Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60753 | Retorada dels pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retorada-dels-pastors | La gent més jove del poble desconeix el terme i el seu significat. | <p>És un pla on tradicionalment s'aturaven els pastors en el seu pas a través dels camins ramaders. Sembla ser que hi feien parada i s'hi podien quedar dos o tres dies; mentre, un dels pastors anava fins a l'hostal de Saurina (actual mas Santmiquel) a comprar provisions. N'ha quedat el topònim. Antigament era un bosc, però es va talar quan es va construir la casa nova de Saurina, ara fa uns 25 anys, al lloc on hi havia hagut l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm (al costat esquerre de la carretera BV-4601).</p> | 08199-139 | 41.9957300,2.1514000 | 429716 | 4649650 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60753-foto-08199-139-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mapa i a les fotografies s'indica el lloc on es fei la retorada dels pastors. Les coordenades UTM i l'altitud fan referència al lloc on es diu que es feia la 'retorada'. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60770 | Camí empedrat a la zona d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-dalboquers | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | Queden restes | <p>Zona de camps delimitades per frondosos fons de vall a banda de migdia i ponent i el camí d'Alboquers a l'oest. Els camps de conreu tot just acabaven de ser segats de manera la prospecció superficial i la visualització de material en superfície van dificultar la documentació d'estructures. S'han localitzat traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. En diercció est oest. Perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí. L'abudant presència de vegetació fa impossible definir les dimensions ni l'extensió d'aquest vial.</p> | 08199-156 | Alboquers | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior al camí d'Alboquers (GR 3) i que es veuen directament afectades per l'obra. Destaquen dues zones: Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. D'entre aquests elements cal tenir en especial consideració a dos possibles fragments de calçada o camí empedrat, el primer situat a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una petita elevació de terreny. És un conjunt d'edificis formats per una església romànica en el seu origen, documentada a partir del segle XI, un mas d'època moderna i una antiga rectoria i el cementiri modern proper a la via. L'església conserva una volta de canó a la nau i de creueria la presbiteri. El parament exterior és força irregular. A l a porta de migdia s'hi pot observar una llinda amb la data de 1640 inscrita. El mas possiblement tingui un origen medieval tan mateix les estructures que es conserven són d'època moderna amb nombrosos afegits i reparacions. El 2001 u 2002 es va rehabilitar la part del mas més propera a l'església. De la porta originària situada a l'oest se'n conserva part del brancal. També es poden observar algunes finestres bisellades. La rectoria data del segle XIX i es troba adossada a l'església pel sud i est.</p> | 41.9404500,2.1408100 | 428777 | 4643521 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60770-foto-08199-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60701 | Riera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-vilar | <p>Vegetació de ribera. Zona d'interès paisatgístic. A la riera del Vilar hi ha el salt de Sallent.</p> | 08199-87 | zona del Vilar | 41.9891700,2.1841100 | 432418 | 4648896 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60701-foto-08199-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Neix al sudest del Vilar i arriba fins a la Tuta. A l'alçada de la font del Vicari s'ajunta amb les aigües procedents de la urbanització del Bingrau (hi ha una depuradora). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60755 | Sender GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-3 | <p>Per a obtenir informació dels senders de gran recorregut (GR), de petit recorregut (PR) i de senders locals es pot consultar la pàgina del servei d'informació de senders de l'Associació Catalana de Senderisme: http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm</p> | S'hauria de vetllar per què el recorregut que transcorre dins el terme estigués en bones condicions i ben senyalitzat. | <p>Sender de gran recorregut que, en el seu pas per Sant Bartomeu del Grau, transcorre per diversos camins del municipi. El tram 4 (GR 3TR4 va dels Munts a Sant Bartomeu passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua; és previst que el recorregut es faci en 6 hores 15 minuts; la distància és de 27,000 m. El tram 5 (GR 3TR5 va de Sant Bartomeu a l'Estany per Alboquers, les Oliveres i Bojons; la durada prevista és de 6 hores 25 minuts; la distància és de 26,160 m.</p> | 08199-141 | creua el terme de nordest a sudoest | 41.9868700,2.1659800 | 430914 | 4648655 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un recorregut circular que s'inicia i acaba a la ciutat de Lleida. Bona part del recorregut està en procés de realització, en part està senyalitzat i publicat. Els trams actualment realitzats van de Vidrà a Vallbona de les Monges. Pel que fa a Sant Bartomeu es disposa de la publicació del tram 5 (GR 3TR5). L'itinerari sencer del GR-3 és: Lleida, Balaguer, Castelló de Farfanya, Àger, Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, Solans, Castellbó, la Seu d'Urgell, Bescaran, Arànser, Lles, Prullans, Bellver de Cerdanya, Talló, coll de Pendís, refugi Font del Faig, Gréixer, refugi Rebost, Castellar de n'Hug, Montgrony, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona, Vidrà, Sant Quirze de Besora, Els Munts, Sant Bartomeu del Grau, l'Estany, Moià, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Manresa, Fals, Cardona, Solsona, Ponts, Agramunt, Tàrrega, Verdú, Guimerà, Vallbona de les Monges, les Borges Blanques i Lleida. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60657 | Roure de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilaseca | <p>Roure de grans dimensions, amb una circumferència del tronc que deu estar al voltant dels 4 metres. Les capçades van ser esporgades quan l'exemplar tenia forces anys de vida; les branques van paral·leles al terra i, a partir dels nusos que es varen formar en el moment d'aquesta esporgada, creixen totalment verticals.</p> | 08199-43 | Vilaseca | 42.0085300,2.1509300 | 429691 | 4651072 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60657-foto-08199-43-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60650 | Riera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-bartomeu | L'aigua pateix els mateixos problemes de potabilitat que les fonts del municipi. | <p>Riera que s'inicia a prop del mas Rocanegra, molt a tocar del nucli urbà. És interessant la vegetació de ribera que creix al llarg de tota la riera. Zona aclotada, humida. En el seu curs hi ha el salt del Rec.</p> | 08199-36 | sudest del terme | 41.9627600,2.1718200 | 431372 | 4645973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'aigua, com la de la resta de rieres i fonts de Sant Bartomeu, no és potable. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 7,5 x 5 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60694 | Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella | <p>CASAS, Joan. (2005a). Memòria de la intervenció arqueològica a l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau. Sant Bartomeu del Grau. Osona. Inèdita. PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Bartomeu del Grau'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998.</p> | XI | Edifici en ruïnes | <p>Restes del mur sud (uns 4 metres), aquesta precisió, però, no és molt clara, ja que podria tractar-se del mur nord per la cantonada que s'observa a l'extrem oest del mur; però aleshores no s'explica l'estructura situada a migdia de l'extrem sud del mur, ja que seria un cos edificat a l'interior de l'església, fet no massa probable. El mur que resta en peus podria no ser l'original de l'església o, en cas de ser-ho, hauria patit moltes reparacions, ja que s'aprecia una gran quantitat de teules en la seva fàbrica. El parament nord del mur és fet de pedres desbastades disposades en filades; s'hi aprecien forces afegits: el parament és molt irregular i sembla que es va produir una represa de l'estructura; s'observen, com ja s'ha comentat, teules barrejades amb les pedres i el morter. Evidentment, només l'arqueologia podrà donar respostes a alguns d'aquests interrogants. El mur presenta un gran esvoranc; en aquest lloc podria haver-hi hagut una finestra. Per les cotes de les restes conservades, s'hauria de trobar una porta, o la seva traça, al retirar la vegetació del costat nord i la runa acumulada al costat sud. Evidentment, aquesta porta només es trobarà si es tracta del mur de migdia, mai en el de tramuntana. Sembla que tenia una capella lateral afegida a l'estructura inicial de l'edifici. A la part on hi hauria d'haver l'absis s'observa un muntant, però podria correspondre a aquesta capella d'època posterior. Al sudoest de l'edifici s'aprecia una estructura circular que la vegetació i la runa acumulada no deixen apreciar correctament. Al nordoest de l'edifici hi ha una gran forat al terra que podria haver estat obra d'algun furtiu provist de detector de metalls. Moltes de les pedres dels murs de l'església estan col·locades a les feixes dels horts veïns. En el camp situat al nord i a l'est de l'església hi ha moltes restes de teules en superfície. En definitiva, el que queda són les restes arqueològiques de l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu del Grau abans del trasllat del culte a l'actual església situada al nucli urbà. Tot el que es pugui dir de les estructures vistes d'aquest edifici són hipòtesis o conjectures que hauran d'aclarir-se en el moment de realitzar una excavació arqueològica.</p> | 08199-80 | carretera del Bingrau | <p>La primera referència documental al lloc de Sant Bartomeu és del 961 i correspon a la venda d'un alou del Comte Borrell al seu fill Ansulf. Tot i aquesta primera referència alguns autors atribueixen a aquest topònim un origen visigot. Fins el 997 no es fa referència explicita a l'església '..in ipsa serra qui dischurrit ad Sancto Bartolome(o)..'. A finals del segle X ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055. L'aparició d'un bisbat a Osona a finals del segle V comportà la creació d'una xarxa parroquial al voltant de Vic. Aquest és el context dels documents on apareix l'església de Sant Bartomeu. Els primers encara fan referència al període pre-romànic i la major part els trobem a partir del segle XI quan moltes esglésies són substituïdes per nous edificis romànics i s'institucionalitzen les sagreres. Els feudals intenten apropiar-se de les parròquies per obtenir-ne el control territorial i fiscal, fet que afectarà les esglésies de Gurb i en especial la de Sant Bartomeu del Grau. Entre el segle XI i el XIII la propietat de l'església és motiu de grans enfrontaments entre els bisbes vigatans i els senyors del Castell de Gurb, documentat l'any 886. Les vicissituds finiren quan vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i de nou aparegué un violent conflicte entre ambdues parts fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. A a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de St. Andreu de Gurb i de St. Bartomeu del Grau, situació que durà fins el 1165, quan, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies. A la mort d'aquesta, es degué incorporar definitivament als dominis episcopals. Es desconeixen amb exactitud quines vicissituds afecten l'església a partir de llavors. A mitjans del segle XIII existia un petit nucli habitat a redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el citat poblament. Durant el segle XVI, mentre St. Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i una sagristia. Subsistí fins el 1780, any en que fou construïda una nova església al poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials. Abandonada l'església vella, restà sense culte i avui està totalment en ruïnes.</p> | 41.9796900,2.1836400 | 432369 | 4647844 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60694-foto-08199-80-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | El Projecte d'Estudi, Intervenció Arqueològica, Consolidació, Restauració i Musealització de l'Església Vella de Sant Bartomeu, va ser encarregat per l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau i el Centre d'Investigacions Arqueològiques d'Osona (C.I.A.O.). Aquest projecte es troba en procés d'execució; consisteix en l'excavació, acondicionament i musealització de l'antiga església de Sant Bartomeu. La intervenció arqueològica es realitzà en dues fases: La primera ( ÀTICS, S.L., al maig i juny de 2004, amb direcció tècnica de Joan Casas), tenia com a objectius avaluar l'estat de conservació de les restes, la potència estratigràfica i planificar una excavació en extensió, per la qual cosa es van dur a terme quatre cales. En la segona fase, finançada en part pel Departament de Treball de la Generalitat i per l'Institut Ramon Muntaner, amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Bartomeu i el CIAO, es recuperà la planta originària de l'església i s'assentaren les bases pel projecte de restauració i museïtzació de l'indret. La intervenció arqueològica realitzada el 2004 i 2005 ha permès documentar una església pre-romànica, del segle X o fins i tot anterior, de planta de creu, de la que es conservarien les parets septentrional i occidental del braç nord i l'absis. La nova església serà d'una sola nau i de planta de creu. Aprofita el braç situat al nord, però fa desaparèixer la resta de murs. Aquesta és edificada amb carreus ben escairats de filades regulars i amb coberta de pedra de volta de canó reforçada amb dos arcs torals (es conserva el brancal al mur de tramuntana i dues fonamentacions dels basaments al de migdia). Un retall a la fonamentació ens fa pensar que la portalada es situaria a la façana meridional, tot i no quedar-ne vestigis. Possiblement existí un atri o petit pati d'accés situat a migdia, tot i que no podem datar-lo amb exactitud. Poc després s'adossà al braç de tramuntana un nou cos que obligà a destruir el mur que el tancava per l'est, creant un espai molt més ample, i alhora les parets es recobriren d'un arrebossat del qual tan sols n'ha quedat una petita mostra a la paret nord del braç primerenc. Hipotèticament podria tractar-se d'una torre-campanar que en substituís un d'espadanya. Posteriorment es construeix un mur travesser al presbiteri, que podem datar pels fragments de ceràmica de reflex metàl·lic i una moneda d'Alfons III (1299-1335) que ens situen entre els segles XV i XVI. El 1520 s'afegeix una sagristia de situació desconeguda (potser el cos adossat al peus de l'església), moment en el que s'obriria la porta occidental. Del mateix moment és la capella lateral de la verge del Roser. Per accedir-hi, es desmunta part de la façana i s'obre una petita porta lateral al costat oriental. El 1570 el pintor de Vic Jaume Bazin pinta un primer retaule i el 1607 el fuster Jaume Strada fa l'altar del Roser per 70 lliures. A la nau i en la nova capella lateral trobem diverses inhumacions excavades a la roca mare, de planta rectangular, secció quadrada amb encaixos laterals de teules i pedra per la coberta, construïdes retallant nivells alt-medievals. A finals del segle XVIII l'edifici entra en desús. Des del segle XVII el nucli de població es trobava un xic allunyat, i sorgeix la necessitat de traslladar el culte al centre de poblament. El 1780 s'inicien les obres de l'actual temple parroquial, dirigides pels germans Font, de Manlleu, reaprofitant lloses i pedres de l'antiga església. Aquesta queda abandonada el 1787, quan finalitzen les obres. La rectoria, continua essent habitada pels masovers fins ben entrat el segle XIX. Actualment s'estan excavant els nivells més antics a l'interior de l'església i a la rectoria, el possible atri i el que podria ser la sagrera. | 91|92|94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 60750 | Casamiquela (Casa Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-casa-vella | En ruïnes; gairebé no en queden restes i, les poquen que en queden,desapareixeran aviat a causa de l'erosió. | <p>Restes de murs de l'antic mas de Casamiquela. Es conserva un gran mur orientat est-oest; al tram nord, fa cantonada. Enmig de la bardissa, s'observen d'altres trams de mur.</p> | 08199-136 | zona de Casamiquela | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.</p> | 41.9570800,2.1459400 | 429221 | 4645364 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60743 | Camí ramader (Vallès-Alpens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-valles-alpens | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Procedent del Vallès, probablement per més d'una via, aquesta ruta travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-129 | creua el terme de sud a nord | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60628 | Cal Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monells | XIX | La part superior de l'edifici està tancada, sense ús. Perill de degradació progressiva; part de l'arrebossat de la paret lateral ha caigut i la tàpia queda exposada a les inclemències del temps. | <p>Planta baixa + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). Façana principal (est): té dues portes a la planta baixa (són iguals a les portes dels edificis dels núm. 41 i 43), amb brancals de pedra i arc rebaixat; a la primera planta hi ha dos balcons amb brancals i llinda de pedra (posteriors a l'edifici original). Façana lateral (sud): s'observa el parament exterior del mur, fet de pedra irregular a la planta baixa i tàpia a la planta sota coberta; les obertures són recents.</p> | 08199-14 | carrer Vell núm. 41 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX.</p> | 41.9826100,2.1738100 | 431558 | 4648176 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És curiosa la semblança entre els edificis dels núm. 41, 43 I 45. Les portes i els balcons són idèntics en els 3 edificis; malgrat això, en els 3 casos, els balcons semblen correspondre a modificacions posteriors. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 60627 | Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mestra | XIX | Rehabilitada a finals del segle XX. | <p>Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. La coberta, a doble vessant (E-W), es va aixecar durant el procés de rehabilitació per elevar l'alçada de la planta; a la façana sud encara es pot observar l'alçada original de l'edifici. Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. A la façana principal (est) hi ha dues portes amb arc rebaixat, de pedra. A la primera planta hi ha dos balcons (no corresponen a l'edifici original, possiblement són producte de l'ampliació de les finestres originals). A la planta sota coberta hi ha dues finestres, refetes amb pedra, que es van ampliar en el moment d'aixecar la teulada i l'elevar l'alçada d'aquesta planta.</p> | 08199-13 | carrer Vell núm. 43 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX. En aquesta casa hi visqué mossèn Anton Griera (el Dr. Griera), que n'havia estat propietari.</p> | 41.9826900,2.1737400 | 431552 | 4648184 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60627-foto-08199-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És molt semblant a l'edifici núm. 43 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60775 | Tomba del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-carrer-nou | <p>AADD. 1986. Sant Bartomeu del Grau. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. ALESAN, A.; SAFONT, S.; MALGOSA, A. (1999). Informe antropològic. A Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. RIERA, M. (1999). Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. MOLERA, Santi (2000). Tomba del carrer Nou, núm. 12, a Carta Arqueològica: Osona. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Inèdita.</p> | IX-XIV | S'han realitzat obres | <p>Lloc d'enterrament format per una inhumació aïllada. La tomba estava situada a uns 150 metres al sud-oest de l'església, aquesta zona, originalment aturonada havia estat retallada per tots els costats per poder aniivellar el terreny i així construir-hi vivendes. L'enterrament es va documentar en el decurs d'unes obres. Es tracta d'una tomba de lloses amb inhumació primària orientada sud-est i el cap al nord-oest. Aquesta orientació, tot i no ser molt freqüent, no és tampoc excepcional ja que es troba en altres necròpolis medievals. Aquesta orientació podria anar vinculada a la geologia de l'indret, a la relació de tombes amb edificis religiosos pròxim o camins, la variació de l'arc solar durant l'any, o simplement per la falta d'espai disponible. Amb els treballs realitzats no es pot afirmar que es tracti d'una tomba isolada, cal assenyalar però que la zona fou retallada amb màquines per tal de construir cases i que el relleu ha quedat molt modificat. La màquina excavadora es va emportar part de l'esquelet, però alguns d'aquests ossos es van poder recuperar i incloure a l'estudi. In situ es va recuperar el crani (neurocrani i hemimandíbula dreta) si bé aparegué amb el frontal, parietal dret i hemimandíbula esquerra fora de context. Junt amb el crani es van recuperar fragments de vèrtebres cervicals i dentició maxil·lar i un fragment de clavícula esquerra. Donades les circumstàncies de localització i excavació de la tomba no és possible determinar en quina posició es diposità el cadàver, si bé segurament es col·locaria directament sobre el llit de lloses, amb el cap vers el N-NW i peus S-SE, suggerint un enterrament decúbit supí Les restes estudiades corresponen a un individu de sexe femení entre 22 i 25 anys. Si bé s'ha recuperat un 77% de l'esquelet, la preservació dels diferents elements ha estat pobre. Es tracta d'un individu gràcil, d'estatura mitjana però superior a la mitjana femenina de poblacions properes cronològicament. A nivell cranial destaca una forta hiperostosi osteoporòtica endocranial que afecta als dos parietals i a l'occipital que junt amb la presència de cribra orbitalia lleu està indicant que aquest individu va patir una forta anèmia d'etiologia desconeguda, si bé al tractar-se d'un individu de sexe femení es pot relacionar amb la seva fisiologia. Igualment l'edat i el sexe d'aquest podrien estar confirmant les majors possibilitats que tenien les dones joves en aquestes poblacions, coincidint amb el major risc que suposa el periode reproductor i que es relaciona amb les complicacions derivades de la gestació i del part, així com durant el periode de lactància.</p> | 08199-161 | Carrer Nou n.34. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es tracta d'una tomba de lloses d'època medieval, tot i que no amb la tipologia més freqüent, com són les tombes de cista. Les lloses estan col·locades a doble vessant, model poc frequent però present i amb paral·lels a Catalunya. Pel què fa a la cronologia, havien estat considerades pròpies dels segles VII al XI, tot i que no es pot afirmar durant quant temps s'utilitzà aquest tipus de sepultura, perdurant possiblement fins al segle XIII. Amb el cristianisme i el llarg període de transició fins al segle X les pràctiques funeràries adopten diversos models, es comencen a trobar zones de necròpolis a l'entorn més immediat de les esglésies i els conjunts episcopals; però en les zones rurals es continuaran adoptant models mixtes, tombes isolades al costat de camins i de petits establiments rurals. Al segle X, amb l'Abat Oliva i la creació de les Assemblees de Pau i Treva de Deu i l'establiment de les sagreres quan es legislarà tot aquest món funerari, passant a ser competència exclusiva de l'església. Els enterraments dins l'església i a l'entorn més immediat seran una constant fins al segle XVIII, moment en què es construeixen els primers cementiris moderns. Aquestes estructures d'inhumació individual o col·lectiva es situaran a prop de les vies o camins d'accés dels nuclis habitats o en grans estructures aïllades de caràcter particular. El tipus d'enterrament en fossa simple és el més usual en totes les necròpolis documentades en les parròquies de la zona i és un tipus d'enterrament que és present a partir de la baixa romanitat i perdura fins època moderna. La tipologia de les tombes és diversa, des de simples fosses rectangulars cobertes o no amb lloses; tombes antropomorfes excavades al terreny natural i amb coberta de lloses; tombes antropomorfes amb el perfil construït amb carreus, en alguns casos afermades amb morter; tombes que apareixen rodejades per un estructura de pedres disposades formant un cercle. Aquestes tombes no restaven tan a la superfície sinó que a més d'una protecció de terra solien tenir algun element de senyalització. Són habituals els còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada de l'espai i fins i tot alguns autors defensen que podrien indicar els llocs de permanència d'algunes famílies. L'absència de material associat, o aixovar, dificulta la datació, tot i que la seva ubicació situada a peu del camí ral, en un lloc relativament elevat i per tant visible; i a prop d'una parròquia i d'un gran nombre d'assentaments rurals disseminats l'han permès datar d'època medieval. Si com sembla es tracta d'una tomba isolada, sense relació amb cap edifici religiós, caldria datar-la amb anterioritat a l'estructuració parroquial eclesìastica, cosa que en el segle XI encara no s'havia generalitzat. Aquesta tomba, tot i no haver-se pogut relacionar amb cap construcció propera (església, monestir o masia) cal considerar-la propera a un lloc d'habitat. Es tracta d'una de les poques evidències arqueològiques d'època Medieval, i en el decurs de l'excavació cal assenyalar que també es va trobar ceràmica ibèrica.</p> | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència a la presència d'una tomba isolada, al carrer Nou número 12 (actual número 34). A mitjan 1998 els senyors de la casa número 12 del carrer Nou (família Valls), amb el propòsit d'ampliar el pati que tenen darrera la casa, decidiren retallar part de la zona aturonada. Aquesta feina, realitzada amb mitjans mecànics va permetre localitzar unes lloses clavades al terreny i abundants ossos, motiu pel qual es decidir realitzar una intervenció arqueològica. Actualment encara resta visible el negatiu de la tomba, i dues lloses disposades horitzontalment a la base. L'estructura es conserva en un rebaix, sobre unes escaletes de totxo que comuniquen el jardí de la casa amb el turonet. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60767 | Creu de terme del Serrat de Puiggiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-puiggiro | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917. Josep Valls (informació oral).</p> | XVI-XIX | Necessita reparacions | <p>La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ample a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08199-153 | Antic Serrat de Puigiró. | <p>Amb la destrucció de l'antic serrat de Puiggiró o Puigiró, la creu va ser recollida per l'agutzil que la guarda a casa seva. No es conserva tota la peça sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de terme o de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. A la consueta de 1599 s'explica que 'Lo die de Sant Bernabé, tots los anys acostuma fer professó a un padró que és a Puiggiró, que és demunt ho junt a les cases de la plassa (es refereix al conjunt de cases que hi havi al costat del camí ral al lloc de Puiggiró). En lo qual lloch se dóna charitat en pa cuit per los hereus de la casa del Puiol de la mateixa parrochia com a administradors d'aquella'.</p> | 41.9842000,2.1714100 | 431361 | 4648354 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Documentada a l'exposició sobre Creus de Terme feta del desembre 2004, per part de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport documental del Josep Valls. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60674 | Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-jaume-dalboquers | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; primera part: A-O. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. www.diba.es/opc/vic</p> | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserva 1 volum del 1914. Es tracta de documentació classificada com a 'vària' corresponent a l'apartat d'administració (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-60 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1914 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Si s'han conservat altres documents del fons parroquial se'n desconeix la seva existència. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60671 | Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIV-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 45 toms amb una cronologia que va del 1304 al segle XX, tot i que la majoria de documentació és d'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: - Llibres sacramentals - Baptismes. 1) 1857-1879 (vol.); 2) 1879-1900 (vol.). - Baptismes, confirmacions. 1) 1636-1683 (vol.); 2) 1823-1884 (vol.); 3) 1783-1860 (vol.). - Baptismes, matrimonis. 1) 1562-1627 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions, visita pastoral i documents episcopals, inventaris parroquials (visita pastoral i documents episcopals i inventaris parroquials correspondrien a l'epígraf 'administració'). 1) 1599-1661 (vol.). - Matrimonis. 1) 1662-1781 (vol.); 2) 1779-1857 (vol.). - Defuncions. 1) 1562-1615 (llig.); 2) 1820-1843 (vol.); 3) 1843-1857 (vol.); 4) 1857-1900 (vol.). - Vària: compliment pasqual, comunions, etc. 1. Consentiments matrimonials, s. XX (llig.). - Administració - Aniversaris i celebracions. 1) 1747-1767 (vol.); 2) s. XVIII-XIX (vol.). - Llibre de l'obra. 1) 1780-1811 (vol.); 2) 1783-1888 (vol.). - Visita pastoral i documents episcopals. 1) 1613-1889 (vol.). - Inventaris parroquials. 1) Inventaris. S. XX (llig.). - Comptes i factures. 1) 1834-1852 (vol.); 2) 1964 (vol.); 3) 1976-1991 (vol.); 4) s. XX (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. 1) 1790-1860 (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta. 1) s. XVII-XIX (vol.). - Confraries i Associacions. 1) Vàries confraries, s. XX (vol.); 2) Roser, 1851-1891 (llig.); 3) Acció Catòlica, 1941-1951 (vol.); 4) Filles de Maria, 1936-1951 (vol.); 5) Ànimes, 1944-1955 (vol.). - Vària. 1) Documents Cúria Romana, s. XX (vol.); 2) Santa Missió, 1904-1964 (vol.); 3) Varis, s. XV-XX (llig.); 4) Varis, s. XIX-XX (llig.); 5) [aquest volum a passat a ser el volum 1, i únic, de la parròquia d'Alboquers]; 6) Cementiri, 1947-1961 (vol.). - Llibres notarials - Capítols matrimonials. 1) s. XIX (llig.). - Testaments. 1) 1700-1839 (llig.); 2) 1840-1900 (llig.); 3) 1902-1975 (llig.). - Vària. 1) Herència Dolors Casasaurina, 1927 (llig.). - Processos. 1) Plet límits parroquials entre Sant Bartomeu i Vespella, s. XVIII (llig.); 2) Plet, 1727 (llig.). - Pergamins - Pergamins. 1) 1304-1620 (llig.). (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-57 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||
| 60741 | Jardí de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-ferreres | XVIII | <p>Jardí que té el seu origen en època moderna, en el moment d'aixecar l'edifici de Les Ferreres. Està situat a migdia de la façana principal. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat: - El primer és un teix: arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció (fotografies 1 i 2). És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. És una espècie arbòria protegida en regressió a tot Europa. Es troba en petites localitzacions a muntanyes mitjanes on, els exemplars que en resten, acostumen a ser molt vells. Darrerament, a les Ferreres, s'han plantat diversos teixos obtinguts a partir de l'arbre inicial. - L'altre arbre destacable del jardí de Les Ferreres és de la família de les 'alzines'. Es tracta d'un arbre de gran longevitat. L'espècimen original es va tallar i, actualment, el que en resta són rebrots nascuts a partir de la soca (fotografia 3). Els diferents rebrots ocupen una superfície amb un diàmetre de 2,00 m. La capçada del conjunt té un diàmetre de 12-14 m. La localització de l'espècimen es va fer a través del Sr. Pòlit, jardiner del mas Ferreres; malgrat tot, després d'una intensa cerca, no n'ha pogut esbrinar el nom exacte.</p> | 08199-127 | Les Ferreres | <p>La casa de Les Ferreres, construïda el 1762, va ser concebuda com a casa d'estiueig, per la qual cosa en lloc de presentar alguns elements característics de les cases pairals catalanes té, entre d'altres característiques, un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar per les seves dimensions i longevitat un teix i un altre arbre de la família de les alzines. El teix ha estat considerat com un arbre mitològic en diverses cultures, des de la grega, que els consagraven als deus, fins a les cultures cèltiques i escandinaves, que el consideraven un arbre protector; en la cultura cristiana, sovint es plantava al costat de les esglésies. Cal pensar, doncs, que la seva presència al jardí de les Ferreres pugui estar motivat per la simbologia que l'envolta.</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||
| 60765 | Seient de pedra del Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seient-de-pedra-del-salers | XX | <p>Gran bloc lític de pedra de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat treballat pel propietari del mas Salers i modelat fins aconseguir una forma de seient. Aquest monolit de 1'50 metre d'alçada i 0'70 metres d'amplada presenta una forma arrodonida tot i tenir els angles angulosos, i recorda la forma del sofa. L'acabat, en cisell, és visible a tota la superfície de la peça. I el propietari té previst exposar-lo.</p> | 08199-151 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El propietari del mas Salers havia après l'ofici de picapedrer i tenia els coneixements bàsics del tractament i manipulació de la pedra. Una de les seves afeccions es centra en modelar blocs de pedra. Té bancs de jardi, o senzills bancs per seure davant el mateix mas. Així com guardar eines antigues, de procedència diversa, des d'un bressol de fusta a una ruleta gegant datat tot de finals del segle XIX o inicis del segle XX.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 1960 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60765-foto-08199-151-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Senyor Martí Mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||||||
| 60665 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble-0 | XX | Algun element de la base està trencat i, sovint, la placa de metacrilat està bruta a causa de gambirotades. | <p>Font urbana, construïda a la plaça del Dr. Griera, enmig d'una zona urbanitzada. Es va construir en commemoració de l'arribada de l'aigua al poble, als anys '60 del segle XX; l'aigua és potable, ja que està connectada ala xarxa d'aigua, la mateixa que va als habitatges. Consta d'una pedró i d'una pica. Al pedró hi ha gravat l'escut de Sant Bartomeu del Grau i, a sobre, hi ha una placa en metacrilat, col·locada el 15 de juny de 1986, amb quatre versos de Jacint Verdaguer.</p> | 08199-51 | Plaça Dr. Griera | 41.9808600,2.1750800 | 431661 | 4647980 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60665-foto-08199-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60759 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-3 | Pateix la manca d'aigua, malgrat la pluja, d'altres fonts del municipi. Aigua no potable. | <p>Font situada al bosc de Vilanova, en una zona d'interès paisatgístic i botànic; es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs... L'aigua, que brolla enmig de les roques al costat d'un marge, va a la riera de les Llobateres.</p> | 08199-145 | zona de Vilanova | 41.9793000,2.1687500 | 431135 | 4647812 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60748 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina | La progressiva contaminació de l'aigua ha provocat que el lloc deixi de ser un lloc de trobada i d'esbarjo. | <p>Font situada a la riba dreta de la riera de les Llobateres. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; és un punt d'aigua, l¡aigua es canalitza fins al mas La Codina (tot i que els masovers actuals no la utilitzen). L'aigua no és potable. El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. Es conserven les restes d'un safareig on es rentava la roba i hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa.</p> | 08199-134 | zona de Les Ferreres, a prop de la Codina | 41.9797000,2.1595000 | 430369 | 4647864 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneix amb el nom de 'Font del Call'. És un trencant a l'esquerra de la carretera de les Ferreres; s'agafa un camí a l'esquerra que segueix la carretera per sota; a uns 100 m del trencant hi ha la font. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||||
| 60687 | Terma Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-blanca | XVIII | Les inscripcions gravades a la fita original s'han anat perdent a causa de l'exfoliació de la pedra. D'altra banda, s'hauria de 'dignificar' l'element. El bloc de pedra contemporani li treu tot el protagonisme, deixant-la en un segon pla. Si es vol mantenir el bloc de pedra posat el 1977, s'hauria de repintar la llegenda o 'gravar-la' amb un altre material. | <p>Fita que marcava els límits entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sobremunt (Sant Martí). Està feta amb pedra blanca, calcària, de Sant Bartomeu. Té una alçada de 80 cm pel costat oest i 47 cm pel costat est (aquestes mides s'han près des de la base actual, pedretes lligades amb ciment). La planta és triangular, amb dos costats plans (sud i oest) amb un angle en escaire, i un tercer arrodonit, (corresponent al nord i a l'est). El costat sud mesura 28 cm, i s'hi pot veure una inscripció referida a Sant Bartomeu que ocupa tres línies: 'S [AN] I' a la primera línia [= SANT], la segona i tercera línies comencen amb una 'b' i acaben amb una 'V', el cos de les quals ocupa la segona i tercera línies; a la segona, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ARTO' i, a la tercera, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ME'. En definitiva, 'SANT BARTOMEV'. Al costat oest, de 17 cm d'amplada, hi ha la inscripció '1723' a la part alta de la fita i, més avall, es llegeix 'LO', amb la 'O' d'un cos més petit, escrita a l'interior dels traços de la 'L'. Aquest lateral de la fita és indicatiu del municipi d'Olost; ignorem si es tracta d'una abreviatura o si, simplement, han desaparegut la resta de les lletres. El costat nordest no té inscripció; en tot cas, no es veu. Si hi fos hauria de fer referència a Sobremunt (Sant Martí). Podria ser que hi hagués altres signes, però l'exfoliació de la pedra no permet apreciar-los correctament.</p> | 08199-73 | zona de Vilaseca | <p>Es desconeix el seu origen. És una fita de terme. Al costat oest porta la data '1723'.</p> | 42.0104200,2.1470700 | 429374 | 4651285 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'any 1977 Joaquim Vilaseca hi va fer posar un bloc de pedra al costat amb la bona intenció de fer perdurar el record de l'existència de la fita. Aquest bloc porta la inscripció (força malmesa): MUNICIPIS / SANT BARTOMEU DEL G[RAU] / O[LOS]T DE LLUÇANÈS / SANT [MARTÍ]'; a la part de baix hi ha les inicials 'J.V.', de Joaquim Vilaseca i, més a la dreta, les quatre barres. Al posar aquest bloc, la base de la fita original va quedar lligada amb ciment. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 60756 | Refugi de fauna salvatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge | <p>Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | <p>Existeix, al nordest del terme municipal, un refugi de fauna salvatge. Ha estat difícil conèixer els límits d'aquest refugi però, en bona part, coincideix amb un sector del PEIN Riera de Sorreigs. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic. Reproduïm, a continuació, el fragment del text legal que fa referència als refugis de fauna salvatge: 'Títol VIII. De les àrees de protecció de fauna salvatge. Article 37. 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per preservar la fauna. 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 08199-142 | Zona del Sorreigs / el Pujol | 42.0021400,2.1813500 | 432203 | 4650338 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un tram important del refugi està protegit amb un filat d'espines. Sembla que, legalment, aquest tipus de filats només es permet a la part inferior de la tanca, no a la seva totalitat com és el cas d'aquest refugi. Els propietaris dels terrenys ocupats pel refugi de fauna salvatge són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 252,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/