Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
57701 Vallfogona https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfogona BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3526. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Fa pocs anys es va arreglar la coberta i obres d'estabilització de l'estructura en general. Manquen la majoria de forjats; de fet, excepte l'espai de la sala que es troba en molt mal estat, la resta de l'interior està buit. Masia de planta rectangular formada per planta baixa, planta pis i golfes, presenta coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb parament bastant regular, de carreus força grans, només desbastats i amb gran quantitat de teulís entre les pedres, les cantoneres són grans i ben tallades. L'edifici està situat en un lloc amb pendent, fet que li permet tenir accés des de l'exterior tant a la planta baixa com a la primera. En conjunt les obertures són senzilles, algunes amb llindes de fusta, i a la porta principal amb un arc de descàrrega en sardinell per sobre la llinda; al seu costat hi ha una obertura en arc, avui reconvertida en una de senzilla de mides menors. Actualment, la casa té la coberta nova i l'interior ha estat sanejat per tal d'evitar esfondraments i perills, hi queden algunes bigues de fusta. Es conserva, tot i que en mal estat, el terra de fusta de l'angle nord-oest, el lloc on deuria haver-hi la gran sala, encara s'hi pot veure els fogons amb la cendrera, part del foc a terra -on sembla que també hi havia el forn de pa- i s'identifica el lloc de la pica, i les escales per pujar a l'últim pis. En l'estructura de la casa, formada per dues crugies paral·leles, es diferencia el cos que hi ha a la banda nord-oest, que podria correspondre a la part més antiga de l'edifici. A l'exterior hi ha restes de coberts adossats al mur est i del paller al davant de la casa, definint l'era enmig. A pocs metres al sud hi ha la font, al peu de la pista. 08166-8 Al sud-oest del municipi,zona Catllaràs-Vallfogona, antiga parròquia de St Cristòfol de Vallfogona. La primera menció documental del lloc de Vallfogona és de l'any 985, en l'acta de consagració de Sant Cristòfol de Vallfogona pel bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, a petició del comte Oliba, la seva muller Ermengarda i els habitants del lloc de Vallfogona. A més de Sant Cristòfol, l'església també estava dedicada a Santa Susanna i Sant Nazari, i s'hi establí una sagrera i un cementiri, a més de la confirmació dels béns presents i dels que pogués tenir en un futur. Fou església parroquial al llarg de tota l'edat mitjana; a partir del 1120, quan es fundà la capella de Falgars, el rector de Sant Cristòfol també l'administrà. En la visita al deganat del Berguedà del 1312 es confirmà el caràcter parroquial de les dues esglésies, però es donava preferència a la de Sant Cristòfol, mantinguda almenys fins a finals dels segle XIV. En un document del 1100 apareix entre molts dels firmans un tal 'Guifredell de Valfogona' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al llarg del segle XIII i XIV apareix el nom Vallfogona en diversos documents, en són un exemple els següents. En un document de 1288 trobem a Raimundo de Vallfogona, actuant com a mestre torner, és un contracte d'aprenent de tallador i bruscaire de P. de Noguera, i on s'estableix el pacte entre ambdós(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,417). L'any següent, el 1289 'G. de Vallefecunda, tornerius' es compromet a donar feina de bruscaire per cert temps a Bartomeu de Noguera, també torner, en el document s'especifiquen els diners a pagar per la feina i la pena per incompliment(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,416). El 1354 trobem un contracte en que home, dona i fills es comprometen a estar durant dos anys al mas Serra de Vallfogona, tot i que es reservava quinze dies l'any per poder marxar fora la jurisdicció de Mataplana per tal d'atendre els seus negocis (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II,338). No podem saber si aquest mas es refereix al que tractem o a un altre, però si més no és una constatació de residents a la parroquia de Vallfogona en aquest periode. Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consta un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', i dins d'aquesta mena d'inventari en l'anotació nº 36 hi ha la següent referència: 'Lo acte de venda de la Heretat de Vallfogona a favor del comu de la Pobla era en poder de Esteve Casas Notari de Baga als 23 desembre 1666 y ara en poder de Domingo Soldevila y de Amoros Notari en dita Vila de Bagà'. La casa de Vallfogona també apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2186700,1.9457900 412992 4674593 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57701-foto-08166-8-3.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57702 Xalet del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. XX Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. 08166-9 A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. 42.2239800,1.9711700 415094 4675157 1902 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Antoni Gaudí A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. 105|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57703 Casal Catòlic, Teatre https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catolic-teatre FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX L'edifici del Casal Catòlic o Teatre del Casal, està situat a la confluència dels carrers Pujada del Casal i travessia de la Pujada del Casal, la façana principal obra a aquest darrer. Es tracta d'un edifici destinat bàsicament a usos culturals. És un edifici de principis del segle XX (obrat a partir de 1910) que no presenta característiques arquitectòniques destacables. Presenta una planta més o menys rectangular, consta de planta soterrani i planta baixa, i és cobert amb teulada a dos vessants de teula àrab. Les seves obertures són senzilles, amb portes a la façana que obra a la travessia i balcons i finestres a la façana del carrer Pujada del Casal. De la seva volumetria destaca el cos corresponent a l'escenari, situat a la banda nord-est, el qual és perfectament identificable perquè mostra una alçada major respecte la resta de l'edifici. A l'interior el teatre consta d'una gran sala amb l'escenari a un extrem i el galliner a l'altre. La boca de l'escenari està emmarcada per motllures a mode de pilastres fetes d'obra. Anteriorment, l'edifici del teatre era major, ja que per la banda sud, actualment segregat, hi havia el cafè del teatre. 08166-10 Travessia Pujada del Casal, núm. 1. Amb anterioritat a la construcció d'aquest edifici, la Pobla de Lillet havia tingut tres altres petits escenaris. Sembla que el primer Centre Catòlic es trobava al carrer de l'església, en un edifici construït cap al 1876. No va ser fins el 1927 que s'inaugurà el nou edifici del Casal Catòlic. Aquest immoble s'aixeca en el lloc on hi havia hagut el cementiri (anteriorment a aquest, hi havia hagut el cementiri situat a redós de l'església parroquial), el qual fou traslladat el 1910 a l'actual emplaçament, al Pla de Comes. El sindicat Agrícola Catòlic va adquirir els terrenys de l'antic cementiri i va cedir els seus drets al Centre Catòlic. La construcció fou costejada en gran part pel poblatà Salvador Torrents, conegut com Salvador Xiquet. Constava d'un gran cafè i un local per fer teatre amb un espaiós escenari que substituïa l'antic Centre Catòlic. Estigué en plena activitat fins el 1936, quan el local fou incautat. El 1939, acabada la guerra, es reprengueren les representacions. El 1951 es realitzà una de les reformes més importants del Casal consistents en apujar l'escenari. Ha estat seu i/o lloc de representació de diferents entitats i agrupacions teatrals del poble. També hi participà l'Orfeó Esbart Cantaire, que de la mà de mossèn Carles Garcia aconseguí grans èxits, dins i fora del poble. Actualment, és propietat del Bisbat de Solsona però és utilitzat pel poble per realitzar-hi diferents tipus d'esdeveniments, festes i representacions teatrals. 42.2451200,1.9747100 415414 4677501 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57703-foto-08166-10-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57704 Cal Xaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaro XVIII Es tracta d'una gran casa ubicada dins el casc urbà però amb les característiques pròpies d'una masia; de fet, fins avui dia, ha estat vinculada amb més o menys intensitat a activitats agropecuàries. Cal Txeró està format per la casa, el paller, diferents coberts i annexes, una gran era i terres de conreus situades a la banda sud de les construccions. La casa és de planta irregular com a resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici. Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de calç. Les obertures són senzilles, excepte la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada, excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles, només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten l'era, cal fer esment al porxo o paller. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles podem llegir: 'Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el año 1986.v.' amb una creu a cada costat. 08166-11 Carrer Unió, núm. 1. Cal Txeró és un edifici emblemàtic de la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies històriques conegudes relacionades amb Cal Txeró. Pel que fa al seu origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es pot descartar que Cal Txeró ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat. De fet aquesta data coincideix en un moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet, ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el topònim Cal Txeró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana en alguns dels processos de tractament més immediats després d'esquilar les ovelles. La primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5 de la Pobla de Lillet, Foli 202, inscripció 1) apareix registrada com a casa amb era, paller i hort contigu, al carrer primer de la Plana de 2 quarteras 3 quartans i 1 picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després s'especifica que 'se tiene el deslindado immueble en alodio de los Exceletísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana' sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en data 27 de juliol de 1824. 42.2440800,1.9735000 415313 4677387 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57704-foto-08166-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Cal Txeró és utilitzat junt amb altres edificis i espais del casc antic en la representació del pessebre vivent ja que suposa un bon escenari.A les NNSS consta com edifici a conservar, i s'especifica que inclou també la pallissa i el porxo d'accés al pati interior. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57705 Cal Puigros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigros XX Edifici aïllat de tipologia residencial, situat en una parcel·la ajardinada que li permet tenir façanes en tots els seus costats. És de planta rectangular amb un cos sobresortit, de planta més o menys quadrada adossat a la banda de ponent. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes; presenta coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra a migdia. El cos sobresortit correspon a la caixa d'escala, presenta una alçada superior a la resta de l'edifici i és cobert a quatre vessants. La porta d'accés està situada a la banda sud del cos de la caixa d'escala, en aquest volum a més de dues finestres a la façana oest, destaquen unes petites obertures allargades col·locades en parella a la part superior d'aquesta estructura i en tres de les seves façanes. La casa presenta obertures senzilles en tots els seus frontis; a la façana sud hi ha dues finestres per planta disposades verticalment paral·leles; a la façana est passa el mateix que l'anterior, excepte a la planta primera, on hi ha un balcó amb un voladís que s'estén a quasi tota la llargada d'aquesta façana i que és suportat per unes mènsules motllurades, la barana és de forja; a la façana nord es trenca la simetria amb alguna finestra col·locada diferent i amb una finestra més a planta baixa i a la segona. En un lloc destacat de la façana principal, la sud, hi ha col·locades unes rajoles decoratives on hi ha representada una escena amb la Mare de Déu de Falgars. És interessant també, un banc d'obra recobert de petites rajoletes blanques i blaves que el decoren i ornamenten formant motius geomètrics i un detall floral al centre del respatller. L'edifici està envoltat d'un cuidat jardí que a la seva vegada és clos per un mur de pedra que conforma xamfrà a l'angle sud-est, on trobem una portalada formada per un arc apuntat i brancals de maó massís coronat per una teulada a quatre vessants. 08166-12 Carrer Comafiguera, núm. 8. La Pobla de Lillet. El senyor Ramon Puigros era un fabricant de teixits de Barcelona que pujava a estiuejar a Falgars, on va conèixer a una poblatana amb la qual es va casar. Aquest empresari va adquirir la casa de Cal Mossèn Joan, un edifici de finals del segle XIX o principis del XX. Es creia que aquesta casa havia estat enderrocada per construir un nou edifici, però les imatges antigues semblen indicar que es va conservar l'edifici modificant-lo i ampliant-lo segons el nou projecte. El senyor Puigros va inaugurar la casa l'any 1934; d'aquest període data la construcció de la 'torre' (la caixa d'escala), així com la col·locació de destacats elements com són les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Falgars, peces de forja realitzades a Cal Sidret Manyà i probablement també el banc d'obra decorat amb rajoletes. Als anys 60 l'adquireixen la casa els actuals propietaris, els quals realitzaren obres fins més o menys l'any 67, consistents en pujar la coberta dels laterals per fer habitable tota la planta sotacoberta. La resta d'elements s'han conservat com eren fins avui dia. 42.2464000,1.9737400 415336 4677644 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57705-foto-08166-12-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1931, Ramon Puigros va realitzar una pel·lícula de la Festa de Falgars, per la qual va rebre un premi l'any següent. Se'n conserva una còpia a l'Arxiu Pujals.A les NNSS consta com edifici a conservar, s'especifica que també es conservarà el jardí amb els elements que el conformen. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57706 Cal Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-0 XVIII? Edifici situat dins el nucli urbà però amb estructura de masia. El conjunt està format per la casa amb el paller adossat al costat est, al davant (sud) uns coberts i enmig l'era, que a la resta de costats queda delimitada per altres cases a l'oest i un mur de tancament a l'est. Hi ha dos accessos al conjunt, el principal és pel carrer de la unió, i és a través d'un portal situat al costat dels coberts i amb els que comparteix teulada, dóna directament a l'era; l'altre, és a través d'un carreró que permet entrar al conjunt pel costat de ponent, és un portal senzill que només permet l'accés de persones. La casa està formada per planta baixa, dos pisos i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener disposat est-oest, paral·lel a la façana principal. Consta de dues façanes; la principal obra al sud, on trobem la porta d'entrada i un dels elements més destacats del conjunt, una galeria de tres nivells i d'estructura senzilla, amb les obertures rectangulars, forjats de biga de fusta amb revoltó, i baranes de fusta. La façana posterior dóna a un carreró amb accés tancat, i no presenta elements a destacar, tant sols hi ha diverses obertures rectangulars sense cap característica específica. Ambdues façanes mostren la superfície arrebossada. El paller està situat a l'est de la casa, presenta el mateix plom de façana i també la mateixa alçada, de fet la teulada és la continuïtat de l'estructura de coberta de la casa. Consta de tres nivells de plantes, l'inferior parcialment obert, i els dos superiors totalment oberts al sud, o sigui a l'era. L'escala d'accés a la planta primera és exterior. Els coberts, ubicats al sud del conjunt, estan destinats bàsicament al bestiar, la seva coberta és a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'era és enrajolada amb cairons. 08166-13 Carrer de la Unió, núm. 8. La Pobla de Lillet No es té constància de notícies històriques referides a Cal Martinet. Exteriorment l'edifici no mostra elements arquitectònics que permetin apuntar la seva cronologia. La primera referència documental a la que ens podem referir és la primera inscripció al registre de la propietat que és del 22 d'abril de 1864. De tota manera creiem que el seu origen pot ser anterior, ja que la seva situació, molt propera al nucli original de fundació de la Pobla de Lillet i del recinte emmurallat, es correspon amb l'àrea de creixement immediat un cop colmatat l'interior del recinte. 42.2444900,1.9736500 415326 4677432 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57706-foto-08166-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, inclou la masia i les eres. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57707 Cal Barnola https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnola SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII Masia situada a la zona de les Coromines. Està formada per la casa, el paller adossat al costat oest, una era al davant (sud) i camps de conreu també enfront la casa (al sud i l'oest). La casa és de planta rectangular, i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la de migdia; consta de planta baixa, dos plantes i golfes. Presenta dues portes d'accés; la principal és a la façana sud, obra directament a l'era i és coronada per una llinda de fusta per sobre la qual hi ha un arc rebaixat; l'altra porta es troba a la façana lateral est, és de mides més petites i és una senzilla obertura rectangular. La resta d'obertures són també senzilles, de diferents mides unes de les altres i sense elements arquitectònics remarcables; només es diferencia una finestra de la planta primera, més gran que la resta, d'arc rebaixat (no es veu el material constructiu) suportat en brancals de maó massís, i a la mateixa planta hi ha un balcó. Gran part de la superfície està arrebossada, però en alguns punts es pot veure el material constructiu, consistent en cantoneres de pedra desbastada i paredat de pedres irregulars, en conjunt bastant bast. El paller està cobert a una sola vessant que desguassa a l'oest, i la seva estructura és totalment oberta pel sud, cap a l'era. A la part posterior de la casa s'hi poden veure restes molt escasses del que havia estat l'església del Roser o del Pont, en concret són parts de pilastres i de motllures. 08166-14 C/ Pujada de Sant Antoni, núm. 4. La Pobla de Lillet. (Barri de Les Coromines) La manca de notícies històriques conegudes referides a Cal Barnola, així com al fet de no haver pogut visitar l'interior de l'edifici, no permet apuntar una cronologia clara sobre el seu origen. A més, l'estructura exterior no presenta elements arquitectònics definidors de dates concretes. Únicament podem referir-nos al cognom Barnola, corresponen a un gentilici molt lligat a la història de la Pobla de Lillet. Són diferents els personatges que porten aquest cognom sobretot vinculats a l'església, així al segle XVII, entre 1633 1649, trobem referències documentals relatives a Jaume Barnola, pavorde de la Pobla de Lillet, al 1716, s'esmenta Jacint Barnola, beneficiat de Sant Francesc de Paula, com a clergue pertanyent a la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Lillet. I entorn al 1750 trobem a Dr. Pere Barnola, qui al 1752 també es titula com a pavorde, després de pleitejar per aquest càrrec. En el 'Libro de la Recanacion Catastral de la Villa y término de la Pobla de Lillet del año 1735', també apareix el cognom Barnola com a propietaris de diverses finques o parcel·les. Com a referència directa a la casa, únicament podem anotar la primera inscripció al registre de la propietat que data dels anys 80 del segle XIX. 42.2437900,1.9769500 415597 4677351 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57707-foto-08166-14-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, especificant: conservació de tots els elements que conformen la primitiva masia. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57708 Molí de l'Arija o Molí del Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-larija-o-moli-del-clot XVIII Es tracta d'un antic casal moliner situat a peu del riu Arija i dins el nucli urbà. L'edifici està format per dues estructures adossades que actualment constitueixen un únic edifici. La principal, la de la banda de llevant, és de major volum, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, i està formada per planta baixa i dos pisos; sembla que és on hi havia instal·lada tota la infraestructura del molí, a més de la vivenda del moliner. A la banda de ponent hi ha un cos més petit i amb el carener col·locat en sentit contrari a l'anterior; consta de planta baixa, un pis i un nivell sota-coberta parcialment habitable. El conjunt del molí està adossat al marge comportant que la planta baixa estigui semi-soterrada, fet que a la vegada suposa que la façana nord, la que dóna al riu, té més alçada visible i és per on hi ha les obertures que permeten il·luminar i ventilar la planta baixa. Recentment s'ha rehabilitat i reformat totalment el conjunt del molí, fet que ha comportat algunes modificacions de la seva estructura. Es conserven alguns elements propis del molí, com els forats de desaigua o cacaus, situats a la façana nord i arran de riu, a més del perímetre de la bassa i la traça del canal. 08166-15 Al costat del riu Arija, a la seva riba esquerra, i just sota el barri de Les Coromines. A l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) hi ha un seguit de documentació referida al Molí del Clot. El document més antic és l'escriptura d'establiment del molí, que data del 1749, i on el notari Vicenç Simon certifica que té en poder seu una escriptura de 'precario' atorgada a favor de Francesc Tubau, veí de la Pobla de Lillet, i dels seus successors, de la facultat de fer un molí fariner, valent-se de les aigües del torrent de l'Arija, amb les que d'altres torrents se li uneixen, des del paratge 'Viñet del Oliva' fins on es troba amb el riu Llobregat, i desitjant fer servir l'aigua, amb facultat privativa vers altres en el tram indicat, i obtindre establiment en emfiteusi amb la facultat de valdre's de la dita aigua pel curs del molí i demés que li convingui, oferint una entrada i cens moderat, tenint en compte -segons diu- la poca aigua i el poc benefici que li pot resultar al suplicant; se li atorga l'establiment del molí en la citada data a canvi de pagar d'entrada setanta reals i un cens anual de dos sous. Del 1840, data la 'Taba para vender lo molí del Clot, propi del Bruch de la Pobla', aquest document ens permet saber que els propietaris del molí, Francesc Tubau i Vaquer, la seva dona Maria Tubau i Riba, i el seu fill Josep Tubau i Riba, són també els mateixos de la masia El Bruc. La citada taba es realitzà per raó de que els Srs. Tubau es trobaven en execucions judicials i gravats de varis deutes, i a fi de salvar la part de patrimoni que puguessin, acorden vendre perpètuament el molí del Clot, en aquest document diuen que el posseeixen des de temps immemorial, i que es va fer crida per vendre'l tres vegades, però no es realitzà la venda, d'aquí que es realitzi la taba, on s'especifiquen les condicions a les que estan obligats tan els venedors com els compradors. Junt amb aquesta documentació també hi consta una 'Llibreta dels comptes del Molí del Clot' dels anys posteriors a fer-se la taba. 42.2442700,1.9768600 415590 4677405 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57708-foto-08166-15-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A les NNSS consta com edifici a conservar, i conservació dels elements que conformen el molí i els locals on és instal·lat, per els seus valors històrics i pedagògics. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57709 Castell de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lillet <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1440. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985: 355-358): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> IX Es troba en estat avançat d'enderroc, tant sols queda un tros de paret dreta. <p>Les ruïnes del castell de Lillet es troben dalt del turó rocós conegut com el 'Castell' o Sant Miquel, situat a l'est de la població, sobre les esglésies de St. Miquel i de Sta. Maria de Lillet. La seva situació estratègica sobre la vall de Lillet li permetia una bona visió i control de les principals vies de comunicació de la zona, com són els camins d'accés a Sant Jaume de Frontanyà, a Castellar de N'Hug i a Coll de Merolla, a més de bona visibilitat cap a altres punts d'interès. Malgrat l'avançat estat d'enrunament en que es troba el castell encara es poden veure algunes restes d'estructures. Així, al cim del turó es conserven diferents fragments de murs, en destaca el mur més nord amb restes visibles d'uns 6 metres de llargada per uns 3 metres d'alçada màxima i uns 90 cm. d'amplada. Es tracta d'un mur de tancament en el qual hi podem veure les restes de l'arrencament d'una altra paret perpendicular a aquest i també l'element arquitectònic més remarcable, una finestreta d'arc lleugerament apuntat. Aquesta és feta amb dovelles de pedra tosca i les seves mides aproximades són 1 metre d'alt, 80 cm. d'amplada i uns 90 cm. de fondària. En conjunt l'aparell és força regular, format per carreus desbastats de mides no massa grans i disposats més o menys en filades. Entorn als murs també es pot veure la superfície de la roca ben tallada, mostrant una preparació del terreny per a la construcció del castell.</p> 08166-1 Dalt del turó del castell. A l'est del nucli urbà. <p>La primera referència documental coneguda del castell la trobem el 833, en l'acta de consagració de l'església de Sta. Maria, al 'castro Lilietto'. Nombrosos documents ens confirmen que al segle X és possessió d'Emma, abadessa del monestir de St. Joan de les Abadesses; de fet, en aquest període, gran part de la vall de Lillet està sota la seva jurisdicció. Les al·lusions a finals del segle X a 'Lillet superiore' i la carta de privilegis del comte Guillem Ramon de Cerdanya a Sta. Maria de Lillet el 1.086, demostren l'existència d'un nucli de població proper al castell. A principis del segle XII el castell es troba sota el domini de la família Lillet, que era feudatària dels senyors de Mataplana. El 1.144 queda palès que la nissaga Lillet té el domini i la residència al castell( ' Dna. Guisla castro Liletensis'). Durant el segle XII els llinatges dels Lillet i els Pont són mencionats en la documentació referida al castell, i a partir del XIII deixen de constar-hi. La carta de poblament i franqueses de La Pobla de Lillet, que data del 1.297, convidava a poblar el lloc aleshores anomenat ' El Pujol'. En aquest indret s'hi traslladà la residència senyorial dels Mataplana, que construiren un nou castell-palau ( el castell de La Pobla), i que a partir d'aquest moment, i d'una manera ja definitiva a partir del segle XIV substituiria en importància el castell de Lillet.</p> 42.2382500,1.9898700 416656 4676723 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57709-foto-08166-1-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dalt del turó hi ha una senyera, posada fa pocs anys, i una creu de formigó armat que es va col·locar el 1960. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres creus,, la primera s'hi va posar l'any 1.900. 92|85 1754 1.4 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57710 Restes del recinte emmurallat https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-recinte-emmurallat <p>DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976: 901-910):'Castell de Lillet i Castell de la Pobla'. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969:646-649): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 1441. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:20-29) 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII.' L'Erol, núm. 100, primavera-estiu 2009. Àmbit de Recerques del Berguedà. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VVAA. (1985:48): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-138). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. VVAA. (2003:126-127): 'Arquitectura, III. Dels palaus a les masies', L'Art Gòtic a Catalunya Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIII-XIV No es coneixen restes visibles. <p>Recinte fortificat que envoltava la població amb un castell-palau, on vivien els seus barons, els senyors de Mataplana. El recinte fortificat de la Pobla de Lillet, que envoltva el primer nucli de població, tenia en el punt més elevat del turonet, el castell-palau dels Mataplana i una església dedicada a Sant Antoni. (topònim) Aquests edificis es van destruir al segle XVII arran d'un incendi. En el seu emplaçament es va construir l'actual església parroquial de Santa Maria i l'edifici de la rectoria. Aquest darrer actualment és conegut com el castell, ja que en els seus fonaments i subsòl s'hi poden conservar restes del citat castell-palau dels Mataplana. En el moment en que es van construir aquests nous edificis també es va fer el trasllat del cementiri, que estava situat en el que és l'actual plaça de l'església, el nou emplaçament fora del recinte emmurallat fou el del camp on avui hi ha el casal parroquial (el 1910 es tornà a canviar de lloc el cementiri, emplaçant-lo al lloc actual, fora del nucli urbà). Pel que a les restes del recinte fortificat no es coneixen panys visibles de la muralla, cal dir però que la trama urbana permet resseguir un probable recinte, també cal tenir present que la construcció de la carretera actual de Ripoll va comportar, entorn a l'any 1910, la desaparició del carrer jussà amb l'enderroc de totes les cases que estaven edificades en arran del riu.</p> 08166-2 Nucli antic. <p>L'origen del castell de la Pobla de Lillet i de la nova vila de la Pobla és fruit de l'activitat repobladora de la família Mataplana. Aquesta nissaga apareix a finals del segle XI al costat dels comtes de Cerdanya, llavors tenia la residència fixada al castell de Mataplana, al costat de Montgrony. Al segle XIII decideixen crear nous nuclis de poblament en punts estratègics dels seus dominis per tal de repoblar la zona i reforçar-ne les defenses, a Mataplana, Gombrèn, Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet. El 15 d'abril de 1297 Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorguen carta de privilegis, llibertats i franqueses als habitats de la Pobla. El lloc escollit per a la construcció de la nova 'populationem et bastidam et fortitudinem' era un petit tossal anomenat el 'Pujol' i situat a la confluència dels rius Llobregat i Arija, a uns dos quilòmetres de l'antic castell de Lillet i de la canònica de Santa Maria. Els senyors de Mataplana hi fixaren la seu i residència, en prejudici del castell de Lillet que s'aniria abandonant i perdent importància. El fet de que la Pobla esdevingués el centre de la baronia segurament va ajudar en el ràpid augment de la població al lloc, fet testimoniat amb les nombroses ventes i establiments de solars documentats en els successius anys, en concret al 1325 es construïen cases al carrer jussà a tocar del Llobregat i es realitzaren diverses ventes de parcel·les. Al segle XIV les conseqüències provocades per la pesta van fer minvar la demografia, però al llarg del mateix segle trobem iniciatives per tal de recuperar pobladors. El 1345 Roger de Pallars i el 1349 Artau de Pallars confirmaren les franqueses de la Pobla. És interessant el document que data del 1353, on Artal de Pallars, concedia la tinença de la torre que hi havia a la Pobla, a la Plana del Pujol, i que estava en estat ruïnós, i un hort contigu a Ramon Ferrer, a canvi de residir-hi i de mantenir-la en bones condicions. En el fogatge de 1378 a la Pobla de Lillet hi consten 46 focs. A finals del segle XIV es viuen moments d'inseguretat per la Guerra dels dos Peres i a nivell local és època d'inestabilitat als territoris de les baronies de Pinós i Mataplana. Tot això va fomentar un període de construcció o millores de muralles a diferents pobles. A la Pobla al 1370 hi ha referències de l'enderroc de cases per la construcció de les muralles, i al 1389 s'iniciaren obres de reforç i fortificació del castell i de les muralles; els habitants hi hagueren d'anar a treballar, però alguns poblatans no volen anar-hi apel·laren a les franqueses sense èxit, ja que el jutge ordenà que era una emergència i tenien l'obligació d'anar a treballar. Referències del segle XV ens donen a conèixer alguns topònims referits a les muralles, com el Portal de la Plana i la Torre de Riembau. Durant la guerra civil catalana del segle XV, els senyors de Pinós (la baronia de Mataplana es vengué el 1374 a aquest llinatge) es posicionaren al bàndol del rei, fet que provocà que la Pobla de Lillet fós assaltada i parcialment incendiada, entre els danys hi havia la destrucció de l'hospital. A partir d'aquí les referències al castell de la Pobla són escasses, el 1578 es cita la muralla de la vila com una afrontació i el 1618 una casa és referenciada com a 'dejús lo castell de la Pobla'. Al segle XVII la Pobla de Lillet passà a mans del ducs d'Alba. En un document del 1715, fet arran de la finalització de la guerra de Successió i on es fa un repàs de les fortificacions de la vegueria de Manresa i de la sotsvegueria de Berga, apareix la Pobla de Lillet on s'esmenta que 'el seu recinte del costat de la riba és format per les mateixes cases, i del costat dels conreus és emmurallat i té algunes torres com la de Bagà. Té cinc portes i conté unes 200 cases' 'Com que no pot servir per a res a causa de les muntanyes que l'envolten i que la tanquen completament, cal fer el mateix que a Bagà [o sigui, ensorrar muralles i torres]'. (SERRA,R.;BUSQUETS,J.;VILADÉS,R. (2009:24).</p> 42.2442400,1.9747600 415417 4677403 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57710-foto-08166-2-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Entorn al 1910 es van enderrocar les cases del carrer Jussà que donaven al riu Llobregat per tal de construir la carretera de Ribes. 85 46 1.2 1771 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57711 Sant Miquel de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-lillet ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3484. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VVAA. (1985:369-371): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XI Situada uns cent metres per sobre del monestir de Sta. Maria, isolada i voltada de prats, s'alça la petita església romànica de St. Miquel de Lillet, edifici particular i emblemàtic degut a la seva planta rodona, que la converteix en una de les escasses rotondes de Catalunya. Està dedicada a Déu sota l'advocació de St. Miquel Arcàngel. És de planta circular, amb una sola nau. A llevant té un absis semicircular que, tendint a tancar-se, adquireix forma de ferradura. Presenta un parament de filades regulars, fet de carreus quadrangulars tallats, col·locats a trencajunt, de petites dimensions, tot i que alguna filada presenta carreus més grossos. S'observen alguns forats de bastida. Tot i que sembla que el mur no té cap ornamentació, una observació acurada ens permetrà observar diversos elements interessants. La quarta filada inferior al coronament està formada per una sèrie de carreuets col·locats en posició vertical que formen una franja decorativa delimitada i, just a sobre, trobem una creu. Sota la cornisa unes pedres quadrangulars s'alternen amb espais buits simulant una geometria decorativa. Tots aquests elements descrits formen part de la restauració duta a terme l'any 1.935, ja que les fotografies anteriors a aquesta data mostren un edifici totalment enrunat en les zones indicades. L' edifici no té cap finestra ni obertura que doni llum a l'interior, i la porta d'entrada és rematada per un arc de mig punt construït amb dovelles disposades regularment, fruit de la citada restauració. La coberta és una cúpula semiesfèrica, construïda amb petits carreus disposats en forma concèntrica, amb una clau de volta de factura moderna consistent en un bloc quadrangular amb una creu en relleu. L'exterior de la coberta és acabada amb lloses de pedra calcària de dimensions mitjanes. L' absis és cobert amb un quart d'esfera. L'edifici no és tan baix com sembla, ja que s'accedeix al nivell d'ús de l'interior a través d'uns graons fins arribar al sòl, situat per sota del terreny exterior. Aquesta església és considerada una de les rotondes més petites de Catalunya. Degut a l'estat ruïnós que va tenir l'edifici durant molts anys, van desaparèixer l'altar i la imatge del Sant que es custodiaven a l'interior. 08166-3 A l'est del nucli urbà. Pocs metres per sobre del monestir de Santa Maria de Lillet. Diverses fonts bibliogràfiques citen la dificultat per establir una cronologia exacta. Tot i que a l'arxiu de La Pobla es conserva una nota anònima moderna que data la seva consagració el 9 de maig de l'any 1.000, aquesta informació no té fonament documental. Segons Gudiol Cunill i Sitjes i Molins la primera notícia documental és del 1.166, fet que concorda amb la tipologia i característiques de l'edifici, que permetrien considerar-lo de finals del segle XI o principis del XII. Segons Francàs i Patsí el document fiable més antic on es cita l'edifici és el testament de Pere de Lillet, que data de 1.186. L'església és esmentada en diversos documents testamentaris del segle XII al XV com a capella secundària, mencionant la seva dependència a Sta. Maria de Lillet. No existeixen fonts documentals d'època moderna, però sabem que a principis del segle XX l'església havia perdut el culte feia molts anys, i l'edifici caigué en decadència. L'any 1.935 els Amics de l'Art Vell, de Barcelona, portaren a terme importants obres de restauració, ja que l'absis, la cúpula, la porta d'entrada i part del parament presentaven un estat de conservació ruïnós . Posteriorment la Diputació de Barcelona realitzà de nou una intervenció, bàsicament centrada en la coberta, que finalitzà el 1.980. 42.2417000,1.9928400 416905 4677103 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57711-foto-08166-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57712 Santa Maria de la Pobla de Lillet https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-pobla-de-lillet ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. CARRERAS, J. (1997: 28-30): 'Una escultura de Frederic Marès a l'església parroquial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3485. Generalitat de Catalanya. 'Informe sobre la pintura mural de la banda de l'Evangeli del presbiteri de l'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Berguedà), actualment tapada per un estucat.' Unitat d'Investigació Històrica, Secció Tècnica d'Investigació Documentació i Difusió, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 16 de gener de 2.001. (Inèdit) ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVIII L'església parroquial de Santa Maria de Lillet és una obra barroca que s'acabà de construir el 1784, en la seva construcció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí. La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant, està emmarcada per dues pilastres adossades i rematada per una motllura amb l'escut de la vila al centre, i per sobre una fornícula, tot ornamentat amb diferents motllures i figures. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació, sortosament l'any 2005 entre altres obres es va realitzar la consolidació d'aquest element. A més a la façana principal, per sobre la porta hi ha una rosassa; la superfície de la façana està recoberta d'un arrebossat actual. També a l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés. A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central. El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de 1.945 atribuida a Frederic Marès. Presidint l'altar major hi ha el Crist en Majestat, talla de fusta policromada del segle XII procedent de l'església del monestir de Sta. Maria. Fins a la Guerra Civil l'altar Major era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere, Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres. Les capelles laterals presenten altars i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues, realitzades el 1.964. 08166-4 Plaça de l'església ,1. L'església parroquial de Santa Maria de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament de la carta de poblament. En aquest indret, a més del castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació de St. Antoni Abat. El creixement demogràfic que experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes urbanístics van determinar la construcció d'una nova església parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per ús dels familiars i dependents dels senyors del castell. Fins llavors, l'església parroquial era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del poble, fet que també determinà el trasllat de la residència habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova església. No es coneix amb exactitud quan es va començar a construir la nova església parroquial, però és probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al seu voltant. El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en aquesta església. Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. L'obra s'acabà de construir el 1784. Un terratrèmol l'any 1.829 provocà esquerdes i el col·lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets, quedant inaugurada la nova obra el 1.834. Durant la Guerra Civil foren destruïts els retaules de fusta que es conservaven a l'interior, i l'any 1.945 es construeix l'actual altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada. El 1951 es repintà l'església, de la mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va interessar i en va fer fotografies. L'any 2.001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII. El 1.954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any. L'any següent es col·locaren les noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars. El 1.981 es renovaren les pintures i daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1.951. Greus patologies estructurals van obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir d'aquí comencaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada. El 20 de setembre del 2.000 l'església de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local. 42.2441500,1.9744300 415390 4677394 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57712-foto-08166-4-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Josep Morató i Soler i Jacint Morató i Soler. A l'oficina de turisme de La Pobla de Lillet es pot contractar el servei de visita guiada al monument.Entre l'any 2.003 i el 2.005 es realitzaren diverses obres per solucionar els problemes estructurals que afectaven al temple. També es va consolidar la portalada de pedra i s'estucà la façana. 96|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57713 Ca l'Artigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3517. Generalitat de Catalanya. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX-XX La fàbrica tèxtil de Ca l'Arigas està formada per un cos principal corresponen a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral·lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua. 08166-5 A pocs metres al nord del nucli urbà de la Pobla de Lillet, i a la riba dreta del riu Llobregat. L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col·locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya. 42.2521400,1.9754100 415481 4678280 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57713-foto-08166-5-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57714 Santa Cecília de Riutort https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-cecilia-de-riutort FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997:48): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3518. Generalitat de Catalanya. JAUMOT, M. (2.009): La Vall de Lillet (del Riutort al Junyent). Itineraris des de la Sala i el Xalet del Catllaràs. Cossetània edicions, Valls. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. ROSINYOL, J.M.. (1997: 22-24): 'Les esglésies del municipi'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985:371-372): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XI-XII El seu estat d'enrunament està avançant ràpidament, a més, al monument hi ha molta vegetació,fet que afavoreix la degradació de l'edifici. Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent. Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida. A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici. Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un esfondrament. A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula. Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura. 08166-6 Banda oest del municipi, a la zona de Riutort, sobre el turonet de Santa Cecília. Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983). El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple. En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà. L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament. El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós. 42.2417700,1.9270800 411480 4677177 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57714-foto-08166-6-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat. Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant. Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes curves, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57715 El Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruc VILADÉS,R., PUNTAS, J. (1998: 45-46). 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: La masia de El Bruc i el pont d'Alfar', a l'Erol, núm. 11. Berga. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3519. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Masia de grans dimensions, mostra una planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord, el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues obertures rectangulars senzilles. Cal anotar que aquesta galeria va ser reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres força grans de pedra desbastada. A l'interior els elements de càrrega són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a paller, magatzems i bestiar, i també l'era. 08166-7 A l'est del nucli urbà, situada a la vessant sobre la carretera de Ripoll. La primera referència documental coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un contracte de dot de Jaume, fill de 'C. de Bruc de Vilacorba', amb 'Geralda dez Feu' i la seva mare, on s'especifica que Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de Narbona (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 238). Al llarg del segle XIV El Bruc apareix en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi.(SERRA VILARÓ:1989: VOL.II,211); el 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Raimundus dez Bruch', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 26 d'abril de 1410, es reuniren a l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig, canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que s'emportà les escriptures i diners. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,168) Al fogatge de 1497 surten com habitants del terme de la Pobla 'Jacme Bruch' i 'Bathomeu Bruch', i en el fogatge de1553 apareixen 'Joan Bruch i Jaume Bruch'. En un document del 1573, el lloctinent de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos, tot realitzant el ritual acostumat. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,13) En un document de 1840 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 845), apareixen Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit Josep Tubau i Riba, com a 'actuals amos i possessors del Mas Tubau o Bruch'; en concret és un document per vendre el molí del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del Bruc també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito...' (AHCB) del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2507100,1.9965000 417219 4678100 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57715-foto-08166-7-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El 1983 l'Àmbit de recerques del Berguedà va trametre al Conseller de Cultura de la Generalitat, una petició d'ajut econòmic per a la restauració i consolidació de la masia de El Bruc, degut a la seva importància com a element del patrimoni artístic local. En aquesta fase es va realitzar la reconstrucció de la galeria, duta a terme l'any 1984. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57716 Pallissa del Parc de les Ànimes (avui Parc Xesco Boix) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-parc-de-les-animes-avui-parc-xesco-boix XVII-XVIII L'edifici on hi ha l'oficina de Turisme de la Pobla de Lillet, consta com pallissa del Parc de les Ànimes ja que és el nom que abans tenia l'actual Parc Xesco Boix. Aquest parc ocupa una extensa àrea a tocar del riu, just en l'indret on s'uneixen les aigües del riu Llobregat i les de l'Arija. Es tracta d'una petita construcció de planta irregular, formada per dos nivells de planta i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana obra a ponent i té dues obertures a la planta baixa, una és la porta d'entrada i l'altra, una petita finestreta, ambdues coronades per llinda de fusta, i al segon nivell hi ha una gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb maó massís col·locat en sardinell. A les façanes laterals hi ha una finestra en cada cas que no presenta cap tret específic. La façana posterior no té obertures. El seu interior ha estat habilitat com a oficina de turisme. 08166-16 Parc Xesco Boix, s/n. La Pobla de Lillet. Segons informacions facilitades per Eduard Pujals, aquest edifici era la pallissa de Cal Estallador, que es correspon amb l'edifici on actualment, als baixos, hi ha el bar Flor de Neu. Aquesta àrea es va començar a urbanitzar a partir del segle XVI i XVII, però va tenir el seu màxim apogeu al segle XVIII amb la construcció del barri de les Coromines. L'actual parc Xesco Boix ocupa una àrea que no fa molts anys eren horts coneguts amb el nom d''Hort de les Ànimes', d'aquí que posteriorment quan es va construir el parc, aquest inicialment s'anomenés 'Parc de les Ànimes'. L'any 1986 es va fer un conveni entre La Caixa i l'Ajuntament, es va restaurar per destinar-lo a biblioteca pública. Finalment, l'ús actual és Oficina d'Informació i Turisme. 42.2443800,1.9757100 415496 4677418 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57716-foto-08166-16-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest edifici actualment allotja l'Oficina de Turisme. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57717 Cal Massana / Caserna Antiga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-caserna-antiga XX Casa situada al nucli urbà, en una parcel·la ajardinada ubicada a la riba esquerra del riu Llobregat. L'accés principal és a través d'una passarel·la sobre el riu, apta només per vianants. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes pis, i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal; està constituït per l'estructura de la casa i un cos de galeria adossat a la façana de ponent. La façana principal està orientada cap al nord, o sigui cap al riu i cap a la carretera d'entrada al poble. Aquesta presenta una distribució bàsica de tres obertures per planta, però amb algunes variacions, l'una és que a la planta baixa la finestra de l'est està tapada per un cos afegit al davant de la façana i que en cobreix aquesta part, i l'altra que al primer pis hi ha una obertura més que es correspon al cos de galeria afegit a l'oest. En concret a planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat. A les altres plantes totes són balcons, on el balcó central de la planta primera és més destacat que la resta, mostrant una volada més gran i de format diferenciat. Cal anotar, que els balcons laterals de l'últim pis, que presenten unes baranes d'acabat i ornamentació diferents, és perquè són fruit d'una reforma que va consistir en apujar les façanes laterals i la coberta per tal de fer útil tota la planta segona, comportant també una modificació de la façana principal, fent-la més alta, obrint els dos balcons laterals (abans només era un al centre) i canviant-ne la decoració del seu coronament. De fet aquest edifici destaca sobretot per l'acabat de la seva façana principal, la qual està ornamentada amb elements en relleu d'estil geomètric que li atorgen personalitat i distinció. En concret són quatre pilastres situades a cada costat de les tres línies verticals d'obertures, i que es desenvolupen del nivell del sòl fins més o menys el mig de la darrera planta, on hi ha uns capitells a partir dels quals continuen els respectius pilars fins a la part superior de la façana on, junt amb altres elements, coronen i completen el conjunt, tot prenent sempre més rellevança la part central del frontis. El cos de galeria que hi ha al costat est està format per tres nivells i conforma un porxo a la planta baixa, una galeria coberta a la planta primera i un terrat a la segona. Tot i que ha estat reformat recentment, manté la volumetria i constitució de la galeria anterior. En origen però, en aquest costat de façana hi havia un terrat a la planta primera que actuava de porxo a la planta baixa. La resta de façanes resten molt amagades per altres construccions que hi ha a redós de la casa. 08166-17 Av. Antoni Costa, núm. 3. La Pobla de Lillet El Sr. Salvador Vilarrassa i Vall va fer construir aquest edifici en una data que es situa entre el juny de 1912 i el juny de 1916. Ja que del 15 de juny de 1912 data l'escriptura de compra-venta atorgada per Ramon Cosp a favor de Salvador Vilarrassa Vall, en aquest moment el Sr. Vilarrassa compra '...un huerto antes casa...', o sigui que en aquest moment era un solar, no hi havia edifici. I el 6 de juny de 1916 Salvador Vilarrassa Vall ven a D. Antonio Puigbó Grifoll, la propietat que havia adquirit el 1912, i on ja consta que s'hi ha construït l'edifici: 'sobre el que ha edificado, el Sr. Vilarrassa, una casa, sin número y de ignorada extensión superficial, compuesta de bajos 1 piso y desvan,...'. Probablement és en aquest període inicial, quan n'és propietari el Sr. Vilarrassa, que l'edifici constava com a 'Fonda de España', hi ha una fotografia antiga on es pot veure clarament el nom pintat en grans lletres a la part superior de la façana. Posteriorment, quan ja és propietari el Sr. Antoni Puigbó, a l'edifici s'hi va col·locar una placa amb el nom 'Villa Puigbó'. Sembla, que es durant l'època que pertany a aquest propietari, quan es van realitzar les obres d'habilitar tota la planta segona, fins llavors només era habitable parcialment; moment en que també es devia modificar la terrassa lateral convertint-la en galeria a planta primera i terrassa a la segona. No sabem la data exacta que va passar a mans del matrimoni format per Ramon Mas i Lucía Capdevila, però en data 11 de juliol de 1954, en la manifestació d'herència del Sr. Mas, després de la mort de la seva muller, ja hi consten ambdós com a propietaris. De fet durant anys aquesta casa va constar com a 'Villa Lucía'. Aquest edifici també se'l coneix per l'antiga caserna, ja que durant un període de temps van habilitar part d'una de les plantes com a Caserna de la Guàrdia Civil, a l'espera que es construís el nou edifici que els havia d'acollir. També s'ha anomenat Cal Massana, de fet aquest nom és el que encara avui dia utilitza molta gent del poble. L'accés principal a aquesta finca és a través d'una passarel·la de ferro sobre el riu Llobregat, construïda pel mateix Sr. Vilarrassa, uns anys abans que la casa, el projecte data de l'any 1909. 42.2433900,1.9742400 415373 4677309 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57717-foto-08166-17-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57718 Llar del Pensionista (Economat Asland) https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-del-pensionista-economat-asland ASLAND (1954): ASLAND. Libro del cincuentenario. I. G. Seix Barral Hnos., Barcelona, 1954. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX Edifici ubicat a peu de la carretera de Ribes, on obra la façana principal. Es tracta d'una construcció de planta irregular i coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal (sud). L'edifici està format per una planta soterrània, planta baixa i dues plantes pis, cada una d'elles independent de la resta. Així l'accés a la planta soterrània és a través de la façana lateral oest, i el seu interior està habilitat com a sala de ball que és anomenada Saló la Flor. La planta primera és on hi ha ubicada la Llar del Pensionista, hi trobem un bar i una gran sala d'usos diversos. L'accés a aquest nivell és a través d'una escala i rampa exterior. Els altres dos pisos tenen l'accés per l'escala de veïns ubicada a través del portal que hi ha a la banda est, i són destinats a vivendes (la darrera planta, però, resta l'obra incabada). La façana principal presenta la superfície revestida i alguns elements que l'ornamenten, com són unes motllures a les cantoneres que simulen un carreuat, i unes faixes sobresortides que emmarquen les diferents obertures. A la planta baixa hi ha dues grans portes al centre i dues finestres a cada costat, són molt més grans que la resta i són de llinda d'arc rebaixat, amb la motllura pel seu voltant també més destacada. A la planta primera i segona hi ha la mateixa distribució de portes balconeres i finestres, totes de llinda plana; la planta primera té un gran balcó de volada correguda que agafa tota l'amplada de façana. Tant la façana posterior, com les parts visibles de les laterals, no mostren cap tipus d'acabat de la superfície, podent-s'hi veure el material constructiu, format per un paredat de pedres irregulars; les seves obertures són senzilles sense elements a destacar, únicament fer esment a que la planta primera hi ha un llarg balcó corregut que s'estén per tota la façana posterior i un tros de la lateral de ponent (aquestes dues façanes s'uneixen en punt rodó). A l'interior, l'estructura està suportada per columnes de ferro colat. 08166-18 Carretera de Ripoll, núm. 9. La Pobla de Lillet La tipologia constructiva és pròpia d'un edifici d'entorn als anys vint del segle XX. Als anys 40-50 l'acabat de la façana principal era diferent, bàsicament la part superior, ja que era coronada per un esglaonat que culminava al centre de la façana amb més alçada respecte dels laterals, i amb alguna motllura decorativa. La planta baixa d'aquest edifici va allotjar l'economat Asland entorn a mitjans de segle XX (abans havia estat instal·lat a on avui dia hi ha la carnisseria Saus, davant del pont de la petita); en aquest període, a la planta soterrània ja hi havia la Sala La Flor, i a la planta primera la Fonda Pirineo. Des de l'any 1991 hi ha, a la planta baixa de l'edifici, la Llar del Pensionista (anteriorment, des del 4 de novembre de 1989, havia tingut la seu al centre cívic, en un espai cedit per l'Ajuntament). 42.2450100,1.9758600 415509 4677488 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57718-foto-08166-18-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57719 Centre Cívic-Cultural / Antic Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-cultural-antic-hospital FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XIX Edifici entre mitgeres i de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis, està cobert amb teulada de dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. El conjunt de l'edifici ha estat totalment rehabilitat per poder-lo utilitzar com a centre cívic, biblioteca i seu de diferents entitats, modificant sobretot el seu interior. Pel que fa a la façana principal, és tota de paredat de pedres irregulars i amb obertures senzilles, algunes conserven petits arcs de descàrrega de maó massís. L'element que més destaca, és una petita capella situada a l'extrem est del conjunt (estava dedicada a la Mare de Déu del Carme). Es conserven les obertures, consistents en la porta, una finestra a sobre i un rosetó coronat amb la traça del que havia estat la coberta i per sobre, una mena d'espadanya, avui paredada. Totes aquestes obertures estan decorades amb un emmarcament sobresortit fet amb maó massís. El seu interior també ha està totalment modificat i avui dia és seu de la penya barcelonista. El conjunt té façana posterior que dóna a un petit pati interior, a mode de pati de llums o cel obert; consisteix en una façana construïda amb la mateixa tipologia de la principal, i també amb obertures sense cap tret remarcable. 08166-19 C/ Doctor Cisneros, núm. 2. La Pobla de Lillet Tot i que aquest edifici és de construcció relativament recent, finals de segle XIX, el lloc que ocupa és un punt important del nucli històric i originari de la Pobla de Lillet. Està situat molt a prop de l'església parroquial i de l'antiga rectoria, que és l'emplaçament on es va construir, en el moment de fundar la Pobla de Lillet, el castell-palau dels Mataplana i la capella de Sant Antoni. Ja entorn al 1400 es documenta un hospital a la Pobla de Lillet; de fet, en aquest període consta que l'edifici es trobava en molt mal estat. El 1476 hi ha notícia de que es volia refer una casa del carrer Jussà, habilitada per hospital. Al llarg dels anys sembla que aquesta institució ha estat denominada de diferents maneres, com 'Hospital de pobres de Jesucristo' i 'Hospital de Nuestra Señora de Falgas'. Durant molts anys no hi ha informació coneguda relativa a l'hospital. L'any 1885 es va posar la primera pedra del nou edifici de l'hospital, en el que llavors era el c/ del Castell. L'emplaçament escollit era el lloc on hi havia hagut unes cases que havien estat aterrades en el transcurs de les guerres carlines. L'edifici es va poder construir gràcies als esforços de molts poblatans que van participar directament en la seva construcció. Passats dos anys es va posar en funcionament. Aquest edifici ha tingut usos diversos, així, a principis del segle XX va ser hospital i a finals dels anys 70 col·legi religiós. El 1985 es va dissoldre la Fundació privada 'Hospital de pobres enformos' de la Pobla de Lillet. Posteriorment es va cedir l'immoble a l'Ajuntament amb la condició que l'ús de l'edifici fos públic i amb finalitats socials, culturals i associatives. Anys seguits l'Ajuntament va realitzar-hi importants obres tant a la façana, interior, com coberta, per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, passant a ser centre cívic, biblioteca, sala d'exposicions, gimnàs, seu de diverses associacions, etc... 42.2443700,1.9747200 415414 4677418 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57719-foto-08166-19-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57720 Local Parroquial (Antiga Rectoria)/El Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial-antiga-rectoriael-castell DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. FONT I RIUS, J.M. (1969): Cartas de población y franquícia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1997): 'La Pobla de Lillet. 700 aniversari de la carta de poblament i franqueses'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XIV-XVIII Es tracta d'un edifici de planta irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània, planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra. Pel que fa a l'edifici, la façana principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del mateix material, conserva escasses restes de ornamentació consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre dos balcons. A les altres dues façanes trobem una porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior. En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat. Cal dir, que les reformes realitzades els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les obertures per tal d'uniformitzar-les. Pel que fa a l'estructura interior, la planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que pel sud té el carreró i per l'est també és més petita, probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb encofrat de pedres. La planta baixa, també és més petita pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels (perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i alguns detalls florals. En aquest nivell, on hi ha actualment la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat. 08166-20 C/ Dr. Cisneros, núm. 8. La Pobla de Lillet Aquest edifici es correspon amb l'antiga rectoria (l'actual està situada molt a prop, al costat est de l'església), tot i que també és conegut com 'El Castell'. Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el 1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era l'anomenat 'Pujol'; on en el seu punt més alt, a més del castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar considerablement aquests edificis. A partir de finals de segle XV hi ha molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és un document del 1618, és la venda d'una casa 'dejús lo castell de la Pobla...'. Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la nota 'antes de 1716'. Així hem de situar la construcció de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII, període força coincident a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la nova església. El 1997 es va fer la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit, la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del castell-palau dels Mataplana. 42.2442900,1.9744300 415390 4677409 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57720-foto-08166-20-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els darrers anys s'ha rehabilitat i adaptat totalment al nou ús.Tot i que la construcció de la rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau dels Mataplana. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57721 Cal Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XIX Coberta de vegetació La fàbrica tèxtil de Cal Pujol es troba situada a redós del riu Llobregat, en la seva riba esquerra, i molt a prop del nucli urbà, actualment resta mig amagada entre la gran quantitat de vegetació del contorn. Es tracta d'un conjunt format per diferents construccions; el que són pròpiament les naus industrials estan disposades en paral·lel al riu, i també alguna altra nau menor col·locada perpendicular a les altres. Tot i que al llarg dels anys s'ha anat ampliant la fàbrica, en general mostren una tipologia força similar, i prototípica, essent construccions de dimensions considerables amb grans finestrals d'arc rebaixat tots emmarcats amb maó massís, i amb la superfície de les parets arrebossada. El conjunt consta d'una gran casa, la del propietari, amb acabats que la diferencien, atorgant-li certa distinció, o si més fan que destaqui en el conjunt. Aquest edifici és de planta baixa més dues plantes pis i coberta a dos vessants. A la porta principal de la casa hi consta la data de 1891 i a sobre les inicials PP, corresponents a Pere Pujol, el fundador de la fàbrica. Està situada a la part més baixa, a tocar del riu; de fet en un punt proper al pont que constituïa la via accés principal des del nucli urbà. També hi ha altres cases situades a la part més alta, de mides més petites i característiques també més senzilles, sense quasi cap tipus d'element ornamental destacable. A més consta d'altres petites edificacions menors, així com un canal que circula pel mig del complex. 08166-21 C/Nord, s/n. La Pobla de Lillet. La fàbrica de Cal Pujol s'inaugura a finals del segle XIX com a indústria de filats i teixits de Fills de Pere Pujol, sembla que l'emplaçament on es va construir aquesta fàbrica era el lloc on hi havia hagut un molí nomenat de Baix o Cerdà (segons la font bibliogràfica consultada). Junt amb la fàbrica de Ca l'Artigues i la de Cal Costa, totes van ser creades al segle XIX com a petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques paral·lelament a la incorporació de millores tècniques. La nit del 8 desembre del 1932 foren col·locats dos petards o bombes a la fàbrica Pujol, i també a Cal Palomera, els de la casa Pujol provocà l' incendi d'una part de la fàbrica. El 28 febrer de 1934, exclatà una segona bomba a la fàbrica Pujol provocant un incendi a la sala de telers, fet que obligà a parar la fàbrica durant 9 mesos. Després de moltes vicissituds, a conseqüència de la Guerra Civil, en quedar destrossada la maquinària, passà a altres societats. El juny de 1953 foren acomiadament 300 treballadors, es parà la fàbrica, tornant-se a posar en marxa l'any següent, el 1954. Des del 1976 passà a ser 'Filatures del Berguedà, S.A.', societat que més tard s'amplià amb noves naus construïdes a l'esplanada de la pedrera de l'Asland (Clot del Moro), tot aprofitant la força hidràulica de l'antiga fàbrica de ciment i s'hi instal·là maquinària moderna. Actualment la fàbrica està tancada, i de fet la part més baixa i més antiga, es troba en mal estat de conservació, ja que part de la teulada està feta malbé. Tot i això, encara hi ha almenys una part de la vivenda del propietari habitada, fet que a la vegada ajuda a que hi hagi un manteniment mínim del complex. 42.2481600,1.9762800 415548 4677837 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57721-foto-08166-21-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57722 Cal Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XIX La fàbrica tèxtil de Cal Costa està situada a l'entrada al nucli urbà de la Pobla de Lillet, a la riba esquerra del riu. Uns centenars de metres més amunt (prop de Cal Massana) hi ha una petita presa on s'inicia el canal que portava l'aigua a la fàbrica (actualment aquest canal s'ha inutilitzat ja que pel seu interior s'hi ha col·locat les canonades que transporten les aigües brutes a la depuradora). Davant la fàbrica hi ha un pont amb unes grans baranes de ferro en forma d'arc, que constitueix la via d'accés principal al conjunt. Es tracta d'una fàbrica formada per diverses naus que defineixen dos grans cossos allargats que conformen una planta més o menys en forma de Y, de fet la part inferior més propera al punt de confluència dels dos cossos es correspon amb la part més antiga conservada de la fàbrica. A grans trets, aquesta part més antiga presenta un únic nivell d'obertures, consistents en grans finestrals de llinda en arc rebaixat emmarcats amb maó massís. L'extrem est de la nau més allunyada del riu, es diferencia de la resta per constar de major alçada, de fet mostra dos nivells amb els seus corresponents registres d'obertures de tipologia similar a la resta. Aquesta part està coberta a quatre vessants, la resta de naus a dues. El conjunt de les naus tenen la superfície de les parets arrebossades i pintades. Ocupant un lloc central dins el conjunt, hi ha la casa del propietari. És un edifici de planta baixa, planta pis i golfes, tot i que els darrers anys ha patit una reforma a la coberta, tot aixecant-ne l'alçada i modificant els pendents. Destaca d'aquest edifici la gran quantitat de finestrals emmarcats, una galeria adossada al costat de llevant i un porxo davant la façana nord-est que obra a una terrassa delimitada per una balustrada. Tot i que la fàbrica ha experimentat importants reformes al llarg de la seva història, ja que entre altres, la riuada del 1982 ensorrà part de la nau més propera al riu, en la seva reconstrucció és va mantenir la tipologia d'obertures. 08166-22 Avda. Antoni Costa, núm. 1. La Pobla de Lillet La fàbrica tèxtil de Can Costa fou fundada el 1867 per Bonaventura Costa Collell, també se l'ha nomenat Can Ventureta. Tal com va passar a les fàbriques de Ca l'Artigues i la de Cal Pujol, en els seus inicis eren petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries del municipi, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques simultàniament a la incorporació de millores tècniques. Al registre de matrícules industrials consta la que en el 1922-23 s'havia fusionat amb Manufactures Costa Mallol. Com les altres sofrí les conseqüències de les destrosses de la Guerra Civil, va estar molt temps parada però al final s'hi instal·là una indústria de teixits ortopèdics 'Mafra, S.A.'. Malauradament, el 1982 els aiguats i anteriorment un incendi, perjudicaren molt la nova indústria. Tot i això es van reconstruir els edificis, i va continuar amb l'activitat. El reconeixement a aquesta indústria per part del municipi es va veure palesa tot dedicant-li el carrer d'entrada al poble per la carretera de Berga, com a Avinguda Antoni Costa Mallol (fill del fundador). Actualment és l'única fàbrica tèxtil activa al municipi (Cadí Tèxtil, S.L.), i a hores d'ara també al conjunt de l'Alt-Berguedà 42.2438600,1.9715400 415151 4677364 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57722-foto-08166-22-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 106|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57723 L'Espelt https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespelt-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XV Es troba en mal estat de conservació. La coberta i alguns forjats han començat a caure. Masia de planta rectangular, formada per planta semisoterrània, baixa, pis i golfes. Mostra coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que dóna a llevant. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés des de l'exterior a dos nivells de planta, la semisoterrània i la baixa. L'accés a la masia és a través d'un clos. Pel que fa a les obertures cal destacar la porta principal (façana est) formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles, també són remarcables dues obertures d'aquesta mateixa façana i una de la sud, de mides força grans i constituïdes per llinda, muntants i ampit de pedra ben tallada, i alguna amb ampit motllurat. La resta de les obertures són més senzilles, la majoria emmarcades amb peces de fusta. La façana sud es mostra imponent degut a la seva robustesa i a una alçada considerable, a la planta golfes hi podem veure una eixida de doble obertura, tot i que una d'elles està tapiada. En conjunt l'aparell dels seus murs és format per pedres desbastades disposades amb certa regularitat i cantoneres ben tallades. L'era està situada al sud de la casa i delimitada per aquesta, una gran pallissa, construccions destinades al bestiar i un mur de tancament en el que hi ha el portal d'accés. Fora de l'espai definit pel clos hi ha una altra pallissa de dimensions menors. El conjunt està situat en una zona molt oberta, amb grans prats a la banda sud i nord. 08166-23 Zona de Riutort, a l'extrem oest del municipi. La primera referència que trobem de la masia de l'Espelt és en el fogatge de 1497, on consta 'Miquel del Splet' dins la parròquia de Santa Cecília. En el següent fogatge, el de 1553 dins la vila i terme de la Pobla s'hi cita un tal 'Franci Spelt de Sancta Cilia'. Posteriorment, al novembre de 1591 en un document on es relata l'atac d'uns bandolers a un tal Illafreda i el seu nebot, els quals es dirigien a Bagà, 'essent al Pont de Riutort prop la Spelt', els prengueren les dues càrregues d'oli que portaven per provisió de la vila de Bagà i del senyor de Foix. (VILARÓ:1989: Vol.I,281) La casa de l'Espelt també es cita al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. I el 1884, a les actes dels plens on es tracta el cobrament de la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846) les referències són al Molí de l'Espelt i el 'Colono del Espel'. 42.2417100,1.9166100 410616 4677182 08166 La Pobla de Lillet Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57723-foto-08166-23-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57724 Molí de l'Espelt https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lespelt BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII La reconversió del molí en dependències del càmping ha fet canviar totalment el seu aspecte. El Molí de l'Espelt es troba situat a pocs metres al costat del Riu Gabarrós (o Riutort), en concret a la riba esquerra. Actualment, en aquest lloc hi ha el càmping Espelt i l'edifici ha estat totalment modificat per tal d'adaptar-lo als nous usos com a dependències del complex turístic. De la casa que havia estat el casal moliner, tant sols es conserva el volum, conformada per murs fets de paredat de pedres irregulars amb cantoneres de pedra picada. El conjunt de les seves obertures ha estat totalment modificat, resta una petita obertura formada per arc de lloses de pedra a la façana posterior arran del terra, i actualment tapiada. Pel que fa a la resta d'infraestructures que conformen el conjunt del molí, es distingeix, a la part posterior de la casa, la bassa formada per un mur perimetral de pedra, i molt poques traces del canal que conduïa l'aigua des del riu a aquesta. Davant l'entrada a l'edifici hi ha col·locada una pedra del molí de conglomerat vermell. 08166-24 Camping Espelt. Ctra. Berga a la Pobla Km 4,35. Està indicat Tal i com diu el seu nom, aquest era el molí de la masia de l'Espelt, situada no gaire lluny a uns 500 metres de distàncies d'aquest, més cap a l'oest. Pel que fa a la masia les primeres referències documentals són el fogatge de 1497, on consta 'Miquel del Splet' dins la parròquia de Santa Cecília, i també en el següent fogatge, el de 1553 dins la vila i terme de la Pobla apareix un tal 'Franci Spelt de Sancta Cilia'. Aquest casal moliner es troba situat molt a prop del pont de Riutort, indret on segons un document de 1591, uns bandolers van atacar un tal Illafreda i el seu nebot, quan es dirigien a Bagà, amb la càrrega d'oli per la vila i pel senyor de Foix. Pròpiament el Molí de l'Espelt el trobem citat al 'Libro de la Recanación Catastral de la Villa y termino de la Pobla de Lillet del año 1735', on està registrat com a 'Molí de farina de Francesch Espelt que sols serveix per la casa'. També apareix al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt referenciat el Molí de l'Espelt (a més del Colono de l'Espelt) en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2409900,1.9222600 411081 4677096 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57724-foto-08166-24-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57725 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-7 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII Les obres de rehabilitació i adaptació de la casa com a casa de colònies van modificar totalment el seu interior. Es tracta d'una masia que ja fa uns quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada. La majoria de les obertures són petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa. A l'oest i nord-oest de la casa hi ha diverses construccions actuals. 08166-25 Ctra. Guardiola a la Pobla, trencall a l'esquerra. Està indicat. Al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). Al registre de la propietat (Llibre 5, Foli 245), a data de juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i que apareix cancelat, aquí consta 'Heredad llamada la Sala de Riembau', n'aporta les afrontacions del terme, i diu que 'Don José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27 años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de Madrid', arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí de la Pobla de Lillet, durant 10 anys. És interessant l'anotació com a Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat vinculada a aquesta coneguda nissaja. De fet Riembau és un cognom que apareix en la documentació poblatada ja des del segle XIV, ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document del 1472 anomenen al castell de la Pobla 'Torre de Riembau' adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. De fet, a partir del segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra, de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila, pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest darrer el 1463 continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és en Janot Riembau, que fou donzell de la Pobla i batlle, però més conegut per la seva faceta de bandoler, quan entorn al 1560 s'enfrontà amb la família Cadell d'Arsèguel pel control de la pabordia del monestir, en no aconseguir el seu propòsit, es convertí en un bandoler molt actiu i perseguit; va morir a França, expatriat. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola; aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere Bernat Riembau. Així, sembla versemblant pensar que els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola. Actualment la finca és propietat de la Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies. 42.2418800,1.9389700 412461 4677177 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57725-foto-08166-25-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La reconversió de la Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII. Això, però, no vol dir que no hi hagi hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte els possibles orígens de la finca, vinculats a una família documentada a la Pobla ja des del segle XIV. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57726 El Plantiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plantiu BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX Aquest edifici està situat poc abans de l'entrada al poble venint des de Guardiola. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i quatre façanes. És de planta baixa, excepte l'extrem nord, on una part consta d'un nivell més i l'altre de dos conformant un cos sobresortit a mode de torre. Està cobert a dues vessants, menys la part nord que presenta una meitat amb coberta a una vessant i la torre a quatre. Mostra dos tipus d'obertures, unes rectangulars i les altres amb llinda en arc de mig punt; totes amb una faixa sobresortida al seu contorn a mode decoratiu. Les obertures de la torre, dues per costa, no tenen la faixa però si una barana d'obra que conforma motius ornamentals de tipus geomètric. A més l'edifici també presenta un sòcol i algunes cantoneres amb un acabat decoratiu que imita els carreus. A la façana principal de la torre hi ha pintat Casa Forestal 'El Plantiu'. Una escala metàl·lica exterior permet l'accés al pis superior. A la banda est i sud de la casa, hi ha altres edificacions complementàries, algunes són contemporànies a la casa i segueixen el mateix patró constructiu i d'acabats, altres afegides són afegides posteriorment. A la banda oest, s'estenen les feixes on es fan els treballs de reproducció d'arbres. 08166-26 Ctra. Guardiola a la Pobla, abans de creuar el pont. L'edifici del Plantiu es va construir entre el 1910 i 1912, ja des de la seva creació ha estat vinculat al món forestal, en aquell moment es va fundar com una institució de protecció i repoblació d'arbres. A l'actualitat continua vinculat a aquesta activitat, entre altres tasques als seus vivers s'hi reprodueixen diferents tipus d'arbres que es destinen a la repoblació. 42.2393600,1.9550500 413784 4676881 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57726-foto-08166-26-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57727 Saus https://patrimonicultural.diba.cat/element/saus BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIII Està en avançat estat d'enderroc. La casa de Saus es troba en avançat estat d'enrunament. L'estructura està adossada a un marge pel seu costat nord, on es conserven més restes. Així, bàsicament es conserva el mur nord, alguna resta del murs laterals, i enmig de la vegetació s'hi poden veure restes de murs de compartimentació interior. A l'extrem oest hi ha les restes del forn de pa, per la cara interior encara es pot veure part de la boca i de la volta que s'està ensorrant; el cos que conforma el forn pròpiament, es sustenta sobre una petita volta. L'edifici està construït per un paredat format per grans peces de pedres solament desbastades, col·locades irregularment i cantoneres també de pedra desbastada formant peces una mica més regulars. La font de Saus ha estat conduida fins a peu de runes, on a més hi ha un gran com per abeurar els animals. 08166-27 A la zona nord-oest del municipi. A finals del segle XIII trobem les primeres mencions del mas Saus, el qual es troba dins la jurisdicció de Gabarrós. El 1278 'Bernat de Sauz' tingué conflictes amb Galceran de Pinós pel delme de Gabarrós que el seu pare havia comprat a Ramon de Viver . Des d'aquestes dates fins finals del segle XIV, es documenten diferents actuacions de la família de Saus vinculades a les parròquies de Sta. Cecília de Riutort, Brocà i Saldes. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,470-471). Com a referències directes al mas, trobem que el 1280 en Galceran de Pinós fa donació a Jaume de Molins de la 'Rocham fortitudinem de Gavarret', amb la condició de custodiar dita fortalesa i roca, i l'obligació de residir-hi, a més percebia el rèdits de dita Roca, 4 modis de xeixa, 2 d'ordi, el delme de la verema i vi i 12 ss. m. pel vestit; un canal de moltó al mas Sauch i 12drs.m. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,401). El 1288 Galceran de Pinós i la seva muller Berenguera tornen a fer donació del 'castrum nostrum sive Rocham de Gavareto', en aquest cas Ramon de Ginebret, batlle seu de Gavarrós, i als seus, i d'entre les coses que rebria anualment torna a constar 'et unam carnem arietis in mansis de Sauch..' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,402). Tornem a trobar referències al mas el 1294 quan Berenguera, filla pubilla del cavaller Ramon de Brocà i Gaucelma, es casà amb Portolès, fill del difunt Ramon de Gòsol, en els documents nupcials consta que a la núvia li donen el casal que els seus pares habitaven a Brocà i que devien continuar habitant junts, entre altres coses; ell, en Portolès aportà una dot de 3500ss.m., però l'any següent Portolès va rebre del seu germà, el donzell Bernat de Gòsol, tots els drets sobre els masos Sauch, els dos d'En Bauz, el de Ça-Querola, el d'En Gaamir i el d'En Partit, situats tots a Gabarrós. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,379) Saus consta com un dels llocs que constituïen la baronia de Mataplana el 1368, junt amb Toses, Gomsèn, Santa Cecília de Riutort, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Montgrony, Mayans, Rus i Castellar de Nuc, i Sant Jaume de Frontenyà (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,309). El 18 de juliol de 1362 Ramon de Riembau, jurà guardar les franqueses, llibertats i privilegis, als caps del cinc focs que tenia la casa i batllia de la Vila i de Saus. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,454). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Fusterii de Saus', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Saus apareix citat al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari Juan Saus. 42.2480700,1.9563100 413900 4677847 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57727-foto-08166-27-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dins la mateixa propietat hi el Plantiu.Les escasses restes conservades no permeten precisar-ne la cronologia, però tot i que el mas Saus apareix esmentat des de finals del segle XIII, sembla que les restes que veïem avui dia es corresponen a restes de cronologies posteriors. 119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57728 Puig-Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVIII S'han fet obres de rehabilitació de la coberta i alguns paraments. No es conserven els forjats del seu interior. Masia de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador; la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i per llinda una gran biga de fusta. La casa mostra dues fases constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa. L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes com a punts de reforç de l'estructura. La planta baixa, com és habitual, era destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen; també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una obertura per poder treure'n l'aigua. A l'exterior hi ha restes dels pilars d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a magatzem i al bestiar, avui enrunada. 08166-28 A la zona nord-oest del municipi. A la documentació Puig-Castellar, consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del segle XIV i fins a finals del XVI. La primera notícia la trobem a finals del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que té a 'Podio Castellano'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,49) El 1314 consta la venda d'un mas situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a 'Ramon deç Feu de Caselles', sota domini de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,59) A finals del segle XIV trobem a Ramon Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,66) i el 1388, com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). També de finals del segle XIV es documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de Vilaseca.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85) El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de 'Podiocastellano' que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins la parròquia de Santa Cecília. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,306) Posteriorment, de finals del segle XVI data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) Al fogatge de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes ambdós de Puigcastellar. (IGLÉSIES:1979:461) El 1604 trobem la referència al torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184) Ja en cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2518400,1.9571400 413974 4678265 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57728-foto-08166-28-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57729 Ieits https://patrimonicultural.diba.cat/element/ieits BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIX-XX La casa de Ieits es troba situada molt a prop del nucli urbà, just després de la capella dels Dolors que trobem en el camí de Coll Ferran, passat el barri de la Plana muntanya amunt. La masia està conformada per dues construccions bàsiques, la casa i el paller al davant, unides dels costats per murs que conformen un clos, amb l'era al centre. La casa té quatre façanes, és de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obra al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està construïda per murs fets amb pedres irregulars i còdols col·locats irregularment, i a les cantoneres peces desbastades força grans. De les obertures destaca l'accés a la planta baixa, situat al centre de l'edifici, és una gran obertura amb llinda en arc rebaixat fet de maó massís col·locat en sardinell, les finestres d'aquest nivell són de la mateixa tipologia però amb arcs més rebaixats; la resta són més senzilles, simples obertures rectangulars algunes amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb maó posat de pla; a la planta primera algunes obertures són balcons sense voladís. El paller està situat davant la casa, disposat en paral·lel, tant les dimensions com les característiques constructives són similars a les de la casa. La seva ubicació en una zona es desnivell permet que tingui accés a peu pla a cada nivell de planta, així l'entrada a la planta superior és des de l'era. 08166-29 A Coll Ferran El nom d'aquest mas Ieits apareix, encara actualment, grafiat de moltes i diferents maneres. Atribuïm a aquest les referències que apareixen com a Eits, Eygs, ja que el situen dins la el veïnat de la Pobla. Les primeres referències documentals daten del segle XIII, però l'edifici que veiem avui dia, presenta una estructura i característiques arquitectòniques molt posteriors; així doncs, és possible que en una data desconeguda aquest mas, fos quasi o totalment reconstruït. La primera notícia la trobem el 29 de setembre de 1282 (el document és un trasllat de l'any 1323), data en que es realitza un document de reforma del contracte d'establiment del mas d'Eyts feta pel pavorde del monestir Berenguer de Vila. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,56). La següent referència és del 1449, quan el pavorde, Joan Cunill, junt amb tres canonges i amb autoritat del bisbe, fa als masos Sarga, Planes, Baladosa i Eygs, que estan sota la seva jurisdicció, excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'pel mas d'Eygs, primo dos sous e dos diners e maylla. Item, per segla, deavuyt diners e maylle. Item, an diners, més vint e dos sous. Item, tres gallines a Nadal. Item, civada, cinc miges quarteres e una punyera, dretes. Item, vi, dos canadells e mig. Item, ordi, cinch miges quarteres e una punyera, dretes. Item, carnsalada, tres lliures e tres mayllades. Item, per alberga, diners, uit sous. Item, per los jornals que antigament solis fer al dit monastir, cinch sous', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants del mas 'Eigs', del veïnat de la Pobla, junt amb Sarga, Baladosa i Carbonells, aquests del veïnat de Vilacorba, i que tots eren del Monestir de Santa Maria de Lillet, per mostrar les seves dificultats per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Eits consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). 42.2449700,1.9696800 414999 4677489 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57729-foto-08166-29-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57730 Els Cortals https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cortals BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII-XIX? Es tracta d'una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal la de migdia. L'edifici està construït adossat a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells. La porta principal és a la façana sud i obra a la planta vivenda, la primera; és de muntants i llinda de fusta amb un arc de descàrrega per sobre, fet amb lloses col·locades en sardinell. L'altra porta d'entrada és al mur est i dóna accés a la planta baixa des de l'era. La resta d'obertures de la casa són rectangulars, senzilles (vàries són modificades recentment), la majoria amb llinda de fusta i alguna amb arc de descàrrega de maó massís col·locat pla. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç, tot i això en algunes zones es pot veure el material constructiu format per un paredat de pedres desbastades disposades irregularment i cantoneres de carreus desbastats; la part baixa de la casa està bastida amb peces més grans. A la façana sud, al costat oest de la porta, hi ha adossat el cos del forn, actualment ja enrunat; al mur de la façana encara s'hi pot veure el forat de la boca del forn. A la banda oest de la casa hi ha el paller i annexes destinats al bestiar i magatzem; en destaquen algunes de les obertures; en concret, a planta baixa, una obertura feta en muntants i arc rebaixat de carreus rectangulars, i al segon nivell, dues grans obertures amb muntants de maó de pla i arc rebaixat, també de maó massís, en aquest cas col·locat en sardinell. L'era queda situada al costat est de la casa i queda delimitada per aquesta, pel paller i annexes pel costat nord, per un marge al costat sud i un mur de tancament amb el seu pas corresponen, pel costat de llevant. A pocs metres a l'oest de la casa, després de la rasa que hi ha en aquest costat, hi ha un colomar, és de planta de petites dimensions i tres nivells. La casa es troba entre grans camps que s'obren per davant seu, fins prop del riu Llobregat. 08166-30 Proper a la carretera de Falgars L'única referència documental coneguda del Cortals és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on apareix grafiat com a 'Cortalls' i n'és propietari 'Tor y Baquer'. 42.2369600,1.9513200 413473 4676618 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57730-foto-08166-30-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57731 La Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-4 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. XVIII-XIX? Aquesta casa està situada a tocar del riu Llobregat, que transcorre pel seu costat nord, i pels camps de conreu que s'estenen cap l'est i oest; pel davant la casa, o sigui, pel sud, s'alcen les costes de Falgars. La casa és un edifici de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i planta sotacoberta; té coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a migdia. La porta principal, a la façana sud, és de muntants i llinda plana tot fet amb maó massís; la resta d'obertures són senzilles. Constructivament està feta amb un paredat de maçoneria format per pedres de diferents mides, irregulars o una mica desbastades (la part baixa dels murs mostra pedres de mides més grans), i als angles, cantoneres consistents en pedres desbastades formant peces allargades. Al mur nord hi ha adossat el cos del forn, format per una estructura de planta en angle arrodonit, que destaca per la seva alçada, ja que el forn és a nivell de la planta primera, i per mostrar tres esvelts contraforts que en reforcen l'estructura. En aquest costat hi ha un altre contrafort però és del mur del paller. La planta baixa de la casa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, amb la sala principal al centre on hi ha la llar de foc i el forn. Entorn la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i a magatzem, adossat al mur est hi ha el paller, al davant de la casa hi ha l'era que queda delimitada per aquestes construccions i també per una altra construcció pel costat oest i pel sud el marge. 08166-31 Proper a la carretera de Falgars L'única referència documental coneguda de la Casanova és al llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, on consta com a propietari José Baquer. A la primera inscripció del registre de la propietat Llibre 5, foli 233; consta que l'heretat dita Casanova, 'se tiene segun se cree el deslindado immueble en alodio de los Ex. Barones de Pinós y Mataplana', el llavors propietat de José Vaquer i Lliurat el posseïa com hereu del seu pare Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet (en testament atorgat el 1824). 42.2384700,1.9462300 413055 4676791 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57731-foto-08166-31-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57732 Falgars/Casa de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/falgarscasa-de-baix ANGLERILL, R. (1889): Història de la Mare de Déu de Falgars. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, 2.009. Reproducció del llibre imprès al 1889 pel seu autor. BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. XVI-XVII Recentment s'ha hagut de tapiar l'accés a l'edifici, ja que presenta problemes estructurals, agreujats per un recent incendi a l'interior de la vivenda. La masia de Falgars, també coneguda com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel sud. Casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'estructura està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta primera, per la façana nord. En conjunt les obertures són molt senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada, feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?). Al mur nord hi ha adossat el cos del forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho indiquen. Així, en les seves façanes podem veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud, conformant la façana actual. Al costat est de la casa i davant, al sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de conreu. 08166-32 Al costat del Santuari de Falgars No tenim referències directes a la masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII al conjunt del santuari. Així, la primera referència coneguda del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de Vallfogona. A mitjans segle XVI, es documenta que a Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha adossada a l'església. En el testament d'un ermità de Falgars del 1639, apareix com a testimonis un 'Joan Vantallola, fadrí, pagès habitant de la casa de Falgars'; aquesta referència podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar que si viva l'ermità a la casa adossada al santuari, el més probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?). Al 1646 es va començar a construir el Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al llistat de masies 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856, del consta Hermita de Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al santuari. 42.2267800,1.9458600 413009 4675494 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57732-foto-08166-32-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57733 El Tinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tinar BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV? La masia del Tinar està situada a mitja alçada de l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet, en concret en una zona on s'obren amplis camps de conreu. A pocs metres passa el camí que porta a Falgars, i a tocar la casa el que condueix a la cova de la Verge. La casa és de planta irregular, formada per una planta semisoterrània, baixa i primera; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Edifici està construït sobre una penya rocosa, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells, la planta baixa i la semisoterrània; aquesta darrera és de mides menors que la resta ja pel seu costat est hi ha la roca. La casa va ser reconstruïda a mitjans de segle XX, segons els seus propietaris tant sols van conservar la part baixa d'alguns dels murs. La superfície de les façanes està arrebossada. Als voltant de la casa hi ha el paller, diversos coberts i annexes destinats al bestiar i magatzem; la majoria de construcció recent. 08166-33 A uns 500 mts de la Pobla. Agafar pista heliport, uns 300 mts el segon creuament a la dreta. Les referències de la masia del Tinar es remunten a finals del segle XIV, tot i que la masia ha experimentat notables canvis al llarg de la seva història, i que potser avui dia potser ben poca cosa ens queda d'aquella estructura originària. La primera notícia documental la trobem al 1388, quan un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Petrus Deztinar', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) Serra Vilaró ens dóna notícia d'un document que es refereix directament a la masia el Tinar, data del 12 de juny de 1495 i en diu el següent: 'Venda a carta de gràcia del mas Tina de la Pobla de Lillet, autoritzada per Joen Quer Pvre. i notari de Bagà, del noble senyor Galceran de Pinós rector de l'església de Bagà, que rebé aquesta carta pel venerable i discret Joan Morer, pavorde del monestir de Santa Maria de Lillet'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,75) No tenim més referències documentals conegudes ja fins al segle XIX, en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856 on es cita la casa 'Tina' amb la referència a Miquel Saus com a propietari. 42.2402800,1.9723500 415213 4676966 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57733-foto-08166-33-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57734 Vilardell https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XVIII-XIX La casa està deshabitada i malauradament comença a tenir algunes goteres a la teulada. El Vilardell està situat a l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet. Per arribar-hi podem anar pel sender que des de la Pobla ens porta a la cova de la Verge de Falgars, passant a tocar del Tinar, i més endavant i abans d'arribar a la casa, per la Font Freda (avui bastant descuidada). La casa és de planta rectangular, formada per tres nivells, planta baixa, primera i sotacoberta. Presenta teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Està construïda amb grans cantoneres de pedra picada que contrasten amb la resta del parament, fet amb paredat de pedres irregulars i de mides molt diverses. Com és habitual, quasi totes les obertures són a la façana del solei, a la sud, on trobem tres registres d'obertures per cada nivell i alineades verticalment. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal d'accés, feta de muntants de maó de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a la unió entre el brancal est i l'inici de l'arc hi ha una pedra amb la inscripció '1891 JP'. I a banda i banda de la porta una finestra. A la planta primera i segona, trobem la mateixa distribució, al centre un balcó sense voladís i ambdós costats una finestra, totes amb llinda de fusta; a la part superior, just per sota el carener hi ha una petita obertura de forma ovalada. L'interior està compartimentat en tres cossos perpendiculars a la façana de migdia, a la planta baixa estan separats per murs de càrrega i coberts amb volta de maó de pla a cada crugia. La planta baixa era destinada al bestiar, i al fons del cos central hi ha l'escala d'accés a les plantes superiors. A partir de la planta primera hi ha un únic pilar per sobre de cada mur que es desenvolupa fins la coberta. Així, a la planta primera hi ha la sala al centre, habitacions al costat est i la cuina a l'oest. A la cuina podem veure la llar de foc amb la boca del forn de pa i al costat uns fogons i una pica, que foren inutilitzats, ja que se'n construïren uns de nous a la banda oposada; també en aquest espai al mur nord hi ha una porta de sortida a la part posterior de la casa que queda en aquest mateix nivell. La planta segona trobem habitacions a les crugies laterals; també era destinada a magatzem. Els forjats de la planta primera i segona són de bigues de fusta quadrejades i revoltons d'obra. A la part posterior de la casa hi ha les restes del paller, i per davant camps de conreu. 08166-34 A uns 2 km de la Pobla. L'única notícia documental coneguda que tenim del Vilardell, és la cita d'aquesta casa en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). En una pedra de la façana sud trobem inscrita la data 1891, fet que pot assenyalar la data d'alguna reforma realitzada a la casa. 42.2363200,1.9648200 414586 4676534 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57735 Ventaiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. La casa de Ventaiola està situada en una zona oberta i planera que es troba enmig del bosc de Ventaiola. El lloc es troba a poca distància del nucli urbà de la Pobla. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i segona; està coberta amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta modificacions importants en la seva volumetria, realitzades en època contemporània i clarament diferenciables pel material constructiu, totxana vista. La majoria de les obertures són senzilles, sense cap element arquitectònic remarcable; val a dir que algunes també han estat modificades. La vivenda queda ubicada al centre del conjunt, ja que pels costats sud i est té adossades altres construccions destinades a paller, magatzems i bestiar. Cal dir que tot i les modificacions realitzades, l'edifici conserva parts d'estructura anteriors; car sense una aproximació acurada a les restes no se'n pot determinar les cronologies. 08166-35 Al mig del bosc de Ventaiola. La primera referència al nom de Ventaiola és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Bernat de Ventaiola' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). El 8 de maig de 1388, trobem a Petrus de Ventaiola, prevere oriünd de la Pobla de Lillet, actuant com a representant de la parròquia de Santa Maria de Lillet i dels seus habitans, en la petició que feien al bisbe de la Seu d'Urgell; davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, demanaven que fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. En aquest document apareix també Bernat de Ventaiola entre el grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet que feien la esmentada sol·licitud i visita a l'església de Merolla per constatar-ne el mal estat en que es trobava. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,68-72) El 1389 tornem a trobar Pere de Ventaiola en un inventari de les coses del Monestir feta en acabar un arrendament.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,169) Podria ser un altre el Pere de Ventaiola que apareix en altres documents com és una carta de dotació del 1412, on consta com a notari pel venerable Joan Vilella 'prepositi et plebani' de l'església de Santa Maria de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,73). De fet hi ha notícia de dos manuals del notari Pere de Ventaiola l'un data dels anys 1395-1418, i l'altre del 1400 al 1430. També al segle XV hi ha notícia d'altres persones amb aquest cognom, com Antoni Ventaiola i Johan Ventaiola, ambdós esmentats en el mateix document referent als obratges de la llana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Al 1581 en un document on Baltasar Costa i de Riembau de deixa i arrendament a Jaume Casas i la seva mare Joana Casas, tota la seva masada del Prat, terres, herbes i fruites, per un període de quatre anys; el dit Baltasar també li deixa a Jaume la devesa de Ventaiola. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,308) Al fogatge de 1553 apareix un tal 'Parutxo Vantellola' com habitant de la vila i terme de la Pobla de Lillet (IGLÉSIES:1979:461) Ja en cronologies més tardanes, Ventaiola s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856. 42.2413900,1.9749400 415428 4677087 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57735-foto-08166-35-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57736 El Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-3 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La masia del Prat s'alça en uns plans que s'obren per sobre la Pobla de Lillet en la costa que hi ha al sud del poble. Està situada molt a prop del camí que porta a Falgars i també del que mena al Monestir de Santa Maria de Lillet. La masia està formada per diversos edificis; tres d'aquests estan col·locats junts definint una planta en forma de L, i un altre edifici aïllat situat al costat sud-est; tots aquests, junt amb el marge que hi ha pel costat sud, delimiten i emmarquen l'era, que queda emplaçada al centre del conjunt. Recentment la masia del Prat ha estat totalment reformada, convertint en vivenda el conjunt de totes aquestes edificacions. Abans d'aquesta actuació, en els edificis que conformen la planta en L, la casa estava situada a l'extrem sud-oest del conjunt, i un gran paller al costat nord-est (de fet, equival a la part central del conjunt), i enmig, un cobert unia aquestes dues edificacions principals. La casa està coberta a dos vessants amb el carener orientat N-S; a la façana sud i a nivell de planta sotacoberta, hi destaca una galeria, amb dues grans obertures d'arc de mig punt fet de maó massís. En les seves parets s'hi pot apreciar el rastre de diferents modificacions fetes al llarg d'anys, entre les quals es veu que la façana sud és una ampliació posterior. L'edifici del paller és l'estructura que més ha canviat en la darrera remodelació; a la planta baixa s'hi poden veure tres grans arcs rebaixats fets de pedra tosca (el central ha estat recuperat com a obertura), a la planta primera les obertures són de factura recent, anteriorment hi havia una gran obertura. L'edifici que queda separat d'aquest, i que està col·locat al costat sud-est (avui també vivenda) té la majoria de les seves obertures fetes amb muntants i arc rebaixat de maó massís. 08166-36 Situat per sobre del Barri de les Coromines. La primer referència directa al mas Prat la trobem en un document del 1323, on Hug de Mataplana redimeix a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del dit mas Prat; l'absol a canvi de pagar 800 sous, i donant al senyor els quintals. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,60) El 1383 trobem Llorenç Prat que fou llogat per fer de bander, és qui havia de vigilar que es respectessin els acords del poble, sobretot pel que respecta al bestiar domèstic que estava solt i el qual ocasionava molts danys, la seva tasca incloïa imposar bans o multes en cas d'infracció; també era qui havia de fer era fer les crides (una mena d'agutzil).(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,225) El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Bernardus Prat', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) En el fogatge de 1497 dins el terme de la Pobla consta 'Johan Prat' i 'En Prat Joan', i al fogatge de 1553, Jaume Prat i Sebastià Prat. (IGLÉSIES:1979:461;1991:268) Al segle XV hi ha notícia de Domingo Prat que s'esmenta en un document referent a l'obratge de la llana, on hi consta un llistat de les persones i les quantitats de llanes que havien d'obrar. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,360) Del 1581 data un document on Baltasar Costa i de Riembau deixa i arrenda íntegrament la seva masada del Prat, amb les terres, herbes i fruites, per temps i espai de quatre anys, a Jaume Casas, segons les condicions que en el document s'hi estableixen; a més, també li deixa la devesa de Ventaiola. . (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,307) El Prat també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) del 1856. 42.2413500,1.9784300 415716 4677079 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57736-foto-08166-36-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57737 Masia del Monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-monestir BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII Aquesta casa està situada al costat sud del Monestir de Santa Maria de Lillet, de fet un mur uneix els dos conjunts pel costat oest. Actualment l'estructura de la masia queda totalment independent del monestir; està formada per diferents construccions, la casa al costat oest, paller al costat nord-oest, coberts i altres construccions complementàries pel nord i est, i al sud un mur de tancament que clou el conjunt. La casa consta de planta baixa, planta primera i golfes, està coberta amb teulada a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana obra a llevant, cap a l'era; al centre de la planta baixa hi ha la porta d'accés feta per muntants de maó massís posat de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a costat i costat obertures senzilles. En aquesta façana, també a nivell de planta baixa i en el costat nord, podem veure en el mur dos grans arcs rebaixats de pedra, un sobre l'altre, l'inferior de pedra tosca i el de sobre de pedra sorrenca. A la planta primera, hi ha tres balcons, el del centre es diferencia dels altres per estar emmarcat per muntants de maó de pla i arc rebaixat de maó col·locat en sardinell que descansa sobre impostes motllurades. Per sota el ràfec de teulada hi ha tres obertures ovalades que ventilen i donen llum a les golfes. A l'interior, la planta baixa era destinada al bestiar excepte la part de migdia, on hi ha una sala amb la seva llar de foc, forn, fogons i pica. A la planta primera hi ha una altra cuina també amb la seva llar de foc, però de formació més contemporània. Tot el conjunt, però especialment la casa, ha estat objecte de diferents modificacions realitzades al llarg de la seva història, ja que recentment s'està mantenint l'estructura tal com els ha arribat. Així, a l'estructura principal de la casa se li va afegir un cos de galeria pels costats sud i ponent, i en general les obertures presenten moltes variacions. Al costat nord de la casa hi ha un paller que destaca perquè en la seva façana de llevant hi ha diferents obertures en arc rebaixat, algunes tapiades o modificades. 08166-37 Al costat del Monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres referències del Monestir de Santa Maria de Lillet daten del segle IX; al 833 fou consagrada l'església que estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan Baptista. Al llarg del segle XI congregà una petita comunitat de clergues i laics que constituïren una canònica, sota la regla dels agustinians i perfectament definida a partir de 1086. Al llarg dels segles XII i XIII va gaudir d'un període de gran expansió, evidenciat amb nombroses donacions, compres i altres. Al segle XIV s'hi feren importants reformes. Tot i que en el decurs de les següents centúries també experimentà canvis, és al segle XVIII quan el conjunt del monestir experimentà una transformació més important, modificant-ne totalment el seu aspecte. Al 1816 consta que encara hi residien una petita comunitat, formada pel rector, dos vicaris i cinc beneficiats. Al 1889 el rector és obligat a anar a viure a la Pobla; de fet, des de la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria a dins el nucli urbà de la Pobla, amb la seva rectoria al costat, en la qual ja al segle XVIII hi fixà residència el rector, l'església del monestir perdria importància enfront l'altra. En un cadastre del 1735 (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619), trobem la primera referència directa a la casa del Monestir, ja que sota mateix hi ha el registre pròpiament del Monestir; és la referència 192 i diu: 'Casa del Paborda dit lo Mas, dos aposentos, afronta a totes parts amb terres del dit dueño. De la tercera qualitat', al costat hi ha la nota 'antes de 1716'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Monestir on consta que el propietari és 'Rvdo. Cura pàrroco de esta villa'. 42.2424500,1.9930300 416922 4677187 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57737-foto-08166-37-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57738 Masia del Castell de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-castell-de-la-vila BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVIII La masia del Castell de la Vila es troba emplaçada al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, en concret a uns 100 metres al nord-est. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes; està coberta a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que obra a migdia. És una edifici de mides més aviat petites i força auster (si tenim en compte les dimensions habituals d'aquest tipus de cases). La porta principal, situada al sud, és una obertura formada per muntants de pedra desbastada i una llinda plana de fusta. La resta d'obertures són senzilles, tant sols destacar que per sobre alguna té arc de descàrrega de maó posat de pla. Els murs són de pedres desbastades i alguns carreus, amb cantoneres força regulars, són de pedres també desbastades i mides no gaire grans. A l'interior, un pilar central que es desenvolupa fins la teulada és l'únic element de càrrega. La planta baixa era destinada al bestiar; la planta primera amb l'estructura típica i molt ben conservada d'aquest tipus de casa, a la meitat sud la sala amb la cuina, llar de foc i forn, i al costat nord, dues habitacions. A la planta golfes també dues habitacions, una amb graners. Al davant la casa hi ha l'era, i a costat i costat pallers. El del costat est, és interessant el mur que hi ha al seu interior, amb dues obertures, la més gran és un arc de mig punt i la petita d'arc rebaixat, tots fetes amb lloses i pedres allargades. Pel davant de la casa, la zona sud, s'estenen prats i camps de conreu. El conjunt està molt ben conservat, especialment la casa que manté l'estructura originària sense ampliacions ni modificacions importants. 08166-38 Al peu del turó on hi ha les restes del Castell de Lillet, uns 100 metres al sud-est. Castell de Vila consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), entre la qual hi ha diferents llistats i anotacions diverses; un dels llistats és referit a les àpoques signades, a la nota núm. 19 hi consta 'Copia de la sentencia referida a favor del Castell de la Vila de poder emprivar sig. n. 19'. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Castell de la Vila. A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. 42.2378300,1.9900000 416666 4676677 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57738-foto-08166-38-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57739 Serrapigota https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapigota BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. De la casa no s'observen restes originals visibles. S'està bastint una petita construcció amb poc encert estètic. La masia de Serrapigota estava emplaçada a la part alta de la vessant est de la serra del mateix nom, al fons de la vall circula el Torrent del Junyent que vessa les aigües a l'Arija, just per sota del monestir. Al davant s'hi aixequen les costes dels emprius de la Pineda. Tot i estar en un lloc costerut, el punt on està emplaçada és on es suavitza la pendent permeten un millor conreu de les terres. Actualment no es veuen restes pròpiament de la casa, al seu lloc s'hi aixeca un petit cobert de blocs de formigó gens a adequat amb el lloc i que desvirtua l'entorn; podria ésser que el basament fos part de l'antiga casa o almenys el material reaprofitat. El que si que podem veure és el paller, queda situat al costat est d'aquell cobert. És un edifici no gaire gran, de planta rectangular i coberta a un vessant, desaiguant al sud; consta de planta baixa i un altell a la part posterior que permet aprofitar la major alçada de la coberta d'aquest costat, i així resguardar la palla alçada del terra i per tant de la humitat. A uns metres hi ha un altre cobert, també adaptació recent. 08166-39 Prop del Castell de Lillet Els orígens d'aquest mas es remunten al segle XII, i ja des d'origen fou una propietat vinculada als senyors del Castell de Lillet, situat a poca distància d'aquesta casa. La primera referència la trobem en un document de 1154, és un document de donació de 'Raimundus Fulconi de Baladed et conuix mea Dña. Ermessendis et filius noster Guilelmus et uxori eius Dña. Berenguera' a 'Ermessendis et ad filium tuum Guilelmus de Lilied et ad uxor tua Valença' del 'mansum de Serrapigota' en feu; de fet el donataris el tenien en feu per Pere de Lillet. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,45) En un inventari del 1331 d'una casa de la Pobla inclòs en un testament, s'hi cita 'Iacobi Serra Pigota'. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,258) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins a un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 214 s'esmenta 'Casa del Comú de la Vila dita Serra Pigota, consisteix en dos aposentos, afronta de totes parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'. (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa de Serrapigota com a propietat del Comú de la Vila. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Serrapigota en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2356100,1.9854200 416285 4676435 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57739-foto-08166-39-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57740 El Junyent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La casa es troba en procés d'enderroc. La masia del Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent del Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (en malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners. La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant. La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta. La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts. El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller. 08166-40 Al nord-est de la Roca Forcada A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). El 1388, es cita a 'Bernardus Junyent de Junyent' com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,140). També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246).Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,85). Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com 'aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....', la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa del Junyent. També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a 'consumos y cereales' (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). A la primera inscripció al registre de la propietat (Llibre 5, full 240) consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu 'Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.', signat el 1870. 42.2206200,1.9836000 416115 4674772 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57740-foto-08166-40-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57741 Arderiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderiu BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVIII La masia d'Arderiu està emplaçada al davant de Roca Forcada (la roca queda al sud de la casa), en una vessant que s'obra cap al sud-est i en concret a la zona més planera d'aquesta costa. Les construccions que conformen la masia estan ubicades ocupant dues feixes; així a la part superior hi ha el paller, i a sota, la casa a l'extrem nord-est i una altra construcció destinada a corts i paller a la banda sud-oest. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes més, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (la més allargada). Està construïda adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; l'adaptació al terreny també determina que la façana principal estigui encarada cap al sud-est, i que aquesta presenti major alçada. En conjunt les obertures han estat modificades, hi ha dues portes d'accés, una al mur oest i a nivell de planta primera, i que ha estat refeta (al seu costat hi ha unes poques dovelles, restes segurament d'una antiga obertura), i l'altra, a la façana principal, també de constitució senzilla; a més, a l'extrem est hi ha una altra gran obertura feta amb arc rebaixat de maó posat a sardinell (aquesta dóna accés a aquest cos que és una ampliació). A la planta primera, al centre hi ha un balcó, la resta són obertures simples. Al mur nord hi ha una petita finestreta espitllerada. La casa mostra una primera estructura més petita, a la qual posteriorment se li va afegir un cos a l'extrem nord-est que n'allargà la planta; contemporàniament a aquesta ampliació es degueren realitzar altres modificacions. Els murs de l'estructura originària són de pedres més grans i lleugerament més ben desbastades; les cantoneres són totes elles formades per grans blocs desbastats. Al sud-oest hi ha un cobert de planta allargada, la part baixa és de murs de pedra però contemporàniament se'l va realçar amb totxana; està cobert a un sol vessant que desaigua al sud. A la feixa superior trobem el gran paller, és de dos nivells, amb accés al superior des del marge per la part posterior del mur; és cobert a dos vessants, amb el carener orientat nord-sud; la façana principal és oberta cap al sud-est, on hi ha l'era. Al davant i a la part de sota de la casa s'hi obren grans prats i camps de conreu. El conjunt dels edificis està essent objecte d'una reforma, també de l'entorn que es mostra molt endreçat. 08166-41 Al Catllaràs. Són nombroses les referències que trobem al cognom Arderiu, sobretot al període baixmedieval. Es tracta d'una nissaga molt vinculada a la Pobla de Lillet, i que al llarg del anys donà nom a diferents personatges entre els que trobem a Joan Arderiu, batlle de la Pobla, Francesc Arderiu, prior de Sant Jaume; i Gerònima Arderiu, esposa de Joanot Riembau. En un document de 1388, apareixen 2Raymundum Arderiu' i ' Guilelmum Domingo Darderiu', és un document on s'explica la sol·licitud que van realitzar diverses persones al bisbe de la Seu d'Urgell, referent a l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, i demanant fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni; en motiu de la petició es realitzà una visita al lloc per comprovar-ho. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). El 1440 Pere Arderiu junt amb altres personalitats, se'ls donava plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). Al 1467 mossèn Francesc Arderiu fou empresonat a la vila de Bagà, com a presoner de guerra del senyor vescomte d'Illa i de Canet. Aquest mateix, el 1470, consta com a prior de Sant Jaume de Frontanyà. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,456). També al segle XV trobem a Joan Arderiu, que consta com a batlle del castell de Lillet; en un un document de confirmació de la batllia feta pel senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós el 1472, li confirmà la batllia a Joan Arderiu com a batlle, i també a altres persones entre les quals, hi ha Pere d'Arderiu i Jaume d'Arderiu; això succeïa en un moment de certa conflictivitat política a nivell català i local. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,246). Sembla que aquest Joan Arderiu és el mateix que el 1524 consta com a cavaller domiciliat a la Pobla. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,368). Pels volts de mitjans del segle XVI, Gerònima Arderiu, filla i herevà de mossèn Joan Arderiu, cavaller i de la senyora Angela de Planella, es va casar amb Joanot de Riembau, fill de Jaume de Riembau, donzell i procurador de les Baronies de Pinós i Mataplana. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,458). Arderiu consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). A data de 1576 consta la compra de la propietat d'Arderiu per part del donzell Jaume Descallat, per 386 lliures al pagès Pere Arderiu. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,388). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Arderiu, consta com a propietari Joan Camprubí. 42.2212400,1.9752400 415426 4674849 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57741-foto-08166-41-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia d'Arderiu està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992.Fa un temps que s'hi estan fent obres de rehabilitació i reforma del conjunt d'edificis. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57742 Ardericó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arderico BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII En general l'estat de la casa no és dolent, però ha tingut esquerdes estructurals que en algun període es van reparar amb tirants metàl·lics exteriors. Algunes de les construccions annexes són les que es troben en més mal estat de conservació. La masia d'Ardericó està situada en ple Catllaràs, molt a prop de la Roca Forcada, al seu su-oest. Avui dia funciona com a refugi. La casa és una estructura molt robusta de planta rectangular, formada per planta baixa, dos plantes pis i golfes; està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. A la façana principal les obertures estan col·locades amb una disposició força regular. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal, modificada en època moderna, és de llinda en arc rebaixat de maó posat en sardinell, a banda i banda hi ha petites obertures. Cal fer esment que al costat oest de la porta, en el mur hi ha un gran arc que podria haver funcionat amb dos altres que hi ha al mur lateral oest i en el mateix nivell, sense un anàlisi acurat no podem saber si són arc de descàrrega, o eren totalment oberts, definint un espai a mode de porxo. A la planta primera, al centre hi ha un balcó amb voladís, i a cada costat obertures senzilles, tant sols amb llinda de fusta; tipologia que es repeteix en la resta d'obertures dels altres pisos i també a les altres façanes, excepte a planta golfes en aquesta façana sud hi ha dues petites obertures de forma ovalada, fetes amb maó. L'estructura té un cos sobresortit a l'angle nord-oest, en el que hi ha una altra porta d'accés a l'interior, aquesta a nivell de planta primera. Els murs, de gruix considerable, són fets amb pedres desbastades junt amb altres de més irregulars, i de mides molt diverses però en general força grans; les cantoneres són de carreus tant sols desbastats, força regulars i mides no molt grans. A l'entorn de la casa hi ha vàries construccions, al seu costat oest unes edificacions destinades a corts i petits magatzems, i al costat est, una altra petita construcció. A la feixa de sota la casa és on hi ha els grans coberts, l'un ja en avançat estat d'enrunament, és una gran nau allargada que combinava paraments de pedra, amb maó massís als diferents arcs de les obertures i a les voltes que cobrien la planta baixa (avui ja ensorrades); amb grans obertures a les façanes i en les compartimentacions interiors que permetien un espai molt permeable. Al costat d'aquest hi ha un paller, en bon estat, de constitució robusta; la planta baixa era destinada al bestiar i la primera a paller, amb les grans obertures cap al sud. Les feixes inferiors que s'obren per davant la casa conformaven grans prats i camps de conreu de la casa. A uns quants metres al nord-est de la casa, i a prop de la pista d'accés des del Xalet, hi ha una trumfera, és de planta allargada i coberta amb volta de canó de pedra encofrada; té l'accés pel davant, arran de terra (amb llinda de pedra desbastada), una petita obertura per un lateral i una altra per la part superior. Està construïda adossada a un marge i feta amb murs de pedra; es conserva en bon estat. Entorn la casa n'hi ha altres. 08166-42 Al Catllaràs. La primera referència al nom de Arderiu és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon Guitart d'Arderico' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada). (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,55) Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,319). Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el documen es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,348) Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols. 42.2079100,1.9660800 414652 4673378 08166 La Pobla de Lillet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57742-foto-08166-42-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia d'Ardericó està ubicada a la Serra del Catllaràs, al davant de la Roca Forcada. La Serra va ser declarada Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 1992. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57743 Cal Sargantana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sargantana-0 FÀBREGAS ARTIGAS, J. (1997): La Pobla de Lillet 1924-1958. Una crònica entorn del temps. Editen: Centre d'Estudis Musicals del Beguedà 'L'Espill' i Àmbit de Recerques del Berguedà. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. NOGUERA, R. (1997: 60-70): 'Una vila de llarga història industrial'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. XX La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. Casa de constitució senzilla, mostra planta quadrangular, i està formada per tres nivells (PB+P1+Golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, que obra al sud-est, a nivell de la planta baixa hi ha la porta d'entrada al centre i finestres a cada costat; a la planta primera, al mig un balcó amb voladís i també finestres a cada banda, per sobre una altra finestra que obra a les golfes. A la resta de façanes hi ha altres finestres, totes de la mateixa tipologia, senzilles i sense cap element ornamental. Les façanes presenten la superfície arrebossada; a la part superior el revestiment s'uneix al ràfec de la teulada formant una mena de motllura còncava. Al costat de ponent hi ha un petit cobert. A la banda est hi ha el canal de la fàbrica de Ca l'Artigas; aquest s'inicia per sota de la fàbrica del Clot del Moro. La seva part inicial és un canal de mides més petites i uns 100 metres abans d'arribar aquí guanya dimensió, sobretot en amplada; al final del seu trajecte hi ha una petita caseta. El salt d'aigua que es produeix des d'aquí fins la fàbrica té uns 40 metres de desnivell. 08166-43 Per sobre de la fàbrica de Ca l'Artigas. La construcció de la casa de Cal Sargantana sembla que està directament vinculada amb la fàbrica de Ca l'Artigas (construïda a finals del segle XIX), i molt especialment al control del canal. No sabem la data exacta, però degué construir-se a principis del segle XX. Aquest edifici també és conegut com a cal Senero, ja que durant un període de temps hi va residir el sereno de la fàbrica. 42.2529800,1.9739900 415365 4678374 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57743-foto-08166-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La casa no es troba habitada, però si que està cuidada per les persones que menen els camps. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57744 Les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-6 <p>BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona.</p> <p>SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos.</p> XVII-XVIII <p>Aquesta masia està situada a les costes que s'aixequen per sobre la carretera que de la Pobla condueix a Campdevànol; a pocs quilòmetres del nucli, s'hi arriba per la pista que s'agafa just al costat del cementiri; la vessant obra cap al sud i presenta força desnivell. Les Comes està formada per un varis edificis, alguns dels quals són de nova construcció. De les dues cases que hi ha, una és de factura nova, és la de majors dimensions. L'altra situada al costat est de l'anterior, de mides més petites, és una construcció de cronologia moderna, probablement d'entorn al segle XVIII; és de planta rectangular, tres nivells i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud. L'edici està construït en una zona amb fort desnivell fet que determina que la façana principal tingui major alçada, i que hi hagi dues portes d'accés a peu pla, una a la façana sud i l'altra al mur oest. Ambdues obertures són de constitució similar, però la principal de mides més grans; són fetes amb muntants de grans blocs de pedra picada i per llinda una amb arc rebaixat, la sud, i l'altra, llinda plana (oest), totes amb maó massís col·locat a plec de llibre. La resta d'obertures són senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Les obertures de la façana principal estan distribuïdes de manera ordenada i simètrica, amb tres registres per planta, al centre obertures més destacades, a planta baixa la porta d'entrada i a la resta finestres més grans. Està construïda amb grans blocs picats formant les cantoneres i els murs de paredat irregular, amb pedres de mides molt variades. La porta secundària, la del mur de ponent obra a l'era, que queda situada entre aquest edifici, la part posterior de la casa nova i un petit porxo també de factura recent. Entre les diferents construccions es poden veure algunes parts que són murs originals, o sigui que no han estat construïts recentment.</p> 08166-44 Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes <p>Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba. Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,52). Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, fill de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,55 i 486). La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,56) El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. .(SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,57). A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que 'habiten i poblen 'la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet,' (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,317; i VVAA:1985;78). En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.I,106). El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia 'Guilelmus de Comes', demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70) El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casa fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin. (SERRA VILARÓ:1991: VOL.II,335). El 1429, esment a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla.(II, 409) El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos.(SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,227). També al fogatge de 1497 apareix la referència a 'En Comes'. (IGLÉSIES:1991:268) A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 201 (i la 220, està repetida) s'esmenta 'Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619). La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de 1856.</p> 42.2489700,1.9873100 416459 4677916 08166 La Pobla de Lillet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57744-foto-08166-44-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-08-10 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Fa anys es van fer importants obres, entre les quals la construcció d'una casa nova. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57745 Carbonells https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells-0 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII La masia dels Carbonells està situada a la costa que s'alça per davant del monestir de Santa Maria de Lillet. És un mas format per diferents construccions, és un dels pocs que encara està totalment dedicat a activitat ramadera; així diverses d'aquestes construccions són edificacions destinades al bestiar. La casa, situada a la part superior del conjunt, és un edifici allargat, de planta rectangular i de tres nivells de planta; està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, la sud (la coberta és actual però l'orientació és la mateixa). La seva ubicació, en una zona amb desnivell, li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta. Fa pocs anys (2001) es van realitzar reformes a la casa, per tal d'adaptar-la als nous temps, a la façana principal (la sud), i interiors de la vivenda, a més d'apujar la teulada creant un nivell útil a sotacoberta. A l'interior s'ha mantingut la disposició d'alguns dels elements importants d'un mas, tot i que la majoria s'han refet; així trobem la llar de foc, amb el seu escó i el forn (amb cos exempt adossat al mur exterior, l'original), i l'eixida a la façana sud. La planta baixa i part dels murs posterior i laterals són originals. L'accés a la planta inferior és a través d'un baluard. La planta baixa és totalment destinada al bestiar; al mig de la façana sud hi podem veure la porta d'accés, és amb muntants de pedra treballada, amb algun carreu acabat amb l'angle interior esbiaixat. Al costat oest de la casa s'hi adossa una pallissa (reformada el 1995), en els seus murs originals hi ha una pedra amb una inscripció, quasi il·legible on consta una data del segle XVIII; al costat de ponent hi ha l'era. 08166-45 Zona nord-est del municipi. Prop ctra de la Pobla a Ribes La primera notícia del mas Carbonells es remunta al segle XII. En el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, el qual morí el 2 d'abril de 1174, deixà a l'església de Santa Maria de Lillet el mas de Carbonell de Vilacorba junt amb Montbardó, Quasta, Chot i altres deixes. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 356). El 1344 a Mateu Carbonell de Vilacorba se li concediren franqueses personals en el seguiment de la host del senyor de Mataplana, consistents en 5 sous barcelonesos. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.III,208). Al 1445 trobem un tal Bernat Carbonell, que consta com a 'carnicerium' de la vila de la Pobla de Lillet, el qual fou nomenat sotsbatlle, aquest només havia d'actuar en cas d'impossibilitat del propi batlle, llavors Guillem de Riembau. (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 25). Al 1449, trobem que el mas Carbonells, junt amb els masos Sarga, Planes i Baladosa del veïnat de Vilacorba, i Eits, al veïnat de la Pobla, que estaven sota la jurisdicció del pavorde del monestir, Joan Cunill, amb autoritat del bisbe, i junt amb altres tres canonges els fa excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i a més havien de continuar pagant els censos agraris que els pertocaven i que són, 'per lo mas dels Carbonells, primo quatre gallines a Nadal; carnsalada, quatre lliures e tres mayllades. Item, diners, quinze sous. Item, per los jornals que antigament solia fer al dit monastir, axí com lo dit An Farga, cinch sous, Item, fa per una devesa, dotze diners. Item, froment, mige quartera.', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants d'aquests masos, per fer saber les dificultats amb que es trobaven per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Els Carbonells consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet, junt amb Montclús, La Rovira, el Guixer, Castell de la Vila, el Bruc, Junyent i altres, que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Carbonells com a propietat de Juan Torrente. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Carbonells en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2476800,1.9979600 417336 4677762 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57745-foto-08166-45-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dins la propietat de Carbonells hi ha les restes d'altres cases i/o barraques, de difícil localització ja que estan totalment enrunades, de fet tant sols s'identifiquen uns clots amb un perímetre aproximat, en el qual es pot veure la traça de part d'algun mur o alguna cantonera.Al llarg dels anys ha experimentat diferents obres d'ampliació i reforma, les darreres als anys 90 i les últimes al 2001.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és de l'Arxiu Boixader. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57746 Sarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarga BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIV-XVII El mas Sarga és format per diverses construccions; la casa com element principal, al seu costat est, coberts, i el paller al davant, (al nord de la casa), amb l'era enmig, delimitada per aquestes construccions i per un mur de tancament, Actualment aquest conjunt ha estat totalment reformat i habilitat com a casa de turisme rural. La casa és de planta rectangular, de tres plantes i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està construïda en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos dels nivells. (PB i P1), el de la planta primera és a través del mur nord i dóna directament a l'era. Les obertures també han estat modificades, es conserven al mur sud i a nivell de la planta baixa dues petites finestres. A l'interior de la casa, quasi l'únic element arquitectònic que es conserva és un mur mitger, de càrrega, a la planta baixa; destaca per està conformat amb dos amplis passos formats per arcs de mig punt fets amb pedres allargades i lloses posades a plec de llibre. L'edifici del costat est de la casa, és de planta allargada, rectangular, també amb coberta a dos vessants; el nivell superior també amb accés des de l'era, era destinat a corts, a la planta baixa hi havia el femer amb coberta de volta de pedra. El paller és de mides força grans, consta de dues plantes i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; la façana principal està totalment oberta cap al sud, tant sols amb dos grans pilars centrats en el frontis. Aquest paller mostra dues fases constructives, l'estructura més antiga es correspon amb la part sud, l'ampliació s'hi adossa pel costat nord. En el mur nord de l'estructura primigènia i a nivell de planta baixa hi ha dos passos que comunica les dues estructures, són fets amb arcs de pedres allargades, un de mig punt i l'altre més gran i d'arc rebaixat; obren a la part interior que era destinada al bestiar (restes d'alguna menjadora); al nivell superior aquest mur no hi és, hi trobem tres pilars. 08166-46 Al costat de la carretera de la Pobla a Ribes Els orígens de la masia Sarga es remunten a l'època medieval, la primera notícia directa a la casa és d'inicis del segle XIV, probablement ja existia amb anterioritat, ja que el lloc de Sarga s'esmenta ja a inicis del segle XII. Així, la primera referència al nom de Sarga és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Ramon de Sarga' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,43). Al 1159, trobem a Berengarius de Vilacorba, la seva muller Dna. Jordana, el seu nebot Guillem, i el seu pare Berengarius, que fan una donació a Santa Maria de Lillet (per l'ànima de la seva mare, la d'ells i demés parents), d'un alou de tres peces ermes i una peça de vinya situada a la Vall de Lillet, al lloc dit 'in apendici de Vilacorba, in loco nominato Planellas et ad Nogera et ad Comelas et ad Prad de Sarga' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,85). Ja al 1305 trobem la primera menció directa al mas, és en el testament de Guillem Çavila de Lillet ( o Guillem de Vila de Lillet), batlle, que deixa al seu fill Guillem, els masos Sarga, junt amb els de Ferrús i Roca Espluga (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,58). Al 1449, trobem que el mas Sarga, junt amb els masos Carbonells, Planes i Baladosa del veïnat de Vilacorba, i Eits, al veïnat de la Pobla, que estaven sota la jurisdicció del pavorde del monestir, Joan Cunill, amb autoritat del bisbe, i junt amb altres tres canonges, els fa excepts dels mals usos (o sigui francs, quitis i immunes de remença personal d'homes i de fembres, d'intèstia, d'exorquia, etc...), però es reservaren els drets sobre el domini directe en cas de venda, i havien de continuar pagant els censos agraris, que pel mas dels Sarga són 'tres gallines e un poll. Item civada, dues mitgeres a mesura corribla, dretes, mitja quartera de froment a la dita mesura. Item, una fogace d'una lliura. Item més, diners, quinze sous e sis bar. Item més, fa per los dies que antigament feye al dit monastir de sagada, batuda, laurada e cavada, sinch sous.', a més dels acostumats delmes i primícies. Sembla però, que es continuaren exercin mals usos, ja que posteriorment, el 1499, es presentaren davant el pavorde els representants d'aquests masos, per fer saber les dificultats amb que es trobaven per sobreviure. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.II,344-345). Al llarg del segle XV apareixen altres referències al cognom Sarga. I ja al segle XVI, el 1573 trobem que Sarga consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet, que junt amb Montclús, La Rovira, el Guixer, Castell de la Vila, el Bruc, Junyent, Carbonells i altres, van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' (1715 al 1818) dues referències al mas, l'una es correspon a 'Venda del mas Sarga y altres a Bernat (?) alias Patau signat.' , i l'altra, 'Primo la donacio feu lo Dn. Jaume Barnola, del mas Sarga a la obra de la Iglesia de Lillet y universitat, per la sua anima'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Sarga com a propietat de la 'Rvda. Comunidad de preveres de esta villa'. També a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de la masia Sarga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2452600,1.9969200 417247 4677495 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57746-foto-08166-46-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Fa pocs anys es van fer obres importants per tal d'adaptar la casa per a turisme rural.El 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' és conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845), inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat de notes amb l'encapçalament 'Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los en pergamí son los següents', a la nota nº 9 hi ha la següent referència: 'Venda del mas Sarga y altres a Bernat (?) alias Patau signat.' ; en el mateix llibre, però en un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i a la primera nota hi consta 'Primo la donacio feu lo Dn. Jaume Barnola, del mas Sarga a la obra de la Iglesia de Lillet y universitat, per la sua anima'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57747 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-6 BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XII-XVIII La masia està situada al costat sud-est del turó del Puig, que s'alça per sobre la vall de l'Arija; dominant una àmplia zona molt oberta, sobretot cap al sud i sud-oest, amb vistes cap el monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell de Lillet. El turó queda enfront aquests monuments, pel seu costat de llevant, separant-los el riu. La casa està reformada. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana de migdia, la principal. Consta de planta baixa, primera i golfes. Destaca que en els seus murs laterals hi ha un canvi en el parament, clarament visible perquè presenta una mena de cantonera (o restes d'una antiga esquerda) i canvi en el plom de part de les dites façanes. Aquest fet evidencia una reforma (no recent) molt important realitzada a la casa, i que va consistir en la construcció d'aproximadament un terç de l'actual edifici per la part sud, comportant també la substitució de la façana principal. Pot correspondre a una obra realitzada amb la voluntat de reformar aquesta part de la casa, o podria tractar-se d'una obra forçada com a conseqüència d'un esfondrament; pel testimoni que en tenim a les façanes laterals no es pot descartar aquesta darrera hipòtesis. No es conserven restes visible de les típiques estructures o edificacions complementàries d'una masia com pot ser el paller. 08166-47 A prop de la carretera de la Pobla a Ribes Sembla que els orígens d'aquesta masia es remunten al període medieval, podrien ser-ne una referència la menció en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal 'Mir de Pug et uxor eius' (SERRA VILARÓ:1989: VOL.I,42); més tardanament, el 1449 trobem la menció a un tal Joan de Puig, que fou nomenat col·lector general del sindicat de les baronies de Pinós i Mataplana (SERRA VILARÓ:1989:VOL.II, 354). Al llarg del període medieval consten nombroses referències al Puig, algunes de les quals no aporten prou informació per poder-les atribuir a aquesta masia, ja que en la geografia propera a La Pobla de Lillet hi trobem altres indrets amb el mateix topònim. A la primera inscripció del registre de la propietat (Llibre 1, Full 214) trobem l'Heretat Puig 'con sus mansos llamados Baladosa, Castelló y parte de tierras del manso Trallo y Comas de Gobern al manso Puig unidas y agregadas junto con el manso llamado de la Argelaga', a més també hi figura un molí fariner prop del monestir, amb el nom Ribarderiu; consta com a propietari Antonio Subrà y Sala, el qual posseeix la finca en virtud de la venda a favor seu feta en data 15 de març, pel matrimoni Francisco Tubau i Maria Tubau i el seu fill José Tubau, de la Pobla de Lillet. D'una banda, aquesta inscripció ens permet saber que els antics propietaris, els Tubau, eren una família amb moltes propietats, ja que eren els amos de la finca de la masia del Bruc, a més dels propietaris del molí del Clot i potser també del mas Comes. A mitjans del segle XIX aquesta família passava per dificultats econòmiques, segons sembla en part per trobar-se en querelles judicials, fet que els obligà a desfer-se de part del seu patrimoni. D'altra banda, la inscripció ens permet conèixer el nom d'altres cases que es trobaven dins aquesta finca, algunes també d'origen medieval, com Baladosa i Comes; pel que fa a l'Argelaga apareix posteriorment com a Hostal de l'Argelaga (i probablement també d'origen medieval). Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa de Puig però no hi consta el propietari; també hi surt Argelaga, en aquest cas com a propietat de Antonio Saboa (podria ser el mateix que consta al registre de la propietat, però que hi hagués algun error de grafia en algun del dos casos). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, hi figura el Puig, i també l'Hostal de l'Argelaga, en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2428400,2.0056200 417961 4677218 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57747-foto-08166-47-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Seria interessant fer una prospecció a la part alta del turó, és una zona susceptible d'haver estat ocupada des d'antic i per tant de conservar restes d'antigues estructures. 94|119|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57748 La Muga https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muga BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII? Es troba en avançat estat d'enrunament. Les restes de la casa de la Muga estan amagades sota gran quantitat de vegetació, que a més de dificultar-ne la visió, també ajuda a malmetre-les. Malauradament es troba en avançat estat d'enrunament, queden parts d'alguns murs, que ens permeten observar un paredat fet amb pedres desbastades formant peces força rectangulars, junt amb d'altres de més irregulars, en conjunt de mides més aviat petites, i amb gran quantitat de maó massís. De fet hi ha força presència de maó, sobretot emmarcant obertures o elements com el forn i els fogons. Pel que fa al forn, està ubicat al mur oest, i en queden restes de la volta. Al costat sud-est de la casa hi ha altres restes de murs i pilars, segurament corresponents al paller, corts o altres coberts. Per una fotografia feta entre els anys 1971-1981, sabem que les cantoneres eren fetes amb grans blocs de pedra desbastada que contrastava amb la resta d'aparell, més aviat petit; i que a la llinda de la porta hi havia una data 1600 o 1700 i acompanyat d'Abadal (la informació ha estat facilitada per Pere i Lluís Boixader, de la Pobla de Lillet). Als anys 80 del segle XX hi va haver un incendi en aquestes costes que també va afectar a la Muga. A uns quants metres per sota la casa hi ha la font. 08166-48 Zona nord-est del municipi. Al llarg de l'època medieval trobem diferents referències a la Muga, de fet consta La Muga com una de les batllies que formaven part de la Pobla de Lillet. Al 1284 trobem ja una referència a Guillem de Muga, batlle (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,57), i al 1332, figura Pere Ça Muga com a batlle; posteriorment, al 1437, trobem un altre Pere ça Muga que consta com a possessor del mateix càrrec. Al 1418, es reuniren els consellers de la Vila de Bagà, els representants de la universitat de la Pobla de Lillet, i també un representant dels homes de la batllia de ça Vila i de la Muga, entre d'altres, per tal de tractar el donatiu que els homes de les Baronies de Pinós i Mataplana haurien de fer al noble Bernat Galceran de Pinós, per trobar-se amb dificultats econòmiques. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,213). En dates posteriors trobem al 'Llibre de notas de la pnt. Vila de la Pobla' conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet (caixa 845) que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi consten diferents llistats, entre els quals hi trobem un llistat amb la referència 'Cen un llibre de Codern ab cobertas de pergami constan los actes següents', i en una de les notes amb la inscripció 'Item consta ab altre instrument la fundació de dotze misses lo any de una tal Eularia Mugas o Cosp asseguradas al mas Muga presentadors los Srs. Consols'. Malauradament, no consten les dates dels documents originals. Al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), apareix la casa Muga ( i també Serramuga). Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, també hi consta Muga en el llistat de les cases que han de pagar la part de 'consumos y cereales' dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet (Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 846). 42.2504300,2.0173800 418941 4678049 08166 La Pobla de Lillet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57748-foto-08166-48-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En una zona més propera a la carretera de Ribes, però també a prop de la mateixa pista que ens condueix a la Muga, hi ha les restes d'una altra casa dita Serra Muga. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57749 Montverdor https://patrimonicultural.diba.cat/element/montverdor BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XIX-XX La casa de Montverdor està situada en una zona elevada per sobre del rec de la Muga i del riu Arija. Les diferents construccions que conformen l'actual casa estant situades al peu (costat est) del turonet que s'aixeca al costat mateix de la casa. De fet, dalt d'aquest turó hi ha les escasses restes que queden de l'antiga casa de Montverdor; els materials de la qual, bàsicament la pedra, es van fer servir per construir la nova casa a la part baixa del turó, fent-la més accessible. La casa actual és de planta rectangular, formada per planta baixa, dos pisos i planta sotacoberta (golfes), i és de teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que obra al sud. El ràfec de la teulada és ornamentat amb una combinació de rajoles pintades en blanc, formant una decoració triangular, i teules. Les obertures de la part de la casa del segle XIX són senzilles. La casa es va construir el 1885 i fa pocs anys s'hi van realitzar importants obres, entre les quals una ampliació pel costat sud, construint una nova façana, i modificacions en les obertures de la façana de llevant. Al costat est de la casa hi ha el pou i la bassa, i a la part del darrera de la casa el paller, de dos nivells i coberta a un sol vessant, en la seva estructura s'hi observen diferents fases constructives. 08166-49 Zona nord-est. Prop de la carretera de la Pobla a Ribes La casa de Montverdor està documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet. Pere morí el 1174, i entre les seves deixes testamentàries dóna a l'església de Santa Maria de Lillet, el seu cos i el delme de la vila de Merola, a més d'aquest mas Montverdor, junt amb el de Carbonells de Vilacorba, Quasta i Chod, i altres béns (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,46,356). Al 1388, figura 'Petrus de Muntbardo' entre un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, que demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.I,70). Al fogatge de 1553 apareixen les referències de 'Jaume Monbordo' i 'En Domenjo sta al mas de Monberdo' (IGLÉSIES:1979:461). Uns anys més tard, en un document del 1573, Montverdor consta com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. (SERRA VILARÓ: 1989: VOL.III,184). No coneixem més notícies del mas ja fins al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Mombardo' . 42.2403300,2.0195900 419111 4676926 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57749-foto-08166-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al fons de la vall, en la zona propera a on s'uneixen les aigües del Rec de la Sois amb el riu Arija, hi ha la casa de la teuleria de Montverdor.La fotografia en blanc i negre, la número tres, és dels propietaris de la masia de Montverdor. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57750 La Teuleria de Montverdor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montverdor BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. XVII-XVIII La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. Aquesta masia està ubicada a redós del torrent de l'Arija, i de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanya. Es tracta d'una masia formada per diferents construccions, la casa, coberts diversos, el paller, el forn d'obra (o teuleria) i a pocs metres un molí. La casa constitueix l'edifici principal, és de planta allargada, rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana sud. L'edifici està construït en una zona amb una mica de desnivell, fet que determina que per l'extrem est tingui major alçada, que es reflecteix en un nivell més en aquest costat, a mode de semisoterrani; per sobre, planta baixa, dos pisos i golfes. L'estructura original mostra una ampliació pel costat oest; posteriorment s'amplià l'espai de vivenda també cap a llevant, fent habitable la part alta del porxo que hi ha en aquest costat (fa uns anys se'n va reduir l'alçada i avui només funciona com a pallissa i pel bestiar). Els murs presenten la superfície arrebossada. De les obertures destaca la porta principal, oberta a la façana sud, i que està formada per una portalada de muntants i llinda plana monolítica, tot de pedra picada i polida; la resta d'obertures són senzilles, tant sols algunes emmarcades per una faixa de pintura; a nivell de planta primera i a la façana sud hi ha dues balconeres que obren a una eixida de fusta, adossada a aquest frontis. Estructuralment a la planta baixa trobem murs de càrrega, per sobre hi ha pilars. Es conserva la distribució dels espais i molts dels elements típics de les masies; així a la planta primera, al centre hi ha la gran sala, amb el terra de posts de fusta, i sostre de bigues amb els angles motllurats (suportades per una gran jàssera) i revoltons encofrats; en un dels murs de la sala, la fornícula de la capella i a un altre, la pica de pedra amb les lleixes i armaris empotrats; a un costat de la sala habitacions, una amb alcova, i a l'altre costat, la cuina amb la llar de foc. Al davant de la casa, pel seu costat est, hi ha el paller construït adossat a un marge, i amb accés a dos nivells de planta; és de coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; algunes de les obertures són amb arc fet de lloses col·locades a plec de llibre; en el mur de la façana nord hi podem veure un carreu amb la data 1851 gravada. Just al costat oest i per sota d'aquest paller, en el marge, hi ha 'la teuleria', o el forn d'obra, del qual encara es pot veure bé part d'una de les cambres amb arcs de maó massís. A uns metres cap al sud de la casa, on s'ajunta el rec de la Sois amb el torrent de l'Arija, hi ha les restes del molí de la teuleria. Actualment està molt enrunat, però encara conserva part de les façanes de l'edifici, amb restes de la bassa al darrera, i al davant mateix del casal hi ha un mur amb dues obertures en arc que donen a respectius cacaus, fets amb volta de pedra i encara sencers. Aquest molí a més de fariner també va fer d'escairador. 08166-50 Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà El nom de la Teuleria de Montverdor, ens vincula aquesta casa amb la de Montverdor, emplaçada al nord-est, per sobre la vessant que s'aixeca per aquest costat. Montverdor pròpiament apareix documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, que deixà a Santa Maria de Lillet el mas de Montverdor junt amb altres béns i possessions. Pel que fa a la Teuleria no tenim notícies directes fins època moderna, al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Teuleria' . 42.2352100,2.0128400 418547 4676364 08166 La Pobla de Lillet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El bon emplaçament d'aquesta masia, tant pels recursos, aigua i argila, com per la situació al costat del camí de St. Jaume, ha determinat la gran varietat d'activitats que s'hi ha realitzat al seu voltant. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5