Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82173 | Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 91. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5938 | XIV-XIX | Presidint un petit barri separat del nucli urbà de la Pobla de Claramunt, l'antic mas dels Vivencs resta parcialment integrat dins la trama urbana del barri al que dona nom (barri anomenat del 'General Sanjurjo' durant el franquisme. El mas s'estructura en tres cossos o blocs diferenciats, que delaten les diferents fases constructives sofertes al llarg del temps caracteritzades per una bona construcció en pedra segons diverses tècniques i que acaben conformant un imponent conjunt similar al d'una casa forta, amb porxades a dos nivells i edificacions més elevades respecte al cos principal a mode de torres. A la part exterior de la casa, encarada a la via pública, hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep, emmarcada per uns magnífics esgrafiats d'estil barroc. A l'interior, diversos sistemes d'arcades dels segles XVI-XVIII fets a base de pedra de travertí local es conserven en un notable estat. | 08165-52 | Plaça de Sant Josep, 2 | Aquest mas, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, era conegut antigament amb els noms de can Valls o can Biosca, i ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV. Va pertànyer a la família Ventayols fins el segle XVIII, als Valls al segle XIX i als Puget i Biosca d'Igualada al segle XX. Actualment, i des de fa uns anys, és una finca molt apreciada a tota la comarca per celebrar-hi esdeveniments familiars. | 41.5547300,1.6831400 | 390183 | 4601178 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta casa pairal apareix amb la denominació de 'Can Biosca' o 'Can Valls', sense fer cap esment al seu nom actual de 'Mas dels Vivencs'. | 94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82190 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-21 | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5898 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=36&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6710 | XIV-XXI | El carrer Major de la Pobla de Claramunt discorre actualment des del carrer del Raval fins a desembocar a l'Avinguda Catalunya (carretera C-244), i en el seu urbanisme i en les cases que el conformen és possible observar-hi gairebé 7 segles d'història de la vila, amb edificis significatius de l'etapa més primitiva com ara l'Antiga Casa de la Vila, el casal de Cal Coca, l'antiga capella gòtica de la Santíssima Trinitat, o les cases amb portalades adovellades dels segles XVI i XVII, tot passant per l'església parroquial construïda al segle XVIII i arribant a les cases del segle XX construïdes abans de la Guerra Civil i a les activitats culturals dels últims anys com el Pessebre Vivent o la Trobada de Puntaires per a les que el carrer conforma l'escenari idoni. Tot i la seva importància històrica, es tracta d'un carrer estret, com correspon als paràmetres de la urbanística medieval tradicional. | 08165-69 | Carrer Major | Aquesta arteria urbana degué ser de les primeres, si no la primera, a formar-se a partir de l'assentament de la població en aquest indret al peu de la muntanya del castell després que la gran riuada de l'any 1344 arrasés la Pobla Vella, al lloc on avui hi ha el barri de les Cases Noves. En la Carta Pobla que regula les condicions d'aquest nou punt de poblament s'especifica que es cedeix ‘un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres segons s'especifica en el mateix text. Antigament era també conegut com ‘carrer del Mig' per la seva posició central respecte al nucli baixmedieval de la Pobla. | 41.5545200,1.6748700 | 389493 | 4601165 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82190-foto-08165-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 93|94|95|98|105|106|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82268 | Els Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-mollons | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015-16): 'Llibres i mapes de vegetació dels Mollons', Butlletí Municipal, agost 2015-febrer 2016, p. 22. | Eocè | Es tracta d'un singular massís de formació terciària (Eocè), de 542 metres d'alçada, característic per les grans masses de roca que sobresurten al seu coronament, ubicat al nord del terme municipal i encarat cap als termes de Vilanova del Camí i Igualada. En la seva formació geològica es veuen ben assenyalats els seus sediments a les franges horitzontals i ondulants dels seus plegaments formats a base de pedra calcària marina. Al peu dels mollons és possible observar l'efecte erosiu de les corrents d'aigua que han anat tallant verticalment el terreny, deixant al descobert els diversos estrats geològics. Aquesta formació geològica és visible des de pràcticament qualsevol punt de la Conca d'Òdena. | 08165-147 | Els Mollons | Les tres grans masses rocoses sobresortints al seu coronament, han fet que popularment, i des de temps immemorials, el massís es conegui com ‘els Mollons' i també, encara que molt menys popular entre els locals, com ‘els Tres Mollons'. Les execucions que dictaminava la justícia baronial dels segles medievals i moderns es duien a terme de les forques que hi havia ubicades a la falda dels Mollons, a l'indret de les cingleres del Grau i en el lloc que encara conserva el topònim de ‘les Forques', un cop travessat el riu i davant de l'antic Camí Ral. El mes de juliol de l'any 1936, la muntanya patí un dels seus pitjors incendis, que afectà el sector del coronament del massís conegut com les Planes. Altres tres petits incendis s'hi van declarar durant els anys 80' del segle XX. | 41.5706200,1.6806300 | 390000 | 4602945 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82268-foto-08165-147-1.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 124 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82269 | Pedra de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml | La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d'esta a oest en paral·lel a l'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410'4 m d'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d'un ninot, és sens dubte l'element més significatiu d'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom. | 08165-148 | Serra de la Ninota - Les Garrigues | Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona. | 41.5496000,1.6655800 | 388709 | 4600630 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82127 | Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l'Anoia i de part de la Catalunya central. L'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d'història i de diverses guerres i reconstruccions que l'han afectat profundament, així com d'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d'un turó (popularment conegut com 'muntanya del castell') de 461 metres d'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l'enderrocament de l'antiga muralla. El fossat del castell s'associa la fase d'ampliació d'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s'observa la torre de l'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s'hi localitza també l'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s'hi conserva només les restes d'una bassa i d'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell. | 08165-6 | Castell de Claramunt | El castell de Claramunt -‘Claremonte'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d'austriacistes i finalment fou ocupat per l'exèrcit borbònic, fet que deixà l'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s'hi van efectuat reparacions. En l'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d'abandonament i ruïna absolut. A causa d'aquest abandonament, l'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d'intervencions arqueològiques, el 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l'Anoia', produïda per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919). | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 978 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg | Legal i física | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes. | 85|91|92|93|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82128 | Santa Maria del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics. | 08165-7 | Castell de Claramunt | Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal. | 41.5548500,1.6696200 | 389055 | 4601208 | 990 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82146 | Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&index=20 | A l'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt. | 08165-25 | Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal. | L'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d'ells dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d'una donació particular a l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum. | 41.5558900,1.6705200 | 389132 | 4601322 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||||
| 82168 | Can Galan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galan | -RIBA GABARRÓ, Josep (2002c): 'El Parc del marquès de Camps', Butlletí Municipal, 22, p. 17. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25266 | XVIII | Es tracta d'una antiga masia que es troba al capdamunt d'una elevació de terreny que caracteritza les acusades pendents dels carrers de l'actual barri de Can Galan, controlant l'antic camí que duia al no molt llunyà mas dels Vivencs. L'estructura està formada per dos cossos rectangulars i dos de quadrangulars, tots de diferent mida i pisos (des de només planta baixa a planta baixa i dos pisos el cos principal), juxtaposats, amb coberta a dues aigües o a una sola aigua segons el cas. Aquests quatre cossos formen un perímetre final rectangular irregular; un mur de maçoneria adossat als extrems de les façanes del nord tanca la casa i regularitza el rectangle Algunes de les finestres dels pisos superiors són amb arc, així com les portalades d'accés que són d'arc rebaixat i sense adovellar. Les façanes estan actualment arrebossades, i adossades a les parets laterals exteriors de la casa, pel costat de ponent, es conserven unes estructures fetes amb blocs de pedra de turo i altres materials corresponents a un antic cup i un forn. A l'interior hi ha una sala amb arcs de mig punt i els sostres són de bigues i llates de fusta Al voltant d'aquesta edificació d'origen rural i el seu petit jardí-bosquet, durant els últims decennis s'hi ha anat configurant l'actual barri residencial de Can Galan. | 08165-47 | Carrer Comte Borrell II, s/n | La masia de Can Galan, considerada vinetera, és documentada des del segle XVIII com a masia d'Olzinelles. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va ser propietat de la família Camps, que des de 1876 ostenta un marquesat L'any 1991 l'Ajuntament de la Pobla comprà l'edifici i el 1998 el rehabilità per dedicar-lo a serveis administratius i activitats diverses. Des de l'any 2007, l'edifici acull un equipament infantil i és la seu de l'Arxiu Fotogràfic Municipal. | 41.5569700,1.6797900 | 389907 | 4601430 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També coneguda com Masia d'Olzinelles i com Cal Galant. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82179 | Antiga Capella de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): 'Les obres a l'antiga Trinitat', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5903 | XIV-XVIII | D'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de 'campanar vell', degudament senyalitzada amb una placa posada per l'ajuntament a la façana, així com l'actual edifici de la rectoria i part d'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l'interior del qual s'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l'església parroquial s'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l'any de construcció i revela l'autoria -el nom del mestre d'obres- de l'edifici sacre: 'En l'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà'; l'altra clau de volta s'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l'edifici de la rectoria i porta la inscripció '1670'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d'un grup d'excursionistes. | 08165-58 | Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793. El 1567 s'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l'antic edifici que dona a la façana principal de l'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l'edifici denominada popularment ‘campanar vell' fou seu d'una botiga de mobles durant els anys 70'-80', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6). | 41.5546600,1.6746900 | 389478 | 4601181 | 1380 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan de la Padroa | IMATGE I: planta de la capella dibuixada l'any 1915 per l'Institut d'Estudis Catalans.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, 'Rectoria') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82183 | Ateneu Gumersind Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-gumersind-bisbal | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 82-83. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): 'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme', Revista d'Igualada, 51, p. 19-31. | XX | A l'avinguda principal del nucli de Població, al costat de l'església parroquial i davant l'Ajuntament, s'emplaça aquest gran edifici que ocupa part d'una illa urbana, al solar on abans de la Guerra Civil s'hi havia aixecat l'antic edifici del Centre Republicà. Es tracta d'un edifici molt remodelat i ampliat al llarg del segle XX, que en el seu estat actual es presenta com una edificació de varis cossos annexats amb planta baixa i primer pis, que a nivell de façanes es presenta com una sola unitat que s'obre a tres carrers. Part de la façana principal té una zona porxada que abasta tota l'alçària de l'edifici. | 08165-62 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'any 1920 s'inaugurà en l'actual solar de l'Ateneu Gumersind Bisbal el nou edifici del Centre Republicà, abans al carrer Major. El 1923, amb el cop d'estat de Primo de Rivera, l'edifici passà a dir-se Centre Cooperatiu, on també van quedar integrats els dretans del Jardí. Aquesta situació va durar fins el 1928, quan els republicans van marxar al seu nou local del Casino Recreatiu. Acabada la Guerra Civil, l'antic Centre Republicà, ara anomenat popularment ‘la Falange' per ser seu administrativa d'aquesta organització, va quedar com a únic local social-recreatiu del poble. El 1970 l'edifici va passar a mans municipals i amb el patronatge econòmic de Gumersind Bisbal i Gutsems es van fer reformes i el 1976 es va reobrir com a Centre Cultural i Recreatiu. L'any 1987 s'hi va incorporar una Sala de Joves. Després de ser objecte d'importants remodelacions arquitectòniques: el 199 s'inaugurà el nou local amb el nom d'Ateneu Gumersind Bisbal, i el 15 de juny de l'any 2002 es va inaugurar la remodelació integral i una nova ampliació de l'edifici que va passar a tenir servei de bar, les dependències per a les entitats del poble i la biblioteca municipal ‘Mn. Jacint Verdaguer'. Actualment és una infraestructura municipal molt focalitzada a activitats lúdiques, on la Regidoria de Benestar Social hi organitza una àmplia gama d'activitats, cursos i tallers. És també la seu social de la coral La Lira i de altres entitats locals, i és per això que està considerat el cor de la vida social i cultural de la Pobla de Claramunt. | 41.5544800,1.6755200 | 389547 | 4601159 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82183-foto-08165-62-1.jpg | Inexistent | Popular|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82192 | Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-castell | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 258-260. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona. | X-XX | Parcialment perdut per manca d'ús. | Es tracta d'un antic camí que, tot serpentejant i rodejant la muntanya al capdamunt de la qual hi ha el castell, connectava La Pobla de Claramunt amb la fortalesa medieval per la seva entrada principal, ubicada a la banda sud. Aquest camí està parcialment perdut, tot i que el seu trajecte complet apareix encara marcat en plànols del segle XIX (e. g. 'Croquis de Igualada y sus inmediaciones' 1813). Es tracta d'un trajecte molt més llarg que el camí emprat actualment, i aquest fet s'explica pel seu ús com a camí de bast. Tot sortint del poble, discorre per la Vall de Garrigues, tot passant pel mas en runes de Can Valls de les Garrigues i fent giragonses pel vessant de ponent del roquissar del Cargol, des d'on finalment s'enfila cap a la fortalesa. A la seva part final, just abans d'arribar al castell, aquest antic camí es torna estret i fa vulnerable a tothom qui hi passa, mostrant així molt clarament la seva voluntat o concepció defensiva. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts de referència i control com ara la casa fortificada de can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o una estructura de guaita a la part alta d'un altre dels trams, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre que amb tota probabilitat hi va haver al puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements de control visual i comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí. Aquest camí enllaçava amb un altre que venia d'Igualada tot passant per les carenes de la Guàrdia (terme municipal de Vilanova del Camí) i per les Socarrades, ja al terme de la Pobla de Claramunt. | 08165-71 | Vall de les Garrigues | El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', fins inicis del segle XX va ser el tradicionalment emprat per anar de la Pobla al Castell de Claramunt. Actualment està poc o gens transitat, atès que actualment hi ha habilitat el denominat ‘Camí del Castell' que bé des del nucli antic de la població (carrer de les Tres Fonts), bé des de l'Avinguda Pompeu Fabra, mena a la fortificació per un camí més curt to i que amb un pendent molt més acusat. És també, des de fa uns pocs anys, el camí emprat de nou per accedir al castell durant l'Aplec de la Santa Creu celebrat a inicis de maig, caminada popular que s'ha anat popularitzant amb el nom de ‘pujada al castell per la banda de ponent'. | 41.5530200,1.6622400 | 388437 | 4601014 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82192-foto-08165-71-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto del tram final de l'accés primigeni al castell dels Claramunt (fotografia: Manel Ramoneda). | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82219 | Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825). | XX | Es tracta d'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: 'Quan el sol riu d'alegria/ jo dic les hores del dia'. | 08165-98 | Carrer de Francesc Salvà, 1 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5519200,1.6801800 | 389931 | 4600869 | 1996 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan Padró Escudé | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82236 | Materials Arqueològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | Es tracta de varies dotzenes de caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de gran part dels jaciments localitzats dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït principalment de les excursions realitzades al llarg del segle XX per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic de la Pobla de Claramunt que es custodia en aquesta col·lecció, tal volta sigui un recipient cilíndric de ceràmica feta a mà, decorat amb un cordó incís, provinent del jaciment Ibèric del Camí de la Font del Llop. | 08165-115 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada però també per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions arqueològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla, lligades principalment a la construcció del polígon dels Plans d'Arau i a la realització d'obres a variants i carreteres que passen pel terme. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82236-foto-08165-115-1.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada | IMATGE 1: Vas ceràmic ibèric fet a mà provinent del Camí de la Font del Llop (fotografia: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 80|81|83|85|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82237 | Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. | Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 08165-116 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada | La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg | Física | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia). | 124|123 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82238 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0 | XXI | Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals. | 08165-117 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa. | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 2001-2 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Teresa Riba | IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia). | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82239 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1 | Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt. | XX-XXI | Es tracta d'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l'any i promoguts, junt amb els gegants, per l'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l'efecte d'un cap desmesurat. | 08165-118 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d'Associació Cultural La Llobreia. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82244 | Goigs de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html | XIX-XX | Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX. | 08165-123 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82246 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48 | XIV-XXI | Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l'edifici de l'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s'emplaça l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada 'Arxiu Contemporani' i amb documentació fins l'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada 'Arxiu Històric'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el 'Llibre del Comú' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el 'Llibre de Comptes donats pels regidors' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa. | 08165-125 | Avinguda Catalunya, 16 | L'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L'Arxiu Municipal va ser objecte d'una classificació amb criteris arxivístics l'any 1994, per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (Servei d'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l'Arxiu Municipal realitzat l'any 1994 per l'Arxiu Comarcal de l'Anoia -ACAN-, s'indica que es tracta d'un 'catàleg provisional'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82247 | Col·lecció de Documents Medievals a l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): 'L'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament', La Veu de l'Anoia, 13 de setembre, p. 20. | XIV-XV | Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: 'Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305), 'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). | 08165-126 | Avinguda Catalunya, 16 | Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||
| 82248 | Carta Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48. | XIV | Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l'Arxiu Municipal 'Secció Arxiu Històric'. Es tracta d'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s'especifica que es cedeix 'un pati al camp d'en Jaume Coca', a l'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document. | 08165-127 | Avinguda Catalunya, 16 | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l'Arxiu Parroquial -‘Dotació d'un preverat a Prats de Segarra' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt' de l'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts' per al gaudi públic fins entrats els anys 90' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s'havia fet pasta de paper. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu | 85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82250 | Arxiu Fotogràfic Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1 | -http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/ | XX-XXI | Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP. | 08165-129 | Carrer Comte Borrell, s/n | Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan. | 41.5568900,1.6798100 | 389909 | 4601422 | 1983 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82261 | Festes Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-culturals | -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-claramunt-engega-curs-festes-culturals/ | XXI | Aquesta festa s'organitza anualment des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, i sol tenir una durada que s'estén de setembre a novembre, amb diversitat d'actes culturals com el seu nom indica: teatre, exposicions, concerts etc. Dins del marc de les Festes Culturals, un dels actes centrals és la concessió del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, actualment amb caràcter bianual. Durant l'edició de les Festes Culturals de 2018, el diumenge 11 de novembre es va inaugurar una exposició de l'Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt a la Sala Municipal d'Exposicions, i el dissabte 17 del mateix més la coral La Lira va fer una cantada per celebrar el centenari de l'entitat a l'Ateneu Gumersind Bisbal. | 08165-140 | Avinguda Catalunya, 16 | Des que a la dècada dels 70' es comença a atorgar el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, uns anys després es va començar a fer palès que el tercer quadrimestre de l'any havia quedat ple d'activitats de caràcter cultural. Poc a poc es va anar institucionalitzant aquest densificat ambient de tardor, fins que fa uns pocs anys es van instituir oficialment les Festes Culturals per iniciativa de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, fet que va suposar l'aglutinament en un calendari oficial de les festes més assenyalades, a més de la celebració d'altres activitats complementàries com ara exposicions, representacions de teatre, etc. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82261-foto-08165-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGES 1 i 2: Programa de l'edició del 2018 de les Festes Culturals. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 82262 | Festival Anoia Folk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk | -https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Es tracta d'un festival de música d'arrel tradicional que se celebra durant una nit d'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l'any 1997, organitzat per l'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d'ampolla d'anís des de l'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l'esdeveniment. | 08165-141 | Castell de Claramunt | La primera edició d'aquest festival musical es va celebrar l'any 1997 per iniciativa de l'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d'una vintena d'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs. | 41.5550600,1.6697200 | 389064 | 4601231 | 1997 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural la Llobreia | IMATGES 1 i 2: Celebració de l'edició de l'any 2000 de l'Anoia Folk. Fotografies d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82264 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 | -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. | 08165-143 | Carrer Major | La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. | 41.5541600,1.6749400 | 389498 | 4601125 | 1999 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82267 | Premi Gumersind Bisbal i Gutsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html | XX-XXI | Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. | 08165-146 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1972 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Gumersind Bisbal i Gutsems | IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82167 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-2 | -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M08. | XVIII | Al costat del torrent del Forn d'en Monner, uns 400 metres al nord-est del nucli urbà de la Pobla de Claramunt i separada d'aquest per la carretera C-15, s'emplaça la masia de Can Martorell, als peus del camí que porta a els Masets de Castellolí. Tot i ser antiga, ha estat força reformada en els últims anys i presenta un estil mediterrani-mallorquí. Està formada per un cos quadrangular amb coberta a dues aigües i sengles cossos rectangulars annexos a les façanes nord-est i sud-oest, de tal manera que el conjunt acaba de conformar una edificació de planta quadrangular més gran que el cos original. Te planta baixa i primer pis, i embigats de fusta. La porta principal és d'arc lleugerament rebaixat i té una balconada a sobre. L'arrebossat de les parets no en deixa observar la seva tècnica constructiva. | 08165-46 | Camí dels Masets, PK 0'4 | Es disposen de molt poques notícies històriques publicades sobre aquest mas, que va ser construït l'any 1715 i va ser objecte d'una gran reforma i ampliació el 1830. Actualment i des de l'any 1995 funciona com a casa de colònies. | 41.5576000,1.6851200 | 390353 | 4601494 | 1715 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82167-foto-08165-46-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 82254 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8 | -http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones. | 08165-133 | Carrer Major | El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l'Ajuntament i empreses. L'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol' (a l'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent. | 41.5546600,1.6749100 | 389496 | 4601180 | 1975 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural La Llobreia | IMATGE 1: Pessebre Vivent l'any 1976. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l'any 1985. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 82255 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. | XX-XI | El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. | 08165-134 | Nucli urbà de la Pobla de Claramunt | La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1944 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82266 | Llegendes del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35. | Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions. | La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de 'Claromonte', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor. | 08165-145 | Castell de Claramunt | Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt. | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||
| 82276 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-13 | Ubicada entre les dues històriques masies de can Passol i can Pujol, en un petit bosc de ribera localitzat a uns metres del costat septentrional del torrent de Can Pujol, s'amaga una petita surgència d'aigua que brolla de manera estacional. La font discorre per una cànula de mitja canya col·locada sobre una base de roca natural retallada i forma un petit toll a la mateixa roca. Disposa d'una senyalització situada al peu del camí que comunica can Passol i can Pujol, i que dirigeix el visitant cap al senderet que mena a la font. | 08165-155 | Can Pa-sol | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Per altra banda, segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5528800,1.6738900 | 389408 | 4600984 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||
| 82278 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | Font senyalitzada. | Al barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà. Des del costat de la masia, es baixen unes escales de formigó amb barana de fusta que menen a la font, que queda enclotada en un indret fresc i humit, rodejat de vegetació. S' hi ha construït un petit mur de pedra esgraonat d'on brolla l'aigua cap a una petita bassa rectangular. No està senyalitzada. | 08165-157 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Durant les celebracions dels aplecs de sardanes dels anys 60'-80' del segle XX al Tio Nelo, molts igualadins arribaven amb tren fins a l'estació de la Pobla i des d'allà emprenien el camí a peu cap al Xaró fent parada per refrescar-se a la font de can Solà. Encara actualment és una font molt concorreguda on els locals hi van a bàsicament a ‘omplir garrafes'. | 41.5500000,1.6775800 | 389711 | 4600659 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82278-foto-08165-157-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82279 | Font del Cireret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cireret | Font senyalitzada. | Font ubicada barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà i al costat de la riera de Carme. La font queda enclotada en un indret fresc i humit rodejat de vegetació. L'aigua brolla d'un senzill tub metàl·lic i cau en una pica de pedra treballada. S'hi van fer arranjaments l'any 1909, segons es possible observar en la tosca inscripció visible en una foto d'inicis del segle XX. | 08165-158 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5499700,1.6765100 | 389622 | 4600658 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: La font del Cireret en una fotografia presa per mossèn Pere Bosch a inicis del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla) | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82282 | Font del Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s'ubica aquesta font que brolla d'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó. | 08165-161 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5453100,1.6675500 | 388866 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó'. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82284 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Li manca manteniment. | La coneguda com font del Llop és una font de clot de caràcter estacional localitzada enmig d'una densa massa boscosa de la Maça. A la surgència natural se li ha construït una estructura amb forma de fornícula a base de blocs de pedra local sense tallar per tal de facilitar-ne la seva localització i conservació. Encara s'hi observen unes poques mates de joncs, tot i la sequedat actual de la font. En aquesta surgència d'aigua neix el torrent del Llop, el qual desemboca a la riera de Castellolí que després discorre pel terme municipal de la Pobla. | 08165-163 | L'Empedrat | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5762100,1.6788200 | 389859 | 4603568 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82284-foto-08165-163-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82285 | Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rata | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | Es tracta d'una font natural avui situada al costat occidental del carrer de la Rata. En el seu estat actual es presenta integrada a l'estructura del mur d'una finca, amb una pica monolítica quadrangular de pedra i dos bancs de diferents dimensions, també de pedra, a banda i banda de la font. El brollador es troba al mig d'una composició parietal de lloses que forma un semicercle. Tot el conjunt està emmarcat per dos pilars fets de maons. | 08165-164 | La Rata, s/n | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. En el cas de la Rata, la font estava molt a prop del petit nucli de cases històric i en un entorn eminentment rural, encara que actualment ja està integrada en un entorn més aviat urbà. Precisament, aquest fet n'ha afavorit la seva preservació. | 41.5449500,1.6876000 | 390538 | 4600086 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82285-foto-08165-164-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Font de la Rata l'any 1999 (fotografia: Andreu Miquel i Bisbal). | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||
| 82217 | Rellotge de Sol de Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-de-les-figueres | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3739). | XVIII-XIX | Està pràcticament esborrat. | A la part central del segon pis de la façana principal de l'antiga masia de cal Fuster de les Figueres, avui una casa urbana coneguda com 'Celler de l'Art', s'emplaça un rellotge de sol vertical de forma quadrangular però amb les cares inferior i superior arrodonides. Es tracta d'una peça feta a partir dels propis esgrafiats de la façana. Actualment el rellotge està molt perdut i es fa difícil fer-ne una descripció, ja que ni tan sols es veuen les marques horàries. Tot i així, a partir de fotos antigues es pot observar el seu perfil i es constata que es tracta d'un rellotge amb unes dimensions considerables. | 08165-96 | Carrer de l'Art, 6 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82217-foto-08165-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: El rellotge de sol quan encara no s'havia deteriorat (foto: IPA, anys 80'?).A l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica té el número 3739 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.