Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59125 | Casa Alta del Maset de Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | II - VII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. | 08164-3 | A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. | 41.4188500,1.7257300 | 393512 | 4586039 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59126 | El Sarral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. | IIaC-VI dC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. | 08164-4 | Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. | 41.4075500,1.7043500 | 391707 | 4584811 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59127 | La Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIII-XVIII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval o d'època moderna. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 140 m. a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,360, i a 340 m al nord-est de Can Cerdà de Palou. S'hi accedeix prenent la pista que surt de la carretera, en el giravolt existent en el PK indicat i seguint fins al final d'aquesta, en un camps de conreu. El paratge és conegut com Matamargó (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), homònim a l'edifici situat a l'est de la carretera, al sud del giravolt. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la 'zona d'altiplà, en una zona coneguda com 'la Capella' (no s'indica la font del topònim) es va localitzar 7 fragments de ceràmica comuna reduïda, 2 fragments de ceràmica comuna oxidada i un fragment de nansa de ceràmica vidrada, tot atribuïble a 'ceràmica medieval i moderna', així com restes de material constructiu. Els directors de l'estudi apunten la possibilitat de que les restes puguin estar relacionades amb una capella d'època baixmedieval o moderna existent en la zona. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat indici de l'existència de restes arqueològiques. | 08164-5 | A l'est de la carretera BV-2153, PK 4,36, i al nord-est de Can Cerdà de Palou | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia·, realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4297800,1.7316400 | 394024 | 4587245 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.Cal tenir en compte que de ceràmica comuna sense vidriar o vidrada d'època moderna i contemporània se'n localitza freqüentment en els camps de conreu, sense ser un clar indici de l'existència d'estructures antigues.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Matamargó'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59128 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-8 | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IV-XII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època tardoromana o medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en el lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la masia coneguda com la Sala, a 470 m al sud del poble del Pla del Penedès i a 230 m al sud-oest del paratge anomenat Vinyes Llargues. L'accés és fàcil seguint el Camí de la Sala des de la Creu de Terme, pista que condueix al lloc, arribant al marge del torrent. Segons consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, l'existència de restes va fer informada l'any 1961 per Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), exposant la localització de lloses de pedra i tegulae 'procedents de sepulcres destruïts' i que emmarca cronològicament en època romana. Les lloses es van trobar col·locades al marge d'un camí per evitar esllavissaments. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya 'encara es poden veure les lloses quadrangulars aprofitades en el camí, a més d'altres en els marges i en el camp de conreu, i alguns fragments de tègula romana'. La mateixa fitxa de l'Inventari exposa la problemàtica de l'adscripció cronològica de les sepultures, que tant poden ser d'època tardoromana com alt medieval. En la fitxa de l'Inventari hi apareixen fotografies de les suposades lloses, utilitzades per arranjar esvorancs del camí que hom suposa que seccionà la necròpolis. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat el lloc on es considera que es va localitzar les restes i on hi romanen encara les lloses en la superfície del camí. Es tracta de l'antic camí que condueix del poble del Pla del Penedès a la Sala, creuant el Torrent de Sabanell a través de l'anomenada Palanca, que és situada a escassos 25 m. d'aquest indret. El lloc correspon a la part superior de la pendent que des dels camps de vinyes baixa pronunciadament fins al peu del torrent. La zona avui dia (2017) roman abandonada, amb el camí i la passera sense ser utilitzats. En aquesta zona i en l'entorn immediat no s'hi ha localitzat cap resta arqueològica ni indicis de la seva existència. En el talús que forma l'antic camí hi aflora el subsòl rocós, ben visible, de les mateixa composició sorrenca que les lloses que hom suposa que formaven les cistes. | 08164-6 | Lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la Sala i a 470 al sud del poble del Pla. | 41.4108500,1.7110600 | 392273 | 4585169 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Paleocristià|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|84|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59129 | L'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | VII-IaC | Possibilitat d'estar malmès, parcialment, per moviments de terres. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona, 'en el vessant sud-est del serrat, en un tall del camí' es van localitzar 19 fragments de ceràmica comuna oxidada, de la qual la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya no precisa si es tracta de produccions ibèriques o romanes, i una vora d'àmfora ibèrica. Per una altra banda, 'en una terrassa immediatament superior' s'observà l'existència de possibles restes de murs. En visitar-se les vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de restes arqueològiques en la zona que comprèn el polígon d'expectativa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Aquesta zona engloba al nord una àrea de matollar i bosc, mentre que l'àrea sud és ocupada per una vinya. Per al cultiu d'aquesta és evident que s'ha arranjat en gran mesura el terreny, rebaixant part l'extrem de la pendent cap al turó, com a mínim en 3 m. d'alçada, d'acord amb el que s'observa en el talús existent. | 08164-7 | Camps situats a 280 a l'oest de la carretera BV-2153 i a 280 al sud-est del puig de l'Aguilera. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4312400,1.7258300 | 393541 | 4587414 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.El jaciment és proper al de les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Els límits d'ambdues zones d'expectativa estan separades únicament per uns 60 m. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59131 | Vinya de l'Oliverar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-loliverar | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. ROS MATEOS, ALEJANDRO (2004): 'El món ibèric tardà i la romanització al Penedès', Fonaments, 10-11. | II - I aC | Possiblement malmès per moviments de terres i urbanització de la zona. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana. El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en 'terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo', segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat. Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes). En revisar-se la 'Carta Arqueològica' (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, 'en les camps més pròxims al cementiri' es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes 'es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla'. Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró 'l'ocupa en l'actualitat una fàbrica'. Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri. Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl. Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre. | 08164-9 | Camps situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, entre cementiri i camp de futbol. | 41.4164100,1.7076600 | 391998 | 4585790 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les referències comporten certa confusió en la concreció del lloc d'aparició de les possibles restes, doncs els possibles terrenys ocupats pel camp de futbol i fàbrica es situen a 400 m a l'est del cementiri, mentre que la zona d'expectativa arqueològica assenyalada actualment es situa entre el camp de futbol i el cementiri. Convindria prospectar tot el sector per revisar la ubicació del possible jaciment.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundària el de 'Vinya del Cementiri'. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59132 | Vinyes grans del Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-grans-del-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC - Vdc | Possiblement malmès per moviments de terres realitzats en els conreus. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica es situa a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4, a l'oest també de la masia Can Cerdà de Palou, en unes vinyes extenses anomenades Vinyes Grans del Cerdà de Palou (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), nom que pren el possible jaciment. La zona es situa en concret al nord-oest a la pista que condueix a les vinyes, aproximadament a 280 m del mas Cerdà. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona es van localitzar fragments de ceràmica romana en superfície, entre les quals comuna oxidada, comuna oxidoreductora, ceràmica de cuina reduïda, una vora de Terra Sigil·lada, així com fragments de tegula, d'imbrex i un de sílex. En visitar-se eles vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat alguns escassos materials arqueològics en el sector central de l'àrea d'expectativa, a uns 20 m al nord de la pista d'accés. Entre aquests una nansa d'àmfora itàlica i dos fragments de ceràmica comuna oxidada, presumiblement romana. Els materials localitzats fins ara no permeten concretar la caracterització del possible jaciment, que com a mínim s'hauria d'emmarcar cronològicament en època alt-imperial, d'acord amb els fragments d'àmfora itàlica i de sigil·lada. | 08164-10 | Vinyes situades a 280 m a l'oest de Can Cerdà de Palou. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4289200,1.7245900 | 393433 | 4587158 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 59213 | Plàtans de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-fontanals | XX | Plantació lineal formada per dos grups de 10 i 6 exemplars de plàtans (Platanus hispanica) situats a l'entorn de la casa nova de can Fontanals, en el marge esquerre del camí que mena al Serral. Els arbres devien ser plantats per aquella propietat amb finalitats ornamentals i pràctiques -com ara procurar ombra a l'estiu- i la seva distribució dibuixa la traça original del camí antic, ja que la primera renglera, situada entre la cruïlla del Camí Nou i la casa, comença ben bé arran del voral i acaba amb la meitat dels exemplars dins la tanca metàl·lica de la finca. La segona alineació s'inicia tot just sobrepassada l'edificació i descriu un semi-arc a una distància mitjana de 3 metres del camí. Les dues alineacions presenten la mateixa cadència entre peus, de port mitjà i troncs de 80 a 100 cm de perímetre. En general, mostren apareixen ben formats i mostren un bon estat fitosanitari, sense feridures dignes d'esment ni podes agressives. Com a curiositat, notarem que el quart arbre de la segona alineació té dos peus bessons d'una mateixa soca. Una mica més endavant hi ha dos plàtans aïllats, de les mateixes característiques que els anteriors. Tots ells apareixen a l'ortofoto de 1946, la qual cosa els dóna una edat de més de 80 anys. | 08164-91 | Casa nova de can Fontanals | 41.4094000,1.7179100 | 392843 | 4584999 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59214 | Figuera de Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-matamargo | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de mides monumentals situat en un extrem de la vinya de Matamargó com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. La soca fa 1,6 metres de perímetre i dóna origen a mitja dotzena ramificacions en totes direccions, així com a diversos repeus. La capçada assoleix una altura propera als 12 metres i els 20 metres de diàmetre. Les seves branques han engolit un parell de cirerers i el cablejat de l'estesa elèctrica de baixa tensió que travessa la vinya en sentit E-W, així com un parell de cirerers. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions modestes, alineada amb dos exemplars més avui desapareguts i ocupant una posició centrada al mig de la plantació, senyal inequívoc de l'avanç de la brolla en detriment de la vinya en aquests darrers temps. | 08164-92 | Vinya de Matamargó | 41.4307200,1.7313300 | 393999 | 4587349 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59215 | Figuera del camí de cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-cal-jofre | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al peu d'una de les vinyes de la plana agrícola que hi ha entre el torrent de Marrugat i cal Jofré com a producció agrícola complementària. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2 metres de volta de canó i dóna origen a dues ramificacions simètriques de 1,68 i 1,7 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 8 metres i els 10 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. | 08164-93 | Camí rural de Vilafranca a Terrassola s/n, a 350 a l'est de cal Jofrè. | 41.4216200,1.7320300 | 394043 | 4586338 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59216 | Oliveres del camí de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-cami-de-cal-feset | Conjunt arbori lineal format per diversos peus d'olivera (Olea europaea), sense que es pugui precisar el número exacte d'exemplars. Es tracta de soques molt velles distribuïdes en quatre motes de terra consecutives en un lapse de 50 metres de distància. A cada monticle hi ha un nombre de soques que oscil·la entre 6 i 2, però amb arrels comunes en la majoria de casos. L'olivera és una arbre de fulla perenne i port baix, amb troncs entortolligats de 2 metres d'altura abans de ramificar-se. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. La proximitat dels peus fa que la major part de branques dibuixin un anell excèntric, la qual cosa dóna lloc a la formació de capçades conjuntes de 9 metres de diàmetre. De Nord a Sud, la primera agrupació aplega sis soques: la més gran fa 1,8 metres de volta de canó; les mitjanes oscil·len entre 1,55 i 1,3 metres, i les petites en fan 0,8. El segon grup presenta cinc soques, les més grans de les quals amiden 2,18 i 1,58 metres. El tercer conjunt és format únicament per dues soques esqueixades, de 3,6 i 2,85 metres de volta de canó. L'últim grup es divideix en tres arbres més de 2,9, 1,88 i 1,2 metres. Els arbres apareixen en l'ortofoto de l'any 1946, però són molt més vells. En molts casos, l'edat de les arrels pot ser superior a la del seu tronc. Ni tan sols a través dels anells de creixement que queden a la vista resulta fàcil determinar-ne l'edat, a causa del seu càmbium asimètric, el procés de maduració i la naturalesa recargolada de la seva fusta. | 08164-94 | Lateral nord del camí rural de cal Feset, a 240 m al sud-est de la masia. | 41.4133400,1.7244600 | 393397 | 4585428 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 85|83 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 59217 | Figuera de la plana de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-plana-de-cal-feset | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al mig d'una de les vinyes del pla de cal Feset com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2,5 metres de volta de canó i dóna origen a tres ramificacions d'entre 1,5 i 1,4 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 6 metres i els 8 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. | 08164-95 | Vines del pla de cal Feset, a 107 metres al nord del camí de cal Feset. | 41.4134900,1.7260400 | 393529 | 4585443 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59218 | Cedres de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera | XX | Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. | 08164-96 | Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. | 41.4281100,1.7175200 | 392841 | 4587077 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59219 | Camí arbrat de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-arbrat-de-laguilera | XX | Plantació formada per dues línies paral·leles de 26 xiprers (Cupressus sempervirens) de 8 a 12 metres d'altura situats a banda i banda de la costa pavimentada que mena a la masia de l'Aguilera, entre dues terrasses de vinya. Al costat de tramuntana trobem 14 exemplars, mentre que al costat del migdia en falten dos per completar la sèrie (el primer i el tercer, començant per baix). La distància entre peus és de 10 metres, una cadència que permet la seva alternança amb una plantació d'oliveres en posició intercalada. En l'ortofoto apareixen tots els exemplars d'una i altra espècie, de manera que alguns devien morir i no van ser reemplaçats. Es tracta de dos arbres típicament mediterranis, perfectament adaptats a sòls àrids i temperatures càlides o temperades. Ultra el seu rendiment agrícola, l'olivera ha esdevingut també un arbre ornamental. Tanmateix, l'objecte de la plantació cal cercar-la en el seu simbolisme. A Catalunya, el xiprer és senyal de benvinguda i hospitalitat. Per la seva longevitat, les dues espècies es relacionen amb la immortalitat, una idea reforçada pel fet que es tracta d'arbres de fulla perenne, sempre verds i de fusta incorruptible per les seves resines. A més, la capçada estreta del xiprer i les seves branques erectes i arrapades al tronc l'enfilen directament cap al cel, casa de Déu i lloc de descans etern. Per aquestes raons, el xiprer s'ha plantat en cementiris i en les immediacions de tota mena d'edificis religiosos, com podria ser el cas de la Mare de Déu del Roser. | 08164-97 | Masia de l'Aguilera, tram nord del camí veïnal que uneix la masia amb la carretera BV-2153. | 41.4268300,1.7173000 | 392821 | 4586935 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59220 | Alzina de la vinya de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. | 08164-98 | A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. | 41.4180500,1.7249700 | 393447 | 4585951 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59221 | Alzina de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. | 08164-99 | La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. | 41.4101900,1.7113100 | 392293 | 4585095 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||||
| 59208 | Torrents de les Vies i de Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat | Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. | 08164-86 | En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. | 41.4220400,1.7357300 | 394353 | 4586380 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||||
| 59209 | Torrent del Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira | El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. | 08164-87 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4197900,1.7139200 | 392527 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 59210 | Torrent de Brivons o de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell | El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. | 08164-88 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4114600,1.7058200 | 391836 | 4585243 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 59211 | Torrents del Romaní i Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe | Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. | 08164-89 | En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès | 41.3949200,1.7084000 | 392024 | 4583403 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 59212 | Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes | Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). | 08164-90 | En el sector central del municipi, en direcció est-oest. | 41.4206500,1.7208900 | 393111 | 4586244 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59138 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. | 08164-16 | Plaça de Pau Casals, 6 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. | 41.4192600,1.7109400 | 392277 | 4586102 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59140 | Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XIX-XX | Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. | 08164-18 | Carrer Planes, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4170500,1.7119200 | 392355 | 4585856 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59141 | Pisos de Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XX | Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. | 08164-19 | Carrer Plaja, 14 | L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. | 41.4175400,1.7116500 | 392333 | 4585911 | 1915 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Antoni Pons i Domínguez | A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 59150 | Ca la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. | 08164-28 | Carrer de Ponent, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. | 41.4184200,1.7103000 | 392222 | 4586010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Mateu Baqués | Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59152 | Cal Joanet Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. | 08164-30 | Carrer Quarters, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4171500,1.7120100 | 392363 | 4585867 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59155 | Cal Vaqués / Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. | 08164-33 | Carrer de la Creu, 22 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4162800,1.7127600 | 392424 | 4585769 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59156 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XVIII | Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). | 08164-34 | Carrer Verge de Montserrat, 5 | L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). | 41.4177700,1.7125800 | 392411 | 4585935 | 1777 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font Piqueras | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59157 | El Casino - Societat Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. | XIX-XX | Restaurat recentment. | Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. | 08164-35 | Carrer Planes, 3 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). | 41.4169800,1.7120200 | 392363 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59158 | Casa del carrer Rovira núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. | 08164-36 | Carrer Rovira, 13 | 41.4164700,1.7121900 | 392377 | 4585791 | 1916 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59159 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. | 08164-37 | Carrer de Sabanell, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4181200,1.7099500 | 392192 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'immoble és destinat actualment a turisme rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59160 | Casa carrer Anselm Clavé, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. | 08164-38 | Carrer Anselm Clavé, 47 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4189900,1.7110100 | 392282 | 4586072 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59161 | Casa carrer de Baix, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 | XIX | Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. | 08164-39 | Carrer de Baix, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4177100,1.7133900 | 392479 | 4585927 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59162 | Cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casesnoves | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Masia aïllada, amb diversos annexos, d'orígens medievals però molt reformada, d'estil popular. Cal Casesnoves es situa just en límit nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, arran del terme de Subirats. De fet la línia de terme en aquest punt fa una reculada cap a l'oest per incloure precisament totes les edificacions de Cal Casesnoves. Dista aproximadament 100 m, al nord-est, del veïnat de les Parellades. Conforma Cal Casesoves dos habitatges i diversos annexos agrícoles situats al sector occidental. L'edifici principal, ben visible entre el conjunt, correspon a l'immoble situat més a l'est, on arriba el camí que condueix a la finca, procedent de les Parellades, i on hi ha el barri d'accés. L'altre habitatge s'hi adossa per la façana sud-oest, com ala resta de construccions. El conjunt té l'aspecte eminentment agrícola, de construccions d'època contemporània, entorn els segles XIX i XX. Malgrat els presumibles antecedents medievals (LLORAC, 2015:40) no hi ha vestigis visibles que remetin a una construcció medieval o fins i tot d'època moderna. En cas d'haver existit, l'edifici actual respondria a una reforma completa d'un edifici preexistent, realitzada a la segona meitat del segle XIX. L'edifici principal de Cal Casesnoves és de planta quadra, d'uns 168m2, amb la façana orientada al sud-est. Es tracta d'un volum de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos accessos, ambdós de refacció recent, un que es dirigeix a l'habitatge i l'altre al garatge. Entre els dos, hi ha una petita finestra. A la planta pis les obertures són tradicionals, comunes, però no modificades. Al centre de la façana i al lateral oriental hi ha dos balcons, idèntics, amb llosana de pedra amb bossell, protegida per una barana de ferro decorada amb motius geomètrics. En el lateral occidental existeix una finestra comuna, sense cap ornamentació. Principalment destaca en la façana el rellotge de sol, situat entre els dos balcons, elevat, pràcticament tocant a la cornisa. Es tracta d'un rellotge de sol pintat, format per un cercle de color groc amb les bores de color vermell. Les línies horàries són també de color vermell. Destaca que el gnòmon està enclavat sobre una representació figurada, amb faccions de rostre humà, del sol. Tot és emmarcat per un requadre quadrat, també de color roig. La pintura de totes les parts de rellotge està desgastada i en parts perduda. La coberta de l'edifici és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, desplaçat cap al nord. En la coberta hi ha un badalot de planta quadrada, notablement elevat. L'habitatge adossat per l'oest a Cal Casesnoves és senzill, sense trets particulars, amb obertures tradicionals, comunes. Al voltant hi ha diversos coberts adossats o aïllats. | 08164-40 | Veïnat de les Parellades, a l'est. | Segons Salvador Llorac el topònim complet és Cal Casesnoves del Pujol. El 1388 s'esmenta un mas d'en Pujol en el terme del castell de Lavit que podria correspondre, segon Llorac, a l'emplaçament de Cal Casesnoves. El fogatge de 1497 anomena Antoni Casesnoves del Pujol. En el de 1516 també apareix Casesnoves, al sector de la Sala. I en el fogatge de 1553 apareix de nou Antoni Casesnoves. En l'amillarament de 1857 apareix de nou Cal Casesnoves, així com al de 1864, en el que es situa a les Parellades (LLORAC, 2015:40-41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1870, que respondria a la data aproximada de construcció de l'edifici actual, possible refacció d'un de preexistent. | 41.4156100,1.7462600 | 395223 | 4585654 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | En els plànols topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com Cal Casanoves, denominació errònia d'acord amb la documentació històrica de l'edifici i propietaris, que sempre ha estat Casesnoves. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59165 | Cal Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. | 08164-43 | Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) | 41.4188900,1.7409800 | 394787 | 4586024 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59166 | Masovería de cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-casesnoves | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, en el núm. 5, essent un edifici vistós un cop s'arriba al nucli. Es tracta d'un habitatge de marcat estil popular, interessant exemple d'una casa de camp del segle XIX que arquitectònicament rellegeix les característiques de les antigues masies. L'edifici disposa d'un volum i dimensions considerables. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'uns 115 m2 de superfície, i constituït per planta baixa i dos pisos. En destaca especialment l'ordenació de les obertures de la façana principal, orientada al sud, que, juntament amb la magnitud de l'immoble, li confereix una forta presència. La conservació de l'immoble és excel·lent, rehabilitat recentment, conservant els trets històrics. Totes les obertures presenten una vasa d'adorn pintada, que les ressalta. Presenta les obertures distingides com si de dos cossos independents es tractés, amb eix compositiu en el lateral oest i un altre a la resta de l'edifici. Aquest eix occidental presenta a la planta baixa una accés d'arc escarser, amb porta de fusta, antiga, d'una sola fulla però ampla. Sobre aquesta, a la planta pis, hi ha una finestra balconera, amb balcó, de llosana motllurada i barana de ferro amb motius geomètrics. En el segon pis hi destaca una finestra que duu un ampit encornisat, de taló. En aquest lateral occidental hi conserva el plafó ceràmic que denomina la barriada, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. El tram oriental de l'immoble hi ha l'accés principal a l'immoble, també d'arc escarser, més ampli que l'altra. No està centrat ni en la façana ni respecte els de les finestres dels pisos superiors, sinó lleugerament desplaçat cap a l'oest del l'eix central d'obertures, és a dir proper a l'altra porta. Al pis primer hi ha dues finestres, gairebé quadrades, i sobre aquestes, en el segon pis, n'hi dues de rectangulars. Cap d'elles sense ampit destacat. En la façana occidental, que dóna al carreró del veïnat, hi ha una finestra a primer pis, d'ampit lleugerament volat i semicircular, amb reixa de barres també semicircular, que destaca pel rejuntat d'obra del semicercle amb plom de la façana. A la planta baixa i a la segona hi ha, en cadascuna, un petit finestró. A mitja façana nord s'hi adossa un immoble veí, però a la resta, tocant al carreró, és visible el parament de l'edifici, on hi hauria hagut un cobert, ja que no està arrebossat. S'hi observa que la meitat de l'alçat de l'edifici, fins a mig primer pis, és d'obra de maçoneria mixta, mentre que la part superior és d'obra de maons, fet que indica que probablement la part inferior correspon a un edifici preexistent, mentre que la part superior hauria estat aixecada possiblement en la segona meitat del segle XIX. El coronament de les façanes és comú, amb un cort ràfec de teules. La coberta de l'immoble és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 08164-44 | Veïnat de les Parellades, núm. 5. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Josep Bruna indica que l'edifici correspon a l'antiga masoveria de cal Casesnoves (DIVERSOS AUTORS, 2011:44) | 41.4187400,1.7411500 | 394801 | 4586007 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc