Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99694 | Antics pilars de la porta d'entrada a la finca Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pilars-de-la-porta-dentrada-a-la-finca-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL SANPONS, Oriol (2022). <em>Barcelona i l’antic Egipte. Història d’una fascinació. </em>Viena Edicions.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Els dos pilars presenten un evident estat d'abandonament. | <p>Parell de pilars que flanquejaven l'entrada noble de la finca Torreblanca al segle XIX i la primera meitat del segle XX. Actualment, es troben fora del recinte del parc Torreblanca, entre la carretera N-340 i la riera de Sant Just, dins del terme municipal de Sant Just Desvern, però al límit amb el de Sant Feliu de Llobregat (restant un dels pilars dins de Sant Just i l'altre dins de Sant Joan Despí).</p> <p>Els dos pilars, de secció quadrangular, estan construïts amb grans blocs de pedra i presenten motllures decoratives al terç inferior, a més de motllures de mitja canya a les cantonades. A l'extrem superior, només un dels pilars conserva una sanefa escultòrica decorativa de motius florals. </p> <p>Sobre aquests pilars estaven situades les escultures de les esfinxs que actualment s'ubiquen a l'interior del parc Torreblanca. Amb l'adquisició de la finca el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, les esfinxs van ser traslladades des de la seva ubicació original sobre els pilars a la seva situació actual. </p> <p>Juntament amb els pilars i les esfinxs, el portal d'entrada de la finca del Marquès de Monistrol tenia una porta de forja de dues fulles. Aquesta porta es conserva parcialment, també traslladada des del seu emplaçament original, a l'entrada del parc Torreblanca de l'avinguda de la Generalitat del terme municipal de Sant Joan Despí.</p> | 08221-352 | Aparcament del tramvia de Sant Just. | <p><span><span><span><span><span><span>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser la parella d'esfinxs, que originalment estaven ubicades a la porta d'entrada situada al costat de la riera d'en Pahissa, un punt que actualment fa frontera amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Les escultures, doncs, presidien com a guardianes l'accés principal de la noble finca, sobre els dos pilars que flanquejaven l'entrada, pilars que avui dia encara perduren fora del recinte del parc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'adquisició de la finca a inici el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, obert el 24 d'abril de 1983, i les transformacions posteriors comportaren el trasllat de les dues escultures a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta entrada a partir dels anys cinquanta es coneixia com la porteria de baix a la dreta ja en terme de Sant Joan una caseta enderrocada fa pocs anys servia d’habitatge dels porters de la finca, que la van ocupar fins aproximadament l’any 2020.</span></span></span></p> | 41.3791830,2.0525611 | 420777 | 4581284 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-90099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150846.jpg | Inexistent | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva un àlbum fotogràfic de l'any 1888, en el qual hi ha una imatge que dona testimoni del lloc original en el qual el marquès de Monistrol decidí instal·lar les esfinxs. Les fotografies realitzades per Esplugues Puig, que documenten els diferents espais de la finca, s'inclogueren en l'àlbum titulat Recuerdo de Torreblanca, un regal dels marquesos de Monistrol a la Infanta Maria Isabel amb motiu de la seva visita al palau l'any 1888.Respecte a la titularitat de l'element, el pilar de l’esquerra és dins el terme municipal de Sant Just Desvern, mentre que el pilar de la dreta és dins del terme municipal de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, al mig de l’entrada hi ha la divisòria de terme municipal. | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99697 | Escalinata del palau de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalinata-del-palau-de-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CIRER, Antònia Maria; HUGUET COMELLES, Maria Dolors (1990).<em> Guia Botànica del Parc de Torreblanca</em>. Mancomunitat Torreblanca. Sant Joan Despí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1999). <em>Catalunya terra de roses</em>. Ed. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 540.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 22, Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'escalinata va ser totalment rehabilitada l'any 2024 per l'empresa Eurocatalana, sota la direcció tècnica de Moisés Martínez. | <p>Escalinata situada a la part baixa dels jardins Torreblanca, que donava accés a la plataforma superior a on estava ubicat el palau neogòtic del marquès de Monistrol. </p> <p>La construcció, que presenta una estructura simètrica, està formada per dues escales que arrenquen al mateix punt de la part baixa bifurcant-se lateralment en el seu recorregut, cadascuna amb dos trams d'escala i dos replans, per retrobar-se novament a la part alta. De l'estructura original només queden el mur frontal i els dos laterals, fets amb pedra portada des de Montserrat. Aquests murs presenten la pedra sense treballar, disposada de forma irregular i desordenada, amb la clara intenció de simular una construcció natural, tan de moda en els jardins del moment en el qual es van bastir. Al centre del mur frontal, s'intueix una font amb pica de pedra, molt habitual a aquest tipus d'escalinates. </p> <p>Les baranes, solera i graons de l'escala, així com la balustrada superior, van ser reconstruïdes totalment en maó vist durant la restauració de l'any 2024, ja que el seu estat de degradació i la normativa de seguretat actual, no permetien la seva conservació. Aquestes obres de restauració, van descobrir sota l'escalinata un pou d'extracció d'aigua, que fins ara havia quedat amagat. </p> | 08221-353 | Parc Torreblanca, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. No obstant això, la gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, v<span><span><span>a transformar la casa pairal existent en </span></span></span><span><span>un palau d’estil neogòtic</span></span>, envoltat de jardins romàntics.</p> <p>El 1887, sota la direcció de Simó Dot i Canalies, es van erigir diversos edificis annexos, que avui són la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix, i les residències dels porters.</p> <p>Durant la Guerra Civil, el palau de Torreblanca va patir greus desperfectes. Inicialment, va ser ocupada per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt i, acabat el conflicte, per soldats de lleva. Els danys van ser tan severs que el palau va quedar irremeiablement deteriorat, fet que va portar a la seva demolició l’any 1958. <span><span><span>Els propietaris (molt devots), només van conservar la capella de Santa Anna, que era el centre de la festa que feien anualment on s’obrien els jardins al públic.</span></span></span></p> <p>Posteriorment, la Corporació Metropolitana va adquirir la finca als marquesos de Monistrol i va emprendre un projecte per convertir Torreblanca en un parc públic, que es va inaugurar el 24 d’abril de 1983. La remodelació va ser dissenyada per l'arquitecte Carles Ferrater i Lambarri, i va quedar finalista del Premi FAD de Restauració el 1984, reconeixent la transformació d’aquest espai privat en un espai d’ús col·lectiu. <span><span><span>Les escales van anar quedant abandonades, en canviar l’accés a la capella i el solar del palau, que amb la reforma es van convertir en l’actual laberint.</span></span></span></p> | 41.3788876,2.0545185 | 420940 | 4581250 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-img20250326151939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-img20250326152224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-l1430978.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | BPU|BCIL | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda, Moisés Martínez (restauració) | L'escalinata era l'accés principal al palau neogòtic i a la capella de Santa Anna, situada a l’extrem de llevant, que a finals del segle XIX es va fer construir Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a la finca Torreblanca. Aquesta estructura és de les poques construccions que han perdurat del desaparegut palau. | 101|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99698 | Palmera del parc de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-parc-de-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). <em>Itinerari botànic Parc de Torreblanca. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Exemplar de palmera canària (<em>Phoenix canariensis</em>) d'11 metres d’alçada, que juntament amb un exemplar desaparegut, formaven la parella coneguda com les 'Dames de la Torre', ja que emmarcaven la façana del palau neogòtic fet construir per Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a finals del segle XIX.</p> <p>De la família de les arecàcies, la palmera canària es caracteritza per una capçada arrodonida i frondosa, amb fulles coriàcies de fins a 7 m de llargada formades per entre 150 i 200 parells de folíols flexibles, d'un color verd intens. El tronc és recte i gruixut, més curt que la palmera datilera (<em>Phoenix dactylifera</em>).</p> <p>És un arbre perennifoli que floreix juny a juliol, amb inflorescències masculines de color blanc i femenines de color groc, en diferents arbres. El fruit és un dàtil molt petit que rep el nom de tàmara, que passa del color verd al marró groc ataronjat una vegada madura.</p> | 08221-354 | Ctra. Reial, 159. | <p>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</p> <p>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser una parella de palmeres de canàries que emmarcaven la façana principal del palau, uns espècimens vegetals exòtics que eren emprats a l'època com a símbol d'ostentació i poder economicosocial. </p> <p>Actualment, del parell de palmeres només es conserva una, ja que l'altre es va haver de talar en estar afectada per la plaga de l'escarabat morrut. </p> | 41.3787835,2.0544237 | 420932 | 4581238 | 1904 (any estimat de plantació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152610.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU|BCIL|Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Espècie endèmica de les Illes Canàries que creix de forma natural a totes les illes, amb una àmplia distribució com espècie plantada a jardins, parcs i passeigs urbans gràcies a la seva resistència a la sequera i als aires salins.Les palmeres no són estrictament arbres, sinó plantes arborescents, ja que no tenen un creixement secundari en gruix, i el tronc en realitat es forma a partir de teixits fibrosos. El parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1761|2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99699 | Xiprer de l'escalinata del palau de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lescalinata-del-palau-de-torreblanca | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). <em>Itinerari botànic Parc de Torreblanca. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 21 m d’alçada. L’arbre està situat a tocar de l'escalinata que donava accés al desaparegut palau deTorreblanca, edifici d'estil neogòtic envoltat de jardins romàntics, construït a finals del segle XIX pel marquès de Monistrol. </p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc una vegada madura.</p> | 08221-355 | Ctra. Reial, 159. | <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics. En aquest període, ja entrat el segle XX, es va plantar el xiprer que donava la benvinguda als visitants del palau abans de pujar l'escala per accedir a l'edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives.</span></span></span></p> | 41.3789893,2.0547800 | 420962 | 4581261 | 1904 (any estimat de plantació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-l1430985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-img20250326152148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-l1430982.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU|BCIL|Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1761|2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99701 | Plafó de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-jordi | <p>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em>La rajola catalana</em>. Brau Edicions. Figueres.</p> | XX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars de 13 x 13 cm policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta a Sant Jordi amb aurèola muntat a cavall i clavant la llança al drac. A la part superior del plafó figura la inscripció 'Sant Jordi' i a la part inferior dreta es pot llegir la signatura del ceramista 'J. Roig 1929'.</p> <p>La composició, on predomina el color blau cobalt, queda emmarcada per motius geomètrics també en color blau. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes, quadrades a les cantonades, policromes vidrades amb decoració vegetal de flors. </p> | 08221-356 | Pl. de Jacint Verdaguer, 1. | <p>Josep Roig Ginestós, autor del plafó ceràmic de can Cardona, va ser un reconegut ceramista nascut a la localitat de l'Estany (Moianès) l'any 1908. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la seva relació amb el decorador Jaume Llongueras i el dibuixant, pintor i ceramista Xavier Nogués, el va portar cap a la disciplina de la ceràmica decorada. L'any 1927 va rebre l’encàrrec dels elements ceràmics del campanar de l'església del Poble Espanyol de Montjuïc (Barcelona), inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de l'any 1929, a més de les plaques dels carrers i els números de les cases. Va ser just al Poble Espanyol on Josep Roig instal·là el seu taller, que es va mantenir obert després de la seva mort a Barcelona, l'any 1993, fins a l'any 2020 ja comandat per la tercera generació familiar. </p> | 41.3859829,2.0752382 | 422681 | 4582018 | 1929 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430753.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | BPU|BCIL | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Josep Roig Ginestós (ceramista) | La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99702 | Plafó dels Sants Just i Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dels-sants-just-i-pastor | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em><span>La rajola catalana</span></em>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Plafó ceràmic rectangular amb acabament triangular a la part superior. Disposat verticalment, està format per trenta-set rajoles policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta als Sants Just i Pastor nimbats i vestits amb túniques curtes, a la manera romana, dins d'un paisatge natural. Els dos nens sants, de 7 i 9 anys, porten a les mans els atributs que els identifiquen: una palma i un llibre. La palma és habitual a la iconografia de tots els sants màrtirs dels primers temps del cristianisme. El llibre, en canvi, fa referència a la condició d'estudiants dels dos màrtirs, que segons la tradició estaven a estudi quan es van presentar davant del governador Dacià per refermar la seva condició cristiana. Els dos germans van ser martiritzats l'any 304 dC a la ciutat romana de Complutum, origen de l'actual municipi d'Alcalá de Henares, dins de la campanya de persecució dictada per l'emperador Dioclecià. </p> <p>El plafó presenta a la part superior la figura d'un àngel nen amb les ales desplegades i una capa, que porta a cada mà una palma i una corona de flors, corones amb les quals es disposa a coronar als sants. A la part inferior dreta es pot llegir de manera poc clara la signatura del ceramista o marca del taller 'AVF', 'PVF' o 'RVF' coberta per una corona de tres puntes. </p> <p>La composició queda emmarcada per una franja de color groc. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motllurades, vidrades de color ataronjat. L'obra està inserida dins d'una capelleta de maó amb coberta de teula a dos vessants. </p> | 08221-357 | Pl. de Jacint Verdaguer, 3 - Pl. de l'Església. | <p>El plafó dels sants màrtirs va ser instal·lat a la façana de la rectoria un cop acabada la Guerra Civil, durant els treballs de reconstrucció del conjunt parroquial.</p> <p>El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, l'església i la rectoria van ser incendiades i gairebé totalment destruïdes, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada. Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església a càrrec de Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent.</p> | 41.3859666,2.0758653 | 422734 | 4582017 | 1940 - 1950 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430758.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99703 | Plafó de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-purissima | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). </span></span></span></span></span><em><span>La rajola catalana</span></em><span><span><span><span><span>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Final XVIII- primera meitat XIX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta a la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. És una dona jove en posició dreta, vestida amb túnica groga i mantell blau que li cobreix el cap, nimbe de dotze creus i mans juntes en posició orant. Reposa sobre la lluna o el globus terraqüi, trepitjant una serp, símbol del pecat original que la Puríssima venç. L'escena té com a fons un paisatge amb una casa i un xiprer, a més d'un arbre solitari a la dreta. A la cantonada superior esquerra apareix un núvol i traços de tonalitats blaves que representen el cel. </p> <p>El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes vidrades amb decoració d'una cinta ondulant de color blau cobalt.</p> | 08221-358 | C/ Josep Anselm Clavé, 44. | <p><span><span><span><span><span><span><span>La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3843748,2.0744936 | 422617 | 4581840 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430533.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | La procedència del plafó és dels avis de can Roldan, ubicat posteriorment al seu emplaçament actual. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99704 | Plafó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-isidre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). </span></span></span></span></span><em><span>La rajola catalana</span></em><span><span><span><span><span>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Segona meitat XX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars policromes vidrades. La composició pictòrica presenta a Sant Isidre dret, il·luminat des del cel, amb aurèola i gest d'oració. Va vestit de llaurador amb robes del segle XVII, iconografia habitual en la seva representació perquè correspon al moment en el qual va ser canonitzat.</p> <p>El sant està dins d'una escenografia rural clavant la seva vara a terra i fent brollar aigua, el miracle més conegut de Sant Isidre que va obtenir aigua pels conreus en un moment de sequera. A la dreta, un parell de bous arrosseguen una arada conduïda per un àngel. A la part inferior del plafó figura la inscripció 'SAN ISIDRO'.</p> <p>El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motlurades vidrades de color ataronjat. </p> | 08221-359 | Can Vilar de la Muntanya. | <p><span><span><span><span><span><span><span>La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3980147,2.0843436 | 423456 | 4583346 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430631-copia.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Segons informació proporcionada per Teresa Sala, l'any 2010, el plafó es va instal·lar després de la Guerra Civil espanyola. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99705 | Plafó de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-mare-de-deu-de-nuria | <p>BRULL ANGELA, Pere (2000). 'Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 10, pp. 11-454.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em><span>La rajola catalana</span></em>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>FRANCO POLO, Nuria María (2019). 'Azulejos publicitarios en Extremadura. Referentes de identidad urbana'. <em>Paisajes culturales en la Extremadura meridional. Una visión desde el patrimonio. </em>Universidad de Extremadura, Servicio de Publicaciones y Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España.<span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MULLOR, Helena (1996). 'Què passarà amb les Escoles Núria?'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 183, pp. 4-5.</p> <p>TELESE COMPTE, Albert; VOIGT MEYER, Ulrike (2009). 'La rajola publicitària durant la primera meitat del segle XX'. <em>Butlletí informatiu de ceràmica</em>, núm. 100, pp. 234-253</p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Algunes de les rajoles estan esquerdades i presenten llacunes a l'esmaltat. | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dinou rajoles quadrangulars i dues rectangulars policromes vidrades. La composició pictòrica té com a element central la imatge de la Mare de Déu de Núria dreta, coronada, nimbada i amb el nen Jesús a les mans. Al voltant de la Mare de Déu, quatre pastors amb els seus ramats la miren i preguen. Al fons de l'escena es veuen les muntanyes nevades. </p> <p>A la part inferior de la composició hi ha la representació del conjunt d'edificis que conformen el santuari de la Mare de Déu de Núria: l'església neoromànica beneïda l'any 1911, l'hotel, quatre cases dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil, i la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. Aquesta escena està encerclada per una banda amb ondulacions que porta la inscripció 'nª Sª de nuria' i una creu dins d'un oval motllurat.</p> <p>A la cantonada superior esquerra es representa un escut amb una campana i a la dreta un escut amb una olla. Aquests elements corresponen, segons la tradició, als objectes que el penitent Sant Gil va portar al lloc l'any 700, juntament amb una creu i la talla policromada de la Mare de Déu, objectes trobats l'any 1079 pel pelegrí Amadeu. A la cantonada inferior dreta, figura la signatura del ceramista Salvador Sunet Urgellès 'S. SUNET U.' en color blau. </p> <p>La composició queda emmarcada en blanc i blau. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes, motllurades i vidrades en color blau fosc.</p> | 08221-360 | C/ Bonavista, 100. | <p>El plafó de la Mare de Déu de Núria està situat a l'edifici que, entre els anys 1933 i 1996, era la seu de les Escoles Parroquials Núria. Beneïdes el 4 d'octubre de 1933, van ser fundades per mossèn Antonino Tenes i estaven destinades a l'ensenyament de pàrvuls per a noies en dues aules.</p> <p>L'any 1934, l'escola amplià les aules gràcies a la construcció d'un pis sobre els baixos. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'escola va perdre el seu caràcter religiós passant a ser mixta i va formar part de les escoles municipals, tornant a ser propietat de l'església un cop acabat el conflicte bèl·lic l'any 1939.</p> <p>El curs de 1958-1959 l'escola es va ampliar amb la construcció d'un segon pis. Poc temps després, el centre d'ensenyament deixà de ser parroquial a causa de les dificultats econòmiques per mantenir la gestió. A partir de llavors va ser un grup de pares d'alumnes els que assumiren la gestió fins a l'any 1996, moment de tancament de l'escola. </p> | 41.3849076,2.0766785 | 422800 | 4581898 | 1933 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430987.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Salvador Sunet Urgellès | Salvador Sunet Urgellès (Barcelona 1891-1949), va ser un ceramista que dedicà la seva vida professional a la realització de plafons ceràmics. Des del seu taller, ubicat al carrer número 4 del barri barceloní de Sans, s'especialitzà en l'elaboració de plafons religiosos, rètols publicitaris, rellotges de sol, escuts i fins i tot retrats, que eren molt apreciats per la seva durabilitat. L'artesà afirmava haver patentat una tècnica que proporcionava la màxima resistència de les seves creacions a les inclemències del temps, característica important tenint en consideració que eren obres ubicades a la intempèrie. Els plafons del taller Sunet, en el qual també treballava el seu fill Salvador Sunet Pahissa, es troben encara a molts carrers de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui, Castellcir, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Torroella de Montgrí. Fins i tot fora de Catalunya, com els plafons ceràmics publicitaris d'Anís del Mono, Chocolate Amatller, Coñac Domecq i Jabones Miró, conservats a la ciutat extremenya de Mèrida. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||
| 99929 | Col·lecció Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-6 | I-XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt d'objectes molt heterogeni de diverses procedències. Dins del conjunt es conserven peces d'interès històric, arqueològic, artístic i etnològic, que estan dipositades a diferents dependències de l'Ajuntament, de l'Arxiu Municipal, a la seu central de la Policia Local, a l'Escola d'Adults, a can Ginestar i a magatzems municipals. </p> <p>Dins dels grups temàtics destaquen les 207 peces artístiques de la pinacoteca municipal amb litografies, olis sobre tela, esmalts, aquarel·les, pastels, guaixes, plafons ceràmics i escultures. </p> <p>També destaca el conjunt de material arqueològic procedent del jaciment del Bullidor, datat entre els segles XIV i XV, format principalment per ceràmiques i metalls. De cronologia anterior, l'Arxiu Municipal custodia la làpida romana de Iulia Quieta, peça destacada de l'arqueologia santjustenca, a més d'alguns materials del jaciment de La Riba. </p> <p>Fites de terme del segle XVII i XIX, mobiliari modernista de can Ginestar, insígnies dels regidors de l'Ajuntament d'inici del segle XX, materials de la Guerra Civil, metralla, una màscara antigàs...; o matrícules de carro, de bicicleta i de velomotor de les dècades de 1940, 1950, 1960 i 1970, són objectes històrics que també aplega la col·lecció municipal. </p> | 08221-361 | <p>Ja sigui a partir de propietat directa o per donacions, l'Ajuntament de Sant Just Desvern atresora una modesta col·lecció de peces artístiques, arqueològiques i històriques que expliquen l'evolució del municipi al llarg dels segles, des d'època romana a contemporània. <span><span><span><span><span>Les obres d’art de la pinacoteca van ser rebudes abans de 2003 quan</span><span> els artistes que exposaven al celler de can Ginestar cedien una obra a l’Ajuntament, i de compres d’obres d’art fetes per l’Ajuntament al llarg del temps.</span></span></span></span></span></p> <p>Entre les peces insígnia de la població cal destacar la làpida romana de Iulia Quieta, procedent del jaciment arqueològic de La Riba, o la bandera republicana que es pot contemplar al vestíbul de l'Arxiu Municipal, a l'edifici de can Ginestar.</p> <p>Aquesta bandera, que penjava del balcó de l'Ajuntament durant la Guerra Civil, va ser amagada per l'agutzil Vicenç Pasqual el dia 25 de gener de 1939 quan entraven les tropes franquistes a Sant Just. La bandera la va conservar Josep Esteva fins a l'any 1975, moment en el qual va passar al seu net Toni Simó. Simó en va fer donació a l'Ajuntament l'any 2006, en motiu de la celebració del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. La peça va ser restaurada per tècniques restauradores del Museu Tèxtil de Terrassa i s'exhibeix a can Ginestar des de l'any 2009. </p> | 41.3860710,2.0756390 | 422715 | 4582028 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-202410211258151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021120005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20171124084047-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021120412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021124437.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 85|94|98|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||
| 99941 | Vent de can Cuiàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vent-de-can-cuias | <p>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</p> | <p>Expressió emprada a Sant Just Desvern per fer referència a un vent perjudicial, procedent de la masia de can Cuiàs situada al nord del municipi al límit amb Barcelona.</p> <p>Aquest vent també és anomenat de llevant bord.</p> | 08221-362 | 41.4083183,2.0898086 | 423926 | 4584486 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Expressió també utilitzada al municipi d'Esplugues de Llobregat. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||||||||||
| 99942 | Barret, nom popular de núvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-nom-popular-de-nuvol | <p><span><span><span>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Terme que fa referència a un núvol, situat sobre una muntanya, que indica pluja. A Sant Just Desvern s'utilitza amb l'expressió 'Sant Pere Màrtir porta barret'.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-363 | 41.3860335,2.0756387 | 422715 | 4582024 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Aquest nom de núvol també és comú a altres poblacions del Baix Llobregat com Esplugues de Llobregat, Olesa de Montserrat, Martorell i Santa Coloma de Cervelló. A Martorell i Olesa, la muntanya a la qual fa referència el terme és Montserrat. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||||||
| 99943 | Barretina, nom popular de núvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barretina-nom-popular-de-nuvol | <p><span><span><span>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Mot que fa referència a un núvol, situat al cim d'una muntanya, que indica un canvi de temps meteorològic. A Sant Just Desvern s'utilitza amb l'expressió 'Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina'.</span></span></span></p> | 08221-364 | 41.3860002,2.0756280 | 422714 | 4582020 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Aquest nom de núvol també s'utilitza a Santa Coloma de Cervelló fent referència a les muntanyes de Sant Llorenç de Munt i Sant Antoni. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||||||
| 99944 | Els de Sant Just Desvern, 'rifenyos' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-de-sant-just-desvern-rifenyos | XX | <p>'Rifenyos' és el malnom amb el qual són coneguts popularment els habitants de Sant Just Desvern. L'origen d'aquest gentilici no és clar, i té diverses teories que adjudiquen el nom a com els veïns d'Esplugues de Llobregat anomenaven als de Sant Just Desvern.</p> <p>La teoria més acceptada es remunta al primer quart del segle XX, moment en el qual Espanya mantenia una guerra colonial amb els territoris africans del Rif. Durant el conflicte, els soldats espanyols eren sorpresos pels ràpids atacs dels rifenys, atacs que tingueren la màxima conseqüència en la derrota a la batalla batejada amb el nom del Desastre d'Annual, entre el 22 de juliol i el 9 d'agost de 1921. </p> <p>L'habilitat dels rifenys en els seus atacs contra les tropes espanyoles, es va traslladar a l'actitud dels joves de Sant Just quan apareixien en els envelats de festa major de la veïna i rival població d'Esplugues de Llobregat. El fet és que els nois santjustencs eren els que treien primer a ballar a les noies d'Esplugues, hàbils, ràpids i efectius com els rifenys, deixant als espluguins sense públic femení per ballar. </p> <p>Altres teories afirmen que el malnom va néixer perquè en la majoria dels casos els santjustencs podien pagar l’exempció d’anar a la guerra del Rif; <span><span><span>hi ha qui diu que no hi hagué voluntaris per anar a la guerra i d’aquí sorgí que els de Sant Just eren pro rifenyos; </span></span></span>que a Sant Just els nois tenien la pell fosca com els habitants del Rif <span lang='CA'><span>i <span>quan arribaven a Esplugues els hi deien ja venen els rifenyos de la Càbila, al ser molts treballadors del camp</span></span></span><span><span><span>; </span></span></span>o fins i tot, que el nom prové de la presència del turó de la Penya del Moro (amb aquest qualificatiu es denominava als rifenys de manera popular) al terme municipal de Sant Just.</p> | 08221-365 | <p>El 26 d'abril de l'any 2008 Sant Just Desvern batejà la bèstia de foc, del seguici popular i festiu del municipi, amb el nom de Drac Rifenyo. Aquest petit gest és un exemple de l'orgull identitari de la població amb el malnom originat al primer quart del segle XX. </p> <p><span><span>D<span>e l'any 2012 al 2021 va funcionar un bar a Sant Just que portava per nom La Tasca dels Rifenyos.</span></span></span></p> | 41.3861617,2.0755955 | 422712 | 4582038 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99944-ll-r-123103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||
| 99945 | Llegenda de Sant Francesc d'Assís i can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-francesc-dassis-i-can-cardona | <p>AMADES GELATS, Joan (2003). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral, mantinguda per la família de can Cardona al llarg dels anys, narra el pas de Sant Francesc d'Assís per la masia de Sant Just Desvern quan es dirigia cap al monestir de Montserrat. La llegenda explica com va ser acollit a can Cardona i en gratitud, el sant va prometre que mai faltaria un hereu a la família. El miracle es va visualitzar amb el brot espontani d'un roser de roses blanques al jardí. </p> | 08221-366 | Pl. Jacint Verdaguer, 1. | <p>Aquesta mateixa llegenda la trobem a la veïna població de Sant Joan Despí, fent referència a la masia de can Codina. En aquesta versió, més desenvolupada, la tradició explica que l'any 1211 durant el pelegrinatge de Sant Francesc d'Assís a Sant Jaume el sant va demanar ser acollit a la masia a on va passar la nit. En agraïment, en aquest cas Sant Francesc beneí el mas i prometé que els seus habitants mai passarien fam, i com a la versió santjustenca, també va assegurar l'existència per sempre de la figura de l'hereu. </p> <p>Quan els propietaris de can Codina es llevaren l'endemà, Sant Francesc d'Assís ja havia partit en el seu viatge i a la paret de l'habitació en la qual s'havia allotjat van trobar la seva figura pintada. </p> | 41.3860164,2.0752632 | 422683 | 4582023 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99945-francesc-assis-001-b.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99955 | Festes de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-tardor | <p><span><span><span>ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST DESVERN. 'Festes de Tardor a can Ginestar. El visor de Lluís Ramban i Jordà'. <em>Materials d'arxiu i patrimoni de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALARET JULIÀ, Rafael (2020). 'Festes de Tardor'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 24, pp. 280-292.</span></span></span></p> | XX | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, juntament amb la Festa Major, són uns dels actes de referència festiva de la població que tenen lloc durant la segona meitat del mes d'octubre. </p> <p>La ciutat ofereix un programa ple d'activitats que inclouen actes tradicionals com les ballades de sardanes, els gegants i els correfocs. La festa també té espai per propostes musicals, concerts, exposicions, xerrades, conferències, contacontes, tallers i espectacles familiars, visites guiades, i molt més, que els santjustencs i santjustenques gaudeixen per diferents ubicacions de la població.</p> <p>Element destacable de les Festes de Tardor és la Nit de Sant Just al Carrer, en la qual les botigues i els establiments de restauració de la població surten al carrer omplint de llum, comerç i gastronomia diferents espais de la població.</p> | 08221-367 | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, que se celebraren per primer cop l'any 1970, tenen el seu origen en l'organització per part de l'Ateneu d'una trobada festiva, entre els dies 17 i 25 d'octubre de 1970, amb una sèrie d'actes vinculats a l'entitat cultural. Així, durant les primeres Festes de Tardor es programaren una exposició de pintura, un concurs de pintura, un festival de poesia i cançó amb la participació de l'Orfeó Enric Morera, i un festival de música folk amb l'actuació de Lluís Llach, entre altres activitats. </p> <p>Gràcies a l'èxit de la primera convocatòria, l'Ateneu s'engrescà amb una nova programació l'any 1971, en la qual va destacar el primer concurs de cançó Noves Veus amb l'actuació d'Ovidi Montllor. A partir d'aquest any, les festes anaren creixent, tenint més presència al carrer i obrint-se progressivament a tota la població de Sant Just Desvern. Un clar exemple van ser les Festes de Tardor de l'any 1978, amb la participació dins de l'organització d'entitats externes a l'Ateneu com l'Associació de Veïns de Sant Just. L'any següent, per primer cop, les curses de karts de coixinets eren incloses en la programació de les Festes de Tardor. </p> <p>L'any 1980 les fetes, amb la participació de vint-i-tres entitats diferents, es consolidaren com les grans festes de Sant Just, que a partir de l'any 1985 deixaven de tenir presència de l'Ateneu en l'organització i coordinació.</p> | 41.3861917,2.0755936 | 422711 | 4582041 | 1970 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-188-descargar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-28159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-123899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-225199.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99957 | Cantata de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantata-de-sant-just | <p><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (1987). “L'Orfeó prepara la cantata del Mil·lenari”<em>. Sant Just Desvern Butlletí Municipal, </em>núm. 30.</span></span></p> <p>MARGARIT CONSARNAU, Joan (1987). <em>Cantata de Sant Just. </em>Institut d'Estudis Juan Gil-Albert. Diputació Provincial d'Alacant.</p> | XX | <p>La Cantata de Sant Just és una obra poètica autoria de Joan Margarit que a través de quinze poemes recollits en seixanta-set pàgines, fa un recorregut pel paisatge sentimental, urbà i humà viscut pel poeta a Sant Just Desvern. Tal com el mateix autor explica al pròleg de la seva obra escrita l'any 1986: '<em>Ara fa deu estius que visc a Sant Just Desvern</em> [...] <em>Aquests poemes els ofereixo empès pel sentiment que un dia moriré a Sant Just, que en el meu lloc hi restarà l'aire, per exemple un aire profund i clar com el d'aquest dia, un dels darrers de l'hivern o un dels primers de la primavera del 86, en una eixida amb la llum severa de nord</em>'.</p> <p>Per celebrar el Mil·lenari de la població durant l'any 1987, els poemes de Joan Margarit van ser musicats per Joan Albert Amargós, que creà una peça contemporània per a cor i orquestra. Aquesta composició es va estrenar el 23 de gener de 1988 a la seu de l'Ateneu de Sant Just, sent l'acte de cloenda de la celebració del mil·lenari. La composició musical, de la qual l'arxiu de l'Orfeó Enric Morera i l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern conserven una gravació, recull diversos poemes de Joan Margarit que fan un recorregut per les vivències del poeta a diferents espais del municipi.</p> <p>La gran estrena de l'obra musical, presidida per la Comissió d'Honor del Mil·lenari formada pel president de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde de Barcelona, l'arquebisbe de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el president de la Diputació de Barcelona i altres personalitats polítiques, va ser interpretada per una seixantena de cantaires del cor de l'Orfeó Enric Morera i la coral d'Antics Escolans de l'Abadia de Montserrat. La música de cambra va anar a càrrec de l'orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, formada per trenta-set músics, tot dirigit sota la batuta del mestre Josep Pons.</p> | 08221-368 | <p>La vinculació del poeta <strong>Joan Margarit</strong> amb Sant Just Desvern s'inicià l'any 1976, moment en el qual establí la seva residència al municipi.</p> <p>Nascut l'any 1938 a la població de Sanaüja (La Segarra), durant els seus primers anys va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. Després del seu pas per les Illes Canàries, l'any 1956 inicià els estudis d'arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona.</p> <p>Va iniciar la seva carrera literària l'any 1963 amb l'obra <em>Cantos para la coral de un hombre solo</em>, a la qual succeiren <em>Doméstico nací</em> (1965), <em>Crónica</em> (1975) i <em>Predicción para un bárbaro</em> (1979). No va ser fins l'any 1980 que començà a publicar en català, amb els poemaris <em>Vell malentès </em>i <em>Cants d'Hekatònim de Tifundis, </em>que van ser objecte de diversos premis com el Serra d'Or. Després d'una dilatada carrera literària, l'any 2008 és premiat per la seva obra <em>Casa de Misericòrdia</em> (2007) amb els premis de la Crítica, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.</p> <p>Joan Margarit, un dels poetes catalans més destacats del panorama literari català, morí el 16 de febrer de 2021. </p> <p>El santjustenc d'adopció <strong>Joan Albert Amargós</strong>, és un reconegut músic, compositor, instrumentista i director musical, nascut a Barcelona l'any 1950. La seva trajectòria està marcada per la composició d'obres simfòniques, de cambra, de jazz i de flamenc, així com pels seus treballs com arranjador i els relacionats amb el cinema, el teatre i la dansa. </p> <p>Ha estat guardonat al llarg de la seva carrera amb premis que reconeixen els seus treballs, com el premi a millor arranjador d'Espanya, atorgat per l’Acadèmia de la Música, aconseguit en set ocasions. El treball d'Amargós amb artistes com Chick Corea i Carles Benavent, també li ha valgut diferents guardons. La seva projecció internacional va ser reconeguda amb el premi Altaveu per l'obra <em>Concert per a clarinet </em>i la Generalitat de Catalunya li atorgar l'any 2002 el Premi Nacional de música per l’òpera <em>Euridice. </em>També l'any 2002 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per les seves col·laboracions amb Migeul Poveda i per l’estrena del <em>Concert per a trombó baix i orquestra </em>amb<em> </em>l'Orquestra Sinfónica de Barcelona. L'any 2007 va estar nominat als Premis Grammy en la categoria de millor compositor de música contemporània.</p> | 41.3861419,2.0756198 | 422713 | 4582036 | 1987 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957-img20250625101400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Margarit (poemari), Joan Albert Amargós (música) | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99958 | Grafit del carrer Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-del-carrer-bado | <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2024). “</span></span></span></span></span></span></span>Conservació del grafit del carrer Badó amb sorpresa<span><span><span><span><span><span><span>”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 362, p. 13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | Repintat de nou l'any 2024 a partir del calc del grafit original de l'any 1988. | <p>Grafit situat a la façana de la finca número 22 del carrer Badó. Pintat l'any 1988 pel col·lectiu La Salamandra, l'obra d'art urbà representa de manera figurativa una dona amb un vestit vermell que corre carrer avall, perdent una sabata pel camí, darrere d'un cotxet de nadó que uns metres més endavant baixa sense control pel carrer.</p> <p>Els artistes grafiters van emprar per a la composició els colors taronja, vermell i blanc, que es repeteixen tant en el cotxet de nadó com en la mare, perfilant en color negre els dibuixos. El grafit està signat a l'extrem esquerre amb el dibuix d'una sargantana de color verd.</p> | 08221-369 | C/ Badó, 22. | <p>L'històric grafit del carrer Badó, pintat l'any 1988, s'ha convertit amb el pas dels anys en un autèntic emblema dels carrers del nucli històric de Sant Just Desvern.</p> <p>L'any 2024, després de pràcticament quaranta anys, l'estat de degradació que presentava l'element d'art urbà va fer necessària una intervenció de restauració per fer lluir l'obra com ho feia en el moment de la seva realització. Així, durant el mes de maig de l'any 2024 es procedí al repintat del grafit, fent prèviament un calc de l'original que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, com una mostra del patrimoni artístic del municipi.</p> <p>A més del repintat del grafit, els artistes urbans del col·lectiu La Sargantana van crear en les mateixes dates un de nou al carrer Bonavista, a l’altura dels jardins de can Ginestar. En el cas del nou grafit, relacionat de manera simpàtica amb el del carrer Badó, el nadó que trenta-sis anys enrere anava dins del cotxet, és ara el que corre carrer avall per intentar atrapar la cadira de rodes de la seva mare.</p> | 41.3845800,2.0764764 | 422783 | 4581862 | 1988, 2024 (repintat) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625113959.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Col·lectiu La Sargantana | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||
| 99959 | Recepta del pollastre rostit de la coquessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-pollastre-rostit-de-la-coquessa | XIX-XX | <p>Recepta tradicional per als dies de festa.</p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 pollastre sencer tallat a quarts</li> <li>Molta ceba (mínim 4 cebes grosses, tallades a juliana)</li> <li>Sal i pebre negre</li> <li>Fulles de llorer (1 o 2)</li> <li>1 tros petit de canyella en branca</li> <li>Oli d’oliva</li> <li>Aigua</li> <li>Vi ranci</li> </ul> <p>Proporcions de líquid: A parts iguals d’oli, aigua i vi ranci.</p> <p><strong>Preparació</strong></p> <p>En fred (sense sofregir prèviament, tot i que resulta molt més gustosa si s'enrosseix abans la carn del pollastre), posa a la cassola:</p> <p>1. Els quarts de pollastre.</p> <p>2. La ceba tallada a generoses rodanxes o juliana.</p> <p>3. Sal, pebre, llorer i un tros de canyella en branca.</p> <p>4. Afegeix aigua, oli i vi ranci a parts iguals, fins que cobreixi lleugerament el pollastre i la ceba.</p> <p>5. Posa la cassola al foc viu, perquè comenci a bullir fort i s’activin els sabors.</p> <p>6. Quan estigui a punt d'arrencar el bull, baixa el foc al mínim, tapa la cassola i deixa-ho coure a foc molt lent durant una hora i mitja o dues hores aproximadament, remenant de tant en tant amb molta cura.</p> <p>El plat s’ha de fer a poc a poc, amb paciència i estima, com feien a la cuina econòmica de llenya.</p> | 08221-370 | <p>El pollastre rostit amb molta ceba és un plat estretament vinculat a la vida festiva i familiar de Sant Just Desvern, cuinat tradicionalment els diumenges, per la Festa Major o en ocasions especials. La seva preparació es remunta com a mínim, a final del segle XIX i inici del XX, quan Agneta Rius, coquessa nascuda a la darrera dècada del segle XIX, el cuinava tant a casa seva com per encàrrec de la família del marquès de Can Modolell. No es pot afirmar amb certesa si la recepta provenia del seu entorn familiar o si l’havia après d’una cuinera professional que treballava amb la família Modolell, però forma part d’un conjunt de sabers domèstics transmesos oralment i a través de la pràctica quotidiana.</p> <p>L’herència d’aquest plat ha perdurat gràcies a la memòria familiar. La neta de l’Agneta, l’Anna Simó, encara el cuina sovint, fidel a la recepta original: sempre a la cassola, a foc lent, com es feia a la cuina econòmica. L’Anna recorda especialment la cassola d’alumini abonyegada i tapada, símbol de la repetició d’aquest ritual domèstic al llarg del temps.</p> <p>Aquesta recepta no era un cas aïllat, sinó una pràctica estesa entre moltes famílies del poble. Segons el testimoni del forner Josep Milà, transmès per la mateixa Anna Simó, era habitual que en dies assenyalats diverses cases portessin la seva cassola tapada al forn de llenya per aprofitar l’escalfor residual. El forner anotava el nom de cada família per assegurar que tothom recollís el seu rostit. Aquesta pràctica col·lectiva evidencia un sistema d’ajuda mútua i d’ús compartit dels recursos, propi d’una comunitat on la cuina, la festa i la vida social estaven estretament lligades.</p> <p>La figura de la coquessa, com l’Agneta Rius, és clau per entendre aquest context. Les coquesses eren dones que cuinaven a demanda per a famílies particulars, especialment en celebracions o caps de setmana, i eren valorades per la seva destresa en la cuina tradicional. No formaven part del servei domèstic habitual, però tenien un paper rellevant en el manteniment del patrimoni gastronòmic local. L’Agneta va treballar durant un temps per a la casa noble i, més endavant, a la Fabriqueta, compaginant feina industrial i transmissió dels sabers culinaris a casa seva.</p> <p>El cas d’aquest pollastre rostit posa en relleu la importància de la cuina domèstica com a espai de preservació del patrimoni immaterial. Més enllà de la recepta, el plat simbolitza una manera de viure i de compartir, i reflecteix el paper fonamental de les dones en la transmissió de la cultura popular de Sant Just Desvern.</p> | 41.3861800,2.0756000 | 422712 | 4582040 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2025-11-24 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Agneta Rius | A causa de la transmissió oral de la recepta, no es disposa de mesures exactes ni del procediment detallat. El mètode tradicional, consistent a posar tots els ingredients en cru dins la cassola, resulta pràctic i dona com a resultat una carn tendra i saborosa. Així i tot, la recepta pot guanyar en complexitat i profunditat de gust si es daura prèviament la carn de pollastre a foc viu. Aquest pas, tot i no ser imprescindible, genera una capa més ferma, potencia els sabors a través de la reacció de Maillard i afegeix riquesa a la salsa mitjançant els sucs torrats que queden al fons de la cassola. En cas d’optar per aquest mètode, també es pot ajustar a la baixa la quantitat de líquid de cocció per mantenir l’equilibri del plat, sempre respectant l’esperit original de la recepta. Aquesta recepta ha estat reconstruïda a partir del testimoni recollit per Jordi Amigó, cap de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, durant una entrevista feta a Anna Simó, neta de la coquessa Agneta Rius, el dia de Sant Jordi de l’any 2025. La informació s'ha obtingut a través d’un relat afectuós i detallat transmès per la seva neta, que en conserva no només els ingredients i els temps de cocció, sinó també el record emocional d’una manera de cuinar lligada a la memòria familiar. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 100375 | Camí d'accés a Serveis ATLL i camí històric de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dacces-a-serveis-atll-i-cami-historic-de-can-baro | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | Sender en mal estat i traça desapareguda en part | <p>Tram de pista forestal d'accés a la zona de serveis d'ATLL, amb possibilitat de recórrer el tram sense<br /> restricció, fins a arribar al seu final on hi ha un cadenat permanent. Després el camí continua amb un traçat que correspon al camí històric de can Baró.</p> <p>Es tracta d’un vial amb un traçat sinuós de 935,19 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,5 m.</p> <p>El paviment del tram de pista forestal d'accés a la zona de serveis d'ATLL és de terra compactada i graves (tot-u). La resta del traçat transcorre entre l'aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> | 08221-371 | Del camí d'accés a can Baró al camí de carena de can Baró | <p><span><span><span>El tram de camí històric de can Baró forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</span></span></span></p> | 41.4007107,2.0900259 | 423935 | 4583641 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918140700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918141445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918141753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-cami-daces-a-serveis-atll-i-cami-historic-can-baro.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 100376 | Camí transversal de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-transversal-de-la-salut | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Camí forestal-sender que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 252,59 m, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,6 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm està constituït per terra, roca i graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></p> | 08221-372 | Del camí de can Roldan al camí de can Coscoll | <p><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</span></span></span></p> | 41.3901573,2.0642710 | 421769 | 4582492 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-img20250919113227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-img20250919115415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-cami-transversal-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública, de prescripció per usucapió, que consta recollit a la cartografia cadastral rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 100377 | Camí de la font de can Marlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-can-marles | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Camí forestal-sender d'accés a una mina d'aigua i a la font de Can Marlès. Constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 131,33 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre vegetació espontània, fet que contribueix a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre brolla i arbres mediterranis que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></p> | 08221-373 | Del camí de la Muntanya a la font de can Marlès | <p><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu i espais forestals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un camí de possessió pública per l'adquisició de la finca de can Merlès, per part de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, </span></span></span><span><span><span>el 26 de setembre de 2012.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4044125,2.0877028 | 423745 | 4584054 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918130450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918131727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918132621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-cami-de-la-font-de-can-marles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 100378 | Variant camí de can Coscoll a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-cami-de-can-coscoll-a-la-salut | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | <p>Camí forestal amb un tram diferent de la traça antiga del camí històric a l'ermita de la Salut per can Coscoll. El traçat històric continua, força desdibuixat, però identificat al cadastre, mentre que el nou traçat per la part nord és el més emprat actualment.</p> <p>Constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 376 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,8 m.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</p> | 08221-374 | Camí de can Coscoll | <p>Variant del camí històric a l'ermita de la Salut que transcorre per la finca privada de can Solanes, que permet enllaçar amb el sender que puja a la Penya del Moro.</p> <p>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3917781,2.0663937 | 421948 | 4582670 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-img20250919115734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-img20250919115803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-variant-cami-de-can-coscoll-a-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí amb dret d'ús públic, des de fa més de trenta anys, en finca de titularitat privada. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml