Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75883 Can Gallart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-1 SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Masia d'un sol cos, de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i dues plantes. No té barri ni conserva annexos agrícoles. La casa està molt rehabilitada, tot i que roman deshabitada. 08162-24 Can Gallart 41.5338000,1.8238700 401887 4598684 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75883-foto-08162-24-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75890 Can Mata Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-vell SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XI-XVII Falta manteniment. Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal. 08162-31 Can Mata Vell 41.5571900,1.7839400 398593 4601327 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75899 Can Ponset https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset XVIII Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. 08162-40 Can Ponset 41.5459300,1.7705700 397460 4600093 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. 119|94 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75901 Can Rebony https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebony XIX Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós. Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables. 08162-42 Can Rebony 41.5501800,1.7875200 398880 4600545 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75905 Can Ton del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-maset XIX Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer. Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc. 08162-46 Can Ton del Maset 41.5452900,1.7956900 399554 4599992 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75924 Costa de Matamatxos https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. XVIII-XIX Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. 08162-65 Costa de Matamatxos 41.5597900,1.7705600 397481 4601632 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 98|94 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75943 Torrent del Duc https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-duc El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'. 08162-84 Torrent del Duc 41.5397000,1.7947400 399466 4599373 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75951 GR-5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5 XX El camí neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera. Pel que fa al municipi del Hostalets de Pierola, el GR 5 s'endinsa dins del terme municipal d'Hostalets venint de Collbató, travessa la urbanització de Can Fosalba passant molta prop de la masia del mateix nom. Després tot davallant travessa la Riera de Pierola per arribar a la carretera B-231 just a la cruïlla amb Les Cases Noves. Des d'aquí segueix el camí que va a Can Gras per acabar el seu recorregut pel terme al nucli de Can Marcet. 08162-92 Can Gras 41.5257000,1.8197100 401528 4597790 1980 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell L'any 1980 indicat més avall correspon a la data d'homologació. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75982 Plataners de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-2 XIX-XX Una poda incorrecta ha frenat el seu creixement natural. Venint per la carretera que comunica Piera amb Els Hostalets de Pierola, a l'entrada del poble hi ha una petita avinguda arbrada amb dues filades de plataners centenaris de 8 i 9 exemplars respectivament. Tot i tenir diàmetres d'un metre o més de tronc, no es tracta d'exemplars molt alts degut a una poda incorrecte que n'ha frenat el creixement. Tot i així, el conjunt és una mostra de la configuració que tenien les antigues carreteres rurals a les entrades dels nuclis de població, amb filades d'arbres plantades a banda i banda per facilitar ombra als viatgers. 08162-123 Avinguda dels Hostalets de Pierola s/n 41.5342800,1.7678700 397216 4598803 c.1900 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75917 Casal Català https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> XX <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> 08162-58 C. Isidre Vallès, 30 <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> 41.5335100,1.7704300 397429 4598714 1924-26 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social BCIL 2023-01-23 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. 106|98 45 1.1 1761 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75979 PEIN Roques Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> XX <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> 08162-120 Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> 41.5712400,1.7580100 396453 4602918 1992 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 98 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75952 Jaciment paleontològic de Can Flaqué https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-flaque <p>GOLPE, Josep M. (1971): Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Can Flaqué', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment fluvial amb contingut de les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Sorex, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Dryomys hamadryas, Prolagus oenningensis, Micromeryx florensianus, Prtotagocerus chantrei, Hipparium catalanicum. El material recollit en aquest jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> 08162-93 Can Flaqué <p>Can Flaqué forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5244200,1.7775600 398009 4597697 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Miocè Mig, MN 8 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75953 Jaciment paleontològic de Can Vila 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vila-1 <p>IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic de Can Vila 1', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona</p> No es troba afectat per l'abocador de can Mata. <p>El jaciment, de tipus fluvial, es localitza entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, al costat de l'àrea afectada per l'abocador conegut com Dipòsit Controlat de Can Mata, seguint el curs de la riera de Claret, on l'erosió permet estudiar molt bé els afloraments de fòssils. Complexa continental superior. El seu contingut, conjuntament amb els jaciments Cementiri de Masquefa i Torrent d'Eucata, el conformen les següents espècies: Insectívors (Ampechinus golpeae, Tapla minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rossegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti, Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius), Perissodactils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense) i Artiodactils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Aquest material està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-94 Can Vila <p>Can Vila 1 es troba en una zona de gran interès paleontològic, formada per un conjunt de localitats amb vertebrats fòssils que integren un gran jaciment que s'estén des de la riera de Pierola fins La Fassina, a la riera de Claret. És considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona concreta entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions les principals revistes científiques internacionals. La zona és afectada per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment motivà un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre ell patrimoni paleontològic i es ca dissenyar un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Can Vila 1 queda, però, fora de la zona de l'abocador, a uns 50/100 m cap al S. Les intervencions s'iniciaren l'any 2003. Destaca la troballa d'un crani d'un gran hominoide mascle, associat a restes postcranials (unes 40-50 peces) que representen les parts importants d'un esquelet que s'atribueix a un Dryopithecus. L'any 2004 es realitza altre intervenció recuperant 49 restes de vertebrats, però cap atribuït a hominoide.</p> 41.5225300,1.8057800 400361 4597454 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Miocè Mig, MN 8 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75955 Jaciment paleontològic del Barranc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-gran <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Barranc Gran', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb el següent contingut de fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Galerix exilis, Mustela delphinensis, Ictitherium, Sciurus spermophilinus, Cricetodon sansaniensis, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei, Macrotherium grande, Trilophodon angustidens. Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-96 Barranc Gran <p>El Barranc Gran forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5236000,1.7938000 399363 4597587 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Les coordenades són aproximades. Miocè Mig 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75956 Jaciment paleontològic del Camí del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cami-del-roure <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Camí del Roure', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb contingut de la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Cricetodon sansaniensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-97 Can Mata <p>El Camí del Roure forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5278000,1.8044900 400261 4598040 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75958 Jaciment paleontològic del Pi Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pi-gros <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Pi Gros', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic del Miocè Mig que conté la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-99 Can Mata <p>El Pi Gros forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5209800,1.8048600 400282 4597283 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Les coordenades són aproximades. Miocè Mig 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75959 Jaciment paleontològic del Torrent d'Ocata https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-docata <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Torrent d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens, Dinotherium laevius), Perissodàctils (Macrotherium grande, Aceratherium tetradactylum, Aceratherium simorrense) i Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats en aquest jaciment es troben dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> 08162-100 Torrent d'Ocata <p>El Torrent d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5248200,1.7926600 399270 4597723 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Mig, MN 8. 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75957 Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-diposit-controlat-de-can-mata <p>BATALLER, Ramon (1938). Els ratadors fòssils de Catalunya. Impremta de la Casa de Resistència President Macià. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que ocupa unes 23 hectàrees de terreny entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, zona on es troba en funcionament un abocador. Constitueix el jaciment més alt de l'Aragonià superior (biocronozona de mamífers MN-8 de MEIN) amb l'associació faunística de carnívors més característica de l'escala biocronològica d'Europa. El jaciment de Can Vila ha lliurat restes dentàries del primat Dryopithecus laietanus i estaria situat immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior, per la qual cosa aquesta successió estratigràfica i el seu registre paleontològic tenen un valor científic patrimonial d'àmbit internacional. Can Mata és doncs el jaciment més important del conjunt de jaciments de vertebrats fòssils del terme dels Hostalets de Pierola, i a la vegada forma part d'un dels conjunts més importants de Catalunya i d'Europa. Conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalaunicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi) i Artiodactils(Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus). Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-98 Dipòsit Controlat de Can Mata <p>El jaciment és considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona centrada entre les masies de Can Mata DE LA Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions en revistes científiques internacionals. El jaciment és afectat per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment va motivar un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre el patrimoni paleontològic. En conseqüència, s'ha dissenyat un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Les intervencions paleontològiques al lloc s'iniciaren l'any 2003.</p> 41.5260900,1.8071200 400478 4597848 08162 Els Hostalets de Pierola Restringit Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell També conegut amb el nom de Bretxa de Can Mata o Can Mata I. MN8, MN 9; immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior. 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75996 Sant Pere de Pierola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> XI-XX El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> 08162-137 Riera de Pierola <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> 41.5525800,1.7823300 398451 4600817 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2023-01-23 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 92|94|96|98|85 46 1.2 1761 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75960 Jaciment paleontològic de la Font d'Ocata https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-docata <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de la Font d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalanicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi), i Artiodàctils (Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell</p> 08162-101 Torrent d'Ocata <p>La Font d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5252700,1.7939300 399376 4597772 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Superior, Vallesià, MN 9 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75941 Fons documental de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-5 <p>SALAZAR ORTIZ, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1985): 'Arxiu parroquial de Pierola i Hostalets', Estudis, 2. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 51-52.</p> XIX <p>L'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola està format en la seva major part per la col·lecció de documents generats des de la parròquia de Sant Pere de Pierola. Aquest cos documental està actualment dipositat al fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i es conserva en molt bones condicions. La riquesa i abundància d'aquest fons arxivístic es tradueix en 94 volums que apleguen tota mena de documents datats entre els anys 1327 i 1967. Els lligalls estan agrupats seguint les següents seccions: I-Manuals notarials; II-Llibres sacramentals (baptismes, matrimonis, òbits, eucaristia); III-Parroquial (llibre de la obra, llibre de la consueta, visites pastorals, delmes, primícies etc.; IV-Administracions (generals i de les diferents confraries de la parròquia). A aquests volums s'afegeix, a més, una caixa, classificada amb el n. 572 de la secció de 'Parròquies' de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que conté documents sense enquadernar de temàtica diversa i que estan datats entre els anys 1749 i 1978. També conté alguns documents sense data.</p> 08162-82 Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, n. 5, Barcelona. <p>La recuperació, reordenació i enquadernació d'aquest fons es deu a Mossèn Josep Mas qui portà a terme aquesta tasca durant la seva estada com a rector, entre els anys 1894-1897, a la parròquia dels Hostalets de Pierola. Mossèn Mas no només va foliar els llibres i va confeccionar un índex a cadascun sinó que, també dedicà part del seu temps a estudiar el fons, publicant alguna notícia històrica sobre les esglésies del terme d'Hostalets. Tanmateix no existeix, fins al moment, cap edició crítica ni transcripció d'aquest fons documental, tot i que ha estat la base dels treballs tant de Mossèn Mas com dels historiadors que han treballat sobre els Hostalets de Pierola com Josep Térmens, Francesc Valls i Natàlia Salazar.</p> 41.5338400,1.7701600 397407 4598751 1894-97 08162 Els Hostalets de Pierola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Social 2020-01-22 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Mossèn Josep Mas (recopilador) 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75954 Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-mas-docata <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeus, Talpa vallesiensis, Sciurus, Prolagus, Euprox dicranoceros, Micromeryx florensianus, Protagocerus chantrei, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi. El material provinent del jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> 08162-95 Mas d'Ocata <p>Mas d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> 41.5242000,1.7918100 399198 4597656 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 1792 5.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75945 Font i safareig del Comú https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-comu ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 64-65. XX Faltaria manteniment i neteja. Alguns elements han estat objecte d'actes vandàlics. El Comú és una zona d'ús públic. L'entorn presenta una forma allargassada on s'hi entra pel Carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d'aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou excavat a l'altra banda del carrer. Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d'acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d'aigua, on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l'arribada i generalització de l'aigua corrent domèstica. El safareig s'omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. L'any 1995 s'inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l'aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig. 08162-86 C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d'anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà. El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l'Ajuntament d'aquells temps. Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou. Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s'hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar. Una restauració de l'any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l'espai ocupat antigament per l'aigua. 41.5349200,1.7714700 397518 4598870 1903 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-3.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls 105|119|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75881 Can Fosalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. XV-XIX Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. 08162-22 Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. 41.5440800,1.8112300 400848 4599840 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75900 Can Pujol de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XIX Falta manteniment degut a que no s'hi habita. La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. 08162-41 Can Pujol de la Muntanya Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. 41.5632800,1.7734000 397723 4602016 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75885 Can Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-1 IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XIX Manca conservació en general. Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals. 08162-26 Can Gras Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu. 41.5257000,1.8197100 401528 4597790 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75897 Can Pons Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. XV-XX Li manca manteniment. Està deshabitada. Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. 08162-38 Nucli de Pierola, 9 Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. 41.5494800,1.7888800 398993 4600466 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75879 Can Carreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVI-XIX El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. 08162-20 Can Carreres Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. 41.5485800,1.7647300 396977 4600394 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 96|98|99|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75902 Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XVIII El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. 08162-43 Can Rovira Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. 41.5518500,1.7563300 396282 4600767 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75892 Can Parent Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parent-vell IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIII Els murs de la construcció original estan a punt de desaparèixer degut al seu estat ruïnós. Masia que actualment roman enrunada i de la qual només en queda dempeus un cobert fet d'obra i algun mur derruït i cobert per la vegetació. Els murs que encara s'aprecien són de maçoneria. 08162-33 Can Parent Vell Al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Parent' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. 41.5267600,1.8348200 402790 4597890 08162 Els Hostalets de Pierola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75892-foto-08162-33-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75925 Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-5 AA.VV. (Coord.) (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola. Col·lecció Pierola històrica. Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XX Prop de can Valls, en un espai ajardinat, es conserva una creu de terme feta amb ferro ferro forjat i alçada sobre un pedestal de pedra. Al pedestal hi ha la inscripció 'Santa Missió any 1927', que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. 08162-66 Passatge Verdaguer s/n Al pedestal hi ha la inscripció Santa Missió any 1927, que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. La creu la va forjar, Josep Pujol Pujol (Paret Maurici). 41.5360900,1.7717500 397543 4598999 1927 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell J. Flo Parcerisses o bé J. Pujol Pujol 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75936 Festa de la Verema https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-1 XX La Festa de la Verema d'Hostalets de Pierola transcorre, anualment, de la següent manera: al matí, Carcavila pels carrers del poble amb tractors, remolcs, carros i cavalls carregats de portadores per anar a les vinyes; a continuació, sortida de Cal Ponsa per anar a collir raïms a la vinya amb els tractors i el carro; a mig matí, arribada del carro carregat amb portadores de raïms, passejada pels carrers i descarregada manual de les portadores; esmorzar de pagès i, a continuació, trepitjada de raïms en un cup tradicional; s'acaba la festa amb una passejada amb carro pels carrers del poble. Durant 2010 s'ha celebrat la 20º edició de la festa moderna. 08162-77 Bosc de Cal Ponsa Amb motiu de la inauguració de la Plaça de les Oliveres l'abril del 1991 amb la primera Festa de l'Arbre, la colla de persones que treballaven per l'organització de l'esmentada festa va decidir recuperar una festa popular: la Festa de la Verema. 41.5336300,1.7710400 397480 4598727 1991 08162 Els Hostalets de Pierola Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell La festa l'organitza la colla Pa i Trago. 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75980 Plataner de la Font de l'Ocata https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. XX Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. 08162-121 Font de l'Ocata Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. 41.5258700,1.7911500 399145 4597842 c.1919 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 98 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75876 Cal Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-4 MAS, Joseph (1907): Notes históriques del Bisbat de Barcelona, vol. II, Barcelona. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. XVI-XX Edifici cantoner de planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana està arrebossada amb enlluït color beige i les obertures són quadrangulars. Les balustrades dels balcons, de ferro colat, són pròpies del primer quart del segle XX. Té coberta plana, consistent en un terrat, i un sobreàtic que ocupa part de la superfície de la coberta. Actualment hi ha un petit supermercat a la seva planta baixa, fet que ha provocat una reforma d'aquesta part de la façana no gaire afortunada amb l'estètica de l'edifici. Segons les germanes Sala, actuals propietàries a l'interior de l'edifici es conserven arcades de pedra que donen testimoni de l'antiguetat de la casa. 08162-17 C. Església cantonada amb C/Major Antigament Cal Sala havia estat l'Hostal del Càlix. Es troba ubicat a l'antic encreuament del Camí Romeu a Montserrat (actual C/Major) amb la drecera del Coll del Bosc de l'antic Camí Ral (actual C/de l'Església). Fou en aquests indrets on s'establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències que transitaven per la zona. Aquest fenomen acabà donant nom al municipi d'Hostalets, les primeres citacions del qual es troben entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. Referint-se a Cal Sala, Mossèn Mas (MAS, 1907: 51) diu 'en la plassa encare existeix una gran casa, si be que transformada y dividida en varies habitacions, que fins pochs anys fa era anomenada l'Hostal d'En Calix, que sens dubte succehí als antichs Hostalets'. 41.5343700,1.7700200 397396 4598810 1595 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75876-foto-08162-17-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75886 Can Grau Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XV-XVI Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. 08162-27 Can Grau Vell Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. 41.5657200,1.7738200 397762 4602286 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75865 Cal Batista https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-2 AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258; Arxiu de la Corona d'Aragó, Notarials, Ig.-768; Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finques 434, 537 i 436 de Pierola. XVII-XX Falta reparació als enlluïts de les façanes. Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Part de l'estructura té teulada a doble vessant, i l'altra part té terrat català. Les façanes estan enlluïdes imitant paraments de carrreus. Les obertures mostren els muntants i la llinda ressaltats mitjançant el baix relleu. Algun balcó conserva baranes de ceràmica d'estil neogòtic, pròpies de finals del segle XIX i/o principis del XX. La cornisa presenta una sèrie de mènsules de pedra, de motllura senzilla. Als baixos de l'edifici hi ha ubicats l'arxiu i la biblioteca municipal. 08162-6 C/Major, 1. Aquest edifici molt probablement correspongui a una de les primeres cases del nucli dels Hostalets. Del capbreu de 1679 es dedueix que en aquest mateix indret, formant part de la hisenda de can Santjoan, en aquella època hi havia una casa anomenada de la drecera del Coll del Bosc. Aquesta casa formà part de la hisenda de can Santjoan fins el 1857 en que els propietaris la cediren en establiment enfiteutic a Joan Baptista Casals, mestre d'obres natural de Piera. A finals del segle XIX es convertí en la seu de la Unió Hostaletenca, societat político-recreativa que hi tenia un petit cafè i una sala de ball (al primer pis). Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local més gran, essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Aquest nou local, conegut amb el nom de Casal Català, s'inaugurà el 1926. A partir d'aquella data la casa de la present fitxa fou destinada exclusivament a vivenda de la família Casals. 41.5342500,1.7698700 397383 4598797 1679 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls. Desconegut L'edifici té la façana principal al C/Que no passa, però el número de la finca està situat al C/Major. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75970 Mas d'en Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pi SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. XIX Es tracta d'un conjunt format per varis edificis en aparença desordenats que dibuixen una planta basilical, la qual deuria configurar l'esquema originari de la masia; amb cobertes a doble vessant, es tracta d'un conjunt molt reformat. Les façanes estan pintades de blanc. Sembla que les parets de la construcció són bàsicament fetes de mamposteria segons es dedueix dels annexos, que no han patit el procés de restauració de l'edifici principal, i per tant no han estat ni arrebossats ni pintats. El conjunt està encerclat per un barri. 08162-111 Mas d'en Pi Aquest mas segons consta en els capbreus de Pierola dels segles XVI i XVII, era conegut amb el nom de mas de Porques. Havia estat habitat per la família Cuch al segle XV, segons consta en una carta precària atorgada a la rectoria de Pierola el 1492 pel senyor del castell i terme de Pierola a favor de Pere Cuch. A finals del segle XVI o al principi del segle XVII aquest mas passà per herència a mans de la família Pi, paraires d'Esparreguera, de la qual prengué el seu nom actual. 41.5700900,1.7857800 398766 4602757 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
76004 Monòlit a la memòria d'E. Cucurella https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-la-memoria-de-cucurella VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171. XX Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'. 08162-145 Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa. 41.5343400,1.7719200 397554 4598805 1957 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Parcerisas Valls 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75932 Trull del Sindicat Catòlic https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sindicat-catolic ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color). XX Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades. 08162-73 Plaça Cal Figueres, 1 Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres. 41.5338400,1.7701600 397407 4598751 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres. 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75908 Cançó del Caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. XX Està fixada en partitura. Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. 08162-49 Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. 41.5338400,1.7700100 397394 4598751 c.1910 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. 119 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75871 Cal Jep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-2 XIX-XX Casa que comprén tres casals (uns 15 m. de façana) de planta quadrangular, amb planta baixa, planta pis i golfes. Presenta obra de maó i una mica de tàpia, tot i que el sòcol (0'5 m d'alçada) és fet amb petites pedres de riu lligades amb morter. El portal, a la façana principal, està revestit amb carreus de pedra volcànica. Presenta una àmplia entrada que dona accés a l'eixida o pati de la casa amb una premsa de vi notable. Des de l'entrada es pot accedir a dos amplis cellers coberts amb volta catalana. En el portal d'accés a la vivenda trobem una llinda de fusta amb la inscripció 'Joseph de la Teresa 1818'. Segons l'actual propietari, aquesta llinda va ser traslladada de la casa que hi ha just a l'altre costat del carrer Baix de Sant Antoni que era dels mateixos propietaris. 08162-12 Baix de Sant Antoni, 3 Aquesta casa es va començar a construir en el solar que ocupava la exida de la casa del davant pocs anys després d'acabada la Guerra de Francès per Josep Pujol-Santjoan Cucurella (conegut com Jep de la Teresa). De totes maneres el gruix de la construcció va portar-se a terme cap a 1835 de la mà del fill de Josep Pujol, Narcís Pujol Mas. Aquest darrer va annexar al solar de l'exida abans esmentat dos solars més de la mida d'un casal (cap a 5 m.) cadascun. (Arxiu Comarcal de l'Anoia, notari Marià Cases (Piera), 7.11.1819 i notari Pau Castell (Piera), 2.1.1835). En una rajola de la volta d'un dels dos cellers de la casa hi consta aquesta mateixa data de 1835. 41.5336700,1.7695400 397355 4598733 1818 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls Desconegut 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75989 Til·lers del Casal Català https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-casal-catala ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http://www.elshostaletsdepierola.cat/index.php -http://www.arrakis.es/~casalcatala/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html XX Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. 08162-130 C. Isidre Vallès, 30 Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català. 41.5334000,1.7705700 397440 4598702 1926 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75989-foto-08162-130-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar. 98 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
76003 Caixa de núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-nuvia XVII Caixa catalana de núvia provinent de 'Cal Perico'. De forma rectangular, està formada per un buc a base de d'emmetxat de 4 post units de noguera massissa. Porta clavades la fonadura i la socolada. Té una tapa, també de noguera, unida al cos de la caixa mitjançant dues frontisses de ferro. Se sustenta sobre quatre potes amb forma d'urpa, en mal estat de conservació degut al seu contacte amb el terra. La fusta de noguera amb que està feta la peça està indicant que pertanyia a una noia de família benestant. 08162-144 Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. Cal Perico era el nom popular que rebia la casa de Can Figueres, avui desapareguda, el solar de la qual és ocupat per les noves dependències de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola. La caixa de núvia provinent d'aquesta antiga casa és un objecte moble que s' utilitzava, des del segle XV, per al trasllat i la custòdia de la dot matrimonial. En aquests contenidors s'hi podien desar també altres objectes de valor com ara documents, armes, espècies i, sobretot, la roba blanca i de vestir. Dins les cases, aquestes caixes s'ubicaven a les estances principals, i la seva singularitat feia que la elaboració la duguessin a terme mestres caixers. 41.5338400,1.7701600 397407 4598751 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76003-foto-08162-144-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75889 Can Mata de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-la-garriga ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. XI,XVI,XIX Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga. 08162-30 Can Mata de la Garriga Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga. 41.5297900,1.8047900 400289 4598261 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75889-foto-08162-30-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut 94|98|99|102|116 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75903 Can Roviralta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XX Li manca manteniment. Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. 08162-44 C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. 41.5343300,1.7660700 397066 4598811 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Desconegut BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75971 Mina de Cal Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-figueres LLOPART ISART, Josep (1993): 'La Mina de Cal Figueres', Hostalets Paper, 5, Els Hostalets de Pierola, p. 4. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. XIX En la majoria dels trams el seu estat de conservació és desconegut. El safareig del Comú s'omplia amb aigua provinent de la mina de Cal Figueres, que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. La part conservada de la mina (a la zona del Comú) té l'alçada d'una persona i té les parets tallades al terra natural, amb el sostre de volta. 08162-112 La Placeta Des de l'inici de les obres de recuperació de la Font del Comú durant inicis dels anys 90 del segle XX es parlava de que per l'indret del desaparegut safareig públic hi passava una mina d'aigua. I, efectivament, el 26 d'abril de 1993, mentre s'obrien unes rases de sanejament es va redescobrir la Mina de Cal Figueres. Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes 41.5350600,1.7714200 397514 4598885 08162 Els Hostalets de Pierola Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75971-foto-08162-112-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75919 Castanyer de la Torre del Senyor Enric https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. XX Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. 08162-60 C. J. Mestre Lladós, 1 Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. 41.5334700,1.7710100 397477 4598709 c. 1920 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75921 Cedre de la Torre del Senyor Enric https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. XX Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat. 08162-62 C. J. Mestre Lladós, 1 Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys. 41.5336400,1.7709700 397474 4598728 c. 1920 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75921-foto-08162-62-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell 98 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75984 Torre del Senyor Enric https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-enric ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. XX Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior. 08162-125 C. J. Mestre Lladós, 1 Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres. 41.5335300,1.7709700 397474 4598716 1920 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella. 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
75926 Drecera del Coll del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-del-coll-del-bosc TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133. XVIII El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església. 08162-67 C. de l'Església El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment. 41.5347100,1.7693900 397344 4598849 08162 Els Hostalets de Pierola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75926-foto-08162-67-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell Actualment és el carrer de l'Església. 94|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5