Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
87162 Castell del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 XI-XX El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. 08158-1 Plaça del Castell, s/n El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). 41.4385800,2.0101600 417307 4587918 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg Legal i física Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. 85|92|94|95|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87171 Cal Bolero/Cal Daniel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. 08158-10 Carrer del Migdia, 7-9 Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). 41.4387000,2.0109500 417373 4587931 1890-99 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87261 Monument als morts de la riuada de 1962 https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-riuada-de-1962 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX Monòlit de pedra calcària, d'1,5 m d'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d'escut amb coloms en relleu que s'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: 'A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965'. 08158-100 Horts del pla del Llobregat A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por. Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar. Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102). La memòria d'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents: -2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia). -24 d'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d'Antoni Canals fou 'causant d'infinitat de maleses'). -16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges). -21 de setembre de 1901: riuada. -13 d'octubre de 1901: riuada. -16 d'octubre de 1901: riuada. -22 d'octubre de 1901: riuada. -7 de novembre de 1901: riuada. -29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer). -1940: pluges intenses. -1942: pluges intenses. -1943: pluges intenses. -1944: pluges intenses. -25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts. -Setembre de 1971: riuada. -6 de desembre de 1971: riuada. -8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei. 41.4356900,2.0006300 416507 4587607 1967 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-3.jpg Inexistent Contemporani|Eclecticisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d'aquests fruits que s'acumulaven a les vores del riu després del pas d'una riuada. 98|102 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87262 Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. 08158-101 Carrer de la Diputació, 231 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg Legal i física Neògen|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. 125|121 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87263 Monument als Morts de la Guerra Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 XX Es troba un xic deteriorat el parament Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. 08158-102 Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. 41.4385300,2.0111200 417387 4587912 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|102 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87264 Torrent de Batzacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Alguns paraments es troben deteriorats Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. 08158-103 A l'oest del terme municipal L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. 41.4385300,2.0027100 416684 4587920 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87265 Torrent de les Argiles https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-argiles Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. Curs d'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa. 08158-104 Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa 41.4334800,2.0070500 417040 4587355 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).La primera reforma del curs d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87266 Rec del Canal de la Infanta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-canal-de-la-infanta Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX En alguns punts brut i difícilment localitzable Canalització que en tot el seu recorregut te 17,420 km de llargària, i que agafa les aigües del riu Llobregat al seu pas pel Papiol de la presa o resclosa que hi ha a tocar la casa de l'aigua. Des d'aquest punt pasa per sota la casa i continua fins al torrent de Batzacs, que creua per via subterrània. A la vora dreta del torrent, s'hi troben quatre bagants, continua pel molí fariner de l'Argemí i després arriba fins al molí paperer de Can Capdevila, i d'aquí fins a la casa de comportes de Molins de Rei. A partir d'aquí segueix cap a Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Cornellà, L'Hospitalet, Sants, fins arribar al peu de la muntanya de Montjuïc, on desemboca al mar. 08158-105 Horts del pla del Llobregat Un primer canal construït el 1188 va ser el conegut com a Rec Vell, que partint des del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, donant lloc posteriorment a la vila de Molins de Rei. En principi, aquest canal havia d'arribar fins a Barcelona però problemes de finançament de l'obra van fer que no s'estengués més enllà de Molins de Rei. El Rec Vell posteriorment serà el subministrador d'aigua al Canal de la Infanta, ja que el cabal d'aigua sobrant del rec, en arribar a la Casa de les Comportes, es regula i es desvia cap al canal o directament es desaigua cap al riu en funció de les necessitats d'irrigació del moment. El Canal de la Infanta, el nom complet del qual era Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, es va construir per subministrar aïgua al molí fariner i l'energia que necessitaven per fer rodar els molins, i alhora va aconseguir dinamitzar l'economia agrària de la vall del Llobregat, transformant moltes terres de secà en regadiu, amb la qual cosa es convertí en un eix dinamitzador de l'economia d'aquest territori. La seva aparició va dur a terme l'augment del nombre de llocs de treball, especialment al molins i fàbrica de filats de cotó, i fàbrica de cartrons. El Pla era la part del Papiol que es regava. Es dividia en dues parts: el Pla de Can Mas i el de Colomé, separades pel torrent de Batzacs. Estava parcel·lat en molts trossos petits de mitja o una mujada (1 mujada equival a 0,49 hectàrees) i solcat per sèquies per distribuir l'aigua. 41.4305900,2.0009300 416525 4587040 1817-20 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Tomàs Soler i Ferrer Popularment la pagesia li deia 'el Rec' (Faura Arís, 1996: 149). 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87267 Casa de les Aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-aigues XIX En un avançat estat de degradació Edificació aillada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants. Les façanes són planes i estan fetes de maçoneria irregular. En dos d'elles s'obren escasses finestres de petites dimensions i recercat de maons. Conserva la tortugada en els ràfecs. L'antecedeix un barri, en el qual s'obre la porta d'entrada al pati interior. Aquesta porta és d'arc escarser i marc de maons. Conserva la fusteria d'origen. A la part dreta hi ha un pou amb coberta de volta que sobresurt cap en fora. 08158-106 Horts del pla del Llobregat Construcció del segle XIX. 41.4351400,1.9972100 416220 4587549 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Prop de l'aiguabarreig del Llobregat, la riera de Rubí i la Casa de les aigües, hi ha, actualment, una estació de control de les aigües residuals per a mesurar els nivells de crom, cianurs, sals, etc., que poden portar aquestes aigües.En aquest punt s'iniciava el canal del Rec, agafant l'aigua de la resclosa del riu Llobregat, i derivant l'aigua cap a aquest indret. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87268 Ca l'Amadeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d'alumini. Està envoltada d'un petit jardí i te porta al barri. 08158-107 Avinguda de la Generalitat, 33 El nom li ve de l'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019). 41.4365400,2.0099000 417282 4587692 1930 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg Legal Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98|105 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87269 Màquina excavadora Menck https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck XX Recentment restaurada Excavadora de cables MENCK (MENCK & HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l'activitat extractiva d'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d'un braç articulat i una pala amb la funció d'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: 'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona', i en la part posterior el model: 'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d'acer. 08158-108 Rotonda d'accès al polígon industrial sud L'excavadora Menck va ser importada d'Hamburg, Alemanya, l'any 1962. És un símbol del procés d'industrialització en l'extracció de l'argila a El Papiol. L'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l'activitat econòmica del poble. L'explotació dels jaciments d'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l'argila estava molt compacte s'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck & Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L'empresa va ser fundada l'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa 41.4331500,2.0059500 416948 4587319 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Empresa MENCK & HANBROCK El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l'excavadora que ha fet l'empresa 'Suministros de Arcilla, S.A', duent a terme la restauració i proposant l'actual ubicació de la màquina. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87270 Horts del Pla del Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-pla-del-llobregat Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. La seva conservació varia en funció del propietari: hi ha espais en cultiu actiu i altres abandonats Zona de cultius d'horta que s'estèn per tota la plana fèrtil de la vall del Llobregat. Està travessada pel rec i les seves derivacions, i abans era regada per sínies de les que avui només queda un exemplar amb un relatiu bon estat de conservació. Actualment els cultius principals són fruiters i hortalisses. 08158-109 Horts del pla del Llobregat 41.4314500,2.0011000 416541 4587135 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El parc fluvial del qual formen part aquests horts, té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar al Prat de Llobregat.L'agricultura va ser molt important pel Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les hortes proporcionaven les fruites i verdures a la població i encara més enllà.L'agricultura es va complementar amb el treball en altres oficis o a les fàbriques, que proporcionaven per a molt dels veïns del Papiol el gruix del jornal que portaven a casa. De manera que molt sovint s'alternava en el mateix dia el 'torn de la fàbrica' amb el treball al seu petit trosset. Les fàbriques que havia en el terme -les filatures, la paperera les bòbiles, ho permetien. Es produïa, doncs una simbiosi entre agricultura i indústria que va permetre la coexistència dels dos sectors durant molt de temps.Es te memòria de la plantació de mongetes del ganxet, patates, enciams, faves, pésols, tomàquets, pebrots, maduixes, que sobretot es produïen pel consum de la casa. 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87172 Església parroquial de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ XX Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d'arc de mig punt presenten a l'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s'obre l'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt. 08158-11 Carrer de Mossèn Rull, 8 L'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d'aixecar les parets laterals i construir la volta de l'altar major de cinc claus, com dues arcades més d'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64). 41.4390800,2.0104900 417335 4587973 1950 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg Legal Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Religiós 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas L'escultura d'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros). 116|119|98|102 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87271 Pou de captació d'aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-captacio-daigues Faura Arís, A. (2018) El traç de la Guerra. El Papiol, 1934-1935. El Papiol Ajuntament del Papiol. Espai de recerca del Patrimoni del Papiol. XX Edificació aïllada, amb façanes planes i coberta a dues vessants, amb una finestreta respirall a sobre de la porta d'accès. Dins d'aquesta construcció és protegeix un pou de captació d'aigúes. Al davant de la construcció hi ha un espai per lleure al davant d'una font que oferia el sobrant d'aigua, i que avui està absolutament seca, fins i tot havent perdut el broc per on rajava l'aigua. 08158-110 Horts del pla del Llobregat, al cosat esquerra del torrent de Batzacs La primera portada d'aigües fou l'any 1880, essent alcalde Josep Calopa, amb la construcción de la xarxa de distribució i les fonts públiques de cal Pere Pau, cal Piler i Can Tintorer. L'any 1907 es construí a la Font de ca n'Esteve un dipòsit que donava servei als rentadors públics situats ben a prop. A partir de l'any 1916, amb l'arribada de l'electricitat, es va obrir un pou a la propietat de ca n'Esteve, que va ser ampliat l'any 1926. L'any 1922 l'Ajuntament del Papiol contracta els sauris Pere Cinto de Castellbisbal, i Pau Estruch, d'Esparraguera, per fer una inspecció al terme del Papiol per a trovar nous pous d'aigua. Llocs on es va trovar aigua i estimacions van ser els següents: hort del Biel, de 20 a 30 plomes d'aigua (una ploma d'aigua equival a 25 ml per segon); zona de la Font del Cosí, 100 plomes; torrent de ca n'Esteve (hort del Roger), de 20 a 30 plomes; torrent de can Pagès del Mas (no determinat), falda nord del Puig Madrona (zona de Can Domènech), 100 plomes. A aquest indret es construí un pou de 26 metres de fondària. Per la Festa Major de 1947, la Comissió Gestora del Papiol, encapçalada pel seu alcalde-president Frederic Santacana Amigó, publica una memòria descriptiva de l'Ajuntament entre els anys 1939-1947, que es dedica majoritàriament al projecte i l'obra de l'ampliació del proveïment d'aigües potables. El projecte era construir una caseta al marge dret del torrent de Batzacs amb un pou interior i un motor electrobomba que extragués l'aigua del fons i la pugés a través de canonades fins al dipòsit que tenia una capacitat de 200.000 l, amb la funció d'emmagatzemar l'aigua i fer-la arribar a la xarxa distribuïdora de l'aigua per totes les cases del poble. Per la Festa Major de 1947 es beneeix i es col·loca la primera pedra del dipòsit d'aigua. A causa del gran nombre de jornals no pressupostats, per obrir rases i col·locar-hi tubs es va haver d'acabar l'obra amb la prestació personal dels veïns del poble perquè no hi hagués dèficit en la partida de despeses. (Faura Arís, 2018: 80). 41.4359000,2.0007600 416518 4587630 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La manca d'aigua, les sequeres i l'augment de població sobretot a l'estiu provocaven problemas d'abastament constants al municipi. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87272 Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-4 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0048909.xml El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines des del nord cap el sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres. El riu, en passar pel terme del Papiol, es troba encaixonat a la vall baixa del Llobregat, que va des del congost de Martorell fibs l'estret de Sant Boi-Cornellà, el qual marca l'inici del delta. En aquest punt el riu ha perdut part del seu cabal que s'enfonsa a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i forma l'aqüifer profund del delta Al terme del Papiol el riu presenta una plana que ha estat aprofitada tradicionalment per a conreus d'horta, com demostraven les nombroses sínies que hi havia. L'estrucutra hidràulica més important és la resclosa i comportes que serveixen per a la captació d'aigua potable per a les poblacions de la plana baixa del Llobregat i la ciutat de Barcelona. I antigament derivava l'aigua cap a la casa de comportes de Molins de Rei. Els torrents tributaris de la riera de Vallvidrera són el de les Barreres i el de Ca n'Amigonet, tots dos paral·lels. Un dels torrents que ha desaparegut és el de les Argiles. Abans abocava les seves aigües al torrent del Gavatx (dit també del Peu de la Costa), prop del Molí de l'Argemí, però aquest aiguabarreig va ésser desplaçat més enrere en la construcció del ferrocarril i més tard per l'autopista, i finalment va desaparèixer amb la construcció d'un polígon industrial. 08158-111 Horts del pla del Llobregat A l'antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum, topònim que ens ha arribat pel testimoni dels geògrafs Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu. En llatí, el mot Rubricatus vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, que són molt evidents en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color, especialment després de passar per Castellbisbal. El topònim no torna a aparèixer fins al segle IX, sota la forma Lubricatus, Barbs, bagres, anguiles, carpes...encara es pescaven a començament del segle XX al riu Llobregat al seu pas pel Papiol. Això era possible gràcies al gran cabal d'aigua que aleshores portava el riu. Les captures més bones es feien a la resclosa. Era tan gran l'anomenada d'aquests llocs que els aficionats a la pesca arribaven a venir-hi amb el tren (Faura Arís, 1996: 29). De sempre el riu ha estat el motor de riquesa del poble: propiciava l'aigua per la indústria (primer els molins de gra, després els paperers...) i regava el vall ple d'hortes. També, en ocasions, es desbordava amb les consegüents riuades documentades històricament. 41.4320900,1.9976200 416251 4587210 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal (del Vallès Occidental), respectivament. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87274 Taller de Gerhard Grenzing https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-gerhard-grenzing https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Grenzing XX Es tracta del taller i elements propis de l'ofici d'un important constructor d'òrgues en actiu que, establert en la zona industrial del municipi, està identificat amb la població. 08158-113 Carrer d'Edison, 7-9 Gerhard Grenzing (Chernyakhovsk, 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya. Va completar la seva formació com a constructor d'òrgans amb Rudolf von Beckerath Orgelbau a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l'orguener Gabriel Blancafort i París de Collbató, i es va instal·lar a Mallorca el 1969, des d'on va restaurar òrgans històrics durant tres anys. El 1972 va fundar el seu propi taller a El Papiol (Baix Llobregat). Ha construït òrgans per a França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, Corea, Japó, Suïssa i els EUA. Del 2006 al 2010 va ser president de la Societat Internacional d'Orgueners. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat pel Ministeri de Cultura d'Espanya amb la medalla d'or al mèrit artístic. 41.4321100,2.0137600 417599 4587196 08158 El Papiol Fàcil Bo Física Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 60 4.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87275 Jaciment Paleontològic del Terral Sílvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-terral-silvia Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. Es troba amenaçada la seva conservació per l'impacte de l'activitat minera i de remoció i trasllat de terres Terral d'argiles vermelles en el qual es pot trobar una mostra important del període Burdigalià. De fet, es pot considerar la continuació del jaciment paleontològic de can Cerdà., que es troba a continuació. Es tracta d'un jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i el Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). A la fitxa de can Cerdà s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. 08158-114 La Soleia El període Burdigalià és un estatge faunístic del Miocè. Comprèn el períod'entre fa 20,43 ± 0,005 milions d'anys i fa 15,97 ± 0,005 milions d'anys. El seu nom va ser establert pel paleontòleg rossellonès Charles Depéret. 41.4472400,2.0074800 417094 4588882 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-3.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Tota la runa de la Nova Icària de Barcelona omple el forat del costat, ja explotat. A l'oficina de l'empresa que fa l'explotació del terral hi ha una important col·lecció de fòssils d'aquest terral.Seria molt important conservar una part del jaciment per a futures investigacions 125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87276 Font del Pi del Balç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-del-balc Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Es troba molt descuidada Font feta amb un broc metàlic que surt de la paret rocosa, al costat d'un peu de maons molt estret que la limita per una banda, i que està absolutament seca. Es troba al marge del camí que mana a l'urbanització del Pi del Balç, i agafa l'aigua d'una déu de la muntanya del mateix nom, formada de pissarres, envoltada d'un bosc de pins i un sotabosc degradat. La muntanya te una altitud de 114 metres. Des de la seva ubicació és domina tota la vall del riu Llobregat. No te cap senyalització ni pica que reculli l'aigua. 08158-115 Camí del Pi del Balç, 08754 La muntanya del Pi del Balç era jurisdicció del castell, i al segle XII es coneixia com la muntanya de Matosses. Joan dels Molins el 1188 construïa un casal amb dotze moles, en el lloc on hi ha avui el molí Paperer, sota la protecció i l'ajuda financera del rei Alfons I de Catalunya i amb el batlle del Papiol com a mitjancer (Faura i Casanovas, 1999:25). 41.4278100,2.0063200 416972 4586726 08158 El Papiol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El broc de l'actual surgència és del segle XX 98 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87277 Edifici de comportes https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-comportes XX Edifici de planta rectangular amb porta a l'alçada del pis, al qual s'accedeix mitjançant unes escales de ferro. Presenta dues alçades, a la planta baixa, uns pilars generen quatre espais per sota dels quals es distribueix l'aigua al rec. A la planta pis hi ha grans finestrals a totes les parets de l'edificació. 08158-116 Horts del pla del Llobregat 41.4353000,1.9971400 416215 4587567 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La creació de la presa del riu Llobregat a la confluència de la riera de les Arenes, genera un cabal d'aigua que és aprofitable per a la seva conducció en el rec que travessa tota la zona hortícola i l'antiga industrial del municipi.Aquesta edificació substitueix a l'antiga casa de les aigües que es troba al seu costat. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87278 Bicicletes i recanvis Amat/Cal Carol/Cal Pau de les Unces https://patrimonicultural.diba.cat/element/bicicletes-i-recanvis-amatcal-carolcal-pau-de-les-unces XIX-XX Edificació de gran volum, de planta baixa, dos pisos i dos més en la part de la torreta. Presenta coberta a quatre vessants, del tipus compost, pel fet d'incloure dos nivells en la seva construcció. Als careners hi ha remats de boles ceràmiques. Les façanes són planes, i presenten obertures rectilínees, remarcades per sengles arcs escarsers molt rebaixats, amb ampits de ceràmica. Només hi ha un ócul al quart pis de la torre. Destaca del conjunt la torrassa, que s'eleva gairebé dos nivells més en alçada en relació a la resta de l'edifici, i una pèrgola que hi ha al jardí, al davant de la façana principal, feta de maó vist en un interessant joc de dentells a les columnes que sustenten la coberta i d'arcs d'aproximació i creus buides en la barana que envolta la construcció, i que generen l'artifici decoratiu. Al voltant hi ha jardineres exemptes, de traça modernista popular, recreant elements vegetals i branques d'arbre. L'interior conserva mobiliari modernista, així com una barana del mateix estil a l'escala que accedeix a la zona de tallers. 08158-117 C./ Papiol de Baix, 15/Carretera de Caldes, 12 Cal Carol ja el trobem documentat al 1747 (Josep Querol Perelló, casat amb la Teresa Boladeras Castellví). Després es va conèixer com a Cal Pau de les Unces (1873) (pel Pau Pagès Faura, casat amb la Marianna Casanovas), i per últim, des de l'any 1940, com a Ca l'Amat, per l'Artur Amat Comas. L'any 1912, al carrer Muntaner de Barcelona, Antoni Amat Pons va muntar una petita fàbrica de bicicletes que es comercialitzaven al carrer Balmes, 82. El 1940 el seu fill, Artur Amat Comas, es va traslladar al Papiol i va ocupar aquesta casa. L'any 1955 la família conserva el document pel qual la finca passa a la propietat d'Artur Amat, que abans estava inscrita en el registre de propietat a nom de Joan Santacana Alsina. En l'actualitat segueixen muntant bicicletes de totes les mides i models, així com també distribueixen recanvis i complements. 41.4275900,2.0049500 416857 4586703 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87280 Resclosa del Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-llobregat XX en un estat de continua degradació per l'acció de les aigües del riu Obra de formigó vist, feta transversalment en el curs del riu Llobregat, a prop de la desembocadura de la riera de les Arenes, amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent cap al Rec. 08158-119 A la confluència dels cursos fluvials del riu Llobregat i la riera de Rubí La resclosa del Llobregat que acumula les aïgues fluvials ja dins del terme del Papiol, va promoure l'aprofitament intensiu de l'aigua a partir del Rec que aquí s'inicia. El 1188 es va construir l'anomenat Rec Vell, que partint del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, fet que donà origen a la vila de Molins de Rei. Aquest mateix any es construí un casal amb dotze molins a l'indret conegut actualment com a Molí Paperer. Per a la seva construcció es demanà al rei Alfons el Cast la quantitat de 200 sous i 50 maravedisos. El Rec Vell serà el proveïdor d'aigua al Canal de la Infanta. Una altra resclosa que captava les aigües del riu era situada prop de la Roca de Droc. Abans una de les preses situades en aquest punt anava esbiaixada fins al paratge dels Quatre Bagants. Arran de la construcció del Canal de la Infanta (1819), gràcies a dues rescloses ubicades al Papiol, es van convertir en regadiu diferents parcel·les del municipi. La unió de les aigües del Rec Nou i del Rec Vell permeté augmentar el cabal d'aigua canalitzada i intensificar el procés industrial i agrícola. El riu ha actuat al llarg de la història com a eix dinamitzador del territori circumdant. 41.4351000,1.9958700 416108 4587546 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87173 Ca n'Esteve de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font https://www.enciclopedia.cat XVIII-XIX Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. 08158-12 Camí de ca n'Esteve, s/n L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. 41.4418500,2.0160300 417801 4588276 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87281 Can Parera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-3 Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Es un barri que es troba molt degradat pel seu estat d'abandonament i la proximitat a les extraccions d'argiles. Conjunt arquitectònic que està format per una casa principal, més antiga que la resta, i tres de secundàries: dues adosades a esquerra i dreta de la principal i la tercera secundària, exempta. La principal es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, i les altres tres només tenen planta baixa. Resulta de major interès l'edificació principal, feta amb maó i tapial. La façana és plana, amb finestres de llinda de maons plana. No te cap element ornamental que sigui destacable. La resta d'edificacions presenten façanes similars entre si: amb un frontó-fris decorat amb maons curvats, de manera molt simple, i respiralls, també de maons, per sota del filet que marca l'inici del fris de coronament. 08158-120 Paratge de can Parera Masia i edificacions adjacents que a principi de la dècada de 1950 van ser pioneres al municipi en la improvisació d'habitatges a moltes famílies recentment immigrades (Faura i Casanovas: 1999: 129) 41.4435400,2.0064100 417000 4588472 08158 El Papiol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es troba en molt mal estat, fruit de l'abandonament d'aquest nucli de població que es troba actualment al costat d'una pedrera. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87282 Cal Faura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-faura XIX-XX Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la casa necesita algunes feines de remoció i rehabilitació Conjunt de diverses construccions de caire rural, de les quals destaquen dues de majors proporcions, unides perpendicularment: la de de ponent presenta teulada a una vessant i tres alçades, mentre que la que es troba a orient, te la teulada a dues vessants i conserva la tortugada en el ràfec. Les façanes són planes i presenten les obertures de llinda plana, més estretes en el cas de l'edifici de l'est, la façana del qual s'ha modificat menys que en el cas del de ponent. La construcció de la façana a dues vessants, a la qual s'accedeix a través de la porta d'un barri flanquejada per sengles pilars amb pinacles, fets de maçoneria, pel carrer del Doctor Fleming, 9, te un interès especial, ja que per un costat acull una bona part de les obres de l'artista local Faura i al pilar de la porta, una rajola (la número 3 del calvari). 08158-121 Carrer Doctor Fleming, 9 /Francesc Macià, 37 41.4378000,2.0092400 417229 4587833 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón A l'edifici del Doctor Fleming se'l coneix pel Racó de les Màscares, ja que allotja una bona part de la feina de l'artista local Faura. 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87283 Cal Segimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segimon Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX Conserva forces elements tradicionals Edificació de caire rural de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec doble (actualment te un canaló metàlic per sota). En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. A dalt de la teulada s'alça el fumeral antic. La façana principal dona cap a sud, i presenta les característiques pròpies d'una habitatge agrari tradicional: amb escasses obertures a la façana: en planta baixa una porta de punt rodó amb picaporta circular de forja i finestra al costat que te apariència moderna, o en tot cas posterior a la de l'edificació original. Al primer pis, gairebé en línia vertical amb la porta d'accès, hi ha una finestreta de llindar pla i proporcions verticals amb ampit moltllurat. L'edificació continua a ponent amb un mur i galeria de construcció més moderna. 08158-122 Carrer de les Parres, 16 El nom li ve del seu propietari al 1818, Segimon Comerina Rovira (Ahicart et al., 2019). 41.4395300,2.0135500 417591 4588020 1818 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87284 Bòbila de ca n'Esteve / Bóbila de La Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XX Es tracta d'una construcció actualment en estat de degradació permanent Conjunt d'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems. 08158-123 La Parellada És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n'Esteve (Faura Arís, 1996: 287). 41.4412200,2.0134000 417581 4588208 1957 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No s'ha tingut accés a l'interior de l'element. No conserva cap xemeneia. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87285 Cup de Cal Cai https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX Només es conserva una part de l'estructura dels cups Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. 08158-124 Plaça d'en Serafí Pitarra Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). 41.4386600,2.0104700 417333 4587927 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87286 Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 XIII-XX Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. 08158-125 Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Propietat privada. Acces públic. 98 55 3.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87287 Bòbila de can Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-domenec XX Es troba en estat d'un cert deteriorament Conjunt de naus de caire industrial construïdes a partir de maons vistos, amb cobertes d'estructures metàl·liques i fibrociment que es troba al costat d'un terral dins la propietat de la masia de Can Domènech. 08158-126 Can Domènec 41.4563100,2.0199200 418144 4589877 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Actualment està en desús, i es fa servir com a magatzem.Les bòbiles destinades a la fabricació de material ceràmic han estat un dels motors industrials del Papiol, per la proximitat a la matèria primera: l'argila. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87288 Cal Gola/Cal Morelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-golacal-morello Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta un ràfec en gran volada, sustentat per ménsules de fusta. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. La porta d'accès es troba a l'oest de la construcció, i a la seva dreta s'obre una finestra quadrada, protegida per una reixa decorada amb reganyols. Al primer pis es troba la part més peculiar de l'edifici, sota el gran voladís del ràfec: hi ha una balcona que gairebé ocupa tot l'ample de la façana. El voladís està protegit per una barana amb reganyols, roleus enfrontats per sota del passamans i a la part baixa, on es troben presentats cap enfora. L'enreixat es completa amb un suau pit de colom, marcat per sengles decoracions de gavarreres intercalades per botons. A aquesta barana donen dues obertures verticals, amb persiana de llibret de color verd, i buits emmarcats amb recercat pintat de vermell per sobre d'ells. 08158-127 Carrer de les Parres, 2 El 1740 està documentada com a Cal Gola, propietat de Joan Coll i Magdalena Baró. Un segle després, cap al 1850 es coneixia com a cal Morelló (Ahicart et al., 2019). No obstant, la façana, que és la que dona actualment caràcter a l'edifici, és d'inicis del segle XX. 41.4394800,2.0139700 417626 4588015 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87289 Cal Felip Botella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-botella Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX El nou parament de la façana a l'alçada de la planta baixa amb materials absolutament alients a l'edifici, ha trencat la seva fesomia. Conjunt arquitectònic composat de dues cases, com si es tractès d'un sol cos. Estan entre mitgeres, i consten ambdues de planta baixa i dos pisos, i estan cobertes amb teula àrab en teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera d'elles destaca sobre la segona: és composada seguint tres eixos verticals, marcats pels tres balcons del primer pis, que estan emmarcats perimetralment per un guardapols. Les baranes són de foneria, amb brèndoles verticals i molt decorades. Les portes dels balcons tanquen amb persianes de llibret. Una línia d'imposta separa els dos pisos superiors. Les finestres de l'últim son aparellades, sencerament recercades i presenten les llindes amb un trencament decoratiu vertical. La teulada finalitza amb una línia d'imposta molt marcada a continuació de la qual hi ha una línia de pseudomerlets decorats amb rombs de rajola blava (la mateixa decoració hi ha a la façana posterior). En planta baixa destaca la finestra vertical, amb reixa de foneria. Un desafortunat sòcol que cobreix sencerament la façana en planta baixa, trenca l'harmonia compositiva de l'edifici. Com si es tractès d'una edificació subsidiària, completa l'edifici la casa número 8, que sembla haver estat una construcció auxiliar. 08158-128 Carrer del Migdia, 6-8 Els propietaris, gent de cal Felip Botella, passada la meitat del segle XIX, van abandonar la casa pairal del carrer d'Abat Escarré per anar a viure al carrer Migdia, en una casa de nova construcció. L'antiga casa pairal fou ocupada per arrendataris (Ahicart et al., 2019) 41.4385700,2.0108500 417364 4587916 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-3.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87290 Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d'accés, d'arc escarser, i pel balcó, balustrat d'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l'arrebossat. 08158-129 Carrer del Migdia, 10 Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil. 41.4386300,2.0109300 417371 4587923 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87174 Cal Fayol del Puig/Cal Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fayol-del-puigcal-rius Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII Actualment ha estat restaurat d'una manera excesiva, suprimint l'arrebossat de les façanes, així com de la major part de les parets interiors. Casa i edificis annexos amb murs de pedra, cobertes a dues vessants, i en alguns indrets amb aparell disposat en forma d'espiga. Presenta com a principals característiques l'existència de ràfecs amb teula àrab a la coberta, portals amb arc de pedra de mig punt, finestres amb lleixa motllurada de pedra, d'altres amb arcs escarsers i portal coronat per un arc de mig punt. En un dels murs laterals, exactament el que dona a l'est, es veu la volta d'un forn de pa. Un altre forn s'endevina a la façana principal, al nord. En una de les finestres de l'interior de l'edificació principal, es conserva la part superior d'una premsa de cargol reaprofitada, amb la data de 1804. 08158-13 Camí de Can Puig, 9 No hi ha cap estudi històric de la construcció, tot i així, l'arquitectura de traça més antiga que es troba visible, respon a una edificació en part construïda al segle XVIII. 41.4350000,2.0211300 418219 4587510 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'any 2014, es va arranjar el camí de ca n'Amigonet, que te 1.600 m de longitud. Aquest camí, actualment ha esdevingut una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87291 Cal Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc-1 XX Restaurada recentment Edifici de planta rectangular construït l'any 1915 seguint els patrons del noucentisme d'arrel popular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un cos afegit al costat dret. La façana s'estructura a l'estil de les masies vuitcentistes, amb portal de punt rodó, balcó al pis principal, galeria al pis superior i coronament ondulat per mitjà d'un frontó amb motllures. Les obertures hi són emmarcades amb relleus de maó vist. La composició és simètrica a partir dels buits de la façana principal. Les obertures estan resoltes en arcs de mig punt, arcs carpanells i ulls de bou. Són adintellades i emmarcades amb obra vista (maons). La coberta es tanca amb teula àrab i és a doble vessant, amb un carener que corona l'edifici d'obra vista, i per sota, un ócul cegat i emmarcat en maons, com la resta dels buits de la façana, está decorat amb trencadís blanc, i presenta en color blau la data de construcció (1915), per sota d'una creu i a sobre d'un punt. 08158-130 Avinguda de la Generalitat, 72 41.4365500,2.0083900 417156 4587695 1915 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-3.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Més avall de la casa hi ha el bosc que porta el mateix nom: el bosc del Blanc. 106 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87292 Cal Senyoret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Conjunt d'edificacions que formen part d'una mansió rural. Destaca l'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obra la porta, d'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l'esquerra s'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l'esquerra hi ha un cos de l'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s'obre una finestra fornicular, d'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d'accés. Al davant d'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d'aigua amb brocal de maó vist. 08158-131 Cami de Can Puig, 7 La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). 41.4347400,2.0210200 418209 4587482 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87293 Can Calopeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Zona d'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d'un paisatge d'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant. 08158-132 Camí de can Calopeta, s/n El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d'una colla de joves que a la sortida de l'escola tenia l'afició d'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: 'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta' (Faura Arís, 1996: 172). 41.4485600,2.0148700 417713 4589022 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87294 Can Minguet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-0 <p>Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> XVIII-XIX Les obres de remodelació de la casa han modificat l'aspecte de la façana, amb la introducció de finestres de traça horitzontal. <p>Habitatge de caire rural, que respon a una tipologia que recorda a les masies. Consta de planta baixa i pis, i està precedit d'un pati enjardinat amb un estany, molt reformat. Possiblement en aquest espai estigués ubicada l'antiga era. La façana principal és plana i està arrebossada. La seva composició original devia haver estat marcada per tres línies principals: 1, la del centre, marcada per la porta d'arc que és l'accés principal, que te a sobre un balcó que te per ambdós costats dues finestres posteriors a l'edificació original, lesquals presenten les llindes planes i una amplada de grans dimensions. 2 i 3: les que marquen, a ambdós costats de la línia anterior, unes finestres dobles. Aquestes són els elements més originals de la construcció: es tracta de finestres d'arc rodó, de traça vertical, aparellades i fetes de maó vist. Són de major dimensió les que es situen a la dreta, que les de l'esquerra, i totes estan tancades amb sengles reixes de ferro. A l'edifici principal, per darrera, se li adossen edificacions que no han estat reformades, així com un jardí tancat per un barri enreixat, tot això envoltat d'una vegetació i arbrat que genera un espai força ombrívol, degut a la seva situació a les proximitats del torrent de Batzacs.</p> 08158-133 Baixada de Can Minguet, 21 <p>Antiga masia que avui pràcticament ha quedat incorporada al nucli urbà. Una anècdota explica que es trobaven els de Can Minguet collint raïms quan passaren per davant una colla de caçadors del poble que apostaren d'omplir un cove ple de conills. La sorpresa va ser per als pagesos en veure la destresa dels caçadors (Faura Arís, 1996: 153).</p> 41.4419800,2.0090200 417216 4588297 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-04-04 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón A prop hi havia ca n'Amigó de la Pahissa (Faura i Casanovas: 1999: 190). 119|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87295 Font de les Escletxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes XX Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d'uns tres metres d'amplada, i dos d'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d'aigües. 08158-134 Carrer de les Escletxes 41.4379000,2.0205800 418176 4587833 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És el punt de partida per la visita d'altres fonts i indrets d'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87296 Pedrera Berta-Galeria de Quars https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-berta-galeria-de-quars Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Fitxa del Geòtop. García Borràs, F.(s.d.) Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/337_descrip.pdf Pérez de Pedro, P. (2014). 'El complex Mina Berta'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí Centre d'studis Rubinencs., nú. 63, any 33. XVIII-XX La mina avui està abandonada. Pedrera que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l'Obac, al sud de la Riera de Rubí, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol. Des del punt de vista mineralògic, la Pedrera Berta constitueix un punt de referència important degut a l'excel·lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Explota actualment una granodiorita biotítica d'edat tardi-hercianiana en la qual hi ha encaixats dos filons de direcció NE-SO. constituïts fonamentalment per fluorita en galena, la esfalerita. Aquests filons foren objecte d'explotació pel sistema de galeries a principis del segle XX. És el 'Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental)' de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. La fluorita, el seu principal mineral, s'utilitza com a fundent en la fabricació d'acer, en la indústria del vidre i l'esmalt. En els últims anys, la seva pedra ha servit de base per a carreteres, autopistes, vies de tren i altres i nombroses obres. 08158-135 Camí de la Pedrera Berta, s/n La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el bressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el seu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat d'aquest indret. En l'actualitat és probablement el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot i tractar-se d'una explotació privada en actiu. La mina Berta, ara pedrera Berta, es troba en els terrenys que foren comprats el 1908 per Damián Cardoner (per això la mina va prendre el nom de la dona d'en Cardoner, el propietari (Faura Arís, 1996: 279). El primer document que es coneix sobre els terrenys de la mina correspon a l'any 1784. A finals del segle XIX, van ser adquirits pel Jaume Abat i Trabal. Una part passà als propietaris de Can Calopa i l'altra, als descendents del baró d'Esponellà. El 1900, Jaume Abat i Trabal, era el propietari de la mina que aleshores es deia Elisenda, amb patent de plom, que finalment es va obtenir dos anys després. La mina passa per compra de Josep Calopa al baró d'Esponellà, que era aleshores el propietari dels terrenys. El 1908 la mina era de Damián Cardoner. Entre els anys 1908 i 1913 s'arribaren a fer fins a 8 concessions d'ampliació del territori de la mina, entre els termes de Sant Cugat, Rubí i El Papiol, a excepció de la mina Matilde, que quedava exclusivament dins el terme del Papiol. En un principi se n'extreia ferro i una mica de plata. A mitjan de la segona dècada del segle XX, es troba un important aqüífer que cap a la dècada de 1970 ja subministrava aigua a les poblacions veïnes (Pérez, 2014). La seva explotació va comportar l'arribada d'un important contingent d'inmigració peninsular. 41.4585300,2.0152800 417760 4590128 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya.Ha estat el lloc de pràctiques dels futurs geòlegs de diverses universitats, sobretot per l'extens registre mineralògic que en ella es troba.En un inici la mina es declarà per a l'explotació de ferro, però la intenció dels propietaris era extrere'n galena argentífera. La proporció de plata resultava massa baixa, i finalment, el principal aprofitament seria la fluorita.Aquest mineral ha donat fama mundial al jaciment i, en concret, la seva flourita és coneguda en el món dels col·leccionistes com 'la fluorita del Papiol', essent molt apreciada, sobretot la de color verd intens.Des de fa molt temps, però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccionistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l'espoliació sistemàtica del jaciment. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la 'fluorita del Papiol' ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionistes d'arreu del món. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87297 Carrer d'Aribau https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. 08158-136 Carrer de Bonaventura Carles Aribau Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, 41.4359000,2.0059100 416948 4587625 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87298 Nucli antic del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 XII-XX El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell. Es tracta d'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l'alçada del passatge Bruc, 08158-137 Nucli antic del Papiol El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes 41.4385800,2.0101600 417307 4587918 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg Inexistent Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 85|92|93|94|95 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87299 Ceràmiques Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol XX Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. 08158-138 Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. 41.4339400,2.0122600 417476 4587401 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87300 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer d'interès des d'un punt de vista de l'evolució de l'arquitectura popular al municipi. D'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d'habitatges mitganers d'un i dos pisos. 08158-139 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el 'noi del sucre' i posteriorment, de l'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161). 41.4356000,2.0065300 417000 4587591 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87175 Cal Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-8 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVII-XIX Edificació que s'adossa a altres edificis de caire rural. Te la planta quadrada i presenta teulada a dues vessants, amb ràfec de teula àrab. Com a element de major interès, destaca la porta d'accés, adovellada i d'arc de mig punt. A la clau de l'arc hi ha una creu patent inscrita en un cercle i que conserva pintura de color vermell. Per sota de la creu, hi ha la data de 1814. A l'esquerra de la porta s'obre una finestra de traça quadrada, de factura posterior a la resta de l'edificació. Al primer pis hi ha les finestres, verticals que tenen ampit de pedra, i entre les dues, en un nivell superior, hi ha un rellotge de sol gairebé desdibuixat. 08158-14 Camí de Can Puig, 11 Lluís Alujas Torras ja està documentat a la casa l'any 1734. Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa. El gruix de l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. 41.4348300,2.0212800 418231 4587491 1614? 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport.Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 119|98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87301 Mina d'aigua sobre la font de l'Avellaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner XX En estat de deteriorament Construcció relacionada amb l'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment. 08158-140 Ca n'Esteve Es troba dins del bosc de la masia de Ca n'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l'aprofitament de l'aqüífer. 41.4418200,2.0180100 417967 4588270 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87302 Pi del Balç https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc La part de l'espai urbà es troba molt degradada És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. 08158-141 Pi del Balç 41.4277200,2.0085900 417162 4586714 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87303 Mural de les Escoles velles https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-les-escoles-velles XXI Els artistes plàstics del col·lectiu Street art Barcelona: l'Elisa Capdevila Galiot, del Papiol i l'Ivan Floro de Mataró, han reproduït un cartell del 1969, en un mur d'una de les antigues cases dels mestres, al carrer del Pare Remigi, tocant a la Rambla de Catalunya. L'original és una fotografia del festival hippy del 1969: Woodstook, un dels festivals de música i art de rock més famosos de la història. El treball es va realitzar en una façana de 6x5 metres, cedida per l'Ajuntament del Papiol als dos artistes. L'original de la imatge reproduïda es va fer de nit durant una interpretació teatral. 08158-142 Carrer Rambla de Catalunya cantonada carrer del Pare Remigi del Papiol 41.4361600,2.0067900 417022 4587653 2016 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-3.jpg Inexistent Hiperrealisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Elisa Capdevila Galiot i Ivan Floro L'objectiu dels muralistes va ser treure les obres pictòriques tradicionals del seu context natural i exposar-les al carrer per tal d'acostar l'art a tothom. 115|98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87304 Puig Madrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Cim de 341 m. d'altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l'existència d'un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d'aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l'espècie 'Porina byssophila'. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354). 08158-143 Puig Madrona És tracta d'una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s'havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d'arròs agafaven l'escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l'ermita de la Mare de Déu de La Salut. L'entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d'estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d'accés al parc de Collserola per l'extrem oest, des d'on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l'Amigonet. S'hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany. 41.4511500,2.0237600 418459 4589301 08158 El Papiol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels '100 Cims' és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l'excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s'inclouen també alguns d'Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d'aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d'escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l'envolta. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87305 Cal Ramon Aloy/Cal Quila https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-aloycal-quila Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XVIII-XX Casa en la que sembla visualitzar-se amb relativa facilitat el pas entre un habitatge de caire rural, a dues vessants i un del tipus torre estiueig, amb teulada a quatre aigües, ja que aquesta darrera sembla tallar l'edificació anterior. Consta de planta baixa i pis, i està construïda adaptant la seva arquitectura al pendent del terreny. El més destacable és la façana que dóna al carrer de Valentí Almirall, que presenta les obertures de disseny vertical, recercades, llevat de la finestreta horitzontal que s'obre, a manera de lucernari sobre la porta d'accés. Excepte la porta d'accés, la resta d'obertures de la façana estan tancades amb persianes de llibret de fusteria. La casa sembla disposar al seu interior un pati ampli (actualment tancat per un barri de maçoneria força sòlid), molt probablement dedicat en origen a activitats agràries. 08158-144 Carrer Almirall, 4 Els renoms de la casa van ser Cal Quila (així està documentada des del 1793: Josep Calopa Pagès va ser el primer conegut), i des del 1940 Cal Ramon Aloy (Cal Ceguet, Ca la Magdalena),, ja que el proppietari era Ramon Aloy Montaner (1870-1944) (Ahicart et al., 2019). 41.4370800,2.0050500 416878 4587757 1940 c. 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87306 Colònia Casajuana https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-casajuana Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX La casa d'en Miquel Casajuana se ha restaurat modernament. Conjunt d'edificacions de caire popular. Resten d'interès una nau industrial, al sudest del conjunt, la casa pairal de Josep Casajuana, i una nau destinada a magatzem, al davant d'aquesta casa. De tots els edificids, destaca la casa de Miquel Casajuana, amb tres cossos d'edificació, el central més alt que els laterals (es va annexionar modernament la caseta dels mossos de cal Manyà, que hi ha al costat esquerra). La coberta és a una vessant, i l'edifici central consta de planta baixa i pis. Presenta quatre eixos de simetria, amb obertures de proporcions verticals ornades per sobre de les seves llindes, de forma plana com a falsos guardapols pintats que fan una ona a imitació del remat del fris de la cornisa. L'edifici es massís i està conclòs per un joc d'ones que li donen un aspecte molt particular a l'edificació. Les finesrres de la planta baixa estan tancades per mitjans de reixes de forja a reganyol. El balcó central te una barana de barrots també decorats amb reganyol i forma de pit de colom que descansa a sobre d'un ampit de pedra motllurat. 08158-145 Colònia Casajuana, C./de Sant Jordi, 5 Aquest conjunt d'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).: 1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda, 2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada). 3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola. 4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal. 5. Cal Sassó, avui totalment modificada. 6. L'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals. 7. L'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal. La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana. Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l'estació (Faura Arís, 1996: 145). A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d'un plataner, un rètol que deia 'Barri de l'Alegria'. 41.4386500,2.0063800 416991 4587930 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Al davant de la casa hi ha un jardí en el qual destaquen les moreres. 119|98|105 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc