Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
87220 Museu Municipal del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. 08158-59 Carrer Doctor Trueta, 6 El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. 41.4360100,2.0071900 417055 4587636 2012 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg Física Modern|Contemporani|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. 94|98|83 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87257 Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> 08158-96 ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg Legal i física Neògen|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-03-16 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. 125|121 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87262 Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. 08158-101 Carrer de la Diputació, 231 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg Legal i física Neògen|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. 125|121 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87325 Tresor Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. XV-XIX De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: 'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: 'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: 'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754'; un fragment del que sembla l'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l'estendard de seda de l'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d'argenters barcelonins. Hi ha d'altres elements de menor entitat que també formen part d'aquest conjunt. Es conserven dins d'una vitrina a ma esquerra de l'altar major, així com a l'interior de la sagristia. 08158-164 Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8 Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars. 41.4390800,2.0104900 417335 4587973 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg Física Renaixement|Modern|Gòtic Patrimoni moble Col·lecció Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Bens de propietat privada però d'accés públic 95|94|93 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87340 Col·leccions de la Coral La Perdiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-la-coral-la-perdiu Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral 'La Perdiu'. XIX-XX Col·lecció d'estendarts de la Coral i altres objectes relacionats amb els cants de Caramelles i la història de l'entitat, com ara: Un piano donatiu del Sr. Voltas, compositor i director de la coral. Cistelles de cantar Caramelles. Una col·lecció de còpies de partitures d'obres del músic, compositor i director del cor, Sr. Voltes. Col·lecció de medalles commemoratives d'activitats musicals des del segle XIX. Cinc estendards, amb la vitrina original del més antic de tots. 08158-179 Societat Coral La Perdiu 41.4359300,2.0076100 417090 4587626 1899 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni moble Col·lecció Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Propietat privada d'accés públic. Dels cinc estendards que es conserven dins dels locals de la Coral, dos van ser fets per l'artista local Ramon Faura durant els anys 1967 i 1970 (Vila García, 2001:141): el nou de la Coral i el dels Rossinyols Novells. El més antic de tots és del moment de creació de la Coral: l'any 1899, i és d'estil modernista.El més antic de tots es va realitzar l'any 1899, i porta brodada la data de constitució (Vila García, 2001:37). 119|98|105 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87350 Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 II aC-XXdC Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. 08158-189 Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg Física Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. 83|98|119|76 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87518 Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. II aC - I Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. 08158-357 Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. 41.4379700,2.0110500 417380 4587850 08158 El Papiol Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg Física Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. 83 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87168 Can Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-3 Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Vilalta, J. (2017) La 'plaça del Domènech', un espai molt estimat pels rubinencs/ques. el blog de la història i el patrimoni de Rubí - GCMR- 12 de febrer de 2017. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html XV-XX Bo Conjunt d'edificacions situades al voltant de l'era i un barri tancat per alts murs. Te una portalada d'accés que està datada el 1909. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants paral·lela a la façana principal. Al seu interior destaquen diverses dependències que es troben en el seu estat original, amb terres de terracota i mosaic hidràulic, celler, cuina del segle XIX, llar de foc, alcobes, etc. L'accés principal està resolt en arc de carpanell rebaixat. Totes les obertures estan adintellades. Trobem diversitats decoratives: filigrana en picat, una greca de petits motius florals i un rellotge de sol. El rellotge de sol té un emmarcament quadrat en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i en als altres tres costats hi ha una frase: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més.' Te un tancament perimetral, que forma el barri de l'edifici, fora del qual hi ha l'era enrajolada. Conserva diverses col·leccions mobles a l'interior, tot destacant un relleu de temàtica religiosa esculpit en pedra de gres, rescatat d'un antic habitatge de Barcelona, i que en origen devia estar encastat en un mur, ara esempte. 08158-7 Camí de can Domènec, s/n Aquest edifici va ser construït a finals del s. XV, principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. Dins la casa hi ha una placa en la que es diu: 'El pueblo de Rubí a D. Jaime Doménech y Cañomeras, por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 de junio de 1886'. Aquest teatre fou construït a instàncies del Sr. Jaume Domènech, a l'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, i que era propietat de la família de la seva mare. La plaça va a començar a urbanitzar-se a la dècada de 1880. Allà, a la part nord de l'espai, Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d'aquí el popular nom de la plaça. L'any 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat i el 1974, la masia de Can Cabanyes (Vilalta, 2017). La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal i com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Els anys 1829 i 1896 es va construir i fer reformes a l'era enrajolada que hi ha al lateral de la masia. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins el moment passava el camí per davant de la casa. Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64). 41.4581500,2.0195400 418115 4590082 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No es va tenir accés al celler, tot i que se sap per altres persones del seu gran interès patrimonial. Dins del barri conserva un relleu de bona factura, no original de la casa, sinò traslladat des d'un edifici de la ciutat de Barcelona, que havía estat propietat de la família, al carrer Carassa. Resulten també de gran interès les col·leccions d'objectes, grabats, cafeteres i teteres, pintures, rosaris... Que es conserven a totes les habitacions de l'edifici principal.Cal destacar fora l'edifici dedicat antigament a paller, ara quadres pels caballs. El seu tancament de ferro treballat de l'exterior no és original: el propietari el va agafar d'un abocador d'escombreries. Resulta de gran interès també, a l'exterior un molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87169 Can Maimó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XVI-XVII La part dedicada a l'agricultura està en pitjor estat de conservació Conjunt d'edificacions que tanquen un barri o pati d'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d'una motllura única que fa d'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: 'Sólo marco las hores clares', i al naixement del gnòmon, l'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d'espadanya, marcant la verticalitat de l'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l'edifici annex lateral. A l'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l'accés a manera de portal d'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. 08158-8 Prop del Cementiri de Roques Blanques De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic. 41.4521200,2.0079800 417142 4589424 1602-66 08158 El Papiol Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l'habitatge. 98|94|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87174 Cal Fayol del Puig/Cal Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fayol-del-puigcal-rius Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII Actualment ha estat restaurat d'una manera excesiva, suprimint l'arrebossat de les façanes, així com de la major part de les parets interiors. Casa i edificis annexos amb murs de pedra, cobertes a dues vessants, i en alguns indrets amb aparell disposat en forma d'espiga. Presenta com a principals característiques l'existència de ràfecs amb teula àrab a la coberta, portals amb arc de pedra de mig punt, finestres amb lleixa motllurada de pedra, d'altres amb arcs escarsers i portal coronat per un arc de mig punt. En un dels murs laterals, exactament el que dona a l'est, es veu la volta d'un forn de pa. Un altre forn s'endevina a la façana principal, al nord. En una de les finestres de l'interior de l'edificació principal, es conserva la part superior d'una premsa de cargol reaprofitada, amb la data de 1804. 08158-13 Camí de Can Puig, 9 No hi ha cap estudi històric de la construcció, tot i així, l'arquitectura de traça més antiga que es troba visible, respon a una edificació en part construïda al segle XVIII. 41.4350000,2.0211300 418219 4587510 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'any 2014, es va arranjar el camí de ca n'Amigonet, que te 1.600 m de longitud. Aquest camí, actualment ha esdevingut una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l'entorn proper a l'àmbit d'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d'un espai d'interès (Espai d'interès geològic les Escletxes del Papiol). 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87187 Can Colomer - Mas Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-mas-rossell Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XVII-XVIII Masia de tipus basilical, de tres crugies, la central més elevada, i amb coberta a doble vessant. La façana s'obre amb portal adovellat i tres finestrals al pis principal, dos dels quals conserven la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. Les golfes són obertes amb una galeria de tres arcs de punt rodó. Davant de la casa hi ha una torre quadrada de caire defensiu, coberta amb teulada piramidal i amb una cartela que inclou la data: 1668(?). 08158-26 Carretera de Caldes, s/n Per la seva estructura, hom creu que l'actual mas data del s.XVIII o de principis del XIX. No obstant, en bibliografía es parla de l'existència de parets de tàpia antigues (Faura i Casanovas: 1999: 185). Faura diu que, segons referències orals, els seus últims hostalers ho van ser pels volts del 1860. Es suposa que aquest Hostal va servir més per als vianants de l'antic camí que no pas per als de la carretera nova. És molt probable que servís com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en els llargs trajectes (Faura i Casanovas: 1999: 185). La seva ubicació al costat del camí ral va propiciar les funcions d'hostal, que deuria combinar amb les rendes agrícoles. Podria haver estat la continuació d'un mas anterior al qual serviria de defensa la torre que hi ha al seu costat. Aquesta torre seria anterior a la resta de l'edificació, i dataria del segle XV-XVI. Molt probablement actuaria com a element de protecció d'un mas anterior a l'actual. 41.4303100,2.0043400 416810 4587006 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Actualment el conjunt allotja un restaurant. 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87190 Carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano 08158-29 Carrer Barcelona Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. 41.4372300,2.0099400 417287 4587769 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87192 Carrer Llibertat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. 08158-31 Carrer Llibertat En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). 41.4379000,2.0104300 417328 4587842 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87198 Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau XX Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. 08158-37 Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. 41.4357100,2.0063500 416985 4587603 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-03-15 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87203 Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XX La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. 08158-42 Paratge Bòbila Canals Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). 41.4390300,2.0162300 417814 4587962 1920-40 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87209 Can Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> XVII La masia esta en un bon estat de conservació <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> 08158-48 Ctra. De Caldes, s/n <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> 41.4414400,1.9989800 416376 4588246 1680? 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-05-17 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Joan Faura? Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87224 El Peu de la Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352 XVIII-XIX Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX Conjunt d'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec. 08158-63 Carrer del Peu de la Costa Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l'agost de 1939 acusat d'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com 'els gripaus' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart. 41.4378300,2.0096600 417264 4587835 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87233 Cal Mansió - Club Inferno - Club El Paraíso https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mansio-club-inferno-club-el-paraiso Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XIX La casa que es situa a ponent, ha incorporat posteriorment a la seva construcció original, un aplacat de façana de pedra vista. Conjunt de dues cases aïllades. La de majors dimensions i més antiga s'alça per la banda de llevant. Les plantes són quadrangulars, i totes dues presenten coberta a dues vessants amb peces de teula àrab. La de llevant conserva els elements originals, i està completament arrebossada i pintada en blanc amb els elements de fusteria i grans dentellons decoratius, a manera de bigues sobresortides, que estan subratllats en color vermell. El coronament es fa mitjançant un timpà simple amb capcer motllurat d'ona trencada. Els elements de fusteria són originals i les finestres i la porta en la planta baixa presenten guardapols recte en relleu (una d'elles està cegada). El sòcol és de morter bastardat. Els buits de façana en totes dues estan recercats en relleu, a manera de guardapols, formant arcs mixtilinis simples. Ambdues es desenvolupen en alça en planta baixa i pis. La de llevant, presenta en la planta pis una balcona protegida amb reixa de baranes decorades amb reganyol, amb roleus simples a dalt, i fris a la part de baix en la que s'intercalen roleus dobles en disposició vertical amb figures oblongues simples. 08158-72 Carretera de Caldes L'any 1856 es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. Comença així la història del ferrocarril al Papiol. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). Dos fets històrics són importants en aquesta zona: el ferrocarril i l'existència de l'antiga carretera de Caldes. Ambdós suposen una revifalla d'aquest indret, amb la qual cosa es van anar construir habitatges, com aquest ubicat a peu de carretera i a prop de l'estació. 41.4369800,2.0015600 416586 4587749 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Des de la construcció de la carretra B-23, aquesta zona ha patit un cert deteriorament. 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87249 Carrer del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-0 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. XVIII-XX En part s'ha modificat el seu valor arquitectònic com a conjunt Vial urbà que s'inicia per l'est, a la plaça Gaudí, donant així continuïtat al carrer Major continuant en direcció oest fins a perllongar-se cap al barri de Can Puig, tot incloent la zona esportiva del municipi, i donant continuïtat a la part antiga del nucli urbà. En el seu traçat, resulten interessants un bon nombre d'edificacions i elements que dibuixen l'urbanisme d'aquest sector del Papiol: alguns de caire tradicional agrari, com pot ser ca l'Adjutori, una de les cases més antigues del Papiol, la qual conserva la seva disposició de pairalia, amb portal adovellat i finestral reixat, i d'altres corresponents al període d'estiueig de finals dels segle XIX i inicis del segle XX, com poden ser Cal Girona, edifici que destaca de manera singular, la Casa Brunet, també coneguda com a Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria, Cal Poch, amb la singular cúpula de trencadís, la casa unifamiliar de la Senyora Manuela, els murs del jardí del Senyor Brunet, que li donen un caire molt singular a aquest espai o alguns interessants edificis de veïns entre mitgeres. També dona a aquest carrer el cementiri municipal, i una pèrgola contemporània, que genera un esplèndid mirador a la vall del Llobregat, i una interessant zona d'ombra en aquest sector urbà. 08158-88 Carrer del Carme Aquest carrer es va crear urbanísticament parlant l'any 1968. Abans, formava part d'un camí antic al costat del qual s'anaven alineant les cases ja a finals del segle XIX. Com que és un carrer que menava, a manera de camí, cap al terme del nucli urbà, l'any 1836 es va construir al seu costat, en una zona fora del nucli habitat, el cementiri municipal. Aquest ocuparia les antigues terres de Can Barba, exactament el paratge conegut com 'la Païssa de Casa Roger'. 41.4392900,2.0132500 417566 4587994 1968 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón La vila es prolongà vers el NE. a la llera d'aquest vial, suposant la continuació de l'antic carrer Major i carrerons adjacents. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87250 Carrer de les Parres https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-parres Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Alguns edificis refets en època actual han mermat l'esperit original del conjunt arquitectònic Espai urbà de la ciutat en el qual s'ajunten tot un seguit d'edificis de vàlua patrimonial: d'una banda en els números senars, hi han les façanes posteriors dels edificis més interessants que obren les seves façanes principals al carrer del Carme i per la vorera de numeració parell, es contemplen les façanes meridionals de cases de caire tradicional, que es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, com la número 16, Cal Segismon o d'altres que van remodelar la seva aparença en un segon modernisme de caire popular, com la número 2, Cal Gola/Cal Morelló. El carrer es completa amb la font de la Mare de Déu de Montserrat que genera un racó de regust tradicional i encara amb un emparrat que recorda l'origen de la denominació del vial. 08158-89 Carrer de les Parres D'acord amb la tipologia constructiva, les edificacions del carrer semblen haver-se iniciat a finals del segle XVIII i sobre tot al segle XIX. Les primeres d'elles responen a una tipologia d'ús agrícola. 41.4394900,2.0138100 417613 4588016 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Moltes façanes han estat modificades, però el carrer manté l'aire de traçat urbà de finals del XIX i començament del XX.Aquest carrer correspon als habitatges, primer de caire rural, després periurbans que es van anar aglutinant, en paral·lel al carrer del Carme, formant un urbanisme lineal que encara conserva un ambient tradicional. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87251 Passatge https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Carrer en gran pendent que comunica l'antic nucli urbà amb l'antiga zona de camps de cultiu. La més important edificació del carrer és la de Cal Ros de Cal Monmany, que te el seu accès pel carrer Montserrat, generant-se en aquest espai una petita plaça, en el replà de la qual arrenca aquest passatge en abrupte desnivell. 08158-90 Passatge de Santa Eulàlia El nucli antic del Papiol, es va anar estenent per aquest sector a finals del segle XIX. Destaca en la cantonada, Cal Ros de Cal Monmany, construida en el número 18 del carrer de Montserrat. En la seva façana lateral, al començar el passatge, es feia una parada en el trajecte del Calvari, del qual encara es conserva la rajola número 14 que ho assenyala. 41.4395300,2.0107400 417356 4588023 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es tracta d'un carrer amb un aire tradicional que dona perspectiva al nucli antic 119|98|105 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87253 Carrer del Migdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia XIX-XX S'han fet modificacions d'obertures de façana per tal de donar més claredat a l'interior dels habitatges, apart de l'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5. Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l'estructura de façana amb l'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l'estètica del conjunt, com ara el sócol de l'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l'Avinguda de la Generalitat. 08158-92 Carrer del Migdia Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX. 41.4387000,2.0109500 417373 4587931 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón L'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87281 Can Parera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-3 Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Es un barri que es troba molt degradat pel seu estat d'abandonament i la proximitat a les extraccions d'argiles. Conjunt arquitectònic que està format per una casa principal, més antiga que la resta, i tres de secundàries: dues adosades a esquerra i dreta de la principal i la tercera secundària, exempta. La principal es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, i les altres tres només tenen planta baixa. Resulta de major interès l'edificació principal, feta amb maó i tapial. La façana és plana, amb finestres de llinda de maons plana. No te cap element ornamental que sigui destacable. La resta d'edificacions presenten façanes similars entre si: amb un frontó-fris decorat amb maons curvats, de manera molt simple, i respiralls, també de maons, per sota del filet que marca l'inici del fris de coronament. 08158-120 Paratge de can Parera Masia i edificacions adjacents que a principi de la dècada de 1950 van ser pioneres al municipi en la improvisació d'habitatges a moltes famílies recentment immigrades (Faura i Casanovas: 1999: 129) 41.4435400,2.0064100 417000 4588472 08158 El Papiol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es troba en molt mal estat, fruit de l'abandonament d'aquest nucli de població que es troba actualment al costat d'una pedrera. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87284 Bòbila de ca n'Esteve / Bóbila de La Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. XX Es tracta d'una construcció actualment en estat de degradació permanent Conjunt d'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems. 08158-123 La Parellada És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n'Esteve (Faura Arís, 1996: 287). 41.4412200,2.0134000 417581 4588208 1957 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón No s'ha tingut accés a l'interior de l'element. No conserva cap xemeneia. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87287 Bòbila de can Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-domenec XX Es troba en estat d'un cert deteriorament Conjunt de naus de caire industrial construïdes a partir de maons vistos, amb cobertes d'estructures metàl·liques i fibrociment que es troba al costat d'un terral dins la propietat de la masia de Can Domènech. 08158-126 Can Domènec 41.4563100,2.0199200 418144 4589877 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Actualment està en desús, i es fa servir com a magatzem.Les bòbiles destinades a la fabricació de material ceràmic han estat un dels motors industrials del Papiol, per la proximitat a la matèria primera: l'argila. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87289 Cal Felip Botella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-botella Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX El nou parament de la façana a l'alçada de la planta baixa amb materials absolutament alients a l'edifici, ha trencat la seva fesomia. Conjunt arquitectònic composat de dues cases, com si es tractès d'un sol cos. Estan entre mitgeres, i consten ambdues de planta baixa i dos pisos, i estan cobertes amb teula àrab en teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera d'elles destaca sobre la segona: és composada seguint tres eixos verticals, marcats pels tres balcons del primer pis, que estan emmarcats perimetralment per un guardapols. Les baranes són de foneria, amb brèndoles verticals i molt decorades. Les portes dels balcons tanquen amb persianes de llibret. Una línia d'imposta separa els dos pisos superiors. Les finestres de l'últim son aparellades, sencerament recercades i presenten les llindes amb un trencament decoratiu vertical. La teulada finalitza amb una línia d'imposta molt marcada a continuació de la qual hi ha una línia de pseudomerlets decorats amb rombs de rajola blava (la mateixa decoració hi ha a la façana posterior). En planta baixa destaca la finestra vertical, amb reixa de foneria. Un desafortunat sòcol que cobreix sencerament la façana en planta baixa, trenca l'harmonia compositiva de l'edifici. Com si es tractès d'una edificació subsidiària, completa l'edifici la casa número 8, que sembla haver estat una construcció auxiliar. 08158-128 Carrer del Migdia, 6-8 Els propietaris, gent de cal Felip Botella, passada la meitat del segle XIX, van abandonar la casa pairal del carrer d'Abat Escarré per anar a viure al carrer Migdia, en una casa de nova construcció. L'antiga casa pairal fou ocupada per arrendataris (Ahicart et al., 2019) 41.4385700,2.0108500 417364 4587916 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-3.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 106 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87292 Cal Senyoret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1 Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX-XX Conjunt d'edificacions que formen part d'una mansió rural. Destaca l'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obra la porta, d'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l'esquerra s'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l'esquerra hi ha un cos de l'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s'obre una finestra fornicular, d'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d'accés. Al davant d'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d'aigua amb brocal de maó vist. 08158-131 Cami de Can Puig, 7 La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). 41.4347400,2.0210200 418209 4587482 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87297 Carrer d'Aribau https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. 08158-136 Carrer de Bonaventura Carles Aribau Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, 41.4359000,2.0059100 416948 4587625 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87299 Ceràmiques Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol XX Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. 08158-138 Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. 41.4339400,2.0122600 417476 4587401 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87300 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Carrer d'interès des d'un punt de vista de l'evolució de l'arquitectura popular al municipi. D'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d'habitatges mitganers d'un i dos pisos. 08158-139 Carrer de l'actor teatral Joan Santacana Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el 'noi del sucre' i posteriorment, de l'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161). 41.4356000,2.0065300 417000 4587591 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87306 Colònia Casajuana https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-casajuana Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX La casa d'en Miquel Casajuana se ha restaurat modernament. Conjunt d'edificacions de caire popular. Resten d'interès una nau industrial, al sudest del conjunt, la casa pairal de Josep Casajuana, i una nau destinada a magatzem, al davant d'aquesta casa. De tots els edificids, destaca la casa de Miquel Casajuana, amb tres cossos d'edificació, el central més alt que els laterals (es va annexionar modernament la caseta dels mossos de cal Manyà, que hi ha al costat esquerra). La coberta és a una vessant, i l'edifici central consta de planta baixa i pis. Presenta quatre eixos de simetria, amb obertures de proporcions verticals ornades per sobre de les seves llindes, de forma plana com a falsos guardapols pintats que fan una ona a imitació del remat del fris de la cornisa. L'edifici es massís i està conclòs per un joc d'ones que li donen un aspecte molt particular a l'edificació. Les finesrres de la planta baixa estan tancades per mitjans de reixes de forja a reganyol. El balcó central te una barana de barrots també decorats amb reganyol i forma de pit de colom que descansa a sobre d'un ampit de pedra motllurat. 08158-145 Colònia Casajuana, C./de Sant Jordi, 5 Aquest conjunt d'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).: 1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda, 2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada). 3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola. 4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal. 5. Cal Sassó, avui totalment modificada. 6. L'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals. 7. L'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal. La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana. Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l'estació (Faura Arís, 1996: 145). A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d'un plataner, un rètol que deia 'Barri de l'Alegria'. 41.4386500,2.0063800 416991 4587930 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Al davant de la casa hi ha un jardí en el qual destaquen les moreres. 119|98|105 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87311 Carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-25 Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XV-XX Tot i que, al tractar-se del centre del municipi, ha patit importants reformes en molts dels seus habitatges, encara conserva edificis d'alt interès patrimonial Carrer que actualment s'inicia a la plaça de Gaudí i continua endinsant-se cap a la zona més antiga del poble, per sota de l'església de Santa Eulàlia, fins a arribar al carrer de l'Abat Escarré. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi, i en el seu traçat es troben llocs i edificacions d'alta vàlua patrimonial, com poden ser l'edifici antigament destinat a ajuntament i escoles, que ocupava l'espai de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, o l'antic hostal. 08158-150 Carrer Major A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). Es conserva la memòria de les següents cases: Cal Rosendo de Cal Pi (núm. 3), Cal Nina (num. 4) que era la fonda amb cinc o sis habitacions. L'Ajuntament vell (núm. 5), que era al primer pis, i a la planta baixa hi havia el Col·legi Nacional. 41.4390400,2.0112700 417400 4587968 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Alguns dels edificis del carrer estan protegits dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol. 94|95|98|119|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87312 Habitatges al carrer Jacint Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-jacint-verdaguer Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb els careners paral·lels a la façana principal. Tots consten de planta baixa i pis, amb obertures de proporcions horitzontals i verticals. La més interessant de totes és la número 8, que segueix el mòdul tradicional d'obertures en la façana: petites dimensions i amb finestres verticals de mòdul petit a la planta primera, amb ampit a trencaaigües. En aquesta la cornisa presenta un ràfec en voladís a bocateula. 08158-151 Carrer de Jacint Verdaguer, 8-10-12-14 Jacint Verdaguer 8 es Cal Canet, ja documentada l'any 1832. El primer propietari conegut va ser Llorenç Jané Pagès (1789-1870), qui es va casar amb la Magdalena Amigó Santacana. Una descendent, la Mercè Jané Calopa, es va maridar amb l'Isidre Canet Soler. Un dels propietaris, en Jaume Jané (Pare Jaume) era un cabaler de cal Jané del carrer del Carme. La seva filla Mercè, pubilla, es va casar amb l'Isidre Canet, jornaler d'Òdena. Després de la Guerra, el fill de l'Isidre i la Mercè venien bicicletes i benzina (Ahicart et al., 2019). 41.4356300,2.0077000 417097 4587593 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Tan sols tenen protecció legal les cases números 8 i 10. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87316 Molí de paper de Capdevila i fàbrica de teixits https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-paper-de-capdevila-i-fabrica-de-teixits Casanelles Rahola, E. (2018) Inicis de la industrialització al Baix Llobregat: La fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei i la Fàbrica Nova d'El Papiol Eusebi Casanelles Rahola Manresa Fàbrica dels Panyos. https://parcdelasequia.cat/wp-content/uploads/2018/10/PP-FM-i-fabrica-papiol.pdf Gayoso Carreira, G. (1974) Apuntes para la historia papelera de Barcelona y su provincia. S.LL. Publicación de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, núm., 39 enero, pp.39-86 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. XIX-XX El seu abandonament l'ha fet víctima d'accions vandàliques continuades. Conjunt de construccions de caire industrial fetes amb pedra i maons, que presenten successives readaptacions constructives i arranjaments, i que es composa de diferents naus seguides que s'aixequen al costat de la llera del riu Llobregat, al peu de la muntanya del Pi del Balç, i a l'altre banda de les vies de comunicació E 90 i B 23. Al costat d'aquestes construccions, i travessant-les en paral·lel per sota de la més gran de totes, circula un canal d'aigua que abastia d'energia a aquesta fàbrica des del segle XIX, com a mínim. Aquest canal, que ve de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada i que servia en aquest cas per a donar-li la força motriu, alhora es feia servir també per a regar els camps a la riba esquerra del riu. Es l'aportació inicial d'aigua al Canal de la Infanta. El conjunt industrial, es desenvolupa bàsicament en quatre grans grups de construcció: dos grans edificis allargats, destinats a la producció industrial, amb un mur lateral que els uneix per la part del camí d'accés, pel costat de l'actual carretera, i que no presenta solució de continuïtat, i diverses construccions a l'exterior, per la part sud i sud-est (que donen serveis auxiliars a les indústries: aquestes darreres inclouen l'edifici destinat a allotjar el vapor i la xemeneia). Els més interessants patrimonialment, són els de major dimensions: dos edificis de planta allargada, ubicats a nord i sud del conjunt, i que s'acompanyen de la resta de construccions auxiliars, de les que destaca un petit edifici destinat a moure la mula de la indústria que es va instal·lar en un moment determinat. 1. El més meridional de tots, construït com a molí paperer, d'acord al seu aspecte estructural, és un edifici que presenta planta rectangular, molt allargada, i es desenvolupa en tres pisos d'alçada, apart de la zona per la qual discorre el canal i les instal·lacions que, en aquesta zona sota el terra, aprofiten i canalitzen l'aigua que s'escola per sota, després d'haver estat aprofitada per la instal·lació industrial. Està fet en pedra vermella, totxo i te quatre plantes d´alçada: a la meitat del mur que dona al camí interior, te enganxada una xemeneia de maons que és de secció quadrada. Manté alguns elements metàl·lics a la façana, que formarien part dels processos de tracció, energia i abastament de materials i matèries primeres. Les finestres estan destinades no només a il·luminació, sinó especialment a assecador de la producció: paper o cartró, i s'obren als diversos murs de les façanes, generant una bella i harmoniosa sistemàtica de buits al llarg de tota la construcció. La coberta, a dues vessants, és de fibrociment. 2. L'edifici rectangular del nord havia estat molí hidràulic primer, i posteriorment, fàbrica de teixits. Actualment està unit a l'altre gran edifici per una tanca que genera un espai obert a l'interior, sembla el més antic del conjunt. També de planta rectangular, presenta diverses modificacions, especialment pel que fa als buits de les façanes: es conjuguen finestres destinades a assecadors de producció paperera, i d'altres pròpies d'indústria tèxtil. Un arc ogival s'obre a la zona que el canal d'aigua travessa l'edifici, generant l'energia motriu necessària en la producció. La coberta és de teula àrab, disposada a dues aigües. 3. Més al nord, i tocant a aquest edifici, per la part de l'est, d'entre altres, s'ubica una petita construcció que allotjaria la màquina de vapor destinada a donar energia a la fàbrica. Conserva la porta original d'accés, i la xemeneia de maons, de planta i fust circular. A banda dels edificis aquí existeixen diverses derivacions del canal usades com a força motriu o com a part dels processos industrials, apart dels agrícoles. 08158-155 Can Capdevila, s/n Del conjunt es tenen diverses dades que són importants en la seva cronología: El rei Alfons I, l'any 1188, va prestar ajuda perquè es construïssin uns molins i un canal dins el territori de l'actual municipi de Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 211). Li confia la construcció d'una resclosa per portar les aigües del Llobregat a Barcelona a un tal Joan, qui la fa efectiva en el lloc conegut actualment com el pla del Colomer (en aquella època les Matoses), sota la terra laborable, en una zona de llicorella i sílex. Es determina construir un canal per moure dotze moles, i un casal, així com un rec per portar l'aigua a Barcelona. Això ho va signar en acta notarial l'any de 1188 (Faura i Casanovas: 1999: 209). Potser aquest sigui un moment important pel naixement de l'actual nucli del Papiol de Baix. Sembla que l'antic molí paperer, edificat pel paperaire Felip Cebrià, al costat d'un vell molí fariner, comptava amb quatre tines i cinc rodes. Miñano, el 1826 i Madoz, el 1849, diuen que Papiol contava amb una fàbrica de paper, i a l'Exposición Nacional de la Industria Papelera, el 1850, Antonio Romaní i Miró, que aleshores devia ser el propietari, va presentar mostres de paper d'escriure procedents de la seva fàbrica del Papiol que van rebre una menció honorífica. L'any 1829 Pau Ferrer i el seu fill Antoni Ferrer i Sagristà arrenden una part del Molí Paperer de Capdevila. El 1831 Joaquim Cervià construeix una fàbrica de filats de cotó i una nova resclosa, no molt lluny del Molí de l'Argemí. El mateix any 1831 Ignasi Herp, fill de seders de Manresa lloga l'edifici de la fàbrica del Papiol i compra maquinaria francesa de les més avançades del moment , una 'mule-jennies' de les més grans a Catalunya, una de 336 fusos, una de 240 fusos i 10 més sense precisar. També comptava amb màquines de filar, màquines de cardar i de preparar el cotó (comprades a Koechlin) i 10 telers mecànics de De Berge construïts a París. Dins la publicació: l''Indicador' de 1864, figura una fàbrica de paper de Sebastià Comas, fabricant que apareix en els 'Bailly Bailliere' de 1884 i següents. Madoz parla també d'un molí fariner i dues fàbriques de filats de cotó, fàbriques que, segons Botet i Sisó, encara eren en funcionament devers els anys vint del segle XX, quan, a més a més, hi funcionaven una fàbrica de cartó i una de cartolines. L' 'Estadística' de 1934, assenyala una fàbrica de paper de fil o barba de Joan Capdevila i Soler, amb una capacitat de producció anual de 300 tones. L'any 1858, la Fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei va iniciar la mecanització tèxtil al Baix Llobregat, i la fàbrica de filats de cotó del Papiol en va ser un antecedent d'ella: les dues exemplifiquen el pas dels molis de paper a fàbriques tèxtils. A les primeres dècades del segle XX 'tenia una producció de 1.000 kilogrames diaris de paper, i eren empleats un centenar d'obrers d'ambdós sexes, per l'important troballa d'aigua abundant, per la facilitat de comunicacions i per la proximitat de la capital' (Martí Albanell, 1926:75). Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX, produint finalment cartró. La coneguda com a 'riuada de Sant Miquel', e 29 de setembre de 1913, va destruir la reslosa del molí paperer (Faura i Casanovas: 1999: 100). 41.4242600,2.0058900 416932 4586333 08158 El Papiol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2021-03-15 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Aquest lloc va ser l'embrió dels primers usos preindustrials al Baix Llobregat des d'època medieval, ja que s'hi construïren dotze molins.La conservació patrimonial del conjunt és objecte de defensa per col·lectius com l'Associació d´Estudis Històrics Paperers o l'Associació del Museu de Ciència i Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87320 Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 XX Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. 08158-159 Avinguda de la Generalitat,43 És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. 41.4363400,2.0083300 417151 4587671 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87341 Turó de Pongrau https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Barri d'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s'hi van bastir. 08158-180 Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l'any 1702. L'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207). 41.4370100,2.0042100 416808 4587750 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87342 Carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer XIX-XX Carrer que surt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya i continua fins a l'oest fins a enllaçar amb el carrer d'Aribau. En aquesta trama urbana, hi ha edificacions aïllades de màxim interès. El fet de que sigui un carrer de poca densitat fa que aquestes quedin perfectament integrades i tinguin bona visibilitat com elements patrimonials. 08158-181 Carrer Àngel Guimerà 41.4359200,2.0093400 417235 4587624 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón És un carrer que es va anar generant en una zona urbana a la primera meitat del segle XIX, en un indret fins aleshores periurbà, que havia estat dedicat a cultius. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87347 Carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0 XX S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s'obre a l'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. 08158-186 Rambla de Catalunya La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol. 41.4364400,2.0057800 416938 4587685 08158 El Papiol Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87348 Papiol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/papiol-de-baix XIX-XX Caseriu del municipi del Papiol situada al S. del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. Inclou habitatges majoritàriament de dues plantes, molts d'ells d'arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del XX, llevat de l'edifici més interessant: la sala Gran, que destaca pel seu volum, així com l'edifici corresponent a les 'bicicletes Amat' a la C-1413a. S'inclou també el jaciment del pou de gel, i un pou d'aigua. Les construccions del conjunt es desenvolupen a banda i banda de l'antic Camí Ral, i unes poques a tocar la carretera. 08158-187 Sud del terme 41.4280700,2.0048800 416852 4586756 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87360 Can Milans/La Tendeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milansla-tendeta Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XX Recentment restaurada Edificació complexa, que consta de diversos cossos envoltats per una tanca que, d'una banda està feta de pedra vista, i d'altra de maons. Aquesta tanca finalitza en un filet que imita una línia motllurada amb gotes, tot fet a partir de maons massissos. Totes les edificacions presenten coberta a dues vessants. L'edifici principal, que ocupa el flanc oest del conjunt, consta de planta baixa i un i dos pisos: les obertures en general són de llinda plana amb excepció de dues finestres obertes al carrer de l'Avinguda de la Generalitat, que són d'arc de mig punt. El coronament d'aquest edifici és de frontó lobulat a sobre d'una línia contínua de cornisa motllurada. Les cantonades del frontó, d'inspiració clàssica, recorden acroteris simplificats. La resta d'edificacions són de caire auxiliar. 08158-199 Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 51 La Tendeta va ser i és la botiga de queviures al Papiol (Ahicart et al., 2019). 41.4391600,2.0073500 417073 4587985 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87361 Escoles Velles i cases dels mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-i-cases-dels-mestres Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. XX Conjunt d'edificacions que formen part d'un antic recinte educatiu i que envolten un pati central amb arbrat. Els edificis es reparteixen en tres flancs: al nord, un edifici per aules amb grans finestrals, amb coberta a una vessant, al sud dos edificis també amb finestres que formen una 'L', ja que estan disposats en angle i, per fi, a l'oest, 5 cases aparellades que constituïen els habitatges destinats als mestres. Totes les construccions estan cobertes amb teules corbes i la base del seu material constructiu és el maó, amb una alternança de maó vist o arrebossat. 08158-200 Carrer Doctor Trueta, 5, cantonada carrer Pare Remigi del Papiol L'any 1961, essent alcalde Pere Figueres, s'inauguraren les tres primeres aules de tot el grup escolar. Van ser edificades en el lloc conegut com l'era del Pagès, actual rambla de Catalunya, al lloc que va des del xamfrà del carrer del Dr. Trueta fins al carrer del pare Remigi. Era de vital importància la seva construcció, ja que aquells anys van ser uns dels més deficients escolarment parlant. Sols hi havia al Papiol un mestre i una mestra, i tampoc hi havia cap escola religiosa o parrroquial o particular, com en anys anteriors havia hagut. Per poder construir ràpidament aquestes aules, els papiolencs van haver de sacrificar una gran plaça que hi havia en projecte a la mencionada era (Faura i Casanovas: 1999: 170). 41.4362000,2.0069900 417039 4587657 1969 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Una part del conjunt està ocupat pel Museu del Papiol, i una altra es destina a ús social, com el de l'esplai Pa amb Tomàquet. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87374 Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa XX Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d'aquest barri d'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l'espai. L'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. 08158-213 Plaça de Catalunya 41.4364200,2.0048000 416856 4587684 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87375 Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0 XIX-XX S'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d'importància patrimonial de l'espai s'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades. 08158-214 Plaça de Rafael Casanova 41.4368100,2.0100400 417294 4587722 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón 98|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87417 Bòbila de cal Maseta/Ceràmiques Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-cal-masetaceramiques-papiol Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2bila XX En estat de degradació Conjunt d'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d'àrids des de l'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda. 08158-256 Ctra, C-1413a, s/n Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica. El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas. 41.4410700,1.9978900 416285 4588206 08158 El Papiol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87424 Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Habitatges entorn d'una plaça dura en la qual s'ajunten una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional, als quals s'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l'itinerari urbà. 08158-263 Plaça Joan Fuster Antigament era coneguda com a plaça de l'exèrcit (Faura Arís, 1996). 41.4389500,2.0141700 417642 4587955 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d'arquitectura tradicional i rural. Des d'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat. 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87469 Cal Garrell/Cal Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrellcal-garriga Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. XIX S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. La coberta és plana practicable a la part davantera i a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal a la part posterior. La composició de la façana és força caòtica però podriem distingir dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta. A sobre d'aquesta trobem un balcó amb brèndoles en reganyol i a sobre una finestra quadrangular. L'eix esquerre està format per una altra porta i sengles finestres quadrangulars. 08158-308 Carrer Barcelona, 22 Natural d'Esparraguera, en Joan Bonàs Closas va arribar al Papiol a mitjan segle XVIII i es va casar amb Caterina Porta Presas de cal Climent. El darrer de la nissaga que van iniciar, Francesc Bonàs Rabassa (1836), va morir als voltants del 1910. La seva vídua, Gertrudis Urpí Jané, va deixar la casa per anar a viure al carrer de l'Abat Escarré amb la seva filla Josepa, asada amb Salvador Pagès Fayol. El 1905 Joan Casajuana Calopa i la seva esposa, Anna Julià Casanovas, hi vivien en aquesta casa. Eran una branca lateral dels Sassó. Joan Casajuana Calopa, filador, i la seva dona, Anna Julià Casanovas van iniciar la nissaga lligada a aquesta casa. El seu únic fill, en Pere, va morir al front durant la Guerra. Ramon Garriga Vidal (1904), pagès del Vendrell, va entrar de pubill a ca l'Anita quan es va casar amb la Maria Casajuana Julià, filla de Joan i Anna (Ahicart et al., 2019). 41.4370200,2.0096800 417265 4587745 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87469-foto-08158-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87469-foto-08158-308-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 24 i 26 del mateix carrer. 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87470 Carrer Joan Maragall https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-maragall Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XIX-XX Conjunt de cases en ambient urbà. Destaquen les números 3, 7 i 9 que conserven en part la morfologia original. 08158-309 Carrer Joan Maragall, 5,7,9 El nucli antic del Papiol va anar creixent cap a la vessant de la muntanya que dona a la vall del riu Llobregat, primer amb cases d'arquitectura rural, després incorporant la seva morfologia a la trama urbana que s'anava creant. En aquest carrer es van construir cases d'interès patrimonial, la major part desaparegudes, com a Villa Rosa, o Cal Castellet, Cal Huete/cal Josep Albert, Villa Clara, Cal Senyor Morera, encara existent, i cal Jaimito (Faura Arís, 1996). 41.4361500,2.0088000 417190 4587650 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87473 Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases Carreras i Martí, J. et al. (1981) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Edit. Enciclopèdia Catalana. XX Conjunt arquitectònic que constitueix una antiga barriada del Papiol. En origen es van crear en mig de camps de conreu i al costat d'un camí. Està compost per caixes baixes de pedra i maó. 08158-312 Cases del Puig Madrona Barriada formada durant la dècada de 1960 i, per tant, corresponent a l'època d'inmigració i de creixement demogràfic. Es troba situada prop d'una zona de bòviles i per tant es pot pensar que part de la població d'aquest barri es devia dedicar a aquesta activitat (Carreras i Martí, 1981,V: 427). 41.4466000,2.0128000 417537 4588806 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87474 Carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-1 Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. XVIII-XX Conjunt d'habitatges alineats al carrer de la Salut, que discorre en direcció oest - est des de la baixada de can Minguet fins a la plaça Gaudí. Aquest vial presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. També són destacables les façanes posteriors dels edificis de la part baixa del carrer Major.Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. 08158-313 Carrer de la Salut El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema 'La Flor', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60). 41.4395700,2.0114800 417418 4588027 08158 El Papiol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-3.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 98|119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
87478 Vil·la del Papiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-papiol XII-XXI La modificació de un bon nombre d'habitatges amb criteris poc curosos, ha provocat la pèrdua del caràcter d'alguns carrers El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell, i és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; vers el NE. es perllonga pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. Concretant, i si es tracés una línia imaginària, estaria delimitat pels carrers Llibertat, gira per Plaça Gaudí, incorpora el carrer de la Salut, però abans gira avall pel carrer Diputació, incorpora el carrer Baixada de la Lluna, plaça dels Països Catalans, incorpora el passatge de Santa Eulàlia, carrer Montserrat, delimita per fora l'església, el Castelll, baixa per Mossèn Rull, gira per l'Abat Escarrè i continua pel carrer Major fins arribar a plaça Gaudí, i continuaria en part pel carrer del Carme. 08158-317 Nucli antic del Papiol El nucli vell de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes 41.4384000,2.0099000 417285 4587898 08158 El Papiol Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-2.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Racionalisme|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Juana Maria Huélamo Gabaldón 94|98|105|119|120|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml