Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75888 | Can Marques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII-XX | Conjunt enrunat, només es conserva alguna paret. La vegetació l'està amagant. | Enmig d'un paratge de camps de cereals i matolls baixos afloren els pocs murs conservats d'una masia i els seus annexos agrícoles. El cos principal o habitatge presenta una coberta a doble vessant i estava format per planta baixa i primer pis. A la façana principal, una de les més ben conservades, és visible la porta principal, consistent en una estructura adovellada, i un rellotge de sol circular. Els pocs murs conservats deixen veure una obra de mamposteria combinada amb la tàpia; les cantonades són fetes amb carreus de mida mitjana-gran. Segons testimoni oral de Francesc Valls, de la vila d'Hostalets, a l'interior hi havia hagut una sèrie d'arcs escarcers de pedra que formarien part de l'estructura del sostre del celler; efectivament, encara avui es poden veure els arrencaments d'alguns d'aquests arcs. Destaca també un pou d'aigua fet de carreus de pedra. | 08162-29 | Can Marques | Es tracta d'un mas del qual es tenen referències documentals des del segle XIII (segons es pot veure en el capbreu de Pierola de 1521). Fou abandonat a mitjans segle XX. Al fogatge de 1497 apareix mencionada a 'Pierola e son terme' na 'Madona Marquès' i al fogatge de 1553 apareix en 'Pe(...) Joan Marques de Golnes' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Marques. | 41.5152700,1.8194200 | 401488 | 4596632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75888-foto-08162-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 75892 | Can Parent Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent-vell | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII | Els murs de la construcció original estan a punt de desaparèixer degut al seu estat ruïnós. | Masia que actualment roman enrunada i de la qual només en queda dempeus un cobert fet d'obra i algun mur derruït i cobert per la vegetació. Els murs que encara s'aprecien són de maçoneria. | 08162-33 | Can Parent Vell | Al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Parent' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5267600,1.8348200 | 402790 | 4597890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75892-foto-08162-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 75895 | Can Peret de Mal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peret-de-mal-mestre | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Aquesta masia va començar un procés accelerat de degrada al principi de la dècada de 1980. | XIV-XXI | Es tracta de construccions enrunades i envaïdes pels esbarzers. | Masia enrunada, de la que només en resten dempeus alguns murs de maçoneria molt malmesos i restes d'unes arcades d'obra. El camí que mena a Can Peret de Mal Mestre surt de l'urbanització de Can Fosalba però actualment està dins d'una finca tancada, el que obliga a anar bosc a través en cas de voler accedir a aquesta antiga masia. La mala comunicació del lloc en deuria afavorir el seu abandonament. | 08162-36 | Can Peret de Mal Mestre | Masia d'origen medieval, a jutjar per la factura d'alguns dels seus murs i per la coneixença de documentació inèdita pendent d'estudi. | 41.5401200,1.8089400 | 400651 | 4599403 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75895-foto-08162-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75901 | Can Rebony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebony | XIX | Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós. | Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables. | 08162-42 | Can Rebony | 41.5501800,1.7875200 | 398880 | 4600545 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 75905 | Can Ton del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-maset | XIX | Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer. | Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc. | 08162-46 | Can Ton del Maset | 41.5452900,1.7956900 | 399554 | 4599992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 75920 | Castell de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 120-124. | X | Restes molt fraccionades i disperses | En un turó situat uns 150 m a l'est de Can Palomas, es troben les restes d'una sèrie de murs força potents, fets amb pedra irregular de la zona i argamassa. Superficialment, es troben també moltes restes de teula àrab, testimoni de que en el lloc hi va haver algun tipus de construcció. Des del turó, estratègicament situat i amb excel·lent visibilitat, es divisen, entre altres, els castells de Martorell, del Papiol i la torre de La Guàrdia del Bruc. | 08162-61 | Can Palomas | La primera referència que es té de Pierola és la menció del Castell de Pierola en un document de l'any 963. El castell va pertànyer als vescomtes de Barcelona entre els segles X i XII, fins que Alfons el Franc va cedir la baronia de Pierola a Asbert de Mediona. Segons la documentació baix medieval, és possible que el castell passés a ser un mas, situació que es mantindria fins a un moment indeterminat d'època moderna. | 41.5403700,1.7955000 | 399531 | 4599446 | 963 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Els moradors de Can Palomas anomenen 'Serral' el turó on hi ha les restes arqueològiques, però als mapes topogràfics aquest nom no apareix. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||
| 75939 | Turó de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-cardus | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'La benedicció del pa en la parroquia de Pierola', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. | X | Només s'aprecien alguns fragments de murs molt malmesos i embrossats per la vegetació baixa i el bosc de pins. | Turó situat a uns 100 m al nord de la casa de Can Cardús, on molt probablement hi hauria hagut l'ermita de Sant Cristòfol. Actualment està molt embrossat per pins i vegetació de matolls, fet que dificulta la visibilitat. Tot i així, encara s'hi poden observar restes de la fonamentació d'un mur i fragments de ceràmica en superfície. Tant el mur com la ceràmica podrien ser medievals o moderns (S. X-XVIII), a jutjar per la seva factura. | 08162-80 | Camí de Sant Cristòfol a Mas d'En Gall | La capella de Sant Cristòfol apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada al turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. | 41.5389700,1.8264100 | 402107 | 4599256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75942 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-0 | AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá. | XVIII | Està parcialment desaparegut. | Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo. | 08162-83 | Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola. | Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX. | 41.5462200,1.7844100 | 398615 | 4600109 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75942-foto-08162-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75995 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor-0 | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV, XVIII | Enrunada | Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó. | 08162-136 | Camí de Collbató a Piera | La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. | 41.5599700,1.7941500 | 399448 | 4601624 | 1374 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||
| 75952 | Jaciment paleontològic de Can Flaqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-flaque | <p>GOLPE, Josep M. (1971): Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Can Flaqué', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment fluvial amb contingut de les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Sorex, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Dryomys hamadryas, Prolagus oenningensis, Micromeryx florensianus, Prtotagocerus chantrei, Hipparium catalanicum. El material recollit en aquest jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> | 08162-93 | Can Flaqué | <p>Can Flaqué forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5244200,1.7775600 | 398009 | 4597697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75953 | Jaciment paleontològic de Can Vila 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vila-1 | <p>IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic de Can Vila 1', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona</p> | No es troba afectat per l'abocador de can Mata. | <p>El jaciment, de tipus fluvial, es localitza entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, al costat de l'àrea afectada per l'abocador conegut com Dipòsit Controlat de Can Mata, seguint el curs de la riera de Claret, on l'erosió permet estudiar molt bé els afloraments de fòssils. Complexa continental superior. El seu contingut, conjuntament amb els jaciments Cementiri de Masquefa i Torrent d'Eucata, el conformen les següents espècies: Insectívors (Ampechinus golpeae, Tapla minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rossegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti, Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius), Perissodactils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense) i Artiodactils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Aquest material està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-94 | Can Vila | <p>Can Vila 1 es troba en una zona de gran interès paleontològic, formada per un conjunt de localitats amb vertebrats fòssils que integren un gran jaciment que s'estén des de la riera de Pierola fins La Fassina, a la riera de Claret. És considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona concreta entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions les principals revistes científiques internacionals. La zona és afectada per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment motivà un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre ell patrimoni paleontològic i es ca dissenyar un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Can Vila 1 queda, però, fora de la zona de l'abocador, a uns 50/100 m cap al S. Les intervencions s'iniciaren l'any 2003. Destaca la troballa d'un crani d'un gran hominoide mascle, associat a restes postcranials (unes 40-50 peces) que representen les parts importants d'un esquelet que s'atribueix a un Dryopithecus. L'any 2004 es realitza altre intervenció recuperant 49 restes de vertebrats, però cap atribuït a hominoide.</p> | 41.5225300,1.8057800 | 400361 | 4597454 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 75954 | Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-mas-docata | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeus, Talpa vallesiensis, Sciurus, Prolagus, Euprox dicranoceros, Micromeryx florensianus, Protagocerus chantrei, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi. El material provinent del jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-95 | Mas d'Ocata | <p>Mas d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5242000,1.7918100 | 399198 | 4597656 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75955 | Jaciment paleontològic del Barranc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-gran | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Barranc Gran', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb el següent contingut de fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Galerix exilis, Mustela delphinensis, Ictitherium, Sciurus spermophilinus, Cricetodon sansaniensis, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei, Macrotherium grande, Trilophodon angustidens. Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-96 | Barranc Gran | <p>El Barranc Gran forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5236000,1.7938000 | 399363 | 4597587 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75956 | Jaciment paleontològic del Camí del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cami-del-roure | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Camí del Roure', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb contingut de la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Cricetodon sansaniensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-97 | Can Mata | <p>El Camí del Roure forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5278000,1.8044900 | 400261 | 4598040 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75957 | Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-diposit-controlat-de-can-mata | <p>BATALLER, Ramon (1938). Els ratadors fòssils de Catalunya. Impremta de la Casa de Resistència President Macià. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que ocupa unes 23 hectàrees de terreny entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, zona on es troba en funcionament un abocador. Constitueix el jaciment més alt de l'Aragonià superior (biocronozona de mamífers MN-8 de MEIN) amb l'associació faunística de carnívors més característica de l'escala biocronològica d'Europa. El jaciment de Can Vila ha lliurat restes dentàries del primat Dryopithecus laietanus i estaria situat immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior, per la qual cosa aquesta successió estratigràfica i el seu registre paleontològic tenen un valor científic patrimonial d'àmbit internacional. Can Mata és doncs el jaciment més important del conjunt de jaciments de vertebrats fòssils del terme dels Hostalets de Pierola, i a la vegada forma part d'un dels conjunts més importants de Catalunya i d'Europa. Conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalaunicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi) i Artiodactils(Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus). Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-98 | Dipòsit Controlat de Can Mata | <p>El jaciment és considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona centrada entre les masies de Can Mata DE LA Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions en revistes científiques internacionals. El jaciment és afectat per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment va motivar un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre el patrimoni paleontològic. En conseqüència, s'ha dissenyat un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Les intervencions paleontològiques al lloc s'iniciaren l'any 2003.</p> | 41.5260900,1.8071200 | 400478 | 4597848 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | També conegut amb el nom de Bretxa de Can Mata o Can Mata I. MN8, MN 9; immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75958 | Jaciment paleontològic del Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pi-gros | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Pi Gros', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè Mig que conté la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-99 | Can Mata | <p>El Pi Gros forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5209800,1.8048600 | 400282 | 4597283 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75959 | Jaciment paleontològic del Torrent d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-docata | <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Torrent d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens, Dinotherium laevius), Perissodàctils (Macrotherium grande, Aceratherium tetradactylum, Aceratherium simorrense) i Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats en aquest jaciment es troben dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> | 08162-100 | Torrent d'Ocata | <p>El Torrent d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5248200,1.7926600 | 399270 | 4597723 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Mig, MN 8. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75960 | Jaciment paleontològic de la Font d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-docata | <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de la Font d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalanicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi), i Artiodàctils (Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell</p> | 08162-101 | Torrent d'Ocata | <p>La Font d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5252700,1.7939300 | 399376 | 4597772 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Superior, Vallesià, MN 9 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75861 | Aplec de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pá en la parroquia de Pierola (are Pierola y Hostalets), dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 17-20. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 42, 45-46. VV.AA. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 201-208. | XVII | Es celebra el diumenge abans de la Pasqua de la Pentecosta (també dita Pasqua Granada o Segona Pasqua) i consisteix en una trobada que, antigament, es feia a l'església de Sant Pere de Pierola, però avui es celebra al peu del turó d'aquesta església que roman abandonada. En el programa de la última edició (31 de maig de 2009) abans de redactar la present fitxa, hi constaven les següents activitats: al matí sardinada popular, missa cantada, lliurament del tradicional panet i sardanes; a la tarda gran ball. | 08162-2 | Nucli de Pierola. | Mossèn Ramon Saperes, de la parròquia dels Hostalets, va reactivar la recuperació d'aquesta festa entre el 1948 i 1950 (s'havia deixat de celebrar a l'inici de la guerra civil -1936-). Segons Mossèn Mas, la festa està documentada des de 1635 i consistia en l'anada en processó fins a l'ermita de Sant Cristòfol, des d'on es beneïa el terme i després el pa que es repartia entre els assistents. La repartició del pa era un costum molt estès per Catalunya, ja que rememorava l'episodi evangèlic d'Emmaús, on s'explica com Jesús s'aparegué en forma de pelegrí a dos deixebles seus el dia després d'haver ressuscitat, i que el reconeixeren per la manera de partir el pa. Més endavant es van canviar detalls i es va deixar d'anar a l'ermita de Sant Cristòfol per passar a fer les cerimònies a l'església de Sant Pere de Pierola. Quan a final dels anys vuitanta del segle XX l'església va començar a degradar-se, vist el precari estat oferia es decidí traslladar la festa a una esplanada propera a la masia de Can Pons. Aquesta esplanada es coneix amb el nom de Plaça del Roure, ja que era presidida per un roure centenari desaparegut fa uns anys, i és el lloc on actualment encara s'hi celebra l'aplec. | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 1635 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75933 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua | XIX | S'han perdut els elements folklòrics de la festa. | Antigament, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de dinar unes noies honorades amb la condició d'Administradores de la Cofradia de la Mare de Déu del Roser feien un pelegrinatge per totes les cases del poble. De dues en dues, i proveïdes d'una bacina, passaven per cadascuna de les cases i, després de rebre el donatiu pecuniari, espargien unes gotes d'aigua de colònia sobre el cap dels donants per tal de fer patent l'agraïment. El recipient que contenia l'aigua de colònia era un singular gerro de vidre amb cinc brocs denominat almorratxa. Actualment la festa de Pasqua als Hostalets consisteix en una missa a la parròquia. | 08162-74 | C. de l'església | Uns quants mil·lennis abans de la nostra era, en l'àmbit de les cultures mediterrànies, al principi de la primavera es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena, per a celebrar el pas de l'hivern cap a la nova estació. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses. Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març). | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75934 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre | VVAA (1991) 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (quadern central), Igualada. | XX | Festa que des de 1991 es celebra per primavera als Hostalets i que consisteix, generalment, en una plantada d'arbres. Al programa de 1991, per exemple, es fa constar que es celebrà el 10 de març i que els escolars del municipi plantaren una sèrie d'oliveres i acte seguit l'Estol de Cantaires oferí un concert. Tancà l'acte la lectura d'una Pregària a l'Arbre i l'obsequi als assistents d'un plansó d'arbre per part de l'Ajuntament. | 08162-75 | Plaça de Les Oliveres | Les festes de l'arbre són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc en diferents moments de l'any, però majoritàriament entre març i juny, i que tenen com a protagonista destacat a un arbre de grans dimensions. L'arbre (un pi, avet o pollancre) és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats, es talla i trasllada col·lectivament fins a un lloc destacat de la vila -normalment una cèntrica plaça- on és plantat de nou, amb l'ajuda de cordes, grues i altres tecnologies. L'arbre sovint es poda, pela i/o guarneix d'alguna manera i esdevé l'eix de les celebracions posteriors, que inclouen tot tipus d'actes culturals, esportius, lúdics i gastronòmics. D'entre els més comuns hi ha els jocs de cucanya, competicions de pujada a l'arbre al final del qual hi acostuma a haver-hi un premi; les danses i balls populars al seu voltant així com tot tipus d'àpats comunitaris amb peix i carn a la brasa. Les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la geografia catalana i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura. L'abril del 1991 es va recuperar la primera la celebració d'aquesta Festa als Hostalets de Pierola. Anteriorment ja es té noticia que es celebrava. Concretament el març de 1915 el plenari de l'Ajuntament acorda celebrar la festa de l'arbre seguint el consell d'una circular del govern civil. En la sessió del 11.4.1915 s'aprovà el programa de la festa que es decidí que tindria lloc el diumenge dia 25 d'abril a les 4 de la tarda. Es decidí plantar alguns arbres a continuació dels de la carretera d'entrada al poble i sembrar algunes ametlles en un terreny cedit per Pere Pujol Cucurella prop del camí al cememtiri que havien de servir de planter per la celebració l'any següent. Es convidà als mestres per que hi fessin anar la quitxalla als quals s'oferí una soculenta merienda como recuerdo a la Fiesta i també es convidà al cor local per tal que interpretés l'Himne al Arbre Fruiter. | 41.5331400,1.7702000 | 397409 | 4598673 | 1915 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Festa organitzada per la Colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 75935 | Festa de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-vellesa | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 343. | XX | Els Hostalets de Pierola fa un homenatge a la gent gran del municipi amb la celebració de la Festa de la Vellesa, que convoca les persones del municipi que al llarg de l'any fan 70 anys i es fa una menció especial al matrimoni de més edat. La Festa de la Vellesa comença amb una missa solemne a l'església de Sant Pere, cantada pel Cor parroquial dels Hostalets de Pierola, i des de l'any 2000, continua amb un dinar d'homenatge en un restaurant de la zona, amenitzat amb música en viu. A la tarda, els convidats gaudeixen d'altres espectacles, normalment a la Sala del Casal Català. | 08162-76 | C. de l'església | La Festa de la Vellesa se celebra als Hostalets de Pierola des de l'any 1948. Altres poblacions de Catalunya han instaurat també aquesta celebració al seu calendari festiu en els darrers anys. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1948 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75935-foto-08162-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75936 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-1 | XX | La Festa de la Verema d'Hostalets de Pierola transcorre, anualment, de la següent manera: al matí, Carcavila pels carrers del poble amb tractors, remolcs, carros i cavalls carregats de portadores per anar a les vinyes; a continuació, sortida de Cal Ponsa per anar a collir raïms a la vinya amb els tractors i el carro; a mig matí, arribada del carro carregat amb portadores de raïms, passejada pels carrers i descarregada manual de les portadores; esmorzar de pagès i, a continuació, trepitjada de raïms en un cup tradicional; s'acaba la festa amb una passejada amb carro pels carrers del poble. Durant 2010 s'ha celebrat la 20º edició de la festa moderna. | 08162-77 | Bosc de Cal Ponsa | Amb motiu de la inauguració de la Plaça de les Oliveres l'abril del 1991 amb la primera Festa de l'Arbre, la colla de persones que treballaven per l'organització de l'esmentada festa va decidir recuperar una festa popular: la Festa de la Verema. | 41.5336300,1.7710400 | 397480 | 4598727 | 1991 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | La festa l'organitza la colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 75937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-35 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 47-49. MAS, Joseph (1919): Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola ara esgelsia parroquial de Pierola y Hostalets. Barcelona, Tip. Católica, p.24. | XX | La festa gran dels Hostalets de Pierola se celebra al voltant del 25 de juliol, festivitat de St. Jaume Apòstol. Encara que la parròquia estigui consagrada a St. Pere, la Festa Major dels Hostalets s'ha celebrat des d'antic el dia de St. Jaume, probablement perquè l'economia basada en l'agricultura buscava una data festiva més adient a les seves necessitats, coincidint amb el final de la collita i amb la tranquil·litat que això suposava. Les activitats o actes festius s'acorden en una comissió de festes en la qual participen les diferents entitats i l'Ajuntament. L'acte amb més anomenada és el Ball de Revetlla que durant molts anys i encara avui es celebra al Poliesportiu Municipal. | 08162-78 | La Placeta | Era costum que en dates assenyalades com les de la Festa Major vingués a la parròquia el conegut popularment amb el nom de capellà foraster. Aquest ajudava el rector a escoltar les confessions, a més de donar lluïment a les cerimònies i encarregar-se del sermó de l'Ofici Solemne de la Festa Major | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75938 | Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs | (2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79. | XX | Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament. | 08162-79 | C. de l'església | En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75860 | Ametller de l'Antiga Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca | AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals). | XX | Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern. | 08162-1 | C. J. Mestre Lladós, 5-7. | Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919. | 41.5334500,1.7714400 | 397513 | 4598706 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75918 | Castanyer del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-casal-catala | XX | Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català. | 08162-59 | C. Isidre Vallès, 30 | El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5331800,1.7704900 | 397433 | 4598678 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75918-foto-08162-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 75919 | Castanyer de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. | 08162-60 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5334700,1.7710100 | 397477 | 4598709 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 75921 | Cedre de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat. | 08162-62 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys. | 41.5336400,1.7709700 | 397474 | 4598728 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75921-foto-08162-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||||
| 75968 | Lledoner de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-cal-ponca | XIX | Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0'85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l'actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l'arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament. | 08162-109 | C. del Trull, 29 | El Lledoner, arbre molt valorat per l'ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d'Orient. El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX. | 41.5343900,1.7708400 | 397464 | 4598812 | c.1890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75969 | Lledoner de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. | XIX-XX | Per sobre del safareig del Comú trobem aquest gran arbre fent ombra a tot l'entorn. Té un diàmetre d'1'5 m i una gran alçada, així com una copa molt ample. El Lledoner, arbre molt usat per proporcionar ombra, pot viure fins a cinc o sis segles i és de procedència oriental. | 08162-110 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que pot tenir l'arbre. | 41.5348600,1.7715400 | 397523 | 4598863 | 1903? | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75969-foto-08162-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75977 | Palmera de Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerari 6, Igualada. | XIX-XX | El tronc està totalment envoltat d'heura, planta paràsita que pot arribar a ofegar l'arbre. | Gran Palmera amb la base totalment envoltada d'heura, fet que no permet valorar el diàmetre del tronc. | 08162-118 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5343500,1.7662200 | 397079 | 4598813 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 75978 | Palmera de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-valls | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX | El tronc es troba totalment envoltat d'heura, planta parasitària que pot arribar a ofegar l'arbre. | Es tracta d'una palmera centenària situada davant la façana principal de la casa de Can Valls. És de les més altes del poble dels Hostalets de Pierola i mesura uns 0'8 m de diàmetre de tronc. | 08162-119 | Can Valls | Les cases amb palmeres centenàries solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5362300,1.7710900 | 397488 | 4599016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75978-foto-08162-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75980 | Plataner de la Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. | 08162-121 | Font de l'Ocata | Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. | 41.5258700,1.7911500 | 399145 | 4597842 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75981 | Plataners de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. | XX | Flanquejant l'entrada a l'espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners d'uns cent anys d'antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc. | 08162-122 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que tenen els arbres. | 41.5351800,1.7710300 | 397481 | 4598899 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75982 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-2 | XIX-XX | Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural. | Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers. | 08162-123 | Avinguda dels Hostalets de Pierola s/n | 41.5342800,1.7678700 | 397216 | 4598803 | c.1900 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75989 | Til·lers del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-casal-catala | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http://www.elshostaletsdepierola.cat/index.php -http://www.arrakis.es/~casalcatala/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html | XX | Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. | 08162-130 | C. Isidre Vallès, 30 | Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català. | 41.5334000,1.7705700 | 397440 | 4598702 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75989-foto-08162-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 75927 | El Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serralet | DÍAZ, Jordi (2006): 'Els jardins modernistes de Barcelona i alguns dels motius pels quals no els podem gaudir a la ciutat', Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie documental de Geo Crítica), vol. XI, nº 661, Universitat de Barcelona, 5 de juliol de 2006, Barcelona. | XX | Jardí modernista força desconfigurat pel pas del temps però que encara conserva algun element constructiu original com ara una barraca, un pou i un banc d'obra. La barraca té coberta a quatre vessants. | 08162-68 | C. Major, 58 | La construcció d'aquest jardi data dels anys quaranta del segle XX, tot i el regust modernista que presenta el conjunt. Concretament va ser el 1949 quan Joan Pujol Poch adquirí aquest solar, segons constra en el registre de la propietat. La construcció d'aquest tipus de jardins, com si d'una vil·la italiana renaixentista es tractés, es comença a documentar des de mitjans del segle XIX, s'accelera la seva construcció al darrer terç del segle coincidint amb el moment de màxima activitat econòmica i puixança del país i es perllonga coincidint en el temps amb un dels moviments artístics mes rics i amb més personalitat de Catalunya com és el Modernisme. La concepció de molts d'aquests jardins és contemporània al naixement del procés de renovació cultural, ideològica i artística que va significar el Modernisme a Catalunya i, que per les seves característiques pròpies pren un caràcter nacional vinculat a un projecte polític. La nova imatge de jardí nascuda amb Josep Fontserè i Ramon Oliva va ser model i exemple durant anys de jardineria pública i privada. Alguns autors destaquen que l'impuls de Fontserè i la participació d'arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner o inclús el mateix Gaudí en les obres d'acondicionament del parc per a l'Exposició de Barcelona de 1888 i les seves discussions com ara la pertinença dels estils o el simbolisme del llenguatge arquitectònic entre altres, va suposar l'arrencada vital i creativa per a la formulació d'una arquitectura nova, i també ho va ser per a la definició d'una jardineria protomodernista i la reformulació dels seus elements de composició. | 41.5359100,1.7723300 | 397591 | 4598979 | 1949 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | No s'ha cregut convenient la descripció de les espècies vegetals presents, ja que es considera que no són originals de l'època en que es concebí aquest jardí. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 75943 | Torrent del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-duc | El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'. | 08162-84 | Torrent del Duc | 41.5397000,1.7947400 | 399466 | 4599373 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||||
| 75948 | Geòtop de la Successió Miocena dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geotop-de-la-successio-miocena-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUATÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. MOYÀ, ,S. (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'activitat antròpica és intensa a la zona. | El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al superior, que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils conegut ja des de començaments del segle XX. Aquests jaciments de macrovertebrats són considerats com a clàssics des dels anys 50, i se situen a l'entorn de la riera de Claret, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. L'interès de la geozona específica dels Hostalets de Pierola es troba en el fet de presentar una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior al Vallesià (escala cronostratigràfica continental) de dipòsits d'ambients al·luvials continentals. Aquest registre sedimentari correspon a fàcies marginals i distals - mitjanes de sistemes de ventalls al·luvials de procedència septentrional, responsables de la sedimentació en el sector d'una àmplia varietat de fàcies. Aquesta successió no es veu pertorbada per cap sistema de fractures destacable. La continuïtat estratigràfica, l'ampli registre de fàcies al·luvials i paleosòls i l'excepcional registre paleontològic són fets que permeten enquadrar adequadament (cronològica i paleoambientalment) els canvis paleofaunístics reconeguts. A l'entorn de la riera Claret es localitza una zona on les fàcies lutítiques són especialment ben desenvolupades i mostren una excepcional densitat de restes paleontològiques de vertebrats integrada per nombroses localitats conegudes des de començaments del segle XX. Entre aquestes localitats cal destacar, pel seu especial interès, les que es coneixen com a Bretxa de Can Mata i Can Vila. La primera fou objecte d'excavació paleontològica per Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, donada la seva extraordinària quantitat i bona conservació de restes de carnívors. La segona destaca per haver estat citada la presència de l'hominoid Dryopithecus laietanus, descrit com a Sivapithecus occidentalis per Villalta i Crusafont. L'estudi i revisió recent d'aquesta espècie han estat efectuats per Salvador Solà-Moyà i Meike Köhler de l'Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont de Sabadell. Avui aquesta espècie es considera clau en la interpretació de l'evolució de les adaptacions de la locomoció i la filogènia dels primats anteriors a l'aparició dels homínids africans. | 08162-89 | Riera de Claret | El sector es caracteritza per haver estat tradicionalment objecte d'explotacions extractives d'argiles per a la indústria ceràmica, encara visibles a les terreres situades a l'entorn del torrent de l'Home Mort, sota les Ceràmiques Pierola, i a l'entorn del torrent de la Roqueta. Durant l'estiu del 2000 s'han observat extraccions de lutites. La resta de la superfície es troba coberta per la massa forestal, o bé es destina a l'ús agrícola, fonamentalment vinyes. També existeix a la zona un vedat de caça. La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramón Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentàries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme. | 41.5300700,1.7938700 | 399379 | 4598305 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75948-foto-08162-89-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mitjà-Miocè Superior | 123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75951 | GR-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5 | XX | El camí neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera. Pel que fa al municipi del Hostalets de Pierola, el GR 5 s'endinsa dins del terme municipal d'Hostalets venint de Collbató, travessa la urbanització de Can Fosalba passant molta prop de la masia del mateix nom. Després tot davallant travessa la Riera de Pierola per arribar a la carretera B-231 just a la cruïlla amb Les Cases Noves. Des d'aquí segueix el camí que va a Can Gras per acabar el seu recorregut pel terme al nucli de Can Marcet. | 08162-92 | Can Gras | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 1980 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | L'any 1980 indicat més avall correspon a la data d'homologació. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75961 | Jardins de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-cal-ponca | XX | Els pins de poca edat que ocupen actualment la superfície del jardí fan pensar que l'aspecte original del jardí està molt alterat. | Jardí de pins no molt vells, dividit en dues parts: una part privada, encerclada per una tanca, i una part pública accessible a tothom. Destaca el valor lúdic d'aquest espai en mig del nucli urbà dels Hostalets.. | 08162-102 | C. Major, 22 | L'any 1912 consta en el registre de la propietat l'adquisició d'aquest espai per part del barceloní Olaguer Ponsa decubas, propietari al seu torn d'un casa al carrer major on venia a estiuejar amb la seva família. Fou a partir d'aquest moment que es procedí a l'ajardinament d'aquest espai plantant-hi arbres i fent algunes construccions com ara una cisterna recoberta amb trencadís o un garatge per a l'automòbil obert a l'actual passatge Anselm Clavé. Fa uns 20 anys el consistori municipal començà un llarg procés d'adquisicions de bona part d'aquests jardins per destinar-los a ús públic. | 41.5342400,1.7709700 | 397475 | 4598795 | 1912 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75961-foto-08162-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||
| 75991 | Riera de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-claret | http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Claret neix a la capçalera del torrent de l'Home Mort i rep com afluents el torrent de l'Ocata i el torrent de la Roqueta. Aigües avall conflueix amb el torrent de Can Vila i la riera de Masquefa, passant a formar un únic curs. En el fons de la vall de la riera de Claret hi ha graves i llims quaternaris sobre els quals històricament s'han instal·lat els camps de conreu. El règim de precipitació, a vegades prou intens, fa que ocasionalment pugui adquirir cabals considerables, envaint l'espai conreat, dipositant barres de graves, o bé ocasionant erosions, defensades tradicionalment per estructures muràries de pedra seca (actualment, per encofrats de formigó). La riera de Claret circula per una vall encaixada entre els dipòsits terrígens miocens. Entre el torrent de l'Ocata i la confluència amb la riera de Masquefa, es desenvolupen meandres d'acusada curvatura. En aquests meandres, els processos erosius actuals donen lloc a considerables escarpaments. Són molt freqüents els xaragalls especialment desenvolupats entre la zona de Sant Pere i la Fassina. | 08162-132 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La riera de Claret esdevé un curs fluvial clau des del moment en que els jaciments paleontològics de macrovertebrats dels Hostalets de Pierola es disposen al seu entorn, en una successió contínua de fàcies mitjanes, distals i marginals dels ventalls al·luvials del semigraben del Vallès-Penedès. Les diferents localitats ubicades en els nombrosos barrancs i xaragalls situats a l'entorn de la riera de Claret han lliurat 47 espècies diferents de mamífers, incloent-hi l'hominoid Dryopithecus laietanus, així com restes de rèptils, aus i amfibis. El registre sedimentari continu junt amb l'associació faunística descrita a la literatura paleontològica permet disposar d'un conjunt únic per l'estudi paleoambiental i de l'evolució de la fauna del trànsit entre l'Aragonià superior i Vallesià (Miocè mitjà i superior), amb evidents implicacions per a l'anàlisi paleoclimàtica del continent euroasiàtic. | 41.5296200,1.7931600 | 399319 | 4598256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75992 | Riera de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 119-120. | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Pierola, junt amb la de Claret, és el curs fluvial més important del terme dels Hostalets de Pierola. Recull les aigües que s'escolen del vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta i excava clotades i valls profundes que confereixen un relleu molt irregular al terme. S'ha definit com la columna vertebral dels Hostalets de Pierola perquè el recorre d'un extrem a l'altre i hi desemboquen gran quantitat de torrents. | 08162-133 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La Riera de Pierola compren una successió estratigràfica entre l'Aragonià superior i el Turolià, fet que li confereix un cert interès com a registre continu de fòssils de macrovertebrats, però sense tenir el mateix valor patrimonial paleontològic que la riera de Claret. Ara bé, al voltant de la riera de Pierola es documenten, al segle XI, els primers assentaments de l'actual municipi i va arribar a esdevenir el centre neuràlgic del terme, fet que li confereix un gran valor històric i social. | 41.5512000,1.7869000 | 398830 | 4600659 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||||
| 75994 | Salt del Sena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-sena | La manca de pluges i l'acció antròpica fa que hagi disminuït el cabal d'aigua. | En el torrent del Salt del Sena, a menys d'un quilòmetre al sud-est del nucli urbà, es produeix aquest petit salt d'aigua que dona nom al torrent i que resulta un fenomen certament exòtic en unes latituds de bosc mediterrani on els cursos fluvials acostumen a discórrer sense salvar grans obstacles. | 08162-135 | Torrent del Salt del Sena | En els últims anys els règims minsos de pluges han fet que no sempre hi hagi aigua saltant i, progressivament el lloc ha anat caient en l'oblit, deixant que la vegetació hagi envaït els accessos, però anys enrera era un lloc concorregut i d'esbarjo per als hostalencs, degut tant a la seva bellesa com a la seva proximitat al nucli urbà. | 41.5255400,1.7771200 | 397974 | 4597822 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml