser fet de maons. Les que trobem a cada costat es pot observar que han estat modificades, ja que les llindes amb arcs rebaixats, es situen a força més alçada que l'entrada. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc escarser de maons. La façana nord, no hi ha elements destacables, solament unes finestres senzilles a la planta de pis. En un extrem d'aquesta façana, hi trobem el cup de vi d'estructura semicircular. La façana oest, dóna a les edificacions annexes. Cal esmentar que en aquest punt la vegetació és molt densa, i no s'hi pot accedir per observar possibles elements d'interès. | 08152-28 | Ca la Magina. 08787. Orpí | Ca la Magina va molt lligada a la història de la Casa Alta i Cal Calaf. A finals del segle XIX es varen construir tres cases una al costat de l'altre en aquesta zona:, cal Jaume, ca la Magina i cal Jepet. Es varen construir per tal que hi visquessin en casar-se els fills de Cal Calaf. Ca la Magina i Cal Jepet eren les dues cases dels dos germans Calaf( que provenien de Cal Calaf). Els de cal Jaume es van morir cap als anys trenta, i els de ca la Magina se la van quedar. Fins als anys 70 del segle XX hi va viure gent, però tot seguit s'abandonà. | 41.5100300,1.5803800 | 381531 | 4596351 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56288 | Pou de Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-magina | XIX-XX | Està situat a peu del camí, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a una vessant amb teula àrab. La boca d' entrada és de forma rectangular, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-29 | Feixes | Aquest pou segurament estava vinculat a les masies de la zona. | 41.5103200,1.5785200 | 381377 | 4596385 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56288-foto-08152-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56289 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-0 | XIX-XX | L'edifici es troba restaurat, però està totalment cobert de vegetació. El camí d'accés s'ha perdut | Està situat a la zona de Feixes, en un camp situat entre Ca la Fagina i Cal Calaf. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Entre aquests edificis tot i que no s'ha pogut observar a causa de la vegetació, hi ha un pou i un safareig. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana d'accés s'orienta al sud, i ve precedida d'una altra entrada que tanca l'edifici amb un cos annex. No s'ha pogut accedir a l'interior d'aquest espai, i per tant desconeixem quin tipus d'entrada té la casa. Des de l'exterior s'observen tres finestres senzilles a la planta de pis. La façana oest, presenta un cos adjunt on possiblement hi hagués el cup de vi. No s'observen altres elements d'interès. La façana nord, presenta dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, presenta dues finestres a la planta baixa, i una a la planta de pis. Tot l'entorn de la casa, es troba envoltat d'una densa vegetació, que dificulta la interpretació d'algunes parts de l'edifici. | 08152-30 | Cal Simon. 08787. Orpí | Poc coneixem d'aquesta casa, possiblement sigui contemporània a Ca la Magina. Les referències orals ja la situen al primer ¼ del segle XX i la postguerra. Els de Ca la Magina hi anaven a rentar la roba al safareig que hi havia. Es coneix que la família que hi vivia hi van ser fins als anys 70 del segle XX i que van marxar a Sabadell. Recentment la casa ha estat restaurada. | 41.5108100,1.5820200 | 381670 | 4596435 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | És ben curiós que l'edifici estigui restaurat però que es trobi envoltat de vegetació i que el camí s'hagi perdut. En imatges recents de l'ortofotomapa encara és visible el camí tant pel nord com pel sud. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56290 | Pou de Cal Calaf - Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-calaf-cal-simon | XIX-XX | Està situat al mig d'un camp de conreu entre Cal Calaf i Cal Simon, a la zona de Feixes. Es tracta d'un pou de planta circular, amb les parets de la part inferior folrades amb carreus de pedra irregular. La part exterior del pou, està formada per una estructura de planta rectangular feta amb carreus irregulars lligats amb morter, i coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La boca d'entrada és de forma rectangular amb brancals de maons i llinda de fusta, i s'orienta al sud. El pou fa una fondària d'uns 15 metres i una alçada exterior de quasi 2 metres. | 08152-31 | Feixes | Com altres pous de la zona, proporcionava aigua a les masies de l'entorn. | 41.5123700,1.5858700 | 381994 | 4596603 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56290-foto-08152-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Nom donat per situar-se entre Cal Calaf i Cal Simon | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56291 | Forn de Calç vora Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vora-cal-riba | XIX-XX | El trobem situat en una zona de bosc, a peu d'un camí que surt de Can Riba i que s'enfila direcció oest. Es troba al nord del camí, i és ben visible des d'aquest. Es tracta d'un forn de calç diferent dels que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Es pot observar que està dividit en diferents espais, que podrien correspondre a diferents boques del forn, però el que és més curiós, és que sol hi ha una boca de forn amb arc escarser, tapiada i amb una nova obertura tancada per una porta metàl·lica. No es pot observar cap element interior. Uns 10 metres a l'oest, hi ha un petit cos en ruïnes, que estava associat al forn. Possiblement era la caseta on feia nit l'encarregat del forn. | 08152-32 | Camí d'Orpí a la Censada Nova | Al municipi d'Orpí, hi ha una llarga tradició de forns de calç i carboneres, sobretot en aquesta dels boscos pròxims a Feixes. La construcció d'aquest forn, més sofisticat que la resta que trobem en l'entorn, podria respondre a algun augment de la demanda de calç sobre el ¼ del segle XX aproximadament. | 41.5156800,1.5733700 | 380957 | 4596987 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56292 | Mas d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosch | XVIII-XIX | Es troba en estat de ruïna. Molts murs estan ensorrats, i la vegetació cobreix l'entorn. | Es troba situat en un petit turó enmig d'un camp de conreu, al qual s'hi accedeix des del camí que va de Cal Riba a la Censada Nova. Es podria tractar d'un edifici de grans dimensions segons l'emplaçament on es troba situat. Tot fa indicar que es tractava d'un edifici de planta quadrangular. Actualment es troba pràcticament en ruïnes i envaït per la vegetació. Són visibles encara alguns elements com poden ser finestres, espitlleres i la boca d'un forn de pa. L'entorn del que havia estat l'edifici, es troba ple d'enderroc i de vegetació. | 08152-33 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | Es troba citat en un document de compravendes de terrenys de Can Virella, de finals del segle XVIII. | 41.5143400,1.5669900 | 380422 | 4596847 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56293 | Cal Virella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virella | XVI | La major part de les estructures es troben en ruïna i en envaïdes per la vegetació. | Està situat entre la riera de Carme i el Mas d'en Bosch. S'hi arriba per un camí que neix direcció sud-est del camí que va de Can Riba a la Censada Nova. Es tractava d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment la major part del conjunt es troba en ruïnes i envoltat de vegetació, fet que dificulta la interpretació dels elements. L'edifici principal se situa més a l'oest, i és el primer que veiem quan venim pel camí d'accés. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, tot i que no es pot observar les seves característiques pel fet que està coberta per la vegetació. A la planta de pis hi podem observar una finestra senzilla. A la resta de façanes, no hi ha elements a destacar. Davant de la façana est, a primera vista s'observa un pati obert, però que originalment hi havia un cos, tal com ens demostra els forats de les bigues de l'edificació principal. S'hi observen elements d'obres posteriors com columnes fetes de maons, que tancaven un espai delimitat per murs de pedra. Uns 30 metres a l'est, trobem un altre edifici de dimensions similars al primer. Es tractava d'un altre habitatge, però amb funcions agrícoles i ramaderes a la planta baixa. Gran part està envoltat de vegetació i solament es conserva dempeus la part situada a l'oest, on es poden observar diverses obertures amb brancals de maons. Es pot observar la utilització de murs de tàpia en algunes parts d'aquest edifici. | 08152-34 | Cal Virella. 08787. Orpí | És una de les masies antigues del municipi. El trobem en la documentació amb diferents variants del nom: Virella, Vidella o Vilella. En la documentació de l'Arxiu Parroquial, ja ens surt esmentat l'any 1574 amb el nom del seu propietari: Bartolmé Vilella del mansi Monferrer del molí ( possiblement Monferrer era el nom original i que va evolucionar cap al cognom del propietari). L'any 1625 torna a sortit citat, aquest cop a la documentació de l'Arxiu Notarial d'Igualada. És interessant un document de final de segle XVIII ( que es conserva a casa d'un particular), on es cita Can Virella. Aquest document engloba diferents operacions que els propietaris de Can Virella realitzen en les seves propietats: Compravenda d'un molí de la seva propietat als Aguilera d'Òdena, construccions de cases, escriptures d'emfiteusi. Aquest document es revela dues dades interessants, en primer lloc, dóna força a la hipòtesi que Can Virella s'havia pogut dir Mansi Monferrer ( tal com s'esmenta el 1574), ja que hi cita un molí, i en aquest document de dos segles després, el torna a citar. S'abandona als anys 70 del segle XX. | 41.5186500,1.5636100 | 380148 | 4597331 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56296 | Cal Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufo | XIX | La façana principal ha estat restaurada. L'entorn de la resta de façanes, es troba envoltada de vegetació. | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Es passa Ca l'Oliver, i s'hi arriba. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge, amb una ampliació pel nord, i diverses edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn es troba força deixat i amb abundant vegetació. De planta rectangular, presenta planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat parcialment, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana est, es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada rectangular i senzilla a la planta baixa. A la seva dreta s'hi observa una finestra. A la planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles, i un rellotge de sol modern. A la planta superior, s'hi poden observar quatre finestres de mig punt i amb una bonica reixa de forja cada una. La façana oest presenta un petit cos annexat a la planta, i una finestra de mig punt a la planta de pis. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos que representa una ampliació de l'habitatge. Aquest cos respon a la mateixa tipologia constructiva que l'edifici principal, però amb la coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab. Presenta diferents finestres a les façanes. La façana est, es troba tancada per una edificació annexa a la qual s'hi accedeix per una entrada amb arc de mig punt. Presenta una finestra a la planta de pis. | 08152-37 | Cal Bufó. 08787. Orpí | Cal situar-la a mitjans del segle XIX. El 1859 surt esmentada a la documentació del Notari Raurés d'Igualada 'Partida de tierras pertenecientes a Can Bufó del termino de Orpí. Una venta escritura pública'. A fins del segle XX, fou parcialment restaurada. | 41.5263400,1.5994600 | 383153 | 4598135 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56297 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-0 | XX | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Tot just abans d'arribar a Cal Bufó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Al tractar-se d'un edifici de mitjans del segle XX, els materials constructius són més moderns, amb l'ús de maons industrials lligats amb ciment, i les parets arrebossades. Té un cos adjunt a la façana oest, per on s'accedeix a l'edifici principal. La façana d'ingrés a l'edifici no és una de les més destacades, ja que presenta un cos adjunt que serveix d'accés per l'interior a l'edifici. Aquest cos és d'una sola planta, i presenta l'entrada a la façana sud amb un arc escarser amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la planta de pis de la façana oest, hi podem observar tres finestres seguides de mig punt. La façana sud, presenta dues finestres a la planta baixa, una d'elles amb arc escarser. S'hi observa una altra finestra a la planta de pis. La façana est és la que presenta els elements més interessants, ja que a la planta de pis hi trobem una galeria porxada amb tres obertures amb arc de mig punt. A la planta baixa, hi trobem dues finestres senzilles. A diferència de les altres façanes, en aquesta, a coberta presenta un ràfec d'una filada. La façana nord presenta un cos adjunt a la planta baixa que també permet accedir a l'edifici principal. En aquest cos s'hi observen diverses entrades senzilles, així com finestres. Pel que fa a l'edifici principal, s'hi observa una finestra senzilla a la planta de pis. L'entorn més immediat, està començant a ser envaït per la vegetació. | 08152-38 | Ca l'Oliver. 08787. Orpí | Construïda a l'entorn dels anys 70 del segle XX. | 41.5266900,1.6011900 | 383298 | 4598172 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||||
56299 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-0 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recenment. | Està situat a tocar de la carretera BV - 2132 al Km 1, abans d'arribar al nucli d'Orpí. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix. Tots els cossos de la façana est estan units per graons de pedra que salven el desnivell. L'edifici principal es troba al nord del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. La Coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta de pis ( ampliacions i reformes posteriors van fer que s'ubiqués en aquesta planta a causa del cobriment de la planta baixa per un altre cos). Per accedir aquesta façana cal travessar un portal amb llinda de fusta que dóna a un petit patit entre aquest i la façana. A la resta de façanes no presenta obertures, exceptuant una situada a la façana oest a la planta de pis. Davant de la façana principal trobem tres cossos junts formant una mateixa unitat. El més situat a l'est és d'una sola planta i té funció de magatzem a la planta baixa on s'hi accedeix per una entrada amb arc escarser de maons. La coberta és plana, i s'utilitza com a terrassa ( és el pati de la façana principal de l'edifici). El cos central té dues plantes i la coberta a una vessant ( est), amb teula àrab. Té una entrada amb arc escarser de maons a la planta baixa i dues finestres tant a la façana sud com a l'est, amb llinda de fusta i ampit de rajol. El darrer cos és de grans dimensions i consta de planta baixa i planta de pis i golfes. Té la coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Té una entrada senzilla a la planta baixa de la façana sud i dos contraforts als seus laterals. A la planta de pis, hi trobem una finestra amb llinda de fusta i ampit de rajol. Finalment, a la part superior de la façana, hi trobem una petita finestra. La façana presenta un petit cos adjunt, una finestra a la planta de pis i una a la part superior de la façana. Com a element destacable hi trobem el cup de vi, que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua. | 08152-40 | Cal Cintet. 08787. Orpí | Possiblement es remunti a inicis del segle XIX. | 41.5212100,1.5869900 | 382103 | 4597583 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56300 | Cementiri d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dorpi | XIX-XX | Es va restaurar i ampliar el 2012. | Es troba força allunyat de qualsevol nucli habitat i envoltat de bosc. S'hi accedeix per un trencall a la dreta que neix de la carretera BV -2132 passat el km 1. 500 metres per una pista ens hi porten. Té planta rectangular i amida uns 370 m2. S'hi accedeix per una entrada amb forja situada a l'oest del conjunt. Les sepultures són totes en forma de nínxol. Ha estat ampliat i arranjat recentment per la qual cosa presenta un estat de conservació molt bo. No té ni capella ni dipòsit. No presenta elements arquitectònics ni escultòrics remarcables. Cal destacar-hi una placa on hi ha la següent inscripció 'rogad a Dios por el alma de José Calaf Palet, muerto violentamente el 9 de abril de 1909 a la edad de 40 años'. Fa referència a uns successos ocorreguts l'any 1909 en unes masies del municipi. | 08152-41 | A la zona del Castell d'Orpí. | El cementiri cal situar-lo a cavall de finals del segle XIX i principi del segle XX. El 2012 es va fer una intervenció per a la seva restauració i ampliació a través del programa PUOSC de la Generalitat de Catalunya. | 41.5204600,1.5789900 | 381434 | 4597510 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56301 | Castell d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorpi | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana ROCA CATALÀ, P. (1976) 'Orpí' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau.</p> | X-XV-XX | Ha estat restaurat recentment. Tot i que no es conserva cap element d'interès més enllà de la mateixa torre poligonal. La façana sud de l'edifici contigu, s'hauria de restaurar. | <p>Estat situat al nucli d'Orpí, on el veiem només arribar-hi. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals. Formen el conjunt la torre i diverses edificacions. Del Castell d'Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. L'aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb carreus de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. L'aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l'altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc devastats i col·locats de manera irregular. Envoltant la torre, trobem un conjunt d'edificis on cal destacar-hi l'ubicat a l'est i al nord del conjunt d'una alçada considerable i amb una gran quantitat de finestres ( algunes d'elles obertes en la restauració recent). Cal esmentar els grans contraforts situat a l'est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Aquesta façana tal com es pot observar, ha patit diverses modificacions que han desfigurat l'estètica de l'edifici. La resta d'edificacions que trobem a l'ala oest, són de construcció més recent i donant un aspecte històric que crea certa sintonia en el conjunt, amb l'ús d'arcs mig punt en les obertures i passadissos interiors. A l'interior de l'edifici, no trobem cap element visible que ens recordi l'arquitectura primitiva del mateix.</p> | 08152-42 | Castell d'Orpí. 08787. Orpí | <p>El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.</p> | 41.5187500,1.5754500 | 381136 | 4597325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||
56302 | Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dorpi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana | XI-XXI | Des de l'any 1875 s'ha anat restaurant, sobretot en el segle XXI. Algunes de les intervencions han estat realitzades per voluntaris sense la supervisió de cap professional, fet que pot haver provocat la pèrdua d'informació en no conèixer els resultats d'aquestes intervencions. També s'ha primat molt en aquestes intervencions un acabat estètic que podria no correspondre amb la realitat. | Està situada al sud del nucli d'Orpí, a tocar del Castell d'Orpí. L'església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l'absis sembla que sigui una dependència més del casal. A desgrat d'aquest encotillament, encara es destria i es distingeix perfectament l'estructura de l'església, que respon a un edifici d'una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l'absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d'edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L'enlluïment que ha estat objecte, priva de veure'n l'estructura, com també de saber si realment és l'original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l'espai presbiteral. L'absis, per la seva banda, accepta una volta d'un quart d'esfera. Aquesta composició tan simple és complicada per l'obriment d'una capella quadrangular a l'inici del mur nord, al costat de la qual, a tocar de l'absis, encara s'hi adossa una sagristia. D'altra banda, a l'angle sud-oest s'alça un feixuc campanar de torre, afegit, com la capella lateral i la sagristia, a l'edifici posteriorment. També els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades disposades a manera de capelles, que amplien lleugerament la superfície de la nau. La porta d'accés, amb data de l'any 1653, s'obre al mur sud, probablement al mateix lloc on era situada la porta primitiva. Llevat d'uns fragments de cornisa situats al mur sud, els elements decoratius es fan patents a l'absis on, sota una cornisa, es desenrotlla un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en tres grups de dues entre bandes llombardes, fetes amb pedra tosca, material que es repeteix a la finestra central, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, de la qual pren model una obertura al capdavall del mur nord. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats però disposats en filades horitzontals forca desencaixades, que s'accentuen a l'absis amb la desarticulació parcial de les bandes llombardes. L'edifici, que tal com hem vist acusa un seguit de transformacions que afecten especialment el cos de la nau, remodelat i ampliat posteriorment, sembla que obeeix a una construcció alçada al final del segle XI, o a tot estirar al principi del XII, data que també pot concordar amb les característiques generals de la construcció, a desgrat de la decoració llombarda present a la capçalera. Els remodelatges que desfiguraren i desarticularen parcialment la primitiva estructura, probablement hi foren introduïts, si més no en bona part, durant el segle XVII, data que consta al nou portal. Una inscripció als peus de l'entrada ens diu que fou restaurada l'any 1875. | 08152-43 | Orpí | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell d'Orpí, tocant al mateix castell. Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l'actualitat. El terme d'Orpí es troba documentat a partir de l'any 978, quan el papa Benet VII confirma al bisbe Fruià de Vic el bisbat i les possessions episcopals, entre les quals figurava el castell de Montbui, que afrontava amb els confins d'Orpí (Auripino). L'església és esmentada l'any 1099, mentre que l'any 1198, en el seu testament, Ramon de Vilademáger féu una deixa per a l'obra de Sant Miquel d'Orpí. Ramon de Guàrdia, que era senyor del castell, en el seu testament de l'any 1205 deixà deu sous a Sant Miquel d'Orpí. Actualment continua tenint culte, però les funcions parroquials es desenvolupen a l'església de Santa Càndida, en un lloc molt més avinent que no pas la capella del castell. | 41.5192000,1.5753800 | 381131 | 4597375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56303 | Tina d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dorpi | XIX-XX | Ha perdut la coberta, i l'interior és ple de runa. | Està situat a uns 100 metres al sud-oest del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per un camí en aquesta direcció. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular i amb coberta a una vessant ( est) amb teula àrab ( tot i que no es conserva). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals. Cal destacar-hi a la part superior un cup de vi amb el revestiment interior fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. Aquest cup comunica amb l'espai interior de dimensions més grans, que actualment és cobert per runa, però on encara podem observar parts d'una premsa de vi i les obertures que comunicaven amb el cup. A l'exterior encara s'hi pot trobar l'estructura d'una premsa metàl·lica. | 08152-44 | Orpí | Les vinyes havien estat molt presents al municipi d'Orpí. En aquest cas, aquesta tina pertanyia a una de les cases que formaven part de l'entorn del castell d'Orpí. | 41.5183700,1.5745400 | 381059 | 4597284 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | |||||||||
56304 | Barraca de vinya I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura es manté dempeus, però la vegetació a envaït l'entorn. | Barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08152-45 | Entre Cal Balcells i Can Bufó | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249000,1.5963600 | 382892 | 4597980 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56305 | Barraca de Vinya II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar algun problema en la coberta. | Vegeu fitxa 45 | 08152-46 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249900,1.5951500 | 382791 | 4597991 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56306 | Barraca de Vinya III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-47 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5250700,1.5932400 | 382632 | 4598003 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56307 | Barraca de Vinya IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iv | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-48 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5254800,1.5969900 | 382945 | 4598043 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56308 | Barraca de Vinya V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-v | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença haver-hi desprendiments de la coberta i algun lateral. | Vegeu fitxa 45 | 08152-49 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5256200,1.5976300 | 382999 | 4598058 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 | ||||||||
56309 | Barraca de Vinya de Cal Llenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-llenc | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-50 | Cal Llenç | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5173900,1.5531900 | 379276 | 4597205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-01 14:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 178,58 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/