Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76001 | Col·lecció paleontològica dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-dels-hostalets-de-pierola | AGUSTÍ, J., GIBERT, J. (1982): 'Roedores e insectívoros del Mioceno superior dels Hostalets de Pierola (Vallès-Penedès,Cataluña)', Butlletí Informatiu de l'institut de Paleontologia, XIV, 12, p. 19-37. AGUSTÍ, J., CABRERA, Ll., MOYÀ, S., (1985): 'Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès', Paleontologia i Evolució, 18, p. 57-81. AGUSTÍ, J., KÖHLER, M., MOYÀ, S., CABRERA, L., GARCÉS, M., PARÉS, J.M. (1996): 'Can Llobateres: the pattern and timing of the Vallesian hominoid radiation reconsidered', Journal of Human Evolution, 31, p. 143-155. ALBA, David M. ET ALII (2006): 'La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003', Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22. CABRERA, L., CALVET, F., GUIMERÀ, J., PERMANYER, A. (1991): El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación, Guía de campo nº 4 del I Congreso del Grupo Español de Terciario, Vic. CABRERA, L., (1992): 'El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte)', Història Natural dels Països Catalans. Geologia II, Barcelona, p. 306-340. CABRERA, Lluís (sense any), Geozona 332 Successió miocena dels Hostalets de Pierola, Barcelona. CRUSAFONT, M.,TRUYOLS,J. (1954): Catálogo paleomastológico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel, II Cursillo Internacional de Paleontologia. FONTBOTÉ, J. M. (1954) 'Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès-Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro', Homenaje al Prof. E. Hernández Pacheco, Madrid, p. 281-310. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. GALINDO, Jordi (2008): 'El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7. GARCÉS, M., AGUSTÍ, J., CABRERA, L.; PARÉS, J. M. (1996): 'Magnetostratigraphy of the Vallesian (late Miocene) in the Vallès-Penedès basin (NE Spain)', Earth Planetary Science Letters, 142, p. 381-396. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, ,Salvador (1983): Los Boselaphini (Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Península Ibérica. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Publicaciones de Geologia,18. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2009): 'A unique Middle Miocene European hominoid and the origins of the great ape and human clade', Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 106, n. 24. ROCA, E., SANS, M., CABRERA, L., MARZO, M. (1999): 'Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean)', Tectonophysics, 315, p. 209-229. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona. http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/332_descrip.pdf | L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és el dipositari, entre altres, dels fòssils provinents dels jaciments paleontològics localitzats al Municipi dels Hostalets de Pierola. La col·lecció corresponent al municipi (de caràcter obert donada la periodicitat de les successives campanyes paleontològiques que es duen a terme principalment a l'Abocador Controlat de Can Mata) és conformada per una variada sèrie d'espècies animals corresponents sobretot al Miocè Mig i també al Superior, on destaca la presència dels següents mamífers: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Talpa vallesiensis); Primats (Dryopithecus laietanus, Pierolaphitecus catalanicus, Anoiapithecus brevirostis); Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis, Prolagus crusafonti); Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Cricetodon sansaniensis, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti, Hispanomys, Dryomys hamadryas); Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Mustela delphinensis, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani, Ictitherium); Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius, Trilophodon angustidens); Perissodàctils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi); Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei, Miotragocerus chantrei). Destaquen per la seva rellevància científica els fòssils coneguts popularment amb els noms de Pau i Lluc, corresponents a noves espècies d'un antropoide i d'un hominoide i batejats amb el nom de Pierolaphitecus catalanicus i Anoiapithecus brevirostis respectivament. | 08162-142 | Institut Català de Paleontologia | La descoberta de les excepcionals localitats dels Hostalets de Pierola es deu a M. Guerin i fou donat a conèixer a la comunitat científica per en Josep Ramon Bataller durant el primer terç del segle XX. Durant els anys 40 i 50, els paleontòlegs Miquel Crusafont i Josep Fernández de Villalta, vinculats al llavors Museu de Sabadell, iniciaren campanyes de recerca i prospecció pel sector comprès entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, situant-se aquestes dues darreres masies dins el terme municipal de Masquefa. El resultat fou la descoberta i excavació de l'excepcional jaciment de la Bretxa de Can Mata. La descoberta de les restes dentaries de Dryopithecus laietanus a Can Vila i de tres jaciments clarament vallesians com el de 'La Fabrica', situat a les rodalies de la bòbila de l'empresa Ceràmiques Pierola, el de Mas d'Ocata i Can Flaquer. La col·laboració entre els dos excepcionals paleontòlegs donà lloc a nombrosos treballs de recerca paleontològica, descoberta i descripció de noves espècies de vertebrats fòssils, i la lectura de la tesi doctoral de Miquel Crusafont sobre els jiràfids fòssils d'Espanya. Cal esmentar per la seva especial significació històrica les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els 'Cursillos Internacionales de Paleontología'. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi científic únic a l'àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya. En els anys 70 i començaments dels 80, les investigacions paleontològiques continuaren per part del personal científic del al llavors recentment creat Institut de Paleontologia de Sabadell (avui Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont). Les tasques encara avui s'estan duent a terme i van engruixint la col·lecció paleontològica. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 75869 | Cal Finet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-finet | ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro. | 08162-10 | C. J. Verdaguer,4, 6, 8. | En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18). | 41.5349200,1.7699000 | 397387 | 4598871 | 1904 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75880 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta de manteniment a la masia i en alguna de les cases del nucli. | Conjunt situat a peu de la carretera B-231 dels Hostalets de Pierola a Esparreguera, format per un mas a un cantó de carretera i un nucli de cases a l'altre. La masia, formada per quatre cossos de planta quadrangular i rectangular, està feta amb maó i mamposteria i disposa d'un pati central. Un dels cossos rectangulars allargats sembla que va estar destinat a granja. La masia resta deshabitada, tot i que part de les seves dependències fan ara de magatzem agrícola. El nucli de cases de l'altre costat de la carretera consta d'un total de vuit cases alineades que formen un sol carrer. Aquestes cases amb paret mitgera responen al model de planta baixa més planta pis i golfes, amb la teulades a doble vessant i careners paral·lels a les façanes. Una de les cases és actualment un restaurant. | 08162-21 | Can Fontimarc | La formació del nucli de cases de Can Fontimarc molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Gras. | 41.5208400,1.8393500 | 403159 | 4597228 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75885 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-1 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Manca conservació en general. | Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals. | 08162-26 | Can Gras | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu. | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75887 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | A algunes de les cases els mancarien obres de rehabilitació. | Masia de planta basilical amb pis-planta i primer pis, d'uns 400 m2 construïts, amb portalada principal adovellada i la façana revestida d'enlluït blanc. La coberta del cos central és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana; les cobertes dels cossos laterals són de coberta a vessant simple. A uns pocs metres de la masia hi ha un barri o nucli de vàries cases format per dos carrers paral·lels, amb les façanes principals orientades al sud. Algunes de les cases estan rehabilitades i d'altres no. La major part són de coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal; la resta són d'una sola vessant. Una de les cases té la inscripció MCMIII sobre la llinda, mentre que la casa n. 15 té un rellotge de sol amb la inscripció 1825. | 08162-28 | Can Marcet | La masia que presideix aquesta barriada remunta, molt probablement, els seus orígens a l'època medieval. A la dovella central del portal principal hi ha una rejola amb una inscripció en què s'hi llegeix: 'AVI MARIA ZENZ PECADO CONCEBIDA. AQUESTA CAZA LA PRINCIPIADA IVAN MARCET LO ANI 1673'. Amb tota probabilitat fa referència no a la primera construcció sinó a una reforma general d'un edifici més antic. La formació del nucli de cases annex a la masia de can Marcet molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Gras o can Fontimarch. Una de les cases del conjunt té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció 1825, data que molt segurament correspon al moment en què el nucli s'anava configurant. | 41.5130500,1.8266800 | 402090 | 4596378 | c.1825 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75887-foto-08162-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75922 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-14 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular i d'estructura molt senzilla. Segons l'inscripció del reixat, es construí l'any 1908, però consta d'una ampliació més recent a la part posterior del conjunt. Conserva algun panteó amb certa complexitat arquitectònica (columnes, etc.). | 08162-63 | C. de la Indústria. Polígon del Camp de la Serra. | El cementiri parroquial dels Hostalets fou construït durant la segona meitat del segle XIX, en el moment en què el nucli dels Hostalets estava experimentant un ràpid creixement demogràfic i urbanístic. Va ser reformat l'any 1908. Fou municipalitzat al principi dels anys 1990. | 41.5309500,1.7760700 | 397895 | 4598423 | 1867 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75922-foto-08162-63-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 116|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 75967 | Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-noves | XIX-XX | Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació. | Petit nucli o barri de cases alineades que segueix el traçat de la carretera dels Hostalets de Pierola a Esparreguera (B-231). El conjunt el formen vuit edificacions: set d'elles habitatges i una d'elles una antiga escola (la situada a l'extrem est del conjunt). Alguns dels habitatges estan habitats i reformats; altres, els deshabitats, presenten un grau pèssim de conservació. | 08162-108 | Les Cases Noves | Es tracta d'una de les diverses barriades que durant el període de màxima expansió vitícola dels anys centrals del segle XIX van a paréixer en el terme de Pierola per donar allotjament als rabassaires plantadors de vinyes. Aquesta barriada està situadi dins els límits de la hisenda de can Mata de Garriga. | 41.5281700,1.8159600 | 401219 | 4598068 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75967-foto-08162-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 75970 | Mas d'en Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pi | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Es tracta d'un conjunt format per varis edificis en aparença desordenats que dibuixen una planta basilical, la qual deuria configurar l'esquema originari de la masia; amb cobertes a doble vessant, es tracta d'un conjunt molt reformat. Les façanes estan pintades de blanc. Sembla que les parets de la construcció són bàsicament fetes de mamposteria segons es dedueix dels annexos, que no han patit el procés de restauració de l'edifici principal, i per tant no han estat ni arrebossats ni pintats. El conjunt està encerclat per un barri. | 08162-111 | Mas d'en Pi | Aquest mas segons consta en els capbreus de Pierola dels segles XVI i XVII, era conegut amb el nom de mas de Porques. Havia estat habitat per la família Cuch al segle XV, segons consta en una carta precària atorgada a la rectoria de Pierola el 1492 pel senyor del castell i terme de Pierola a favor de Pere Cuch. A finals del segle XVI o al principi del segle XVII aquest mas passà per herència a mans de la família Pi, paraires d'Esparreguera, de la qual prengué el seu nom actual. | 41.5700900,1.7857800 | 398766 | 4602757 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 75996 | Sant Pere de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola | <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> | XI-XX | El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. | <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> | 08162-137 | Riera de Pierola | <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 92|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 75862 | Benedicció de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-sant-cristofol | AMADES, Joan (1950): Costumari català, vol. IV, Barcelona, p. 474-476. | XX | El dia de Sant Cristòfol (o pels seus volts, el 10 de juliol) són moltes les localitats on es fa la benedicció de tota mena de vehicles: turismes, camions, tractors, motocicletes i altres ginys -fins i tot bicicletes. Organitzades per associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals, aquests actes solen consistir en desfilades d'automòbils engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquesta precedint-los, amb premis i insígnies pels participants. La festa sovint es complementa amb menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos, sardanes i altres actes culturals. Actualment als Hostalets de Pierola se celebra juntament amb la Festa de Garlanda. | 08162-3 | C. de l'Església. | Sant Cristòfol, durant un quant temps patró de barquers, ho ha esdevingut dels automobilistes; el costum de beneir els cotxes el dia de la seva festa sembla iniciat a Barcelona el 1907, i es va estendre a moltes poblacions catalanes. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1950 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 75864 | Ca l'Antiparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat; falta manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-5 | Riera de Pierola. | Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. | 41.5389600,1.8034500 | 400192 | 4599281 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75865 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-2 | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258; Arxiu de la Corona d'Aragó, Notarials, Ig.-768; Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finques 434, 537 i 436 de Pierola. | XVII-XX | Falta reparació als enlluïts de les façanes. | Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Part de l'estructura té teulada a doble vessant, i l'altra part té terrat català. Les façanes estan enlluïdes imitant paraments de carrreus. Les obertures mostren els muntants i la llinda ressaltats mitjançant el baix relleu. Algun balcó conserva baranes de ceràmica d'estil neogòtic, pròpies de finals del segle XIX i/o principis del XX. La cornisa presenta una sèrie de mènsules de pedra, de motllura senzilla. Als baixos de l'edifici hi ha ubicats l'arxiu i la biblioteca municipal. | 08162-6 | C/Major, 1. | Aquest edifici molt probablement correspongui a una de les primeres cases del nucli dels Hostalets. Del capbreu de 1679 es dedueix que en aquest mateix indret, formant part de la hisenda de can Santjoan, en aquella època hi havia una casa anomenada de la drecera del Coll del Bosc. Aquesta casa formà part de la hisenda de can Santjoan fins el 1857 en que els propietaris la cediren en establiment enfiteutic a Joan Baptista Casals, mestre d'obres natural de Piera. A finals del segle XIX es convertí en la seu de la Unió Hostaletenca, societat político-recreativa que hi tenia un petit cafè i una sala de ball (al primer pis). Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local més gran, essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Aquest nou local, conegut amb el nom de Casal Català, s'inaugurà el 1926. A partir d'aquella data la casa de la present fitxa fou destinada exclusivament a vivenda de la família Casals. | 41.5342500,1.7698700 | 397383 | 4598797 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75865-foto-08162-6-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls. | Desconegut | L'edifici té la façana principal al C/Que no passa, però el número de la finca està situat al C/Major. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 75866 | Cal Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner | ESTRADA, Gemma (1992): 'Cal Carboner', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finca 336 de Pierola. Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola. Llibre d'actes, 23, p. 16. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, feta amb mamposteria (com a mínim la planta baixa), en la que són notables sobretot els esgrafiats de la façana, atribuïts a Ferdinandus Serra. A la planta Baixa, els esgrafiats consten de formes geomètriques ornamentals emmarcades per unes falses pilastres, també esgrafiades, que segueixen a la primera planta. A la primera planta, a banda i banda del balcó, hi ha representades dues escenes de temàtica clàssica: flors i angelets. També és interessant la cornisa sostinguda per mènsules. | 08162-7 | C. Església, 10. | La primera referència a aquesta casa data de 1802, segons escriptura d' establiment del solar localitzada a l'arxiu comarcal de l' Anoia (not. Cases de Piera). El 1920 comprà la casa Bartomeu Orriols. El nou propietari arranjà la façana i va manar fer els esgrafiats l' any 1932. | 41.5345800,1.7696900 | 397369 | 4598834 | 1801 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Els esgrafiats s'atribueixen a Ferdinandus Serra Sala. | En el moment de fer aquesta fitxa, la casa estava en fase de rehabilitació. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75867 | Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucurella | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta. | 08162-8 | C. Isidre Vallès, 28. | Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català. | 41.5335400,1.7702900 | 397417 | 4598718 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75868 | Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. | 08162-9 | Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 | També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. | 41.5519400,1.7872200 | 398858 | 4600741 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75870 | Cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janet | Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Pierola, reg. 42, llibre N-O d'escriptures, f. 76. | XVIII-XXI | Casa de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, formada per un terrat català amb baranes de ceràmica i d'obra. Les obertures són rectangulars i quadrangulars. Les façanes estàn arreboçades amb morter color salmó. A la façana principal hi té una composició amb rajoles amb la inscripció 'Can Janet 1747', que fa referència als orígens de la casa. | 08162-11 | C/Major, cantonada amb C/Isidre Vallès. | Els orígens d'aquesta casa es remunten, a mitjan segle XVIII quan l'hereu de la masia de can Cucurella (després cal Figueres i actualment Ajuntament) va dotar al seu germà amb un solar al costat de la masia per tal que s'hi construís una casa o apartament. El receptor del solar portava per nom Joan Cucurella. El diminutiu del seu nom donà lloc al mot amb el qual s'ha conegut la casa d'aleshores ençà. | 41.5340100,1.7698700 | 397383 | 4598770 | 1747 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | Casa rehabilitada recentment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75871 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-2 | XIX-XX | Casa que comprén tres casals (uns 15 m. de façana) de planta quadrangular, amb planta baixa, planta pis i golfes. Presenta obra de maó i una mica de tàpia, tot i que el sòcol (0'5 m d'alçada) és fet amb petites pedres de riu lligades amb morter. El portal, a la façana principal, està revestit amb carreus de pedra volcànica. Presenta una àmplia entrada que dona accés a l'eixida o pati de la casa amb una premsa de vi notable. Des de l'entrada es pot accedir a dos amplis cellers coberts amb volta catalana. En el portal d'accés a la vivenda trobem una llinda de fusta amb la inscripció 'Joseph de la Teresa 1818'. Segons l'actual propietari, aquesta llinda va ser traslladada de la casa que hi ha just a l'altre costat del carrer Baix de Sant Antoni que era dels mateixos propietaris. | 08162-12 | Baix de Sant Antoni, 3 | Aquesta casa es va començar a construir en el solar que ocupava la exida de la casa del davant pocs anys després d'acabada la Guerra de Francès per Josep Pujol-Santjoan Cucurella (conegut com Jep de la Teresa). De totes maneres el gruix de la construcció va portar-se a terme cap a 1835 de la mà del fill de Josep Pujol, Narcís Pujol Mas. Aquest darrer va annexar al solar de l'exida abans esmentat dos solars més de la mida d'un casal (cap a 5 m.) cadascun. (Arxiu Comarcal de l'Anoia, notari Marià Cases (Piera), 7.11.1819 i notari Pau Castell (Piera), 2.1.1835). En una rajola de la volta d'un dels dos cellers de la casa hi consta aquesta mateixa data de 1835. | 41.5336700,1.7695400 | 397355 | 4598733 | 1818 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75872 | Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5. | XX | Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó. | 08162-13 | C. J. Mestre Lladós, 3. | El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música. | 41.5334300,1.7711800 | 397491 | 4598705 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75873 | Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-vidal | XVII-XVIII | Falta manteniment general, sobretot a la façana. | Edifici de tres façanes i de planta quadrangular, amb planta baixa , planta pis i golfes. La façana principal, que conserva part de l'obra de totxo visible més antiga, s'orienta a l'oest. La seva morfologia constructiva sembla correspondre a un hostal, donada l'amplitud i els afegits de l'edifici. Cal destacar que la casa es troba al peu de l'antic Camí Romeu a Montserrat, la qual cosa explicaria la seva anterior funció d'hostal. | 08162-14 | C. Isidre Vallès, 2 cantonada amb C/ Antoni Gaudí i C/Baix de Sant Antoni, 2-4. | Es desconeix amb precisió quan va ser edificada aquesta casa. La documentació disponible fa pensar que data dels anys posteriors al final de la Guerra del Francès. Fou a partir de 1816 que van construir-se les cases immediates dins el procés d'urbanització de l'actual carrer Baix de Sant Antoni, en el límit de la hisenda de can Vidal del Malcavaller. De fet el nom de la casa prové molt probablement del seu primer habitant, Pau Vidal Ferrer, un dels fills cabalers de l'esmentada masia. | 41.5339200,1.7696000 | 397360 | 4598761 | c. 1816 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75874 | Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponca | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre parets mitgeres, amb planta baixa, dues plantes i sotaterrat. La façana està arrebossada amb morter blanc que imita carreus de pedra. Les obertures són rectangulars, el que junt amb l'alçada de l'edifici dona una gran verticalitat a la casa. Entre la casa i els jardins s'hi va obrir un carrer que va desfer el conjunt. | 08162-15 | C. Major, 22 | El carrer on està ubicada la casa es va formar als anys trenta del segle XIX. De fa uns anys l'Ajuntament ha anat adquirint part dels jardins de la casa, que ara són públics. Actualment és segona residència de Barcelonins, pertanyents a la quarta generació del primer propietari de la casa. | 41.5345600,1.7705100 | 397437 | 4598831 | 1832 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75875 | Cal Ponet Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-lluis | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat per falta de manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-16 | Riera de Pierola. | Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant. | 41.5388500,1.8034800 | 400194 | 4599268 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75875-foto-08162-16-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75876 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-4 | MAS, Joseph (1907): Notes históriques del Bisbat de Barcelona, vol. II, Barcelona. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | XVI-XX | Edifici cantoner de planta quadrangular amb planta baixa, dos pisos i golfes. La façana està arrebossada amb enlluït color beige i les obertures són quadrangulars. Les balustrades dels balcons, de ferro colat, són pròpies del primer quart del segle XX. Té coberta plana, consistent en un terrat, i un sobreàtic que ocupa part de la superfície de la coberta. Actualment hi ha un petit supermercat a la seva planta baixa, fet que ha provocat una reforma d'aquesta part de la façana no gaire afortunada amb l'estètica de l'edifici. Segons les germanes Sala, actuals propietàries a l'interior de l'edifici es conserven arcades de pedra que donen testimoni de l'antiguetat de la casa. | 08162-17 | C. Església cantonada amb C/Major | Antigament Cal Sala havia estat l'Hostal del Càlix. Es troba ubicat a l'antic encreuament del Camí Romeu a Montserrat (actual C/Major) amb la drecera del Coll del Bosc de l'antic Camí Ral (actual C/de l'Església). Fou en aquests indrets on s'establiren petits hostals que servien als caminants per fer-hi parada, així com als carreters i a les diligències que transitaven per la zona. Aquest fenomen acabà donant nom al municipi d'Hostalets, les primeres citacions del qual es troben entre les acaballes del 1500 i els inicis del 1600. Referint-se a Cal Sala, Mossèn Mas (MAS, 1907: 51) diu 'en la plassa encare existeix una gran casa, si be que transformada y dividida en varies habitacions, que fins pochs anys fa era anomenada l'Hostal d'En Calix, que sens dubte succehí als antichs Hostalets'. | 41.5343700,1.7700200 | 397396 | 4598810 | 1595 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75876-foto-08162-17-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75877 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. | 08162-18 | Nucli de Pierola, n. 24. | Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. | 41.5518900,1.7874100 | 398874 | 4600735 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75879 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XIX | El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. | Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. | 08162-20 | Can Carreres | Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75881 | Can Fosalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. | XV-XIX | Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. | 08162-22 | Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). | Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. | 41.5440800,1.8112300 | 400848 | 4599840 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75882 | Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb un cos adossat per a usos agrícoles. La façana presenta una orientació aixamfranada. Sobre la porta d'entrada hi ha un balcó, mentre que la resta de les obertures són finestres. En el cos adossat s'hi obren unes finestres d'arc rebaixat fetes amb maó vist. A l'interior presenta l'estructura clàssica consistent en una gran sala al primer pis, en el paviment de la qual hi ha la data inscrita de 1835. Al davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per un mur i una gran porta, en la llinda de la qual hi ha la data de 1614. A l'altre extrem del pati hi ha unes edificacions que eren antics cups i cellers. En el camí d'accés i endinsada en el bosc hi ha la capella de la Verge de Lourdes construïda per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. No te, però, un interès ni històric ni arquitectònic prou rellevant per inventariar-la. | 08162-23 | Can Galceran | Masia amb orígens documentals als segles XIV-XV. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75882-foto-08162-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Per informació oral sabem que a la casa es conserva un testament de 1408, així com un àlbum de fotos de la finca de cap a 1950, documents als quals no hem tingut accés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75883 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-1 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia d'un sol cos, de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i dues plantes. No té barri ni conserva annexos agrícoles. La casa està molt rehabilitada, tot i que roman deshabitada. | 08162-24 | Can Gallart | 41.5338000,1.8238700 | 401887 | 4598684 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75883-foto-08162-24-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 75884 | Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gimferrer | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | c. XIV | Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites. | 08162-25 | Can Gimferrer | Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana. | 41.5116300,1.8384700 | 403072 | 4596207 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75884-foto-08162-25-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75886 | Can Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XVI | Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. | 08162-27 | Can Grau Vell | Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. | 41.5657200,1.7738200 | 397762 | 4602286 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75889 | Can Mata de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-la-garriga | ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. | XI,XVI,XIX | Masia catalana típica que comprèn la capella del Roser, d'estil neogòtic, adossada a la casa. La casa és de planta rectangular, té dos pisos d'alçada i celler. La façana es recoberta d'estuc blanc i guarda una simetria horitzontal marcada per una filera de finestres a la segona planta i uns finestrons quadrats al celler. L'absència de decoració és quasi bé total tret de la línia horitzontal de relleus de pera amb decoració floral. La decoració interior de l'edifici és de notable valor, i s'hi conserva documentació antiga. | 08162-30 | Can Mata de la Garriga | Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas'. A mitjan segle XV era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. L'any 1606 el vicari general donà llicència per edificar-hi una capella. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa conserva documentació antiga. | 41.5297900,1.8047900 | 400289 | 4598261 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75889-foto-08162-30-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|99|102|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75890 | Can Mata Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XI-XVII | Falta manteniment. | Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal. | 08162-31 | Can Mata Vell | 41.5571900,1.7839400 | 398593 | 4601327 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75891 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-0 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 93. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XXI | Molt reformada en dates recents | Masia molt reformada en dates recents tot i que respectant la planta i estructura de l'antiga, segons s'aprecia en fotografies fetes abans de la última reforma (inicis del segle XXI) L'edifici, de planta rectangular, planta baixa, primer pis i golfes, té el carener paral·lel a la façana principal. La porxada ubicada a la planta baixa no pertany a l'estructura original, ja que és un afegit de l'any 2007. Conserva alguns annexos agrícoles, també molt reformats. | 08162-32 | Can Palomas | El lloc on s'ubica Can Palomas s'ha posat en relació amb el castell de Pierola per part d'estudiosos locals. Concretament, el castell es trobaria en un turó proper a la casa. El fogatge de 1553 així sembla també indicar-ho, ja que s'hi menciona a 'En (...) Paloma del Castell' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La masia ha estat reformada en profunditat durant l'any 2007, el que n'ha desfigurat el seu aspecte original. | 41.5408600,1.7942000 | 399423 | 4599502 | 1553 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75893 | Can Paret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-de-la-serra | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | X-XX | En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació. | Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes. | 08162-34 | Can Paret de la Serra | Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària. | 41.5409300,1.7779500 | 398068 | 4599529 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres. | 119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75894 | La Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-can-pascual | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial. | 08162-35 | Can Pascual | Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó. | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 1859 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75896 | Can Pinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinal | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIV-XXI | Mas molt reformat recentment que presenta quatre cossos de diferents alçades, tots ells encerclats per un barri. El conjunt està arrebossat amb morter de coloració rosada. La façana principal, estucada amb calç i decorada amb esgrafiats, té un rellotge de sol fet durant les reformes de l'any 2004, tal com es desprèn de la corresponent inscripció. Conserva arcades de pedra a la planta baixa, a mode de porxo. | 08162-37 | Can Pinal | La casa fou restaurada l'any 2004, tot i que els documents escrits remunten el seu origen al segle XIV. Al fogatge de 1553 apareix en 'Pere Pinalt' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. | 41.5319300,1.8093300 | 400671 | 4598493 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75896-foto-08162-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75897 | Can Pons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. | XV-XX | Li manca manteniment. Està deshabitada. | Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. | 08162-38 | Nucli de Pierola, 9 | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. | 41.5494800,1.7888800 | 398993 | 4600466 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75898 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-4 | (1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana. | 08162-39 | Nucli de Pierola, 9 | Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX. | 41.5495000,1.7880800 | 398926 | 4600469 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75900 | Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Falta manteniment degut a que no s'hi habita. | La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. | 08162-41 | Can Pujol de la Muntanya | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5632800,1.7734000 | 397723 | 4602016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75906 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-10 | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV-XX | Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista. | 08162-47 | Passatge Verdaguer, 71 | Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915. | 41.5363600,1.7710500 | 397485 | 4599030 | 1432 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75907 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-4 | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 97. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb varis cossos afegits a l'edificació original i diferents coberts per a les tasques agropequàries. El cos principal és d'estil colonial i una galeria porxada al pis superior. Presenta coberta plana de terrat. Al pati principal s'hi conserva una palmera centenària, símbol de que el propietari probablement va 'fer les Amèriques'. Les parets que han perdut l'enlluït permeten observar l'alternança de la mamposteria i el maó en l'obra. Presenta un rellotge de sol esgrafiat al coronament de la façana principal. El conjunt arquitectònic està encerclat per un barri d'obra. . A la dreta de la casa principal hi ha unes estances que es diu que havien estat ocupades per aparcers de la finca. | 08162-48 | Can Vila | Tot i que l'edificació principal és de l'any 1914, producte d'una reforma d'estil colonial, la masia de Can Vila ja existia amb anterioritat, tal i com ho demostra la menció de 'Thoni Vila' al fogatge de 'Pierola e son terme' de l'any 1497. Per altra banda, les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Vila, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. | 41.5208300,1.8091200 | 400637 | 4597261 | 1914 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75907-foto-08162-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|102|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75915 | Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pons | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308. | XX | Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior. | 08162-56 | C. J. Mestre Lladós, 33 | La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils. | 41.5330300,1.7721200 | 397569 | 4598659 | 1915-20 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes. | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75916 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial-0 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Dispensari Municipal (Antic Ajuntament)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87-88. | XIX-XX | El fet que l'edifici no tingui cap ús específic ha comportat una manifesta manca de manteniment; per exemple, a la façana, que està perdent l'arrebossat. | Edifici de planta quadrangular ubicat entre mitgeres que consta de planta baixa, primer pis i torre amb rellotge coronada per una torratxa de forja que suporta les campanes d'aquest rellotge, avui en perfecte funcionament. La seva façana presenta una ordenació simètrica on destaquen les decoracions de ceràmica verda que emmarquen les obertures i el balcó corregut amb una barana de ferro i la cornisa. La torre del rellotge és decorada amb un petit ràfec de teules de ceràmica i s'acaba amb uns merlets decorats. | 08162-57 | C. de l'Església, 4 | Sembla que des de la dècada de 1880 aquest edifici estigués destinat a casa consitorial. Però l'estructura actual que presenta l'edifici en el seu exterior data dels començaments del segle XX. Concretament fou coincidint amb la festa major de 1916 que s'inaugurà la reforma que va dotar l'edifici del relotge que li imprimeix un dels seus trets més característics. Però en el solar s'hi havia instal·lat ja el 1886 l'administració municipal, que anteriorment estava ubicada a Pierola. A la façana de l'edifici encara es pot veure, força deteriorada, la inscripció 'Casa Consistorial'. Fins a l'inici de la dècada de 1980 l'edifici albergà les dependències consistorials. Quan aquestes van traslladar-se a la Torre del Sr. Enric, aquest edifici es destinà a dispensari Municipal. Actualment l'edifici està sense ús. | 41.5344800,1.7698300 | 397380 | 4598823 | 1916 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75916-foto-08162-57-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | S'atribueix al mestre d'obres hostaletenc Casals (Batista) | L'edifici és conegut també amb els noms de Torre del Rellotge i Antic Ajuntament. | 105|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 75917 | Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala | <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> | XX | <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> | 08162-58 | C. Isidre Vallès, 30 | <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> | 41.5335100,1.7704300 | 397429 | 4598714 | 1924-26 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||
| 75923 | Sant Pere dels Hostalets de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dels-hostalets-de-pierola | LLACUNA ORTÍNEZ, Pau; MASCÓ BRESCÓ, Teresa (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art, Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada, p. 197 MAS, Josep (1982): Nota històrica de la capella dels Hostalets de Pierola. Ara església parroquial de Pierola i Hostalets, reimpressió pel Grup d'Estudis Històrics. Centre d'Esplai, Els Hostalets de Pierola. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 49-63. RIUS, C. (1991): 'Església de Sant Pere', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XIX-XX | Edifici eclèctic construït en vàries fases, d'aspecte principal neorromànic. De planta basilical i sostre a dues aigües. La torre del campanar es de totxo vist i es troba situada a la dreta del portal. L'interior està separat per dues files de columnes que acaben dividint l'altar major de la sagristia. | 08162-64 | C. de l'Església, 18 | L'any 1868 es va traslladar la parroquialitat des de la vella església de Pierola a la capella del Roser dels Hostalets, construïda el 1852 i posteriorment transformada en un nou temple, de tipus neorromànic. La primera edificació tenia la façana situada en l'actual carrer de jacint Verdaguer. Al 1880 es va engrandir i s'hi feren capelles laterals. Al 1895 s'hi va fer el baptisteri. Al 1929 amb l'objectiu de fer una església de dimensions més grans es va comprar un solar al costat de la rectoria i una casa coneguda com Cal Sala, que s'enderrocà per guanyar superfície. Aleshores es va refer la capella i s'edificà de nou l'església, canviant la seva orientació. L'obra principal es va dur a terme entre 1929 i 1940, dirigida per Josep M. Sagnier. Un cop passada la guerra civil que suposà l'ús de l'església com a magatzem durant tres anys, es van anar fent diverses de les obres (campanar i porxada) que donen la fesomia actual a l'edifici. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de l'any 1958. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1852 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75923-foto-08162-64-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Maria Sagnier (amb participació de Cèsar Martinell i Antoni Català). | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75928 | Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-renaixenca | BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. | 08162-69 | C. J. Mestre Lladós, 5-7 | Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Doménech i Mansana | L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75929 | Escola de Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-les-cases-noves | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 109-124. | XIX-XX | Li falta manteniment per manca d'ús. | Petit edifici cantoner, situat a l'extrem est de Les Cases Noves. Està fet d'obra de maó, i actualment resta tancat i sense ús. | 08162-70 | Les Cases Noves | Segons un acord del plenari de l'Ajuntament de 26.7.1914 s'encarregà el projecte d'aquest grup escolar a l'arquitecte Doménech i Mansana. El mes següent començaren les obres. D'aquesta manera la construcció d'aquesta escola és va fer en paral·lel a l'edificació del grup escolar dels Hostalets de Pierola, les obres del qual acabà dirigint el mateix arquitecte. L'objectiu d'aquesta construcció va ser la de poder donar servei escolar a les diverses barriades que existien a la part sud-oriental del terme municipal (can Gras, can Marcet, can Fontiomarch a més de la de les Cases Noves). | 41.5280900,1.8161900 | 401238 | 4598059 | 1914 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75929-foto-08162-70-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Josep Doménech i Mansana | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75930 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-7 | XX | S'estan perdent els esgrafiats de la façana. Falta manteniment per manca d'ús. | Edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació 'Escorxador Públic', tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics. | 08162-71 | C. de l'Escorxador, s/n | L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús. | 41.5346100,1.7728700 | 397634 | 4598834 | 1933 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.