Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77868 | Cova Simanya Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-petita | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Situada molt a la vora de la Cova Simanya gran, la petita també té una boca gran i de fàcil accés, amb la mateixa forma que la Simanya gran. Té 70 m. de recorregut interior.</p> | 08223-140 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>Sense la importància de la Cova Simanya gran, aquesta cavitat també fou coneguda i utilitzada en diverses èpoques històriques, i va ser explorada des dels inicis de l'espelelologia al nostre país. S'hi van fer troballes arqueològiques (restes ceràmiques d'època neolítica i medieval)</p> | 41.6730000,2.0086900 | 417483 | 4613945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77868-foto-08223-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77878 | Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> | <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> | 08223-150 | Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. | <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> | 41.6749100,2.0089700 | 417508 | 4614157 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-08-04 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77814 | Conjunt neolític de les Simanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-neolitic-de-les-simanyes | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. GORINA, P. (1930) La prehistòria de Sant Llorenç del Munt. Ceràmica eneolítica en la Cova Simanya. Terrassa, Arxiu del Centre excursionista de Terrassa, 12 (64). FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. TEN, Ramon (1980) Notes entorn del Neolític Vallesà, Arraona núm. 10, Sabadell | El jaciment ha estat destruït, i la col·lecció escampada, tot i que es conserven material ceràmics al Museu de Terrassa i ossis al Museu Crusafont de Sabadell. | El conjunt de les Simanyes el constitueixen les coves de la Simanya Petita, Simanya Gran, Simanya Nova o de la Canal, a més de la Cova de l'Àngel, la del Triangle i la de les Lianes. Totes elles estan comunicades entre si, i pel fet d'estar encarades a migdia i tenir aigua propera han estat habitades des d'antic. S'han fet troballes de materials del neolític i eneolític a la Simanya gran i sobretot a la Simanya Nova o Cova de la Canal. Es tracta de ceràmiques amb incisions, pentinats i cordons amb decoració cardial, a més de restes òssies diverses. També s'hi han trobat altres restes d'època romana i altmedieval. | 08223-86 | Conjunt de coves sota el Montcau | Arreu del massís de Sant Llorenç, abundant en coves i baumes, s'han trobat interessants vestigis de l'eneolític i neolític. La Cova Simanya és una de les més ben condicionades per a l'assentament humà gràcies a l'espaiositat i la presència permanent d'aigua, i en el transcurs d'unes excavacions realitzades l'any 1930 s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica eneolítica. La Simanya Nova o de la Canal ha donat com a resultat ceràmica d'època neolítica sobretot arrel d'una excavació duta a terme per membres del Museu d'Història de Sabadell l'any 1969, però que no va documentar ni l'estratigrafia ni la ubicació dels materials. En altres coves properes s'han trobat destrals polides i altres elements menors. | 41.6748500,2.0090300 | 417513 | 4614151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77814-foto-08223-86-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La fitxa comprèn el conjunt de les sis coves amb restes arqueològiques. L es dades UTM corresponen a la Cova Nova o de la Canal, però cal remetre's també a la resta de jaciments. | 78|79|80|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77816 | Necròpolis visigòtica de Coll d'Eres (o dels cingles del Marquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-visigotica-de-coll-deres-o-dels-cingles-del-marquet | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | VI-VII | La intempèrie, el pas de turistes i, sobretot, de senglars, van malmetent el jaciment mica en mica. No hi ha cap protecció, però per evitar el vandalisme o el simple pas massiu de visitants des del proper i concorregut coll d'Eres, des del Parc s'evita el seu coneixement. | Al vessant SE d'un caire de carena es troben sis cistes de lloses orientades E-W. Dues d'elles es van poder documentar, una corresponent a un infant i l'altra a un adult, que conservava una sivella de bronze; les altres ja estaven saquejades. Estan cobertes de bosc i malesa, i algunes d'elles són difícils de localitzar. | 08223-88 | A 50 m al S de coll d'Eres, pel camí de la Mola, seguir un corriol N-NE | Possible necròpoli d'un nucli de poblament visigòtic al mateix coll d'Eres. El conjunt fou habitat a l'alta edat mitjana, i es pot datar entre els segles V i VII. Alguns estudiosos han deduït que podria tractar-se d'un grup de fugitius d'Ègara durant alguna invasió àrab. El jaciment fou descobert a principis del segle XX pel pastor Tomàs Malé i excavat amb un cert criteri arqueològic l'any 1929 per Joan Solà. En aquesta excavació es trobà la sivella visigòtica a l'única sepultura que, per estar molt coberta, no havia estat profanada entremig per carboners i furtius. | 41.6707400,2.0091100 | 417515 | 4613694 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77816-foto-08223-88-3.jpg | Legal | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 87|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77867 | Cova Simanya (Cova Simanya Gran) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> | La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. | <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> | 08223-139 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> | 41.6741200,2.0090700 | 417516 | 4614069 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77869 | Cova de l'Àngel (o de Bellver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> | 08223-141 | Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. | <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> | 41.6749400,2.0091300 | 417522 | 4614160 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77866 | Cau dels Emboscats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats | <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> | 08223-138 | Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. | <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> | 41.6829800,2.0121700 | 417785 | 4615050 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77792 | Forn d'obra de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-pregona | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Tot i que es conserva l'estructura, l'edifici està ensorrat. | Forn de dues boques, amb la part superior enfonsada però que permet veure les voltes de l'interior; es conserven totes i són de pedra i morter. La graella de sobre les voltes ha desaparegut, així com el pis superior. La construcció és vora la llera del torrent, d'on potser s'extreien argiles. | 08223-64 | A mig camí de la casa de Pregona i el coll de Pregona; el camí és perdedor d'ençà dels incendis. | No hi ha documentació escrita sobre l'antiguitat d'aquesta construcció, que per la seva tipologia sembla ser força antiga. L'indret, vora un torrent i amb argila i llenya a l'abast, es trobava antigament en ple camí carreter de la Vall d'Horta a Mura, camí que facilitaria el transport de les peces cuites. | 41.6895000,2.0125400 | 417824 | 4615774 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77792-foto-08223-64-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77865 | Avenc de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> | 08223-137 | Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. | <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> | 41.6897900,2.0129400 | 417858 | 4615805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77809 | Font del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. | 08223-81 | Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. | La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. | 41.6758100,2.0154800 | 418051 | 4614251 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77874 | Avenc del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> | <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> | 08223-146 | Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE | <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> | 41.6594000,2.0163500 | 418103 | 4612428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77763 | Pregona (Comapregona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. | 08223-35 | És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. | La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. | 41.6882000,2.0159200 | 418104 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. | 94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77823 | Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. | Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. | Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca. | 08223-95 | A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. | El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista. | 41.6611200,2.0169000 | 418151 | 4612619 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77815 | Megàlit de Roca Sareny (Dolmen de Roca Sareny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny | AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 7 (El Dolmen de Roca Sereny, octubre 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | En el moment de redactar aquesta fitxa s'acabaven de fer obres de consolidació i estava previst fer la senyalització del jaciment. | Cista de lloses de forma rectangular, ubicada damunt d'un petit túmul artificial, de la qual només queden tres parets i la llosa superior desplaçada. L'espai funerari mesura uns 150 x 60 cm i uns 50 d'alçada, i està tancat per blocs de pedra seguint el possible túmul. | 08223-87 | Sota el penyal de Roca Sareny, accessible per una pista i després corriol des del coll de la Casilla | El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l'estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l'incendi de 2003. La mateixa tardor s'hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d'urgència l'abril de 2006. Actualment està en estudi per a intervencions de manteniment i senyalització. | 41.6936500,2.0184500 | 418321 | 4616229 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En el moment de la descoberta estava inviolat encara que malmès per la intempèrie, i s'hi van trobar sis esquelets amb aixovar funerari: material ceràmic i lític i dos botons triangulars d'os. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77873 | Avenc de la canal de la Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> | 08223-145 | A la meitat de la canal de la Ravella. | <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> | 41.6625700,2.0191600 | 418341 | 4612778 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77762 | El Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-romeu | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Masia residencial amb un cos central antic i diverses dependències tancades per un barri. A ponent s'hi han anat afegint dependències agrícoles i d'habitatge totalment modernes, sense desdir el conjunt. La casa té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII i decorades amb creus. Els anys 60 i 70 del segle XX va ser molt reformada com a residència, amb finestrals, piscina i jardins en lloc d'hortes, però respectant amb encert l'estructura i estètica originals. | 08223-34 | Seguir la carretera de la Vall d'Horta fins al fons de la vall; la darrera desviació duu al Romeu. | Encara que podem suposar que abans ja tenia vida, el primer esment que tenim del mas (1236) el descriu com el Romeu, abans dit Comapregona, encara que aquest nom també s'aplicava al mas veí de Pregona. Al llarg de l'edat mitjana la documentació ens parla dels propietaris de cognoms Romeu i Comapregona. Fou propietat dels Romeu fins al segle XIX, i als anys 60 del segle XX va ser agençada com a segona residència pels actuals propietaris. | 41.6882300,2.0193200 | 418387 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de la casa hi ha diverses eines i peces antigues que no són originàries del lloc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77790 | Forn de Pega del Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-marquet | Tot i que en desús des de fa decennis, els dos pous es mantenen bé. En pertànyer al Parc ha començat a ser restaurat recentment i eventualment s'hi fan visites guiades. | Forn de pega construït aprofitant el desnivell de la muntanya, i a la vora del camí per tal de poder transportar el producte. Són ben visibles el clot superior, on s'apilaven les teies, i l'olla que recollia la pega. El clot fa uns 1,7 m. de diàmetre per uns 2 m. de fons i just sota seu hi ha l'olla, més petita (uns 1,3 m. de diàmetre per pressumiblement 1 m. de fons). Les parets són gruixudes i sòlides i, tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt, els blocs de pedra són ben visibles. | 08223-62 | A poca distància de l'aparcament del Marquet, camí de Rocamur. Està indicat amb un cartell del Parc. | Dels forns de pega se n'extreia trementina de resina del pi dels voltants que, solidificada, es venia en blocs de pega. Aquest producte era destinat a la venda, no a ús propi de la casa. És possible que es fes servir per a calafatejar els bóts de vi per a transport, en un entorn molt abocat a la vinya. Tot i que és impredible fixar una data per a aquestes indústries rurals, podria haver-se fet a finals del XVIII o al llarg del XIX com una font d'ingressos més d'una casa amb recursos. El forn de pega del Marquet fou descobert no fa gaires anys en fer neteja d'aquesta part de bosc. | 41.6764100,2.0200100 | 418429 | 4614313 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77780 | El Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-les-roques | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XIII-XX | A causa de l'activitat turística, tant la casa com l'entorn reben sovint actuacions com arranjament d'accessos, zones d'aparcament, senyalització, etc… | Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics. El cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del Marquet, i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. A la part de llevant hi ha adossada la masoveria. Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes. | 08223-52 | Al fons de la Vall d'Horta, seguint la riera de la font del Llor. | Les primeres dades de l'existència d'aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d'Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval. També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV. L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants. Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l'any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Als anys vint va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d'escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l'editorial La Mirada, que encara perviu. La família en perdé la propietat durant la guerra civil, i l'any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble. Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l'activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers. | 41.6774200,2.0201400 | 418441 | 4614425 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Popular - Juli Batllevell | 94|98|105|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77883 | Alzina d'en Crispiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. | <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> | 08223-155 | A mig camí entre el Marquet i Rocamur. | <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> | 41.6709900,2.0203400 | 418450 | 4613711 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77794 | Forn d'obra del Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-marquet-de-les-roques | En formar part del conjunt del Marquet, del qual s'estan recuperant elements diversos, és possible que acabi essent restaurat. | El forn del Marquet fou molt probablement alterat al llarg del temps per adaptar-se a cada necessitat constructiva. Té una boca d'entrada de foc i la resta de l'estructura es conserva reconeixible. | 08223-66 | Vora la masoveria del Marquet, en un marge. | Segurament aprofitant un forn o teuleria anterior, aquest és el forn que s'utilitzà per a coure totes les peces d'estil modernista que singularitzen la casa. | 41.6780300,2.0206800 | 418487 | 4614493 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77824 | La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIII-XIV | El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. | Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra. | 08223-96 | En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. | Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres. | 41.6950100,2.0204500 | 418489 | 4616378 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma.Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77800 | Barraca de vinya d'Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dagramunt | XIX | Barraca senzilla aprofitant el talús de la muntanya, de planta arrodonida i amb una entrada de poc més d'un metre i la mida justa a l'interior per a encabir-hi una persona. El sostre és mig enrunat. | 08223-72 | Sobre el camí que duu a Agramunt, a l'ecreuament del pont del Romeu. | No hi ha cap dada cadastral sobre barraques de vinya en aquest sector, tot i que hi són abundants. | 41.6868500,2.0219800 | 418606 | 4615471 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Com moltes de les barraques d'aquest sector del terme, els incendis forestals l'han deixat al descobert, però també l'han fet malbé i, amb el temps, la malesa que brolla després del foc l'ha acabat d'atacar. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77891 | Bassa del Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-marquet-de-les-roques | XX | <p>Antiga bassa de grans dimensions, de parets altes, bastida entre la carretera d'accés a la casa i la llera del torrent, del qual deuria prendre aigua per embassar-la. L'element més interessant és la capçalera, en què s'hi va fer un pany de paret a tres nivells enteulat de rajols i que, a la part que dóna a la bassa, té una petita fornícula amb la data de construcció i les inicials del propietari (A.O.B. 1903)</p> | 08223-163 | Entre la bifurcació de la carretera de la vall i la casa del Marquet, abans d'un revolt pronunciat. | <p>L'element forma part de les reformes que féu Antoni Oliver de tot el conjunt. La bassa deuria millorar l'abastiment d'aigua als camps més baixos i altres elements propers.</p> | 41.6762000,2.0223100 | 418620 | 4614288 | 1903 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77891-foto-08223-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77872 | Cova dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-gossos | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petita obertura arran de camí, a la mateixa carretera del Marquet, al vessant S. La boca és estreta i llarga, i la cavitat té 10 m de recorregut i ateny els 6 m de fondària.</p> | 08223-144 | A la pista del Marquet de les Roques, passat l'encreuament de la Muntada. | 41.6770800,2.0232100 | 418696 | 4614385 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77872-foto-08223-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77819 | Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIII | Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. | <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> | 08223-91 | El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. | <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> | 41.6683500,2.0241800 | 418766 | 4613414 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77764 | Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Tot i les obres efectuades la segona meitat del segle XX, la casa va quedar greument afectada pels incendis de 2003. | Masia situada a la part alta de la vall d'Horta, en una fondalada assolellada però força afectada pels incendis de 1970 i 2003. Consta de dos cossos (vivenda i dependències agropecuàries) a banda i banda d'un pati tancat per un barri amb dues portes, ple d'afegits. Als anys 80 es reformà com a segona residència, i s'hi va fer una piscina i tot, però actualment està en abandó i amb diverses portes i bigues cremades l'any 2003. | 08223-36 | Abans d'arribar al fons de la Vall d'Horta, seguir una pista a la dreta sota el castell de Pera | Mas documentat des de 1336. Tot i la proximitat del castell de Pera estava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fou habitat per la família Comapregona fins l'any 1695, quan passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció, segurament donant-li l'aspecte actual. Als anys 80 del segle XX va ser reformada amb cura com a segona residència, però actualment està abandonada. | 41.6917700,2.0242300 | 418800 | 4616015 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77889 | Avenc Petit de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-muntada | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Situat una mica més amunt de l'avenc Gran de la Muntada, en un indret d'accés dificultós entre arbres, mesura uns 2 x 4 m de boca. Al fons s'hi obre una sala d'uns 5 x 9 m i 2 d'alt, i en un recorregut d'uns 30 m arriba als 6,5 de profunditat.</p> | 08223-161 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736900,2.0250500 | 418845 | 4614007 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77889-foto-08223-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77834 | El Valumí (Balomí, Valomí, Balumí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-valumi-balomi-valomi-balumi | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIX | De la casa del Balumí no en resten més que les filades dels fonaments, destriables enmig de la malesa en un espai fortament atacat pels incendis. Fa pocs anys encara s'alçaven algunes parets. | 08223-106 | Per una pista de serveis des del Km 24 de la carretera de Monistrol | Mas de curta vida, ja que no apareix documentat fins a 1821 i a finals de segle XIX ja estava abandonat. Segurament deuria aprofitar la bonança del cultiu de la vinya en aquest sector despoblat, però no es coneix cap cup als entorns. | 41.7039700,2.0246000 | 418846 | 4617369 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77834-foto-08223-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77834-foto-08223-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77894 | Font del Balumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balumi | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Surgència que brolla de manera natural del subsòl sense crear una font pròpiament dita, sinó un petit gorg amb presència intermitent d'aigua. Hi ha qui creu que el riu Ripoll neix realment aquí, i no al sot del Galí, però la surgència pot interrompre's en èpoques de sequera i per tant no es pot considerar el cabal originari.</p> | 08223-166 | A la confluència de torrenteres sota la casa del Balumí, vora el coll de la casilla. | 41.7033000,2.0249100 | 418871 | 4617294 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn va quedar plenament afectat pels incendis del 2003, amb pèrdua de flora, i actualment està molt embardissat, a part que l'afluència d'aigua del subsòl ha resultat alterada. Quan hi ha aigua també hi ha molta malesa, i l'antic accés a aquesta bonica curiositat natural és actualment difícil. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77888 | Avenc Gran de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> | 08223-160 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736500,2.0254800 | 418881 | 4614002 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77760 | Can Brossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brossa-0 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Edifici bàsicament d'un sol cos, de planta quadrangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a dues aigües. La restauració que ha sofert al llarg dels darrers anys, tot i que ha respectat l'aspecte arquitectònic i els materials, ha desdibuixat bastant l'estructura original. A la façana de tramuntana es conserva una llinda de 1670, i a la de migdia un bonic rellotge de sol pintat de 1839, resturat l'any 1981. | 08223-32 | A mig camí de la Vall d'Horta, al vessant oriental. | Les primeres notícies que es tenen d'aquest mas són de 1215. Estigué sota el domini del castell de Pera com altres masos de la vall, i mai va interrompre l'activitat agrícola. Des de fa uns anys exerceix de restaurant els caps de setmana. Al seu entorn s'hi duen a terme activitats pilot de reforestació. | 41.6805700,2.0258900 | 418924 | 4614770 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de Can Brossa hi ha diverses construccions modernes, tant xalets com granges. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77863 | La Vall d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dhorta | La zona està inclosa en la legislació del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i diversos elements pertanyen directament a la Diputació de Barcelona. Alguns propietaris són els darrers d'estirps familiars que es remunten a l'edat mitjana, i han mantingut la hisenda; altres propietats han estat curosament arranjades com a segona residència. | <p>La vall d'Horta és un dels sectors més característics de tot el terme municipal. La riera de la vall d'Horta la recorre de NW a SE i és un dels principals afluents del curs alt del Ripoll. És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l'indret de poblament més antic. Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d'una manera autàrquica i autosuficient. La zona fou fortament afectada per un incendi l'any 1969 i, sobretot, pel devastador incendi de 2003.</p> | 08223-135 | Vall entre el massís de Sant Llorenç i la població, accessible des de la carretera de Castellar. | <p>La Vall d'Horta és un dels indrets més antigament poblats del massís; a les zones de muntanya properes hi ha vestigis de poblament en època prehistòrica, però l'inici de l'assentament ininterromput arrenca de l'alta edat mitjana. El monestir de Sant Llorenç ordenà tot el territori, segurament partint d'una eficaç infraestructura hidràulica (el rec de la vall) a l'entorn del qual creixerien masos, molins i conreus profitosos. El castell de Pera, a la capçalera de la vall, s'encarregaria de la defensa i la jurisdicció del territori; depenent del castell, la Torre de Lacera tancaria aquesta vigilància pel sud i acabaria donant nom a un ampli territori més enllà de la vall i tot. Alguns masos tenen documentació des del S. XII, i segurament a partir d'aquesta època passaren a mans dels seus habitants, tot i dependre encara del monestir o del castell. Tot i que en època moderna també aprofità el conreu de la vinya, no en fou tan depenent com en altres indrets; d'aquesta època cal remarcar una xarxa d'indústries rurals lligades tant al creiexement dels masos com a diverses activitats paral·leles, com la carboneria. Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall. Actualment encara queda algun mas dedicat a l'agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s'han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística. L'excursionisme i l'interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.</p> | 41.6777500,2.0273900 | 419045 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La Vall d'Horta forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectada per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla del Marquet i Pregona, aproximadament al centre de la vall. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77810 | Font del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi | La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. | Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. | 08223-82 | A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. | 41.6604300,2.0279000 | 419066 | 4612532 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||||
| 77799 | Forn de calç del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Encara que ruïnós i ple de malesa, manté l'estructura encara força ben conservada. | Forn de calç obert a un talús del torrent que ve des de la Cadireta. Conserva el graó inferior per a la volta i l'accés força sencer. Deu mesurar un 3,20 m. de diàmetre, i té les parets de pedra recremada. | 08223-71 | Des de Sant Pere del Dalmau, seguir un corriol fins a trobar el torrent que baixa de la Cadireta. | Encara que força proper a l'església i casa del Dalmau, aquest era el forn de calç del Daví. Segurament se situava en aquest punt allunyat de la casa per a a profitar els còdols de la riera per a elaborar la calç. | 41.6577100,2.0280700 | 419077 | 4612230 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77799-foto-08223-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77779 | Castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIV | Les restes del castell estan en ruïna, i de no ser consolidades podrien anar-se enderrocant més amb el temps. L'excavació arqueològica va deixar molts elements al descobert, però la intempèrie i el pas de desaprensius poden continuar malmetent el conjunt. | <p>Castell roquer, actualment en ruïna, bastit damunt un turó rocós allargassat. Els vestigis més identificables són un gran pany de mur a ponent amb espitlleres; la base de la torre de Vernet al nord; i a llevant s'hi troben els murs més antics i dues entrades, les dependències principals i la capella castellera. Arran de la campanya d'excavacions, en aquest darrer sector van trobar-se dues cisternes arrebossades i un forn. Es desconeix la funció d'una construcció quadrada i profunda, que s'ha suggerit com a masmorra o bé sitja. L'esperó sud és rocós i deuria substituir la construcció d'una torre de guaita, ja que no hi queda cap vestigi ni de forat per a bigues ni de restes de construccions.</p> | 08223-51 | Accés des de la Vall d'Horta, per la pista abans d'Agramunt, o corriol des de Saladelafont. | <p>Tot i que les primeres notícies daten de l'any 978, el castell ja deuria existir des de feia alguns anys. Sota l'alt domini dels comtes de Barcelona i dels vescomtes de Cardona, el castell estigué en mans de la família Bonnuç fins al segle XII. Després canvià sovint de propietaris vallesans, entre els quals la família Vernet, que hi féu importants reformes. Lluny ja de la seva funció de vigilància, el castell tenia importància pel control jurisdiccional del territori de Lacera, i comprenia també el castell de Rocamur i la Torre de Lacera. A finals del XIV fou venut a la família Sentmenat, que en mantingueren la propietat i els drets feudals fins al darrer membre de la nissaga, mort a mitjan segle XIX. El castell fou habitat amb més o menys continuïtat fins al XVII. Visitat i estudiat per historiadors locals i excursionistes, al primer quart de segle XX encara conservava força estructures dempeus. L'any 2002 s'hi va fer una campanya d'excavacions arqueològiques que aportà moltes dades noves, però sense consolidació definitiva. Hi ha intenció de fer una segona campanya i treballs de consolidació.</p> | 41.6905400,2.0287300 | 419173 | 4615874 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77766 | El Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVIII-XX | Casa força gran de planta, pis i golfes. És difícil endevinar estructures i elements antics, ja que ha estat molt restaurada al llarg dels segles i sobretot a finals del XIX i inicis del XX. La part més antiga és a ponent de la casa, encara que hi ha una galeria i terrassa afegides, i a llevant hi ha un barri tancat amb algunes dependències. No hi ha llindes datades d'època moderna ni altres elements de tipus històric. L'activitat agrícola de l'entorn continua activa gràcies a masovers. | 08223-38 | Al fons de la Vall de Mur, vora el torrent del Daví. | Documentat des de l'any 1154, el mas del Daví depengué sempre del monestir de Sant Llorenç del Munt, tot i que sembla que al segle XIV hi hagué malentesos de propietats i obediències. Al segle XVI el monestir li adjudicà la propietat de nombrosos masos rònecs de la Vall de Mur, que deurien enriquir les terres. La família Daví fou la propietària fins ben avançat el segle XVIII, però des de fa molts anys la casa està a càrrec de masovers. | 41.6602000,2.0296700 | 419213 | 4612504 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77902 | Barraca de vinya del Cumònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> | 08223-174 | Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar | <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> | 41.6752300,2.0303100 | 419285 | 4614173 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||
| 77825 | El Borrell (Les Tres parets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borrell-les-tres-parets | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1990) Anecdotari ocult d'una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 12. | Tot i que en estat ruïnós, es poden observar diversos panys de paret que delimiten més d'una estança del mas. Algunes parets són de carreus, altres de pedra desbastada, i algun tros està arrebossat amb morter de calç. Des del seu abandó al segle XIX les pedres han estat aprofitades per a fer marges propers. | 08223-97 | Al mig del camí des del Daví a Rocamur; l'accés sol estar indicat amb fites. | El mas del Borrell apareix en documentació de 1318, tot i que el topònim ja es troba l'any 1019. Malgrat que va va ser habitat ininterrompudament fins a finals del segle XIX sembla que era un mas permanentment caigut en desgràcia. Els seus propietaris van ser uns dels acusats, sense proves, de l'assassinat de l'abat de Sant Cugat Raimon de Biure l'any 1350, i des d'aleshores maleïts pels seus veïns i font de llegendes. Es poden documentar desgràcies i mala sort diverses en litigis al llarg del segle XVII, i a mitjan XVIII era un mas fortament endeutat, fins al punt que les 3 filles del darrer propietari es desentengueren de la casa, i les terres es repartiren entre els seus creditors. | 41.6625800,2.0308700 | 419316 | 4612768 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77825-foto-08223-97-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||||
| 77835 | Rec de la Vall d'Horta (Sèquia de la Vall d'Horta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-vall-dhorta-sequia-de-la-vall-dhorta | FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Mentre alguns trams estan restaurats o mantinguts d'altres han quedat abandonats; en el moment de redactar aquesta fitxa el servei del Parc estava duent a terme alguna senyalització parcial. | El rec de la Vall d'Horta s'inicia sota l'antic mas de la Muntada i acaba passat la Roca, facilitant el funcionament de tres molins, dos trulls i un sistema de rec per a les hortes de diverses finques, a més d'usos domèstics. De nord a sud es poden seguir els següents elements: la resclosa i el safareig de la Muntada, un tram de rec ben conservat conegut com la Rambleta, el safareig de les Oliveres, la bassa del molí de les Oliveres, la resclosa de Comadran, el segon molí de les Oliveres, la resclosa de la Roca (o de la Parellada), un bon tram de rec arreglat amb pedra, un sistema de sifons a tocar de la Roca, el Trull de la Roca, la bassa del molí de la Roca i una darrera resclosa. En més d'un indret encara es conserven les portelles per a les hortes i camps. A més, arreu de la riera es poden veure encara els forats per a les antigues passeres de fusta que creuaven la riera i el rec. Mentre altres torrents eren salvats amb ponts de pedra, la força de l'aigua de la riera feia més aconsellable palanques i passeres que, en cas d'avingudes, fossin més fàcils de substituir. | 08223-107 | El rec s'inicia a la resclosa de la Muntada, sota la casa homònima, i acaba passat la Roca. | Possiblement l'aprofitament de la riera de la Vall d'Horta sigui l'origen del seu poblament; des de les primeres notícies de població estable i adjudicació de propietats es parla de molins i de les seves entrades i sortides d'aigües, per les quals s'endevina l'economia i l'ordenació del territori. El rec i les seves possibilitats agrícoles i protoindustrials, doncs, és l'embrió del primer nucli de poblament alt-medieval. Al llarg dels segles es pot trobar documentació relativa a l'aparició de noves estructures, reparacions, drets d'ús i canvis de propietats, sobretot lligats als molins. El rec estigué en actiu fins als anys 30, quan l'aigua fou desviada cap al consum de boca de Sant Llorenç; tot i que el cabal disminuí, encara s'aprofità alguna infraestructura fins als anys seixanta. Anteriorment, però, el cabal era prou important com perquè, en boca dels habitants de la vall, “quan la Roca ja havia fet una bassada les Oliveres ja tenia la bassa plena de nou”. Actualment ja no corre aigua pel rec, però alguns trams i instal·lacions han estat recentment arranjats i senyalitzats per part del Parc Natural. | 41.6765000,2.0309100 | 419337 | 4614313 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77835-foto-08223-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Des que als anys 30 l'aigua de la riera es canalitzà cap al poble i es reduí considerablement el cabal, el rec funciona sota mínims, tot i que alguns propietaris encara en mantenen l'estat tot i l'absència d'aigua.Les dades UTM estan preses a l'inici del rec, a la resclosa de la Muntada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77761 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-1 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Les recents restauracions han desdibuixat l'edifici agrícola original, tot i respectar elements arquitectònics, sobretot externs. | Petit mas de la capçalera de la vall, de planta rectangular allargada cap a migdia sota un talús, i teulada a una sola vessant. Té diversos coberts annexos a l'entorn d'una petita era. Després de diverses vicissituds, usos i transformacions, als anys 90 del segle XX va quedar abandonada i fou restaurada amb criteris que no sempre han respectat l'estructura i els materials originals. | 08223-33 | Masia a l'esquerra de la Vall d'Horta, a l'inici del torrent de les Acàcies | La Muntada és el mas més antic documentat de la Vall d'Horta: 1162. La propietat passà del castell de Pera al monestir de Sant Llorenç del Munt, i finalment als Muntada que hi habitaven. Al segle XVII la propietat passà als Marquet, de la casa Marquet de l'Era. Als anys 70 s'hi instal·là una comunitat, que la convertí en casa de colònies durant alguns anys, després va servir com a refugi excursionista, però patí els efectes del vandalisme i finalment quedà abandonada l'any 1995. La Diputació de Barcelona l'adquirí el 1998, i com a escola de natura s'hi duen a terme activitats educatives. Fou fill del mas en Joan Muntada, conegut com el Muntadeta ('el Minyó de Sant Llorenç Savall'), bandoler de la colla de Perot Rocaguinarda. | 41.6777800,2.0310400 | 419349 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77859 | El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler | <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> | XVII | Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. | <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> | 08223-131 | Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta | <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> | 41.6777700,2.0310400 | 419349 | 4614454 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77791 | Forn d'obra del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-dalmau | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | El forn va ser utilitzat durant anys com a abocador; encara que ja no té aquest ús és ple de brutícia i no se li presta cap atenció especial. La vegetació de la teulada pot acabar malmetent-lo. | Forn força gran, amb quatre xemeneies superiors, de les quals tres queden més o menys dempeus. Per l'única obertura inferior es pot distingir una columna que deuria sostenir la graella de cocció. Actualment té malesa a la teulada, i hi han crescut alguns arbres encara petits. | 08223-63 | A pocs metres del mas, seguint el camí del torrent de la Font del Cubell. | Aquest forn deuria abastir el maó i la ceràmica de la casa del Dalmau en època moderna; es tenen notícies d'un ús encara al segle XX, però durant molt de temps es reaprofità com a abocador. Actualment està net, però no se li presta cap atenció especial. | 41.6565700,2.0313700 | 419350 | 4612100 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77791-foto-08223-63-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc