Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75864 Ca l'Antiparro https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVIII-XX Façanes en molt mal estat; falta manteniment. Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. 08162-5 Riera de Pierola. Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. 41.5389600,1.8034500 400192 4599281 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75865 Cal Batista https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-2 AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258; Arxiu de la Corona d'Aragó, Notarials, Ig.-768; Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finques 434, 537 i 436 de Pierola. XVII-XX Falta reparació als enlluïts de les façanes. Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Part de l'estructura té teulada a doble vessant, i l'altra part té terrat català. Les façanes estan enlluïdes imitant paraments de carrreus. Les obertures mostren els muntants i la llinda ressaltats mitjançant el baix relleu. Algun balcó conserva baranes de ceràmica d'estil neogòtic, pròpies de finals del segle XIX i/o principis del XX. La cornisa presenta una sèrie de mènsules de pedra, de motllura senzilla. Als baixos de l'edifici hi ha ubicats l'arxiu i la biblioteca municipal. 08162-6 C/Major, 1. Aquest edifici molt probablement correspongui a una de les primeres cases del nucli dels Hostalets. Del capbreu de 1679 es dedueix que en aquest mateix indret, formant part de la hisenda de can Santjoan, en aquella època hi havia una casa anomenada de la drecera del Coll del Bosc. Aquesta casa formà part de la hisenda de can Santjoan fins el 1857 en que els propietaris la cediren en establiment enfiteutic a Joan Baptista Casals, mestre d'obres natural de Piera. A finals del segle XIX es convertí en la seu de la Unió Hostaletenca, societat político-recreativa que hi tenia un petit cafè i una sala de ball (al primer pis). Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local més gran, essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Aquest nou local, conegut amb el nom de Casal Català, s'inaugurà el 1926. A partir d'aquella data la casa de la present fitxa fou destinada exclusivament a vivenda de la família Casals. 41.5342500,1.7698700 397383 4598797 1679 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls. Desconegut L'edifici té la façana principal al C/Que no passa, però el número de la finca està situat al C/Major. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75866 Cal Carboner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner ESTRADA, Gemma (1992): 'Cal Carboner', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finca 336 de Pierola. Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola. Llibre d'actes, 23, p. 16. XIX-XX Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, feta amb mamposteria (com a mínim la planta baixa), en la que són notables sobretot els esgrafiats de la façana, atribuïts a Ferdinandus Serra. A la planta Baixa, els esgrafiats consten de formes geomètriques ornamentals emmarcades per unes falses pilastres, també esgrafiades, que segueixen a la primera planta. A la primera planta, a banda i banda del balcó, hi ha representades dues escenes de temàtica clàssica: flors i angelets. També és interessant la cornisa sostinguda per mènsules. 08162-7 C. Església, 10. La primera referència a aquesta casa data de 1802, segons escriptura d' establiment del solar localitzada a l'arxiu comarcal de l' Anoia (not. Cases de Piera). El 1920 comprà la casa Bartomeu Orriols. El nou propietari arranjà la façana i va manar fer els esgrafiats l' any 1932. 41.5345800,1.7696900 397369 4598834 1801 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Els esgrafiats s'atribueixen a Ferdinandus Serra Sala. En el moment de fer aquesta fitxa, la casa estava en fase de rehabilitació. 106|119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75867 Cal Cucurella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucurella ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. XX Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta. 08162-8 C. Isidre Vallès, 28. Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català. 41.5335400,1.7702900 397417 4598718 1926 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases. 106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75868 Cal Curandero https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. 08162-9 Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. 41.5519400,1.7872200 398858 4600741 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75870 Cal Janet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janet Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Pierola, reg. 42, llibre N-O d'escriptures, f. 76. XVIII-XXI Casa de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, formada per un terrat català amb baranes de ceràmica i d'obra. Les obertures són rectangulars i quadrangulars. Les façanes estàn arreboçades amb morter color salmó. A la façana principal hi té una composició amb rajoles amb la inscripció 'Can Janet 1747', que fa referència als orígens de la casa. 08162-11 C/Major, cantonada amb C/Isidre Vallès. Els orígens d'aquesta casa es remunten, a mitjan segle XVIII quan l'hereu de la masia de can Cucurella (després cal Figueres i actualment Ajuntament) va dotar al seu germà amb un solar al costat de la masia per tal que s'hi construís una casa o apartament. El receptor del solar portava per nom Joan Cucurella. El diminutiu del seu nom donà lloc al mot amb el qual s'ha conegut la casa d'aleshores ençà. 41.5340100,1.7698700 397383 4598770 1747 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut Casa rehabilitada recentment. 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75871 Cal Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-2 XIX-XX Casa que comprén tres casals (uns 15 m. de façana) de planta quadrangular, amb planta baixa, planta pis i golfes. Presenta obra de maó i una mica de tàpia, tot i que el sòcol (0'5 m d'alçada) és fet amb petites pedres de riu lligades amb morter. El portal, a la façana principal, està revestit amb carreus de pedra volcànica. Presenta una àmplia entrada que dona accés a l'eixida o pati de la casa amb una premsa de vi notable. Des de l'entrada es pot accedir a dos amplis cellers coberts amb volta catalana. En el portal d'accés a la vivenda trobem una llinda de fusta amb la inscripció 'Joseph de la Teresa 1818'. Segons l'actual propietari, aquesta llinda va ser traslladada de la casa que hi ha just a l'altre costat del carrer Baix de Sant Antoni que era dels mateixos propietaris. 08162-12 Baix de Sant Antoni, 3 Aquesta casa es va començar a construir en el solar que ocupava la exida de la casa del davant pocs anys després d'acabada la Guerra de Francès per Josep Pujol-Santjoan Cucurella (conegut com Jep de la Teresa). De totes maneres el gruix de la construcció va portar-se a terme cap a 1835 de la mà del fill de Josep Pujol, Narcís Pujol Mas. Aquest darrer va annexar al solar de l'exida abans esmentat dos solars més de la mida d'un casal (cap a 5 m.) cadascun. (Arxiu Comarcal de l'Anoia, notari Marià Cases (Piera), 7.11.1819 i notari Pau Castell (Piera), 2.1.1835). En una rajola de la volta d'un dels dos cellers de la casa hi consta aquesta mateixa data de 1835. 41.5336700,1.7695400 397355 4598733 1818 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75872 Cal Maristany https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5. XX Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó. 08162-13 C. J. Mestre Lladós, 3. El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música. 41.5334300,1.7711800 397491 4598705 1911 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer. 105|106|119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75873 Cal Pau Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-vidal XVII-XVIII Falta manteniment general, sobretot a la façana. Edifici de tres façanes i de planta quadrangular, amb planta baixa , planta pis i golfes. La façana principal, que conserva part de l'obra de totxo visible més antiga, s'orienta a l'oest. La seva morfologia constructiva sembla correspondre a un hostal, donada l'amplitud i els afegits de l'edifici. Cal destacar que la casa es troba al peu de l'antic Camí Romeu a Montserrat, la qual cosa explicaria la seva anterior funció d'hostal. 08162-14 C. Isidre Vallès, 2 cantonada amb C/ Antoni Gaudí i C/Baix de Sant Antoni, 2-4. Es desconeix amb precisió quan va ser edificada aquesta casa. La documentació disponible fa pensar que data dels anys posteriors al final de la Guerra del Francès. Fou a partir de 1816 que van construir-se les cases immediates dins el procés d'urbanització de l'actual carrer Baix de Sant Antoni, en el límit de la hisenda de can Vidal del Malcavaller. De fet el nom de la casa prové molt probablement del seu primer habitant, Pau Vidal Ferrer, un dels fills cabalers de l'esmentada masia. 41.5339200,1.7696000 397360 4598761 c. 1816 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75874 Cal Ponça https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponca XIX-XX Casa de planta rectangular entre parets mitgeres, amb planta baixa, dues plantes i sotaterrat. La façana està arrebossada amb morter blanc que imita carreus de pedra. Les obertures són rectangulars, el que junt amb l'alçada de l'edifici dona una gran verticalitat a la casa. Entre la casa i els jardins s'hi va obrir un carrer que va desfer el conjunt. 08162-15 C. Major, 22 El carrer on està ubicada la casa es va formar als anys trenta del segle XIX. De fa uns anys l'Ajuntament ha anat adquirint part dels jardins de la casa, que ara són públics. Actualment és segona residència de Barcelonins, pertanyents a la quarta generació del primer propietari de la casa. 41.5345600,1.7705100 397437 4598831 1832 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut 106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75875 Cal Ponet Lluís https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-lluis AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVIII-XX Façanes en molt mal estat per falta de manteniment. Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. 08162-16 Riera de Pierola. Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant. 41.5388500,1.8034800 400194 4599268 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75875-foto-08162-16-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75876 Cal Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-4 MAS, Joseph (1907): Notes históriques del Bisbat de Barcelona, vol. II, Barcelona. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. XVI-XX Edifici cantoner de planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana està arrebossada amb enlluït color beige i les obertures són quadrangulars. Les balustrades dels balcons, de ferro colat, són pròpies del primer quart del segle XX. Té coberta plana, consistent en un terrat, i un sobreàtic que ocupa part de la superfície de la coberta. Actualment hi ha un petit supermercat a la seva planta baixa, fet que ha provocat una reforma d'aquesta part de la façana no gaire afortunada amb l'estètica de l'edifici. Segons les germanes Sala, actuals propietàries a l'interior de l'edifici es conserven arcades de pedra que donen testimoni de l'antiguetat de la casa. 08162-17 C. Església cantonada amb C/Major Antigament Cal Sala havia estat l'Hostal del Càlix. Es troba ubicat a l'antic encreuament del Camí Romeu a Montserrat (actual C/Major) amb la drecera del Coll del Bosc de l'antic Camí Ral (actual C/de l'Església). Fou en aquests indrets on s'establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències que transitaven per la zona. Aquest fenomen acabà donant nom al municipi d'Hostalets, les primeres citacions del qual es troben entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. Referint-se a Cal Sala, Mossèn Mas (MAS, 1907: 51) diu 'en la plassa encare existeix una gran casa, si be que transformada y dividida en varies habitacions, que fins pochs anys fa era anomenada l'Hostal d'En Calix, que sens dubte succehí als antichs Hostalets'. 41.5343700,1.7700200 397396 4598810 1595 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75876-foto-08162-17-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75877 Cal Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. 08162-18 Nucli de Pierola, n. 24. Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. 41.5518900,1.7874100 398874 4600735 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75879 Can Carreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVI-XIX El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. 08162-20 Can Carreres Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. 41.5485800,1.7647300 396977 4600394 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 96|98|99|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75881 Can Fosalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. XV-XIX Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. 08162-22 Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. 41.5440800,1.8112300 400848 4599840 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75882 Can Galceran https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIV-XX Masia de planta baixa, pis i golfes, amb un cos adossat per a usos agrícoles. La façana presenta una orientació aixamfranada. Sobre la porta d'entrada hi ha un balcó, mentre que la resta de les obertures són finestres. En el cos adossat s'hi obren unes finestres d'arc rebaixat fetes amb maó vist. A l'interior presenta l'estructura clàssica consistent en una gran sala al primer pis, en el paviment de la qual hi ha la data inscrita de 1835. Al davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per un mur i una gran porta, en la llinda de la qual hi ha la data de 1614. A l'altre extrem del pati hi ha unes edificacions que eren antics cups i cellers. En el camí d'accés i endinsada en el bosc hi ha la capella de la Verge de Lourdes construïda per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. No te, però, un interès ni històric ni arquitectònic prou rellevant per inventariar-la. 08162-23 Can Galceran Masia amb orígens documentals als segles XIV-XV. 41.5174100,1.8445300 403586 4596842 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut Per informació oral sabem que a la casa es conserva un testament de 1408, així com un àlbum de fotos de la finca de cap a 1950, documents als quals no hem tingut accés. 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75883 Can Gallart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-1 SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Masia d'un sol cos, de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i dues plantes. No té barri ni conserva annexos agrícoles. La casa està molt rehabilitada, tot i que roman deshabitada. 08162-24 Can Gallart 41.5338000,1.8238700 401887 4598684 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75883-foto-08162-24-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75884 Can Gimferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gimferrer AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. c. XIV Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites. 08162-25 Can Gimferrer Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana. 41.5116300,1.8384700 403072 4596207 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75884-foto-08162-25-1.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75886 Can Grau Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XVI Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. 08162-27 Can Grau Vell Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. 41.5657200,1.7738200 397762 4602286 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75889 Can Mata de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-la-garriga ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. XI,XVI,XIX Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga. 08162-30 Can Mata de la Garriga Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga. 41.5297900,1.8047900 400289 4598261 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75889-foto-08162-30-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|99|102|116 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75890 Can Mata Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-vell SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XI-XVII Falta manteniment. Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal. 08162-31 Can Mata Vell 41.5571900,1.7839400 398593 4601327 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75891 Can Palomas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-0 IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 93. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVI-XXI Molt reformada en dates recents Masia molt reformada en dates recents tot i que respectant la planta i estructura de l'antiga, segons s'aprecia en fotografies fetes abans de la última reforma (inicis del segle XXI) L'edifici, de planta rectangular, planta baixa, primer pis i golfes, té el carener paral·lel a la façana principal. La porxada ubicada a la planta baixa no pertany a l'estructura original, ja que és un afegit de l'any 2007. Conserva alguns annexos agrícoles, també molt reformats. 08162-32 Can Palomas El lloc on s'ubica Can Palomas s'ha posat en relació amb el castell de Pierola per part d'estudiosos locals. Concretament, el castell es trobaria en un turó proper a la casa. El fogatge de 1553 així sembla també indicar-ho, ja que s'hi menciona a 'En (...) Paloma del Castell' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La masia ha estat reformada en profunditat durant l'any 2007, el que n'ha desfigurat el seu aspecte original. 41.5408600,1.7942000 399423 4599502 1553 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75893 Can Paret de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-de-la-serra IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. X-XX En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació. Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes. 08162-34 Can Paret de la Serra Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària. 41.5409300,1.7779500 398068 4599529 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres. 119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75894 La Casa Nova de Can Pascual https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-can-pascual ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial. 08162-35 Can Pascual Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó. 41.5741800,1.7872000 398891 4603210 1859 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75896 Can Pinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinal IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIV-XXI Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo. 08162-37 Can Pinal La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. 41.5319300,1.8093300 400671 4598493 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75897 Can Pons Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. XV-XX Li manca manteniment. Està deshabitada. Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. 08162-38 Nucli de Pierola, 9 Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. 41.5494800,1.7888800 398993 4600466 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75898 Can Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-4 (1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana. 08162-39 Nucli de Pierola, 9 Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX. 41.5495000,1.7880800 398926 4600469 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75900 Can Pujol de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XIX Falta manteniment degut a que no s'hi habita. La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. 08162-41 Can Pujol de la Muntanya Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. 41.5632800,1.7734000 397723 4602016 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75902 Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVIII El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. 08162-43 Can Rovira Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. 41.5518500,1.7563300 396282 4600767 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75903 Can Roviralta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XX Li manca manteniment. Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. 08162-44 C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. 41.5343300,1.7660700 397066 4598811 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75904 Can Térmens https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XIX Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. 08162-45 Can Térmens Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. 41.5621900,1.7786300 398158 4601889 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75906 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-10 ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. XIV-XX Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista. 08162-47 Passatge Verdaguer, 71 Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915. 41.5363600,1.7710500 397485 4599030 1432 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|105|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75907 Can Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-4 IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 97. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XIX Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb varis cossos afegits a l'edificació original i diferents coberts per a les tasques agropequàries. El cos principal és d'estil colonial i una galeria porxada al pis superior. Presenta coberta plana de terrat. Al pati principal s'hi conserva una palmera centenària, símbol de que el propietari probablement va 'fer les Amèriques'. Les parets que han perdut l'enlluït permeten observar l'alternança de la mamposteria i el maó en l'obra. Presenta un rellotge de sol esgrafiat al coronament de la façana principal. El conjunt arquitectònic està encerclat per un barri d'obra. . A la dreta de la casa principal hi ha unes estances que es diu que havien estat ocupades per aparcers de la finca. 08162-48 Can Vila Tot i que l'edificació principal és de l'any 1914, producte d'una reforma d'estil colonial, la masia de Can Vila ja existia amb anterioritat, tal i com ho demostra la menció de 'Thoni Vila' al fogatge de 'Pierola e son terme' de l'any 1497. Per altra banda, les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Vila, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. 41.5208300,1.8091200 400637 4597261 1914 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-3.jpg Inexistent Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98|102|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75915 Casa Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pons ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308. XX Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior. 08162-56 C. J. Mestre Lladós, 33 La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils. 41.5330300,1.7721200 397569 4598659 1915-20 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-3.jpg Inexistent Noucentisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes. 106|116|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75916 Casa Consistorial https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial-0 ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. XIX-XX El fet que l'edifici no tingui cap ús específic ha comportat una manifesta manca de manteniment; per exemple, a la façana, que està perdent l'arrebossat. Edifici de planta quadrangular ubicat entre mitgeres que consta de planta baixa, primer pis i torre amb rellotge coronada per una torratxa de forja que suporta les campanes d'aquest rellotge, avui en perfecte funcionament. La seva façana presenta una ordenació simètrica on destaquen les decoracions de ceràmica verda que emmarquen les obertures i el balcó corregut amb una barana de ferro i la cornisa. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. 08162-57 C. de l'Església, 4 Sembla que des de la dècada de 1880 aquest edifici estigués destinat a casa consitorial. Però l'estructura actual que presenta l'edifici en el seu exterior data dels començaments del segle XX. Concretament fou coincidint amb la festa major de 1916 que s'inaugurà la reforma que va dotar l'edifici del relotge que li imprimeix un dels seus trets més característics. Però en el solar s'hi havia instal·lat ja el 1886 l'administració municipal, que anteriorment estava ubicada a Pierola. A la façana de l'edifici encara es pot veure, força deteriorada, la inscripció 'Casa Consistorial'. Fins a l'inici de la dècada de 1980 l'edifici albergà les dependències consistorials. Quan aquestes van traslladar-se a la Torre del Sr. Enric, aquest edifici es destinà a dispensari Municipal. Actualment l'edifici està sense ús. 41.5344800,1.7698300 397380 4598823 1916 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75916-foto-08162-57-1.jpg Inexistent Modernisme|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell S'atribueix al mestre d'obres hostaletenc Casals (Batista) L'edifici és conegut també amb els noms de Torre del Rellotge i Antic Ajuntament. 105|119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75917 Casal Català https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> XX <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> 08162-58 C. Isidre Vallès, 30 <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> 41.5335100,1.7704300 397429 4598714 1924-26 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social BCIL 2023-01-23 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. 106|98 45 1.1 1761 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75923 Sant Pere dels Hostalets de Pierola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dels-hostalets-de-pierola LLACUNA ORTÍNEZ, Pau; MASCÓ BRESCÓ, Teresa (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art, Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada, p. 197 MAS, Josep (1982): Nota històrica de la capella dels Hostalets de Pierola. Ara església parroquial de Pierola i Hostalets, reimpressió pel Grup d'Estudis Històrics. Centre d'Esplai, Els Hostalets de Pierola. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 49-63. RIUS, C. (1991): 'Església de Sant Pere', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XIX-XX Edifici eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neorromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia. 08162-64 C. de l'Església, 18 L'any 1868 es va traslladar la parroquialitat des de la vella església de Pierola a la capella del Roser dels Hostalets, construïda el 1852 i posteriorment transformada en un nou temple, de tipus neorromànic. La primera edificació tenia la façana situada en l'actual carrer de jacint Verdaguer. Al 1880 es va engrandir i s'hi feren capelles laterals. Al 1895 s'hi va fer el baptisteri. Al 1929 amb l'objectiu de fer una església de dimensions més grans es va comprar un solar al costat de la rectoria i una casa coneguda com Cal Sala, que s'enderrocà per guanyar superfície. Aleshores es va refer la capella i s'edificà de nou l'església, canviant la seva orientació. L'obra principal es va dur a terme entre 1929 i 1940, dirigida per Josep M. Sagnier. Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent diverses de les obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958. 41.5349000,1.7694700 397351 4598870 1852 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Josep Maria Sagnier (amb participació de Cèsar Martinell i Antoni Català). 102|116|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75928 Escola Renaixença https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-renaixenca BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307. XX Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. 08162-69 C. J. Mestre Lladós, 5-7 Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. 41.5333600,1.7713000 397501 4598697 1919 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-2.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Josep Doménech i Mansana L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'. 105|106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75929 Escola de Les Cases Noves https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-les-cases-noves MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 109-124. XIX-XX Li falta manteniment per manca d'ús. Petit edifici cantoner, situat a l'extrem est de Les Cases Noves. Està fet d'obra de maó, i actualment resta tancat i sense ús. 08162-70 Les Cases Noves Segons un acord del plenari de l'Ajuntament de 26.7.1914 s'encarregà el projecte d'aquest grup escolar a l'arquitecte Doménech i Mansana. El mes següent començaren les obres. D'aquesta manera la construcció d'aquesta escola és va fer en paral·lel a l'edificació del grup escolar dels Hostalets de Pierola, les obres del qual acabà dirigint el mateix arquitecte. L'objectiu d'aquesta construcció va ser la de poder donar servei escolar a les diverses barriades que existien a la part sud-oriental del terme municipal (can Gras, can Marcet, can Fontiomarch a més de la de les Cases Noves). 41.5280900,1.8161900 401238 4598059 1914 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-3.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Josep Doménech i Mansana 105|119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75930 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-7 XX S'estan perdent els esgrafiats de la façana. Falta manteniment per manca d'ús. Edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació 'Escorxador Públic', tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics. 08162-71 C. de l'Escorxador, s/n L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús. 41.5346100,1.7728700 397634 4598834 1933 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75950 Capella de Can Mata de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-mata-de-la-garriga ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XX La capella del Roser està adossada a la masia de Can Mata de la Garriga. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb absis semicircular. D'estil neogòtic, fou reconstruïda el 1905 sobre una capella anterior, molt probablement d'origen medieval. A l'interior el sostre és de volta apuntada amb embigat de fusta. Les parets exteriors són de maó vist excepte la façana principal, realitzada amb un estucat que imita carreus. A la façana es reflexen els arcs apuntats de l'interior. La porta d'entrada té un capcer decorat. La façana està decorada per un campanar d'espadanya i pinacles laterals, tot molt ornamentat 08162-91 Can Mata de la Garriga La notícia més antiga d'aquesta capella correspon a l'any 1606, quan el vicari general donà llicència per edificar una capella a la masia de Can Mata de la Garriga. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa de Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas', moment en el que cal considerar possible l'existència de la capella tot i que el primer document escrit conegut sigui de 1606. A mitjan segle XV Can Mata era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. 41.5294000,1.8046900 400280 4598218 1905 08162 Els Hostalets de Pierola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75950-foto-08162-91-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75962 La Caseta de l'Hort https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-lhort SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 102. XIX-XX Casa pertanyent a una antiga finca agrícola. L'edifici és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i un primer pis quan el desnivell del terreny ho permet (a la meitat sud de l'edifici). Actualment la Caseta de l'Hort està molt afectada i força desfigurada per les remodelacions i per la construcció d'algun annex com ara un garatge, tot i que en general es manté en un bon estat de conservació. 08162-103 C. del Camí de Cal Pujades s/n Es tracta d'una casa molt popular als Hostalets de Pierola que ha donat nom a un carrer i que constitueix un bon exemple de l'habitatge típic de les afores dels antics nuclis rurals. Aquesta casa sembla ser que va ser edificada com una masoveria de la finca de can Vidal del Malcaveller (masia que existia just en el límit dels termes municipals de Piera i els Hostalets. En els capbreus de Pierola i de la quadra del Malcavaller de l'època moderna (segles XVI i XVII) ja s'hi troben referències a l'explanada d'horts que s'extèn actualment des de la casa fins al torrent proper que porta el mateix nom que la casa. De totes maneres no és fins als primers anys del segle XIX que la documetació comença a esmentar l'existència de la casa pròpiament dita.Concretament en la llista del Compliment Pasqual de 1808 apareix per primera vegada una família que es diu que viu en la casa de l'Hort de Casa Vidal de Piera. 41.5290200,1.7734100 397670 4598212 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75963 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-8 EGIPP (2004): Atlas del paisatge de la vinya. El paisatge vitivinícola del Penedès. Formulació i elaboració de materials de base, Equip de Gestió i Projectes de Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. XIX Edifici abandonat que està sent envaït per la vegetació. Edifici destinat a l'elaboració d'aiguardent format per un sol cos rectangular, fet de mamposteria i tàpia. Té poques obertures i molt petites. Els maons de la mamposteria presenten com a peculiaritat que estan col·locats drets, i no plans com sol ser habitual en construcció; tal volta aquesta tècnica fou utilitzada per economitzar en materials i temps durant la construcció de l'edifici. La seva ubicació al costat d'un curs fluvial ve justificada per la gran necessitat d'aigua que tenien aquests petits centres rurals productors d'aiguardent. Aquesta fassina encara ara està rodejada de vinyes, com ho deuria estar en els temps que estigué en funcionament. 08162-104 Riera de Claret El primer impuls per a l'especialització vitivinícola del Penedès (zona geogràfica de la que els Hostalets forma part) va ser la demanda d'aiguardent que es va produir al segle XVII per abastir els mercats del nord d'Europa. L'expansió de la vinya lligada a l'exportació d'aiguardent al nord d'Europa al segle XVII va associada a un gran canvi climàtic. França era la principal productora i exportadora d'aiguardents en el segle XVII, però durant llargs períodes va estar en guerra amb Gran Bretanya i Holanda, el que va motivar el bloqueig de les seves exportacions. Als ports i platges de la costa catalana van començar a arribar comerciants anglesos i holandesos que no podien accedir als ports francesos, en demanda d'aiguardents per vendre als ports del nord. El cicle de l'aiguardent al Penedès es va perllongar durant el segle XVIII, en el qual es van obrir també els mercats d'Amèrica, comprenent un període de quasi dos cents anys de durada. Durant aquest llarg període la major part de la producció vitivinícola del Penedès es va destil·lar per ser destinada a l'exportació. En pràcticament tots els pobles de les comarques penedesenques hi havia com a mínim una fassina o oficina (fàbrica) d'aiguardent. Els dos centres més importants eren les ciutats de Vilanova i Vilafranca amb una desena de fassines cadascuna. Si l'especialització en aiguardents va ser induïda en part per canvis en la política internacional que afectaren el comerç europeu, uns altres canvis polítics van ser l'origen delcanvi d'especialització de l'aiguardent al vi: dificultats en el comerç internacional a causa de les guerres, aparició de destil·lats a partir de productes alternatius al països nòrdics, increment de la demanda de vi per part de les colònies americanes, etc. Les estadístiques mostren com la substitució dels aiguardents pel vi en les exportacions va ser molt ràpida, ja que al 1833-35 per cada càrrega d'aiguardent embarcada als ports i platges del litoral penedesenc n'embarcaven 8 de vi. Per tant, l'abandonement de les fassines va començar a ser un fet a partir d'aquest moment. 41.5153700,1.8086300 400588 4596656 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75963-foto-08162-104-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75965 La Torre de Pierola https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-pierola MAS DOMÈNECH, Joseph (1908): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. VI. RIUS SERRA, Josep (1945): Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sección de Estudios Medievales de Barcelona. Documents 1358 i 1382. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIII-XXI Gran casal ubicat en una elevació sobre el camí de Pierola consistent en un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un cos més petit annexat a l'est del primer. Té planta baixa, primer pis, golfes i disposa de soterranis. La porta principal és adovellada (tot i que no és la original) i les finestres són quadrangulars amb reixats de forja. L'escut heràldic original de la casa fou retirat fa poc temps pels mateixos propietaris per tal d'evitar-ne l'espoli 08162-106 Nucli de Pierola Segons la memòria popular dins la Torre hi hagué una presó i, de fet, es conserva una estança al soterrani que sembla respondre a aquestes característiques. Existeix també la tradició entre els veïns del lloc de que fa molts anys en el lloc hi vivia un senyor que exercia una sèrie de drets feudals com ara el 'dret a cuixa'. Aquest mas pertany a la família Fontcuberta descendents dels Dalmases que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. Segons els capbreus de l'epoca moderna aquest mas era conegut antigament com a mas Colomer. El mas Colomer ja es esmentat en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès en una escriptura de venda de 1239. 41.5520800,1.7867700 398821 4600757 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls 94|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75966 Can Pascual Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascual-vell XIV Situada a uns 100 m de distància de la Casa Nova de Can Pascual. Masia de cos quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes; amb coberta a doble vessant, feta de mamposteria i molt restaurada. La porta principal era en origen adovellada amb grans blocs de pedra, com es fa palès quan hom observa atentament, però part de l'arc s'ha cegat amb totxo, esdevenint finalment un accés rectangular Al costat té una petita masoveria amb la façana encalada de blanc, d'aspecte més antic que l'edifici principal. 08162-107 Can Pascual Vell Es tracta de la casa originària de Can Pascual, abans de que un dels propietaris tornés d'Amèrica i fes edificar la casa nova d'estil colonial coneguda com la Casa Nova de Can Pascual. Es tenen evidencies de l'existència de la casa ja al segle XIV. Va ser hostal i lloc de canvi de diligències. 41.5746400,1.7875900 398924 4603260 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Casa situada al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que és a l'entrada del poble del Bruc, del que física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75983 Torre Solanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solanes XX Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original. Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval. 08162-124 C/Major, 50 L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari. 41.5354100,1.7714800 397519 4598924 1911 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75983-foto-08162-124-1.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 105|106 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75984 Torre del Senyor Enric https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-enric ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. XX Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior. 08162-125 C. J. Mestre Lladós, 1 Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres. 41.5335300,1.7709700 397474 4598716 1920 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella. 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75999 Capella de la Verge de Lourdes de Can Galceran https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-verge-de-lourdes-de-can-galceran ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XX En el camí d'accés a la masia de Can Galceran, separada uns metres d'aquesta i ja endinsada en el bosc, hi ha la capella de la Verge de Lourdes, feta construir per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. Consisteix en un petit edifici molt senzill, de planta quadrangular i coberta a doble vessant. 08162-140 Can Galceran La masia de Can Galceran té orígens documentals als segles XIV-XV, però la única construcció coneguda de la capella de la Verge de Lourdes es remunta a 1928, sota el patronatge de J. Mas i Josefa Galceran. 41.5174100,1.8445300 403586 4596842 1928 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
76002 Capella del Roser de Can Carreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-de-can-carreres ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser. Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades. 08162-143 Can Carreres Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. 41.5485800,1.7647300 396977 4600394 1810-13 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 99|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
75869 Cal Finet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-finet ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XX Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro. 08162-10 C. J. Verdaguer,4, 6, 8. En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18). 41.5349200,1.7699000 397387 4598871 1904 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-2.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) 105|119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-24 09:08
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/