Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63424 | Cementiri de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 341-344 | XIX | Recinte tancat amb un mur que forma un espai més o menys rectangular, adossat al castell. L'interior conté galeries de nínxols, algun panteó i sepultures a terra. | 08236-80 | L'antiga sagrera era al voltant de l'església. El 1809, segons explica Isidre Mata, es construí el nou cementiri a causa d'una onada de malalties que va fer que l'antic quedés ple. El 13 de juny el reverend Quintí Tort beneí un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi el cementiri, que estava emmurallat. A partir d'aleshores tots els difunts s'enterraren en aquest indret. | 41.4604200,1.6668800 | 388665 | 4590728 | 1809 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-2.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a la porta d'entrada: 'Cementiri municipal 1886' | 98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63425 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-4 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 251, 256, 257. | XVII-XIX | Molt deteriorat | Fortí construït pels liberals amb motiu de les Guerres Carlines aprofitant l'antiga capella de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici conserva perfectament la planta de l'església: una planta rectangular amb absis poligonal. Al costat oest s'aixequen dos contraforts que reforcen l'absis. Té una petita construcció annexa, suposadament per a usos militars. La construcció és de pedra i maó, i a la part alta es conserven les restes d'unes finestres en forma d'espitllera, que deurien tenir funcions de vigilància militar. A la part davantera es conserven parcialment l'antic campanar i rosetó de l'església. | 08236-81 | En aquest turó s'hi han identificat restes d'un probable poblat ibèric, que hauria desaparegut en època romana. La construcció s'havia identificat, sense fonament, amb un castell medieval. En realitat, en aquest indret des del segle XVII hi havia una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Durant les Guerres Carlines els liberals van construir un fortí aprofitant la construcció de l'antiga capella. El 17 de maig de 1836 es comunicava l'acabament de les obres. Cada mes aproximadament una columna passava a rellevar la guarnició composta d'entre dotze i quinze homes. El destacament de Sant Quintí tenia el nom de 'División de Vanguardia'. N'era al capdavant un oficial, generalment un capità. L'Ajuntament de Sant Quintí havia de proporcionar els subministres per al manteniment de la guarnició. | 41.4602800,1.6665600 | 388638 | 4590713 | 1836 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 81|94|98|80 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63426 | Avinguda Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-montserrat | XIX-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases amb parets entremitgeres a una banda, aixecades durant l'eixample del segle XIX, i cases aïllades a l'altra, de construcció més moderna. El conjunt del segle XIX presenta una tipologia d'habitatges diversa: alguns tenen una estructura de caire més popular i senzill, i d'altres d'influència modernista, amb portals que deurien haver tingut usos de garatge, magatzems i espais de treball. Destaquen algunes façanes amb decoracions florals i les tribunes, situades al centre o a la part lateral de les façanes. Aquests edificis presenten pocs retocs moderns i conserven força bé les característiques originàries. Com a elements més interessants destaquen els edificis núm. 39, 43 i 47. | 08236-82 | Aquest carrer sorgeix amb la construcció de la carretera de Vilafranca a Igualada (actualment C-244). Les cases es van construir al final del segle XIX i començament del XX, i corresponen a l'ampliació del poble en aquest sector prenent com a eix la nova carretera, ja que els camins antics es dirigien de manera radial cap al centre del poble, a la plaça, mentre que l'anomenat camí dels Arengaders feia un recorregut exterior més recte. | 41.4632800,1.6662900 | 388621 | 4591046 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a l'edifici núm. 39: '1916'. | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63432 | Font del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 | Cobert per vegetació | Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-88 | Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. | 41.4553800,1.6629700 | 388330 | 4590173 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||||
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63440 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. | 08236-8 | Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. | 41.4637400,1.6518800 | 387418 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63442 | Abeurador (carrer del Salt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt | XVIII- XIX | Necessita ser restaurat | Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). | 08236-10 | L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. | 41.4630600,1.6618800 | 388252 | 4591027 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63444 | Font (Plaça Enric Prat de la Riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-enric-prat-de-la-riba | XX | Font que es troba adossada a un cos sobresortint de la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular, feta de maons, i un plafó decoratiu de rajoles policromes, amb sanefa exterior de motiu geomètric i la imatge d'un gerro amb flors al centre. Els motius copien models del segle XVIII. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-12 | La font es va construir pels volts de 1920. El 1987 es va remodelar i es deixà tal com ara es pot veure. | 41.4621000,1.6624300 | 388296 | 4590920 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63444-foto-08236-12-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Al marge inferior dret hi trobem la inscripció: 'iu 1987'. | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63445 | Font (Carrer Sol de la vila) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-sol-de-la-vila | XX | Font adossada a la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular de pedra i un plafó decoratiu de rajoles decorades en blau, amb sanefa exterior de motius florals i la imatge del sol i dos dracs al centre. En el plafó decoratiu s'hi emmarquen dues aixetes. | 08236-13 | 41.4613500,1.6625000 | 388301 | 4590837 | 1990 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63445-foto-08236-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'I. Mayolas 1990'. | 119 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63446 | Font (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-joan-sarda | XVIII-XX | Necessita manteniment | Font adossada a la paret. Consta de dos cossos de diferent tipus de pedra cadascun: una pica semicircular i un cos en forma de pilastra. Aquesta pilastra és coronada per un bola de pedra i flanquejada per dos elements decoratius i de suport. Al centre presenta un relleu amb forma de cap de lleó del qual surt l'aixeta. | 08236-14 | Està situada en un dels antics camins de sortida del poble, que es dirigia cap a la zona nord-est. En la construcció s'observen dos tipus de pedra diferent: una a la pilastra i a la base i l'altra a la pica, la bola i el relleu de cap de lleó. Tal vegada aquest segon tipus de pedra correspondria a una remodelació feta posteriorment. | 41.4638600,1.6649500 | 388510 | 4591112 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63446-foto-08236-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63447 | Font del Candeles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-candeles | XIX-XX | Necessita manteniment | Font amb abeurador adossada a la paret. Consta de dos cossos: una pica de forma rectangular que servia d'abeurador, amb dues cavitats rebaixades a l'interior, i un plafó rectangular. Aquest plafó està dividit en dues parts: la inferior, amb dues aixetes i decorada amb rajoles, i la superior, amb relleus de pedra. El conjunt està coronat per tres elements decoratius, de pedra, que inclouen una rajola cadascun d'ells. | 08236-15 | Aquesta font ja existia des d'antic i va ser el primer lloc d'abastament d'aigua dins el nucli antic de Sant Quintí. Cap a principis del segle XX va ser remodelada i decorada. | 41.4627700,1.6624100 | 388296 | 4590994 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Al coronament de la font hi ha tres rajoles catalanes típiques del segle XVIII (probablement autèntiques). Rajoles d'oficis, etc. | 96|98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63452 | Antiga casa del general Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.471. | XIX | Necessita ser restaurada | Casa amb parets entremitgeres. Destaca per les seves dimensions i formes de la resta de cases de tipologia més popular. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés principal és una porta al centre, a banda i banda de la qual hi ha una arcada per accedir als locals de la planta baixa, per on antigament hi entraven els carros. El primer pis té un balcó que abarca totes les obertures i que està sustentat per mènsules amb decoració vegetal. Al segon pis els balcons són individuals per cadascuna de les obertures. | 08236-20 | Aquesta casa va ser propietat del general Weyler. En morir aquest el 1930 les seves propietats a Sant Quintí van passar al seu fill Valerià Weyler Santacana, que va morir poc després, el 1931. L'hereva fou Eulàlia de Urcola, que en el seu testament llegava a l'Ajuntament de la vila aquesta casa perquè s'hi instal·lés un centre d'acollida de nens pobres, cosa que no es va arribar a fer. Posteriorment totes les propietats de la família Weyler eren administrades per Miquel Suriol, i després per la família Boix, fins el 1994. | 41.4625300,1.6640900 | 388436 | 4590966 | 1864 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63452-foto-08236-20-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al centre de cadascuna de les arcades de la planta baixa: 'M. SA 1864'. Corresponen a les inicials del propietari: Maurici Santacana, que fou el sogre del general Weyler. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63453 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-1 | XIX-XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos. Les obertures presenten decoració al seu voltant. L'entrada es troba al costat esquerre de la façana i està decorada a l'interior amb motius florals i motllures de guix. Al primer pis el balcó compren totes les obertures, mentre que al segon pis són individuals per cadascuna. Al tercer pis les obertures, tot i disposar de barana, no arriben a tenir balcó. L'edifici queda coronat per una forma ondulada i amb elements decoratius d'inspiració floral a cada extrem i al centre. La façana posterior de l'edifici, també amb coronament de formes ondulades, està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat. Aquest espai queda tancat per una paret baixa de maó vermell, amb porta d'accés i coronat amb quatre pinacles. L'interior de la casa també està decorat amb elements modernistes. | 08236-21 | La construcció de la casa és probablement del segle XIX. A començament del segle XX un indiano que havia fet fortuna, de cognom Pagès, va fer-hi una remodelació general tot introduint-hi els elements modernistes que actualment es poden observar. Posteriorment, la casa ha estat habitada pels descendents de la família Pagès. | 41.4625900,1.6655900 | 388561 | 4590970 | 1913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63453-foto-08236-21-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al capdamunt de la façana principal: '1913'.Informació oral de Paquita Serra | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63454 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-1 | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat i acabats que imiten la pedra. A la planta baixa, a l'esquerra, hi trobem l'entrada amb l'interior ornamentat amb motius florals pintats i estucats. El primer pis presenta un balcó que compren totes les obertures i que a la part inferior està sostingut per mènsules. El segon pis té un balcó petit per a cada obertura i a les golfes s'obren dues finestres. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. | 08236-22 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de ca l'Americano (al carrer Joan Sardà). | 41.4627700,1.6646500 | 388483 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63455 | Escultura als bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-bastoners | XX | Han desaparegut dues figures. Presenta pintades | Monument escultòric. Presenta una base alta i quadrada, damunt un alçat de vorera, que inclou una font. A la part davantera hi ha una placa amb inscripció i escut. A sobre, s'alça una escultura en bronze formada per dues figures de bastoners. (Originalment n'hi havia quatre, dues de les quals s'han perdut de manera que només en queden els peus). | 08236-23 | 41.4625600,1.6652700 | 388534 | 4590967 | 1982 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | F. C. Castilla Saura | Placa amb inscripció: 'La vila de Sant Quintí al seus bastoners 25.IV.1982'.Signatura a la base del cos escultòric de bronze: 'F.C Castilla Saura' | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63456 | Safareig (prop de la fàbrica del Maqueda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-prop-de-la-fabrica-del-maqueda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de Baix, just abans d'entrar a la fàbrica de cal Maqueda. Consta d'un corredor d'uns 18 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant dues escales. El safareig està fet amb cairons i lloses de pedra. Modernament s'hi ha afegit una coberta de fusta, uralita i ferro. | 08236-24 | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig es va construir a finals del segle XIX perquè l'utilitzessin les dones que treballaven a la fàbrica del Maqueda. | 41.4619900,1.6601200 | 388103 | 4590911 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63457 | Cal Manegues (o les Estoses noves) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-o-les-estoses-noves | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta de dos cossos adossats. A la dreta, la casa original, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i golfes. És una construcció senzilla, amb poques finestres i petites, sense cap element destacat. A l'esquerra s'hi construí modernament (anys 40/50?) el cos adossat, de caràcter més residencial. Té planta baixa més un pis i terrat. | 08236-25 | Per la tipologia constructiva, el cos antic és probablement del segle XVIII. El cos modern, construït sobre el celler, l'edificaren els propietaris per anar-hi a estiuejar, però el van utilitzar pocs anys. El sobrenom de cal Manegues prové d'un home que vivia sol a la casa a mitjan segle XX i era originari de cal Manegues (prop del bosc de l'Ermità). | 41.4492500,1.6583300 | 387932 | 4589499 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63457-foto-08236-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63459 | Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santpare | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes, formada per un cos residencial més coberts adossats a banda i banda. La casa és de planta rectangular, de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. És una construcció senzilla, sense elements especialment destacats. | 08236-27 | La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX. | 41.4486700,1.6527500 | 387465 | 4589442 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63459-foto-08236-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63461 | Cal Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més dependències adossades i, en una construcció independent, una casa dels amos. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Té la façana principal paral·lela al carener. Es tracta d'una construcció molt senzilla, feta de pedra i tàpia, amb alguns afegits moderns. A la part posterior té un cobert amb tina, premsa i una màquina d'aixafar raïm. Al sector de ponent té dependències més modernes (anys 1950?). | 08236-29 | Casa originària probablement dels segles XVIII o XIX, amb algunes ampliacions posteriors. | 41.4458400,1.6475600 | 387026 | 4589134 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63461-foto-08236-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva una màquina d'aixafar raïm en mal estat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63462 | Can Bartomeu (casa dels amos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-casa-dels-amos | XX | Casa construïda de nova planta a uns 50 metres de can Bartomeu. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a quatre vessants. Feta de maó i pintada de blanc. Té un porxo a l'entrada amb un terrat al damunt i un altre terrat a la part posterior de la casa. | 08236-30 | 41.4449100,1.6472200 | 386996 | 4589031 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63463 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-3 | XVIII-XIX | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més algunes dependències adossades. La casa és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força reformada (arrebossada, pintada i amb un portal nou). El material constructiu és la pedra i tàpia a la part superior, amb cantoneres de pedra escairada. Un dels coberts de la casa ha estat adequat com a espai de lleure. | 08236-31 | 41.4436700,1.6500000 | 387226 | 4588890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63463-foto-08236-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63464 | Cal Manegues (bosc de l'Ermità) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-bosc-de-lermita | XIX | En procés de ruïna. Està caient la teulada | Conjunt de dues cases de pagès molt senzilles. La que es troba a un nivell superior és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Té coberts adossats. La casa situada a nivell més baix és una mica més petita. També té dues plantes i coberta a dues vessants. | 08236-32 | Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX. | 41.4492200,1.6410900 | 386492 | 4589518 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63464-foto-08236-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||
| 63465 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca | XIX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès molt petita i senzilla, emplaçada a l'extrem d'un altiplà, a la vora d'un penya-segat que a sota té una balma. És de planta rectangular, amb coberta a una vessant, i té adossat un cos afegit posteriorment, fet de tàpia. Té planta baixa més un pis i golfes. Conserva un forn de pa i, a la part posterior, una tina adossada. | 08236-33 | 41.4570300,1.6652400 | 388522 | 4590354 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63465-foto-08236-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||||
| 63466 | Cal Fesol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fesol | XVIII-XIX | Casa de pagès situada a dalt d'un turonet. Consta d'un cos residencial amb dependències annexes. La casa és de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Es tracta d'una casa senzilla i austera, pràcticament sense obertures. Els coberts de la banda de tramuntana (actualment garatge) havien acollit unes tines. Les reformes modernes han alterat força l'aspecte de la casa. | 08236-34 | 41.4533300,1.6724700 | 389120 | 4589933 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63466-foto-08236-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||||||
| 63469 | Cal Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro | XVIII-XIX | En procés de ruïna. Li falta la teulada. | Casa de pagès en procés de ruïna. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes; coberta a dues vessants. Es tracta d'una construcció senzilla feta amb tàpia i, a les parets interiors, tova. Té una dependència de treball annexa. La casa no ha sofert reformes modernes (excepte al cobert) i ha conservat molt bé la tipologia original. Està situada en un altiplà amb magnífiques vistes, cap al sud, de les terres del Penedès. | 08236-37 | Per la seva tipologia sembla que es tracta d'una casa de pagès originària del segle XVIII o principi del XIX. La casa va estar habitada fins els anys 1950/60 per Xavier Casanelles. Fins no fa gaires anys encara es trobava en bon estat. Pels volts de 1992 van robar-ne les teules i a partir d'aleshores va començar el procés d'enrunament. Com a fet anecdòtic pot esmentar-se que prop d'aquest indret hi van rodar escenes de la tele-sèrie 'Nissaga de poder'. | 41.4363400,1.6778100 | 389537 | 4588040 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63470 | Fàbrica del Barris (o Fàbrica de les Deus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-barris-o-fabrica-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 204-205. | XIX | En ruïna | Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d'una nau fabril més una bassa. La fàbrica era una nau de planta rectangular (d'uns 50 metres de llarg) de tres pisos. Actualment només en queden restes dels murs exteriors. La bassa estava situada a pocs metres, al costat nord. Era de planta rectangular i encara conserva els murs de pedra fins a una alçada considerable. De la bassa en sortia un canal que conduïa l'aigua per sota de la nau fins a la punta sud, situada sobre un penya-segat. Aquí l'aigua baixava per un forat que encara es conserva, canalitzada cap a la turbina, que era situada a la cova del Barris, a la part de sota. A pocs metres de la fàbrica s'aixequen les restes d'un potent mur de contenció que protegia les instal·lacions de les avingudes del riu Mediona. | 08236-38 | L'any 1856 Joan Barris va sol·licitar el permís per donar moviment a la fàbrica que volia establir a les Deus. L'Ajuntament li va concedir amb la condició que la resclosa i el rec que havia de construir des de Santa Anna a través de la plana de la Marquesa anessin al seu càrrec. L'any 1870 Francisco Baqués sol·licitava la baixa de la contribució territorial d'una fàbrica ruïnosa que tenia a les Deus. Una part de l'antiga fàbrica de les Deus se l'havia endut la rierada de l'any 1866 i es trobava en ruïnes. L'Ajuntament la va enderrocar definitivament l'any 1914. | 41.4655500,1.6551200 | 387692 | 4591313 | 1854-56 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d'un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l'any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63471 | Fàbrica del Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-maqueda | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. | XIX-XX | Abandonada i en procés de ruïna | Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980. | 08236-39 | El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada 'fàbrica del Sort' i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de 'hervidero'. El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social 'Maqueda y Marín, SL' va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó 'Hilaturas Perelló'. Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol. | 41.4616700,1.6607900 | 388159 | 4590874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-3.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63472 | Molí del Rabí (o dels Regatons) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rabi-o-dels-regatons | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 197, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XX | Molt deteriorat | Antic molí paperer que consta de l'edifici i restes de la bassa. L'edifici original era un cos de planta quadrada, amb planta baixa més uns pis i golfes, amb coberta a una sola vessant. Aquesta construcció va ser ampliada a principi del segle XX amb una nau fabril adossada al costat de migdia, que va funcionar com a fàbrica tèxtil. Posteriorment, pels volts de 1950 aquesta nau es va sobrealçar amb un segon pis, amb la intenció de tornar a fabricar paper i utilitzar-la com a assecador, cosa que no s'arribà a portar a la pràctica. A la part posterior de la nau es conserven restes de la bassa, de forma rectangular, actualment utilitzada com a viver. El molí es nodria de l'aigua del rec de Baix. A l'extrem de la nau l'aigua del rec feia girar la roda de fusta (vertical) que encara es conserva (possiblement és l'única que es conserva al poble). | 08236-40 | Antigament aquest molí havia estat propietat del Comú de la vila. El 30 de desembre de 1785 el Comú el va vendre a Gabriel Estrada i Manuel Brugal amb un cens de tres sous. Es coneixia com a molí del Rabí o dels Regatons. L'any 1914 Antoni Olivella i Josep Massana, propietaris del molí, van inscriure l'aprofitament del salt d'aigua, i el 1922 Josep Guarro Nadal va instal·lar-hi una indústria tèxtil, que s'especialitzà en jocs de taula. Tenia 18 telers mecànics i va ser la primera empresa de Sant Quintí que va utilitzar els tints. Més tard, van fer-se càrrec de l'empresa els seus fills Ramon, Joan, Josep i Marçal, amb el nom comercial de 'Tejidos Guarro'. Després de la Guerra Civil la fàbrica continuà funcionant i quedà petita, ja que tenia 24 telers i gairebé 30 treballadors. En no posar-se d'acord amb els propietaris dels terrenys veïns per ampliar la fàbrica es decidí plegar i muntar una nova indústria a Sant Just Desvern. Posteriorment, pels volts de 1950 es va fer un intent per tornar a fabricar paper, però no va reeixir. | 41.4602900,1.6629100 | 388333 | 4590718 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | L'interior del molí conserva les instal·lacions per la fabricació de paper que es van fer pels volts de 1950 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63475 | Plaça E. Prat de la Riba (nucli antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-e-prat-de-la-riba-nucli-antic | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468, 469, 475. | XVI-XVIII | Necessita ser restaurada | Aquesta plaça constitueix el nucli originari del poble, sorgit en època medieval com una sagrera al costat de l'església (a la plaça del costat). Originalment devia constar d'un grup de cases al voltant de la plaça que formaven un clos tancat, al qual s'accedia per les entrades que queden sota els carrers porxats. Aquests carrers porxats són el del Salt i el carrer de Baix, que devien estar tancats amb un portal (al porxo del carrer del Salt s'hi observen espitlleres i indicis d'aquest possible portal en uns encaixos a les dovelles). Els dos carrers coincidien amb el pas del camí que anava de Capellades a Vilafranca. Un altre carrer porxat és el passatge (sense nom) que va de la plaça Enric Prat de la Riba a la plaça de l'Església. Progressivament, el poble va anar creixent al llarg d'aquest camí i a l'entorn de la plaça. El sector més interessant és el del carrer del Salt, amb dos porxos (possiblement fruit de successives ampliacions del clos tancat) fets amb arcs de mig punt i embigat al sostre: les voltes del Gili i de cal Crivelleres. El porxo del carrer de Baix és amb arcs de mig punt, volta catalana i embigat (voltes de cal Llarg), i el porxo del passatge sense nom és sense arcs i amb embigat. Els primers trams d'aquests carrers són estrets i tenen un urbanisme irregular; les cases són de tipologia també irregular, fets que denoten el seu origen medieval. Generalment les cases són de planta baixa més un pis i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals eren tots adovellats, tot i que alguns s'han perdut a causa de les últimes reformes (a diferència de la resta del poble, on predominen els portals amb llindes). | 08236-43 | La vila de Sant Quintí va créixer a l'entorn de l'antiga sagrera. Els primers carrers de què es té notícia són anomenats 'Bayeres' i de la 'Buada'. Progressivament, el nucli urbà es va anar expandint cap a l'actual carrer del Salt i pel carrer de Baix, seguint l'itinerari del camí existent. Per la tipologia de les cases que s'han conservat, el nucli de la plaça i els primers trams d'aquests carrers poden considerar-se d'època medieval (sembla que al segle XIII ja existien), amb remodelacions posteriors sobretot dels segles XVI-XVIII. Fins època molt recent els carrers eren de terra, la qual cosa comportava que sovint quedessin enfangats a conseqüència de la pluja i l'aigua dels recs, que circulava a cel obert. L'any 1544 el representant del duc de Cardona va trobar els carrers i els fonaments de les cases 'descarnats per culpa d'una inundació' i va manar que els veïns els omplissin de terra. Durant el segle XIX els carrers del Salt i de Baix van ser empedrats amb còdols de riu, ja que el pendent feia que l'erosió de l'aigua de la pluja fos molt forta i s'havia arribat al punt que ni els carros ni les persones no hi podien circular. A la plaça és on es feia el mercat, tal com indica el nom amb què era coneguda tradicionalment: Plaça del Mercat. A començament de segle XX es canvià el nom per Plaça Major, i a partir de 1919 passà a dir-se Enric Prat de la Riba. Durant el període franquista el nom oficial va ser General Mola. | 41.4621500,1.6624600 | 388299 | 4590926 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63476 | Molí i fàbrica del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131, 195, 197, 205. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Presenta un important grau de deteriorament | Antic molí paperer al qual posteriorment s'hi adossà l'edifici d'una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. La fàbrica, adossada perpendicularment, és una construcció més gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té un portal metàl·lic amb una inscripció. Entre els dos edificis hi ha un pati tancat. | 08236-44 | L'any 1752 Silvestre Busquets, pagès, va obtenir el permís per construir un molí paperer en una peça de terra de la seva propietat a cal Tori. El projecte presentat va ser autoritzat a prendre l'aigua de la font de la Tria a canvi de pagar 35 o 40 lliures anuals. Paula Busquets, filla de Silvestre Busquets, va vendre el molí l'any 1826 a Josep Mata i al seu fill Joan. Aquell mateix any Miquel Mata i la seva esposa els el van comprar. Posteriorment s'instal·là una fàbrica de filats, que començà a funcionar el 1867, al costat del molí. L'any 1871 Faustí Gili i Antònia Aguilera volien augmentar-ne la força motriu variant el canal de desguàs i aprofitant un salt d'aigua de 7, 59 metres que havia de moure una roda hidràulica de 7,18 metres de diàmetre. Aquesta fàbrica feia filats de llana amb 220 fusos i màquina de cardar i de batanar. Les obres van endarrerir-se un temps a causa de les contínues incursions de partides carlines, però finalment van quedar enllestides el 14 d'agost de 1879. L'any 1901, quan feia cinc anys que ningú no treballava el molí, Josep Brugal (de Manresa) i Ricard Fortuny (de Barcelona) van intentar fer paper al molí després que una rierada destruís la resclosa de la font de la Tria. El salt era de 4,5 metres, amb un cabal de 50 litres/segon, i proporcionava una força de 2 o 3 cavalls. | 41.4591900,1.6618300 | 388241 | 4590598 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció del portal de la fàbrica: ' AÑO 1879/ G R/ MES DE ENERO/ Dirigido por/ Pablo Soler' (Les inicials G.R. corresponen a l'antic propietari Sr. Gilera). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63477 | Molí del Nadal (o molí d'en Bas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nadal-o-moli-den-bas | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 130, 189, 195, 197. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. Edifici que s'acosta al model fabril, de planta rectangular perfectament regular (concretament, correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal). Té planta baixa més tres pisos i golfes. Cada pis té una línia de finestres. Les del segon i tercer pis són més petites, ja que devien correspondre als assecadors. La façana principal té un portal adovellat (amb rastre d'un escut al centre que no s'ha conservat). La part baixa de la façana és feta amb carreus perfectament escairats, més amunt es barreja el maó i la maçoneria. El rec de baix, que discorre per sota el camí, proporcionava l'aigua al molí. A pocs metres del molí paperer, a l'extrem de la terrassa fluvial, hi havia un molí fariner (el molí Blanc) del qual pràcticament no en queda rastre visible. Només runa i la base d'un mur de contenció amb dos forats del carcavà. La bassa del molí fariner era situada entre els dos molins. Actualment està colmatada i s'utilitza com a hort. | 08236-45 | El molí més antic en aquest indret era conegut com el molí Blanc i era situat molt a prop de l'actual. L'any 1751 el molí era propietat del Comú i el va vendre a Francesc de Bas i de Monner, de Capellades, a causa d'un deute que no podia pagar. La venda es feia amb la condició que l'arrendatari estava obligat a moldre els dilluns i dijous pels veïns de la vila i terme. Un any més tard, el Comú va cedir en emfiteusi el dret de construir un molí paperer a Josep Pomés, mestre de cases de la vila, però en no fer efectiu el pagament un any més tard aquest va haver de vendre la propietat a Francesc de Bas. L'any 1893 Josep Vilaseca i Domènech va adquirir la fàbrica de paper i el molí fariner. L'any 1899 va fer construir una sèrie de canalitzacions per tal d'aprofitar l'aigua que baixava pels recs del carrer de Weyler i del carrer de Baix i que, conjuntament amb la que provenia del rec de Baix, representava un volum de 170 litres/segon. La força de l'aigua activava les quatre rodes motrius i una mola de gra del molí fariner. Josep Vilaseca i els seus successors van continuar l'activitat paperera aproximadament fins l'any 1922. El 1940 aproximadament l'encarregat de fer funcionar el molí paperer era Pere Esteve Munné. El molí paperer, que era el més gran de Sant Quintí, va funcionar fins a finals de la dècada de 1960. El molí fariner va deixar de funcionar pels anys 1930/40 aproximadament. | 41.4596500,1.6652400 | 388527 | 4590644 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Tot el material relacionat amb el molí paperer s'ha perdut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63478 | Can Figueres dels Barrancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-dels-barrancs | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 101-104, 345. | XVI-XIX | Masia formada per un cos residencial principal més un grup de cases per treballadors, uns cellers i coberts. El cos residencial és una construcció força gran, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal té portal adovellat i un balcó amb pedra treballada. A la façana nord té una galeria. A l'interior de la casa es conserva un portal adovellat que donava accés al primitiu mas. A la part posterior hi ha els cellers: dues naus de tipologia fabril fetes amb maó. | 08236-46 | En un principi aquest mas es deia Pujó (per la pujada que feia el camí en aquest indret). La primera notícia coneguda és de l'any 1395. Aleshores n'era propietari Guillem de la Riba, pare d'un mossèn que gaudia d'un benefici a l'església del priorat de Sant Quintí. El 1579 el propietari era Miquel Saumell, segons consta a la inscripció del portal. L'any 1625 Onofre Figueres, botiguer de teles de Barcelona, va comprar el mas. L'any 1731 un altre Onofre Figueres, descendent de l'anterior, va fer construir una capella dins la casa. Des d'aquesta data era tradició que, cada any, el segon diumenge d'octubre es donés pa i quatre diners als pobres que hi acudien. El 1739 Onofre Figueres aconseguí una franquesa pels drets de portatge de Martorell. En aquesta època els Figueres ja no vivien al mas sinó a Barcelona. De les feines del mas se n'encarregava un masover, que l'any 1735 era Pau Daura, amb un sou anual de 20 lliures i el drets a sembrar una part de la collita al seu risc. D'altra banda, l'heretat del mas incloïa també el maset Torelló. Sembla que el rendiment d'aquest no devia ser gaire bo pels arrendataris, ja que durant el període de sis anys (1736 - 1742) va ser llogat a quatre persones diferents. El 1843 el mas va ser desamortitzat als frares de l'Oratori de Sant Felip Neri i es vengué en pública subhasta. El va comprar Josep Carbonell, que el 1898 el va vendre a Joan Ferrer Vidal. El 1904 el mas va passar a Joan Francisco Puigverd, i el 1924 a Jaume Via Torras, a partir del qual ha passat per herència a la família dels actuals propietaris. L'any 1900 es construïren els cellers, el 1906 es construí la bassa que hi ha davant de la capella i el 1920 les cases per als treballadors. Antigament, el camí de Vilafranca passava pel costat de la casa. Segons es diu, traginers i carreters llogaven animals de reforç per ajudar en la forta pujada que feia el camí en aquest indret. El 1908 l'itinerari del camí es modificà. El nom de can Figueres dels Barrancs es deu als dos barrancs que hi havia a banda i banda de la casa. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Dovella central del portal d'entrada que té gravat un escut amb un lleó, el nom de 'Miquel Saumell' i l'any '1579'.Informació oral proporcionada per Miquel Vendrell | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63479 | Fàbrica de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. | XIX | Necessita ser restaurat | Edifici que consta de dos cossos adossats: la nau industrial i l'antiga casa del director. La nau és una construcció de planta rectangular, amb tres plantes d'uns 300 m2 cadascuna: semi-soterrani, primer i segon. Aquestes plantes conserven les columnes de ferro i les encavallades originals. La nau conserva algunes dependències annexes com el menjador pels treballadors, les cavallerisses, un safareig i, a pocs metres, la xemeneia del vapor. L'habitatge, on hi residia l'encarregat, consta de tres plantes i una petita torre. Presenta obertures amb balcons i restes d'arrebossat blau cel. L'entorn està enjardinat. | 08236-47 | Inicialment en aquest indret, proper a ca l'Oliver, hi havia molins fariners. L'any 1871 Francisca Oliver i Vallès volia substituir els vells molins per una nova fàbrica de filats i teixits, a nom d''Antonio Pascual y Cia'. Demanava permís per utilitzar 163 litres/segons. Aquesta fàbrica es va inaugurar l'any 1872. Més endavant la fàbrica instal·là una turbina hidràulica. L'aigua sortia de la bassa (amb capacitat per a 2.700 m cúbics) a través d'una canonada de 70 metres fins arribar a accionar la turbina, que era dins l'edifici. L'any 1951 la propietària de la fàbrica era Maria Gili i Sardà, filla de Quintí Gili i Poch. Però qui l'explotava era la societat Tordera SA Des de l'any 1958 fins al 1966 l'empresa va ser gestionada per Juan Nicolau Jover. De l'any 1968 a 1990 va restar abandonada, fins que s'hi va instal·lar en usufructe l'empresa de papereria Molí de Ca l'Oliver, d'Antoni Capellades i Lluís Morera, els quals han tornat a introduir a Sant Quintí la tradició de la indústria paperera. | 41.4580900,1.6718000 | 389072 | 4590463 | 1872 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | Al primer pis de la nau es conserva una rajola amb la data 1881 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||
| 63480 | Carrer General Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 469-471. | XVIII-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda, excepte a la part on s'obre la plaça dels Bastoners. En conjunt manté força bé les tipologies originals dels edificis, excepte en alguna construcció més moderna. Es tracta de cases de caire popular, amb parets entremitgeres, que consten de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Majoritàriament, estan construïdes amb tàpia, arrebossades i no presenten ornamentacions. | 08236-48 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que venia de Sant Sadurní d'Anoia i Sant Pere de Riudebitlles (per aquest motiu el carrer s'anomenava inicialment de 'Sant Pere'). A la sortida del poble el camí feia un recorregut semblant al de l'actual carretera C-244 i, molt probablement, poc abans d'arribar a la Passada es desviava pel camí de les Nogueres, de manera que feia un recorregut més directe que l'actual carretera. Així doncs, aquest camí (igual que el carrer de Joan Sardà) va constituir un dels eixos de creixement del poble, sobretot a partir del segle XVIII i encara més al XIX. El 1897 l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Sant Pere pel de General Weyler. Valeriano Weyler Nicolau fou un reconegut general de l'exèrcit que es casà amb una filla de Sant Quintí, Teresa Santacana i Bargalló. A Sant Quintí hi tenia diverses propietats, entre elles la que era la seva residència al poble: el número 13 del carrer que actualment porta el seu nom. | 41.4624500,1.6648700 | 388501 | 4590956 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | |||||||||
| 63481 | Carrer Pi i Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVII-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda que forma part del nucli antic del poble. En el seu tram inicial manté el traçat antic, curvat i estret, i s'eixampla en l'ampliació del segle XIX. La tipologia d'habitatges que conserva és variada, amb predomini d'edificis de caire popular. | 08236-49 | El primer tram del carrer es deuria originar el segle XVII, al costat del carrer del Salt, i s'amplià al segle XIX per esdevenir un dels carrers principals de la vila. En aquest tram s'hi troba un edificis principals de Sant Quintí, el local social 'El Jardí'. Entre 1850 i 1919 aquest carrer s'anomenava Carrer de la Font, el 1919 passà a dir-se Pi i Maragall, i al 1939 del Generalísimo, per recuperar, el 1979, amb els governs democràtics, el nom que manté avui. | 41.4628600,1.6631400 | 388357 | 4591003 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Alguna casa presenta elements decoratius d'influència modernista.La casa al xamfrà amb el carrer del Salt té la inscripció '1580', però està molt reformada. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 | ||||||||
| 63482 | Carrer Joan Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVIII-XIX | Carrer amb cases a banda i banda. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament i excepte algunes construccions modernes, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Són cases fetes de tàpia i arrebossades. Altres cases presenten certa influència modernista en elements ornamentals. Conserva una font i antic abeurador de bestiar. | 08236-50 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que es dirigia cap a Piera i la zona de Montserrat. Per això conserva a l'entrada una font i abeurador. Aquest camí feia el seu itinerari per la plana del Corral Nou, passant prop de les Granges Riba. Igual com el carrer del General Weyler, va constituir un dels eixos de creixement del poble. El tram més antic s'hauria iniciat el segle XVIII, tocant al nucli inicial del poble, i s'hauria anat ampliant al llarg del segle XIX. Entre el 1850 i el 1908 s'anomenava carrer Nou de Montserrat, de 1908 al 1919 es coneixia com Montserrat, a partir del 1919 es començà a dir Joan Sardà, nom que manté actualment (tot i que el 1939 se li canvià per José Antonio). | 41.4635500,1.6644400 | 388467 | 4591078 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 152,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc