Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||||
| 75864 | Ca l'Antiparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat; falta manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-5 | Riera de Pierola. | Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. | 41.5389600,1.8034500 | 400192 | 4599281 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75868 | Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. | 08162-9 | Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 | També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. | 41.5519400,1.7872200 | 398858 | 4600741 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75875 | Cal Ponet Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-lluis | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat per falta de manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-16 | Riera de Pierola. | Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant. | 41.5388500,1.8034800 | 400194 | 4599268 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75875-foto-08162-16-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75877 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. | 08162-18 | Nucli de Pierola, n. 24. | Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. | 41.5518900,1.7874100 | 398874 | 4600735 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75878 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat-0 | AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 15-16. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 53. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | Aquest antiquíssim camí transhumant, en ús per a tal fi fins no fa gaires anys, uneix Vilafranca del Penedès amb Montserrat i travessa el nucli urbà dels Hostalets de Pierola per l'actual carrer Major. Sortint del nucli, el camí continua: al sud-oest cap a Piera i al nord-est cap a l'antic nucli de Pierola. Destacava pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès, etc) anava cap al monestir de Montserrat. Actualment el Camí Romeu forma part del sender de gran recorregut GR 172. El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (EIN Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (EIN Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles i Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. Pel que fa al seu pas pel municipi dels Hostalets de Pierola, el GR 172 discorre de sud-oest a nord-est; començant pel Mas Marquet, passa pel bell mig del nucli urbà dels Hostalets seguint el carrer Major (antic camí romeu de Vilafranca a Montserrat) i, pujant cap a can Peret de la Serra, travessa el torrent de l'Home Mort, la carretera B-231, Pierola i la ermita enrunada de sant Cristòfol. Destacar que un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic / Mar Negre) que va des de Constanza, a Rumania (En un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. | 08162-19 | Carrer Major. | El nucli d' Els Hostalets de Pierola va néixer en l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (conegut com a camí Romeu) i el camí ral d'Igualada a Barcelona. El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut no només al seu trànsit transhumant, sinó també pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès) conduïa cap al cenobi montserratí. En el lloc de l'encreuament s'hi començaren a construir modestos hostals cap a finals del segle XVI o principis del XVII per tal d'atendre les necessitats dels viatgers. El GR 172, del que el Camí Romeu en forma part, va ser creat com la variant 7.2 del GR 7. Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172. | 41.5342500,1.7700400 | 397397 | 4598797 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 75879 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XIX | El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. | Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. | 08162-20 | Can Carreres | Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75880 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta de manteniment a la masia i en alguna de les cases del nucli. | Conjunt situat a peu de la carretera B-231 dels Hostalets de Pierola a Esparreguera, format per un mas a un cantó de carretera i un nucli de cases a l'altre. La masia, formada per quatre cossos de planta quadrangular i rectangular, està feta amb maó i mamposteria i disposa d'un pati central. Un dels cossos rectangulars allargats sembla que va estar destinat a granja. La masia resta deshabitada, tot i que part de les seves dependències fan ara de magatzem agrícola. El nucli de cases de l'altre costat de la carretera consta d'un total de vuit cases alineades que formen un sol carrer. Aquestes cases amb paret mitgera responen al model de planta baixa més planta pis i golfes, amb la teulades a doble vessant i careners paral·lels a les façanes. Una de les cases és actualment un restaurant. | 08162-21 | Can Fontimarc | La formació del nucli de cases de Can Fontimarc molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Gras. | 41.5208400,1.8393500 | 403159 | 4597228 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75881 | Can Fosalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. | XV-XIX | Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. | 08162-22 | Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). | Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. | 41.5440800,1.8112300 | 400848 | 4599840 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75882 | Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb un cos adossat per a usos agrícoles. La façana presenta una orientació aixamfranada. Sobre la porta d'entrada hi ha un balcó, mentre que la resta de les obertures són finestres. En el cos adossat s'hi obren unes finestres d'arc rebaixat fetes amb maó vist. A l'interior presenta l'estructura clàssica consistent en una gran sala al primer pis, en el paviment de la qual hi ha la data inscrita de 1835. Al davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per un mur i una gran porta, en la llinda de la qual hi ha la data de 1614. A l'altre extrem del pati hi ha unes edificacions que eren antics cups i cellers. En el camí d'accés i endinsada en el bosc hi ha la capella de la Verge de Lourdes construïda per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. No te, però, un interès ni històric ni arquitectònic prou rellevant per inventariar-la. | 08162-23 | Can Galceran | Masia amb orígens documentals als segles XIV-XV. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Per informació oral sabem que a la casa es conserva un testament de 1408, així com un àlbum de fotos de la finca de cap a 1950, documents als quals no hem tingut accés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75883 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-1 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia d'un sol cos, de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i dues plantes. No té barri ni conserva annexos agrícoles. La casa està molt rehabilitada, tot i que roman deshabitada. | 08162-24 | Can Gallart | 41.5338000,1.8238700 | 401887 | 4598684 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75883-foto-08162-24-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 75884 | Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gimferrer | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | c. XIV | Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites. | 08162-25 | Can Gimferrer | Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana. | 41.5116300,1.8384700 | 403072 | 4596207 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75884-foto-08162-25-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75885 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-1 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Manca conservació en general. | Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals. | 08162-26 | Can Gras | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu. | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75886 | Can Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XVI | Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. | 08162-27 | Can Grau Vell | Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. | 41.5657200,1.7738200 | 397762 | 4602286 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75888 | Can Marques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII-XX | Conjunt enrunat, només es conserva alguna paret. La vegetació l'està amagant. | Enmig d'un paratge de camps de cereals i matolls baixos afloren els pocs murs conservats d'una masia i els seus annexos agrícoles. El cos principal o habitatge presenta una coberta a doble vessant i estava format per planta baixa i primer pis. A la façana principal, una de les més ben conservades, és visible la porta principal, consistent en una estructura adovellada, i un rellotge de sol circular. Els pocs murs conservats deixen veure una obra de mamposteria combinada amb la tàpia; les cantonades són fetes amb carreus de mida mitjana-gran. Segons testimoni oral de Francesc Valls, de la vila d'Hostalets, a l'interior hi havia hagut una sèrie d'arcs escarcers de pedra que formarien part de l'estructura del sostre del celler; efectivament, encara avui es poden veure els arrencaments d'alguns d'aquests arcs. Destaca també un pou d'aigua fet de carreus de pedra. | 08162-29 | Can Marques | Es tracta d'un mas del qual es tenen referències documentals des del segle XIII (segons es pot veure en el capbreu de Pierola de 1521). Fou abandonat a mitjans segle XX. Al fogatge de 1497 apareix mencionada a 'Pierola e son terme' na 'Madona Marquès' i al fogatge de 1553 apareix en 'Pe(...) Joan Marques de Golnes' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Marques. | 41.5152700,1.8194200 | 401488 | 4596632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75889 | Can Mata de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-la-garriga | ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. | XI,XVI,XIX | Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga. | 08162-30 | Can Mata de la Garriga | Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga. | 41.5297900,1.8047900 | 400289 | 4598261 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75889-foto-08162-30-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|99|102|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75890 | Can Mata Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XI-XVII | Falta manteniment. | Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal. | 08162-31 | Can Mata Vell | 41.5571900,1.7839400 | 398593 | 4601327 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75892 | Can Parent Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent-vell | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII | Els murs de la construcció original estan a punt de desaparèixer degut al seu estat ruïnós. | Masia que actualment roman enrunada i de la qual només en queda dempeus un cobert fet d'obra i algun mur derruït i cobert per la vegetació. Els murs que encara s'aprecien són de maçoneria. | 08162-33 | Can Parent Vell | Al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Parent' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5267600,1.8348200 | 402790 | 4597890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75892-foto-08162-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75893 | Can Paret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-de-la-serra | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | X-XX | En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació. | Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes. | 08162-34 | Can Paret de la Serra | Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària. | 41.5409300,1.7779500 | 398068 | 4599529 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres. | 119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 75895 | Can Peret de Mal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peret-de-mal-mestre | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Aquesta masia va començar un procés accelerat de degrada al principi de la dècada de 1980. | XIV-XXI | Es tracta de construccions enrunades i envaïdes pels esbarzers. | Masia enrunada, de la que només en resten dempeus alguns murs de maçoneria molt malmesos i restes d'unes arcades d'obra. El camí que mena a Can Peret de Mal Mestre surt de l'urbanització de Can Fosalba però actualment està dins d'una finca tancada, el que obliga a anar bosc a través en cas de voler accedir a aquesta antiga masia. La mala comunicació del lloc en deuria afavorir el seu abandonament. | 08162-36 | Can Peret de Mal Mestre | Masia d'origen medieval, a jutjar per la factura d'alguns dels seus murs i per la coneixença de documentació inèdita pendent d'estudi. | 41.5401200,1.8089400 | 400651 | 4599403 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75895-foto-08162-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75896 | Can Pinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinal | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XXI | Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo. | 08162-37 | Can Pinal | La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5319300,1.8093300 | 400671 | 4598493 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75897 | Can Pons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. | XV-XX | Li manca manteniment. Està deshabitada. | Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. | 08162-38 | Nucli de Pierola, 9 | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. | 41.5494800,1.7888800 | 398993 | 4600466 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75898 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-4 | (1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana. | 08162-39 | Nucli de Pierola, 9 | Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX. | 41.5495000,1.7880800 | 398926 | 4600469 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75900 | Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Falta manteniment degut a que no s'hi habita. | La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. | 08162-41 | Can Pujol de la Muntanya | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5632800,1.7734000 | 397723 | 4602016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75901 | Can Rebony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebony | XIX | Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós. | Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables. | 08162-42 | Can Rebony | 41.5501800,1.7875200 | 398880 | 4600545 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 75905 | Can Ton del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-maset | XIX | Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer. | Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc. | 08162-46 | Can Ton del Maset | 41.5452900,1.7956900 | 399554 | 4599992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 75909 | Cantada de Llúcies i Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-llucies-i-nicolaus | XX | Les Llúcies i els Nicolaus és una festa tradicional de l'Escola Renaixença per la qual els nens i les nenes sortien a cantar per separat (les nenes el dia de Santa Llúcia i els nens el dia de Sant Nicolau) i recollien tot allò que la gent que els sentia cantar els donava: fruits secs, caramels, diners, fruita... La tradició feia que els alumnes més grans es fessin càrrec dels alumnes més petits de l'escola, de manera que no els acompanyava cap mestre. La cantada durava tot el dia. Avui en dia la festa encara se celebra. | 08162-50 | Escola Renaixença | Originàriament la cantada durava tot el dia, ja que els nens arribaven fins a les masies més properes al nucli, però el creixement del poble, la pèrdua dels alumnes de 7è i 8è, i l'augment de nens ha fet que s'anés modificant l'organització d'aquesta festa. Finalment, després d'adaptar la tradició a la nova realitat de l'escola, les Llúcies i els Nicolaus van poder seguir cantant pel poble formant un nodrit seguici i amb la presència dels guàrdies municipals que ajuden a mantenir l'ordre i la seguretat dels nens i nenes. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 75926 | Drecera del Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-del-coll-del-bosc | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133. | XVIII | El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església. | 08162-67 | C. de l'Església | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment. | 41.5347100,1.7693900 | 397344 | 4598849 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75926-foto-08162-67-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment és el carrer de l'Església. | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 75932 | Trull del Sindicat Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sindicat-catolic | ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color). | XX | Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades. | 08162-73 | Plaça Cal Figueres, 1 | Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75933 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua | XIX | S'han perdut els elements folklòrics de la festa. | Antigament, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de dinar unes noies honorades amb la condició d'Administradores de la Cofradia de la Mare de Déu del Roser feien un pelegrinatge per totes les cases del poble. De dues en dues, i proveïdes d'una bacina, passaven per cadascuna de les cases i, després de rebre el donatiu pecuniari, espargien unes gotes d'aigua de colònia sobre el cap dels donants per tal de fer patent l'agraïment. El recipient que contenia l'aigua de colònia era un singular gerro de vidre amb cinc brocs denominat almorratxa. Actualment la festa de Pasqua als Hostalets consisteix en una missa a la parròquia. | 08162-74 | C. de l'església | Uns quants mil·lennis abans de la nostra era, en l'àmbit de les cultures mediterrànies, al principi de la primavera es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena, per a celebrar el pas de l'hivern cap a la nova estació. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses. Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març). | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-35 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 47-49. MAS, Joseph (1919): Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola ara esgelsia parroquial de Pierola y Hostalets. Barcelona, Tip. Católica, p.24. | XX | La festa gran dels Hostalets de Pierola se celebra al voltant del 25 de juliol, festivitat de St. Jaume Apòstol. Encara que la parròquia estigui consagrada a St. Pere, la Festa Major dels Hostalets s'ha celebrat des d'antic el dia de St. Jaume, probablement perquè l'economia basada en l'agricultura buscava una data festiva més adient a les seves necessitats, coincidint amb el final de la collita i amb la tranquil·litat que això suposava. Les activitats o actes festius s'acorden en una comissió de festes en la qual participen les diferents entitats i l'Ajuntament. L'acte amb més anomenada és el Ball de Revetlla que durant molts anys i encara avui es celebra al Poliesportiu Municipal. | 08162-78 | La Placeta | Era costum que en dates assenyalades com les de la Festa Major vingués a la parròquia el conegut popularment amb el nom de capellà foraster. Aquest ajudava el rector a escoltar les confessions, a més de donar lluïment a les cerimònies i encarregar-se del sermó de l'Ofici Solemne de la Festa Major | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75938 | Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs | (2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79. | XX | Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament. | 08162-79 | C. de l'església | En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75939 | Turó de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-cardus | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'La benedicció del pa en la parroquia de Pierola', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. | X | Només s'aprecien alguns fragments de murs molt malmesos i embrossats per la vegetació baixa i el bosc de pins. | Turó situat a uns 100 m al nord de la casa de Can Cardús, on molt probablement hi hauria hagut l'ermita de Sant Cristòfol. Actualment està molt embrossat per pins i vegetació de matolls, fet que dificulta la visibilitat. Tot i així, encara s'hi poden observar restes de la fonamentació d'un mur i fragments de ceràmica en superfície. Tant el mur com la ceràmica podrien ser medievals o moderns (S. X-XVIII), a jutjar per la seva factura. | 08162-80 | Camí de Sant Cristòfol a Mas d'En Gall | La capella de Sant Cristòfol apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada al turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. | 41.5389700,1.8264100 | 402107 | 4599256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75940 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-17 | XIX-XX | L'Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola conserva una sèrie de documentació molt rica i abundant per a la reconstrucció de la història del municipi, sobretot durant el segle XX. Destaquen la col·lecció de llibres d'actes del plenari municipal, el repertori de padrons d'habitants i els registres fiscals. Es conserva també un petit fons de la Germandat de Sant Sebastià que va funcionar des de 1884 fins als anys setanta del segle XX. Destaca també una notable col·lecció de fotografies que donen testimoni gràfic dels grans esdeveniments de la història local del darrer segle. | 08162-81 | C. Mestre J. Lladós, 1 | Es tracta del fons documental que els diferents consistoris han estat capaços de conservar, tot i les diferents visicituds viscudes com ara la Guerra Civil, que va suposar la desaparició de part del fons. | 41.5340000,1.7700100 | 397394 | 4598769 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||||
| 75942 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-0 | AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá. | XVIII | Està parcialment desaparegut. | Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo. | 08162-83 | Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola. | Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX. | 41.5462200,1.7844100 | 398615 | 4600109 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75942-foto-08162-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75943 | Torrent del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-duc | El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'. | 08162-84 | Torrent del Duc | 41.5397000,1.7947400 | 399466 | 4599373 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 75944 | Font de Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol-de-la-muntanya | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta manteniment degut a la manca d'ús. | A la finca de Can Pujol existeix un complex de captació i canalització de les aigües d'una font natural que hi brolla. Davant mateix de la font hi ha una imponent bassa, actualment plena d'aigua però fora d'ús, igual que la resta del conjunt arquitectònic. | 08162-85 | Can Pujol de la Muntanya | La finca on s'emplaça la font s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5628400,1.7734200 | 397724 | 4601967 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75944-foto-08162-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75947 | Fòssil d'en Pau o Pierolapithecus catalaunicus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossil-den-pau-o-pierolapithecus-catalaunicus | ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. | Fòssil consolidat i restaurat | Es tracta del crani gairebé sencer i part de l'esquelet d'un exemplar antropoide que ha rebut el nom científic de Pierolaphitecus catalanicus. Té 13 milions d'anys d'antiguitat i s'ha batejat popularment amb el nom de Pau. El fòssil va ser descobert i extret a l'excavació de l'any 2003 a l'Abocador Controlat de Can Mata. El seu posterior estudi al laboratori ha permès deduir que és el primat fòssil més similar a l'avantpassat comú del grup dels actuals ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i humans, essent doncs un element clau en l'estudi de l'evolució humana, ja que per primera vegada es pot explicar com els primats van passar de caminar a quatre potes a adoptar la postura vertical. En total s'han recuperat 83 peces de l'esquelet del 'Pierolapithecus catalaunicus'. Tot i que el crani resulta una de les peces més emblemàtiques en qualsevol fòssil humà, altres parts com les costelles, vèrtebres i extremitats han donat als investigadors moltes dades sobre les característiques de l'antropoide. El 'Pau' era un mascle jove, d'uns 35 quilos de pes i 1'20 m d'alçada. Tenia una dieta a base de fruita i alguns animals més petits; podia adoptar posicions verticals i s'enfilava als arbres utilitzant els braços. En els seus ossos s'observen marques produïdes per les dents d'un gran carnívor, que no es pot determinar si va actuar com a caçador o com a carronyer. El que sí és segur és que poc després un aiguat torrencial va enterrar l'esquelet juntament amb els ossos d'altres animals que hi havia escampats pels voltants. | 08162-88 | Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell. | L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Dos anys després es produí la troballa d'en Pau. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 75948 | Geòtop de la Successió Miocena dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-la-successio-miocena-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUATÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. MOYÀ, ,S. (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'activitat antròpica és intensa a la zona. | El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al superior, que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils conegut ja des de començaments del segle XX. Aquests jaciments de macrovertebrats són considerats com a clàssics des dels anys 50, i se situen a l'entorn de la riera de Claret, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. L'interès de la geozona específica dels Hostalets de Pierola es troba en el fet de presentar una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior al Vallesià (escala cronostratigràfica continental) de dipòsits d'ambients al·luvials continentals. Aquest registre sedimentari correspon a fàcies marginals i distals - mitjanes de sistemes de ventalls al·luvials de procedència septentrional, responsables de la sedimentació en el sector d'una àmplia varietat de fàcies. Aquesta successió no es veu pertorbada per cap sistema de fractures destacable. La continuïtat estratigràfica, l'ampli registre de fàcies al·luvials i paleosòls i l'excepcional registre paleontològic són fets que permeten enquadrar adequadament (cronològica i paleoambientalment) els canvis paleofaunístics reconeguts. A l'entorn de la riera Claret es localitza una zona on les fàcies lutítiques són especialment ben desenvolupades i mostren una excepcional densitat de restes paleontològiques de vertebrats integrada per nombroses localitats conegudes des de començaments del segle XX. Entre aquestes localitats cal destacar, pel seu especial interès, les que es coneixen com a Bretxa de Can Mata i Can Vila. La primera fou objecte d'excavació paleontològica per Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, donada la seva extraordinària quantitat i bona conservació de restes de carnívors. La segona destaca per haver estat citada la presència de l'hominoid Dryopithecus laietanus, descrit com a Sivapithecus occidentalis per Villalta i Crusafont. L'estudi i revisió recent d'aquesta espècie han estat efectuats per Salvador Solà-Moyà i Meike Köhler de l'Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont de Sabadell. Avui aquesta espècie es considera clau en la interpretació de l'evolució de les adaptacions de la locomoció i la filogènia dels primats anteriors a l'aparició dels homínids africans. | 08162-89 | Riera de Claret | El sector es caracteritza per haver estat tradicionalment objecte d'explotacions extractives d'argiles per a la indústria ceràmica, encara visibles a les terreres situades a l'entorn del torrent de l'Home Mort, sota les Ceràmiques Pierola, i a l'entorn del torrent de la Roqueta. Durant l'estiu del 2000 s'han observat extraccions de lutites. La resta de la superfície es troba coberta per la massa forestal, o bé es destina a l'ús agrícola, fonamentalment vinyes. També existeix a la zona un vedat de caça. La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramón Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentàries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme. | 41.5300700,1.7938700 | 399379 | 4598305 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 75952 | Jaciment paleontològic de Can Flaqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-flaque | <p>GOLPE, Josep M. (1971): Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Can Flaqué', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment fluvial amb contingut de les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Sorex, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Dryomys hamadryas, Prolagus oenningensis, Micromeryx florensianus, Prtotagocerus chantrei, Hipparium catalanicum. El material recollit en aquest jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> | 08162-93 | Can Flaqué | <p>Can Flaqué forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5244200,1.7775600 | 398009 | 4597697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75953 | Jaciment paleontològic de Can Vila 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vila-1 | <p>IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic de Can Vila 1', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona</p> | No es troba afectat per l'abocador de can Mata. | <p>El jaciment, de tipus fluvial, es localitza entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, al costat de l'àrea afectada per l'abocador conegut com Dipòsit Controlat de Can Mata, seguint el curs de la riera de Claret, on l'erosió permet estudiar molt bé els afloraments de fòssils. Complexa continental superior. El seu contingut, conjuntament amb els jaciments Cementiri de Masquefa i Torrent d'Eucata, el conformen les següents espècies: Insectívors (Ampechinus golpeae, Tapla minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rossegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti, Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius), Perissodactils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense) i Artiodactils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Aquest material està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-94 | Can Vila | <p>Can Vila 1 es troba en una zona de gran interès paleontològic, formada per un conjunt de localitats amb vertebrats fòssils que integren un gran jaciment que s'estén des de la riera de Pierola fins La Fassina, a la riera de Claret. És considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona concreta entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions les principals revistes científiques internacionals. La zona és afectada per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment motivà un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre ell patrimoni paleontològic i es ca dissenyar un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Can Vila 1 queda, però, fora de la zona de l'abocador, a uns 50/100 m cap al S. Les intervencions s'iniciaren l'any 2003. Destaca la troballa d'un crani d'un gran hominoide mascle, associat a restes postcranials (unes 40-50 peces) que representen les parts importants d'un esquelet que s'atribueix a un Dryopithecus. L'any 2004 es realitza altre intervenció recuperant 49 restes de vertebrats, però cap atribuït a hominoide.</p> | 41.5225300,1.8057800 | 400361 | 4597454 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 75954 | Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-mas-docata | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeus, Talpa vallesiensis, Sciurus, Prolagus, Euprox dicranoceros, Micromeryx florensianus, Protagocerus chantrei, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi. El material provinent del jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-95 | Mas d'Ocata | <p>Mas d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5242000,1.7918100 | 399198 | 4597656 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75955 | Jaciment paleontològic del Barranc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-gran | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Barranc Gran', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb el següent contingut de fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Galerix exilis, Mustela delphinensis, Ictitherium, Sciurus spermophilinus, Cricetodon sansaniensis, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei, Macrotherium grande, Trilophodon angustidens. Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-96 | Barranc Gran | <p>El Barranc Gran forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5236000,1.7938000 | 399363 | 4597587 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 75956 | Jaciment paleontològic del Camí del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cami-del-roure | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Camí del Roure', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb contingut de la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Cricetodon sansaniensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-97 | Can Mata | <p>El Camí del Roure forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5278000,1.8044900 | 400261 | 4598040 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.