Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87167 | Masia de Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 | XVII-XVIII | La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals | Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. | 08158-6 | Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 | Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87472 | Fons històric de l'Arxiu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol | XVIII a XX | Fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. D'entre els diversos documents que conserva l'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l'impost a pagar per la llicència d'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d'interès és la relativa al fons provinent de l'antiga documentació de Falange que, a l'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia. | 08158-311 | Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l'activitat pròpia del municipi Destaquen, d'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87191 | Sínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia | Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Calpe, R. et al. (2006) Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Avui està en desús, i es troba amagada entre la vegetació. La base de l'estructura metàlica està deteriorada.La riuada del 1962 va fer desaparèixer bona part de les sínies del municipi (Faura Arís, 1996: 308). | Màquina senzilla de fosa de ferro, que es feia servir per tal d'elevar aigua de l'aqüífer del Llobregat. Consisteix en dues rodes,la primera horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal, i la segona, vertical, la qual engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena. Les dues rodes estan realitzades amb ferro colat. Era moguda per un ruc o un mul, el qual li proporcionava l'energia suficient per tal de pujar l'aigua subterrània per així regar el horts del voltant, tot conduint aquesta a través de diverses canalitzacions. Funcionava amb una roda de ferro amb calaixos que recollia l'aigua del pou i la deixava caure en un dipòsit. D'aquest dipòsit, l'aigua anava a les dues regadores de terra que travessava el pla del mig. A la base del travesser de fusta que es fa servir per imprimir el moviment hi ha la data de la seva construcció i el nom del manyà: 'José Salvatella. 1880' | 08158-30 | Horts del pla del Llobregat | Els Salvatella eren ferrers a Sant Vicenç dels Horts. Tenien la seva casa al carrer de Barcelona números 114-116, fent cantonada amb el carrer d'Angel Guimerà, on hi havia Cal Manyà o Cal Salvatella (Calpe, 2006). La família Salvatella, va establir al carrer de Barcelona un primer negoci de manyeria. Entre els anys 1872-1886, Pau Salvatella Rodó tributava a la matrícula industrial com a manyà i paral·lelament, els anys 1877 i 1878, Pau Salvatella començava la construcció de maquinària de cavalleries. Uns anys més tard, José Salvatella Pañella tributava com a ferrer. Els Salvatella es van dedicar especialment a les sínies, perfeccionant-ne el disseny, i posteriorment van fer motors de bomba. Durant la Guerra Civil s'hi establiren al taller de la Cooperativa de Mecànics. La família Salvatella, va mantenir la indústria fins a les primeries de la dècada de 1980. Es podria dir que la major part de les sínies de la comarca, com aquesta, van sortir del seu taller. | 41.4323200,1.9991500 | 416379 | 4587234 | 1880 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | José Salvatella | Les sínies van ser una eina de treball important per als pagesos de la comarca. Al Papiol cinc sínies regaven el pla de can Mas, a la dreta del Canal de la Infanta.Una manera de conservar els catúfols era pintar-los amb quitrà per tal de que no es fessin malbé (Faura Arís, 1996: 308). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 87230 | Rellotge de Sol de l'Hostal/Cal Patxuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostalcal-patxuca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans | XIX | Ha estat restaurat l'any 1981 | A la façana lateral de l'edifici, sense que es vegi des de l'exterior, hi ha un rellotge vertical de sol, esgrafiat i pintat en blanc. Te forma de rectangle vertical i està emmarcat. Per dins hi ha les línees que marquen les hores. El gnòmon és de grans dimensions i per sota, en una cartela, presenta la següent llegenda: JC1880 PS1981 | 08158-69 | Papiol de Baix,17 | Se sap que a la segona meitat del segle XIX, hi vivien a la casa el Vicenç Casanovas Roig o el Francesc Casanovas Roig (Ahicart et al., 2019). | 41.4280300,2.0048900 | 416853 | 4586752 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a l'element | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 87244 | Jaciment paleontològic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-papiol | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Mapa Geològic 1:50.000, fulla 420, dipòsits HAp12. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Parcialment destruït | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilobits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-83 | Nucli antic del Papiol | 41.4272000,2.0079700 | 417109 | 4586657 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest jaciment és el resultat de la fusió de diversos jaciments inventariats per la Generalitat de Catalunya (12.862, 12.866 i 13.817 de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya). Està considerat com el jaciment 'clàssic' del Pliocè marí del Llobregat.Correspon als periodes geològics: Plistoè d'origen marí: Zanclià i Plasencià. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87265 | Torrent de les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-argiles | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs d'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa. | 08158-104 | Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa | 41.4334800,2.0070500 | 417040 | 4587355 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).La primera reforma del curs d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 87272 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0048909.xml | El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines des del nord cap el sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres. El riu, en passar pel terme del Papiol, es troba encaixonat a la vall baixa del Llobregat, que va des del congost de Martorell fibs l'estret de Sant Boi-Cornellà, el qual marca l'inici del delta. En aquest punt el riu ha perdut part del seu cabal que s'enfonsa a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i forma l'aqüifer profund del delta Al terme del Papiol el riu presenta una plana que ha estat aprofitada tradicionalment per a conreus d'horta, com demostraven les nombroses sínies que hi havia. L'estrucutra hidràulica més important és la resclosa i comportes que serveixen per a la captació d'aigua potable per a les poblacions de la plana baixa del Llobregat i la ciutat de Barcelona. I antigament derivava l'aigua cap a la casa de comportes de Molins de Rei. Els torrents tributaris de la riera de Vallvidrera són el de les Barreres i el de Ca n'Amigonet, tots dos paral·lels. Un dels torrents que ha desaparegut és el de les Argiles. Abans abocava les seves aigües al torrent del Gavatx (dit també del Peu de la Costa), prop del Molí de l'Argemí, però aquest aiguabarreig va ésser desplaçat més enrere en la construcció del ferrocarril i més tard per l'autopista, i finalment va desaparèixer amb la construcció d'un polígon industrial. | 08158-111 | Horts del pla del Llobregat | A l'antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum, topònim que ens ha arribat pel testimoni dels geògrafs Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu. En llatí, el mot Rubricatus vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, que són molt evidents en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color, especialment després de passar per Castellbisbal. El topònim no torna a aparèixer fins al segle IX, sota la forma Lubricatus, Barbs, bagres, anguiles, carpes...encara es pescaven a començament del segle XX al riu Llobregat al seu pas pel Papiol. Això era possible gràcies al gran cabal d'aigua que aleshores portava el riu. Les captures més bones es feien a la resclosa. Era tan gran l'anomenada d'aquests llocs que els aficionats a la pesca arribaven a venir-hi amb el tren (Faura Arís, 1996: 29). De sempre el riu ha estat el motor de riquesa del poble: propiciava l'aigua per la indústria (primer els molins de gra, després els paperers...) i regava el vall ple d'hortes. També, en ocasions, es desbordava amb les consegüents riuades documentades històricament. | 41.4320900,1.9976200 | 416251 | 4587210 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal (del Vallès Occidental), respectivament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87285 | Cup de Cal Cai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | Només es conserva una part de l'estructura dels cups | Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. | 08158-124 | Plaça d'en Serafí Pitarra | Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4386600,2.0104700 | 417333 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87301 | Mina d'aigua sobre la font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner | XX | En estat de deteriorament | Construcció relacionada amb l'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment. | 08158-140 | Ca n'Esteve | Es troba dins del bosc de la masia de Ca n'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l'aprofitament de l'aqüífer. | 41.4418200,2.0180100 | 417967 | 4588270 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87302 | Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc | La part de l'espai urbà es troba molt degradada | És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. | 08158-141 | Pi del Balç | 41.4277200,2.0085900 | 417162 | 4586714 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 87310 | Molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech | XIX-XX | Tot i que es conserva sencer, l'estat d'abandó comença a fer-se notar. | Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s'obren finestres verticals d'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa. | 08158-149 | Can Domènech | 41.4573100,2.0185100 | 418028 | 4589990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un interessant exemple d'aquest tipus de giny al municipi. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87316 | Molí de paper de Capdevila i fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-paper-de-capdevila-i-fabrica-de-teixits | Casanelles Rahola, E. (2018) Inicis de la industrialització al Baix Llobregat: La fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei i la Fàbrica Nova d'El Papiol Eusebi Casanelles Rahola Manresa Fàbrica dels Panyos. https://parcdelasequia.cat/wp-content/uploads/2018/10/PP-FM-i-fabrica-papiol.pdf Gayoso Carreira, G. (1974) Apuntes para la historia papelera de Barcelona y su provincia. S.LL. Publicación de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, núm., 39 enero, pp.39-86 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIX-XX | El seu abandonament l'ha fet víctima d'accions vandàliques continuades. | Conjunt de construccions de caire industrial fetes amb pedra i maons, que presenten successives readaptacions constructives i arranjaments, i que es composa de diferents naus seguides que s'aixequen al costat de la llera del riu Llobregat, al peu de la muntanya del Pi del Balç, i a l'altre banda de les vies de comunicació E 90 i B 23. Al costat d'aquestes construccions, i travessant-les en paral·lel per sota de la més gran de totes, circula un canal d'aigua que abastia d'energia a aquesta fàbrica des del segle XIX, com a mínim. Aquest canal, que ve de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada i que servia en aquest cas per a donar-li la força motriu, alhora es feia servir també per a regar els camps a la riba esquerra del riu. Es l'aportació inicial d'aigua al Canal de la Infanta. El conjunt industrial, es desenvolupa bàsicament en quatre grans grups de construcció: dos grans edificis allargats, destinats a la producció industrial, amb un mur lateral que els uneix per la part del camí d'accés, pel costat de l'actual carretera, i que no presenta solució de continuïtat, i diverses construccions a l'exterior, per la part sud i sud-est (que donen serveis auxiliars a les indústries: aquestes darreres inclouen l'edifici destinat a allotjar el vapor i la xemeneia). Els més interessants patrimonialment, són els de major dimensions: dos edificis de planta allargada, ubicats a nord i sud del conjunt, i que s'acompanyen de la resta de construccions auxiliars, de les que destaca un petit edifici destinat a moure la mula de la indústria que es va instal·lar en un moment determinat. 1. El més meridional de tots, construït com a molí paperer, d'acord al seu aspecte estructural, és un edifici que presenta planta rectangular, molt allargada, i es desenvolupa en tres pisos d'alçada, apart de la zona per la qual discorre el canal i les instal·lacions que, en aquesta zona sota el terra, aprofiten i canalitzen l'aigua que s'escola per sota, després d'haver estat aprofitada per la instal·lació industrial. Està fet en pedra vermella, totxo i te quatre plantes d´alçada: a la meitat del mur que dona al camí interior, te enganxada una xemeneia de maons que és de secció quadrada. Manté alguns elements metàl·lics a la façana, que formarien part dels processos de tracció, energia i abastament de materials i matèries primeres. Les finestres estan destinades no només a il·luminació, sinó especialment a assecador de la producció: paper o cartró, i s'obren als diversos murs de les façanes, generant una bella i harmoniosa sistemàtica de buits al llarg de tota la construcció. La coberta, a dues vessants, és de fibrociment. 2. L'edifici rectangular del nord havia estat molí hidràulic primer, i posteriorment, fàbrica de teixits. Actualment està unit a l'altre gran edifici per una tanca que genera un espai obert a l'interior, sembla el més antic del conjunt. També de planta rectangular, presenta diverses modificacions, especialment pel que fa als buits de les façanes: es conjuguen finestres destinades a assecadors de producció paperera, i d'altres pròpies d'indústria tèxtil. Un arc ogival s'obre a la zona que el canal d'aigua travessa l'edifici, generant l'energia motriu necessària en la producció. La coberta és de teula àrab, disposada a dues aigües. 3. Més al nord, i tocant a aquest edifici, per la part de l'est, d'entre altres, s'ubica una petita construcció que allotjaria la màquina de vapor destinada a donar energia a la fàbrica. Conserva la porta original d'accés, i la xemeneia de maons, de planta i fust circular. A banda dels edificis aquí existeixen diverses derivacions del canal usades com a força motriu o com a part dels processos industrials, apart dels agrícoles. | 08158-155 | Can Capdevila, s/n | Del conjunt es tenen diverses dades que són importants en la seva cronología: El rei Alfons I, l'any 1188, va prestar ajuda perquè es construïssin uns molins i un canal dins el territori de l'actual municipi de Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 211). Li confia la construcció d'una resclosa per portar les aigües del Llobregat a Barcelona a un tal Joan, qui la fa efectiva en el lloc conegut actualment com el pla del Colomer (en aquella època les Matoses), sota la terra laborable, en una zona de llicorella i sílex. Es determina construir un canal per moure dotze moles, i un casal, així com un rec per portar l'aigua a Barcelona. Això ho va signar en acta notarial l'any de 1188 (Faura i Casanovas: 1999: 209). Potser aquest sigui un moment important pel naixement de l'actual nucli del Papiol de Baix. Sembla que l'antic molí paperer, edificat pel paperaire Felip Cebrià, al costat d'un vell molí fariner, comptava amb quatre tines i cinc rodes. Miñano, el 1826 i Madoz, el 1849, diuen que Papiol contava amb una fàbrica de paper, i a l'Exposición Nacional de la Industria Papelera, el 1850, Antonio Romaní i Miró, que aleshores devia ser el propietari, va presentar mostres de paper d'escriure procedents de la seva fàbrica del Papiol que van rebre una menció honorífica. L'any 1829 Pau Ferrer i el seu fill Antoni Ferrer i Sagristà arrenden una part del Molí Paperer de Capdevila. El 1831 Joaquim Cervià construeix una fàbrica de filats de cotó i una nova resclosa, no molt lluny del Molí de l'Argemí. El mateix any 1831 Ignasi Herp, fill de seders de Manresa lloga l'edifici de la fàbrica del Papiol i compra maquinaria francesa de les més avançades del moment , una 'mule-jennies' de les més grans a Catalunya, una de 336 fusos, una de 240 fusos i 10 més sense precisar. També comptava amb màquines de filar, màquines de cardar i de preparar el cotó (comprades a Koechlin) i 10 telers mecànics de De Berge construïts a París. Dins la publicació: l''Indicador' de 1864, figura una fàbrica de paper de Sebastià Comas, fabricant que apareix en els 'Bailly Bailliere' de 1884 i següents. Madoz parla també d'un molí fariner i dues fàbriques de filats de cotó, fàbriques que, segons Botet i Sisó, encara eren en funcionament devers els anys vint del segle XX, quan, a més a més, hi funcionaven una fàbrica de cartó i una de cartolines. L' 'Estadística' de 1934, assenyala una fàbrica de paper de fil o barba de Joan Capdevila i Soler, amb una capacitat de producció anual de 300 tones. L'any 1858, la Fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei va iniciar la mecanització tèxtil al Baix Llobregat, i la fàbrica de filats de cotó del Papiol en va ser un antecedent d'ella: les dues exemplifiquen el pas dels molis de paper a fàbriques tèxtils. A les primeres dècades del segle XX 'tenia una producció de 1.000 kilogrames diaris de paper, i eren empleats un centenar d'obrers d'ambdós sexes, per l'important troballa d'aigua abundant, per la facilitat de comunicacions i per la proximitat de la capital' (Martí Albanell, 1926:75). Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX, produint finalment cartró. La coneguda com a 'riuada de Sant Miquel', e 29 de setembre de 1913, va destruir la reslosa del molí paperer (Faura i Casanovas: 1999: 100). | 41.4242600,2.0058900 | 416932 | 4586333 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest lloc va ser l'embrió dels primers usos preindustrials al Baix Llobregat des d'època medieval, ja que s'hi construïren dotze molins.La conservació patrimonial del conjunt és objecte de defensa per col·lectius com l'Associació d´Estudis Històrics Paperers o l'Associació del Museu de Ciència i Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87481 | Monument 'El Papiol al Dr. Barberà' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XXI | A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d'encofrar-la i que diu 'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ'. Dins la jardinera s'hi ha plantat una olivera. | 08158-320 | Plaça del Doctor Barberà, s/n | El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4379100,2.0163100 | 417820 | 4587838 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87510 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-0 | La riera de Rubí o de les Arenes és un curs d'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del nucli urbà del Papiol. Constitueix el límit nord i noroccidental del municipi. S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Al terme del Papiol presenta una llera molt ampla amb una superficie composta per còdols de diferents mides i sorres (d'on també li vindria el nom de riera de les Arenes). Aquestes sorres i graves han estat explotats, així mateix a la bòbila de can Maseta. | 08158-349 | Riera de Rubí / Riera de les Arenes | El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats. | 41.4432100,1.9962200 | 416148 | 4588446 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87286 | Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 | XIII-XX | Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. | 08158-125 | Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Acces públic. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87410 | Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader | XX | Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l'autor a l'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical. | 08158-249 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | L'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l'autor a l'arxiu del municipi. El 2012, l'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d'una selecció de la producció del músic. El primer volum d'aquesta col·lecció batejada amb el nom de 'Suona Pongiluppi' es diu 'Espurnes'. L'equip d'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com 'un recull d'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d'inspiració natural i despreocupada'. A través de la col·lecció 'Suona Pongiluppi' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que 'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El llegat es va fer a l'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L'escola municipal de música d'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de 'Can Pongi' (com popularment es coneix l'escola), hi ha exposat el seu piano. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87411 | Fons documental de la Falange Española | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola | XX | Fons que forma part del fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d'Auxilio Social, També hi ha un llibre d'actes. | 08158-250 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d'uns anys el va lliurar a l'ajuntament. Finalment l'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d'abril de 1937 Franco promulgués el decret d'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada 'el Moviment' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L'1 d'abril de 1977 el govern d'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l'administració.L'escassa separació 'conceptual' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d'Alcalde, el sistema d'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87178 | Fita del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-papiol | XIX | En un extrem de la plaça de Joan Fuster es troba, com a un element patrimonial fora de context, la fita termenal del municipi, provinent de Can Domènech. Està acompanyada de la corresponent senyalització patrimonial i ubicada a sobre d'un suport d'acer corten. La fita és un paral·lelepípede de pedra sorrenca local, gravada només per un cantó amb la llegenda: 'PAPIOL', i entre les dues primeres lletres, hi h la creu de Santa Eulàlia, patrona de la població. | 08158-17 | Plaça de Joan Fuster, s/n | Marcava el límit del terme municipal del Papiol i estava ubicat en terrenys de Can Domènech. Probablement es tracti d'un afitament del segle XIX. | 41.4392000,2.0140300 | 417631 | 4587983 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Segons informació oral de la Senyora Teresa Bofarull, la fita es va trobar al límit amb el municipi de Rubí, en terres de Can Domènec. | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87517 | Escola de Música Miquel Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi | Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XX | Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta. | 08158-356 | Carrer de Jaume I, 5 | Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l'any 1990. La seva formació va ser a l'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d'altres com Bell cim, Flors d'ametller i Visió. L'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l'obra. Aquest fou l'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l'obra inèdita del compositor. En record seu, l'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi | 41.4384700,2.0160400 | 417798 | 4587900 | 2007 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es la seu de l'escola municipal de música | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87271 | Pou de captació d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-captacio-daigues | Faura Arís, A. (2018) El traç de la Guerra. El Papiol, 1934-1935. El Papiol Ajuntament del Papiol. Espai de recerca del Patrimoni del Papiol. | XX | Edificació aïllada, amb façanes planes i coberta a dues vessants, amb una finestreta respirall a sobre de la porta d'accès. Dins d'aquesta construcció és protegeix un pou de captació d'aigúes. Al davant de la construcció hi ha un espai per lleure al davant d'una font que oferia el sobrant d'aigua, i que avui està absolutament seca, fins i tot havent perdut el broc per on rajava l'aigua. | 08158-110 | Horts del pla del Llobregat, al cosat esquerra del torrent de Batzacs | La primera portada d'aigües fou l'any 1880, essent alcalde Josep Calopa, amb la construcción de la xarxa de distribució i les fonts públiques de cal Pere Pau, cal Piler i Can Tintorer. L'any 1907 es construí a la Font de ca n'Esteve un dipòsit que donava servei als rentadors públics situats ben a prop. A partir de l'any 1916, amb l'arribada de l'electricitat, es va obrir un pou a la propietat de ca n'Esteve, que va ser ampliat l'any 1926. L'any 1922 l'Ajuntament del Papiol contracta els sauris Pere Cinto de Castellbisbal, i Pau Estruch, d'Esparraguera, per fer una inspecció al terme del Papiol per a trovar nous pous d'aigua. Llocs on es va trovar aigua i estimacions van ser els següents: hort del Biel, de 20 a 30 plomes d'aigua (una ploma d'aigua equival a 25 ml per segon); zona de la Font del Cosí, 100 plomes; torrent de ca n'Esteve (hort del Roger), de 20 a 30 plomes; torrent de can Pagès del Mas (no determinat), falda nord del Puig Madrona (zona de Can Domènech), 100 plomes. A aquest indret es construí un pou de 26 metres de fondària. Per la Festa Major de 1947, la Comissió Gestora del Papiol, encapçalada pel seu alcalde-president Frederic Santacana Amigó, publica una memòria descriptiva de l'Ajuntament entre els anys 1939-1947, que es dedica majoritàriament al projecte i l'obra de l'ampliació del proveïment d'aigües potables. El projecte era construir una caseta al marge dret del torrent de Batzacs amb un pou interior i un motor electrobomba que extragués l'aigua del fons i la pugés a través de canonades fins al dipòsit que tenia una capacitat de 200.000 l, amb la funció d'emmagatzemar l'aigua i fer-la arribar a la xarxa distribuïdora de l'aigua per totes les cases del poble. Per la Festa Major de 1947 es beneeix i es col·loca la primera pedra del dipòsit d'aigua. A causa del gran nombre de jornals no pressupostats, per obrir rases i col·locar-hi tubs es va haver d'acabar l'obra amb la prestació personal dels veïns del poble perquè no hi hagués dèficit en la partida de despeses. (Faura Arís, 2018: 80). | 41.4359000,2.0007600 | 416518 | 4587630 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La manca d'aigua, les sequeres i l'augment de població sobretot a l'estiu provocaven problemas d'abastament constants al municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87277 | Edifici de comportes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-comportes | XX | Edifici de planta rectangular amb porta a l'alçada del pis, al qual s'accedeix mitjançant unes escales de ferro. Presenta dues alçades, a la planta baixa, uns pilars generen quatre espais per sota dels quals es distribueix l'aigua al rec. A la planta pis hi ha grans finestrals a totes les parets de l'edificació. | 08158-116 | Horts del pla del Llobregat | 41.4353000,1.9971400 | 416215 | 4587567 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La creació de la presa del riu Llobregat a la confluència de la riera de les Arenes, genera un cabal d'aigua que és aprofitable per a la seva conducció en el rec que travessa tota la zona hortícola i l'antiga industrial del municipi.Aquesta edificació substitueix a l'antiga casa de les aigües que es troba al seu costat. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87318 | Cal Pau Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-reig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici d'arquitectura popular, de planta rectangular i entre mitgeres. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obren com a obertures significatives: la porta d'accés, d'arc escarser i fusteria original, i a esquerra i ha una segona porta d'accés a la part dedicada a usos agraris, garatge i secundaris de la casa. En planta pis s'obre un balcó de traça vertical i barana simple. En general les obertures són de llinda plana. A esquerra hi ha diversos elements relacionats amb la producció agropecuària. Al davant hi ha un barri de pilars de maçoneria i reixes de forja amb reganyol i remat en punta de llança a la porta d'accés al pati interior. | 08158-157 | Carrer de B. C. Aribau, 14 | Pau Reig Miquel està documentat l'any 1856. Era de Sant Cugat del Vallès, i va entrar de pubill a la casa que ja estava documentada el 1767 (Pere Coderch Bigas). Pere Coderch Bigas era un fuster vingut de Sant Pere de Ribes. Va casar-se el 1767 amb la Maria Vernet Pagès, donzella de cal Vernet. Van tenir una sola filla, l'Emerenciana, que es va casar el 1797 amb Salvador Amigó Castellví, cabaler de cal Tamuet, que va entrar a la casa de pubill (Ahicart et al., 2019) | 41.4360900,2.0057800 | 416938 | 4587646 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un bon exemple d'arquitectura tradicional del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87321 | Paller de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-domenec | XX | La reixa de la porta d'accès no és original de l'edifici. El propietari assenyala que la va recollir en un abocador. | Edificació aïllada de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i un cos afegit a la façana nord. Presenta una obertura allindada, tarja cega amb relleus i la data de 1909, frontó, ull de bou i barbacana de fusta. Hi ha mènsules, pilastres embegudes als muntants de la porta, arestes i façanes laterals. Abans de l'ampliació, la façana nord era idèntica a la sud. A l'interior es conserva l'embigat original. | 08158-160 | Can Domènech | El paller es va edificar a l'inici del segle XX per tal d'acollir els cavalls que es criaven a la finca. La porta actual no és original, sinó que el seu propietari la va posar a la dècada de 1970. | 41.4578900,2.0203400 | 418181 | 4590052 | 1909 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87348 | Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/papiol-de-baix | XIX-XX | Caseriu del municipi del Papiol situada al S. del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. Inclou habitatges majoritàriament de dues plantes, molts d'ells d'arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del XX, llevat de l'edifici més interessant: la sala Gran, que destaca pel seu volum, així com l'edifici corresponent a les 'bicicletes Amat' a la C-1413a. S'inclou també el jaciment del pou de gel, i un pou d'aigua. Les construccions del conjunt es desenvolupen a banda i banda de l'antic Camí Ral, i unes poques a tocar la carretera. | 08158-187 | Sud del terme | 41.4280700,2.0048800 | 416852 | 4586756 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87380 | Els Esperons/murs de contenció del torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esperonsmurs-de-contencio-del-torrent-de-batzacs | Huélamo, JM., et al. (2014) El mur del Rierot, un element del patrimoni cultural de Viladecans. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2015/06/Poster-Viladecans-5-final.pdf | XVIII-XIX | En algunes zones del seu traçat es troben en estat de deteriorament | Murs fets majoritàriament de pedra vermella, que serveixen de canalització i alhora, de contenció de terres dels efectes erosius del torrent. Aquests murs servien i serveixen, en la seva part superior, de camí per anar als horts. Es tracta d'un pas molt estret que conduïa des dels horts cap al poble i a l'inrevès, arribant just davant el pont de ferro. | 08158-219 | Torrent de Batzacs, a la zona d'horta | 41.4328800,1.9987600 | 416347 | 4587296 | a. 1840 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Resulten un element singular dins del paisatge del municipi, a la zona més propera del riu Llobregat. Són una bona mostra de construcció tradicional amb la pedra vermella de la zona.El poder del torrent de Batzacs, com el de la majoria dels cursos d'aigua irregulars que dibuixen el municipi, i el mateix riu Llobregat, sempre ha estat absolut. Anys rere anys, la gent de la comarca va anar construint terraplens, murs de contenció, rescloses, dics, tanques, reparos i estacades o alarts, o fins i tot van ocupar-se de la plantació d'arbres com els salzes, àlbers o els tamarius, a fi que la turbulència de les aigües no fes malbé la seva font principal de riquesa: l'agricultura.El mur i els seus esperons haurien servit de protecció en el cas d'avingudes d'aigua, i també com a contenció de la terra que era aprofitada per la seva fertilitat. Amb molta probabilitat, es va aixecar per a defensar les hortes davant el desbordament del torrent i la seva força, alhora que es feia servir com a camí que comunicava la zona d'horta amb la part baixa del poble. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87388 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Hauria de disposar d'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d'interès | Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals. | 08158-227 | El Papiol de Baix | Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d'aquí li ve el nom 'el carrer d'anar a Barcelona'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185). | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87407 | Tanca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra | XX | Tanca de pedra irregular vista i factura orgànica. Presenta una senzilla decoració recargolada en els pilars de la porta que fa la funció d'accès a la part trasera de l'habitatge que te l'entrada principal pel carrer d'Aribau, 21, i que es situa a la part alta del solar que fa un pendent molt abrupte. La tanca forma part del barri que dona accés al solar per la part del carrer de l'actor teatral Joan Santacana. | 08158-246 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, s/n/Carrer de B. C. Aribau, 21 | La seva traça és similar a l'arquitectura modernista de pedra que hi ha en diversos edificis del Papiol, així com a la de l'habitatge amb el qual llinda el solar: Cal Xancó. | 41.4360700,2.0051100 | 416882 | 4587644 | 1920/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | La traça és similar a la del jardí de Cal Brunet. | 119|98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87459 | Pèrgola-mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergola-mirador | XXI | És tracta d'una obra d'enginyeria actual que hi ha a l'inici del carrer del Carme, a la banda dels números parells, la qual dona sobre del carrer de Lluis Companys. Es tracta d'una estructura de ferro que s'ha muntat sobre un mur de formigó vist, que fa la contenció del carrer del Carme. Les estructures de ferro van volades respecte del mur de contenció, tot fent una barana amb brèndoles llises. Per la part de circulació del carrer del Carme, el terra és de llistons de fusta sobre l'estrucutra metàl·lica abans descrita i, per sobre, aquesta estructura metàl·lica fa una pergola amb arbres. També hi ha un seguit de bancs de fusta que permeten contemplar el paisatge des d'un punt enlairat de la vila. | 08158-298 | Carrer Carme | 41.4391700,2.0135200 | 417588 | 4587981 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87464 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-0 | XX | Dipòsit circular de formigó per a emmagatzemar l'aigua que abasteix al municipi. L'obra, de formigó vist, és un gran cilindre amb coberta en forma de cúpula rebaixada. Es troba en un terreny tancat i rodejat d'algunes edificacions auxiliars per a controlar la qualitat i el fluxe del líquid. | 08158-303 | Passatge Parellada | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4392000,2.0082200 | 417145 | 4587989 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87480 | Torre SGAB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sgab | XX | Xemeneia metàl·lica que és utilitzada en el procès d'aireació d'aigües. Te secció circular i està envoltada d'una estructura metàl·lica. | 08158-319 | Llera del riu Llobregat | 41.4353800,1.9966400 | 416173 | 4587576 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87494 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edificacions que caracteritzen el carrer de l'Abat Escarré, que neix a la plaça generada per sota de l'església i que segueix una curva de nivell, a la vessant meridional del puig en el qual s'ubica el nucli antic, tot continuant la seva trama fins arribar al carrer Barcelona. Segueix el traçat d'un camí antic que anava cap a Barcelona. En aquest carrer, a banda i banda, es troben un bon nombre d'edificis d'interès, com ara la Torre Bou, i tot un seguit d'edificis de tradició arquitectònica rural, i cases de veïns construïdes moltes al segle XIX. És un carrer estret i baixa en pendent fins a arribar al carrer de Barcelona. S'obre a l'ombra del castell. | 08158-333 | Carrer de l'Abat Escarré | Es un camí antic que perllonga el carrer Major i va cap a Barcelona. Abans de dir-se carrer Abat Escarré es deia carrer del Ferrocarril, ja que ra el de pujada, abans de fer la carretera (Ahicart, 2019). | 41.4382700,2.0102200 | 417311 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87514 | Camí vell a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut | Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents | El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l'ermita de la Salut. A partir d'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix. | 08158-353 | Camí vell a la Salut | És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l'aplec de la Salut quan tot el poble s'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut. | 41.4451400,1.9962100 | 416150 | 4588660 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 87293 | Can Calopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Zona d'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d'un paisatge d'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant. | 08158-132 | Camí de can Calopeta, s/n | El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d'una colla de joves que a la sortida de l'escola tenia l'afició d'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: 'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta' (Faura Arís, 1996: 172). | 41.4485600,2.0148700 | 417713 | 4589022 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87295 | Font de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes | XX | Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d'uns tres metres d'amplada, i dos d'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d'aigües. | 08158-134 | Carrer de les Escletxes | 41.4379000,2.0205800 | 418176 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt de partida per la visita d'altres fonts i indrets d'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87309 | Font de la Mare de Deu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-0 | XX | Font de rocalla ubicada en el racó est del carrer de les Parres, en la paret del mur perimetral d'un dels habitatges de la plaça Joan Fuster. Està formada per un rectangle de rocalla irregular que emmarca una paret feta a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. En aquest frontal s'obre una fornícula en la qual hi ha una rajola policroma amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08158-148 | Carrer de les Parres | 41.4394200,2.0139600 | 417625 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La font de rocalla és d'inspiració romàntica, i probablement formara part del jardí d'alguna de les cases del voltant i que ha passat a formar part d'aquest espai públic. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 87315 | Font del Revolt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-revolt | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XX | En restauració | Font que genera al seu voltant, un espai de descans i lliure en un revolt de la pujada al poble des de l'estació del ferrocarril. La font, que s'alimenta d'aigua de la xarxa municipal d'aigua potable, és una construcció de forma piramidal, que es troba al peu del mur de contenció del terrassament superior. El mur que allotja la font, és de pedres sense desbastar. La pica està feta dels mateixos materials i disposició, i al centre en un espai de maçoneria en forma d'arc de mig punt, s'obre l'aixeta de bronze (actualment no raja). Al voltant hi ha un jardí amb de pins, olivera, plàtans, iuques, baladres, romaní, espígol, etc. I bancs i taules per a pícnic. Una pedra escassament desbastada serveix de senyalització: 'Font del Revolt'. | 08158-154 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 126 | L'any 1889 s'inaugurà el camí veinal d'un kilómetre i 600 metres que porta des de l'estació al lloc més alt del poble, vorejant el turò de Pontgrau en la seva part occidental (Martí Albanell, 1926:36). Aquesta font, quan no hi havia tans vehicles, era lloc d'aturada quan es pujava al poble des de l'estació, sobretot els dies calurosos d'estiu. Abans de 1936, el lloc on està enclavada la font, es coneixia com el revolt de l'olivera. | 41.4369200,2.0034000 | 416740 | 4587740 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment és un espai molt poc cuidat, al costat del qual transita la gent que puja a peu al poble des de l'estació del ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 87317 | Parc Agrari del Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-riu-llobregat | Parc generat a la llera del riu Llobregat, com a un camí continu, d'uns 36 quilòmetres, que uneix Collserola amb el litoral i travessa 16 municipis metropolitans i connecta espais de gran valor ecològic, i que també disposa de passos transversals, accessos des de tots els municipis de la ribera i connexió amb transport públic. Al sector que es troba al Papiol hi ha elements interessants des d'un punt de vista patrimonial, com antics camins, el rec, el molí de Capdevila, el molí de l'Argemí, el torrent de Batzacs, etc. Així mateix, es tracta d'un espai que posa a disposició dels ciutadans una zona pública de qualitat que ofereix un entorn adequat per a tot tipus d'activitats de lleure, esportives, de relació social i de foment de l'educació ambiental, a més de crear noves connexions amb els municipis limítrofs, dins d'un horitzó de reducció de les emissions CO2. El parc, format per la llera i els marges del riu Llobregat, es troba en un espai compartit amb infraestructures viàries i ferroviàries que donen accessibilitat al territori metropolità, però que, alhora, representen una font de contaminació acústica i de l'aire, així com una barrera a la connectivitat ecològica i a la mobilitat a peu o amb bicicleta. | 08158-156 | Parc del Riu Llobregat | 41.4323200,1.9991500 | 416379 | 4587234 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El riu Llobregat ha generat un espai de vida no només natural sinó també humana, que es pot recuperar en aquest espai de lliure, natura i patrimoni. És un espai públic de connexió de la infraestructura verda metropolitana i dels espais verds potencials, que millora la connectivitat dels ciutadans i que, mercès a l'aigua, vertebra un territori en el qual el riu Llobregat te un paper clau en el desenvolupament econòmic, industrial i de les infraestructures de tota la zona | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 87319 | Font del Pi/Font del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pifont-del-trull | XX | Construcció molt deteriorada. | Es conserva un petit dipòsit cupular fet de maçoneria, per a la captació d'aigua, amb una obertura rectangular tapada. Aquest es troba a la dreta del camí que baixa cap a la font. L'antiga bassa circular està coberta i flanquejada pel costat del terraplè per sengles pilars de maons arrebossats de morter. La bassa és de forma circular, i està feta de maçoneria i maons trabats amb morter i ciment. La sortida de l'aigua es fa ara directament des de la bassa, i està adaptada a una goma que distribueix l'aigua per a ús dels cavalls. | 08158-158 | Carrer del Pi | El seu nom (del 'trull') podria fer referència a un possible molí d'oli, avui desaparegut. L'altra denominació popular li ve donada per un pi pinyoner que hi creixia al seu costat, avui desaparegut. | 41.4349100,2.0168100 | 417858 | 4587504 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Ha passat a ser propietat privada. És una de les fonts estimades per la gent del poble, tot i que no era famosa pel gust de l'aigua. Actualment dona servei a un espai obert destinat a la cria de cavalls. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.